Examen de Lengua Catalana y Literatura II Selectividad Cataluña 2021 · Juny Serie 2

En Lluís Miralpeix va agafar el cotxe de dins del garatge de la casa, «l’he de fer revisar, el fre va dur». En seure dins del Simca 1000, en Lluís va veure que el ventre feia una mica de plec, «fa temps que no vaig a tennis. Demà m’hi acostaré». Va engegar el cotxe. Hi havia alguna cosa que l’inquietava i no sabia ben bé què. Cada dia tenia més feina, el xalet dúplex havia tingut molt d’èxit, sobretot per la banda del Vallès, car hi havia molta humitat. Feia alçar les cases uns tres metres i la part de baix, feta amb maó descobert, servia de celler. A la planta baixa, s’hi pujava a través d’una escala, era cuina, menjador amb xemeneia, servei i dormitori. A dalt, amb el sostre amb claraboies, hi feia el saló. «Cada espai té el seu ambient. Per pocs diners els clients poden presumir de celler i d’estudi.» La gent compraven terrenys perquè el diner cada vegada valia menys i els agradava aquest arquitecte que tenia idees i que els tractava com a senyors. Una casa amb celler, el somni de tota la vida! Als petits propietaris, la idea els engrescava. Cal admetre que en Lluís Miralpeix tenia grapa per a tractar aquesta mena de persones que s’han fet rics a corre-cuita i aviat els treia del cap la idea del xalet —ara ja no se’n deia torre— d’estil suís. La fusta és molt cara, d’on volen que tregui la llosa?, els deia. De tant en tant, venia una dona carregada de braçalets i d’arracades i, tossuda, volia un «xalet de postal». Teulades en pendent, murs de fusta, mansardes… Segurament, pensava en Lluís, havien anat a Suïssa a comprar xocolata i, si podien, a deixar algun dineret al banc. Suïssa era el país de somni d’aquests comerciants grassos que s’acostaven a l’estudi d’en Lluís Miralpeix, haurien volgut, potser, que a Barcelona hagués fet molt de fred per omplir els seus pisos amb parquets de fusta i gruixudes catifes de pell. En Lluís, que estimava la seva professió, s’havia de carregar de paciència quan l’allau de mal gust arribava fins al seu santuari. El «santuari», o sancta-sanctorum, era l’estudi on tenia llogades més de vint persones, entre arquitectes, aparelladors, delineants, secretàries, i mecanògrafes. També hi havia un parell d’estudiants d’arquitectura, «ben triats, que no es fiquessin en política», i no per res sinó perquè trobava que aquests no complien. Els arquitectes dissenyaven els plànols que ell signava, car el que li agradava, a ell, era passejar per Catalunya per a treure idees. Coneixem poc la nostra tradició arquitectònica, les galeries obertes i les distribucions d’espais a les masies són quasi perfectes, afirmava. Viatjava sempre que podia i, a París, es va quedar embadalit davant de l’austeritat i l’harmonia de línies de l’edifici de la Unesco. Gropius era un mestre per a ell i li hagués agradat de trobar el nexe secret entre l’art i la tècnica. […] Durant un temps pensà que l’única manera de salvar Barcelona del desastre arquitectònic seria refredar-la de gaudinisme i imposar- hi un pla racional.

Montserrat ROIG. El temps de les cireres. Barcelona: Edicions 62 i “La Caixa”, 1995, p. 48-49

1. Comprensió lectora

1.1.

Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

[0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

1.4.

Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, què era el que més li agradava a en Lluís Miralpeix de la seva professió i per què.

[0,5 punts]

En Lluís Miralpeix va agafar el cotxe de dins del garatge de la casa, «l’he de fer revisar, el fre va dur». En seure dins del Simca 1000, en Lluís va veure que el ventre feia una mica de plec, «fa temps que no vaig a tennis. Demà m’hi acostaré». Va engegar el cotxe. Hi havia alguna cosa que l’inquietava i no sabia ben bé què. Cada dia tenia més feina, el xalet dúplex havia tingut molt d’èxit, sobretot per la banda del Vallès, car hi havia molta humitat. Feia alçar les cases uns tres metres i la part de baix, feta amb maó descobert, servia de celler. A la planta baixa, s’hi pujava a través d’una escala, era cuina, menjador amb xemeneia, servei i dormitori. A dalt, amb el sostre amb claraboies, hi feia el saló. «Cada espai té el seu ambient. Per pocs diners els clients poden presumir de celler i d’estudi.» La gent compraven terrenys perquè el diner cada vegada valia menys i els agradava aquest arquitecte que tenia idees i que els tractava com a senyors. Una casa amb celler, el somni de tota la vida! Als petits propietaris, la idea els engrescava. Cal admetre que en Lluís Miralpeix tenia grapa per a tractar aquesta mena de persones que s’han fet rics a corre-cuita i aviat els treia del cap la idea del xalet —ara ja no se’n deia torre— d’estil suís. La fusta és molt cara, d’on volen que tregui la llosa?, els deia. De tant en tant, venia una dona carregada de braçalets i d’arracades i, tossuda, volia un «xalet de postal». Teulades en pendent, murs de fusta, mansardes… Segurament, pensava en Lluís, havien anat a Suïssa a comprar xocolata i, si podien, a deixar algun dineret al banc. Suïssa era el país de somni d’aquests comerciants grassos que s’acostaven a l’estudi d’en Lluís Miralpeix, haurien volgut, potser, que a Barcelona hagués fet molt de fred per omplir els seus pisos amb parquets de fusta i gruixudes catifes de pell. En Lluís, que estimava la seva professió, s’havia de carregar de paciència quan l’allau de mal gust arribava fins al seu santuari. El «santuari», o sancta-sanctorum, era l’estudi on tenia llogades més de vint persones, entre arquitectes, aparelladors, delineants, secretàries, i mecanògrafes. També hi havia un parell d’estudiants d’arquitectura, «ben triats, que no es fiquessin en política», i no per res sinó perquè trobava que aquests no complien. Els arquitectes dissenyaven els plànols que ell signava, car el que li agradava, a ell, era passejar per Catalunya per a treure idees. Coneixem poc la nostra tradició arquitectònica, les galeries obertes i les distribucions d’espais a les masies són quasi perfectes, afirmava. Viatjava sempre que podia i, a París, es va quedar embadalit davant de l’austeritat i l’harmonia de línies de l’edifici de la Unesco. Gropius era un mestre per a ell i li hagués agradat de trobar el nexe secret entre l’art i la tècnica. […] Durant un temps pensà que l’única manera de salvar Barcelona del desastre arquitectònic seria refredar-la de gaudinisme i imposar- hi un pla racional.

Montserrat ROIG. El temps de les cireres. Barcelona: Edicions 62 i “La Caixa”, 1995, p. 48-49

1.2. Trobeu en el text els cinc mots o expressions que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions següents.

[0,5 punts]

a)

b)

c)

d)

e)

En Lluís Miralpeix va agafar el cotxe de dins del garatge de la casa, «l’he de fer revisar, el fre va dur». En seure dins del Simca 1000, en Lluís va veure que el ventre feia una mica de plec, «fa temps que no vaig a tennis. Demà m’hi acostaré». Va engegar el cotxe. Hi havia alguna cosa que l’inquietava i no sabia ben bé què. Cada dia tenia més feina, el xalet dúplex havia tingut molt d’èxit, sobretot per la banda del Vallès, car hi havia molta humitat. Feia alçar les cases uns tres metres i la part de baix, feta amb maó descobert, servia de celler. A la planta baixa, s’hi pujava a través d’una escala, era cuina, menjador amb xemeneia, servei i dormitori. A dalt, amb el sostre amb claraboies, hi feia el saló. «Cada espai té el seu ambient. Per pocs diners els clients poden presumir de celler i d’estudi.» La gent compraven terrenys perquè el diner cada vegada valia menys i els agradava aquest arquitecte que tenia idees i que els tractava com a senyors. Una casa amb celler, el somni de tota la vida! Als petits propietaris, la idea els engrescava. Cal admetre que en Lluís Miralpeix tenia grapa per a tractar aquesta mena de persones que s’han fet rics a corre-cuita i aviat els treia del cap la idea del xalet —ara ja no se’n deia torre— d’estil suís. La fusta és molt cara, d’on volen que tregui la llosa?, els deia. De tant en tant, venia una dona carregada de braçalets i d’arracades i, tossuda, volia un «xalet de postal». Teulades en pendent, murs de fusta, mansardes… Segurament, pensava en Lluís, havien anat a Suïssa a comprar xocolata i, si podien, a deixar algun dineret al banc. Suïssa era el país de somni d’aquests comerciants grassos que s’acostaven a l’estudi d’en Lluís Miralpeix, haurien volgut, potser, que a Barcelona hagués fet molt de fred per omplir els seus pisos amb parquets de fusta i gruixudes catifes de pell. En Lluís, que estimava la seva professió, s’havia de carregar de paciència quan l’allau de mal gust arribava fins al seu santuari. El «santuari», o sancta-sanctorum, era l’estudi on tenia llogades més de vint persones, entre arquitectes, aparelladors, delineants, secretàries, i mecanògrafes. També hi havia un parell d’estudiants d’arquitectura, «ben triats, que no es fiquessin en política», i no per res sinó perquè trobava que aquests no complien. Els arquitectes dissenyaven els plànols que ell signava, car el que li agradava, a ell, era passejar per Catalunya per a treure idees. Coneixem poc la nostra tradició arquitectònica, les galeries obertes i les distribucions d’espais a les masies són quasi perfectes, afirmava. Viatjava sempre que podia i, a París, es va quedar embadalit davant de l’austeritat i l’harmonia de línies de l’edifici de la Unesco. Gropius era un mestre per a ell i li hagués agradat de trobar el nexe secret entre l’art i la tècnica. […] Durant un temps pensà que l’única manera de salvar Barcelona del desastre arquitectònic seria refredar-la de gaudinisme i imposar- hi un pla racional.

Montserrat ROIG. El temps de les cireres. Barcelona: Edicions 62 i “La Caixa”, 1995, p. 48-49

1.3. Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text.

[0,5 punts]

a)

«Cal admetre que en Lluís Miralpeix tenia grapa per a tractar aquesta mena de persones que s'han fet rics a corre-cuita i aviat els treia del cap la idea del xalet —ara ja no se'n deia torre— d'estil suís»:

a les persones...

b)

«Durant un temps pensà que l'única manera de salvar Barcelona del desastre arquitectònic seria refredar-la de gaudinisme i imposar- hi un pla racional»:

a Barcelona...

1.5. Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d'aquest curs.

1.5.1.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu qui és el personatge d'Armanda Valls a l'obra Mirall trencat, de Mercè Rodoreda. [1 punt]

1.5.2.

Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l'obra Mirall trencat, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

1.5.3.

Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l'obra Terra baixa, d'Àngel Guimerà, són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

2. Expressió escrita [3 punts en total]

2.1.

Reescriviu el fragment següent del text canviant els temps verbals en passat per formes de present. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Cal que subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites. [1 punt]

«A la planta baixa, s'hi pujava a través d'una escala, era cuina, menjador amb xemeneia, servei i dormitori. A dalt, amb el sostre amb claraboies, hi feia el saló. "Cada espai té el seu ambient. Per pocs diners els clients poden presumir de celler i d'estudi." La gent compraven terrenys perquè el diner cada vegada valia menys i els agradava aquest arquitecte que tenia idees i que els tractava com a senyors. Una casa amb celler, el somni de tota la vida! Als petits propietaris, la idea els engrescava. Cal admetre que en Lluís Miralpeix [...] aviat els treia del cap la idea del xalet [...] d'estil suís.»

2.2.

Al començament del text es pot llegir, amb referència a l'arquitecte Lluís Miralpeix: «Hi havia alguna cosa que l'inquietava i no sabia ben bé què». Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, continuant la narració, en què feu conjectures sobre quines podien ser les causes de la seva inquietud. [2 punts]

1. Comprensió lectora

1.1.

Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

[0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Afirmació

Vertader

Fals

1.4.

Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, quins són els avantatges i els riscos de manipular genèticament el salmó.

[0,5 punts]

1.2. Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents.

[0,5 punts]

a)

b)

c)

d)

e)

1.3. Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text.

[0,5 punts]

a)

«Però per a l'AquaAdvantage podria ser més difícil, perquè, malgrat que tindrà permís per vendre'l com un salmó atlàntic qualsevol, algunes grans cadenes de supermercats americanes ja han anunciat que no el volen subministrar»:

b)

«En molts països no és obligat posar a l'etiqueta si un aliment conté o no transgènics, per això molta gent que en principi s' hi oposa els consumeix sense adonar-se'n»:

1.5. Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d'aquest curs.

1.5.1.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu qui és la Nuri i quin paper fa en l'obra Terra baixa, d'Àngel Guimerà. [1 punt]

1.5.2.

Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l'obra Mirall trencat, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Afirmació · Vertader · Fals

1.5.3.

Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l'obra Terra baixa, d'Àngel Guimerà, són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Afirmació · Vertader · Fals

2. Expressió escrita [3 punts en total]

2.1.

Reescriviu el fragment següent del text substituint els mots subratllats per formes sinònimes. Canvieu només allò que calgui. La redacció resultant ha de tenir el mateix sentit que el fragment original. [1 punt]

«En aquesta llista, caldrà afegir-hi per primer cop un animal, un salmó que es desenvolupa el doble de ràpid que un de normal perquè al seu genoma s'hi ha introduït el gen de l'hormona del creixement. Ja el 2010, la Food and Drug Administration (FDA), l'organisme que regula els fàrmacs i els aliments als Estats Units, va concloure que aquest peix no representava cap perill per a la salut, i el 2012 va decidir que era improbable que tingués un impacte negatiu en el medi ambient. El permís per comercialitzar-lo, que finalment va rebre el novembre passat l'empresa AquaBounty Technologies, és l' últim pas d'un llarg procés d'avaluació que s'inicià fa vint anys i que culminarà amb l'arribada del salmó AquAdvantage a les botigues.»

2.2.

En el text s'exposa que no sols no es prohibeixen els cultius transgènics, sinó que es poden comercialitzar animals modificats genèticament per al consum humà. Escriviu un text formal i ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què proposeu arguments a favor i en contra dels aliments transgènics i indiqueu també el vostre parer. [2 punts]

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.1. Indiqueu l'anàlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats.

[1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

3.1.1.

En molts països no és obligat posar a l'etiqueta si un aliment conté o no transgènics, per això molta gent que en principi s'hi oposa els consumeix sense adonar-se' n.

3.1.2.

La fusta és molt cara, d'on volen que tregui la llosa?, els deia.

3.1.3.

Haurien volgut, potser, que a Barcelona hagués fet molt de fred per omplir els seus pisos amb parquets de fusta i gruixudes catifes de pell.

3.1.4.

És l'últim pas d'un llarg procés d'avaluació que s'inicià fa vint anys i que culminarà amb l'arribada del salmó AquAdvantage a les botigues.

3.1.5.

Els cultius modificats genèticament (o transgènics) han sigut polèmics d'ençà que es van començar a conrear els anys vuitanta.

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.2. Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]

a)

Al cap de dos dies li va una carta. Amb molta tristesa li va el seu condol. (trametre / transmetre)

b)

El comprador, va rebre la comanda, va demanar: és? (quan / quant)

c)

No sé a es referia quan deia algú el volia enganyar. (què / que)

d)

Va totes les normes de bona conducta que hi havia. El problema és que del maltractament que li va va resultar-ne un traumatisme al nas. (infligir / infringir)

e)

No et mengis l'estofat t'agrada. No sabia que no t'agradava la carn el peix. (si no / sinó)

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.3. Completeu les oracions següents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha entre parèntesis. No podeu utilitzar formes perifràstiques. [0,5 punts]

a)

Escolta! Jo no hi, en aquesta disfressa! (caber)

b)

Si m'ho deixessin fer, jo ara mateix tots els mobles vells al carrer. (treure)

c)

Quan passar uns dies amb nosaltres, digueu-nos-ho. (poder)

d)

La xocolata s'està i fa una olor boníssima. (fondre)

e)

Han que el millor que poden fer és no interferir en la seva voluntat. (concloure)

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.4. Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so fricatiu alveolar sord [s]. [0,5 punts]

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.5. Completeu les oracions següents amb els verbs, substantius o adjectius adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]

a)

Tornen les modes. Ara tothom porta els pantalons. (campana)

b)

Vaig comprar una heura per a la paret exterior. És una planta. (enfilar)

c)

Li va caure el vi a sobre de la butaca i la van haver de tornar a. (tapís)

d)

Com puc fer bona cara si es tracta d'una feina ? (tedi)

e)

Malgrat els favors que li feien, la Maria sempre donava mostres d'una intolerable. (ingrat)