Examen de Lengua Catalana y Literatura II Selectividad Cataluña 2024 · Juny Serie 5

L’euga arrossega penosament el carro, en part per l’edat, però sobretot per la insòlita calorada que feia aquells primers dies de juny de l’any 1882 a Cerdanya. Les dues dones que hi anaven bambolejaven amb el trontollar del pedregar. La més jove, una nena vestida graciosament amb una brusa de coll alt acabada amb un plec senzill i una faldilla acampanada de color crema que duia recollida entre les cames, s’agafava amb força a la barana. La gran, amb una austera vestimenta negra i una faldilla inflada per darrere, com havia estat de moda deu anys abans, s’aferrava a les regnes que governaven la brida de l’animal, tot i que l’equí anava fent la seva d’un costat a l’altre de la pista.

El camí de Sallagosa havia quedat força malmès per les nevades de l’hivern. A més, les pedres arrossegades per les pluges de la primavera havien anat a parar al mig de la calçada, i feien encara més incòmoda la marxa. Feia anys que la carretera pujava fins a Montlluís i moria al coll de Rigat. A partir d’allà la ruta era un camí de carro.

Semblava que a les autoritats de la Tercera República no els importava gaire aquell tros de França perdut al sud. Ni el mateix poder considerava els seus habitants gaire francesos. El subprefecte de Prada reconeixia en un document oficial que, per falta d’una barrera natural important, pels lligams directes entre famílies d’una i altra banda de la frontera i per l’animadversió general de la població vers les disposicions del govern, que consideraven perjudicials als seus interessos, encara molt vinculats al sud, els cerdans del nord no se sentien gens ni mica francesos.

I, per tal com estaven, els camins tampoc se’n devien sentir gaire.

Amb el balandrejar del carro, els bidons de llauna picaven els uns contra els altres. La noia era l’encarregada de vigilar que mantinguessin l’estabilitat. Entre una cosa i l’altra, la Rita i la seva filla, Emília, trigarien més de dues hores a arribar a casa, al poble de Ger. I estaven mortes de set i calor.

—Podríem aturar-nos a fer un beure a cals Roseraires. Tinc molta set —va proposar la filla, alçant la veu per damunt dels renills de l’euga i dels grinyols de l’eix i la boixa del carro.

Cals Roseraires era un hostal que hi havia al camí de França, als afores de Puigcerdà. Encara tenien una estona abans no hi arribessin, però a partir del trencall de Santa Llogaia el camí feia baixada i, a les envistes de Sant Martí d’Ix, l’animal anava més descansat. És clar que els quedava passar la duana, i hi esmerçarien una bona estona més en els tràmits.

Mare i filla havien anat a França a comprar uns quants bidons de petroli que a Espanya tant els costava de trobar, i ni els gendarmes ni els carrabiners no els ho posaven mai fàcil per poder passar la mercaderia. En temps del general Prim i d’en Salmerón semblava que les coses s’arreglarien, que hi hauria petroli suficient i que els duaners no cobrarien propines, a banda dels drets de pas.

Rafael VALLBONA. La casa de la frontera. Barcelona: Edicions 62, 2018, p. 41 i 42

1. Comprensió lectora

1.1.

Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

1.4.

Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, per què es diu en la narració que «els cerdans del nord no se sentien gens ni mica francesos». [0,5 punts]

L’euga arrossega penosament el carro, en part per l’edat, però sobretot per la insòlita calorada que feia aquells primers dies de juny de l’any 1882 a Cerdanya. Les dues dones que hi anaven bambolejaven amb el trontollar del pedregar. La més jove, una nena vestida graciosament amb una brusa de coll alt acabada amb un plec senzill i una faldilla acampanada de color crema que duia recollida entre les cames, s’agafava amb força a la barana. La gran, amb una austera vestimenta negra i una faldilla inflada per darrere, com havia estat de moda deu anys abans, s’aferrava a les regnes que governaven la brida de l’animal, tot i que l’equí anava fent la seva d’un costat a l’altre de la pista.

El camí de Sallagosa havia quedat força malmès per les nevades de l’hivern. A més, les pedres arrossegades per les pluges de la primavera havien anat a parar al mig de la calçada, i feien encara més incòmoda la marxa. Feia anys que la carretera pujava fins a Montlluís i moria al coll de Rigat. A partir d’allà la ruta era un camí de carro.

Semblava que a les autoritats de la Tercera República no els importava gaire aquell tros de França perdut al sud. Ni el mateix poder considerava els seus habitants gaire francesos. El subprefecte de Prada reconeixia en un document oficial que, per falta d’una barrera natural important, pels lligams directes entre famílies d’una i altra banda de la frontera i per l’animadversió general de la població vers les disposicions del govern, que consideraven perjudicials als seus interessos, encara molt vinculats al sud, els cerdans del nord no se sentien gens ni mica francesos.

I, per tal com estaven, els camins tampoc se’n devien sentir gaire.

Amb el balandrejar del carro, els bidons de llauna picaven els uns contra els altres. La noia era l’encarregada de vigilar que mantinguessin l’estabilitat. Entre una cosa i l’altra, la Rita i la seva filla, Emília, trigarien més de dues hores a arribar a casa, al poble de Ger. I estaven mortes de set i calor.

—Podríem aturar-nos a fer un beure a cals Roseraires. Tinc molta set —va proposar la filla, alçant la veu per damunt dels renills de l’euga i dels grinyols de l’eix i la boixa del carro.

Cals Roseraires era un hostal que hi havia al camí de França, als afores de Puigcerdà. Encara tenien una estona abans no hi arribessin, però a partir del trencall de Santa Llogaia el camí feia baixada i, a les envistes de Sant Martí d’Ix, l’animal anava més descansat. És clar que els quedava passar la duana, i hi esmerçarien una bona estona més en els tràmits.

Mare i filla havien anat a França a comprar uns quants bidons de petroli que a Espanya tant els costava de trobar, i ni els gendarmes ni els carrabiners no els ho posaven mai fàcil per poder passar la mercaderia. En temps del general Prim i d’en Salmerón semblava que les coses s’arreglarien, que hi hauria petroli suficient i que els duaners no cobrarien propines, a banda dels drets de pas.

Rafael VALLBONA. La casa de la frontera. Barcelona: Edicions 62, 2018, p. 41 i 42

1.2. Sinònims

Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions següents. [0,5 punts]

a)

b)

c)

d)

e)

L’euga arrossega penosament el carro, en part per l’edat, però sobretot per la insòlita calorada que feia aquells primers dies de juny de l’any 1882 a Cerdanya. Les dues dones que hi anaven bambolejaven amb el trontollar del pedregar. La més jove, una nena vestida graciosament amb una brusa de coll alt acabada amb un plec senzill i una faldilla acampanada de color crema que duia recollida entre les cames, s’agafava amb força a la barana. La gran, amb una austera vestimenta negra i una faldilla inflada per darrere, com havia estat de moda deu anys abans, s’aferrava a les regnes que governaven la brida de l’animal, tot i que l’equí anava fent la seva d’un costat a l’altre de la pista.

El camí de Sallagosa havia quedat força malmès per les nevades de l’hivern. A més, les pedres arrossegades per les pluges de la primavera havien anat a parar al mig de la calçada, i feien encara més incòmoda la marxa. Feia anys que la carretera pujava fins a Montlluís i moria al coll de Rigat. A partir d’allà la ruta era un camí de carro.

Semblava que a les autoritats de la Tercera República no els importava gaire aquell tros de França perdut al sud. Ni el mateix poder considerava els seus habitants gaire francesos. El subprefecte de Prada reconeixia en un document oficial que, per falta d’una barrera natural important, pels lligams directes entre famílies d’una i altra banda de la frontera i per l’animadversió general de la població vers les disposicions del govern, que consideraven perjudicials als seus interessos, encara molt vinculats al sud, els cerdans del nord no se sentien gens ni mica francesos.

I, per tal com estaven, els camins tampoc se’n devien sentir gaire.

Amb el balandrejar del carro, els bidons de llauna picaven els uns contra els altres. La noia era l’encarregada de vigilar que mantinguessin l’estabilitat. Entre una cosa i l’altra, la Rita i la seva filla, Emília, trigarien més de dues hores a arribar a casa, al poble de Ger. I estaven mortes de set i calor.

—Podríem aturar-nos a fer un beure a cals Roseraires. Tinc molta set —va proposar la filla, alçant la veu per damunt dels renills de l’euga i dels grinyols de l’eix i la boixa del carro.

Cals Roseraires era un hostal que hi havia al camí de França, als afores de Puigcerdà. Encara tenien una estona abans no hi arribessin, però a partir del trencall de Santa Llogaia el camí feia baixada i, a les envistes de Sant Martí d’Ix, l’animal anava més descansat. És clar que els quedava passar la duana, i hi esmerçarien una bona estona més en els tràmits.

Mare i filla havien anat a França a comprar uns quants bidons de petroli que a Espanya tant els costava de trobar, i ni els gendarmes ni els carrabiners no els ho posaven mai fàcil per poder passar la mercaderia. En temps del general Prim i d’en Salmerón semblava que les coses s’arreglarien, que hi hauria petroli suficient i que els duaners no cobrarien propines, a banda dels drets de pas.

Rafael VALLBONA. La casa de la frontera. Barcelona: Edicions 62, 2018, p. 41 i 42

1.3. Pronoms

Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble. [0,5 punts]

a)

«Cals Roseraires era un hostal que hi havia al camí de França, als afores de Puigcerdà. Encara tenien una estona abans no hi arribessin»:

b)

«Mare i filla havien anat a França a comprar uns quants bidons de petroli que a Espanya tant els costava de trobar, i ni els gendarmes ni els carrabiners no els ho posaven mai fàcil per poder passar la mercaderia»:

1.5.1. En un màxim de cinquanta mots, expliqueu, d'una manera general, quins canvis psicològics experimenta la Natàlia a l'obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. [1 punt]

1.5.2. Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l'obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Afirmació · Vertader · Fals

1.5.3. En un màxim de cinquanta mots, expliqueu què volen dir les expressions ser la poma de la discòrdia i ser una odissea, que provenen de la mitologia grega. [1 punt]

1.5.4. Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Afirmació · Vertader · Fals

2. Expressió escrita [3 punts en total]

2.1.

Reescriviu el fragment següent del text canviant els temps verbals en passat per formes de present. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites. [1 punt]

«Feia anys que la carretera pujava fins a Montlluís i moria al coll de Rigat. A partir d'allà la ruta era un camí de carro.

Semblava que a les autoritats de la Tercera República no els importava gaire aquell tros de França perdut al sud. Ni el mateix poder considerava els seus habitants gaire francesos. El subprefecte de Prada reconeixia en un document oficial que, per falta d'una barrera natural important, pels lligams directes entre famílies d'una i altra banda de la frontera i per l'animadversió general de la població vers les disposicions del govern, que consideraven perjudicials als seus interessos, encara molt vinculats al sud, els cerdans del nord no se sentien gens ni mica francesos.»

2.2.

En el fragment que heu llegit s'explica que una mare amb la seva filla, a final del segle XIX, havien anat a França a comprar mercaderies que no podien aconseguir on vivien. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què continueu la narració explicant què devien trobar a cals Roseraires. [2 punts]

1. Comprensió lectora

1.1.

Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

1.4.

Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, per què la cofundadora de Keybotic afirma que «la robòtica és el futur». [0,5 punts]

1. Comprensió lectora

1.2. Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents. [0,5 punts]

1. Comprensió lectora

1.3. Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble. [0,5 punts]

1.5.1.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu qui és Pere Amat a l'obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter.

[1 punt]

1.5.2. Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l'obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Afirmació

Vertader

Fals

1.5.3. En un màxim de cinquanta mots, esmenteu un tòpic literari i expliqueu-lo. [1 punt]

1.5.4. Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Afirmació

Vertader

Fals

2. Expressió escrita [3 punts en total]

2.1.

Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en present per formes d'imperfet. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites. [1 punt]

«Al congrés, Keybotic hi exposa el seu gos robot autònom, que fa inspeccions industrials. La cofundadora de la start-up detallava [sic, original text shows present *detalla* in solution] detalla que l'aparell opera amb una tecnologia avançada basada en la fusió i interpretació de dades a través dels seus sensors i càmeres integrades. Gómez remarca que el gos robot és capaç d'actuar en entorns perillosos i complexos sense necessitat d'interaccionar amb persones. Així doncs, una de les particularitats és que treballa d'una manera autònoma, a diferència de la majoria dels que hi ha al mercat, que són teledirigits.»

2.2.

En el text que heu llegit es descriuen les activitats que poden desenvolupar tres robots diferents. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu els avantatges de la robòtica i quines altres aplicacions podria tenir. [2 punts]

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.1. Indiqueu l'anàlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats.

[1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.2. Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]

a)

vols gastar gaires diners, no vinguis amb avió, amb tren. (sinó/ si no)

b)

No siguis exigent! No tinc de temps per perdre. (tan / tant)

c)

Avui beurem aigua de vi. No n'he sabut trobar les ampolles. (enlloc / en lloc)

d)

—No menja ! —Sí, des que va perdre la feina no tasta del que li posen a taula. (gens / res)

e)

—Encara no sé hem vingut. —Quan vingui el vostre cap us explicarà el de la reunió. (perquè / per què)

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.3. Completeu les oracions següents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha entre parèntesis. No podeu utilitzar formes perifràstiques. [0,5 punts]

a)

He volgut posar tota la roba a la maleta, però no m'hi ha ( cabre).

b)

Nois! No ( seure) a terra que us embrutareu.

c)

Si fos per mi, encara ( treure) més cotxes de Barcelona.

d)

Aquesta cafetera nova ha ( moldre) el cafè en un moment.

e)

Què passaria si es ( fondre) tot el gel del planeta?

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.4. Subratlleu en el text següent solament les cinc grafies que corresponen al so fricatiu alveolar sonor [z]. [0,5 punts]

Feu clic sobre cadascuna de les lletres per marcar-les o desmarcar-les.

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.5. Completeu les oracions següents amb els verbs, substantius o adjectius adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]

a)

Per a enviar el paquet van fer servir un ( embalar) molt sofisticat.

b)

El músic va interpretar un ( arranjar) d'una famosa peça de violí.

c)

Aquell home va ser condemnat per ( evadir) de divises.

d)

Tenia tant mal de cap que els polsos em ( martell).

e)

Semblava molt més vell amb aquests cabells tan curts i amb la barba ( blanc).