Examen de Lengua Catalana y Literatura II Selectividad Cataluña 2022 · Juny Serie 2

Sempre m’havia vantat de ser un home essencialment feliç. Menava una vida ordenada, dedicada a la musicologia, i el meu nom era respectat. Vivia plàcidament fins que va venir la desgràcia.

En aquell temps venturós les meves dèries anaven adreçades al rescat i l’edició d’obres desconegudes o que els avatars de la vida havien privat de la fama que mereixien, i la meva feina —a hores d’ara ho puc pensar sense vanaglòria— havia admirat els entesos. Jo vaig descobrir en un racó d’uns magatzems de gra de vora Marburg tretze lieds inconeguts de Schubert que constituïen un cicle del qual no es tenia cap notícia i que jo vaig batejar amb el nom una mica xaró de Les aromes del blat; pels indicis, vaig llançar la hipòtesi, que ara ja és tesi oficial, que aquells lieds eren el tribut amorós de l’autor a una camperola desconeguda. Molt schubertià, això d’escampar generosament la producció com si el futur no existís. També havia acabat, en aquell temps, l’edició acuradíssima de l’obra per a orgue del pare Antoni Soler, famós en el seu temps i desconegut avui, i tinc l’alegria íntima de saber que la meva feina està produint els seus fruits lentament i Soler no serà mai més oblidat. I les Cantates profanes de Stolibëck? I la increïble Sonata en re de Wolf? I...? Certament hauria d’estar orgullós de les meves activitats com a musicòleg, que em donaven prestigi tot i que no em bastaven per menjar. Però no n’estic, d’orgullós; m’és del tot impossible, després del que va esdevenir-se.

Tot va començar en l’època en què jo vivia encara a Barcelona i Robert Balló s’havia donat a conèixer com a compositor i desorientava la crítica, que s’exclamava dient com és que un violinista tan excepcional és capaç d’escriure aquestes meravelles per a piano, senyores i senyors. Jo també m’ho preguntava. Per això l’havia anat a entrevistar —també perpetrava la crítica a la premsa per raons exclusivament econòmiques tot i que sempre m’ha esverat el comentari immediat, sense perspectiva— i en el meu article, que va fer soroll, vaig arribar a la conclusió que Balló abans que violinista, era músic. No el coneixia personalment, abans de l’entrevista, i a tots dos ens va plaure de trobar-nos. A mi em van impressionar l’amplitud dels seus coneixements i la seguretat de les seves conviccions. Tot això barrejat amb aquell aire de món de què s’envoltava. Era un home elegant, prim, ben vestit, de gestos majestàtics i d’esguard i conversa brillants. Un home que assimilava bé el triomf, que estava avesat als aplaudiments com a intèrpret i que ara els esperava com a compositor perquè sabia que la seva música era bona. L’insigne Pau Cortadella havia estrenat les dues sonates per a piano enmig d’una expectació multitudinària i molts crítics maldaven per explicar-se aquella música —més enllà de Wagner, record de Beethoven, retorn al romanticisme, una nova via, l’alternativa a l’impressionisme francès, el classicisme fet música— contradient-se amb aquella alegria.

Jaume Cabré. «Nocturn». A: Vuit narradors actuals. Barcelona: Edicions 62, 1996, p. 173-174

1. Comprensió lectora

1.1.

Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Vertader

Fals

1.4.

Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, a què es dedicava el narrador i quines descobertes havia fet. [0,5 punts]

Sempre m’havia vantat de ser un home essencialment feliç. Menava una vida ordenada, dedicada a la musicologia, i el meu nom era respectat. Vivia plàcidament fins que va venir la desgràcia.

En aquell temps venturós les meves dèries anaven adreçades al rescat i l’edició d’obres desconegudes o que els avatars de la vida havien privat de la fama que mereixien, i la meva feina —a hores d’ara ho puc pensar sense vanaglòria— havia admirat els entesos. Jo vaig descobrir en un racó d’uns magatzems de gra de vora Marburg tretze lieds inconeguts de Schubert que constituïen un cicle del qual no es tenia cap notícia i que jo vaig batejar amb el nom una mica xaró de Les aromes del blat; pels indicis, vaig llançar la hipòtesi, que ara ja és tesi oficial, que aquells lieds eren el tribut amorós de l’autor a una camperola desconeguda. Molt schubertià, això d’escampar generosament la producció com si el futur no existís. També havia acabat, en aquell temps, l’edició acuradíssima de l’obra per a orgue del pare Antoni Soler, famós en el seu temps i desconegut avui, i tinc l’alegria íntima de saber que la meva feina està produint els seus fruits lentament i Soler no serà mai més oblidat. I les Cantates profanes de Stolibëck? I la increïble Sonata en re de Wolf? I...? Certament hauria d’estar orgullós de les meves activitats com a musicòleg, que em donaven prestigi tot i que no em bastaven per menjar. Però no n’estic, d’orgullós; m’és del tot impossible, després del que va esdevenir-se.

Tot va començar en l’època en què jo vivia encara a Barcelona i Robert Balló s’havia donat a conèixer com a compositor i desorientava la crítica, que s’exclamava dient com és que un violinista tan excepcional és capaç d’escriure aquestes meravelles per a piano, senyores i senyors. Jo també m’ho preguntava. Per això l’havia anat a entrevistar —també perpetrava la crítica a la premsa per raons exclusivament econòmiques tot i que sempre m’ha esverat el comentari immediat, sense perspectiva— i en el meu article, que va fer soroll, vaig arribar a la conclusió que Balló abans que violinista, era músic. No el coneixia personalment, abans de l’entrevista, i a tots dos ens va plaure de trobar-nos. A mi em van impressionar l’amplitud dels seus coneixements i la seguretat de les seves conviccions. Tot això barrejat amb aquell aire de món de què s’envoltava. Era un home elegant, prim, ben vestit, de gestos majestàtics i d’esguard i conversa brillants. Un home que assimilava bé el triomf, que estava avesat als aplaudiments com a intèrpret i que ara els esperava com a compositor perquè sabia que la seva música era bona. L’insigne Pau Cortadella havia estrenat les dues sonates per a piano enmig d’una expectació multitudinària i molts crítics maldaven per explicar-se aquella música —més enllà de Wagner, record de Beethoven, retorn al romanticisme, una nova via, l’alternativa a l’impressionisme francès, el classicisme fet música— contradient-se amb aquella alegria.

Jaume Cabré. «Nocturn». A: Vuit narradors actuals. Barcelona: Edicions 62, 1996, p. 173-174

1. Comprensió lectora

1.2.

Trobeu en el text els cinc mots o expressions que poden funcionar com a sinònims dels mots següents. [0,5 punts]

Sempre m’havia vantat de ser un home essencialment feliç. Menava una vida ordenada, dedicada a la musicologia, i el meu nom era respectat. Vivia plàcidament fins que va venir la desgràcia.

En aquell temps venturós les meves dèries anaven adreçades al rescat i l’edició d’obres desconegudes o que els avatars de la vida havien privat de la fama que mereixien, i la meva feina —a hores d’ara ho puc pensar sense vanaglòria— havia admirat els entesos. Jo vaig descobrir en un racó d’uns magatzems de gra de vora Marburg tretze lieds inconeguts de Schubert que constituïen un cicle del qual no es tenia cap notícia i que jo vaig batejar amb el nom una mica xaró de Les aromes del blat; pels indicis, vaig llançar la hipòtesi, que ara ja és tesi oficial, que aquells lieds eren el tribut amorós de l’autor a una camperola desconeguda. Molt schubertià, això d’escampar generosament la producció com si el futur no existís. També havia acabat, en aquell temps, l’edició acuradíssima de l’obra per a orgue del pare Antoni Soler, famós en el seu temps i desconegut avui, i tinc l’alegria íntima de saber que la meva feina està produint els seus fruits lentament i Soler no serà mai més oblidat. I les Cantates profanes de Stolibëck? I la increïble Sonata en re de Wolf? I...? Certament hauria d’estar orgullós de les meves activitats com a musicòleg, que em donaven prestigi tot i que no em bastaven per menjar. Però no n’estic, d’orgullós; m’és del tot impossible, després del que va esdevenir-se.

Tot va començar en l’època en què jo vivia encara a Barcelona i Robert Balló s’havia donat a conèixer com a compositor i desorientava la crítica, que s’exclamava dient com és que un violinista tan excepcional és capaç d’escriure aquestes meravelles per a piano, senyores i senyors. Jo també m’ho preguntava. Per això l’havia anat a entrevistar —també perpetrava la crítica a la premsa per raons exclusivament econòmiques tot i que sempre m’ha esverat el comentari immediat, sense perspectiva— i en el meu article, que va fer soroll, vaig arribar a la conclusió que Balló abans que violinista, era músic. No el coneixia personalment, abans de l’entrevista, i a tots dos ens va plaure de trobar-nos. A mi em van impressionar l’amplitud dels seus coneixements i la seguretat de les seves conviccions. Tot això barrejat amb aquell aire de món de què s’envoltava. Era un home elegant, prim, ben vestit, de gestos majestàtics i d’esguard i conversa brillants. Un home que assimilava bé el triomf, que estava avesat als aplaudiments com a intèrpret i que ara els esperava com a compositor perquè sabia que la seva música era bona. L’insigne Pau Cortadella havia estrenat les dues sonates per a piano enmig d’una expectació multitudinària i molts crítics maldaven per explicar-se aquella música —més enllà de Wagner, record de Beethoven, retorn al romanticisme, una nova via, l’alternativa a l’impressionisme francès, el classicisme fet música— contradient-se amb aquella alegria.

Jaume Cabré. «Nocturn». A: Vuit narradors actuals. Barcelona: Edicions 62, 1996, p. 173-174

1. Comprensió lectora

1.3.

Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble. [0,5 punts]

a) «En aquell temps venturós les meves dèries anaven adreçades al rescat i l'edició d'obres desconegudes o que els avatars de la vida havien privat de la fama que mereixien, i la meva feina —a hores d'ara ho puc pensar sense vanaglòria— havia admirat els entesos»:

b) «Un home que assimilava bé el triomf, que estava avesat als aplaudiments com a intèrpret i que ara els esperava com a compositor perquè sabia que la seva música era bona»:

1.5. Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d'aquest curs.

Marqueu quines dues qüestions voleu que es corregeixin:

1.5.1

1.5.2

1.5.3

1.5.1

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu per què la Natàlia vol comprar salfumant en la novel·la La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.

1.5.2

Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l'obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses.

)

Vertader

Fals

1.5.3

Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l'obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses.

)

Vertader

Fals

Sempre m’havia vantat de ser un home essencialment feliç. Menava una vida ordenada, dedicada a la musicologia, i el meu nom era respectat. Vivia plàcidament fins que va venir la desgràcia.

En aquell temps venturós les meves dèries anaven adreçades al rescat i l’edició d’obres desconegudes o que els avatars de la vida havien privat de la fama que mereixien, i la meva feina —a hores d’ara ho puc pensar sense vanaglòria— havia admirat els entesos. Jo vaig descobrir en un racó d’uns magatzems de gra de vora Marburg tretze lieds inconeguts de Schubert que constituïen un cicle del qual no es tenia cap notícia i que jo vaig batejar amb el nom una mica xaró de Les aromes del blat; pels indicis, vaig llançar la hipòtesi, que ara ja és tesi oficial, que aquells lieds eren el tribut amorós de l’autor a una camperola desconeguda. Molt schubertià, això d’escampar generosament la producció com si el futur no existís. També havia acabat, en aquell temps, l’edició acuradíssima de l’obra per a orgue del pare Antoni Soler, famós en el seu temps i desconegut avui, i tinc l’alegria íntima de saber que la meva feina està produint els seus fruits lentament i Soler no serà mai més oblidat. I les Cantates profanes de Stolibëck? I la increïble Sonata en re de Wolf? I...? Certament hauria d’estar orgullós de les meves activitats com a musicòleg, que em donaven prestigi tot i que no em bastaven per menjar. Però no n’estic, d’orgullós; m’és del tot impossible, després del que va esdevenir-se.

Tot va començar en l’època en què jo vivia encara a Barcelona i Robert Balló s’havia donat a conèixer com a compositor i desorientava la crítica, que s’exclamava dient com és que un violinista tan excepcional és capaç d’escriure aquestes meravelles per a piano, senyores i senyors. Jo també m’ho preguntava. Per això l’havia anat a entrevistar —també perpetrava la crítica a la premsa per raons exclusivament econòmiques tot i que sempre m’ha esverat el comentari immediat, sense perspectiva— i en el meu article, que va fer soroll, vaig arribar a la conclusió que Balló abans que violinista, era músic. No el coneixia personalment, abans de l’entrevista, i a tots dos ens va plaure de trobar-nos. A mi em van impressionar l’amplitud dels seus coneixements i la seguretat de les seves conviccions. Tot això barrejat amb aquell aire de món de què s’envoltava. Era un home elegant, prim, ben vestit, de gestos majestàtics i d’esguard i conversa brillants. Un home que assimilava bé el triomf, que estava avesat als aplaudiments com a intèrpret i que ara els esperava com a compositor perquè sabia que la seva música era bona. L’insigne Pau Cortadella havia estrenat les dues sonates per a piano enmig d’una expectació multitudinària i molts crítics maldaven per explicar-se aquella música —més enllà de Wagner, record de Beethoven, retorn al romanticisme, una nova via, l’alternativa a l’impressionisme francès, el classicisme fet música— contradient-se amb aquella alegria.

Jaume Cabré. «Nocturn». A: Vuit narradors actuals. Barcelona: Edicions 62, 1996, p. 173-174

2. Expressió escrita [3 punts en total]

2.1.

Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en passat per formes de present. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites. [1 punt]

«A mi m'impressionaven l'amplitud dels seus coneixements i la seguretat de les seves conviccions. Tot això barrejat amb aquell aire de món de què s'envoltava. Era un home elegant, prim, ben vestit, de gestos majestàtics i d'esguard i conversa brillants. Un home que assimilava bé el triomf, que estava avesat als aplaudiments com a intèrpret i que ara els esperava com a compositor perquè sabia que la seva música era bona. L'insigne Pau Cortadella estrenava les dues sonates per a piano enmig d'una expectació multitudinària i molts crítics maldaven per explicar-se aquella música —més enllà de Wagner, record de Beethoven, retorn al romanticisme, una nova via, l'alternativa a l'impressionisme francès, el classicisme fet música— contradient-se amb aquella alegria.»

2.2.

En el text, el narrador explica: «Certament hauria d'estar orgullós de les meves activitats com a musicòleg, que em donaven prestigi tot i que no em bastaven per menjar. Però no n'estic, d'orgullós; m'és del tot impossible, després del que va esdevenir-se». Basant-vos en aquestes paraules, escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què expliqueu quina és la desgràcia que li podia haver esdevingut després de l'entrevista amb Robert Balló. [2 punts]

1. Comprensió lectora

1.1.

Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Vertader

Fals

1.4.

Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, per quines fases cal passar per a aprovar productes farmacèutics i per què l'aprovació d'aquests productes presenta dificultats. [0,5 punts]

1. Comprensió lectora

1.2.

Trobeu en el text els cinc mots o expressions que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions següents. [0,5 punts]

a) Desitja, ambiciona:

b) Part vulnerable (d'algú o d'alguna cosa):

c) Transferibles, extrapolables:

d) Obstacles, impediments:

e) Refusa:

1. Comprensió lectora

1.3.

Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. La resposta ha de contenir tots els elements que formen la construcció substituïda pel pronom feble. [0,5 punts]

1.5. Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d'aquest curs.

1.5.1.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu qui és en Vergés i quin paper fa a l'obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter. [1 punt]

1.5.2.

Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l'obra La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

)

1.5.3.

Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l'obra Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

)

2. Expressió escrita [3 punts en total]

2.1.

Reescriviu el fragment següent canviant els temps verbals en present per formes de passat. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites. [1 punt]

«Fer proves amb avatars com proposa ELEM ofereix una possible solució a aquests problemes», afirma Morton. Els cors digitals que bateguen dins un superordinador com el Mare Nostrum no posen en risc ni animals ni persones. A més, permeten eliminar molts dels biaixos que es troben en els assajos tradicionals. Per exemple, si en un estudi disposen de més cors d’homes que de dones, poden modificar les dades i multiplicar els segons. [...]

Més endavant, gràcies a la ronda de finançament, també volen crear cors de nens i de persones amb malalties cardiovasculars minoritàries.»

2.2.

En el text es plantegen els avantatges que suposa la creació d’avatars humans per a comprovar l’eficàcia de medicaments i de tractaments mèdics. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què proposeu altres arguments a favor de la manipulació genètica amb finalitats experimentals, però també els problemes que pot suscitar. [2 punts]

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.1. Indiqueu l'anàlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

3.1.1.

Tinc l'alegria íntima de saber que la meva feina està produint els seus fruits lentament.

3.1.2.

Si en un estudi disposen de més cors d'homes que de dones, poden modificar les dades i multiplicar els segons.

3.1.3.

Vivia plàcidament fins que va venir la desgràcia.

3.1.4.

Ara a un pacient amb asincronia cardíaca —és a dir, a qui no li funcionen els dos ventricles del cor alhora— se li posa un marcapassos i molts cops el cos el rebutja.

3.1.5.

Sempre m'havia vantat de ser un home essencialment feliç.

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.2. Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]

a)

que va dir que ho faria bé i al final ho va fer malament com va saber. (tan / tant)

b)

L'home va venir ahir a la botiga no sé de treballa. (què / que)

c)

Va explicar que el seu pare era; però aquest no se'l creu ni ell. (conte / comte)

d)

Va la quantitat de l'aposta i després va el paper en el qual tenia anotada la xifra. (doblegar / doblar)

e)

em va tancar la porta al nas i em va dir que només m'atendria de visita establertes. (aleshores / a les hores)

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.3. Completeu les oracions següents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha entre parèntesis. No podeu utilitzar formes perifràstiques. [0,5 punts]

a)

Jo no (concebre) la cuina sense creativitat.

b)

-vos (treure) la mascareta a l'aire lliure.

c)

(poder) fer la feina amb tranquil·litat, l'ha haguda de fer a correcuita.

d)

La Maria va demanar al professor que li (donar) més temps per a fer l'examen.

e)

Serà molt ben rebut qualsevol suggeriment que vosaltres ens (voler) fer arribar.

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.4. Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so fricatiu alveolar sord [s]. [0,5 punts]

Feu clic sobre cada una de les paraules que contenen el so de la essa sorda [s] (segons la grafia corresponent: s, ss, c, ç).

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.5. Completeu les oracions següents amb els verbs, substantius o adjectius adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]

a)

Va donar un cop al prestatge i van caure tots els gots. Quina ! (trencar)

b)

Els productes bàsics s'han molt aquest darrer trimestre. (barat)

c)

El presumpte culpable va cometre l'assassinat amb traïdoria i. (carn)

d)

Els països occidentals tenen un índex d' més elevat que els països subdesenvolupats. (alfabet)

e)

Eren tots al port per desitjar-li una travessia. (ventura)