Tema 9: Context social i literari i la novel·la dels anys vint i trenta
Flashcards
- Què fa la dictadura de Primo de Rivera amb la Mancomunitat?
- La suprimeix. Els catalanistes abandonen la política i fan mecenatge cultural (subvenció de traduccions i premsa).
- Quin estatus assoleix el català durant la Segona República i la Generalitat?
- Esdevé oficial i entra a l'ensenyament i a l'Administració.
- Quina és l'actitud majoritària dels intel·lectuals durant la Guerra Civil?
- La majoria es compromet amb la causa republicana.
- Quina és la relació de la poesia dels anys vint i trenta amb el Noucentisme?
- La poesia continua i aprofundeix la línia noucentista.
Preguntes tipus test
- Quina forma de mecenatge cultural practiquen els catalanistes durant la dictadura de Primo de Rivera?
- a) Organització de festivals de cinema
- b) Edició d'enciclopèdies en castellà
- c) Creació de teatres municipals propis
- d) Subvencions de traduccions i de premsa
Resposta: d) Subvencions de traduccions i de premsa. Els catalanistes abandonen la política i fan mecenatge cultural, que inclou la subvenció de traduccions i de premsa.
- Per què la institucionalització cultural de la Segona República es distingeix de la de la Mancomunitat?
- a) És exclusivament privada i sense suport oficial
- b) Es fa sense la participació de la Generalitat
- c) Es limita només a la premsa comarcal
- d) Té una òptica més esquerrana
Resposta: d) Té una òptica més esquerrana. La Segona República reprèn la institucionalització cultural amb una òptica més esquerrana que la Mancomunitat.
- Quina tendència poètica europea és paral·lela a la poesia catalana d'aquests anys?
- a) La futurista (Marinetti, Boccioni)
- b) La realista (Zola, Balzac)
- c) La postsimbolista (Valéry, Rilke)
- d) La romàntica (Hugo, Byron)
Resposta: c) La postsimbolista (Valéry, Rilke). El text situa en paral·lel la poesia postsimbolista de Valéry i Rilke amb la renovació catalana d'aquests anys.
Tema 9: La renovació teatral i Josep Maria de Sagarra
Flashcards
- Quin teatre i quin empresari centren la renovació teatral?
- El Teatre Romea i l'empresari Josep Canals.
- Defineix l'alta comèdia burgesa
- Gènere que refina els costums de la burgesia i respecta l'estètica noucentista.
- Autors de l'alta comèdia burgesa
- Pous i Pagès i Soldevila (Civilitzats, tanmateix, 1921).
- Defineix les obres de crítica ideològica
- Gènere que supera l'alta comèdia burgesa.
Preguntes tipus test
- Una companyia vol estrenar una obra que refini els costums de la burgesia sense trencar amb l'estètica noucentista. Quin gènere és el més adequat?
- a) Poema dramàtic
- b) Alta comèdia burgesa
- c) Teatre popular
- d) Obra de crítica ideològica
Resposta: b) Alta comèdia burgesa. L'alta comèdia burgesa refina els costums de la burgesia i respecta l'estètica noucentista. Les obres de crítica ideològica, en canvi, superen aquest gènere.
- Quin gènere de teatre de la renovació supera l'alta comèdia burgesa amb una mirada de crítica ideològica?
- a) Alta comèdia burgesa
- b) Obres de crítica ideològica
- c) Poema dramàtic
- d) Teatre infantil de Folch i Torres
Resposta: b) Obres de crítica ideològica. Les obres de crítica ideològica superen l'alta comèdia burgesa. Són obra de Millàs-Raurell i Joan Oliver, entre altres.
- Un crític afirma que Sagarra només escrivia en un registre culte, sense girs populars. Quina afirmació és correcta?
- a) Sagarra només feia servir un registre culte, sense girs populars.
- b) Sagarra rebutjava els recursos retòrics clàssics en la seva obra.
- c) Sagarra dominava tots els registres de la llengua, des del lirisme fins als girs populars.
- d) Sagarra escrivia exclusivament en prosa realista i sense joc verbal.
Resposta: c) Sagarra dominava tots els registres de la llengua, des del lirisme fins als girs populars.. Sagarra domina tots els registres de la llengua: lirisme, girs populars, recursos retòrics clàssics i joc verbal. Per tant, la seva obra combina registres molt diversos.
Tema 9: Josep Pla i la prosa no narrativa
Tema 9: La poesia postsimbolista i Carles Riba
Tema 10: Context social i polític i la literatura entre 1936 i 1959
Tema 10: Joan Oliver / Pere Quart
Tema 10: Salvador Espriu
I 13 flashcards i 9 preguntes més al document.
Text del document
TEMA 9: La renovació literària dels anys vint i trenta 1. Context social i polític Tres períodes: • • • Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930): suprimeix la Mancomunitat. Els catalanistes abandonen la política i fan mecenatge cultural (subvenció de traduccions, premsa). Segona República i Generalitat (1931-1939): el català és oficial i entra a l'ensenyament i l'Administració. Es reprèn la institucionalització cultural, amb una òptica més esquerrana que la Mancomunitat. Guerra Civil (1936-1939): la Generalitat continua la normalització cultural, però amb dificultats. La majoria d'intel·lectuals es compromet amb la causa republicana. 2.
Context literari • • • • • Després de l'esgotament del Noucentisme i en paral·lel a les avantguardes, hi ha una renovació de tots els gèneres. Entren a les lletres catalanes autors que ja són clàssics contemporanis. Paral·lelisme amb Europa: poesia postsimbolista (Valéry, Rilke), noves tendències narratives (Proust, Joyce, Kafka, Mann, Woolf) i nou teatre (Pirandello, Brecht). Normalització de la literatura culta: consolidació del mercat literari, noves revistes i editorials, crítica especialitzada i cert ressò internacional. Respecte al Noucentisme: la poesia en continua i aprofundeix la línia; la novel·la, en canvi, trenca amb el menyspreu noucentista. 3.
La novel·la: represa i diversificació Ressorgeix amb força a partir del 1925: més editorials, col·leccions, crítics, traduccions de novel·listes estrangers, premis literaris i un públic lector important. Dura fins a la Guerra Civil. Tendències: • • • • Narradors modernistes recuperats: Prudenci Bertrana (Jo! Memòries d'un metge filòsof, 1925) i Joan Puig i Ferreter (Camins de França, 1934). Novel·la psicològica (interior dels personatges, vida sexual, afectiva o familiar). Predominant. Autors: C. A. Jordana (novel·la de gènere), Miquel Llor (Laura a la ciutat dels Sants, 1931) i Carles Soldevila. Novel·la avantguardista: Francesc Trabal (L'home que es va perdre, 1929; Vals, 1936).
Mostra l'absurd i la buidor de les relacions humanes. Trajectòries personals: Sagarra, Sebastià Juan Arbó (L'inútil combat, 1931, existencialista; Terres de l'Ebre, 1932). Carles Soldevila (1892-1967) • • • • Burgès liberal de Barcelona. Volia modernitzar el tarannà de la seva classe amb el periodisme (La Publicitat) i la literatura. També és dramaturg d'alta comèdia burgesa. Novel·les: Fanny (1929), Eva (1931), Valentina (1933), centrades en la psicologia de personatges femenins que viuen un conflicte moral. Fanny: destaca per la tècnica del monòleg interior i per l'escàndol del tema (una noia burgesa que ha de treballar de corista al Paral·lel).
Monòleg interior: el lector accedeix directament als pensaments del personatge, sense narrador que els filtri. 4. La prosa no narrativa Consolidació del periodisme i l'assaig. Autors: Carles Riba, Nicolau d'Olwer, Crexells, J. V. Foix, Tomàs Garcés, Jordana, Guansé… La figura més rellevant és Josep Pla. Josep Pla (1897-1981) • • • • • Nascut a Palafrugell. Vocació de periodista: corresponsal de La Publicitat (París, Itàlia, Berlín, Londres) i col·laborador de La Veu de Catalunya. Durant la Guerra Civil va ser espia dels franquistes. Després va escriure en castellà i el 1947 reprèn el català. Obres completes: 1956-1984 (més de 40 volums). Va morir al mas de Llofriu.
Estil: prosa moderna, llegidora, realista, molt marcada pel mitjà periodístic i el to personal. Oposició radical a l'artificiositat noucentista. Gèneres variats: o Reportatge de viatges: Rússia (1925), Cartes de lluny (1928), Cartes d'Itàlia (1955) o Biografia: Vida de Manolo (1928), El pintor Joaquim Mir (1944) o Dietari: Madrid (un dietari) (1929), Notes per a Sílvia (1974) o Assaig i política: Francesc Cambó, Els pagesos (1952), Les hores (1953) o Narració i retrats: El carrer estret (1951), Homenots (1958-62) o Primera obra: Coses vistes (1925) Tota l'obra és una vasta reflexió sobre la naturalesa humana observada en un lloc i un temps concrets. 5.
La renovació teatral El teatre s'organitza al voltant del Teatre Romea i de l'empresari Josep Canals (que també va afavorir l'arribada d'obres europees). Tres gèneres nous, que se sumen a l'auge del teatre popular: • • • • Alta comèdia burgesa: refina els costums de la burgesia i respecta l'estètica noucentista. Autors: Pous i Pagès i Soldevila (Civilitzats, tanmateix, 1921). Obres de crítica ideològica: superen l'alta comèdia. Millàs-Raurell i Joan Oliver (Allò que tal vegada s'esdevingué, escrita el 1930, publicada el 1936, i La fam, 1938). Poema dramàtic: teatre en vers, de tema popular i gran riquesa lingüística, oposat a l'arbitrarisme noucentista.
Autor: Josep Maria de Sagarra, que va dominar l'escena d'aquells anys. Teatre popular: espectacles musicals del Paral·lel (Baixant de la Font del Gat, Cançó d'amor i de guerra) i teatre infantil de Josep Maria Folch i Torres (Els pastorets). 6. Josep Maria de Sagarra (1894-1961) • • Família de senyors rurals; formació amb els jesuïtes. Periodista i, a final dels vint, home de teatre. Va marxar a París el 1936; es va casar el 1936 i va fer el viatge de noces a Tahití. Torna a Barcelona el 1940. A la postguerra tradueix, escriu per a l'escena i redacta les Memòries. Domini de tots els registres de la llengua: lirisme, girs populars, recursos retòrics clàssics, joc verbal.
Obra: • • • • • Poesia lírica (gènere de la cançó): Cançons de rem i de vela (1923), Cançons de totes les hores (1925), Àncores i estrelles (1935, evolució cap al postsimbolisme), Entre l'equador i els tròpics (1 Poemes narratius: El comte Arnau (1928), El poema de Nadal (1931), El poema de Montserrat (1950). Sàtira política: El Be Negre. Teatre (poema dramàtic): ambients populars catalans i conflictes amorosos que es resolen feliçment. Rondalla d'esparvers (1918), La filla del Carmesí (1929), L'Hostal de la Glòria (1931), El cafè de la Marina (1933). També la tragèdia Judit (1929). Postguerra: L'hereu i la forastera (1949), La ferida lluminosa (1954).
Prosa: novel·les All i salobre (1928) i Vida privada (1932, retrat crític de la gran burgesia barcelonina). No ficció: Cafè, copa i puro (1929), La ruta blava, Memòries (1954). Traduccions: la Divina Comèdia de Dante i obres de Shakespeare. 7. La poesia postsimbolista Concepte clau (IMPORTANT): • • Parteix del simbolisme (neix a França entre 1870 i 1880 i arriba a Catalunya amb el Modernisme). El simbolisme volia expressar idees abstractes mitjançant imatges i un llenguatge poètic molt elaborat. El postsimbolisme ho aprofundeix: exquisidesa, hermetisme i noció de "poesia pura". • • La poesia es desvincula de la realitat i esdevé un llenguatge autònom: l'acte creatiu és sublim en si mateix.
No rebutja l'herència noucentista: la integra. 8. Carles Riba (1893-1959) • • Nascut a Barcelona; format en el Noucentisme (leal als seus ideals institucionalitzadors). Casat amb Clementina Arderiu (1911). El 1922 va estudiar a Alemanya amb el filòleg Karl Vossler. Col·laborador de la Fundació Bernat Metge (traducció de clàssics grecs i llatins) i creador de la càtedra de grec (1925). Exili 1939-1943. Mort el 1959. Característic: rebutja la poesia com a exercici purament formal; expressa vivències personals en clau de reflexió moral profunda Evolució poètica: 1. 2. 3. Primer llibre d'estances (1919): influència noucentista determinant.
Segon llibre d'estances (1930): influència formal de Paul Valéry (postsimbolisme). Tres suites (1937). Postguerra (maduresa): Elegies de Bierville (1943): 12 elegies en dístics; l'experiència de l'exili serveix per introduir la dimensió metafísica i religiosa: l'home, naufragat del món, es busca a si mateix i els seus orígens. Fita de la poesia catalana. Després: Del joc i del foc (1946), Salvatge cor (1952), Esbós de tres oratoris (1957). TEMA 10: La literatura de la Guerra Civil, l'exili i la postguerra 1. Context social i polític • • • • • Cop d'estat (1936) → victòria franquista (1939) → dictadura de Franco (1939-1975). Catalunya pateix un intent de genocidi cultural i lingüístic.
Guerra Civil (1936-1939): Espanya republicana contra Espanya feixista. Catalunya i el País Valenci queden al bàndol republicà; Mallorca cau en mans dels sediciosos. Per què va fracassar l'intent: solidesa de la cultura catalana, fidelitat del món cultural a la llibertat i la llengua, i resistència passiva de la societat. Conseqüències per a les elits catalanes (escriptors i intel·lectuals): o Exili (des del 1939) a Europa i Amèrica. Retorn escadusser: una primera tongada el 1946 i una altra als anys seixanta. o A l'interior: penúria econòmica i marginació dels escriptors i intel·lectuals.
o Gran decepció (1945): la derrota de nazis i feixistes a la Segona Guerra Mundial no acaba amb el franquisme. Franquisme: règim llarg amb tímides escletxes (Espanya a l'ONU el 1955, desarrollismo des dels seixanta). Als setanta, les ànsies de normalització guanyen presència pública. 2. La literatura entre 1936 i 1959 Guerra i exili (temes bàsics) • • • Guerra: Unitats de xoc (1938, Pere Calders), 556 Brigada Mixta (1945, Avel·lí Artís-Gener), Incerta glòria (1956, Joan Sales). Camps de concentració: K. L. Reich (Amat-Piniella, escrita el 1945, publicada el 1963) i Xabola / Crist de 200.000 braços (Agustí Bartra).
Exili i adaptació: Tots tres surten per l'Ozama (Vicenç Riera Llorca, 1946), La ciutat i el tròpic (Lluís Ferran de Pol, 1956). Nous espais i personatges: narrativa mexicana de Calders (Gent de l'alta vall, 1957). Clandestinitat i resistència (interior) • • Fins al 1946 no es permet publicar en català i, després, amb limitacions greus: o Censura política i moral. o Restriccions de gèneres (es permeten els minoritaris, com la poesia). o Restriccions de llengua (ortografia anterior a Fabra). o Prohibició de traduccions i temes clàssics. Etapa de clandestinitat, amb accions de resistència cultural: • • o Edicions artesanals (sobretot de poemes). o Edicions amb peus d'impremta falsos.
o Edicions de bibliòfil. o Tertúlies poètiques i representacions teatrals en cases privades. o Actes sota l'empara d'institucions estrangeres (Institut Francès) i revistes clandestines (Ariel). Referents: Carles Riba (mestratge fins al 1959), Sagarra, J. V. Foix, Pla, Oliver, Espriu. Agrupació Dramàtica de Barcelona (1954-1963): formada per directors, escenògrafs i actors no professionals. Fomenta el teatre en català i incorpora les noves tendències europees (Joan Oliver, Espriu, Brossa…). 3. Joan Oliver / Pere Quart (1899-1986) • • • Nascut a Sabadell, família de l'alta burgesia, però rebel i crític amb la seva classe. Pseudònim poètic: Pere Quart.
Als vint anys, grup de Sabadell amb Trabal i Obiols (actitud avantguardista i iconoclasta). Durant la guerra, compromès amb la causa republicana. Exili a França i Xile; torna el 1948. Comprometit amb la resistència cultural i antifranquista (detencions i multes). Més tard, independentista. Personatge incòmode fins a la mort. Obra: narrativa, teatre, poesia, prosa no narrativa i traducció. • • • • Etapa inicial: crítica moral i social del matrimoni i la família burgesos; humor i distància respecte del postsimbolisme i l'avantguardisme. Una tragèdia a Lil·liput (1928), Decapitacions (1934), teatre: Allò que tal vegada s'esdevingué.
Guerra Civil: Oda a Barcelona (1936, revolucionària i nacionalista) i la peça teatral La fam (1938, anàlisi crítica del procés revolucionari). Exili: Saló de tardor (1947, to més íntim, proper al postsimbolisme). Retorn: Terra de naufragis (1956), Ball robat (1958, comèdia) i Vacances pagades (1960; premi Ausiàs March 1959): poesia més abocada a la realitat personal i social. Amb Espriu, agafa el lideratge que havia tingut Riba entre els poetes. 4. Salvador Espriu (1913-1985) • Nascut a Santa Coloma de Farners. Estudia dret i història antiga a la UAB (Segona República); la guerra estronca la carrera d'egiptologia.
A la postguerra viu un "exili interior": compagina la feina d'advocat amb la creació. Als seixanta guanya protagonisme i ressò públic. Obra: • • • • • Prosa (inicis): Israel (1929, en castellà, temes bíblics), El doctor Rip (1931, monòleg interior), Laia (1932, món mític de Sinera), Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935), Miratge a Citerea (1935). Teatre: Antígona (escrita el 1939, publicada el 1955): tragèdia de reconciliació entre els dos bàndols. Primera història d'Esther (1948): mite bíblic per al·ludir a la postguerra i a l'arbitrarietat del poder. Poesia: o Lírica: Cementiri de Sinera (1946), Les hores (1952), Mrs.
Death (1952), El caminant i el mur (1954), Final del laberint (1955). o Satírica: Les cançons d'Ariadna (1949). o Tema central: la reflexió sobre la mort, i el poder arbitrari. Explora vies teològiques i místiques. o La pell de brau (1960): apel·lació cívica a la reconciliació i crida a construir un país basat en el respecte a la diversitat lingüística i cultural i el diàleg. Sepharad = nom que els jueus exiliats donaven a la península Ibèrica; aquí, un país utòpic de llibertat, justícia i pau. o Després: Llibre de Sinera (1963), Setmana Santa (1971), Per a la bona gent (1984). Última obra: Les roques i el mar, el blau (1981), proses de tema mitològic grec.
Síntesi cultural: mites propis (Sinera = Arenys) que combinen Bíblia, càbala, Egipte, mites grecs i Barroc. Valor suprem: la bondat per damunt la intel·ligència.