Examen de Lengua Catalana y Literatura II Selectividad Cataluña 2021 · Setembre Serie 1

OPCIÓ A

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Tot sopant, mentre atacava un plat de trumfes escalivades, la Carlina es mostrava estranyament inquieta. En comptes de cruspir-se tranquil·lament les peles de trumfa, cada dos per tres aixecava el bec de terra, estirant el coll tan llarg com era, com si escoltés un perill. Llavors no en va fer cabal. Fins al cap d’uns dies, recordant fredament aquella última nit de tranquil·litat al feixanc, no va relacionar el comportament de l’animal amb el preludi del cataclisme. Així i tot, poc hi hagués guanyat de preveure-ho, perquè tampoc no l’hagués pogut evitar.

Feia poc que s’havia ficat al llit, quan els parrups insistents de l’animal van arrencar-lo del primer son. En encendre l’espelma, va veure la Carlina amb la pota de boix al bec. «Grugrú, grugrú, lliga’m la pota, de pressa, de pressa, que vull sortir a fora.» Va acoblar l’estaca al monyó del genoll, quatre voltes amb la veta de cànem, una llaçada i vés, Carlina, vés on vulguis i no m’emprenyis més aquesta nit. Va seguir l’animal fins a l’entrada. A fora continuava bufant el fogony, un vent tebi procedent de les terres baixes de darrere les muntanyes de migdia, que d’uns dies ençà li duia les primeres flaires de primavera. Se sentien de tant en tant breus espetecs cap a la banda del Porxo, pedres petites que s’esllavissaven des dels relleixos de la penya, potser de la mateixa carena. Anem a dormir, Carlina, només és el vent.

Encara no havia arribat al jaç, quan es va sentir una estampida impressionant, que li féu caure l’espelma i sacsejà les parets i el sostre de ca l’Espluga com si la muntanya sencera s’anés a ensorrar. Instintivament va córrer a refugiar-se cap a dins. No va gosar encendre de nou l’espelma. Quan feia una mica que s’havia espassat l’últim retrò, va abandonar l’amagatall i caminà a les palpentes fins a l’entrada, enfosquida per la polseguera i empudegada de ferum de sofre, el mateix tuf que se sentia quan s’estimbava una roca, però multiplicat per mil.

La claror de la lluna, la lluna minvant de la passada Pasqua, va mostrar-li la magnitud del desastre: l’espluga del Porxo, el canal de reg, la feixa del Romerar, tot havia desaparegut sota una muntanya de roques. La pudor de sofre era tan intensa que, en apropar-s’hi, hagué de tapar-se el nas amb el mocador. El volum de l’ensulsiada disminuïa a mesura que havia avançat costa avall, de manera que la part més baixa, entre el marge del Romerar i la Muralla, havia quedat lliure de roques. Va anar vorejant fins a baix de tot. La barraca de l’Eixida plantava intacta, lleugerament retirada de l’eix de l’allau, cap a la part de Rocallisa. En girar-se cap a Rocalta va poder albirar, a pesar de la foscor, que un pany extens de l’espadat s’havia desprès de la penya a l’indret del Niu de l’Àliga: tant aquest com la balconada que el sostenia havien desaparegut. Del poble pujaven veus, en algunes cases havien encès els llums.

Pep COLL. El salvatge dels Pirineus. Barcelona: Fundació Caixa Sabadell i Edicions 62, 2006, p. 265-266

1. Comprensió lectora

1.1.

Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

1.4.

Expliqueu, en un màxim de cinquanta mots, com va reaccionar la Carlina davant la imminència de l'esfondrament. [0,5 punts]

OPCIÓ A

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Tot sopant, mentre atacava un plat de trumfes escalivades, la Carlina es mostrava estranyament inquieta. En comptes de cruspir-se tranquil·lament les peles de trumfa, cada dos per tres aixecava el bec de terra, estirant el coll tan llarg com era, com si escoltés un perill. Llavors no en va fer cabal. Fins al cap d’uns dies, recordant fredament aquella última nit de tranquil·litat al feixanc, no va relacionar el comportament de l’animal amb el preludi del cataclisme. Així i tot, poc hi hagués guanyat de preveure-ho, perquè tampoc no l’hagués pogut evitar.

Feia poc que s’havia ficat al llit, quan els parrups insistents de l’animal van arrencar-lo del primer son. En encendre l’espelma, va veure la Carlina amb la pota de boix al bec. «Grugrú, grugrú, lliga’m la pota, de pressa, de pressa, que vull sortir a fora.» Va acoblar l’estaca al monyó del genoll, quatre voltes amb la veta de cànem, una llaçada i vés, Carlina, vés on vulguis i no m’emprenyis més aquesta nit. Va seguir l’animal fins a l’entrada. A fora continuava bufant el fogony, un vent tebi procedent de les terres baixes de darrere les muntanyes de migdia, que d’uns dies ençà li duia les primeres flaires de primavera. Se sentien de tant en tant breus espetecs cap a la banda del Porxo, pedres petites que s’esllavissaven des dels relleixos de la penya, potser de la mateixa carena. Anem a dormir, Carlina, només és el vent.

Encara no havia arribat al jaç, quan es va sentir una estampida impressionant, que li féu caure l’espelma i sacsejà les parets i el sostre de ca l’Espluga com si la muntanya sencera s’anés a ensorrar. Instintivament va córrer a refugiar-se cap a dins. No va gosar encendre de nou l’espelma. Quan feia una mica que s’havia espassat l’últim retrò, va abandonar l’amagatall i caminà a les palpentes fins a l’entrada, enfosquida per la polseguera i empudegada de ferum de sofre, el mateix tuf que se sentia quan s’estimbava una roca, però multiplicat per mil.

La claror de la lluna, la lluna minvant de la passada Pasqua, va mostrar-li la magnitud del desastre: l’espluga del Porxo, el canal de reg, la feixa del Romerar, tot havia desaparegut sota una muntanya de roques. La pudor de sofre era tan intensa que, en apropar-s’hi, hagué de tapar-se el nas amb el mocador. El volum de l’ensulsiada disminuïa a mesura que havia avançat costa avall, de manera que la part més baixa, entre el marge del Romerar i la Muralla, havia quedat lliure de roques. Va anar vorejant fins a baix de tot. La barraca de l’Eixida plantava intacta, lleugerament retirada de l’eix de l’allau, cap a la part de Rocallisa. En girar-se cap a Rocalta va poder albirar, a pesar de la foscor, que un pany extens de l’espadat s’havia desprès de la penya a l’indret del Niu de l’Àliga: tant aquest com la balconada que el sostenia havien desaparegut. Del poble pujaven veus, en algunes cases havien encès els llums.

Pep COLL. El salvatge dels Pirineus. Barcelona: Fundació Caixa Sabadell i Edicions 62, 2006, p. 265-266

1.2. Trobeu en el text els cinc mots o expressions que poden funcionar com a sinònims dels mots o expressions següents. [0,5 punts]

a)

b)

c)

d)

e)

OPCIÓ A

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Tot sopant, mentre atacava un plat de trumfes escalivades, la Carlina es mostrava estranyament inquieta. En comptes de cruspir-se tranquil·lament les peles de trumfa, cada dos per tres aixecava el bec de terra, estirant el coll tan llarg com era, com si escoltés un perill. Llavors no en va fer cabal. Fins al cap d’uns dies, recordant fredament aquella última nit de tranquil·litat al feixanc, no va relacionar el comportament de l’animal amb el preludi del cataclisme. Així i tot, poc hi hagués guanyat de preveure-ho, perquè tampoc no l’hagués pogut evitar.

Feia poc que s’havia ficat al llit, quan els parrups insistents de l’animal van arrencar-lo del primer son. En encendre l’espelma, va veure la Carlina amb la pota de boix al bec. «Grugrú, grugrú, lliga’m la pota, de pressa, de pressa, que vull sortir a fora.» Va acoblar l’estaca al monyó del genoll, quatre voltes amb la veta de cànem, una llaçada i vés, Carlina, vés on vulguis i no m’emprenyis més aquesta nit. Va seguir l’animal fins a l’entrada. A fora continuava bufant el fogony, un vent tebi procedent de les terres baixes de darrere les muntanyes de migdia, que d’uns dies ençà li duia les primeres flaires de primavera. Se sentien de tant en tant breus espetecs cap a la banda del Porxo, pedres petites que s’esllavissaven des dels relleixos de la penya, potser de la mateixa carena. Anem a dormir, Carlina, només és el vent.

Encara no havia arribat al jaç, quan es va sentir una estampida impressionant, que li féu caure l’espelma i sacsejà les parets i el sostre de ca l’Espluga com si la muntanya sencera s’anés a ensorrar. Instintivament va córrer a refugiar-se cap a dins. No va gosar encendre de nou l’espelma. Quan feia una mica que s’havia espassat l’últim retrò, va abandonar l’amagatall i caminà a les palpentes fins a l’entrada, enfosquida per la polseguera i empudegada de ferum de sofre, el mateix tuf que se sentia quan s’estimbava una roca, però multiplicat per mil.

La claror de la lluna, la lluna minvant de la passada Pasqua, va mostrar-li la magnitud del desastre: l’espluga del Porxo, el canal de reg, la feixa del Romerar, tot havia desaparegut sota una muntanya de roques. La pudor de sofre era tan intensa que, en apropar-s’hi, hagué de tapar-se el nas amb el mocador. El volum de l’ensulsiada disminuïa a mesura que havia avançat costa avall, de manera que la part més baixa, entre el marge del Romerar i la Muralla, havia quedat lliure de roques. Va anar vorejant fins a baix de tot. La barraca de l’Eixida plantava intacta, lleugerament retirada de l’eix de l’allau, cap a la part de Rocallisa. En girar-se cap a Rocalta va poder albirar, a pesar de la foscor, que un pany extens de l’espadat s’havia desprès de la penya a l’indret del Niu de l’Àliga: tant aquest com la balconada que el sostenia havien desaparegut. Del poble pujaven veus, en algunes cases havien encès els llums.

Pep COLL. El salvatge dels Pirineus. Barcelona: Fundació Caixa Sabadell i Edicions 62, 2006, p. 265-266

1.3. Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. [0,5 punts]

a)

«no va relacionar el comportament de l'animal amb el preludi del cataclisme. Així i tot, poc hi hagués guanyat de preveure- ho, perquè tampoc no l' hagués pogut evitar»:

b)

«l'espluga del Porxo, el canal de reg, la feixa del Romerar, tot havia desaparegut sota una muntanya de roques. La pudor de sofre era tan intensa que, en apropar-s' hi, hagué de tapar-se el nas amb el mocador»:

1.5. Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d'aquest curs.

1.5.1. En un màxim de cinquanta mots, expliqueu qui és Amadeu Riera i quina relació té amb Teresa Goday a l'obra Mirall trencat, de Mercè Rodoreda. [1 punt]

1.5.2. Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l'obra Mirall trencat, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

1.5.3. Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l'obra Terra baixa, d'Àngel Guimerà, són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

2. Expressió escrita [3 punts en total]

2.1.

Reescriviu el fragment següent del text canviant els temps verbals en passat per formes de present. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Cal que subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les reescrites. [1 punt]

«Feia poc que s’havia ficat al llit, quan els parrups insistents de l’animal van arrencar-lo del primer son. En encendre l’espelma, va veure la Carlina amb la pota de boix al bec. “Grugrú, grugrú, lliga’m la pota, de pressa, de pressa, que vull sortir a fora”. Va acoblar l’estaca al monyó del genoll, quatre voltes amb la veta de cànem, una llaçada i vés, Carlina, vés on vulguis i no m’emprenyis més aquesta nit. Va seguir l’animal fins a l’entrada. A fora continuava bufant el fogony, un vent tebi procedent de les terres baixes de darrere les muntanyes de migdia, que d’uns dies ençà li duia les primeres flaires de primavera. Se sentien de tant en tant breus espetecs cap a la banda del Porxo, pedres petites que s’esllavissaven des dels relleixos de la penya, potser de la mateixa carena. Anem a dormir, Carlina, només és el vent.»

2.2.

El text descriu una ensulsiada que té lloc en un poble de muntanya. Escriviu un text formal ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què feu conjectures sobre les causes de l’esfondrada i les conseqüències que tingué per al poble. [2 punts]

1. Comprensió lectora

1.1.

Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Afirmació

Vertader

Fals

)

1.4.

Exposeu, en un màxim de cinquanta mots, per què els treballadors del Zoològic de Barcelona no entenen que es pugui qüestionar la seva feina i la tasca que es desenvolupa en el recinte. [0,5 punts]

1.2. Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents. [0,5 punts]

a)

b)

c)

d)

e)

1.3. Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. [0,5 punts]

a)

«La imatge es podria utilitzar per criticar la vida dels animals d’un zoo i la seva, sovint, trista aparença. Si n' expliquem la història, tanmateix, també serviria per col·locar-se al cantó oposat en el complex debat que recorre el món sobre el futur dels zoològics»:

b)

«Apropen la naturalesa als nens i els eduquen sobre els animals exòtics molt millor que qualsevol vídeo»:

1.5. Resoleu DUES de les tres qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d'aquest curs.

(Trieu quines dues qüestions voleu respondre per corregir o corregiu directament aquelles de les quals hàgiu omplert les respostes)

1.5.1.

En un màxim de cinquanta mots, expliqueu qui és en Xeixa i quin paper fa a l'obra Terra baixa, d'Àngel Guimerà. [1 punt]

1.5.2.

Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l'obra Mirall trencat, de Mercè Rodoreda, són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

)

1.5.3.

Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l'obra Terra baixa, d'Àngel Guimerà, són vertaderes o falses. [1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

)

0, incorrect: score === 0 }">

2. Expressió escrita

2.1.

Reescriviu el fragment següent del text canviant els temps verbals en present per formes de passat. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Cal que subratlleu en els dos textos les formes verbals originals i les rescrites. [1 punt]

«Grans experts, com el primatòleg i especialista en conducta animal Frans de Waal, distingeixen diferents tipus de zoològics, però no tenen cap dubte sobre la utilitat dels considerats “bons”. “Els que no compleixen els estàndards perquè són petits, tenen massa interacció amb el públic o fan poc esforç pedagògic s'hauen de tancar. [...] Apropen la naturalesa als nens i els eduquen sobre els animals exòtics molt millor que qualsevol vídeo.” Però des de la perspectiva animalista continua sent insuficient.»

2.2.

En el text es plantegen tant avantatges com desavantatges en relació amb l'existència dels zoològics. Escriviu un text formal i ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, proposant arguments a favor i en contra de conservar-los, i indicant també per quina opció us decantaríeu. [2 punts]

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.1. Indiqueu l'anàlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats.

[1 punt. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,2 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

3.1.1.

Però des de la perspectiva animalista continua sent insuficient.

3.1.2.

A fora continuava bufant el fogony, un vent tebi procedent de les terres baixes de darrere les muntanyes de migdia, que d'uns dies ençà li duia les primeres flaires de primavera.

3.1.3.

Se sentien de tant en tant breus espetecs cap a la banda del Porxo, pedres petites que s'esllavissaven des dels relleixos de la penya.

3.1.4.

L'aportació científica i pedagògica del projecte és, de moment, l'única manera de mesurar- ne la conveniència.

3.1.5.

I es balancegen de tant en tant sobre si mateixes, cosa que els experts denominen estereotípies, una mena de tics provocats per la vida en captivitat.

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.2. Completeu les oracions següents amb la forma correcta de les dues que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]

a)

Ara WhatsApp ha esdevingut el de comunicació més usat.

Cal fomentar actituds respectuoses envers el natural. (medi / mitjà)

b)

Que veus ? No, amb el llum apagat no hi veig. (gens / res)

c)

Després de vagarejar pels carrers va demanar en una dispesa del barri vell.

Quan anava a sortir del banc uns atracadors el van prendre com a. (ostatge / hostatge)

d)

Va de l'escala i quan va veure els estralls que ell mateix havia provocat va el cap, ben avergonyit. (baixar / abaixar)

e)

Estava distret i va tenir un mentre parlava.

Per a estudiar aquest fenomen cal observar-lo durant un de temps prou llarg. (lapse / lapsus)

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.3. Completeu les oracions següents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha entre parèntesis. No podeu utilitzar formes perifràstiques. [0,5 punts]

a)

Jo ara (conèixer) tots els habitants del meu poble.

b)

Eh, vosaltres! (complaure) els convidats, si us plau.

c)

Cal que nosaltres (concloure) la reunió d'una vegada. Quina pèrdua de temps!

d)

En Joan vol que jo li (donar) aquest llibre tan valuós.

e)

A veure! Vols que la Maria (fer) aquesta feina o no?

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.4. Subratlleu en el text següent NOMÉS les cinc grafies que corresponen al so fricatiu alveolar sonor [z]. [0,5 punts]

Feu clic a les paraules del text que contenen la grafia corresponent al so [z].

PART COMUNA

3. Reflexió lingüística [3 punts en total]

3.5. Completeu les oracions següents amb els verbs, substantius o adjectius adequats, derivats dels mots que hi ha entre parèntesis. [0,5 punts]

a)

Després de la caiguda, tots els músculs li van quedar. (dolor)

b)

Aquesta tauleta està tota ratllada. L'hauries de portar a. (vernís)

c)

Va ser impossible agafar el peix amb les mans. Era molt. (esmunyir)

d)

Va agafar tant de fred a l'excursió que, en tornar, es va haver d'. (llit)

e)

Les mans li tremolaven quan va obrir el sobre que li havien enviat de l'empresa: hi havia la carta d'. (comiat)