Art i Arquitectura del Segle XIX: Impressionisme a Surrealisme

I 84 flashcards i 56 preguntes més al document.

Text del document

L'ESCULTURA EN L'IMPRESSIONISME: (S.XIX) 1. Característiques de l'IMPRESSIONISME en l'ESCULTURA 1. Paper fonamental de la llum L'escultura impressionista dona molta importància als efectes lumínics. La llum es reflecteix sobre superfícies rugoses, creant contrastos d'ombra que donen vida a la figura. 2. Acabat no polit intencionat La factura poc polida no busca la perfecció formal, sinó transmetre moviment i vitalitat. La imprecisió de les formes fa que l'escultura sembli canviant segons el punt de vista. 3. Relació directa amb la matèria Les figures semblen sorgir del material, com si encara estiguessin en procés de formació. Això reforça la sensació de naturalisme i energia interna. 4.

Expressivitat per sobre de l'ideal clàssic Es prioritza l'expressió corporal i emocional davant la bellesa ideal. El cos s'utilitza per expressar pensament, tensió o sentiment. 2. Context històric 1. Febre commemorativa del segle XIX Durant el segle XIX, els governs i institucions impulsen una gran quantitat de monuments públics. Les ciutats s'omplen d'escultura monumental dedicada a personatges il·lustres o fets històrics. 2. Encàrrec de la Porta de l'Infern (1880) El Museu d'Arts Decoratives de París encarrega a Rodin la Porta de l'Infern, un projecte monumental amb 186 figures (mai acabat) que esdevé clau per a l'escultura moderna, ja que d'aquí en sorgiran moltes obres mestres. 3.

Autors destacats Auguste Rodin (1840–1917) Característiques: 1. Gran renovador de l'escultura moderna, punt de partida del segle XX. 2. Combina influències clàssiques (Miquel Àngel, Praxíteles) amb impressionisme, simbolisme i expressionisme. 3. Utilitza superfícies rugoses i modelatge amb les mans per potenciar la llum. 4. Figures sovint no acabades, per motius estètics i expressius. Obra destacada: El pensador / L'edat de Bronze ARQUITECTURA I URBANISME AL S.XIX: 1. Característiques principals de l'ARQUITECTURA del segle XIX–inicis del XX: 1. Diversitat d'estils i ruptura amb la unitat clàssica No hi ha un únic estil dominant.

Conviuen historicisme (ús d'estils del passat), eclecticisme (barreja d'estils) i nous llenguatges arquitectònics que busquen alternatives al neoclassicisme. 2. Arquitectura al servei de la burgesia La nova classe dominant, la burgesia, impulsa una arquitectura representativa, monumental i decorativa, que expressa prestigi social i poder econòmic. 3. Aparició de nous materials i tècniques El desenvolupament industrial permet l'ús del ferro i del vidre, que fan possible grans estructures, espais amplis i edificis funcionals, especialment lligats a les Exposicions Universals. 4.

Importància creixent de la funcionalitat A finals del segle XIX, sobretot amb l'Escola de Chicago, l'arquitectura comença a prioritzar la funció de l'edifici per sobre de la decoració, anticipant l'arquitectura moderna. 2. Context històric 1. Creixement urbanístic del segle XIX Les ciutats creixen ràpidament i neix un nou urbanisme, com el Pla Cerdà a Barcelona, pensat per ordenar l'expansió urbana, millorar la higiene i la mobilitat. 2. Exposicions Universals A partir de 1851 es celebren grans Exposicions Universals, que impulsen l'arquitectura del ferro. Els edificis construïts tenen una funció representativa i simbòlica del progrés industrial.

L'ARQUITECTURA DEL FERRO (dins de arquitectura i urbanisme al s.xix) 1. Materials i tècnica Ús del ferro com a element estructural principal. Peces prefabricades unides amb reblars. Combinació amb vidre, que permet grans espais diàfans i molt il·luminats. 2. Característiques arquitectòniques L'estructura queda visible (no s'amaga). Predomini de la funcionalitat sobre l'estètica decorativa. Grans dimensions i espais oberts. Arquitectura pensada com a enginyeria aplicada. Exemple clau El Crystal Palace (1851), model d'arquitectura industrial i precedent directe de la Torre Eiffel. 3.

L'ESCOLA DE CHICAGO Principi fonamental L'arquitectura ha de prioritzar la funcionalitat de l'edifici per sobre de la decoració. L'edifici s'ha de dissenyar segons el seu ús. Característiques principals Ús d'estructures metàl·liques (ferro i acer). Aparició dels edificis en alçada (origen del gratacel). Façanes simples, ordenades, sense excés ornamental. Importància de la distribució interior i dels espais útils. Importància històrica L'Escola de Chicago és un precedent directe de l'arquitectura moderna del segle XX, perquè trenca definitivament amb l'historicisme i l'eclecticisme. 4. Louis Sullivan 1.

Paper dins l'arquitectura Louis Sullivan és el principal teòric i arquitecte de l'Escola de Chicago. No només construeix edificis, sinó que reflexiona sobre com ha de ser l'arquitectura moderna. 2. Principi fonamental Defensa la idea que "la forma segueix la funció" (form follows function): la forma d'un edifici ha de dependre directament de la seva funció. 3. Característiques de la seva arquitectura Estructures clares i racionals. Edificis pensats des de l'interior cap a l'exterior. Decoració molt limitada i subordinada a l'estructura. Gran influència en el desenvolupament del gratacel.

* Costrucció més rellevant: MAGATZEMS CARSON (1899-1904) MODERNISME: ( dins d'arquitectura i urbanisme al s.xix) 1. Característiques Modernisme: 1. Inspiració en la natura: Les formes arquitectòniques s'inspiren en elements naturals com plantes, flors o formes orgàniques. La natura serveix tant de referència decorativa com estructural, i trenca amb les formes rígides de l'arquitectura clàssica. 2. Importància fantasia: La fantasia permet als arquitectes modernistes crear edificis originals i creatius, sense seguir normes estrictes del passat. L'arquitectura no només ha de ser funcional, sinó també expressiva i sorprenent. 3.

Predomini línia corba i ondulant: El Modernisme rebutja la línia recta i aposta per la línia corba i ondulant, que transmet moviment i dinamisme. Aquest tipus de línia apareix a façanes, finestres i elements decoratius, reforçant la sensació de naturalitat. 2. Nom del modernisme en diferents llocs França – Art Nouveau Mateixes bases del Modernisme: inspiració en la natura, fantasia i predomini de la línia corba/ondulant (formes vegetals, sinuoses). Alemanya – Jugendstil Comparteix les 3 característiques bàsiques: natura + fantasia + línia corba/ondulant. Catalunya – Modernisme Té les 3 característiques bàsiques del Modernisme: natura + fantasia + línia corba/ondulant.

Arquitectes clau que cita: Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Muncunill. Anglaterra – Arts and Craft ( parlarem d'ell amb més profunditat més endevant) Viena – Wiemer Sezession (Sezession) ARTS AND CRAFT ( dins d'aquitectura i urbanisme al s.xix) 1. Característiques principals: 1. Crítica a la industrialització Neix com a reacció a la deshumanització de la indústria moderna i als seus mètodes de treball. Defensa recuperar els valors humans de la feina ben feta. 2. Defensa de l'artesania i de la qualitat estètica Es prioritza la producció artesanal, amb materials i acabats cuidats. L'objectiu és tornar a fer objectes amb qualitat artística i no productes en sèrie. 3.

Inspiració en formes naturals L'estètica s'inspira en la natura, sobretot en motius vegetals i orgànics (molt present en estampats i decoració). Aquest gust per la natura el converteix en precedent de l'Art Nouveau. 4. Model d'habitatge "medieval" i senzill Proposa com a ideal una casa rural senzilla, basada en una visió idealitzada de la casa medieval. És una arquitectura/domèstic pensada per ser honesta, funcional i humana. 5. Integració d'arquitectura i arts decoratives Arts & Crafts entén que l'arquitectura i el disseny d'objectes (mobles, vitralls, teixits…) han d'anar units. Això el fa un antecedent directe del Modernisme (art total). 6.

Utopia social però amb contradicció El moviment té una idea d'utopia social: solidaritat i treball digne, col·lectiu i artesà. Però els objectes són tan refinats i cars que acaben sent accessibles només a minories acomodades. 2. Context històric 1. Segle XIX: revolució tecnològica i nous mitjans Apareixen la fotografia i la premsa escrita, i el segle viu una gran transformació tecnològica. Tot això accelera la modernitat però també genera crítica a la societat industrial. 2. Exposició Universal de Londres (1851) Arts & Crafts sorgeix com a crítica a la baixa qualitat estètica dels objectes presentats a l'Exposició Universal de 1851.

A partir d'aquí es reivindica l'artesania i el disseny amb valor artístic. 3. William Morris (1834–1896) Característiques: 1. És el màxim representant del moviment i està vinculat a idees socialistes. 2. Defensa el "revival" d'arts i oficis medievals: primacia del ser humà sobre la màquina i treball amb alta qualitat artística. 3. Vol retornar el control de la feina a l'artista-artesà, recuperant una producció artesanal i col·lectiva (abans de la divisió del treball). 4. Fabrica mobles i objectes amb estètica acurada i formes naturals, però el cost elevat fa que sigui un art sovint per a elites. Obra / exemple del document: l'empresa Morris, Marshall, Faulkner & Co.

(1861) / després Morris & Co. (1875). ART NOUVEAU: (dins d'arquitectura i urbanisme al s.xix) 1. Característiques principals de l'ART NOUVEAU 1. Inspiració en la natura i predomini de la línia corba L'Art Nouveau propugna un apropament a les formes de la natura, especialment les vegetals. Això es tradueix en l'ús constant de la línia corba i sinuosa, anomenada coup de fouet (fuetada), que aporta dinamisme i sensualitat. 2. Importància de l'ornamentació integrada L'element decoratiu és fonamental i no és afegit, sinó integrat a l'estructura. Columnes, bigues, baranes, manetes o llums tenen alhora funció constructiva i ornamental. 3.

Ús de nous materials industrials S'utilitzen materials com el ferro, el vidre i el formigó, propis de la industrialització. A diferència de l'arquitectura tradicional, aquests materials no s'amaguen, sinó que es mostren i es valoren estèticament. 4. Reacció estètica contra la civilització industrial L'Art Nouveau no és un moviment unitari, però comparteix la voluntat de trencar amb els estils antics i amb l'arquitectura acadèmica. Cerca un estil nou, modern i adequat a la societat del seu temps. 2. Dos esdeveniments històrics destacats 1.

Desenvolupament industrial i noves tècniques constructives El progrés industrial permet la fabricació en sèrie i l'ús massiu de nous materials com el ferro i el vidre. Aquest context fa possible l'aparició d'un nou llenguatge arquitectònic, diferent del clàssic. 2. Exposició Universal de París de 1900 L'èxit internacional de l'Exposició de París de 1900 contribueix a la difusió de l'Art Nouveau arreu del món. El nom del moviment es consolida gràcies a la botiga Art Nouveau de Samuel Bing, oberta a París el 1890. 3. Autor destacat del document: Victor Horta Característiques: 1. Arquitecte belga i un dels màxims representants de l'Art Nouveau. 2.

Integra el ferro vist a l'arquitectura, explotant-ne tant la funció estructural com la decorativa. 3. Dona gran importància al disseny global de l'edifici, supervisant arquitectura, decoració interior i mobiliari. 4. Trenca amb la distribució tradicional dels habitatges, substituint el passadís per un vestíbul central amb escala, anticipant la planta en volum. Obra destacada: Casa Tassel (Brussel·les, 1892–1893), considerada una obra revolucionària tant des del punt de vista tècnic com artístic. FUNCIONALISME: 1. Característiques principals 1. La funció determina la forma El principi bàsic del funcionalisme és que la forma d'un edifici ha de respondre directament a la seva funció.

S'eliminen elements decoratius innecessaris i es prioritza l'ús pràctic de l'espai. 2. Predomini de formes geomètriques simples L'arquitectura racionalista utilitza formes pures i simples com el cub, el prisma o el cilindre. Aquesta simplicitat transmet ordre, claredat i racionalitat. 3. Espais interiors funcionals i fluids Els edificis presenten espais amplis, oberts i interconnectats, amb una distribució pensada segons les necessitats reals dels usuaris. Es busca una bona lluminositat, ventilació i higiene. 4. Ús de materials i tècniques modernes S'utilitzen materials industrials com el formigó armat, el ferro i el vidre, que permeten noves solucions estructurals.

L'arquitectura es concep com un producte racional de la tècnica moderna. 2. Dos esdeveniments / factors històrics destacats 1. Noves condicions urbanes del segle XX El creixement de les ciutats com a grans aglomeracions humanes genera noves necessitats: habitatge, serveis públics i edificis funcionals. L'arquitectura ha de donar resposta a aquesta nova realitat social. 2. Creació de l'Escola de la Bauhaus (1919) La fundació de la Bauhaus a Weimar impulsa decisivament el racionalisme europeu. L'escola promou la unió entre art, arquitectura i producció industrial, i esdevé clau en l'arquitectura del segle XX. 3. Autors destacats del document Walter Gropius Característiques: 1.

Primer director de la Bauhaus. 2. Defensa la superació de la separació entre artesania i indústria. 3. Arquitectura racional, funcional i sense ornamentació supèrflua. 4. L'edifici es concep com un manifest del mètode racional. Obra destacada: Edifici de la Bauhaus a Dessau. Mies van der Rohe Característiques: 1. Un dels grans arquitectes del racionalisme del segle XX. 2. Utilitza formes geomètriques pures i espais oberts. 3. Defensa la fusió entre espai interior i exterior. 4. Arquitectura essencial, clara i d'enorme influència posterior. Obra destacada: Pavelló Alemany de l'Exposició Internacional de Barcelona (1929). Le Corbusier Característiques: 1.

Figura clau en el desenvolupament del funcionalisme. 2. Redueix l'arquitectura a formes geomètriques simples. 3. Cada part de l'edifici respon a una funció concreta. 4. Desenvolupa un sistema de proporcions propi: el Modulor. Obra destacada: Villa Savoye (1930) / Unitat d'habitació de Marsella. Frank Lloyd Wright (organicisme) Característiques: 1. Deixeble de Sullivan, però crític amb el racionalisme massa fred. 2. Defensa una arquitectura orgànica, integrada en la natura. 3. Fusió total entre arquitectura, paisatge i espai interior. 4. Gran ús expressiu del formigó armat. Obra destacada: Casa Kaufmann o Falling Water House (1936). POSTIMPRESSIONISME: 1. Característiques principals 1.

Expressió subjectiva de la realitat El postimpressionisme no vol representar la realitat tal com es veu, sinó tal com la sent l'artista. L'obra esdevé una visió interior, carregada d'emoció i subjectivitat. 2. Ús expressiu i simbòlic del color El color deixa de ser naturalista i s'utilitza com a recurs expressiu. Els colors intensos i contrastats serveixen per transmetre sentiments, angoixa o vitalitat, no per imitar la realitat. 3. Pinzellada visible i dinàmica La pinzellada és gruixuda, ràpida i molt marcada, amb taques denses que transmeten energia i moviment. La textura de la pintura és fonamental per expressar emoció. 4.

Deformació de les formes Les formes es simplifiquen o es deformen intencionadament per reforçar l'expressivitat. Aquesta deformació reflecteix l'estat emocional de l'artista i anticipa moviments com l'expressionisme. 2. Dos esdeveniments / factors històrics destacats 1. Context de finals del segle XIX El postimpressionisme sorgeix en el context de la Segona Revolució Industrial, amb grans canvis científics, socials i culturals. La ciència guanya pes davant la religió i els artistes busquen noves formes d'expressió més personals. 2. Superació de l'Impressionisme Després de l'impressionisme, alguns artistes consideren que aquest moviment és limitat perquè no expressa sentiments.

Això porta al naixement del postimpressionisme, que aprofundeix en l'expressió emocional i simbòlica. 3.Vincent van Gogh Característiques: 1. 1. Art com a expressió emocional i interior Van Gogh entén la pintura com una manera d'expressar el seu món interior. No pretén copiar la realitat, sinó transmetre emocions, angoixa vital i espiritualitat, convertint l'obra en un reflex del seu estat d'ànim. 2. 2. Ús del color amb valor expressiu i simbòlic El color és el principal recurs expressiu de la seva obra. Utilitza colors intensos, purs i contrastats no per representar la realitat, sinó per expressar sentiments, influït per Delacroix i allunyant-se de l'ús purament òptic de l'impressionisme. 3.

3. Pinzellada visible, gruixuda i dinàmica La seva pinzellada és molt marcada, ràpida i enèrgica, amb taques denses de pintura. Aquesta tècnica transmet moviment, vitalitat i tensió emocional, fent que la superfície del quadre sembli viva. 4. 4. Deformació expressiva de la realitat Van Gogh deforma formes i paisatges de manera intencionada. Aquesta deformació no és un error, sinó un recurs per intensificar l'expressió emocional i comunicar angoixa, caos o esperança. Obra destacada: Nit estelada (1889), pintada durant la seva estada a l'hospital psiquiàtric de Saint-Rémy, on el paisatge es transforma en expressió simbòlica del seu món interior. 4.Henri de Toulouse-Lautrec Característiques: 1.

1. Dibuix i línia com a element principal L'estil de Toulouse-Lautrec dona prioritat al dibuix per sobre del color. Utilitza contorns marcats i expressius, sovint amb línies negres, influït pels gravats japonesos i pel cartellisme. 2. 2. Colors plans i simplificació de les formes Empra colors vius però plans, sense gaire modelat ni gradacions. Les formes es simplifiquen, eliminant detalls innecessaris per reforçar la claredat visual i l'impacte immediat. 3. 3. Composicions atrevides i asimètriques Les seves obres presenten enquadraments tallats, figures descentrades i punts de vista inesperats. Aquestes composicions recorden la fotografia i transmeten sensació d'instant captat al moment. 4.

4. Representació crua i no idealitzada de les figures Les figures apareixen amb gestos exagerats, postures forçades o trets deformats. Aquesta manca d'idealització reforça el caràcter realista i crític de la seva obra, centrada en la vida nocturna i els seus personatges. Obra destacada: Moulin Rouge: La Goulue (1891), cartell icònic que uneix art, publicitat i vida moderna. 5.Paul Cézanne 1. Construcció geomètrica de la realitat Cézanne redueix la natura a formes geomètriques bàsiques (cilindre, esfera i cub). Aquesta manera de pintar dona solidesa i estructura a l'obra. 2. Voluntat d'ordre i equilibri La seva pintura busca una composició arquitectònica, estable i pensada.

Cada element està col·locat de manera racional dins l'espai pictòric. 3. Identificació entre dibuix i color Per Cézanne, dibuix i color són inseparables. El volum i la forma es construeixen mitjançant taques de color, no a través del contorn tradicional. 4. Tensions compositives i punts d'equilibri Les seves obres presenten tensions internes, com eixos centrals o elements que estructuren la composició (com l'ampolla a Els jugadors de cartes). Aquestes tensions donen profunditat i complexitat visual. Obra destacada: Els jugadors de cartes (1890–1895), on es veu clarament la construcció geomètrica, l'equilibri compositiu i el color estructural. 6.Paul Gaugin 1.

Rebuig del naturalisme i de la perspectiva tradicional Gauguin no vol copiar la realitat tal com es veu. Simplifica les formes i elimina la profunditat clàssica per crear espais plans i irreals. 2. Color pla, intens i simbòlic Utilitza colors purs, vius i irreals, aplicats de manera plana. El color té un valor simbòlic i emocional, no descriptiu. 3. Sintetisme El seu estil es basa en el sintetisme, que combina: l'aparença exterior de la natura, els sentiments de l'artista, i la puresa formal de la línia i el color. Aquesta síntesi dona lloc a imatges clares, simplificades i carregades de significat. 4.

Influències de l'art primitiu i medieval S'inspira en l'art indígena, els vitralls medievals (cloisonné) i les estampes japoneses. Això explica l'ús de contorns marcats i formes simplificades. Obra destacada: D'on venim? Què som? On anem? (1897), una obra simbòlica que resumeix la seva visió filosòfica i espiritual de la vida humana. FAUVISME (c. 1905–1908) Característiques de l'estil del moviment 1. Ús lliure i arbitrari del color El color deixa de ser realista i s'utilitza de manera totalment subjectiva. Serveix per expressar emocions, no per descriure la realitat. 2. Simplificació extrema de les formes Les formes es redueixen a l'essencial, amb poc detall.

Es busca claredat visual i impacte immediat. 3. Pinzellada visible i espontània La pinzellada és ràpida, directa i aparent. Transmet energia i vitalitat. 4. Rebuig de la perspectiva tradicional L'espai pictòric és pla, sense profunditat clàssica. L'important és la força expressiva del conjunt. Context històric 1. Crisi de la pintura tradicional a inicis del segle XX Els artistes rebutgen les normes acadèmiques i busquen noves formes d'expressió. 2. Influència del postimpressionisme Especialment de Van Gogh i Gauguin, pel color expressiu i la llibertat formal. Autors destacats Henri Matisse Color intens i antinatural com a element central. Formes simples i decoratives.

Composicions equilibrades però molt lliures. Pintura entesa com a expressió de joia i harmonia. Obra: La ratlla verda. André Derain Colors purs i contrastats. Paisatges molt simplificats. Influència clara de Van Gogh. Interès pel ritme visual del color. Obra: Pont de Charing Cross. EXPRESSIONISME (c. 1905–1920) Característiques de l'estil del moviment 1. Expressió intensa del món interior L'objectiu és mostrar angoixa, por, solitud o dolor. 2. Deformació de la realitat Les formes es distorsionen per reforçar l'expressió emocional. 3. Color agressiu i contrastat El color és violent i dramàtic, amb fort valor simbòlic. 4.

Temàtica existencial i social Soledat, misèria, crítica a la societat moderna. Context històric 1. Tensió social i política a Europa Crisi moral, urbanització i conflictes socials. 2. Trauma de la Primera Guerra Mundial L'art reflecteix deshumanització i patiment. Autors destacats Edvard Munch Art com a expressió d'angoixa vital. Colors intensos i irreals. Figures deformades i inquietants. Temàtica psicològica i existencial. Obra: El crit. Ernst Ludwig Kirchner Figures angulars i agressives. Colors molt contrastats. Crítica a la vida urbana moderna. Estil directe i violent. Obra: Carrers de Berlín. CUBISME (c. 1907–1914) Característiques de l'estil del moviment 1.

Descomposició de la realitat Els objectes es fragmenten en formes geomètriques. 2. Visió simultània Un mateix objecte es mostra des de diversos punts de vista alhora. 3. Rebuig de la perspectiva tradicional No hi ha profunditat clàssica; l'espai és pla. 4. Predomini de la forma sobre el color Colors apagats per destacar l'estructura. Context històric 1. Influència de Cézanne La geometria com a base de la pintura. 2. Nou pensament científic i intel·lectual Relativitat, noves maneres d'entendre la realitat. Autors destacats Pablo Picasso Fragmentació radical de les formes. Espai pictòric complex. Constant innovació estilística. Trencament total amb la tradició. Obra: Les demoiselles d'Avignon.

Georges Braque Cubisme analític molt rigorós. Colors apagats. Interès per la forma i l'estructura. Introducció del collage. Obra: Violí i paleta. FUTURISME (c. 1909–1916) Característiques de l'estil del moviment 1. Exaltació del moviment i la velocitat Representació del dinamisme constant. 2. Rebuig del passat Destrucció simbòlica de la tradició artística. 3. Influència de la màquina i la tecnologia Cotxes, fàbriques, energia moderna. 4. Fragmentació de la forma Superposició de moviments successius. Context històric 1. Industrialització accelerada Fe en el progrés tecnològic. 2. Nacionalisme italià Art com a propaganda del futur.

Autors destacats Umberto Boccioni Representació del moviment continu. Figures dinàmiques i fragmentades. Fusió cos–espai. Energia visual constant. Obra: Formes úniques de continuïtat en l'espai. Giacomo Balla Anàlisi del moviment. Repetició de formes. Influència de la fotografia. Interès per la velocitat. Obra: Dinamisme d'un gos amb corretja. ABSTRACCIÓ (c. 1910) Característiques de l'estil del moviment 1. Eliminació de la representació figurativa L'obra no representa la realitat visible. 2. Ús autònom del color i la forma Color i forma tenen valor propi. 3. Espiritualitat i emoció L'art expressa idees i sentiments abstractes. 4.

Composicions geomètriques o lliures Depèn de l'autor (geomètrica o lírica). Context històric 1. Crisi de la representació tradicional La realitat ja no es pot explicar amb formes clàssiques. 2. Influència de la música i l'espiritualitat Art com a llenguatge universal. Autors destacats Wassily Kandinsky Abstracció lírica. Color amb valor emocional. Influència musical. Art espiritual. Obra: Composició VII. Piet Mondrian Abstracció geomètrica. Línies rectes i colors primaris. Equilibri i ordre. Reducció a l'essencial. Obra: Composició amb vermell, blau i groc. DADAISME (c. 1916–1925) Característiques de l'estil del moviment 1. Rebuig total de l'art tradicional Negació de tota norma artística. 2.

Provocació i absurd L'art com a acte de protesta. 3. Atzar i improvisació Creació sense control racional. 4. Antibèl·lic i antisistema Crítica radical a la societat burgesa. Context històric 1. Primera Guerra Mundial Resposta al desastre moral d'Europa. 2. Naixement a Zuric Refugi d'artistes antimilitaristes. Autors destacats Marcel Duchamp Readymade com a art. Ironia i provocació. Rebuig de la bellesa. Importància del concepte. Obra: Font. Hannah Höch Fotomuntatge crític. Sàtira política. Fragmentació visual. Crítica al paper de la dona. Obra: Tall amb el ganivet de cuina. SURREALISME (c. 1924–1940) Característiques de l'estil del moviment 1.

Exploració de l'inconscient Inspiració en Freud i els somnis. 2. Imatges il·lògiques i sorprenents Associacions irracionals. 3. Alliberament de la raó Creativitat sense control racional. 4. Fusió de realitat i somni Món oníric. Context històric 1. Postguerra i desencant Crisi de valors. 2. Desenvolupament de la psicoanàlisi Interès per l'inconscient. Autors destacats Salvador Dalí Realisme detallat aplicat a l'absurd. Imatges oníriques. Simbolisme personal. Mètode paranoic-crític. Obra: La persistència de la memòria. René Magritte Imatges quotidianes descontextualitzades. Joc entre paraula i imatge. Reflexió filosòfica. Misteri visual. Obra: Això no és una pipa.