Geografia: recursos, riscos, clima i paisatges de Catalunya i Espanya

Actualitzat el · AprenAI

Apuntes que explican els recursos naturals (sòl, aigua i biodiversitat), l'energia i els riscos ambientals, la sostenibilitat i el canvi climàtic, el relleu, el clima i la vegetació de Catalunya i Espanya, i la gestió dels paisatges i del patrimoni natural.

Geografia · Selectivitat (PAU Catalunya)

24 pàgines · 8 temes · 29 flashcards · 16 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. Recursos naturals, sòl, aigua i biodiversitat · p. 1-4
  2. 2. Energia i transició energètica a Catalunya · p. 5
  3. 3. Riscos ambientals a Catalunya i Espanya · p. 5-11
  4. 4. Sostenibilitat, canvi climàtic i desigualtats · p. 12-14
  5. 5. Relleu, clima i vegetació de Catalunya · p. 14-17
  6. 6. Relleu, clima i vegetació d'Espanya · p. 17-19
  7. 7. Patrimoni natural i gestió ambiental · p. 20-22
  8. 8. Espais naturals protegits i paisatge de Catalunya · p. 22-24

1. Recursos naturals, sòl, aigua i biodiversitat

Flashcards

Defineix recurs natural
Bé que la humanitat obté de la natura per cobrir necessitats essencials (aliment, aigua, aire) i socials (refugi, energia, cures).
Defineix recurs natural renovable
Recurs que es regenera naturalment a un ritme igual o superior al de la seva explotació.
Defineix recurs natural no renovable
Recurs que es genera molt lentament, de manera que les quantitats disponibles són limitades.
Què són els recursos renovables perennes?
Recursos que no s'esgoten amb l'ús, com el sol, el vent, els corrents marins i les marees.

Preguntes tipus test

  1. Un país extreu aigua dolça a un ritme superior al de la seva regeneració. Quina categoria de recurs és l'aigua en aquest cas?
    • a) No renovable reciclable
    • b) No renovable no recuperable
    • c) Renovable perenne
    • d) Renovable crític

    Resposta: d) Renovable crític. L'aigua és un recurs renovable crític: es regenera, però pot arribar a ser finita si se'n fa un ús excessiu. Per això, extreure-la més ràpid del que es regenera la posa en perill.

  2. Per què el vent es classifica com a recurs renovable perenne?
    • a) Perquè es genera molt lentament
    • b) Perquè no s'esgota amb l'ús
    • c) Perquè només existeix en quantitats limitades
    • d) Perquè es pot reciclar després de cada ús

    Resposta: b) Perquè no s'esgota amb l'ús. Els recursos perennes no s'esgoten amb l'ús. El vent forma part d'aquest grup, juntament amb el sol, els corrents marins i les marees.

  3. Un fabricant recupera i reutilitza metalls després de fondre'ls. A quina subcategoria dels recursos no renovables pertanyen aquests minerals?
    • a) Reciclables
    • b) No recuperables
    • c) Perennes
    • d) Recuperables

    Resposta: a) Reciclables. Els minerals metàl·lics i no metàl·lics es classifiquen com a no renovables reciclables. La reutilització és el que els distingeix dels combustibles fòssils, que són no recuperables.

2. Energia i transició energètica a Catalunya

3. Riscos ambientals a Catalunya i Espanya

4. Sostenibilitat, canvi climàtic i desigualtats

5. Relleu, clima i vegetació de Catalunya

6. Relleu, clima i vegetació d'Espanya

7. Patrimoni natural i gestió ambiental

8. Espais naturals protegits i paisatge de Catalunya

I 25 flashcards i 13 preguntes més al document.

Text del document

​ELS RECURSOS NATURALS​ ​Definició​​→ Béns que la humanitat pot obtenir de la​​natura per cobrir:​ ​-​ ​necessitats essencials de les persones​​(aliment, aigua,​​aire…)​ ​-​ ​necessitats socials​​(refugi.

energia, cures…).​ ​Inclouen​​elements​​essencials​​però​​fràgils,​​com​​el​​sòl,​​l’aigua​​i​​la​​vegetació,​​i​​fonts​​d’energia​​com​​el​​carbó,​​el​ ​petroli, la llum solar i el vent.​ ​Tipus de recursos naturals​ ​Han anat variant segons el​​gènere de vida de la societat​​i el seu​​desenvolupament tecnològic​ ​Es​​classifiquen​​en funció de la seva​​capacitat de​​regeneració​​:​ ​-​ ​RENOVABLES: es regeneren naturalment a un ritme igual o superior al de la seva explotació.​ ​Perrenes​​: no s’esgoten amb l’ús.​​Exemples​​: sol, vent,​​corrents marins i marees.​ ​Crítics:​​poden arribar a ser finits si se’n fa un​​ús excessiu.​​Exemples​​: aigua, sòl i biodiversitat.​ ​-​ ​NO RENOVABLES: es generen molt lentament→ quantitats limitades.​ ​No recuperables​​: combustibles fòssils, com carbó,​​petroli i gas natural.​ ​Recuperables:​​roques, com sorra, grava i argila.​ ​Reciclables​​: minerals metàl·lics i no metàl·lics.​ ​Problemes dels recursos naturals​ ​L’​​augment​​de​​la​​població​​i​​del​​nivell​​de​​vida​​ha​​fet​​a​ugmentar​​el​​consum​​dels​​recursos​​.​​L’ús​​abusiu​​pot​ ​provocar:​ ​-​ ​exhauriment de les pesqueries;​ ​-​ ​desforestació;​ ​-​ ​pèrdua de biodiversitat;​ ​-​ ​degradació del sòl;​ ​-​ ​desequilibri ecològic .​ ​La​ ​sostenibilitat​ ​ambiental​ ​consisteix​ ​a​ ​mantenir​ ​unes​ ​pautes​ ​de​ ​vida​ ​i​ ​consum​ ​que​ ​no​ ​comprometin​ ​la​ ​conservació dels recursos ni les condicions de vida futures.​ ​Distribució dels recursos naturals​ ​Els​ ​recursos​ ​naturals​ ​es​ ​distribueixen​ ​de​ ​manera​ ​molt​ ​desigua​​l​ ​pel​ ​planeta,​ ​segons​ ​factors​ ​com​ ​la​ ​geologia, el relleu i el clima.​ ​Tenir​​un recurs en un territori​​no significa​​necessàriament​​que sigui​​fàcil o rendible d’explotar.​ ​Els​​països​​desenvolupats​​poden​​importar​​els​​recursos​​que​​necessiten​​(Xina,​​Japó…),​​mentre​​que​​els​​països​ ​poc​ ​desenvolupats​ ​(Nigèria)​ ​tenen​ ​més​ ​dificultats.​ ​A​ ​més,​ ​tenir​ ​molts​ ​recursos​ ​naturals​ ​no​ ​garanteix​ ​el​ ​desenvolupament​​econòmic​​d’un​​país.​ ​→​​NEOCOLONIALISME:​​Els​​països​​que​​no​​poden​​explotar​​els​​seus​ ​recursos ho encarreguen a una empresa exterior a canvi de diners.​ ​La​ ​concentració​ ​de​ ​recursos​ ​també​ ​pot​ ​provocar​ ​conflictes​ ​i​ ​tensions​ ​polítiques​ ​i​ ​territorials.​ ​→​L’aprofitament dels recursos sostenibles i renovables​​pot prevenir aquests conflictes.​ ​EL SÒL​ ​Es pot utilizar segons dues accepcions:​ ​-​ ​Edafologia​​→ la capa externa de l’escorça terrestre​ ​-​ ​La noció de la superfície o espai disponible​ ​El sol com a part de l’escorça terrestre​ ​És la​​capa més externa​​de la superfície terrestre,​​formada per:​ ​-​ ​components minerals;​ ​-​ ​matèria orgànica;​ ​-​ ​aigua i aire;​ ​-​ ​organismes vius.​ ​Permet el​​desenvolupament​​de la​​vida vegetal i animal​​i és essencial per a l’​​agricultura​​i la​​ramaderia​​.​ ​Funcions del sòl​ ​Ecològiques:​​manteniment de la biodiversitat, fre​​de l’erosió i disminució del canvi climatic​ ​Socials:​​seguretat alimentària, disponibilitat d’aigua​​potable i disposició d’espai urbanitzable​ ​Problemes del sòl​ ​Només​​el 22% de la superfície continental​​és adequada​​per a l’agricultura moderna.​ ​-​ ​La resta → està coberta de gel, té un pendent excessiu…​ ​-​ ​Moltes zones fèrtils → ocupades pel desenvolupament urbá o industrial​ ​83% de les terres aptes pel corneu​​són a les zones​​intertropicals de l’Amèrica del Sud.​ ​L​’asfaltatge​​impedeix que desenvolupi les seves funcions​​ecosistemàtiques.​ ​El sòl com a espai habitable​ ​El​ ​sòl​ ​també​ ​és​ ​l’espai​ ​on​ ​es​ ​desenvolupen​ ​les​ ​activitats​ ​humanes​​:​ ​habitatges,​ ​infraestructures,​ ​agricultura, indústria i serveis.​ ​Com que la superfície terrestre és limitada i la població augmenta, el sòl és​​un recurs escàs​​.​ ​Els​ ​usos​ ​del​ ​sòl​ ​són​ ​els​ ​diferents​ ​aprofitaments​ ​humans​ ​que​ ​es​ ​fan​ ​d’un​ ​territori:​ ​agrari,​ ​industrial,​ ​residencial,​ ​serveis,​ ​etc.​ ​→​ ​els​ ​usos​ ​són​ ​excloents​ ​(si​ ​s’utilitza​ ​a​ ​la​ ​construcció​ ​d’habitatges​ ​no​ ​pot​ ​ser​ ​utilitzat per la producció agrària)​ ​L’AIGUA DOLÇA​ ​És​​indispensable per a la vida​ ​i és necessària per​​al consum humà, l’agricultura i la indústria.​ ​Tot i que el​​70% de la superfície terrestre​​està coberta pels oceans,​​menys del 3% de l’aigua és dolça.​ ​De l’aigua dolça:​ ​-​ ​més de tres quartes parts està congelada;​ ​-​ ​el 98% de la que no està congelada és subterrània (freàtica);​ ​-​ ​només una petita part és fàcilment accessible.​ ​L’aigua pot provocar:​ ​-​ ​conflictes geopolítics​​entre països​ ​-​ ​conflictes locals​​entre diferents usos de l’aigua.​ ​Es diferencien:​ ​-​ ​Països posseïdors d’aigua​​: tenen prou aigua per al​​consum humà i l’agricultura.​ ​-​ ​Països no posseïdors​​: no tenen prou aigua per satisfer​​aquestes necessitats.​ ​Del total d’aigua dolça consumida al món:​ ​-​ ​5%​​→ consum directe i usos domèstics;​ ​-​ ​75%​​→ agricultura i reg​ ​-​ ​20%​​→ indústria.​ ​Als​​països​​desenvolupats​​hi​​ha​​més​​consum​​domèstic​​i​​industrial​​,​​mentre​​que​​als​​països​​en​​vies​​de​ ​desenvolupament​​predomina l’​​ús agrícola.​ ​Aigua virtual​ ​L’aigua​​virtual​​és​​l’aigua​​que​​no​​veiem​​però​​que​​s’ha​​utilitzat​​durant​​la​​producció,​​fabricació​​i​​distribució​​d’un​ ​producte.

→ Ex: per fer 100g de xocolata cal 1.700 L​ ​LA BIODIVERSITAT​ ​Conjunt​ ​de​ ​totes​ ​les​ ​espècies​ ​animals​ ​i​ ​vegetals​ ​que​ ​es​ ​distribueixen​ ​sobre​ ​la​ ​superfície​ ​terrestre​​→​ ​incloent-hi​​els​​continents,​​els​​oceans,​​l'atmosfera,​​les​​fosses​​marines,​​els​​cims​​de​​les​​muntanyes​​més​​altes​​o​ ​els deserts.​ ​No es distribueix igual:​ ​-​ ​és​​més elevada​​a prop de​​l’equador​​;​ ​-​ ​disminueix​​a les​​zones de més latitud​​.​ ​Font​ ​de​ ​recursos​ ​essencials​ ​per​ ​a​ ​la​ ​humanitat:​ ​aliments,​ ​matèries​ ​primeres,​ ​energia,​ ​productes​ ​d'ús​ ​farmacèutic…​ ​Actualment​ ​es​ ​produeix​ ​una​ ​gran​ ​pèrdua​ ​de​ ​biodiversitat​​.​ ​Els​ ​científics​ ​parlen​ ​d’una​ ​sisena​ ​extinció​ ​massiva​​, provocada per l’activitat humana.​ ​El creixement de la població + consum cada cop mes elevat de recursos naturals =​​pèrdua de biodiversitat​ ​Petjada ecològica​ ​La​ ​petjada​ ​ecològica​ ​mesura​ ​la​ ​superfície​ ​necessària​ ​per​ ​proporcionar​ ​els​ ​recursos​ ​i​ ​l’energia​ ​que​ ​necessita una activitat o un estil de vida.​ ​Serveix per​​calcular l’impacte ambiental​​d’una activitat​​i saber si és sostenible.​ ​ELS BOSCOS​ ​Els​ ​boscos​ ​són​ ​ecosistemes​ ​de​ ​gran​ ​valor​ ​(més​ ​ric​ ​del​ ​paneta)​ ​perquè​ ​tenen​ ​una​ ​gran​ ​biodiversitat​ ​i​ ​compleixen funcions ecològiques importants:​ ​-​ ​font de recursos naturals;​ ​-​ ​reservori de biodiversitat;​ ​-​ ​embornal de carboni atmosfèric (absorbeix més dioxid de carboni del que allibera)​ ​Desforestació​ ​Transformació​ ​dels​ ​boscos​ ​en​ ​zones​ ​totalment​​o​​parcialment​​sense​​la​​seva​​vegetació​​original​​a​​causa​ ​de l’acció humana.​ ​Causes:​ ​-​ ​gran tales per l’exportació de fusta;​ ​-​ ​tales per posar plantacions comercials (cotò,cafè…)​ ​-​ ​mineria;​ ​-​ ​construcció de vies;​ ​-​ ​urbanització;​ ​-​ ​activitats il·legals o descontrolades.​ ​Boscos primàris:​​Boscos originals que no han estat​​alterats pels humans​ ​Boscos secundàris:​​Han crescut després de que els​​boscos primàris fossin destruïts o modificats​ ​Conseqüències:​ ​-​ ​alteració del cicle de l’aigua;​ ​-​ ​pèrdua de sòl;​ ​-​ ​desertificació;​ ​-​ ​pèrdua de biodiversitat;​ ​-​ ​empitjorament de les condicions de vida;​ ​-​ ​agreujament del canvi climàtic.​ ​Hi ha​​4 tipus de boscos​ ​-​ ​Boreals → boscos de zones molt fredes, amb moltes coníferes.​ ​-​ ​Temperats → boscos de clima suau, amb arbres com roures i faigs.​ ​-​ ​Subtropicals → boscos de clima càlid i suau, amb vegetació variada.​ ​-​ ​Tropicals → boscos càlids i humits, amb molta vegetació i biodiversitat.​ ​En general, la​​biodiversitat augmenta​​quan ens​​apropem​​a l’equador.​ ​FONTS D’ENERGIA RENOVABLES I NO RENOVABLES → MIRA A LA TAULA FETA A MÀ​ ​ENERGIA I TRANSICIÓ ENERGÈTICA​​1​ ​A CATALUNYA​ ​Catalunya​ ​té​ ​pocs​ ​recursos​ ​energètics​ ​propis​ ​i​ ​depèn​ ​força​ ​de​ ​les​ ​importacions​​.​ ​→Energèticament,​ ​Catalunya és un​​país força dependent.​ ​Al​​s.XX​​→ les centrals hidroelèctriques del Pirineu​​va permetre l’electrificació​ ​Actualment​​→El​ ​consum​ ​d’energia​ ​elèctrica​ ​depén​ ​major.​ ​de​ ​la​ ​producció​ ​de​ ​les​ ​centrals​ ​nuclears​ ​o​​de​​la​ ​importació de combustibles fòssils.​ ​La​​producció d’electricitat​​a Catalunya​​es distribueix​​així:​ ​-​ ​Nuclear:​​57,7%​ ​-​ ​Cicle combinat:​​12%​ ​-​ ​Cogeneració:​​10,5%​ ​-​ ​Renovables:​​17,4%​ ​Consum energètic​​a Catalunya​ ​-​ ​Transport:​​45,1%​ ​-​ ​Indústria:​​25,5%​ ​-​ ​Llars:​​14,7%​ ​-​ ​Serveis:​​13,1%​ ​-​ ​Sector primari:​​1,6%​ ​És​​important tenir:​ ​-​ ​infraestructures eficients;​ ​-​ ​xarxes energètiques segures i ben mantingudes;​ ​-​ ​diferents sistemes de producció, és a dir, una combinació energètica;​ ​-​ ​connexions amb xarxes properes i internacionals.​ ​La​​PROENCAT 2050​​estableix les​​estratègies per a la​​transició energètica​​de Catalunya.​ ​Objectius​​principals:​ ​-​ ​millorar l’eficiència energètica;​ ​-​ ​estalviar energia;​ ​-​ ​augmentar les energies renovables;​ ​-​ ​aconseguir que​​l’eòlica representi el 50%​​de la generació​​elèctrica el 2050;​ ​-​ ​aconseguir que la​​fotovoltaica representi el 43%​​;​ ​-​ ​tancar les centrals nuclears;​ ​-​ ​impulsar la generació de proximitat i l’autoconsum.​ ​RISCOS AMBIENTALS​ ​●​ ​Fenòmens naturals:​​formen part d’un medi natural dinàmic.​ ​○​ ​Poc intensos: brisa, desgel, marees, erosió.​ ​1​ ​és​ ​el​ ​procés​ ​de​ ​passar​ ​d’un​ ​model​ ​basat​ ​en​ ​combustibles​ ​fòssils​ ​(petroli,​​carbó​​i​​gas)​​a​​un​​model​​basat​​sobretot​​en​​energies​ ​renovables (solar, eòlica, hidràulica...).​ ​○​ ​Molt intensos: ventades, allaus, erupcions volcàniques, tsunamis, terratrèmols.​ ​●​ ​Risc natural:​​un fenomen natural es converteix en​​risc quan pot afectar​​persones o béns​​.​ ​●​ ​Desastre natural:​​quan els efectes sobre les persones​​són molt importants.​ ​●​ ​Riscos antròpics:​​provocats per activitats humanes.​ ​○​ ​Vessaments de petroli.​ ​○​ ​Accidents de trànsit.​ ​○​ ​Incendis.​ ​●​ ​Risc ambiental:​​inclou riscos​​naturals, antròpics​​i mixtos​​.​ ​Factors dels riscos ambientals​ ​-​ ​Magnitud​​: dimensió i intensitat del fenomen.​ ​-​ ​Freqüència​​: nombre de vegades que es produeix.​ ​-​ ​Perillositat​​: probabilitat que es produeixi un fenomen​​amb conseqüències negatives.​ ​-​ ​Exposició​​: nombre de persones sotmeses al risc.​ ​-​ ​Vulnerabilitat​​: percentatge de persones o béns exposats​​que poden resultar danyats.​ ​Principals fenòmens naturals potencialment perillosos​ ​Atmosfèrics:​ ​Aiguats,​ ​calamarsa,​ ​neu,​ ​vent,​ ​gel,​ ​llamps,​ ​boira​ ​→​ ​Onades​ ​de​ ​calor​ ​i​ ​fred​ ​→​ ​Temporals,​ ​tornados, huracans i sequeres.​ ​Geològics:​​Esllavissades i allaus → Erupcions volcàniques​​→ Terratrèmols i tsunamis.​ ​Hidrològics​​Crescudes i inundacions → Saturació dels​​sòls → Icebergs i avanç de glaceres.​ ​Biològics:​​Epidèmies → Epizoòties → Paràsits i plagues.​ ​Degradació ambiental​ ​●​ ​Desforestació:​ ​○​ ​Afavoreix les sequeres.​ ​○​ ​Redueix la retenció d’aigua de la vegetació.​ ​○​ ​Augmenta el risc d’inundacions.​ ​●​ ​Erosió i ús abusiu del sòl:​​augmenten la vulnerabilitat.​ ​●​ ​Canvi climàtic:​​pot accentuar els riscos naturals.​ ​●​ ​Gasos​ ​d’efecte​ ​hivernacle:​ ​retenen​ ​part​ ​de​ ​la​ ​calor​ ​a​ ​l’atmosfera​ ​i​ ​provoquen​ ​l’escalfament​ ​del​ ​planeta.​ ​RISCOS ANTRÒPICS​ ​Són els riscos que tenen​​el seu origen en les activitats​​humanes.​ ​Tipus​ ​1.

D’origen tecnològic​ ​-​ ​Accidents industrials.​ ​-​ ​Transport de mercaderies perilloses.​ ​-​ ​Producció d’energia nuclear.​ ​2. Associats a fenòmens naturals​ ​-​ ​Incendis forestals provocats o agreujats per humans.​ ​-​ ​Inundacions per una mala gestió de l’aigua.​ ​3.

D’origen divers​ ​-​ ​Accidents de trànsit.​ ​-​ ​Accidents per una conservació deficient dels edificis.​ ​Activitats que generen més riscos​ ​-​ ​Mineria.​ ​-​ ​Indústria.​ ​-​ ​Transport de mercaderies perilloses.​ ​-​ ​Manipulació de materials radioactius.​ ​Problema principal​​: la contaminació pot afectar territoris​​durant dècades o fins i tot centenars d’anys.​ ​ELS RISCOS BIOLÒGICS (Covid-19)​ ​Relacionats amb​​l’exposició a microorganismes patògens​​.​ ​Poden provocar:​ ​-​ ​Epidèmies​​: afecten directament les persones.​ ​-​ ​Plagues i malalties dels animals:​​afecten indirectament​​les persones.​ ​Factors que​​poden provocar-los​ ​-​ ​Alteració o destrucció dels ecosistemes.​ ​-​ ​Desplaçament d’animals.​ ​-​ ​Sobreexplotació dels recursos naturals.​ ​-​ ​Comerç il·legal d’espècies.​ ​-​ ​Circulació d’agents patògens.​ ​La​​capacitat de resposta​​depèn de:​ ​-​ ​Prevenció.​ ​-​ ​Sistemes de salut.​ ​-​ ​Protecció civil.​ ​-​ ​Cooperació internacional.​ ​-​ ​Recursos econòmics i tecnològics.​ ​Covid-19​ ​Considerada​ ​la​ ​primera​ ​pandèmia​ ​plenament​ ​global​ ​→​ ​Va​ ​tenir​ ​una​ ​gran​​rapidesa​​de​​propagació​​i​​un​ ​important impacte econòmic i social.​ ​Va requerir​​cooperació mundial​​i​​intercanvi de coneixements.​ ​Va demostrar la importància de:​ ​-​ ​Prevenció.​ ​-​ ​Sistemes públics de salut.​ ​-​ ​Investigació mèdica.​ ​RISCOS AMBIENTALS A CATALUNYA​ ​Els riscos naturals més freqüents​​estan relacionats​​amb:​ ​-​ ​Clima mediterrani.​ ​-​ ​Relleu molt accidentat.​ ​-​ ​Densitat de població elevada.​ ​Riscos atmosfèrics​ ​1- AIGUATS:​ ​Pluges fortes i intenses​​que poden provocar:​ ​-​ ​Torrentades.​ ​-​ ​Inundacions.​ ​-​ ​Talls de carreteres.​ ​-​ ​Dificultats de circulació.​ ​-​ ​Arrossegament de vehicles.​ ​-​ ​Talls d’electricitat, telèfon o aigua.​ ​Zones més exposades:​ ​-​ ​Capçaleres dels rius pirinencs.​ ​-​ ​Rius, rieres i torrents del Sistema Mediterrani.​ ​2- PEDREGADES​ ​-​ ​Precipitacions en forma de grans de gel.

(2 i 5 mm: calamarsa → + grans: pedra​ ​-​ ​Poden provocar grans danys als conreus.​ ​3- NEVADES​ ​-​ ​Talls de carreteres i accidents de trànsit.​ ​-​ ​Aïllament de poblacions i manca de serveis bàsics.​ ​4- TEMPORALS DE VENT​ ​Bufades intenses​​de vent.​ ​Poden provocar:​ ​-​ ​Caiguda d’arbres.​ ​-​ ​Arrencada de torres elèctriques.​ ​-​ ​Despreniment de teules.​ ​-​ ​Accidents.​ ​-​ ​Incendis.​ ​RISCOS GEOLÒGICS​ ​1- ESLLAVISSADES​ ​Desplaçament de terrenys​​per efecte de la gravetat​​→ Sovint relacionades amb les pluges.​ ​Poden destruir​​obres públiques, tallar carreteres​​i soterrar cases.​ ​Zones de més risc:​ ​-​ ​Pirineu.​ ​-​ ​Sistema Mediterrani.​ ​2- ALLAUS​ ​Despreniment de masses de neu​​per un pendent.​ ​Poden:​ ​-​ ​Destruir vegetació.​ ​-​ ​Tallar vies de comunicació.​ ​-​ ​Afectar persones i zones habitades.​ ​Zona principal:​​Pirineu occidental.​ ​3- TERRATRÈMOLS O SISMES​ ​Sacsejades de la superfície terrestre.​ ​Els efectes depenen de:​ ​-​ ​Intensitat.​ ​-​ ​Profunditat.​ ​-​ ​Característiques de la zona.​ ​-​ ​Prevenció.​ ​La majoria dels sismes a Catalunya​​són de magnitud​​inferior a 3,9​​en l’escala de Richter.​ ​RISCOS ANTRÒPICS A CATALUNYA​ ​1- INCENDIS FORESTALS​ ​Un dels riscos ambientals​​més freqüents i intensos​​.​ ​Depenen de factors com:​ ​-​ ​Sequera.​ ​-​ ​Vent.​ ​Es consideren risc antròpic perquè​​gairebé tots són​​conseqüència de l’acció humana.​ ​2- RISCOS INDUSTRIALS​ ​Especialment importants al​​Camp de Tarragona​​per la​​presència de la indústria petroquímica.​ ​També​​destaquen​​els​​riscos​​relacionats​​amb​​el​​transport​​de​​mercaderies​​perilloses​​,​​per​​la​​seva​​toxicitat​​o​ ​risc d’explosió.​ ​Els accidents​​poden afectar:​ ​-​ ​Instal·lacions.​ ​-​ ​Població.​ ​-​ ​Infraestructures.​ ​-​ ​Atmosfera.​ ​-​ ​Aigua.​ ​-​ ​Sòl.​ ​PREVENCIÓ DELS RISCOS AMBIENTALS A CATALUNYA​ ​El​ ​Govern​ ​de​ ​Catalunya​ ​desenvolupa​ ​plans​ ​especials​ ​d’emergència​​per​​prevenir​​i​​reduir​​els​​efectes​​dels​ ​riscos.​ ​Aquests plans es basen en:​ ​-​ ​Anàlisi dels riscos.​ ​-​ ​Zonificació del territori segons la vulnerabilitat.​ ​-​ ​Planificació d’actuacions.​ ​-​ ​Recursos humans i materials.​ ​-​ ​Informació a la població.​ ​-​ ​Simulacres.​ ​Principals plans​ ​-​ ​INUNCAT: emergències per​​inundacions​​.​ ​-​ ​NEUCAT: emergències per​​nevades​​.​ ​-​ ​SISMICAT: emergències​​sísmiques​​.​ ​-​ ​INFOCAT: emergències per​​incendis forestals​​.​ ​-​ ​PLASEQCAT: emergències del​​sector químic de Catalunya.​ ​-​ ​PLASEQTA: emergències del​​sector químic de Tarragona​​.​ ​-​ ​TRANSCAT: accidents en el​​transport de mercaderies​​perilloses​​.​ ​-​ ​PENTA: emergència​​nuclear​​de Tarragona.​ ​→ Els plans​​s’actualitzen constantment​​i es f​​an simulacres​​per comprovar-ne el funcionament.​ ​RISCOS NATURALS I ANTRÒPICS A ESPANYA​ ​Els riscos naturals d’Espanya estan​​molt relacionats​​amb:​ ​-​ ​Posició geogràfica.​ ​Fènomen + recurent =​ ​-​ ​Clima mediterrani.

Inundacions i sequera​ ​-​ ​Irregularitat de les precipitacions.​ ​-​ ​Períodes de sequera alternats amb pluges intenses.​ ​1- Risc més important que pateix Espanya: DESERTIFICACIÓ​ ​És el procés pel qual un territori:​ ​-​ ​perd biodiversitat​ ​-​ ​perd vegetació i animals​ ​-​ ​adquireix característiques pròpies dels territoris desèrtics.​ ​Causes​ ​-​ ​Pèrdua de sòl per riuades.​ ​-​ ​Desforestació.​ ​-​ ​Manca de pluges.​ ​-​ ​Escalfament del planeta per culpa de l’efecte hivernacle​ ​2- RISC HIDROLÒGIC​ ​Risc especialment important entre​​agost i novembre​​.​ ​Zones​​més afectades:​ ​-​ ​Litoral mediterrani.​ ​-​ ​Pirineu.​ ​La construcció d’habitatges i infraestructures en zones inundables​​agreujarà els efectes de les riuades.​ ​3- RISC D’INCENDIS​ ​Risc molt​​relacionat​​amb el​​clima mediterrani.​ ​Risc:​ ​-​ ​Baix a l’hivern.​ ​-​ ​Alt o molt alt a l’estiu.​ ​Actualment es consideren un​​risc antròpic​​perquè​​l’acció​​humana els provoca o els agreuja.​ ​2022​​: pitjor any del segle en nombre d’incendis forestals​​(Gairebé​​310.000 hectàrees​​cremades a Espanya)​ ​4- RISC SÍMIC (TERRATRÈMOL)​ ​Relacionats amb el contacte (zona estret de Gibraltar) entre la​​placa africana i l’eurasiàtica​ ​Especialment freqüents:​ ​-​ ​Sud de la península.​ ​-​ ​Sud-est de la península.​ ​-​ ​Pirineu i Prepirineu.​ ​Normalment són de​​baixa o mitjana intensitat.​ ​5- RISC VOLCÀNIC​ ​Depèn de​​: presència de volcans actius + exposició​​+ vulnerabilitat + tipus de vulcanisme.​ ​Localitzat en​​: Garrotxa (girona), Campo de Calatrava​​(ciudad real), cap de Gata (almeria) i Múrcia.​ ​Canàries​​: única regió amb​​erupcions​​documentades en​​els​​últims 5 segles.​ ​-​ ​Vulcanisme principalment​​efusiu.​ ​-​ ​Pot provocar​​danys socioeconòmics​ ​-​ ​Possibilitat​​d’erupcions explosives,​​com al Teide.​ ​ACTIVITATS HUMANES​ ​Activitats industrials​​: generen riscos durant la producció,​​l’emmagatzematge i el transport.​ ​Sectors de risc​​: nuclear, petroquímic i miner.​ ​-​ ​Accidents nuclears.​ ​-​ ​Vessaments d’hidrocarburs.​ ​-​ ​Despreniments.​ ​Contaminació:​ ​-​ ​De l’aire → sobretot a les grans ciutats.​ ​-​ ​De les aigües → per residus i abocaments industrials o agraris.​ ​Problema​​principal:​​els​​contaminants​​poden​​afectar​​durant​​llargs​​períodes​​la​​salut​​de​​les​​persones​​i​​el​​medi​ ​ambient.​ ​1.

Sostenibilitat i canvi climàtic​ ​1.1. La crisi ecològica global​ ​ es de mitjans del segle XX augmenta→ preocupació pels problemes ambientals causats pels humans → pèrdua de​ D ​biodiversitat, contaminació, escalfament global i desertització. Tot plegat provoca una​​crisi ecològica​​global.​ ​1.2. Inicis de la consciència ambiental (1972)​ -​ Apollo 17 → primera fotografia completa de la Terra.​ ​- Club de Roma → publica Els límits del creixement: recursos naturals limitats i creixement il·limitat.​ ​- Conferència de l'ONU a Estocolm → creació del PNUMA (protecció ambiental, lluita contra la contaminació i​ ​promoció de l'economia verda).​ ​1.3.

Agenda 2030 i ODS​ ​ 015 → l'ONU adopta l'Agenda 2030, formada per 17 ODS. Objectiu: conservar els recursos naturals i millorar la​ 2 ​qualitat de vida mitjançant un desenvolupament sostenible.​ ​-Compromisos dels estats → dedicar-hi recursos, revisar-ne el compliment cada 5 anys i crear aliances entre països.​ ​-​Obstacles​​→ implicació desigual, diferents interpretacions​​de sostenibilitat i conflictes d'interessos globals i locals.​ ​-Transició als ODS → canvi progressiu cap a un model social i econòmic sostenible que respecti els límits de la Terra.​ ​1.4.

Evolució i dificultats​ ​ 969​​: primera formulació de la sostenibilitat.​​2000​​:​​objectius del mil·lenni (ODM).​​2015​​: substitució​​dels ODM pels​ 1 ​ODS, amb termini fins al 2030.​ ​- Segons l'informe de 2021, els objectius estan lluny d'assolir-se → disminueix la biodiversitat, es degraden els​ ​ecosistemes i augmenten la pobresa i les desigualtats.​ ​-Crítiques als ODS → concepte de sostenibilitat ambigu, visió massa economicista i poca representació dels pobles​ ​indígenes i moviments socials.​ ​1.5 Components del desenvolupament sostenible​ ​Tres components:​​medi ambient​​+​​societat + economia​​→ han de ser habitables, viables i equitatius.​ ​2.

Què és i com ens afecta el canvi climàtic?​ ​2.1. Tipus de canvis en el medi​ ​ íclics​​→ es repeteixen (dia i nit, estacions).​ C ​Esporàdics​​→ difícils de preveure (huracans, terratrèmols,​​erupcions).​ ​Evolutius​​→ molt lents (canvis geològics, biològics​​i climàtics).​ ​Canvi climàtic actual → provocat per l'activitat humana des de la industrialització i accelerat sobretot durant els últims​ ​70 anys.​ ​2.2. Evolució del coneixement​ ​ inals del​​segle XIX​​→ es comença a sospitar que els​​humans alteren el clima. Mitjans del segle XX → es relaciona​ F ​amb la crema de combustibles fòssils. Anys 80 → es confirma l'escalfament global.​ ​2.3.

Cicle del carboni​ ​ onjunt d'intercanvis de carboni entre oceans, litosfera, éssers vius i atmosfera. Processos principals → fotosíntesi,​ C ​respiració, combustió, evaporació i descomposició microbiana.​ ​2.4. Escalfament global​ ​ ugment persistent de la temperatura mitjana de la Terra, causat principalment per les emissions de gasos d'efecte​ A ​hivernacle (GEH).​ ​Principals GEH → CO₂ (diòxid de carboni), CH₄ (metà), N₂O (òxid de dinitrogen)​ ​ xisteixen naturalment a l'atmosfera, però les activitats humanes n'augmenten la proporció. Durant el segle XX la​ E ​temperatura mitjana va augmentar aproximadament 0,7 °C.​ ​2.5.

Conseqüències de l'escalfament global​ -​ ​Components biofísics:​​regressió del gel, pujada del​​nivell del mar, alteració de les estacions, sequeres, huracans,​ ​onades de calor, desertificació, erosió i moviment d'espècies.​ ​-​Components antròpics:​​augment dels incendis forestals,​​males collites, pèrdua de ramats, mortalitat per calor,​ ​malalties per contaminació i més riscos ambientals.​ ​- Els efectes són desiguals segons la latitud i les característiques de cada territori.​ ​2.6.

Cooperació internacional​ -​ ​1988​​– GIECC: creat per l'OMM i el PNUMA → investiga​​el canvi climàtic i publica informes per orientar governs i​ ​ONG.​ ​-1992​​– CMNUCC: signat a Rio de Janeiro i en vigor​​des de 1994 → principal instrument jurídic internacional contra el​ ​canvi climàtic. Busca reduir els GEH i atribueix més responsabilitat als països industrialitzats.​ ​-COP (1995) → primera reunió a Berlín. Òrgan de decisió que proposa, avalua i aprova mesures per reduir els GEH.​ ​Acords principals →​​Protocol de Kyoto (1997) i Acord​​de París (2015).​ ​3. Desigualtats i medi ambient​ ​3.1.

Desigualtats mediambientals​ ​ iferències en l'accés als recursos naturals i en l'exposició als riscos ambientals per motius socials, econòmics o​ D ​culturals.​ ​Exemples​​→ les persones pobres viuen sovint en zones​​més vulnerables; les dones dels països en desenvolupament​ ​pateixen especialment el canvi climàtic perquè han de recórrer més distància per aconseguir aigua i aliments.​ ​ODS 10 → reduir les desigualtats d'oportunitats, ingressos i poder.​ ​3.2.

Necessitats bàsiques​ I​ndispensables per a la subsistència i el benestar → alimentació, aigua, roba, higiene, sanitat, habitatge, educació i​ ​feina.​ ​Poden estar amenaçades:​ ​-​​Temporalment​​: per causes ambientals (terratrèmols,​​huracans) o humanes (guerres, accidents nuclears).​ ​-​​Permanentment​​: per situacions polítiques injustes,​​discriminació i explotació dels recursos naturals.​ ​3.3.

Factors de desigualtat ambiental​ ​ xposició​​→ contaminació, residus perillosos i aigües​​contaminades.​ E ​Vulnerabilitat​​→ terratrèmols, aiguats i accidents​​industrials.​ ​Dificultat d'accés​​→ aigua, aliments, energia, sanitat​​i educació.​ ​Desigualtat fiscal​​→ impostos i taxes injustos.​ ​Exclusió​​→ falta de participació i informació ambiental.​ ​Conseqüència​​→ la crisi ecològica augmenta les desigualtats​​i perjudica especialment les comunitats desafavorides.​ ​4. L'empremta humana sobre la Terra​ ​4.1. Petjada ecològica​ ​ roposada el 1996 per William Rees i Mathis Wackernagel.

Mesura l'impacte humà i les hectàrees productives​ P ​necessàries per obtenir recursos i absorbir residus.​ ​-Biocapacitat → capacitat de regenerar recursos naturals i absorbir residus.​ ​ ntre​​1961​​i​​2022​​:​ E ​- Petjada ecològica → es multiplica per 3.​ ​- Biocapacitat → disminueix un 50 %.​ ​Conseqüència​​→ consumim més recursos dels que el planeta​​pot regenerar.​ ​4.2. Antropocè​ ​ oncepte proposat per Paul J. Crutzen el 2000. Nova era geològica caracteritzada per la gran transformació del​ C ​planeta causada pels humans.​ ​-​Factors principals​​→ industrialització i ús massiu​​de combustibles fòssils, sobretot des de la Segona Guerra Mundial.​ ​4.3.

Petjada de carboni​ ​ esura la quantitat total de CO₂ emesa a l'atmosfera per la producció de béns i serveis.​ M ​Principals fonts → indústria i electricitat, agricultura intensiva, desforestació, transport i calefacció.​ ​Objectiu​​→ reduir les emissions per avançar cap als​​ODS.​ ​4.4. Crítiques als indicadors​ ​ a petjada ecològica i la de carboni són criticades perquè simplifiquen la complexitat ambiental, tenen una visió​ L ​antropocèntrica i economicista i poden amagar desigualtats.​ ​Tot i això → permeten conèixer les amenaces ambientals i fer-ne un seguiment.​ ​4.5.

Biomassa i massa antropogènica​ ​ iomassa​​→ pes sec de tota la matèria viva (plantes,​​animals i organismes).​ B ​Massa​​antropogènica​​→ pes dels materials creats pels​​humans (edificis, carreteres, vehicles, productes i residus).​ ​-Estudi de Ron Milo (2020) → l'any 2000 la massa antropogènica va superar la biomassa total del planeta.​ ​1. EL RELLEU, EL CLIMA I LA VEGETACIÓ DE CATALUNYA​ ​1.1. Per què Catalunya té tanta diversitat de paisatges?​ ​ atalunya té una gran diversitat de paisatges en un territori relativament petit.

Això s'explica per tres factors principals:​ C ​El relleu:​​hi ha​​muntanyes​​,​​planes​​,​​depressions​​i​​zones costaneres.​ ​El clima:​​varia segons​​l'altitud​​, la​​distància al​​mar​​i la​​situació geogràfica​​.​ ​La vegetació:​​canvia segons el​​clima​​i les característiques​​del territori.​ ​1.2. Les grans unitats del relleu de Catalunya​ ​ Catalunya distingim​​dues grans unitats de relleu​​:​​els​​Pirineus​​i el​​Sistema Mediterrani​​. Entre aquestes​​dues hi ha​ A ​la​​Depressió Central​​.​ ​Els Pirineus​ ​ s troben al nord de Catalunya i es divideixen en dues parts:​ E ​Pirineu axial:​​part​​central​​de la serralada, formada​​per​​roques antigues​​i muntanyes més altes.

→​​Paisatges​​alpins​ ​Prepirineu:​​està format per serralades de​​menor altitud​​i materials més moderns. Es divideix en​​serres interiors​​i​ ​exteriors​​.​ ​El Sistema Mediterrani​ ​ aral·lel a la costa​​i format per:​ P ​Serralada Prelitoral:​​és la serralada​​interior​​i presenta​​muntanyes força​​elevades​​.​ ​Serralada Litoral:​​és més propera al mar i té una​​altitud més baixa.​ ​Depressió Prelitoral:​​és una zona enfonsada​​entre​​les dues serralades​​, amb planes i petites depressions.​ ​La Depressió Central​ ​ s una zona situada entre els Pirineus i el Sistema Mediterrani → Relleu força​​pla​​, lleugerament inclinat​​cap al riu​​Ebre​ É ​amb​​altiplans​​i​​planes​​.

És una zona important per​​a​​l'agricultura​​i per a​​l'activitat humana​​.​ ​Té​​conques d’erosió​​(depressió formada per l’acció​​de l’aigua)​ ​La Serralada Transversal​ ​ onnecta els Pirineus amb el Sistema Mediterrani i presenta​​serres​​(Finestres i Cabrera) i​​zones volcàniques​​ben​ C ​conservades (Garrotxa).​ ​1.3.

Les xarxes hidrogràfiques de Catalunya​ ​És el conjunt de​​rius​​i​​cursos d'aigua​​d'un territori.​​A Catalunya distingim tres xarxes:​ ​Xarxa pirinenca​ ​ ls rius neixen als​​Pirineus​​o al​​Prepirineu​​, tenen​​un recorregut llarg i desemboquen a​​l'Ebre​​.​ E ​Són els rius amb​​més cabal​​, i el seu règim hidrogràfic​​(​nivopluvial)​​depèn de la neu acumulada i el desglaç.​ ​Exemples​​: la​​Noguera Pallaresa,​​la​​Noguera Ribagorçana​​i el​​Segre​​.​ ​Xarxa pirinenca-mediterrània​ ​ eixen als​​Pirineus​​, tenen un recorregut mitjà o llarg​​i desemboquen al​​mar​​.​ N ​Règim pluvial​​: depèn de l’aigua durant les estacions​​pluvioses.​ ​Exemples:​​el​​Llobregat,​​el​​Ter…​​(Importants en la​​industrialització)​ ​Xarxa mediterrània​ ​ eixen a la​​Serralada Prelitoral​​o a la​​Serralada​​Litoral​​(solen ser rieres i torrents)​​i desemboquen​​al mar.​ N ​Són més​​curts​​i tenen menys cabal.

(el cabal és irregular​​perquè depenen molt de les pluges →​​Règim torrencial​​).​ ​Exemples:​​el​​Besòs​​, el​​Francolí​​, el​​Gaià​​i la​​Tordera​​.​ ​ 'Ebre​ L ​És el riu més important de Catalunya. Neix a la​​serralada​​Cantàbrica​​, atravessa Aragó i desemboca al mar Mediterrani​ ​→​​Delta de l'Ebre.​ ​El delta és una zona de gran valor natural (arrossars, i molts ecosistemes i espècies).

Actualment està afectat per la​ ​disminució dels sediments​​que hi arriben (es queden​​als embassaments) + augment del nivell del mar pel canvi​ ​climàtic → provoca​​pèrdua de superfície.​ ​Els embassaments i els canals​ ​ ls​​embassaments​​permeten​​emmagatzemar​​aigua per al​​consum, el reg agr i la producció d'energia hidroelèctrica.​ E ​Els​​canals​​serveixen principalment per​​distribuir​​l'aigua, especialment en les zones agrícoles.​ ​1.4.

El clima de Catalunya​ ​ atalunya presenta una​​gran varietat climàtica​​per​​la seva situació geogràfica, el relleu i la influència del mar​ C ​Mediterrani.​ ​La influència del Mediterrani​ ​ lima més comú a la majoria de Catalunya.​ C ​Els hiverns solen ser​​suaus​​i els estius​​calorosos​​.​​Les precipitacions són més importants a la​​primavera​​i a la​​tardor​​i​ ​les pluges poden ser​​irregulars​​i, de vegades, molt​​intenses.​ ​La influència de l'altitud​ ​ les zones de muntanya les temperatures són més​​baixes​​i les precipitacions més​​abundants​​.

A mesura que​ A ​augmenta l'altitud, el clima es fa més fred.​ ​La influència atlàntica​ ​ l nord-oest de Catalunya: més influència atlàntica, amb temperatures més​​fresques​​i precipitacions més​​abundants i​ A ​regulars.També important →​​vents​​(tramuntana, mestral…)​​→ influeixen en les condicions meteorològiques.​ ​1.5. Els dominis climàtics de Catalunya​ ​ editerrani:​​Temperatures suaus a l’hivern i estius​​secs i calorosos. 4 subtipus​ M ​Mediterrani litoral:​​propi de la​​costa​​. Estius calorosos​​i precipitacions irregulars (sobretot a la tardor).​ ​Mediterrani prelitoral:​ ​zones interiors properes​​a la costa​​.

Té més​​contrastos de temperatura​​que el​​litoral.​ ​Mediterrani continental​​:​​zones interiors​​. Els hiverns​​són més freds i els estius més calorosos.​ ​Mediterrani prepirinenc:​​zones properes als​​Prepirineus​​.​​Té temperatures més baixes i més precipitacions.​ ​Subalpí​​: zones elevades dels​​Pirineus​​. Té hiverns​​molt freds i​​nevades​​abundants.​ ​Alpí:​​cims​​més elevats dels Pirineus (Aran). Temperatures​​molt baixes i precipitacions abundants, sovint com a neu.​ ​1.6.

Les precipitacions i les temperatures​ ​Les precipitacions i les temperatures no són iguals a tot Catalunya.​ ​Zones de muntanya​​→ més​​precipitacions​​.​​/​​Zones interiors​​→ més​​contrastos​​entre l'estiu i l'hivern.​ ​/​​Z​ones​ ​costaneres​​→ temperatures més​​moderades​​per la​​influència​​del mar​​.​​/​​Zones més seques​​→​​interior​​i​​sud-oes​​t.​ ​Els​​climogrames​​són gràfics que​​representen les temperatures​​i les precipitacions d'un lloc al llarg de l'any.​ ​Elements que cal interpretar​​(tant Espanya com Catalunya)​​:​ ​●​ ​Temperatures:​​representades amb una línia.​ ​●​ ​Precipitacions:​​representades amb barres.​ ​●​ ​Amplitud tèrmica:​​diferència entre la temperatura​​mitjana del mes més càlid i la del més fred.​ ​●​ ​Estació seca:​​període en què les precipitacions són​​molt escasses.​ ​Com identificar els climes?​ ​●​ ​Mediterrani litoral:​​hiverns suaus, estius calorosos​​i pluges irregulars.​ ​●​ ​Mediterrani continental:​​gran contrast entre hivern​​i estiu.​ ​●​ ​Atlàntic:​​pluges abundants i regulars i temperatures​​moderades.​ ​●​ ​Subtropical:​​temperatures suaus tot l'any i precipitacions​​escasses.​ ​1.7.

La vegetació de Catalunya​ ​Depèn principalment del clima, l'altitud i la disponibilitat d'aigua. A Catalunya hi ha dos grans dominis de vegetació:​ ​1. Domini boreoalpí​ -​ Per sobre dels 1.600 m, al​​Prepirineu​​i​​Pirineu​​axial​​. Es divideix en dos estatges:​ ​Estatge subalpí (1.600-2.300 m):​ ​-​​Boscos​​de coníferes: pi negre i avets i sotabosc​​amb arbustos.​ ​- La​​tala​​per obtenir fusta i crear pastures va reduir​​els boscos, però s'han recuperat pel despoblament rural.​ ​ statge alpí (més de 2.300 m):​ E ​Predomini dels​​prats naturals,​​on no hi ha arbres​​ni arbustos pel fred i la neu.​ ​- Hi creixen​​líquens​​i​​molses​​.​ ​2.

Domini eurosiberià​ ​ stà a la muntanya mitjana: Prepirineu, Serralada Transversal i alguns massissos de la Serralada Prelitoral.​ E ​Vegetació característica:​ ​- Fagedes i rouredes, però també hi ha boscos de ribera, pi roig i freixedes.​ ​- El sotabosc rep poca llum i les plantes creixen sobretot a l'hivern, quan els arbres perden les fulles.​ ​-​​Alteracions humanes:​​la tala, els conreus i les​​pastures han reduït els boscos. També s'han introduït espècies​ ​al·lòctones, com pollancres i castanyers.​ ​3. Domini mediterrani​ ​ er sota dels 800 m, a les​​planes​​i​​muntanyes baixes.​ P ​Vegetació característica:​ -​ ​​Alzinars​​formats per arbres de fulla perenne i dura (esclerofil·les).

Sotabosc ric.​ ​- Plantes enfiladisses: heura, lligabosc i arítjol.​ ​-​​Alteracions humanes:​​alzinars talats, esclarissats​​o substituïts per pinedes i conreus.​ ​- Quan s'abandonen els conreus o després d'un incendi, la vegetació es recupera progressivament.​ ​1.8.

Les regions fisiogràfiques de Catalunya​ ​ es regions fisiogràfiques són zones que es diferencien per les​​característiques del relleu, el clima i la​​vegetació​​.​ L ​Alt Pirineu:​​zona de muntanya elevada.​ ​Prepirineu:​​muntanyes de menor altitud.​ ​Regió continental​​: zones interiors més seques.​ ​Altiplà central:​​territori elevat i relativament pla.​ ​Regió oriental humida:​​zones amb més influència mediterrània​​i més precipitacions.​ ​Litoral:​​franja propera a la costa.​ ​1.9.

La Catalunya seca i la Catalunya humida​ ​Catalunya seca​ ​ ones amb menys de​​700 mm de precipitacions anuals​​→ pluges escasses i irregulars i estius calorosos i secs.​ Z ​-​​Regió de la tramuntana:​​al​​nord​​de Catalunya (planes​​de l'Empordà i el Rosselló, serres de l'Albera) → És una​ ​zona amb influència dels​​vents del nord​​.​ ​-​​Regió litoral:​​a la​​costa​​, formada per serralades​​de poca altitud i depressions. És una zona bastant poblada amb​ ​vegetació mediterrània i molta activitat humana.​ ​-​​Altiplà central:​​entre la​​Serralada Prelitoral​​i​​el​​Prepirineu​​. Hi ha altiplans, planes i conques​​d'erosió.

Clima amb​ ​contrastos de temperatura, i la vegetació està adaptada a la​​sequera​​.​ ​-​​Prepirineu:​​serres al sud del Pirineu axial → Relleu​​muntanyós​​amb valls. Vegetació variada per l’altitud​​i la humitat.​ ​-​​Regió continental:​​les​​terres interiors​​(menor influència​​del mar) → Estius molt calorosos, hiverns freds i poques​ ​precipitacions. Predominen els​​conreus de secà​​i la​​vegetació adaptada a la manca d'aigua.​ ​La Catalunya humida​ ​ s caracteritza per rebre​​més de 700 mm de precipitacions​​anuals​​.

→ Pluges més​​abundants​​i​​freqüents​​,​ E ​temperatures més​​fresques​​i més disponibilitat d'aigua.​​Vegetació més densa i molts boscos caducifolis i de coníferes.​ ​- Regió oriental:​​la​​Serralada Transversal​​i les zones​​properes → moltes precipitacions per la influència dels​​vents​ ​humits del Mediterrani​​. Hi predominen els boscos de​​roures, faigs, alzines i castanyers.​ ​- Alt Pirineu:​​les zones més elevades dels Pirineus​​→ Muntanyes altes i valls profundes amb temperatures​​baixes​​i​ ​precipitacions abundants, sovint en forma de​​neu​​.​​La vegetació varia segons l'altitud i és una zona​​poc poblada.​ ​1.10.

El canvi climàtic i els seus efectes​ ​El canvi climàtic està provocant un​​augment de les​​temperatures​​i​​canvis en les precipitacions​​. A Catalunya​​provoca:​ ​-​ ​Augment de les temperatures i més onades de calor.​ ​-​ ​Sequeres més freqüents i llargues → Més risc d'incendis forestals.​ ​-​ ​Canvis en els ecosistemes i en la vegetació.​ ​-​ ​Alteracions en els rius i en la disponibilitat d'aigua.​ ​2. EL RELLEU, EL CLIMA I LA VEGETACIÓ D'ESPANYA​ ​2.1. El relleu peninsular​ ​ s força elevat i presenta una gran diversitat de​​muntanyes​​,​​planes​​i​​depressions​​.

La seva estructura​​principal és la​ É ​Meseta Central,​​un gran altiplà situat al centre de​​la península envoltat per muntanyes.​ ​Meseta Central →​​Ocupa una gran part del territori​​i està dividida pel Sistema Central en dues parts:​ ​Submeseta septentrional i Submeseta meridional.​ ​Les serralades interiors i perifèriques​ ​ l voltant i a l'interior de la Meseta trobem​​diferents​​sistemes muntanyosos​​:​ A ​Serralada Cantàbrica:​​situada al nord de la península.​ ​ istema Ibèric:​​separa la Meseta de la depressió de l'Ebre.​ S ​Sistema Central:​​divideix la Meseta en dues parts.​ ​Montes de Toledo:​​separen les dues zones de la Submeseta​​Sud.​ ​Sierra Morena:​​limita la Meseta pel sud.​ ​Pirineus:​​separen la península Ibèrica de la resta​​d'Europa.​ ​Sistema Bètic:​​situat al sud, inclou les serralades​​Penibètica i Subbètica.​ ​Les grans depressions​ ​ ón zones baixes situades​​entre sistemes muntanyosos​​:​ S ​Depressió de l'Ebre:​​situada al nord-est i travessada​​pel riu Ebre.​ ​Depressió del Guadalquivir:​​situada al sud-oest i​​travessada pel riu Guadalquivir.​ ​2.2.

El relleu dels arxipèlags​ ​Les illes Balears​ ​ stan situades al​​mar Mediterrani​​i estan formades​​per Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera.​ E ​Mallorca​​és l'illa més gran i presenta un relleu variat,​​amb muntanyes (serra de tramuntana) i planes.​ ​Menorca té un relleu més suau, i Eivissa i Formentera tenen un relleu més baix.​ ​Les illes Canàries​ ​ stan situades a l'​​oceà Atlàntic​​i tenen un​​origen​​volcànic​​. Presenten un relleu​​muntanyós​​i​​volcànic​​.​ E ​Tenerife té el Teide, el cim més alt d'Espanya. Les illes orientals tenen un relleu més​​pla​​i les occidentals​​són més​ ​muntanyoses​​.​ ​2.3.

Les xarxes hidrogràfiques d'Espanya​ ​La xarxa hidrogràfica peninsular està formada per tres grans vessants, agrupats segons el lloc on desemboquen.​ ​Vessant atlàntic​ ​ s el més extens, hi trobem els rius​​més llargs​​de​​la península, i el seu cabal depèn de les precipitacions. Neixen a​ É ​diferents regions de la p enínsula i desemboquen a​​l’atlàntic​​(costa oest)​ ​Destaquen el​​Miño​​, el​​Duero​​, el​​Tajo​​, el​​Guadiana​​i el​​Guadalquivir​​.​ ​Vessant cantàbric​ ​ ón​​curts​​perquè neixen en muntanyes properes a la​​costa. Tenen força cabal i són bastant regulars gràcies a les​ S ​pluges abundants​​(clima atlàntic).

Desemboquen a la​​costa nord​​d’Espanya.​ ​Destaquen el​​Nalón​​, el​​Nervión​​i el​​Bidasoa​​.​ ​Vessant mediterrani​ ​ ls rius solen ser​​curts​​i amb un​​cabal irregular​​(depenen de la pluja → períodes de sequera i crescudes).​ E ​Neixen a​​l’interior​​de la península però no gaire​​lluny de la costa, i desemboquen al mar​​Mediterrani​​(costa est)​ ​El riu més important és​​l'Ebre​​, que és llarg (neix​​a Cantàbria) i té un cabal força abundant. També destaquen el​​Ter​​, el​ ​Llobregat​​, el​​Túria​​, el​​Xúquer​​i el​​Segura​​.​ ​Els règims fluvials​ ​ s la manera com​​varia el cabal d'un riu al llarg​​de l'any​​.

Depèn sobretot de les precipitacions i del​​desglaç.​ É ​Règim pluvial:​​el cabal depèn de les pluges.​ ​Règim nival:​​el cabal depèn del desglaç de la neu.​ ​Règim mixt (nivopluvial):​​combina les aportacions​​de la pluja i de la neu.​ ​2.4 El clima i els dominis climàtics d'Espanya​ ​ a península Ibèrica està entre​​dues grans masses​​d'aigua​​, l'​​oceà Atlàntic​​i el​​mar Mediterrani​​, i rep​​la influència de​ L ​diferents​​masses d'aire​​.

Això explica la seva gran​​diversitat climàtica.​ ​- Clima mediterrani:​​ocupa aproximadament el​​80%​​del​​territori espanyol.​ ​​ E ● ​ stius calorosos i secs.​ ​●​ ​Hiverns suaus a la costa i freds a l'interior.​ ​​ P ● ​ recipitacions irregulars, sobretot a la tardor i primavera.​ ​●​ ​Sequera estival causada per l'anticicló de les Açores.​ ​●​ ​Pluges que poden ser torrencials.​ ​- Clima atlàntic:​​propi del litoral cantàbric, Galícia​​i zones pirinenques.​ ​​ ● ​●​ ​●​ ​●​ ​ emperatures moderades.​ T ​Estius frescos i hiverns suaus.​ ​Precipitacions abundants i regulars durant tot l'any.​ ​Humitat ambiental elevada.​ ​- Clima subtropical:​​propi de les illes Canàries.​ ​​ ● ​●​ ​●​ ​●​ ​ emperatures suaus durant tot l'any.​ T ​Precipitacions escasses.​ ​Influència dels vents alisis i de la proximitat a la costa africana.​ ​Diferències climàtiques segons l'altitud i l'orientació.​ ​Subdominis del clima mediterrani:​ ​●​ ​Mediterrani litoral:​​temperatures moderades per la​​influència del mar.​ ​●​ ​Mediterrani continental:​​hiverns freds, estius calorosos​​i gran amplitud tèrmica.​ ​●​ ​Mediterrani àrid i subàrid:​​precipitacions molt escasses​​i sequera intensa, sobretot al sud-est peninsular.​ ​2.5 Les masses d'aire de la península Ibèrica​ ​Les masses d'aire condicionen les temperatures i les precipitacions.​ ​●​ ​Aire polar:​​ve de zones fredes i provoca un descens​​de les temperatures.​ ​●​ ​Aire tropical:​​ve de zones càlides i provoca temperatures​​elevades.​ ​●​ ​Aire marítim:​​és més humit perquè prové dels oceans.​ ​●​ ​Aire continental:​​és més sec perquè ve de l'interior​​dels continents.​ ​La seva combinació amb els​​anticiclons​​i les​​depressions​​provoca els canvis de temps.​ ​2.6 El canvi climàtic a Espanya​ ​ l canvi climàtic provoca un augment de les temperatures i modifica el règim de precipitacions.​ E ​Principals conseqüències:​ ​●​ ​Augment​​de les temperatures i de les onades de calor.​ ​●​ ​Sequeres​​més freqüents i intenses.​ ​●​ ​Menor disponibilitat d'aigua.​ ​●​ ​Augment del risc​​d'incendis forestals.​ ​●​ ​Alteració dels​​ecosistemes​​i de la vegetació.​ ​●​ ​Augment del nivell del mar i afectació de les zones costaneres.​ ​Les zones mediterrànies són especialment vulnerables per les​​precipitacions irregulars​​i la​​sequera​​.​ ​2.7 Les regions biogeogràfiques​ ​Les regions biogeogràfiques​ ​Són els territoris que comparteixen característiques semblants de clima, vegetació i fauna.

3 grans dominis a Espanya:​ ​●​ ​Regió eurosiberiana: -​​Situada al nord i nord-oest​​de la península.​ ​- Té pluges abundants i temperatures suaus​ ​- Vegetació abundant, prats (per a la ramaderia)i boscos caducifolis.​ ​●​ ​Regió mediterrània:​​- Ocupa la major part de la península​​i les Balears.​ ​- Estius secs i calorosos​ ​- Vegetació adaptada a la sequera i boscos perennifolis, pinedes i arbustos.​ ​●​ ​Regió macaronèsica:​​- Canàries.​ ​- Clima subtropical i contrastos climàtics per la influència de les diferents masses d’aire​ ​- Vegetació molt diversa i adaptada a l’aridesa, amb espècies endèmiques.​ ​2.8 Els paisatges d'Espanya​ ​ ls paisatges són el resultat de la combinació dels​​elements naturals i humans​​.

Principals tipus de paisatges:​ E ​-​​Paisatges de muntanya:​ ​●​ ​Grans altituds i pendents pronunciats.​ ​●​ ​Temperatures més baixes i vegetació que varia segons l'altitud.​ ​●​ ​Activitats ramaderes, turisme i esports de muntanya.​ ​- Paisatges de planes i depressions:​ ​​ R ● ​ elleus suaus i horitzons amplis.​ ​●​ ​Predomini de les activitats agrícoles i ramaderes.​ ​- Paisatges d'hortes i riberes:​ ​​ S ● ​ ituats a prop dels rius i canals de regadiu.​ ​●​ ​Gran riquesa agrícola gràcies a la disponibilitat d'aigua.​ ​- Paisatges de devesa:​ ​​ A ● ​ rbres dispersos, principalment alzines i sureres.​ ​●​ ​Combinen zones forestals i pastures.​ ​●​ ​Predomini de la ramaderia extensiva.​ ​- Paisatges litorals:​ ​​ Z ● ​ ones properes al mar amb platges, penya-segats i planes litorals.​ ​●​ ​Molt transformats pel turisme i la urbanització.​ ​- Paisatges de les àrees metropolitanes:​ ​​ G ● ​ ran concentració de població, habitatges, comerços i indústries.​ ​●​ ​Destaquen Barcelona, València i Bilbao.​ ​- Paisatges de les illes:​ ​​ B ● ​ alears: paisatges mediterranis.​ ​●​ ​Canàries: paisatges volcànics i vegetació subtropical.​ ​●​ ​El turisme hi té molta importància.​ ​3.

LA GESTIÓ DEL PATRIMONI NATURAL​ ​3.1 El patrimoni natural és vulnerable​ ​ stà format pels​​elements naturals​​d'un territori:​​paisatges, boscos, rius, fauna, flora i ecosistemes.​ E ​És important perquè manté la​​biodiversitat​​, l'equilibri​​ecològic i proporciona​​recursos naturals​​.​ ​Principals amenaces:​ ​●​ ​Contaminació de l'aigua, el sòl i l'aire.​ ​●​ ​Destrucció dels hàbitats naturals.​ ​●​ ​Desforestació i incendis forestals.​ ​●​ ​Sobreexplotació dels recursos.​ ​●​ ​Pèrdua de biodiversitat.​ ​●​ ​Canvi climàtic.​ ​Per això cal protegir els espais naturals i gestionar els recursos de manera sostenible.​ ​3.2 La gestió del patrimoni natural​ ​ a conservació del patrimoni natural és responsabilitat de les​​administracions​​i de tota la​​societat​​.​ L ​Principals mesures:​ ​●​ ​Protegir​​els espais naturals i els ecosistemes.​ ​●​ ​Evitar la​​contaminació​​i la​​destrucció​​dels hàbitats.​ ​●​ ​Utilitzar els recursos de manera​​sostenible​​.​ ​●​ ​Conservar la​​biodiversitat​​i les espècies amenaçades.​ ​●​ ​Fomentar​​l'educació ambiental.​ ​3.3 Els impactes mediambientals de la societat​ ​La​​societat industrial​​i el​​creixement de la població​​han provocat importants transformacions del medi natural.​ ​ rincipals impactes:​ P ​- Creixement urbà descontrolat:​ ​●​ ​Ocupació de sòls naturals i agrícoles.​ ​●​ ​Destrucció de paisatges i hàbitats.​ ​●​ ​Augment de la contaminació i dels residus.​ ​- Creixement urbà dispers:​ ​●​ ​Expansió de les ciutats cap als afores, amb urbanitzacions i suburbis.​ ​●​ ​Major consum de sòl i energia.​ ​●​ ​Dependència del vehicle privat i més contaminació.​ ​- Generació de residus:​ ​●​ ​Les activitats urbanes, industrials i agrícoles produeixen grans quantitats de deixalles.​ ​●​ ​Poden contaminar el sòl, l'aigua i l'aire.​ ​- Hàbits consumistes:​ ​●​ ​Augment de l'explotació dels recursos naturals.​ ​●​ ​Més producció de residus.​ ​●​ ​Degradació dels ecosistemes.​ ​- Mobilitat i accés al lleure:​ ​●​ ​Permeten accedir al medi natural.​ ​●​ ​Poden provocar massificació turística, erosió i degradació dels ecosistemes.​ ​3.4.

L'expansió urbana​ ​ s el​​creixement de les ciutats​​i l'​​ocupació de nous​​espais​​per construir habitatges, carreteres, indústries​​i​ É ​infraestructures.​ ​Conseqüències:​ ​●​ ​Desaparició de sòls agrícoles i naturals.​ ​●​ ​Augment de la contaminació atmosfèrica i acústica.​ ​●​ ​Major consum d'aigua i energia.​ ​●​ ​Augment del trànsit i de l'ús del vehicle privat.​ ​●​ ​Pèrdua de biodiversitat.​ ​Mesures per evitar-ho:​ ​●​ ​Planificació urbanística sostenible.​ ​●​ ​Protecció dels espais naturals.​ ​●​ ​Foment del transport públic.​ ​●​ ​Evitar el creixement urbà descontrolat.​ ​3.5. Els residus​ ​ ón els materials que es rebutgen després de les activitats humanes.

L’acumulació pot causar problemes ambientals i​ S ​afectar la salut.​ ​A Catalunya, l'organisme encarregat de gestionar-los és l'​​Agència de Residus de Catalunya (ARC)​​.​ ​Funcions principals de l'ARC:​ ​●​ ​Reduir la quantitat de residus.​ ​●​ ​Fomentar la recollida selectiva i el reciclatge.​ ​●​ ​Recuperar materials reutilitzables.​ ​●​ ​Gestionar els abocadors i les instal·lacions de tractament.​ ​●​ ​Recuperar espais contaminats.​ ​Classificació dels residus industrials:​ ​●​ ​Especials:​​poden ser perillosos per la seva toxicitat​​o inflamabilitat.​ ​●​ ​Inerts:​​no experimenten transformacions importants​​ni afecten greument el medi.​ ​●​ ​No especials:​​no són ni especials ni inerts.​ ​Segons el seu origen:​ ​●​ ​Urbans:​​provenen de les activitats domèstiques i comercials.​​Els gestionen els municipis.​ ​●​ ​Industrials:​​provenen de les activitats industrials​​i necessiten una gestió específica.​ ​●​ ​Agrícoles i ramaders:​​provenen de les activitats del camp i poden contaminar el sòl i l'aigua.​ ​3.6.

L'aigua dolça​ ​ 'aigua dolça és un r​​ecurs imprescindible per a les​​persones i els ecosistemes​​.

A Catalunya és especialment​​important​ L ​perquè hi ha períodes de​​sequera​​i els​​recursos hídrics​​són limitats​​.​ ​Principals problemes:​ ​- Contaminació de les aigües superficials:​ ​●​ ​Provocada pels abocaments urbans, industrials i agrícoles.​ ​●​ ​Afecta els rius, llacs i embassaments.​ ​●​ ​Perjudica els ecosistemes i la qualitat de l'aigua.​ ​- Modificació del règim hidrogràfic natural:​ ​●​ ​Construcció de preses, embassaments i canals.​ ​●​ ​Altera el recorregut i el cabal natural dels rius.​ ​- Sobreexplotació dels aqüífers:​ ​●​ ​S'extreu més aigua subterrània de la que es pot recuperar.​ ​●​ ​Pot provocar la disminució de les reserves i la salinització de l'aigua a les zones costaneres.​ ​Gestió de l'aigua:​ ​​ ● ​●​ ​●​ ​●​ ​ a població obté aigua de captacions superficials i subterrànies.​ L ​Els embassaments permeten emmagatzemar aigua.​ ​L'aigua destinada al consum humà es potabilitza.​ ​Les aigües residuals es depuren abans de retornar-les al medi natural.​ ​1.

Els espais naturals protegits​ ​1.1. Protecció dels espais naturals​ ​ spai natural protegit → territori amb característiques naturals especials que rep protecció jurídica.​ E ​-​​1872​​→ Yellowstone (EUA), primer parc nacional del​​món.​ ​-​​1985​​→ Catalunya crea el PEIN (Pla d'espais d'interès​​natural).​ ​- Protegeix els espais naturals.​ ​- Estableix les normes de protecció i gestió.​ ​- Permet activitats humanes compatibles amb la conservació.​ ​1992​​– Xarxa Natura 2000 (UE) → protegeix hàbitats​​naturals d'interès comunitari:​ ​- ZEPA → zones d'especial protecció per a les aus.​ ​- ZEC → zones especials de conservació.​ ​A Catalunya, aquests espais s'inclouen dins del PEIN.

Actualment, els espais protegits representen aproximadament el​ ​32 % del territori.​ ​1.2. Reserves de la Biosfera​ ​ NESCO (1970) → crea aquesta figura dins del programa MaB per promoure el desenvolupament sostenible i protegir​ U ​els ecosistemes i la biodiversitat.​ ​Exemples de Catalunya:​ ​- Montseny (1978) → reserva per els seus valors ecològics i culturals i les activitats tradicionals. Ampliada el 2014.​ ​- Terres de l'Ebre (2013) → destaca pels ecosistemes mediterranis i la diversitat de paisatges. Inclou els parcs naturals​ ​del Delta de l'Ebre i dels Ports.​ ​1.3.

Patrimoni mundial​ ​ l patrimoni natural i cultural representa la diversitat i la història de les societats → cal estudiar-lo, protegir-lo i​ E ​difondre'l.​ ​La UNESCO i altres organismes promouen la seva conservació mitjançant el Conveni del Patrimoni Mundial (176​ ​estats participants).​ ​2. El paisatge i la seva diversitat​ ​2.1. Què és el paisatge?​ ​ aisatge → aspecte que presenta una part del territori des d'un punt d'observació.​ P ​Components:​ ​-​​Naturals​​→ relleu, aigua i vegetació.​ ​-​​Humans​​→ construccions, carreteres i conreus.​ ​Els components s'interrelacionen i formen el paisatge.​ ​2.2.

El paisatge és dinàmic​ ​ l paisatge canvia amb el temps a causa de les interaccions naturals i humanes.​ E ​-​​Canvis periòdics​​→ hores del dia i estacions.​ ​-​​Canvis evolutius​​→ transformacions al llarg del​​temps.​ ​També hi ha intercanvis de matèria i energia (aigua dels rius, trànsit de vehicles, etc.).​ ​2.3.

Canvis en el paisatge de Catalunya​ ​ l llarg de la història, les activitats humanes han transformat el paisatge:​ A ​-​Agricultura i ramaderia​​→ transformació dels boscos​​en paisatges agroforestals, abancalament de muntanyes,​ ​drenatge de terres i construcció de sistemes de regadiu.​ ​-​Industrialització​​(segles XVIII i XIX) → mines, pedreres,​​fàbriques, ferrocarrils, canals i infraestructures energètiques​ ​→ paisatges industrials.​ ​-​Urbanització​​(segle XX) → creixement de les ciutats,​​urbanitzacions de segona residència i ocupació intensiva del​ ​litoral. Alhora, despoblament de zones de muntanya.​ ​2.4.

Paisatge actual de Catalunya​ ​ orma un​​mosaic​​de paisatges amb:​ F ​- Zones agrícoles i forestals.​ ​- Nuclis urbans i àrees residencials.​ ​- Polígons industrials i comercials.​ ​- Infraestructures i instal·lacions energètiques.​ ​Problemes actuals: dispersió urbana, urbanització de sòls agrícoles, fragmentació del paisatge per les infraestructures i​ ​impactes del canvi climàtic.​ ​2.5.

Paisatge agroforestal​ ​ es de l'edat mitjana, Catalunya té un paisatge format per un mosaic de:​ D ​-​​Conreus​​→ matriu principal.​ ​-​​Boscos​​→ taques o tessel·les.​ ​-​​Corredors ecològics​​→ torrents, rieres i boscos​​de ribera que connecten els ecosistemes.​ ​L'abandonament dels conreus menys productius → augment de les zones forestals, que ocupen el 63 % del territori.​ ​2.6. Observatori del Paisatge de Catalunya​ ​ reat el 2004 → centre de pensament, documentació i acció sobre el paisatge.​ C ​Funcions​​→ donar suport a l'Administració i la societat,​​protegir i gestionar el paisatge, difondre'n els valors i​ ​observar-ne els canvis.​ ​2.7.

Unitats de paisatge de Catalunya​ ​ nitat de paisatge → sector del territori amb una combinació pròpia de components naturals i humans que el diferencia​ U ​dels territoris veïns.​ ​Catalunya té​​134​​unitats de paisatge, amb característiques​​i valors diferents. Algunes comparteixen trets i d'altres​ ​presenten grans contrastos (Alt Pirineu, Terres de l'Ebre i plana lleidatana).​ ​Banalització del paisatge → empobriment de la diversitat paisatgística i pèrdua de components i elements significatius.​ ​Conseqüència​​→ augment de l'interès social per conèixer,​​conservar i protegir els paisatges.​ ​3. La gestió dels paisatges de Catalunya​ ​3.1.

Protecció dels paisatges​ ​ es transformacions agràries, urbanes i econòmiques dels últims 60 anys → posen en perill la diversitat paisatgística.​ L ​-El paisatge és un patrimoni col·lectiu que cal protegir perquè contribueix a la qualitat de vida i a la identitat de les​ ​poblacions.​ ​3.2. Conveni Europeu del Paisatge​ ​ 000 – Consell d'Europa → aprova el Conveni Europeu del Paisatge.​ 2 ​Objectiu​​→ mantenir la qualitat dels paisatges com​​a part del benestar dels ciutadans i del patrimoni natural i cultural.​ ​3.3.

Llei del paisatge de Catalunya (2005)​ ​ dapta els compromisos del Conveni Europeu i promou:​ A ​- Protecció, gestió i ordenació del paisatge.​ ​- Elaboració de 7 catàlegs de paisatge.​ ​- Directrius de paisatge per al planejament territorial.​ ​- Estudis d'impacte paisatgístic.​ ​- Observatori del Paisatge com a entitat assessora.​ ​Catàlegs de paisatge → documents que descriuen els paisatges, delimiten les unitats i estableixen els objectius de​ ​qualitat paisatgística.​ ​3.4.

Característiques dels paisatges de Catalunya​ ​ ls paisatges haurien de ser:​ E ​1.​​Ben conservats, gestionats i ordenats.​ ​2.​​Vius i dinàmics.​ ​3.​​Heterogenis i diversos.​ ​4.​​Endreçats i harmònics.​ ​5.​​Singulars, sense banalització.​ ​6.​​Respectuosos amb els seus valors.​ ​7​. Respectuosos amb el llegat del passat.​ ​8​. Tranquils i sense elements dissonants.​ ​9​. Gaudibles sense posar en perill el patrimoni.​ ​10​​. Respectuosos amb la diversitat social i el benestar​​de la població.​

Més apunts de Geografia

Exàmens, temes i apunts de Geografia

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat