Les propietats del text i la tipologia textual

Presentació didàctica sobre lingüística del text per a 2n de Batxillerat que tracta l'adequació pragmàtica, els registres de la llengua, la coherència semàntica, la cohesió sintàctica, les tipologies textuals i les màximes de cooperació i cortesia.

Llengua Catalana i Literatura II · Selectivitat (PAU Catalunya)

48 pàgines · 7 temes · 44 flashcards · 36 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. L’estudi del text · p. 1-4
  2. 2. L’adequació pragmàtica i els registres · p. 5-15
  3. 3. La coherència semàntica · p. 16-21
  4. 4. La cohesió sintàctica · p. 22-29
  5. 5. La selecció de la informació i la tipologia textual · p. 30-45
  6. 6. Cooperació i cortesia · p. 46-47
  7. 7. Estructura de l'examen d'Història de la Filosofia · p. 48

1. L’estudi del text

Flashcards

En què se centra la lingüística del text?
En estudiar el text a partir de la situació comunicativa concreta en què s'ha produït.
Quines tres informacions o varietats presenta qualsevol text?
Context (varietat diafàsica), època històrica (varietat diacrònica) i origen geogràfic (varietat diatòpica).
Quines són les tres propietats fonamentals d'un text?
Adequació (pragmàtica/context), coherència (semàntica/significat) i cohesió (sintaxi/relacions entre elements).

Preguntes tipus test

  1. En què se centra l'estudi de la lingüística del text?
    • a) En el text a partir de la situació comunicativa de producció.
    • b) En la correcció normativa i ortogràfica de les oracions aïllades.
    • c) En l'anàlisi estilística i mètrica de les obres literàries clàssiques.
    • d) En la descripció del context històric sense atendre la llengua.

    Resposta: a) En el text a partir de la situació comunicativa de producció.. La lingüística del text se centra en l'estudi del text a partir de la identificació de la situació comunicativa en què s'ha produït.

  2. Quina varietat de la llengua reflecteix l'època històrica en què s'ha produït un text?
    • a) Varietat sociocultural o d'estrat.
    • b) Varietat diacrònica o històrica.
    • c) Varietat diatòpica o dialecte.
    • d) Varietat diafàsica o funcional.

    Resposta: b) Varietat diacrònica o històrica.. La informació sobre l'època històrica correspon a la varietat diacrònica o històrica, mentre que el context és diafàsic i l'origen geogràfic és diatòpic.

  3. Amb quina branca de la lingüística i quin aspecte es relaciona la cohesió textual?
    • a) Amb la fonètica, garantint una pronunciació formal precisa.
    • b) Amb la sintaxi, regulant les relacions i funcions entre elements.
    • c) Amb la semàntica, organitzant el significat dels mots.
    • d) Amb la pragmàtica, establint l'ús de la llengua en el context.

    Resposta: b) Amb la sintaxi, regulant les relacions i funcions entre elements.. La cohesió es vincula a la sintaxi i tracta les relacions i funcions formals establertes entre els elements del text.

2. L’adequació pragmàtica i els registres

Flashcards

Què són els elements díctics?
Elements lingüístics que situen el missatge en l'espai, el temps o les persones i només s'interpreten pel context comunicatiu.
Quines categories gramaticals expressen dixi personal?
Pronoms personals de 1a i 2a persona, morfemes verbals de 1a i 2a persona i determinants o pronoms possessius.
Com es manifesta la dixi social?
Mitjançant tractaments (tu, vós, vostè) i fórmules apel·latives (benvolgut amic, estimat) que reflecteixen la formalitat.
Quins 4 factors condicionen els registres dels textos?
Propòsit, to, grau d'especialitat del tema i canal físic.

Preguntes tipus test

  1. Per què els elements díctics només es poden interpretar en relació amb el context comunicatiu?
    • a) Perquè funcionen únicament com a recursos retòrics destinats a embellir el text escrit.
    • b) Perquè contenen un significat conceptual fix que no varia mai en cap situació de parla.
    • c) Perquè depenen de les coordenades d'emissor, receptor, temps i espai de l'enunciació.
    • d) Perquè pertanyen exclusivament a la varietat geogràfica i dialectal pròpia de l'emissor.

    Resposta: c) Perquè depenen de les coordenades d'emissor, receptor, temps i espai de l'enunciació.. Els díctics introdueixen el missatge en el temps, l'espai i les persones, i només prenen sentit ple identificant les entitats contextuals de la situació comunicativa.

  2. Quins elements lingüístics funcionen com a marques de dixi espacial?
    • a) Adverbis temporals com 'ahir' o 'demà' juntament amb sintagmes com 'l'any vinent'.
    • b) Determinants possessius, pronoms personals forts i morfemes verbals de primera persona.
    • c) Demostratius, adverbis de lloc com 'aquí' o 'allà' i els verbs de moviment 'venir' i 'anar'.
    • d) Fórmules de cortesia, apel·latius d'afecte i fórmules de tractament institucionalitzades.

    Resposta: c) Demostratius, adverbis de lloc com 'aquí' o 'allà' i els verbs de moviment 'venir' i 'anar'.. La dixi espacial s'expressa mitjançant demostratius que marquen distància, adverbis de proximitat o llunyania, i els verbs 'venir' i 'anar'.

  3. En què es diferencia la dixi social dels altres tipus de dixi?
    • a) Se centra a situar el discurs en un període històric anterior al moment de l'enunciació.
    • b) Indica l'orientació geogràfica concreta del receptor respecte del lloc físic d'emissió.
    • c) Determina el canal físic pel qual es transmet el discurs de manera espontània o planificada.
    • d) Manifesta el grau de formalitat i la relació de respecte entre emissor i receptor.

    Resposta: d) Manifesta el grau de formalitat i la relació de respecte entre emissor i receptor.. La dixi social és un subtipus que fa presents l'emissor i el receptor i assenyala el grau de formalitat mitjançant tractaments i apel·latius.

3. La coherència semàntica

Flashcards

Què és la coherència semàntica?
Propietat textual que selecciona i organitza la informació en una estructura determinada segons el tipus de text.
Quines són les quatre regles bàsiques de la coherència?
Repetició (idees rellevants), progressió (eixamplar el significat), no-contradicció (informació compatible) i relació (fets connectats entre si).
Què són el tema i el rema?
El tema és la informació ja coneguda; el rema és la informació nova que s'aporta al discurs.
Com funciona la progressió temàtica lineal?
El rema afegit al primer tema es converteix en el tema de l'enunciat següent.

Preguntes tipus test

  1. Com es defineix la coherència semàntica d'un text?
    • a) Propietat que selecciona i organitza la informació en una estructura determinada segons el tipus de text.
    • b) Conjunt de recursos lèxics utilitzats per evitar la repetició de paraules en el discurs.
    • c) Capacitat d'adaptar el registre lingüístic al canal de comunicació oral o escrit.
    • d) Mecanisme gramatical que enllaça oracions mitjançant connectors temporals i causals.

    Resposta: a) Propietat que selecciona i organitza la informació en una estructura determinada segons el tipus de text.. La coherència semàntica és la propietat textual encarregada de seleccionar la informació i estructurar-la adequadament en enunciats i paràgrafs segons el tipus de text.

  2. En què consisteix la regla de no-contradicció en la construcció textual?
    • a) Demana que la informació nova introduïda sigui plenament compatible amb la ja exposada.
    • b) Exigeix que cada paràgraf contingui una idea completament independent de l'anterior.
    • c) Estableix que les opinions personals han de coincidir amb el criteri de l'interlocutor.
    • d) Obliga a repetir el tema principal al començament de cadascuna de les frases del text.

    Resposta: a) Demana que la informació nova introduïda sigui plenament compatible amb la ja exposada.. La regla de no-contradicció de la coherència estableix que la informació nova que s'afegeix ha de ser compatible amb allò expressat prèviament.

  3. Com es diferencien els conceptes de tema i rema en un enunciat?
    • a) El tema és la idea secundària i el rema és la conclusió definitiva del text.
    • b) El tema expressa una opinió personal i el rema recull exclusivament dades objectives.
    • c) El tema és el subjecte gramatical i el rema és el verb principal de l'oració.
    • d) El tema és la informació coneguda i el rema és la informació nova que s'aporta.

    Resposta: d) El tema és la informació coneguda i el rema és la informació nova que s'aporta.. En l'anàlisi de la progressió temàtica, el tema és la informació prèvia o coneguda pel receptor, mentre que el rema és la informació nova que s'hi afegeix.

4. La cohesió sintàctica

Flashcards

Què és una anàfora?
Procediment en què un element substitueix un antecedent que ja ha aparegut prèviament en el discurs.
Què és una catàfora?
Procediment en què el substitut precedeix l'element al qual farà referència, sovint amb valor emfàtic.
Què caracteritza l'anàfora de sentit?
Els elements comparteixen significat però no representen el mateix referent físic o entitat textual.
En què consisteix l'anàfora el·líptica o zero?
Un element s'omet perquè ja s'ha esmentat prèviament i es pot sobreentendre pel context.

Preguntes tipus test

  1. En la frase «T'ho dic perquè ho sé: faràs tard», quin procediment de referència s'utilitza?
    • a) Anàfora de sentit, perquè els elements comparteixen significat genèric.
    • b) Dixi exofòrica, perquè remet a una realitat fora de l'enunciat escrit.
    • c) Anàfora el·líptica, perquè s'omet un verb que ja s'havia expressat.
    • d) Catàfora, perquè el pronom precedeix l'element al qual remet.

    Resposta: d) Catàfora, perquè el pronom precedeix l'element al qual remet.. Es tracta d'una catàfora perquè l'element substitut (el pronom 'ho') apareix abans que la informació a la qual fa referència ('faràs tard'), aportant un sentit emfàtic.

  2. Quin tipus d'anàfora exemplifica la frase «El teu cotxe m'agrada, me'n compraré un»?
    • a) Anàfora de referència gramatical amb pronom feble.
    • b) Anàfora de referència lèxica per repetició.
    • c) Anàfora de sentit, ja que no designa el mateix vehicle.
    • d) Anàfora el·líptica mitjançant omissió del subjecte.

    Resposta: c) Anàfora de sentit, ja que no designa el mateix vehicle.. En l'anàfora de sentit, els elements comparteixen la mateixa càrrega semàntica o significat, però no remeten a la mateixa entitat concreta de la realitat.

  3. Quin valor semàntic expressen els connectors «tanmateix» i «no obstant això»?
    • a) Distinció o contrast distributiu.
    • b) Finalitat o objectiu discursiu.
    • c) Causa o explicació d'un fet.
    • d) Oposició o contraargumentació.

    Resposta: d) Oposició o contraargumentació.. Els connectors com 'tanmateix', 'no obstant això', 'però' i 'sinó' s'utilitzen per expressar oposició o contraargumentació entre enunciats.

5. La selecció de la informació i la tipologia textual

Flashcards

Què és la modalitat oracional?
L'actitud que adopta el parlant respecte al contingut de l'enunciat o acte de parla.
Quines són les sis funcions del llenguatge?
Referencial, expressiva, conativa, poètica, fàtica i metalingüística.
Quines modalitats oracionals utilitzen principalment el mode indicatiu?
La modalitat declarativa i la modalitat exclamativa.
Què és una estructura argumentativa deductiva?
Aquella que situa la tesi a l'inici i després desenvolupa els aspectes particulars.

Preguntes tipus test

  1. Quina relació s'estableix entre la funció del llenguatge, la modalitat oracional i el tipus de text?
    • a) La funció del llenguatge només influeix en el registre formal però mai en l'estructura oracional.
    • b) El tipus de text condiciona exclusivament la prosòdia sense modificar la modalitat de l'oració.
    • c) La funció determina la modalitat oracional, i el propòsit comunicatiu global defineix el tipus de text.
    • d) La modalitat oracional és independent de la intenció comunicativa de l'emissor en tot context.

    Resposta: c) La funció determina la modalitat oracional, i el propòsit comunicatiu global defineix el tipus de text.. La tria d'una modalitat oracional indica la funció del llenguatge que preval en el text, i el propòsit comunicatiu global condueix a una determinada tipologia textual.

  2. Quin mode verbal predomina habitualment en la modalitat optativa o desiderativa?
    • a) Mode subjuntiu
    • b) Mode condicional
    • c) Mode imperatiu
    • d) Mode indicatiu

    Resposta: a) Mode subjuntiu. La modalitat optativa o desiderativa, que expressa desitjos, es manifesta típicament a través del mode subjuntiu.

  3. Com s'estructura un text argumentatiu quan segueix un esquema inductiu o sintetitzant?
    • a) Omet la tesi explícita i exposa exclusivament dades estadístiques inconnexes.
    • b) Exposa primer els aspectes particulars i demostra la tesi al final del text.
    • c) Presenta la tesi a l'inici i la repeteix exactament idèntica en la conclusió.
    • d) Planteja la tesi al principi per derivar-ne posteriorment casos concrets.

    Resposta: b) Exposa primer els aspectes particulars i demostra la tesi al final del text.. L'estructura inductiva o sintetitzant analitza primer elements o aspectes particulars per deduir i enunciar la tesi en la conclusió.

6. Cooperació i cortesia

Flashcards

Què és l'actitud cooperativa en la comunicació?
És l'acord entre els interlocutors per parlar i comunicar-se de manera adequada.
Què exigeix la màxima de quantitat?
Donar la informació necessària, sense aportar-ne ni més ni menys.
Què prescriu la màxima de qualitat?
Dir allò que hom creu vertader i no afirmar el que és fals.
Què demana la màxima de manera?
Fer-se entendre clarament, sent breu i ordenat en l'exposició.

Preguntes tipus test

  1. En què consisteix l'actitud cooperativa en la producció d'un text?
    • a) En un acord mutu entre els parlants per expressar-se de manera adequada
    • b) En l'obligació d'emprar únicament un registre formal i sense figures retòriques
    • c) En la submissió de l'oient als arguments exposats per la persona emissora
    • d) En la transmissió del màxim nombre de dades possibles sense filtrar detalls

    Resposta: a) En un acord mutu entre els parlants per expressar-se de manera adequada. L'actitud cooperativa es defineix com l'acord establert entre els parlants per comunicar-se i parlar de manera adequada.

  2. Quina màxima de cooperació s'incompleix quan un parlant afirma quelcom que sap del cert que no és veritat?
    • a) La màxima de manera
    • b) La màxima de qualitat
    • c) La màxima de quantitat
    • d) La màxima de rellevància

    Resposta: b) La màxima de qualitat. La màxima de qualitat determina que cal dir allò que es creu i evitar dir coses falses.

  3. Si una persona aporta únicament dades directament vinculades amb el tema tractat, quina màxima compleix?
    • a) La màxima de quantitat
    • b) La màxima de rellevància
    • c) La màxima de qualitat
    • d) La màxima de modèstia

    Resposta: b) La màxima de rellevància. La màxima de rellevància consisteix exactament a donar informacions directament relacionades amb el tema de la conversa.

7. Estructura de l'examen d'Història de la Filosofia

Flashcards

Quina és la distribució de puntuació de les tres parts de l'examen?
Part A val 3 punts, Part B val 4 punts i Part C val 3 punts (total de 10 punts).
Què s'avalua a la Part B i quin és el seu valor unitari?
Explicació de 4 termes (del text de Plató o de Sofistes/Sòcrates) a 1 punt cadascun.
Quant descompten com a màxim les faltes ortogràfiques i gramaticals?
Descompten fins a un màxim d'1 punt de la nota total.

Preguntes tipus test

  1. Quin és l'objectiu i el valor assignat a la Part A de la prova?
    • a) Definir conceptes clau sobre els Sofistes i Sòcrates (4 punts)
    • b) Redactar un assaig argumentatiu sobre la República (3 punts)
    • c) Identificar i explicar les idees d'un fragment de Plató (3 punts)
    • d) Comparar les teories de Plató amb altres autors clàssics (2 punts)

    Resposta: c) Identificar i explicar les idees d'un fragment de Plató (3 punts). La Part A consisteix en la identificació i explicació de les idees principals d'un fragment de text de la primera lectura obligatòria de Plató (La República II, 368c-376c) i té un valor de 3 punts.

  2. D'on es poden seleccionar els quatre termes que cal explicar a la Part B?
    • a) De qualsevol diàleg platònic treballat al llarg del curs
    • b) Del text de la Part A o de la teoria de Sofistes i Sòcrates
    • c) Únicament del fragment de text assignat a la Part A
    • d) Exclusivament del glossari final del llibre de text de filosofia

    Resposta: b) Del text de la Part A o de la teoria de Sofistes i Sòcrates. Els 4 termes de la Part B es poden extreure del mateix fragment de text de la Part A o de la teoria estudiada sobre els Sofistes i Sòcrates.

  3. Quina penalització màxima es preveu per les errades formals a l'examen?
    • a) Fins a 0,5 punts pel conjunt d'errors de puntuació
    • b) Fins a 2 punts si afecten la coherència del redactat
    • c) Fins a 1 punt per errors ortogràfics i gramaticals
    • d) Fins a 1,5 punts distribuïts entre les tres parts

    Resposta: c) Fins a 1 punt per errors ortogràfics i gramaticals. La nota bene final estableix expressament que els errors ortogràfics i gramaticals descompten fins a 1 punt en la qualificació.

I 18 flashcards i 15 preguntes més al document.

Més apunts de Llengua Catalana i Literatura II

Exàmens, temes i apunts de Llengua Catalana i Literatura II

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat