1. Recursos naturals, sòl, aigua i biodiversitat
Flashcards
- Defineix recurs natural
- Bé que la humanitat obté de la natura per cobrir necessitats essencials (aliment, aigua, aire) i socials (refugi, energia, cures).
- Defineix recurs natural renovable
- Recurs que es regenera naturalment a un ritme igual o superior al de la seva explotació.
- Defineix recurs natural no renovable
- Recurs que es genera molt lentament, de manera que les quantitats disponibles són limitades.
- Què són els recursos renovables perennes?
- Recursos que no s'esgoten amb l'ús, com el sol, el vent, els corrents marins i les marees.
Preguntes tipus test
- Un país extreu aigua dolça a un ritme superior al de la seva regeneració. Quina categoria de recurs és l'aigua en aquest cas?
- a) No renovable reciclable
- b) No renovable no recuperable
- c) Renovable perenne
- d) Renovable crític
Resposta: d) Renovable crític. L'aigua és un recurs renovable crític: es regenera, però pot arribar a ser finita si se'n fa un ús excessiu. Per això, extreure-la més ràpid del que es regenera la posa en perill.
- Per què el vent es classifica com a recurs renovable perenne?
- a) Perquè es genera molt lentament
- b) Perquè no s'esgota amb l'ús
- c) Perquè només existeix en quantitats limitades
- d) Perquè es pot reciclar després de cada ús
Resposta: b) Perquè no s'esgota amb l'ús. Els recursos perennes no s'esgoten amb l'ús. El vent forma part d'aquest grup, juntament amb el sol, els corrents marins i les marees.
- Un fabricant recupera i reutilitza metalls després de fondre'ls. A quina subcategoria dels recursos no renovables pertanyen aquests minerals?
- a) Reciclables
- b) No recuperables
- c) Perennes
- d) Recuperables
Resposta: a) Reciclables. Els minerals metàl·lics i no metàl·lics es classifiquen com a no renovables reciclables. La reutilització és el que els distingeix dels combustibles fòssils, que són no recuperables.
2. Energia i transició energètica a Catalunya
3. Riscos ambientals a Catalunya i Espanya
4. Sostenibilitat, canvi climàtic i desigualtats
5. Relleu, clima i vegetació de Catalunya
6. Relleu, clima i vegetació d'Espanya
7. Patrimoni natural i gestió ambiental
8. Espais naturals protegits i paisatge de Catalunya
I 25 flashcards i 13 preguntes més al document.
Text del document
ELS RECURSOS NATURALS Definició→ Béns que la humanitat pot obtenir de lanatura per cobrir: - necessitats essencials de les persones(aliment, aigua,aire…) - necessitats socials(refugi.
energia, cures…). Inclouenelementsessencialsperòfràgils,comelsòl,l’aiguailavegetació,ifontsd’energiacomelcarbó,el petroli, la llum solar i el vent. Tipus de recursos naturals Han anat variant segons elgènere de vida de la societati el seudesenvolupament tecnològic Esclassifiquenen funció de la sevacapacitat deregeneració: - RENOVABLES: es regeneren naturalment a un ritme igual o superior al de la seva explotació. Perrenes: no s’esgoten amb l’ús.Exemples: sol, vent,corrents marins i marees. Crítics:poden arribar a ser finits si se’n fa unús excessiu.Exemples: aigua, sòl i biodiversitat. - NO RENOVABLES: es generen molt lentament→ quantitats limitades. No recuperables: combustibles fòssils, com carbó,petroli i gas natural. Recuperables:roques, com sorra, grava i argila. Reciclables: minerals metàl·lics i no metàl·lics. Problemes dels recursos naturals L’augmentdelapoblacióidelnivelldevidahafetaugmentarelconsumdelsrecursos.L’úsabusiupot provocar: - exhauriment de les pesqueries; - desforestació; - pèrdua de biodiversitat; - degradació del sòl; - desequilibri ecològic . La sostenibilitat ambiental consisteix a mantenir unes pautes de vida i consum que no comprometin la conservació dels recursos ni les condicions de vida futures. Distribució dels recursos naturals Els recursos naturals es distribueixen de manera molt desigual pel planeta, segons factors com la geologia, el relleu i el clima. Tenirun recurs en un territorino significanecessàriamentque siguifàcil o rendible d’explotar. Elspaïsosdesenvolupatspodenimportarelsrecursosquenecessiten(Xina,Japó…),mentrequeelspaïsos poc desenvolupats (Nigèria) tenen més dificultats. A més, tenir molts recursos naturals no garanteix el desenvolupamenteconòmicd’unpaís. →NEOCOLONIALISME:Elspaïsosquenopodenexplotarelsseus recursos ho encarreguen a una empresa exterior a canvi de diners. La concentració de recursos també pot provocar conflictes i tensions polítiques i territorials. →L’aprofitament dels recursos sostenibles i renovablespot prevenir aquests conflictes. EL SÒL Es pot utilizar segons dues accepcions: - Edafologia→ la capa externa de l’escorça terrestre - La noció de la superfície o espai disponible El sol com a part de l’escorça terrestre És lacapa més externade la superfície terrestre,formada per: - components minerals; - matèria orgànica; - aigua i aire; - organismes vius. Permet eldesenvolupamentde lavida vegetal i animali és essencial per a l’agriculturai laramaderia. Funcions del sòl Ecològiques:manteniment de la biodiversitat, frede l’erosió i disminució del canvi climatic Socials:seguretat alimentària, disponibilitat d’aiguapotable i disposició d’espai urbanitzable Problemes del sòl Nomésel 22% de la superfície continentalés adequadaper a l’agricultura moderna. - La resta → està coberta de gel, té un pendent excessiu… - Moltes zones fèrtils → ocupades pel desenvolupament urbá o industrial 83% de les terres aptes pel corneusón a les zonesintertropicals de l’Amèrica del Sud. L’asfaltatgeimpedeix que desenvolupi les seves funcionsecosistemàtiques. El sòl com a espai habitable El sòl també és l’espai on es desenvolupen les activitats humanes: habitatges, infraestructures, agricultura, indústria i serveis. Com que la superfície terrestre és limitada i la població augmenta, el sòl ésun recurs escàs. Els usos del sòl són els diferents aprofitaments humans que es fan d’un territori: agrari, industrial, residencial, serveis, etc. → els usos són excloents (si s’utilitza a la construcció d’habitatges no pot ser utilitzat per la producció agrària) L’AIGUA DOLÇA Ésindispensable per a la vida i és necessària peral consum humà, l’agricultura i la indústria. Tot i que el70% de la superfície terrestreestà coberta pels oceans,menys del 3% de l’aigua és dolça. De l’aigua dolça: - més de tres quartes parts està congelada; - el 98% de la que no està congelada és subterrània (freàtica); - només una petita part és fàcilment accessible. L’aigua pot provocar: - conflictes geopolíticsentre països - conflictes localsentre diferents usos de l’aigua. Es diferencien: - Països posseïdors d’aigua: tenen prou aigua per alconsum humà i l’agricultura. - Països no posseïdors: no tenen prou aigua per satisferaquestes necessitats. Del total d’aigua dolça consumida al món: - 5%→ consum directe i usos domèstics; - 75%→ agricultura i reg - 20%→ indústria. Alspaïsosdesenvolupatshihamésconsumdomèsticiindustrial,mentrequealspaïsosenviesde desenvolupamentpredomina l’ús agrícola. Aigua virtual L’aiguavirtualésl’aiguaquenoveiemperòques’hautilitzatdurantlaproducció,fabricacióidistribuciód’un producte.
→ Ex: per fer 100g de xocolata cal 1.700 L LA BIODIVERSITAT Conjunt de totes les espècies animals i vegetals que es distribueixen sobre la superfície terrestre→ incloent-hielscontinents,elsoceans,l'atmosfera,lesfossesmarines,elscimsdelesmuntanyesmésalteso els deserts. No es distribueix igual: - ésmés elevadaa prop del’equador; - disminueixa leszones de més latitud. Font de recursos essencials per a la humanitat: aliments, matèries primeres, energia, productes d'ús farmacèutic… Actualment es produeix una gran pèrdua de biodiversitat. Els científics parlen d’una sisena extinció massiva, provocada per l’activitat humana. El creixement de la població + consum cada cop mes elevat de recursos naturals =pèrdua de biodiversitat Petjada ecològica La petjada ecològica mesura la superfície necessària per proporcionar els recursos i l’energia que necessita una activitat o un estil de vida. Serveix percalcular l’impacte ambientald’una activitati saber si és sostenible. ELS BOSCOS Els boscos són ecosistemes de gran valor (més ric del paneta) perquè tenen una gran biodiversitat i compleixen funcions ecològiques importants: - font de recursos naturals; - reservori de biodiversitat; - embornal de carboni atmosfèric (absorbeix més dioxid de carboni del que allibera) Desforestació Transformació dels boscos en zones totalmentoparcialmentsenselasevavegetacióoriginalacausa de l’acció humana. Causes: - gran tales per l’exportació de fusta; - tales per posar plantacions comercials (cotò,cafè…) - mineria; - construcció de vies; - urbanització; - activitats il·legals o descontrolades. Boscos primàris:Boscos originals que no han estatalterats pels humans Boscos secundàris:Han crescut després de que elsboscos primàris fossin destruïts o modificats Conseqüències: - alteració del cicle de l’aigua; - pèrdua de sòl; - desertificació; - pèrdua de biodiversitat; - empitjorament de les condicions de vida; - agreujament del canvi climàtic. Hi ha4 tipus de boscos - Boreals → boscos de zones molt fredes, amb moltes coníferes. - Temperats → boscos de clima suau, amb arbres com roures i faigs. - Subtropicals → boscos de clima càlid i suau, amb vegetació variada. - Tropicals → boscos càlids i humits, amb molta vegetació i biodiversitat. En general, labiodiversitat augmentaquan ensapropema l’equador. FONTS D’ENERGIA RENOVABLES I NO RENOVABLES → MIRA A LA TAULA FETA A MÀ ENERGIA I TRANSICIÓ ENERGÈTICA1 A CATALUNYA Catalunya té pocs recursos energètics propis i depèn força de les importacions. →Energèticament, Catalunya és unpaís força dependent. Als.XX→ les centrals hidroelèctriques del Pirineuva permetre l’electrificació Actualment→El consum d’energia elèctrica depén major. de la producció de les centrals nuclears odela importació de combustibles fòssils. Laproducció d’electricitata Catalunyaes distribueixaixí: - Nuclear:57,7% - Cicle combinat:12% - Cogeneració:10,5% - Renovables:17,4% Consum energètica Catalunya - Transport:45,1% - Indústria:25,5% - Llars:14,7% - Serveis:13,1% - Sector primari:1,6% Ésimportant tenir: - infraestructures eficients; - xarxes energètiques segures i ben mantingudes; - diferents sistemes de producció, és a dir, una combinació energètica; - connexions amb xarxes properes i internacionals. LaPROENCAT 2050estableix lesestratègies per a latransició energèticade Catalunya. Objectiusprincipals: - millorar l’eficiència energètica; - estalviar energia; - augmentar les energies renovables; - aconseguir quel’eòlica representi el 50%de la generacióelèctrica el 2050; - aconseguir que lafotovoltaica representi el 43%; - tancar les centrals nuclears; - impulsar la generació de proximitat i l’autoconsum. RISCOS AMBIENTALS ● Fenòmens naturals:formen part d’un medi natural dinàmic. ○ Poc intensos: brisa, desgel, marees, erosió. 1 és el procés de passar d’un model basat en combustibles fòssils (petroli,carbóigas)aunmodelbasatsobretotenenergies renovables (solar, eòlica, hidràulica...). ○ Molt intensos: ventades, allaus, erupcions volcàniques, tsunamis, terratrèmols. ● Risc natural:un fenomen natural es converteix enrisc quan pot afectarpersones o béns. ● Desastre natural:quan els efectes sobre les personessón molt importants. ● Riscos antròpics:provocats per activitats humanes. ○ Vessaments de petroli. ○ Accidents de trànsit. ○ Incendis. ● Risc ambiental:inclou riscosnaturals, antròpicsi mixtos. Factors dels riscos ambientals - Magnitud: dimensió i intensitat del fenomen. - Freqüència: nombre de vegades que es produeix. - Perillositat: probabilitat que es produeixi un fenomenamb conseqüències negatives. - Exposició: nombre de persones sotmeses al risc. - Vulnerabilitat: percentatge de persones o béns exposatsque poden resultar danyats. Principals fenòmens naturals potencialment perillosos Atmosfèrics: Aiguats, calamarsa, neu, vent, gel, llamps, boira → Onades de calor i fred → Temporals, tornados, huracans i sequeres. Geològics:Esllavissades i allaus → Erupcions volcàniques→ Terratrèmols i tsunamis. HidrològicsCrescudes i inundacions → Saturació delssòls → Icebergs i avanç de glaceres. Biològics:Epidèmies → Epizoòties → Paràsits i plagues. Degradació ambiental ● Desforestació: ○ Afavoreix les sequeres. ○ Redueix la retenció d’aigua de la vegetació. ○ Augmenta el risc d’inundacions. ● Erosió i ús abusiu del sòl:augmenten la vulnerabilitat. ● Canvi climàtic:pot accentuar els riscos naturals. ● Gasos d’efecte hivernacle: retenen part de la calor a l’atmosfera i provoquen l’escalfament del planeta. RISCOS ANTRÒPICS Són els riscos que tenenel seu origen en les activitatshumanes. Tipus 1.
D’origen tecnològic - Accidents industrials. - Transport de mercaderies perilloses. - Producció d’energia nuclear. 2. Associats a fenòmens naturals - Incendis forestals provocats o agreujats per humans. - Inundacions per una mala gestió de l’aigua. 3.
D’origen divers - Accidents de trànsit. - Accidents per una conservació deficient dels edificis. Activitats que generen més riscos - Mineria. - Indústria. - Transport de mercaderies perilloses. - Manipulació de materials radioactius. Problema principal: la contaminació pot afectar territorisdurant dècades o fins i tot centenars d’anys. ELS RISCOS BIOLÒGICS (Covid-19) Relacionats ambl’exposició a microorganismes patògens. Poden provocar: - Epidèmies: afecten directament les persones. - Plagues i malalties dels animals:afecten indirectamentles persones. Factors quepoden provocar-los - Alteració o destrucció dels ecosistemes. - Desplaçament d’animals. - Sobreexplotació dels recursos naturals. - Comerç il·legal d’espècies. - Circulació d’agents patògens. Lacapacitat de respostadepèn de: - Prevenció. - Sistemes de salut. - Protecció civil. - Cooperació internacional. - Recursos econòmics i tecnològics. Covid-19 Considerada la primera pandèmia plenament global → Va tenir una granrapidesadepropagacióiun important impacte econòmic i social. Va requerircooperació mundialiintercanvi de coneixements. Va demostrar la importància de: - Prevenció. - Sistemes públics de salut. - Investigació mèdica. RISCOS AMBIENTALS A CATALUNYA Els riscos naturals més freqüentsestan relacionatsamb: - Clima mediterrani. - Relleu molt accidentat. - Densitat de població elevada. Riscos atmosfèrics 1- AIGUATS: Pluges fortes i intensesque poden provocar: - Torrentades. - Inundacions. - Talls de carreteres. - Dificultats de circulació. - Arrossegament de vehicles. - Talls d’electricitat, telèfon o aigua. Zones més exposades: - Capçaleres dels rius pirinencs. - Rius, rieres i torrents del Sistema Mediterrani. 2- PEDREGADES - Precipitacions en forma de grans de gel.
(2 i 5 mm: calamarsa → + grans: pedra - Poden provocar grans danys als conreus. 3- NEVADES - Talls de carreteres i accidents de trànsit. - Aïllament de poblacions i manca de serveis bàsics. 4- TEMPORALS DE VENT Bufades intensesde vent. Poden provocar: - Caiguda d’arbres. - Arrencada de torres elèctriques. - Despreniment de teules. - Accidents. - Incendis. RISCOS GEOLÒGICS 1- ESLLAVISSADES Desplaçament de terrenysper efecte de la gravetat→ Sovint relacionades amb les pluges. Poden destruirobres públiques, tallar carreteresi soterrar cases. Zones de més risc: - Pirineu. - Sistema Mediterrani. 2- ALLAUS Despreniment de masses de neuper un pendent. Poden: - Destruir vegetació. - Tallar vies de comunicació. - Afectar persones i zones habitades. Zona principal:Pirineu occidental. 3- TERRATRÈMOLS O SISMES Sacsejades de la superfície terrestre. Els efectes depenen de: - Intensitat. - Profunditat. - Característiques de la zona. - Prevenció. La majoria dels sismes a Catalunyasón de magnitudinferior a 3,9en l’escala de Richter. RISCOS ANTRÒPICS A CATALUNYA 1- INCENDIS FORESTALS Un dels riscos ambientalsmés freqüents i intensos. Depenen de factors com: - Sequera. - Vent. Es consideren risc antròpic perquègairebé tots sónconseqüència de l’acció humana. 2- RISCOS INDUSTRIALS Especialment importants alCamp de Tarragonaper lapresència de la indústria petroquímica. Tambédestaquenelsriscosrelacionatsambeltransportdemercaderiesperilloses,perlasevatoxicitato risc d’explosió. Els accidentspoden afectar: - Instal·lacions. - Població. - Infraestructures. - Atmosfera. - Aigua. - Sòl. PREVENCIÓ DELS RISCOS AMBIENTALS A CATALUNYA El Govern de Catalunya desenvolupa plans especials d’emergènciaperprevenirireduirelsefectesdels riscos. Aquests plans es basen en: - Anàlisi dels riscos. - Zonificació del territori segons la vulnerabilitat. - Planificació d’actuacions. - Recursos humans i materials. - Informació a la població. - Simulacres. Principals plans - INUNCAT: emergències perinundacions. - NEUCAT: emergències pernevades. - SISMICAT: emergènciessísmiques. - INFOCAT: emergències perincendis forestals. - PLASEQCAT: emergències delsector químic de Catalunya. - PLASEQTA: emergències delsector químic de Tarragona. - TRANSCAT: accidents en eltransport de mercaderiesperilloses. - PENTA: emergèncianuclearde Tarragona. → Els planss’actualitzen constantmenti es fan simulacresper comprovar-ne el funcionament. RISCOS NATURALS I ANTRÒPICS A ESPANYA Els riscos naturals d’Espanya estanmolt relacionatsamb: - Posició geogràfica. Fènomen + recurent = - Clima mediterrani.
Inundacions i sequera - Irregularitat de les precipitacions. - Períodes de sequera alternats amb pluges intenses. 1- Risc més important que pateix Espanya: DESERTIFICACIÓ És el procés pel qual un territori: - perd biodiversitat - perd vegetació i animals - adquireix característiques pròpies dels territoris desèrtics. Causes - Pèrdua de sòl per riuades. - Desforestació. - Manca de pluges. - Escalfament del planeta per culpa de l’efecte hivernacle 2- RISC HIDROLÒGIC Risc especialment important entreagost i novembre. Zonesmés afectades: - Litoral mediterrani. - Pirineu. La construcció d’habitatges i infraestructures en zones inundablesagreujarà els efectes de les riuades. 3- RISC D’INCENDIS Risc moltrelacionatamb elclima mediterrani. Risc: - Baix a l’hivern. - Alt o molt alt a l’estiu. Actualment es consideren unrisc antròpicperquèl’accióhumana els provoca o els agreuja. 2022: pitjor any del segle en nombre d’incendis forestals(Gairebé310.000 hectàreescremades a Espanya) 4- RISC SÍMIC (TERRATRÈMOL) Relacionats amb el contacte (zona estret de Gibraltar) entre laplaca africana i l’eurasiàtica Especialment freqüents: - Sud de la península. - Sud-est de la península. - Pirineu i Prepirineu. Normalment són debaixa o mitjana intensitat. 5- RISC VOLCÀNIC Depèn de: presència de volcans actius + exposició+ vulnerabilitat + tipus de vulcanisme. Localitzat en: Garrotxa (girona), Campo de Calatrava(ciudad real), cap de Gata (almeria) i Múrcia. Canàries: única regió amberupcionsdocumentades enelsúltims 5 segles. - Vulcanisme principalmentefusiu. - Pot provocardanys socioeconòmics - Possibilitatd’erupcions explosives,com al Teide. ACTIVITATS HUMANES Activitats industrials: generen riscos durant la producció,l’emmagatzematge i el transport. Sectors de risc: nuclear, petroquímic i miner. - Accidents nuclears. - Vessaments d’hidrocarburs. - Despreniments. Contaminació: - De l’aire → sobretot a les grans ciutats. - De les aigües → per residus i abocaments industrials o agraris. Problemaprincipal:elscontaminantspodenafectardurantllargsperíodeslasalutdelespersonesielmedi ambient. 1.
Sostenibilitat i canvi climàtic 1.1. La crisi ecològica global es de mitjans del segle XX augmenta→ preocupació pels problemes ambientals causats pels humans → pèrdua de D biodiversitat, contaminació, escalfament global i desertització. Tot plegat provoca unacrisi ecològicaglobal. 1.2. Inicis de la consciència ambiental (1972) - Apollo 17 → primera fotografia completa de la Terra. - Club de Roma → publica Els límits del creixement: recursos naturals limitats i creixement il·limitat. - Conferència de l'ONU a Estocolm → creació del PNUMA (protecció ambiental, lluita contra la contaminació i promoció de l'economia verda). 1.3.
Agenda 2030 i ODS 015 → l'ONU adopta l'Agenda 2030, formada per 17 ODS. Objectiu: conservar els recursos naturals i millorar la 2 qualitat de vida mitjançant un desenvolupament sostenible. -Compromisos dels estats → dedicar-hi recursos, revisar-ne el compliment cada 5 anys i crear aliances entre països. -Obstacles→ implicació desigual, diferents interpretacionsde sostenibilitat i conflictes d'interessos globals i locals. -Transició als ODS → canvi progressiu cap a un model social i econòmic sostenible que respecti els límits de la Terra. 1.4.
Evolució i dificultats 969: primera formulació de la sostenibilitat.2000:objectius del mil·lenni (ODM).2015: substituciódels ODM pels 1 ODS, amb termini fins al 2030. - Segons l'informe de 2021, els objectius estan lluny d'assolir-se → disminueix la biodiversitat, es degraden els ecosistemes i augmenten la pobresa i les desigualtats. -Crítiques als ODS → concepte de sostenibilitat ambigu, visió massa economicista i poca representació dels pobles indígenes i moviments socials. 1.5 Components del desenvolupament sostenible Tres components:medi ambient+societat + economia→ han de ser habitables, viables i equitatius. 2.
Què és i com ens afecta el canvi climàtic? 2.1. Tipus de canvis en el medi íclics→ es repeteixen (dia i nit, estacions). C Esporàdics→ difícils de preveure (huracans, terratrèmols,erupcions). Evolutius→ molt lents (canvis geològics, biològicsi climàtics). Canvi climàtic actual → provocat per l'activitat humana des de la industrialització i accelerat sobretot durant els últims 70 anys. 2.2. Evolució del coneixement inals delsegle XIX→ es comença a sospitar que elshumans alteren el clima. Mitjans del segle XX → es relaciona F amb la crema de combustibles fòssils. Anys 80 → es confirma l'escalfament global. 2.3.
Cicle del carboni onjunt d'intercanvis de carboni entre oceans, litosfera, éssers vius i atmosfera. Processos principals → fotosíntesi, C respiració, combustió, evaporació i descomposició microbiana. 2.4. Escalfament global ugment persistent de la temperatura mitjana de la Terra, causat principalment per les emissions de gasos d'efecte A hivernacle (GEH). Principals GEH → CO₂ (diòxid de carboni), CH₄ (metà), N₂O (òxid de dinitrogen) xisteixen naturalment a l'atmosfera, però les activitats humanes n'augmenten la proporció. Durant el segle XX la E temperatura mitjana va augmentar aproximadament 0,7 °C. 2.5.
Conseqüències de l'escalfament global - Components biofísics:regressió del gel, pujada delnivell del mar, alteració de les estacions, sequeres, huracans, onades de calor, desertificació, erosió i moviment d'espècies. -Components antròpics:augment dels incendis forestals,males collites, pèrdua de ramats, mortalitat per calor, malalties per contaminació i més riscos ambientals. - Els efectes són desiguals segons la latitud i les característiques de cada territori. 2.6.
Cooperació internacional - 1988– GIECC: creat per l'OMM i el PNUMA → investigael canvi climàtic i publica informes per orientar governs i ONG. -1992– CMNUCC: signat a Rio de Janeiro i en vigordes de 1994 → principal instrument jurídic internacional contra el canvi climàtic. Busca reduir els GEH i atribueix més responsabilitat als països industrialitzats. -COP (1995) → primera reunió a Berlín. Òrgan de decisió que proposa, avalua i aprova mesures per reduir els GEH. Acords principals →Protocol de Kyoto (1997) i Acordde París (2015). 3. Desigualtats i medi ambient 3.1.
Desigualtats mediambientals iferències en l'accés als recursos naturals i en l'exposició als riscos ambientals per motius socials, econòmics o D culturals. Exemples→ les persones pobres viuen sovint en zonesmés vulnerables; les dones dels països en desenvolupament pateixen especialment el canvi climàtic perquè han de recórrer més distància per aconseguir aigua i aliments. ODS 10 → reduir les desigualtats d'oportunitats, ingressos i poder. 3.2.
Necessitats bàsiques Indispensables per a la subsistència i el benestar → alimentació, aigua, roba, higiene, sanitat, habitatge, educació i feina. Poden estar amenaçades: -Temporalment: per causes ambientals (terratrèmols,huracans) o humanes (guerres, accidents nuclears). -Permanentment: per situacions polítiques injustes,discriminació i explotació dels recursos naturals. 3.3.
Factors de desigualtat ambiental xposició→ contaminació, residus perillosos i aigüescontaminades. E Vulnerabilitat→ terratrèmols, aiguats i accidentsindustrials. Dificultat d'accés→ aigua, aliments, energia, sanitati educació. Desigualtat fiscal→ impostos i taxes injustos. Exclusió→ falta de participació i informació ambiental. Conseqüència→ la crisi ecològica augmenta les desigualtatsi perjudica especialment les comunitats desafavorides. 4. L'empremta humana sobre la Terra 4.1. Petjada ecològica roposada el 1996 per William Rees i Mathis Wackernagel.
Mesura l'impacte humà i les hectàrees productives P necessàries per obtenir recursos i absorbir residus. -Biocapacitat → capacitat de regenerar recursos naturals i absorbir residus. ntre1961i2022: E - Petjada ecològica → es multiplica per 3. - Biocapacitat → disminueix un 50 %. Conseqüència→ consumim més recursos dels que el planetapot regenerar. 4.2. Antropocè oncepte proposat per Paul J. Crutzen el 2000. Nova era geològica caracteritzada per la gran transformació del C planeta causada pels humans. -Factors principals→ industrialització i ús massiude combustibles fòssils, sobretot des de la Segona Guerra Mundial. 4.3.
Petjada de carboni esura la quantitat total de CO₂ emesa a l'atmosfera per la producció de béns i serveis. M Principals fonts → indústria i electricitat, agricultura intensiva, desforestació, transport i calefacció. Objectiu→ reduir les emissions per avançar cap alsODS. 4.4. Crítiques als indicadors a petjada ecològica i la de carboni són criticades perquè simplifiquen la complexitat ambiental, tenen una visió L antropocèntrica i economicista i poden amagar desigualtats. Tot i això → permeten conèixer les amenaces ambientals i fer-ne un seguiment. 4.5.
Biomassa i massa antropogènica iomassa→ pes sec de tota la matèria viva (plantes,animals i organismes). B Massaantropogènica→ pes dels materials creats pelshumans (edificis, carreteres, vehicles, productes i residus). -Estudi de Ron Milo (2020) → l'any 2000 la massa antropogènica va superar la biomassa total del planeta. 1. EL RELLEU, EL CLIMA I LA VEGETACIÓ DE CATALUNYA 1.1. Per què Catalunya té tanta diversitat de paisatges? atalunya té una gran diversitat de paisatges en un territori relativament petit.
Això s'explica per tres factors principals: C El relleu:hi hamuntanyes,planes,depressionsizones costaneres. El clima:varia segonsl'altitud, ladistància almari lasituació geogràfica. La vegetació:canvia segons elclimai les característiquesdel territori. 1.2. Les grans unitats del relleu de Catalunya Catalunya distingimdues grans unitats de relleu:elsPirineusi elSistema Mediterrani. Entre aquestesdues hi ha A laDepressió Central. Els Pirineus s troben al nord de Catalunya i es divideixen en dues parts: E Pirineu axial:partcentralde la serralada, formadaperroques antiguesi muntanyes més altes.
→Paisatgesalpins Prepirineu:està format per serralades demenor altitudi materials més moderns. Es divideix enserres interiorsi exteriors. El Sistema Mediterrani aral·lel a la costai format per: P Serralada Prelitoral:és la serraladainteriori presentamuntanyes forçaelevades. Serralada Litoral:és més propera al mar i té unaaltitud més baixa. Depressió Prelitoral:és una zona enfonsadaentreles dues serralades, amb planes i petites depressions. La Depressió Central s una zona situada entre els Pirineus i el Sistema Mediterrani → Relleu forçapla, lleugerament inclinatcap al riuEbre É ambaltiplansiplanes.
És una zona important peral'agriculturai per al'activitat humana. Téconques d’erosió(depressió formada per l’accióde l’aigua) La Serralada Transversal onnecta els Pirineus amb el Sistema Mediterrani i presentaserres(Finestres i Cabrera) izones volcàniquesben C conservades (Garrotxa). 1.3.
Les xarxes hidrogràfiques de Catalunya És el conjunt deriusicursos d'aiguad'un territori.A Catalunya distingim tres xarxes: Xarxa pirinenca ls rius neixen alsPirineuso alPrepirineu, tenenun recorregut llarg i desemboquen al'Ebre. E Són els rius ambmés cabal, i el seu règim hidrogràfic(nivopluvial)depèn de la neu acumulada i el desglaç. Exemples: laNoguera Pallaresa,laNoguera Ribagorçanai elSegre. Xarxa pirinenca-mediterrània eixen alsPirineus, tenen un recorregut mitjà o llargi desemboquen almar. N Règim pluvial: depèn de l’aigua durant les estacionspluvioses. Exemples:elLlobregat,elTer…(Importants en laindustrialització) Xarxa mediterrània eixen a laSerralada Prelitoralo a laSerraladaLitoral(solen ser rieres i torrents)i desemboquenal mar. N Són méscurtsi tenen menys cabal.
(el cabal és irregularperquè depenen molt de les pluges →Règim torrencial). Exemples:elBesòs, elFrancolí, elGaiài laTordera. 'Ebre L És el riu més important de Catalunya. Neix a laserraladaCantàbrica, atravessa Aragó i desemboca al mar Mediterrani →Delta de l'Ebre. El delta és una zona de gran valor natural (arrossars, i molts ecosistemes i espècies).
Actualment està afectat per la disminució dels sedimentsque hi arriben (es quedenals embassaments) + augment del nivell del mar pel canvi climàtic → provocapèrdua de superfície. Els embassaments i els canals lsembassamentspermetenemmagatzemaraigua per alconsum, el reg agr i la producció d'energia hidroelèctrica. E Elscanalsserveixen principalment perdistribuirl'aigua, especialment en les zones agrícoles. 1.4.
El clima de Catalunya atalunya presenta unagran varietat climàticaperla seva situació geogràfica, el relleu i la influència del mar C Mediterrani. La influència del Mediterrani lima més comú a la majoria de Catalunya. C Els hiverns solen sersuausi els estiuscalorosos.Les precipitacions són més importants a laprimaverai a latardori les pluges poden serirregularsi, de vegades, moltintenses. La influència de l'altitud les zones de muntanya les temperatures són mésbaixesi les precipitacions mésabundants.
A mesura que A augmenta l'altitud, el clima es fa més fred. La influència atlàntica l nord-oest de Catalunya: més influència atlàntica, amb temperatures mésfresquesi precipitacions mésabundants i A regulars.També important →vents(tramuntana, mestral…)→ influeixen en les condicions meteorològiques. 1.5. Els dominis climàtics de Catalunya editerrani:Temperatures suaus a l’hivern i estiussecs i calorosos. 4 subtipus M Mediterrani litoral:propi de lacosta. Estius calorososi precipitacions irregulars (sobretot a la tardor). Mediterrani prelitoral: zones interiors properesa la costa.
Té méscontrastos de temperaturaque ellitoral. Mediterrani continental:zones interiors. Els hivernssón més freds i els estius més calorosos. Mediterrani prepirinenc:zones properes alsPrepirineus.Té temperatures més baixes i més precipitacions. Subalpí: zones elevades delsPirineus. Té hivernsmolt freds inevadesabundants. Alpí:cimsmés elevats dels Pirineus (Aran). Temperaturesmolt baixes i precipitacions abundants, sovint com a neu. 1.6.
Les precipitacions i les temperatures Les precipitacions i les temperatures no són iguals a tot Catalunya. Zones de muntanya→ mésprecipitacions./Zones interiors→ méscontrastosentre l'estiu i l'hivern. /Zones costaneres→ temperatures mésmoderadesper lainfluènciadel mar./Zones més seques→interiorisud-oest. Elsclimogramessón gràfics querepresenten les temperaturesi les precipitacions d'un lloc al llarg de l'any. Elements que cal interpretar(tant Espanya com Catalunya): ● Temperatures:representades amb una línia. ● Precipitacions:representades amb barres. ● Amplitud tèrmica:diferència entre la temperaturamitjana del mes més càlid i la del més fred. ● Estació seca:període en què les precipitacions sónmolt escasses. Com identificar els climes? ● Mediterrani litoral:hiverns suaus, estius calorososi pluges irregulars. ● Mediterrani continental:gran contrast entre hiverni estiu. ● Atlàntic:pluges abundants i regulars i temperaturesmoderades. ● Subtropical:temperatures suaus tot l'any i precipitacionsescasses. 1.7.
La vegetació de Catalunya Depèn principalment del clima, l'altitud i la disponibilitat d'aigua. A Catalunya hi ha dos grans dominis de vegetació: 1. Domini boreoalpí - Per sobre dels 1.600 m, alPrepirineuiPirineuaxial. Es divideix en dos estatges: Estatge subalpí (1.600-2.300 m): -Boscosde coníferes: pi negre i avets i sotaboscamb arbustos. - Latalaper obtenir fusta i crear pastures va reduirels boscos, però s'han recuperat pel despoblament rural. statge alpí (més de 2.300 m): E Predomini delsprats naturals,on no hi ha arbresni arbustos pel fred i la neu. - Hi creixenlíquensimolses. 2.
Domini eurosiberià stà a la muntanya mitjana: Prepirineu, Serralada Transversal i alguns massissos de la Serralada Prelitoral. E Vegetació característica: - Fagedes i rouredes, però també hi ha boscos de ribera, pi roig i freixedes. - El sotabosc rep poca llum i les plantes creixen sobretot a l'hivern, quan els arbres perden les fulles. -Alteracions humanes:la tala, els conreus i lespastures han reduït els boscos. També s'han introduït espècies al·lòctones, com pollancres i castanyers. 3. Domini mediterrani er sota dels 800 m, a lesplanesimuntanyes baixes. P Vegetació característica: - Alzinarsformats per arbres de fulla perenne i dura (esclerofil·les).
Sotabosc ric. - Plantes enfiladisses: heura, lligabosc i arítjol. -Alteracions humanes:alzinars talats, esclarissatso substituïts per pinedes i conreus. - Quan s'abandonen els conreus o després d'un incendi, la vegetació es recupera progressivament. 1.8.
Les regions fisiogràfiques de Catalunya es regions fisiogràfiques són zones que es diferencien per lescaracterístiques del relleu, el clima i lavegetació. L Alt Pirineu:zona de muntanya elevada. Prepirineu:muntanyes de menor altitud. Regió continental: zones interiors més seques. Altiplà central:territori elevat i relativament pla. Regió oriental humida:zones amb més influència mediterràniai més precipitacions. Litoral:franja propera a la costa. 1.9.
La Catalunya seca i la Catalunya humida Catalunya seca ones amb menys de700 mm de precipitacions anuals→ pluges escasses i irregulars i estius calorosos i secs. Z -Regió de la tramuntana:alnordde Catalunya (planesde l'Empordà i el Rosselló, serres de l'Albera) → És una zona amb influència delsvents del nord. -Regió litoral:a lacosta, formada per serraladesde poca altitud i depressions. És una zona bastant poblada amb vegetació mediterrània i molta activitat humana. -Altiplà central:entre laSerralada PrelitoralielPrepirineu. Hi ha altiplans, planes i conquesd'erosió.
Clima amb contrastos de temperatura, i la vegetació està adaptada a lasequera. -Prepirineu:serres al sud del Pirineu axial → Relleumuntanyósamb valls. Vegetació variada per l’altitudi la humitat. -Regió continental:lesterres interiors(menor influènciadel mar) → Estius molt calorosos, hiverns freds i poques precipitacions. Predominen elsconreus de secài lavegetació adaptada a la manca d'aigua. La Catalunya humida s caracteritza per rebremés de 700 mm de precipitacionsanuals.
→ Pluges mésabundantsifreqüents, E temperatures mésfresquesi més disponibilitat d'aigua.Vegetació més densa i molts boscos caducifolis i de coníferes. - Regió oriental:laSerralada Transversali les zonesproperes → moltes precipitacions per la influència delsvents humits del Mediterrani. Hi predominen els boscos deroures, faigs, alzines i castanyers. - Alt Pirineu:les zones més elevades dels Pirineus→ Muntanyes altes i valls profundes amb temperaturesbaixesi precipitacions abundants, sovint en forma deneu.La vegetació varia segons l'altitud i és una zonapoc poblada. 1.10.
El canvi climàtic i els seus efectes El canvi climàtic està provocant unaugment de lestemperaturesicanvis en les precipitacions. A Catalunyaprovoca: - Augment de les temperatures i més onades de calor. - Sequeres més freqüents i llargues → Més risc d'incendis forestals. - Canvis en els ecosistemes i en la vegetació. - Alteracions en els rius i en la disponibilitat d'aigua. 2. EL RELLEU, EL CLIMA I LA VEGETACIÓ D'ESPANYA 2.1. El relleu peninsular s força elevat i presenta una gran diversitat demuntanyes,planesidepressions.
La seva estructuraprincipal és la É Meseta Central,un gran altiplà situat al centre dela península envoltat per muntanyes. Meseta Central →Ocupa una gran part del territorii està dividida pel Sistema Central en dues parts: Submeseta septentrional i Submeseta meridional. Les serralades interiors i perifèriques l voltant i a l'interior de la Meseta trobemdiferentssistemes muntanyosos: A Serralada Cantàbrica:situada al nord de la península. istema Ibèric:separa la Meseta de la depressió de l'Ebre. S Sistema Central:divideix la Meseta en dues parts. Montes de Toledo:separen les dues zones de la SubmesetaSud. Sierra Morena:limita la Meseta pel sud. Pirineus:separen la península Ibèrica de la restad'Europa. Sistema Bètic:situat al sud, inclou les serraladesPenibètica i Subbètica. Les grans depressions ón zones baixes situadesentre sistemes muntanyosos: S Depressió de l'Ebre:situada al nord-est i travessadapel riu Ebre. Depressió del Guadalquivir:situada al sud-oest itravessada pel riu Guadalquivir. 2.2.
El relleu dels arxipèlags Les illes Balears stan situades almar Mediterranii estan formadesper Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera. E Mallorcaés l'illa més gran i presenta un relleu variat,amb muntanyes (serra de tramuntana) i planes. Menorca té un relleu més suau, i Eivissa i Formentera tenen un relleu més baix. Les illes Canàries stan situades a l'oceà Atlàntici tenen unorigenvolcànic. Presenten un relleumuntanyósivolcànic. E Tenerife té el Teide, el cim més alt d'Espanya. Les illes orientals tenen un relleu mésplai les occidentalssón més muntanyoses. 2.3.
Les xarxes hidrogràfiques d'Espanya La xarxa hidrogràfica peninsular està formada per tres grans vessants, agrupats segons el lloc on desemboquen. Vessant atlàntic s el més extens, hi trobem els riusmés llargsdela península, i el seu cabal depèn de les precipitacions. Neixen a É diferents regions de la p enínsula i desemboquen al’atlàntic(costa oest) Destaquen elMiño, elDuero, elTajo, elGuadianai elGuadalquivir. Vessant cantàbric óncurtsperquè neixen en muntanyes properes a lacosta. Tenen força cabal i són bastant regulars gràcies a les S pluges abundants(clima atlàntic).
Desemboquen a lacosta nordd’Espanya. Destaquen elNalón, elNervióni elBidasoa. Vessant mediterrani ls rius solen sercurtsi amb uncabal irregular(depenen de la pluja → períodes de sequera i crescudes). E Neixen al’interiorde la península però no gairelluny de la costa, i desemboquen al marMediterrani(costa est) El riu més important ésl'Ebre, que és llarg (neixa Cantàbria) i té un cabal força abundant. També destaquen elTer, el Llobregat, elTúria, elXúqueri elSegura. Els règims fluvials s la manera comvaria el cabal d'un riu al llargde l'any.
Depèn sobretot de les precipitacions i deldesglaç. É Règim pluvial:el cabal depèn de les pluges. Règim nival:el cabal depèn del desglaç de la neu. Règim mixt (nivopluvial):combina les aportacionsde la pluja i de la neu. 2.4 El clima i els dominis climàtics d'Espanya a península Ibèrica està entredues grans massesd'aigua, l'oceà Atlàntici elmar Mediterrani, i repla influència de L diferentsmasses d'aire.
Això explica la seva grandiversitat climàtica. - Clima mediterrani:ocupa aproximadament el80%delterritori espanyol. E ● stius calorosos i secs. ● Hiverns suaus a la costa i freds a l'interior. P ● recipitacions irregulars, sobretot a la tardor i primavera. ● Sequera estival causada per l'anticicló de les Açores. ● Pluges que poden ser torrencials. - Clima atlàntic:propi del litoral cantàbric, Galíciai zones pirinenques. ● ● ● ● emperatures moderades. T Estius frescos i hiverns suaus. Precipitacions abundants i regulars durant tot l'any. Humitat ambiental elevada. - Clima subtropical:propi de les illes Canàries. ● ● ● ● emperatures suaus durant tot l'any. T Precipitacions escasses. Influència dels vents alisis i de la proximitat a la costa africana. Diferències climàtiques segons l'altitud i l'orientació. Subdominis del clima mediterrani: ● Mediterrani litoral:temperatures moderades per lainfluència del mar. ● Mediterrani continental:hiverns freds, estius calorososi gran amplitud tèrmica. ● Mediterrani àrid i subàrid:precipitacions molt escassesi sequera intensa, sobretot al sud-est peninsular. 2.5 Les masses d'aire de la península Ibèrica Les masses d'aire condicionen les temperatures i les precipitacions. ● Aire polar:ve de zones fredes i provoca un descensde les temperatures. ● Aire tropical:ve de zones càlides i provoca temperatureselevades. ● Aire marítim:és més humit perquè prové dels oceans. ● Aire continental:és més sec perquè ve de l'interiordels continents. La seva combinació amb elsanticiclonsi lesdepressionsprovoca els canvis de temps. 2.6 El canvi climàtic a Espanya l canvi climàtic provoca un augment de les temperatures i modifica el règim de precipitacions. E Principals conseqüències: ● Augmentde les temperatures i de les onades de calor. ● Sequeresmés freqüents i intenses. ● Menor disponibilitat d'aigua. ● Augment del riscd'incendis forestals. ● Alteració delsecosistemesi de la vegetació. ● Augment del nivell del mar i afectació de les zones costaneres. Les zones mediterrànies són especialment vulnerables per lesprecipitacions irregularsi lasequera. 2.7 Les regions biogeogràfiques Les regions biogeogràfiques Són els territoris que comparteixen característiques semblants de clima, vegetació i fauna.
3 grans dominis a Espanya: ● Regió eurosiberiana: -Situada al nord i nord-oestde la península. - Té pluges abundants i temperatures suaus - Vegetació abundant, prats (per a la ramaderia)i boscos caducifolis. ● Regió mediterrània:- Ocupa la major part de la penínsulai les Balears. - Estius secs i calorosos - Vegetació adaptada a la sequera i boscos perennifolis, pinedes i arbustos. ● Regió macaronèsica:- Canàries. - Clima subtropical i contrastos climàtics per la influència de les diferents masses d’aire - Vegetació molt diversa i adaptada a l’aridesa, amb espècies endèmiques. 2.8 Els paisatges d'Espanya ls paisatges són el resultat de la combinació delselements naturals i humans.
Principals tipus de paisatges: E -Paisatges de muntanya: ● Grans altituds i pendents pronunciats. ● Temperatures més baixes i vegetació que varia segons l'altitud. ● Activitats ramaderes, turisme i esports de muntanya. - Paisatges de planes i depressions: R ● elleus suaus i horitzons amplis. ● Predomini de les activitats agrícoles i ramaderes. - Paisatges d'hortes i riberes: S ● ituats a prop dels rius i canals de regadiu. ● Gran riquesa agrícola gràcies a la disponibilitat d'aigua. - Paisatges de devesa: A ● rbres dispersos, principalment alzines i sureres. ● Combinen zones forestals i pastures. ● Predomini de la ramaderia extensiva. - Paisatges litorals: Z ● ones properes al mar amb platges, penya-segats i planes litorals. ● Molt transformats pel turisme i la urbanització. - Paisatges de les àrees metropolitanes: G ● ran concentració de població, habitatges, comerços i indústries. ● Destaquen Barcelona, València i Bilbao. - Paisatges de les illes: B ● alears: paisatges mediterranis. ● Canàries: paisatges volcànics i vegetació subtropical. ● El turisme hi té molta importància. 3.
LA GESTIÓ DEL PATRIMONI NATURAL 3.1 El patrimoni natural és vulnerable stà format pelselements naturalsd'un territori:paisatges, boscos, rius, fauna, flora i ecosistemes. E És important perquè manté labiodiversitat, l'equilibriecològic i proporcionarecursos naturals. Principals amenaces: ● Contaminació de l'aigua, el sòl i l'aire. ● Destrucció dels hàbitats naturals. ● Desforestació i incendis forestals. ● Sobreexplotació dels recursos. ● Pèrdua de biodiversitat. ● Canvi climàtic. Per això cal protegir els espais naturals i gestionar els recursos de manera sostenible. 3.2 La gestió del patrimoni natural a conservació del patrimoni natural és responsabilitat de lesadministracionsi de tota lasocietat. L Principals mesures: ● Protegirels espais naturals i els ecosistemes. ● Evitar lacontaminaciói ladestrucciódels hàbitats. ● Utilitzar els recursos de manerasostenible. ● Conservar labiodiversitati les espècies amenaçades. ● Fomentarl'educació ambiental. 3.3 Els impactes mediambientals de la societat Lasocietat industriali elcreixement de la poblacióhan provocat importants transformacions del medi natural. rincipals impactes: P - Creixement urbà descontrolat: ● Ocupació de sòls naturals i agrícoles. ● Destrucció de paisatges i hàbitats. ● Augment de la contaminació i dels residus. - Creixement urbà dispers: ● Expansió de les ciutats cap als afores, amb urbanitzacions i suburbis. ● Major consum de sòl i energia. ● Dependència del vehicle privat i més contaminació. - Generació de residus: ● Les activitats urbanes, industrials i agrícoles produeixen grans quantitats de deixalles. ● Poden contaminar el sòl, l'aigua i l'aire. - Hàbits consumistes: ● Augment de l'explotació dels recursos naturals. ● Més producció de residus. ● Degradació dels ecosistemes. - Mobilitat i accés al lleure: ● Permeten accedir al medi natural. ● Poden provocar massificació turística, erosió i degradació dels ecosistemes. 3.4.
L'expansió urbana s elcreixement de les ciutatsi l'ocupació de nousespaisper construir habitatges, carreteres, indústriesi É infraestructures. Conseqüències: ● Desaparició de sòls agrícoles i naturals. ● Augment de la contaminació atmosfèrica i acústica. ● Major consum d'aigua i energia. ● Augment del trànsit i de l'ús del vehicle privat. ● Pèrdua de biodiversitat. Mesures per evitar-ho: ● Planificació urbanística sostenible. ● Protecció dels espais naturals. ● Foment del transport públic. ● Evitar el creixement urbà descontrolat. 3.5. Els residus ón els materials que es rebutgen després de les activitats humanes.
L’acumulació pot causar problemes ambientals i S afectar la salut. A Catalunya, l'organisme encarregat de gestionar-los és l'Agència de Residus de Catalunya (ARC). Funcions principals de l'ARC: ● Reduir la quantitat de residus. ● Fomentar la recollida selectiva i el reciclatge. ● Recuperar materials reutilitzables. ● Gestionar els abocadors i les instal·lacions de tractament. ● Recuperar espais contaminats. Classificació dels residus industrials: ● Especials:poden ser perillosos per la seva toxicitato inflamabilitat. ● Inerts:no experimenten transformacions importantsni afecten greument el medi. ● No especials:no són ni especials ni inerts. Segons el seu origen: ● Urbans:provenen de les activitats domèstiques i comercials.Els gestionen els municipis. ● Industrials:provenen de les activitats industrialsi necessiten una gestió específica. ● Agrícoles i ramaders:provenen de les activitats del camp i poden contaminar el sòl i l'aigua. 3.6.
L'aigua dolça 'aigua dolça és un recurs imprescindible per a lespersones i els ecosistemes.
A Catalunya és especialmentimportant L perquè hi ha períodes desequerai elsrecursos hídricssón limitats. Principals problemes: - Contaminació de les aigües superficials: ● Provocada pels abocaments urbans, industrials i agrícoles. ● Afecta els rius, llacs i embassaments. ● Perjudica els ecosistemes i la qualitat de l'aigua. - Modificació del règim hidrogràfic natural: ● Construcció de preses, embassaments i canals. ● Altera el recorregut i el cabal natural dels rius. - Sobreexplotació dels aqüífers: ● S'extreu més aigua subterrània de la que es pot recuperar. ● Pot provocar la disminució de les reserves i la salinització de l'aigua a les zones costaneres. Gestió de l'aigua: ● ● ● ● a població obté aigua de captacions superficials i subterrànies. L Els embassaments permeten emmagatzemar aigua. L'aigua destinada al consum humà es potabilitza. Les aigües residuals es depuren abans de retornar-les al medi natural. 1.
Els espais naturals protegits 1.1. Protecció dels espais naturals spai natural protegit → territori amb característiques naturals especials que rep protecció jurídica. E -1872→ Yellowstone (EUA), primer parc nacional delmón. -1985→ Catalunya crea el PEIN (Pla d'espais d'interèsnatural). - Protegeix els espais naturals. - Estableix les normes de protecció i gestió. - Permet activitats humanes compatibles amb la conservació. 1992– Xarxa Natura 2000 (UE) → protegeix hàbitatsnaturals d'interès comunitari: - ZEPA → zones d'especial protecció per a les aus. - ZEC → zones especials de conservació. A Catalunya, aquests espais s'inclouen dins del PEIN.
Actualment, els espais protegits representen aproximadament el 32 % del territori. 1.2. Reserves de la Biosfera NESCO (1970) → crea aquesta figura dins del programa MaB per promoure el desenvolupament sostenible i protegir U els ecosistemes i la biodiversitat. Exemples de Catalunya: - Montseny (1978) → reserva per els seus valors ecològics i culturals i les activitats tradicionals. Ampliada el 2014. - Terres de l'Ebre (2013) → destaca pels ecosistemes mediterranis i la diversitat de paisatges. Inclou els parcs naturals del Delta de l'Ebre i dels Ports. 1.3.
Patrimoni mundial l patrimoni natural i cultural representa la diversitat i la història de les societats → cal estudiar-lo, protegir-lo i E difondre'l. La UNESCO i altres organismes promouen la seva conservació mitjançant el Conveni del Patrimoni Mundial (176 estats participants). 2. El paisatge i la seva diversitat 2.1. Què és el paisatge? aisatge → aspecte que presenta una part del territori des d'un punt d'observació. P Components: -Naturals→ relleu, aigua i vegetació. -Humans→ construccions, carreteres i conreus. Els components s'interrelacionen i formen el paisatge. 2.2.
El paisatge és dinàmic l paisatge canvia amb el temps a causa de les interaccions naturals i humanes. E -Canvis periòdics→ hores del dia i estacions. -Canvis evolutius→ transformacions al llarg deltemps. També hi ha intercanvis de matèria i energia (aigua dels rius, trànsit de vehicles, etc.). 2.3.
Canvis en el paisatge de Catalunya l llarg de la història, les activitats humanes han transformat el paisatge: A -Agricultura i ramaderia→ transformació dels boscosen paisatges agroforestals, abancalament de muntanyes, drenatge de terres i construcció de sistemes de regadiu. -Industrialització(segles XVIII i XIX) → mines, pedreres,fàbriques, ferrocarrils, canals i infraestructures energètiques → paisatges industrials. -Urbanització(segle XX) → creixement de les ciutats,urbanitzacions de segona residència i ocupació intensiva del litoral. Alhora, despoblament de zones de muntanya. 2.4.
Paisatge actual de Catalunya orma unmosaicde paisatges amb: F - Zones agrícoles i forestals. - Nuclis urbans i àrees residencials. - Polígons industrials i comercials. - Infraestructures i instal·lacions energètiques. Problemes actuals: dispersió urbana, urbanització de sòls agrícoles, fragmentació del paisatge per les infraestructures i impactes del canvi climàtic. 2.5.
Paisatge agroforestal es de l'edat mitjana, Catalunya té un paisatge format per un mosaic de: D -Conreus→ matriu principal. -Boscos→ taques o tessel·les. -Corredors ecològics→ torrents, rieres i boscosde ribera que connecten els ecosistemes. L'abandonament dels conreus menys productius → augment de les zones forestals, que ocupen el 63 % del territori. 2.6. Observatori del Paisatge de Catalunya reat el 2004 → centre de pensament, documentació i acció sobre el paisatge. C Funcions→ donar suport a l'Administració i la societat,protegir i gestionar el paisatge, difondre'n els valors i observar-ne els canvis. 2.7.
Unitats de paisatge de Catalunya nitat de paisatge → sector del territori amb una combinació pròpia de components naturals i humans que el diferencia U dels territoris veïns. Catalunya té134unitats de paisatge, amb característiquesi valors diferents. Algunes comparteixen trets i d'altres presenten grans contrastos (Alt Pirineu, Terres de l'Ebre i plana lleidatana). Banalització del paisatge → empobriment de la diversitat paisatgística i pèrdua de components i elements significatius. Conseqüència→ augment de l'interès social per conèixer,conservar i protegir els paisatges. 3. La gestió dels paisatges de Catalunya 3.1.
Protecció dels paisatges es transformacions agràries, urbanes i econòmiques dels últims 60 anys → posen en perill la diversitat paisatgística. L -El paisatge és un patrimoni col·lectiu que cal protegir perquè contribueix a la qualitat de vida i a la identitat de les poblacions. 3.2. Conveni Europeu del Paisatge 000 – Consell d'Europa → aprova el Conveni Europeu del Paisatge. 2 Objectiu→ mantenir la qualitat dels paisatges coma part del benestar dels ciutadans i del patrimoni natural i cultural. 3.3.
Llei del paisatge de Catalunya (2005) dapta els compromisos del Conveni Europeu i promou: A - Protecció, gestió i ordenació del paisatge. - Elaboració de 7 catàlegs de paisatge. - Directrius de paisatge per al planejament territorial. - Estudis d'impacte paisatgístic. - Observatori del Paisatge com a entitat assessora. Catàlegs de paisatge → documents que descriuen els paisatges, delimiten les unitats i estableixen els objectius de qualitat paisatgística. 3.4.
Característiques dels paisatges de Catalunya ls paisatges haurien de ser: E 1.Ben conservats, gestionats i ordenats. 2.Vius i dinàmics. 3.Heterogenis i diversos. 4.Endreçats i harmònics. 5.Singulars, sense banalització. 6.Respectuosos amb els seus valors. 7. Respectuosos amb el llegat del passat. 8. Tranquils i sense elements dissonants. 9. Gaudibles sense posar en perill el patrimoni. 10. Respectuosos amb la diversitat social i el benestarde la població.