Art del Neoclassicisme al Postimpressionisme: Estudi i Anàlisi

I 54 flashcards i 36 preguntes més al document.

Text del document

FONAMENTS ARTÍSTICS INS VALLÈS 1. NEOCLASSICISME (1770-1830) Context històric: Neix com a reacció als excessos del Rococó, coincidint amb la Il·lustració i la Revolució Francesa. Les excavacions de Pompeia i Herculà van generar una fascinació absoluta per la puresa de l'antiguitat clàssica. Revolució Francesa (1789) i l'ascens de Napoleó Bonaparte, que promou un art basat en els ideals clàssics de la Grècia i Roma anYgues. La Il·lustració i el racionalisme in uïen en la societat, buscant l'ordre, la claredat i la moralitat. La burgesia emergeix com a classe dominant i promou un art que re ecteixi els seus valors de moderació i elegància.

Inspiració: Retorn a l'art clàssic grec i romà (harmonia, proporció, equilibri). Temes: Heroisme, mitologia, història i virtuts cíviques. Tècnica: -Pintura: Línies clares, composicions equilibrades, colors sobris i dibuix precís. Predomini de la línia. -Escultura: Figures idealitzades, postures estàYques i materials nobles (marbre, bronze). -Arquitectura: Ús d'elements clàssics (columnes dòriques, frontons, cúpules). Ús de tècniques de dibuix i pintura basades en la geometria i la proporció (ex: Jurament dels Horacis de David). Arquitectura: Ús de columnes dòriques i jòniques en edi cis públics (ex: Arc de Triomf de París).

Artistes principals: - Jacques-Louis David (el gran pintor de la Revolució Francesa i Napoleó). - Jean-Auguste-Dominique Ingres (defensor del dibuix i de l'idealisme clàssic). - Antonio Canova (l'escutor neoclàssic per excel·lència a Roma). FONAMENTS ARTÍSTICS INS VALLÈS Invents: Màquina de vapor de James Waf (1776): Revoluciona la ndustria i el transport, marcant l'inici de la Revolució Industrial. - - Vacuna contra la verola (Edward Jenner, 1796): Primer pas cap a la medicina prevenYva moderna. Perquè és important el neoclassicisme en l'història de l'art?

El Neoclassicisme va sorgir com a reacció contra l'excessiva decoració i frivolitat del Rococó, que re ecYa la societat aristocràYca del segle XVIII. Va suposar un pont entre el Barroc (emocional i dramàYc) i el RomanYcisme (subjecYu i apassionat), establint un ordre estèYc basat en la raó i la claredat. Aquest retorn al passat no era una còpia, sinó una reinterpretació per a transmetre valors moderns com la llibertat i el sacri ci per la pàtria. Va ser una resposta arnsYca a la Revolució Francesa (1789) i a les idees de la Il·lustració, que promovia la llibertat, la igualtat i la virtut.

El Neoclassicisme va ser utilitzat com a eina propagandística per Napoleó Bonaparte, qui va encarregar obres que el representessin com un nou emperador romà (ex: Napoleó creuant els Alps de David).Va reflectir els ideals revolucionaris francesos (llibertat, igualtat, fraternitat) a través d'obres que exaltaven el sacrifici i el civisme. Va ser l'estil preferit de la burgesia emergent, que buscava un art que reflectís els seus valors de ordre, moderació i progrés. Base per a moviments posteriors: RomanYcisme: El Neoclassicisme va ser el contrari necessari que va permetre l'aparició del RomanYcisme, que va reaccionar contra el seu racionalisme amb emoció i subjecYvitat.

Realisme: La seva atenció al detall i la precisió va in uir en el Realisme, encara que aquest es va centrar en temes quoYdians en lloc d'heroics. FONAMENTS ARTÍSTICS INS VALLÈS Arquitectura contemporània: L'ús de formes geomètriques i materials nobles (marbre, pedra) es pot veure en edi cis moderns que busquen elegància i permanència. Sense el Neoclassicisme, no podríem entendre l'evolució de l'art occidental cap a la modernitat. Va ser un moviment que va unir tradició i innovació, i que encara avui inspira la nostra visió de la bellesa i l'ordre. FONAMENTS ARTÍSTICS INS VALLÈS 2. GOYA: La Transició cap a la Modernitat Context històric: Goya neix a Espanya el 1746 i mor a França el 1828.

Per tant, la seva vida se situa entre l'etapa opYmista de la Il·lustració Espanyola (Segle XVIII- Segle de les reformes) i el posterior període d'invasions a l'Espanya del s. XIX. Origen d'Il·lustració espanyola: després de les guerres del s. XVII, la situació europea demandava actuacions que milloressin la situació existent en l'economia, la societat i la políYca. Aquestes accions van ser dutes a terme a Espanya pel moviment políYc conegut com a Il·lustració espanyola. 1769-1771: Goya viatja a Itàlia a estudiar i adopta una estèYca neoclàssica.

1797- 1798: Goya- Obra: Los Caprichos (serie de 80 gravats- romànYc i contemporani) 1804: Napoleó es corona emperador de França 1808- 1814: Guerra de la Independència: -Con icte bèl·lic- Espanya, Portugal i Regne Unit contra França. -MoYu: Napoleó volia conquerir Portugal, per això França i Espanya arriben a un acord i rmen un tractat on Espanya permet que les tropes franceses passen pel territori espanyol per conquerir Portugal. Però els francesos apro ten i intenten conquerir també territoris espanyols.

1810- 1820: Goya- Obra: Els Estralls de la guerra- Los desastres de la guerra -És una sèrie de 82 gravats on es re ecteix la situació políYca d'Espanya durant la Guerra de la Independència 1820: Abolició de la Inquisició Espanyola- llibertat de premsa i expressió 1819- 1823: Goya-Les pintures negres (temes propis d'un malson, tot i que no són els anys més foscs del període) El 1823 Goya s'exilia a França (Burdeus) a causa del retorn de Ferran VII, que anteriorment havia sigut monarca il·lustrat, però ara era absoluYsta a causa de la Restauració de l'AnYc Règim a Europa.

Goya va començar la seva carrera en el context del Neoclassicisme (amb obres com La família de Carles IV), però la seva evolució el va converYr en un precursor del RomanYcisme i ns i tot de l'Expressionisme modern. EsYl: Transició entre el Neoclassicisme, RomanYcisme i el Realisme, amb un to críYc i expressionista. Temes: CríYca social, violència de la guerra (Desastres de la guerra), sàYra (Capritxos) i retrats psicològics (La família de Carles IV). Va trencar les regles de l'art acadèmic, obrint camí a la llibertat creaYva del segle XIX i XX. Va fer de l'art una eina de críYca social, algo que després van fer Picasso, Dix o Banksy.

FONAMENTS ARTÍSTICS INS VALLÈS Va explorar la psicologia humana abans que la psicoanàlisi, in uint en el Surrealisme i l'Expressionisme. Tècnica: Ús de pinzellades soltes i expressives, contrastos de llum i ombra dramàYcs. Innovació en el gravat (aiguafort) per a sèries com Los Caprichos i Los Desastres. Va innovar tècnicament amb el gravat i la pintura, sent un referent per a les avantguardes. Perquè és important Goya a l'historia de l'art? Va trencar amb les convencions acadèmiques (harmonia, idealització) per explorar l'emoció, el caos i la críYca social. I va anYcipar temes que després desenvoluparien moviments com el Simbolisme (el misteri) o el Surrealisme (l'inconscient).

Exemples: El 2 i 3 de maig (1814): Representació dramàYca i realista de la guerra, sense heroisme idealitzat. Pintures negres (1819–1823): Exploració de la foscor psicològica, anYcipant l'Expressionisme. Goya va ser un cronista implacable de la seva època, reflectint els horrors de la guerra, la corrupció del poder i les desigualtats socials. Va utilitzar l'art com a eina de denúncia, revolucionari per a l'època. Les seves obres són documents històrics de la Guerra del Francès (1808–1814) i la decadència de la monarquia espanyola. Exemples: Los Desastres de la guerra (1810–1820): Sèrie de gravats que mostren la crueltat de la guerra sense glorificació.

Los Caprichos (1799): Crítica als vicis de la societat espanyola (superstició, corrupció, ignorància). Goya és considerat un pont entre l'art antic i el modern, i la seva obra ha inspirat generacions d'artistes. o Expressionisme: Artistes com Edvard Munch (El crit) o Francis Bacon van beure de la seva distorsió emocional i l'ús del color per transmetre angúnia. o Surrealisme: Salvador Dalí i Max Ernst van admirar el seu món oníric i grotesc (ex: El somni de la raó). o Pintura política: Picasso (Guernica) va seguir el seu exemple de denúncia social a través de l'art.

o Fotografia i cinema: La seva estètica tenebrista i el seu ús del clarobscur han influït en directors com Luis Buñuel o Tim Burton. Perquè és important Goya a l'historia de l'art? Va trencar amb les convencions acadèmiques (harmonia, idealització) per explorar l'emoció, el caos i la críYca social. I va anYcipar temes que després desenvoluparien moviments com el Simbolisme (el misteri) o el Surrealisme (l'inconscient). Exemples: El 2 i 3 de maig (1814): Representació dramàYca i realista de la guerra, sense heroisme idealitzat. Pintures negres (1819–1823): Exploració de la foscor psicològica, anYcipant l'Expressionisme.

Goya va ser un cronista implacable de la seva època, reflectint els horrors de la guerra, la corrupció del poder i les desigualtats socials. Va utilitzar l'art com a eina de denúncia, revolucionari per a l'època. Les seves obres són documents històrics de la Guerra del Francès (1808–1814) i la decadència de la monarquia espanyola. Exemples: Los FONAMENTS ARTÍSTICS INS VALLÈS Desastres de la guerra (1810–1820): Sèrie de gravats que mostren la crueltat de la guerra sense glorificació. Los Caprichos (1799): Crítica als vicis de la societat espanyola (superstició, corrupció, ignorància). Goya és considerat un pont entre l'art antic i el modern, i la seva obra ha inspirat generacions d'artistes.

o Expressionisme: Artistes com Edvard Munch (El crit) o Francis Bacon van beure de la seva distorsió emocional i l'ús del color per transmetre angúnia. o Surrealisme: Salvador Dalí i Max Ernst van admirar el seu món oníric i grotesc (ex: El somni de la raó). o Pintura política: Picasso (Guernica) va seguir el seu exemple de denúncia social a través de l'art. o Fotografia i cinema: La seva estètica tenebrista i el seu ús del clarobscur han influït en directors com Luis Buñuel o Tim Burton. Goya és el pare de l'art modern perquè va demostrar que l'art podia ser crític, emocional i revolucionari.

Sense ell, moviments com el Romanticisme, l'Expressionisme o el Surrealisme no haurien estat possibles. Va pintar la realitat tal com era: brutal, bella i plena de contradiccions. FONAMENTS ARTÍSTICS INS VALLÈS 3. ROMANTICISME (Segle XIX) Context històric: La Revolució francesa (1789) i la Revolució Industrial van endegar els processos de transformació política, econòmica i social que es van desenvolupar al llarg del segle XIX. La Revolució francesa va suposar el triomf de la burgesia i la fi de l'Antic Règim, mentre que la Revolució Industrial va afavorir l'aparició de la nova figura del proletari i va capgirar les estructures econòmiques i productives.

A França, després del període napoleònic, s'hi van produir les grans revolucions socials (revolucions burgeses del 1820 i del 1830, i la revolució obrera de París l'any 1848). Les revoltes i la difusió dels ideals revolucionaris es van traduir en la fi de l'absolutisme monàrquic, alhora que sorgia a molts llocs d'Europa i a les colònies americanes una consciència nacional que es va materialitzar en la creació de nous estats, com per exemple Grècia, que va aconseguir la independència l'any 1830, o les possessions europees del continent americà, que es van anar emancipant.

La consolidació de la classe burgesa i el procés d'industrialització van provocar, durant les primeres dècades del segle XIX, un augment notable dels transports i l'aparició de noves formes d'energia. La població va créixer també considerablement, sobretot a les zones urbanes, on es van enderrocar les muralles que encotillaven les ciutats. Aquest creixement demogràfic fou el resultat de factors diversos: retrocés de la mortalitat, augment de la producció d'aliments, progrés de la higiene i de la medicina, etc., i va comportar un fort procés de transformació urbanística.

D'altra banda, els problemes derivats de la societat industrial van generar, a més, el sorgiment de noves doctrines socials, com el socialisme i l'anarquisme, i de moviments reivindicatius i revolucionaris. Localització i evolució Des del punt de vista artístic, es poden considerar com a nuclis bàsics de tot aquest període les ciutats de Roma i París. Roma va ser el focus principal de recerca dels principis del Neoclassicisme, i durant el període romàntic va ser també el centre artístic d'irradiació del moviment estètic dels natzarens, d'origen alemany. París va esdevenir el lloc de referència obligat de l'art europeu.

Aquest lideratge es va accentuar en el terreny pictòric, en el qual l'escola francesa va iniciar una influència que es va prolongar durant tot el segle XIX. Anglaterra, on es va desenvolupar el Prerafaelisme, i Alemanya van ser també escenaris importants per a l'evolució, en cada cas, d'un Romanticisme propi i singular. A França, el terme Romanticisme es va començar a utilitzar per referir-se a la pintura i concretament per oposar-lo a la pintura neoclàssica. Per això els límits cronològics dels dos moviments són poc clars i els trobem barrejats en artistes d'una mateixa època i a diferents països d'Europa. D'alguna manera, el Romanticisme del segle XIX es va contraposar al Neoclassicisme.

FONAMENTS ARTÍSTICS INS VALLÈS El Romanticisme no sorgeix tan sols com un estil artístic, sinó també com una actitud vital que afecta tant l'art, la literatura i la música com la manera mateixa de viure. Les arrels ideològiques del moviment romàntic s'enfonsen en els grans pensadors del segle XVIII, especialment en Rousseau i en la filosofia alemanya vinculada al naixement del nacionalisme. Artistes principals: Caspar David Friedrich (Alemanya, el gran pintor dels paisatges nacionals i espirituals). Dante Gabriel Rossetti (Anglaterra, fundador del moviment dels Prerafaelites). William Turner (Anglaterra, mestre de la llum i les tempestes).

Perquè és important el RomanYcisme en l'història de l'art? El RomanYcisme va ser una reacció directa contra: El Neoclassicisme (ordre, proporció, temes heroics) i la Il·lustració (raó, ciència, control de les emocions). Va prioritzar: o L'emoció sobre la raó: L'art havia de moure, commoure i inspirar, no només instruir i també la subjecYvitat: L'arYsta expressava el seu mon interior (somnis, pors, desitjos) en lloc de seguir regles acadèmiques. o La imaginació i la fantasia: Es valorava el misteri, el somni i l'inconscient, anYcipant moviments com el Simbolisme o el Surrealisme.

Per primera vegada, la natura es converteix en protagonista absoluta de l'art, no només com a fons sinó com a símbol de llibertat, poder i espiritualitat. Paisatges dramàYcs: Muntanyes, tempestes, boscos foscos (ex: El viatger sobre el mar de boira de Caspar David Friedrich). Natura com a re ex de l'ànima: Un cel tempestuós podria simbolitzar turment interior; un bosc serè, pau espiritual. In uència en l'ecologisme modern: El RomanYcisme va ser el primer moviment a idealitzar la natura com a espai sagrat, una idea que avui és central en el pensament ecològic. El RomanYcisme va obrir camí a: Realisme: La seva atenció al detall emocional va in uir en arYstes com Courbet.

Simbolisme: L'interès pel misteri i l'inconscient (ex: Redon, Moreau). Impressionisme: La llibertat tècnica (pinzellades soltes, colors vius). Expressionisme: L'ús de l'art per expressar emocions extremes (ex: Munch). Cinema i fotogra a: El RomanYcisme va inspirar el cinema fantàsYc i d'aventures (des de Nosferatu ns a El Senyor dels Anells). Art contemporani: La idea de l'art com a expressió personal és herència directa del RomanYcisme. FONAMENTS ARTÍSTICS INS VALLÈS El RomanDcisme va ser la primera gran revolució arFsDca moderna perquè va trencar les regles, va posar l'emoció per sobre de la raó i va converDr l'art en una eina per canviar el món.

Sense ell, moviments com el Simbolisme, l'Expressionisme o ns i tot el cinema fantàsDc no exisDrien. Va ensenyar-nos que l'art pot ser rebel, apassionat i transformador. FONAMENTS ARTÍSTICS INS VALLÈS 4. REALISME (1840-1850) Context històric: La segona meitat del segle XIX es va caracteritzar per una sèrie d'esdeveniments històrics de gran transcendència política i social: la unificació italiana (1861), el reordenament de grans imperis, entre els quals Alemanya (1871), la caiguda del Segon Imperi i l'adveniment de la Tercera República a França (1870), així com la consolidació dels Estats Units d'Amèrica després de la guerra de Secessió (1861-1865).

A Espanya, el panorama polític es va veure alterat per la Revolució del 1868, per un canvi dinàstic, per la proclamació de la Primera República i per la Restauració monàrquica, a més de les successives pèrdues colonials. A tot això s'hi afegiren les transformacions socioculturals, com per exemple l'afirmació de la burgesia com a gran consumidora d'activitats culturals, la mercantilització de l'art i una nova forma de relació entre l'artista i el client.

El creixement demogràfic, la major concentració urbana, el desenvolupament industrial i els canvis en les comunicacions, especialment el ferrocarril, van dur al replantejament de les necessitats urbanístiques de les grans ciutats i a la substitució del treball artesà pel treball mecànic. L'art va apel·lar al gust de les classes dominants amb la producció d'obres diverses que, malgrat les diferències, s'integren en un tot unitari (eclecticisme). Un altre corrent, minoritari, va aprofitar les fissures del mercat de l'art per cercar noves formes d'expressió aprofitant la gosadia d'alguns marxants i la constància d'uns artistes atents als progressos i als experiments científics.

La societat, cada vegada més industrialitzada i competent, va contribuir a la inevitable substitució del llenguatge artístic vigent per uns altres llenguatges més adequats a les noves perspectives i a la caiguda d'axiomes tan característics com el que proclamava que "art és igual a bellesa" i de l'antagonisme entre obra d'art i objecte útil. Tot això va generar una sèrie de moviments que van esdevenir el germen de les Avantguardes del segle XX. CaracterísYques principals: Absència d'idealització HonesYtat visual: Les gures humanes es mostren amb les seves imperfeccions "siques, expressions reals i emocions autènYques. No hi ha embelliment.

CríYca social: Moltes obres realistes denuncien les desigualtats, la pobresa, la injusncia o les condicions de vida de les classes menys afavorides. Tècnica: Pintura: Detalls minuciosos, colors terrosos, llum natural i composicions equilibrades (ex: L'Àngelus de Millet). Escultura: Figures realistes amb textures detallades (ex: El burges de Calais de Rodin, encara que prèviament considerat impressionista). FONAMENTS ARTÍSTICS INS VALLÈS Enquadraments innovadors: A vegades, s'uYlitzen enquadraments propers o tallats, com si fossin "instantànies" de la realitat. Pintura plein air (exterior) amb detalls precisos (ex: L'Àngelus de Millet).

Fotogra a: In uència en la representació dedigna de la realitat (ex: retrats de Nadar). Invents: Procés Bessemer (Henry Bessemer, 1856): Permet la producció massiva d'acer, clau per a la construcció i la indústria. Fotogra a (Louis Daguerre, 1839): Canvia la manera de capturar i percebre la realitat, in uint en l'art. Artistes principals: Gustave Courbet, Martí i Alsina. El Realisme (mitjans del segle XIX, aproximadament entre 1840 i 1880) és un dels moviments més revolucionaris i in uents en la història de l'art. La seva importància rau en la ruptura radical amb les convencions arnsYques anteriors i en la seva capacitat per re ecYr la societat de manera honesta i sense idealitzacions.

El Realisme va ser una reacció directa contra el RomanYcisme (emoció, fantasia) i el Neoclassicisme (heroisme, mitologia). Per què és important? o Va rebutjar la bellesa idealitzada i va proposar mostrar la realitat tal com era, ns i tot si era bruta, dura o desigual. o Va ser el primer moviment a posar el focus en la vida quoYdiana de les classes populars, els treballadors i els marginats. FONAMENTS ARTÍSTICS INS VALLÈS o Va ser el primer moviment a documentar els efectes de la industrialització en la societat. Va mostrar escenes de la vida urbana i obrera, que fins aleshores havien estat ignorades per l'art oficial.

o Detallisme i precisió: Les obres realistes es caracteritzen per una descripció minuciosa de la realitat, amb una atenció al detall sense precedents.Ús de la llum natural: Va influir en l'Impressionisme (que posteriorment portaria aquest concepte més lluny). Composicions senzilles i directes: Sense dramatismes ni efectismes, amb un enfocament en el quotidian. o Influència de la fotografia: El Realisme va coincidir amb l'aparició de la fotografia (1839), i molts artistes van adoptar la seva estètica objectiva. Futures in uències: Impressionisme: Va heretar el detallisme i l'atenció a la llum natural, encara que el va portar cap a una direcció més subjecYva.

Naturalisme: Va profunditzar en la representació cienn ca de la realitat (ex: L'absint de Degas). Fotorealisme (s. XX): El Realisme va ser el precedent directe d'aquest moviment, que busca la màxima delitat a la realitat. Art social i compromès: Moviments com el Realisme Social (s. XX) o l'art de Banksy beuen de la seva voluntat de denúncia. Cinema i fotogra a: El Realisme va in uir en el cinema neorealista italià (Rossellini, De Sica) i en la fotogra a documental. El Realisme va ser la primera gran revolució arnsYca social. Va canviar la manera de veure l'art, converYnt-lo en un mirall de la societat i no només en un re ex de la bellesa o el poder.

Va fer que l'art fos rellevant per a tothom, no només per a les elits. FONAMENTS ARTÍSTICS INS VALLÈS 5. IMPRESSIONISME (Segona meitat del s. XIX) Context: El centre artístic europeu més important de l'art de la segona meitat del segle XIX va ser París. La capital francesa es va convertir en centre creador i receptor de les tendències pictòriques principals: Realisme, Impressionisme, Postimpressionisme i Simbolisme. Roma, malgrat que va continuar sent el centre de l'art com a referència oficialista i acadèmica, va anar decaient com a focus artístic.

Al seu lloc, a més de la ciutat de París, altres ciutats europees, com ara Londres, Berlín, Brussel·les, Viena, Milà, Munic i Barcelona, van esdevenir nous centres artístics i arquitectònics, gràcies, sobretot, a l'aparició d'un nou corrent: el Modernisme. Des d'un punt de vista cronològic, l'evolució arquitectònica de la segona meitat del segle XIX començarà amb un corrent historicista en convivència amb les noves propostes derivades de la utilització del ferro com a material constructiu. Precisament aquest progrés tècnic va suposar la base de la futura arquitectura funcionalista de l'inici del segle XX, alhora que va servir també per dur a terme els arriscats projectes modernistes.

En pintura, el Realisme (1848) donà pas a l'Impressionisme (1874), moviment que inicià un trencament en relació amb les normes tradicionals de representació objectiva de la realitat. Aquest camí va ser seguit, cap a la dècada del 1890, pel postimpressionisme i el simbolisme, tendències que obriren les portes al canvi profund que es produí a la primeria del segle XX. Canvis socials i tecnològics (ferrocarril, urbanització de París). Interès per capturar la llum, el moviment i els moments fugissers de la vida moderna. La burgesia es converteix en el principal mecenes de l'art. Sorgeix a conseqüència dels canvis socials i políYcs del s. XVIII i principis del s.

XIX (Revolució Industrial, Revolució Francesa, moviments socials, reformes burgeses…) França a nals del s. XIX 1852 al 1870- II imperi Francès- liderat per l'emperador Napoleó III Bonaparte Desenvolupament econòmic i industrial a l'Europa: consolidació de la burgesia Ambient posiYvista i realista; transformacions socials, polítques i econòmiques. L'art canvia en conjunt amb la societat. Obres públiques importants com Canal de Suez i Ferrocarril TransconYnental Repressió políYca i censura. Fracàs de la Comuna de París: moviment socialista autogesYonat que va governar breument a París (de març a maig de 1871).

Invents: Telèfon (Alexander Graham Bell, 1876): Revoluciona la comunicació personal i professional. Automòbil de gasolina (Karl Benz, 1886): Canvia el transport personal i la mobilitat urbana. FONAMENTS ARTÍSTICS INS VALLÈS Impresionisme: Inspiració: Capturar la llum, el moviment i els moments fugissers. Temes: Paisatges urbans, escenes de lleure (cafès, balls), natura (llacs, camps) i efectes atmosfèrics. Tècnica de l'Impressionisme: Pinzellada curta i visible: Traç ràpid, solt i fragmentat, amb pinzellades pures i sense mesclar (tècnica de tocs de color). ús de la teoria del color (complementaris).

Teoria del color de Chevreul: Apro tament dels contrastos òpYcs (ex: posar groc al costat de lila per intensi car ambdós). Exemple: Impressió, sol ixent (Monet, 1872), que va donar nom al moviment. Absència de contorns de nits: Les formes es dissolen en taques de color, creant una sensació de moviment i llum. Pintura en plein air: Els arYstes pintaven a l'aire lliure per capturar la llum natural i els canvis atmosfèrics en temps real. Llum com a protagonista: La llum esdevé el veritable subjecte de l'obra. Es pinta el re ex de la llum sobre els objectes, no els objectes en si. Exemple: La catedral de Rouen (Monet), amb múlYples versions segons l'hora del dia.

Sombres colorides: Les ombres no són negres, sinó composicions de colors complementaris (ex: ombra d'un arbre amb tocs de lila o blau). Artistes principals: Claude Monet (1840-1926): És el pare de l'Impressionisme. De fet, el nom del moviment prové d'un quadre seu titulat Impressió, sol ixent. Estava obsessionat amb l'efecte de la llum sobre els objectes a diferents hores del dia, motiu pel qual pintava sèries d'un mateix motiu (com la façana de la Catedral de Rouen o els famosos lliris d'aigua del seu jardí a Giverny). Pierre-Auguste Renoir (1841-1919): El pintor de la joia de viure i de les relacions humanes. A diferència de Monet, a Renoir li interessava molt la figura humana.

És famós pels seus quadres de festes populars, balls i berenars a l'aire lliure (com Le Moulin de la Galette), on la llum es filtra a través dels arbres deixant taques de colors sobre la roba de la gent. Edgar Degas (1834-1917): Un impressionista "diferent". No li agradava gaire pintar a l'aire lliure; preferia els interiors. Va ser el gran mestre de la captació del moviment i dels enquadraments fotogràfics (tallant els personatges pels marges del quadre). Els seus temes preferits eren les ballarines de ballet, les curses de cavalls i les dones en la seva intimitat.

FONAMENTS ARTÍSTICS INS VALLÈS Berthe Morisot (1841-1895): Una de les fundadores del moviment i figura clau en les exposicions impressionistes. Tenia un estil elegant, molt lliure, amb pinzellades gairebé abstractes. Pintava escenes domèstiques de manera molt diferente al shomes, amb la seva versió íntima i personal, paisatges i la vida de les dones de la burgesia amb una gran sensibilitat cap a la llum. Mary Cassatt (1844-1926): Pintora nord-americana que va viure i exposar amb els impressionistes a París. Va destacar pels seus retrats vius i moderns, especialment per les seves escenes de mares amb fills, tractades amb sensibilitat (fins llavors sense el sentiment).

L'impressionisme va ser un moviment arnsYc revolucionari que va sorgir a França a mitjans del segle XIX (vers el 1870) i va tenir un impacte profund en l'art i la cultura. Ruptura amb l'academicisme Rejecció de les normes clàssiques: Els impressionistes van trencar amb les regles estrictes de l'Acadèmia de Belles Arts, que prioritzava temes històrics, mitològics o religiosos, i una execució meYculosa i polida. Temes quoYdians: Van retratar escenes de la vida real: paisatges, escenes urbanes, moments ínYms i la naturalesa en el seu estat més e"mer (com la llum del sol en un camp de blat).

"Nova forma de veure el món" Instantaneïtat: Els impressionistes van voler capturar l'instant fugisser, la impressió visual d'un moment concret (d'aquí el nom del moviment, inspirat en el quadre de Monet "Impressió, sol ixent"). SubjecYvitat: L'art va passar a ser una qüesYó de percepció personal. Cada arYsta interpretava la realitat segons la seva visió, no segons cànons objecYus. In uència en moviments posteriors Base del modernisme: L'impressionisme va obrir la porta a l'art modern, inspirant moviments com el posYmpressionisme (Van Gogh, Cézanne), el fauvisme, l'expressionisme i ns i tot el cubisme.

Fotogra a i art: La seva obsessió per capturar la llum i el moviment va in uir en la relació entre pintura i fotogra a, que començava a desenvolupar-se. L'impressionisme va ser una revolució que va alliberar l'art de les convencions, va prioritzar la sensació sobre la precisió i va canviar per sempre la manera de veure i crear art. Va ser el primer pas cap a l'art modern. FONAMENTS ARTÍSTICS INS VALLÈS FONAMENTS ARTÍSTICS INS VALLÈS 6. POSTIMPRESSIONISME I SIMBOLISME Context històric: La Belle Époque, període de prosperitat i estabilitat a Europa que precedeix la Gran Guerra. Reacció contra l'Impressionisme, amb una búsqueda d'expressivitat personal i simbolisme.

In uència de la psicologia i l'interès per temes espirituals i emocionals. Canvis socials i políYcs que preparen el terreny per a les avantguardes del segle XX. Invents: Cinematògraf (Germans Lumière, 1895): Naixement del cinema, que revoluciona l'entreteniment i la cultura visual. Raig X (Wilhelm Röntgen, 1895): Avanç mèdic que permet veure l'interior del cos humà sense cirurgia. Impressionisme: Inspiració: Reacció contra l'Impressionisme, amb un enfocament més subjecYu i expressiu. Temes: Emocions, simbolisme, formes distorsionades i colors intensos. Tècnica: o Pintura: Ús de colors plans i contorns marcats (ex: Van Gogh), o formes geométriques (ex: Cézanne).

o Experimentació amb la perspecYva i la profunditat (ex: Mont Sainte-Victoire de Cézanne). o Pinzellades expressives i texturades (ex: La nit estrellada de Van Gogh). ArYstes destacats: 1. Vincent van Gogh Exemple d'obra: La nit estelada (The Starry Night, 1889). El seu estil: Va portar el postimpressionisme cap a l'expressionisme. Utilitzava el color de forma subjectiva (no per copiar la realitat, sinó per transmetre el seu estat d'ànim) i una pinzellada gruixuda, pastosa i plena de moviment que reflectia la seva intensitat emocional. 2. Paul Cézanne FONAMENTS ARTÍSTICS INS VALLÈS Exemple d'obra: Els jugadors de cartes o qualsevol de les seves pintures de la muntanya Sainte-Victoire.

El seu estil: Va buscar l'estructura i la geometria. Cézanne deia que tota la natura es podia reduir a formes geomètriques (el cilindre, l'esfera i el con). La seva manera d'organitzar l'espai i els volums va ser la base sobre la qual Picasso i Braque crearien, anys més tard, el Cubisme. 3. Paul Gauguin Exemple d'obra: D'on venim? Què som? On anem? (1897) o El Crist grog. El seu estil: Va fugir de la civilització occidental cap a Tahití buscant un art més pur i primitiu. El seu estil es caracteritza per l'ús de colors vius i plans (sense ombres ni degradats) i un fort contingut simbòlic i místic. 4. Georges Seurat Exemple d'obra: Tarda de diumenge a l'illa de la Grande Jatte (1884-1886).

El seu estil: Va portar l'art cap a la ciència. Va inventar el Puntillisme (o divisionisme), una tècnica que consistia a pintar l'obra utilitzant milers de petits punts de colors purs col·locats l'un al costat de l'altre. No barrejava els colors a la paleta, sinó que deixava que fos l'ull de l'espectador qui els barregés òpticament en mirar el quadre des de lluny. PosYmpressionisme: Evolució més enllà de l'impressionisme L'impressionisme (Monet, Renoir) es centrava en capturar la llum i el moment fugisser amb pincelades ràpides i colors clars.

El posYmpressionisme, en canvi: No es limitava a la percepció òpYca: Els arYstes van buscar expressar emocions, idees i interpretacions subjecYves de la realitat. Recuperació de la forma i l'estructura: Mentre l'impressionisme difuminava els contorns, els posYmpressionistes van tornar a donar importància a la composició i la forma (ex: Cézanne). Innovacions tècniques i teòriques Color com a eina emocional: o Van Gogh i Gauguin van utilitzar el color de manera subjectiva (no realista) per transmetre sentiments. Ex: El groc intens de Van Gogh a El dormitori a Arles (1888) expressa calidesa i tranquil·litat.

o Teoria del color: Seurat i Signac van aplicar principis científics (com la llei del contrast simultani de Chevreul) per crear efectes òptics. Distorsió de la realitat i influències futures: Cézanne va dir: "Tot a la naturalesa es modela segons l'esfera, el con i el cilindre". Aquesta idea va influir directament en Pablo Picasso i el cubisme. In uència en l'art modern del PosYmpressionisme El posYmpressionisme va ser el pont entre l'impressionisme i les avantguardes del segle XX: Cubisme (Picasso, Braque): Inspirat en la geometria de Cézanne. FONAMENTS ARTÍSTICS INS VALLÈS Fauvisme (MaYsse, Derain): Heretat de l'ús expressiu del color de Van Gogh i Gauguin.

Expressionisme (Munch, Kirchner): In uència de l'emocionalitat de Van Gogh. Abstracció (Kandinsky, Mondrian): La idea de reduir la realitat a formes i colors purs ve de Cézanne i Gauguin. Impacte cultural i social del Postimpressionisme Art com a crítica social: Toulouse-Lautrec va retratar la marginalitat de Montmartre (París), mostrant la vida real sense idealitzacions. Gauguin va criticar el colonialisme i la pèrdua de la cultura tradicional a Tahití. Democratització de l'art: Van Gogh, tot i no tenir èxit en vida, va obrir el camí a l'artista bohemi i independent, allunyat dels circuits acadèmics.

El posDmpressionisme va demostrar que l'art no havia de ser una còpia de la realitat, sinó una expressió personal i innovadora. Sense ell, moviments com el cubisme, el surrealisme o l'abstracció no haurien estat possibles. FONAMENTS ARTÍSTICS INS VALLÈS El Simbolisme: El Simbolisme és un dels moviments arnsYcs i literaris més fascinants de nals del segle XIX (nascut a França cap a la dècada del 1880). Va sorgir com una reacció directa contra el Realisme i l'Impressionisme: si els realistes i impressionistes volien pintar el món tal com el veien els ulls, els simbolistes van dir: "Anem a pintar el món de la ment, dels somnis i de l'ànima".

Rebuig de la realitat objectiva: No els interessava la vida quotidiana, la indústria ni la ciència. Trobaven que el món modern era materialista i buit. El món interior: Es van centrar en els aspectes ocults de l'existència: els somnis, els mites, la religió, el misticisme, la por, la mort i l'erotisme. L'ús del símbol: Les seves obres no s'han d'entendre de forma literal. Un objecte, un color o un personatge representen una idea abstracta o un estat d'ànim (per exemple, una flor marcida com a símbol de la decadència o de la mort).

Artistes: Gustave Moreau (França): Pintor de teles plenes de detalls exòtics, joies i escenes bíbliques o mitològiques tractades de forma completament mística (com la seva famosa Salomé). Odilon Redon (França): Va crear un món absolutament fantàstic i de somni, ple de criatures estranyes (com ciclopos o ulls flotants) i flors imaginàries. Gustav Klimt (Àustria): Tot i que sovint s'enquadra en el Modernisme vienès (Secessió), la seva obra està impregnada de simbolisme, utilitzant el pa d'or per expressar l'amor, la sensualitat i la mort (com a El petó).

Per què va ser important: SIMBOLISME El simbolisme ( nal del segle XIX, vers 1880-1910) va ser un moviment arnsYc, literari i cultural que va sorgir com a reacció al naturalisme, el realisme i el materialisme de la societat industrial. La seva importància rau en que va prioritzar el món interior, els somnis, les emocions i el misteri sobre la representació objecYva de la realitat. Va ser una revolució espiritual en l'art, que va in uir profundament en la cultura moderna.

Reacció contra el racionalisme i el materialisme Context històric: En una època dominada per la Revolució Industrial, el progrés cienn c i el posiYvisme (que defensava que només el coneixement empíric era vàlid), el simbolisme va proposar una visió subjecYva i espiritual del món. FONAMENTS ARTÍSTICS INS VALLÈS CríYca a la societat: Els simbolistes rebutjaven el materialisme burges i la deshumanització de la vida moderna. Buscaven allò invisible: els somnis, els mites, la mort, l'amor idealitzat i el pecat.

L'art com a llenguatge simbòlic No descriure, sinó suggerir: En lloc de representar la realitat de manera directa (com feien els realistes o impressionistes), els simbolistes uYlitzaven símbols, al·legories i metàfores per transmetre idees complexes. o Exemple: Un cigne podria simbolitzar la puresa o la mort (com a El llac dels cignes de Mallarmé). o Un lliri podria representar la bellesa e"mera o la sexualitat (com als quadres de Gustav Klimt). Ambiguïtat: Les obres simbolistes solen tenir múlYples interpretacions, invitant l'espectador a re exionar.

Llegat i in uència en el segle XX El simbolisme va ser seminal per a molts moviments posteriors: Surrealisme (Dalí, Magrife): Heretat de l'exploració dels somnis i l'inconscient (Redon i Moreau van ser precursors). Expressionisme (Munch, Kirchner): Ús del color i la forma per expressar emocions extremes. Art Nouveau rebrà una in uencia directa: La línia corba i orgànica del simbolisme va in uir en el disseny de Gaudí, Mucha o Horta.

"L'art no ha de reproduir el món, sinó crear un món nou a parDr de la imaginació i els símbols." Stéphane Mallarmé El simbolisme va ser el primer moviment que va posar l'art al servei de l'interior humà, obrin el camí a l'art com a experiència espiritual i intel·lectual. Sense ell, l'art modern no hauria Dngut la profunditat emocional i conceptual que el caracteritza. FONAMENTS ARTÍSTICS INS VALLÈS FONAMENTS ARTÍSTICS INS VALLÈS 7. MODERNISME / ART NOVEAU (1890-1910) Context històric: (Mireu el dossier que teniu específic d'aquesta part) Els darrers anys del segle XIX van ser els de l'aparició de potències econòmiques no europees com els Estats Units i el Japó.

D'una banda, la guerra hispano-americana l'any 1898 va comportar la pèrdua de Cuba per part d'Espanya en mans dels EUA i, per l'altra, l'any 1905 Rússia fou derrotada en el seu enfrontament bèl·lic amb el Japó, el que va comportar l'abandonament de l'expansionisme rus vers l'Extrem Orient i l'ambició centrada a influir en els països centreeuropeus, com Hongria i Àustria. Alhora Regne Unit, una de les potències industrials i colonials més fortes, va començar a veure amenaçat el seu predomini davant de l'aflorament d'Alemanya, sobretot després de la destitució de Bismarck pel kàiser Guillem II.

Així mateix, es va produir una segona Revolució Industrial que va suposar l'auge de la burgesia i la consolidació de l'obrerisme. A tot Europa hi hagué una forta conflictivitat social, un exemple d'això van ser les lluites obreres (la bomba del Liceu 1893, l'atemptat del Corpus de 1897 i la vaga general de 1902) a Catalunya, que era el centre motor de la indústria espanyola, sobretot del tèxtil. Entre els obrers, va augmentar el republicanisme, liderat per Alejandro Lerroux. A més a partir de 1905 les organitzacions obreres van adquirirant més força, fins a la creació en el 1907 de "Solidaritat Obrera".

Barcelona es va convertir en el centre de les primeres migracions del camp a la ciutat i alhora els emigrants de les Amèriques retornaven enriquits, els anomenats indianos. Aquests últims foren el motor d'una revolució burgesa que influí en l'arquitectura i les arts decoratives del Modernisme. Finalment cal destacar, del panorama polític a Europa, el regnat de Alfons XII a Espanya; dels Savoia a Itàlia; de la reina Victòria a Regne Unit; el del ja anomenat kàiser Guillem II a Alemanya i la Tercera República a França.

Quant a nivell literari, a Espanya sorgeix l'anomenada Generació del 98 amb Unamuno, Valle- Inclán, Pío Baroja, Azorín, els germans Manuel i Antonio Machado, Jacinto Benavente, etc. Localització i evolució A finals del segle XIX hi va haver una unió entre indústria i art, la qual va generar un estil nou que es pot apreciar en la urbanització d'algunes ciutats europees. Aquest consistia en la adaptació de l'arquitectura a la trama urbana i la presa d'importància de les arts decoratives. Exemples d'aquesta nova urbanització els trobem a Barcelona amb el pla de l'Eixample de CERDÀ; a París amb el pla de HAUSSMAN i a Viena amb la urbanització del Ring.

Altres emplaçaments més locals són Nancy, Glasgow, Palerm, Brussel·les, Berlín, València, Madrid i Melilla. Dins l'evolució de les arts decoratives industrials i modernistes cal destacar les Exposicions Universals celebrades a Barcelona l'any 1888, París l'any 1900 i L'Exposició Internacional de l'Art Decoratiu Modern de 1902 a Torí. FONAMENTS ARTÍSTICS INS VALLÈS Artistes principals: Antoni Gaudí, Ramon Casas i Gustav Klimt (també simbolista). Per què va ser important: Va buscar un "ideal d'art total", integrant arquitectura, arts aplicades i disseny. Es caracteritza per la línia corba, les formes orgàniques inspirades en la natura i l'ús de nous materials com el ferro i el vidre.

FONAMENTS ARTÍSTICS INS VALLÈS 8. PRIMERES AVANTGUARDES (1905-1945) Context històric El començament del segle XX va quedar marcat per la crisi de la Primera Guerra Mundial (1914- 1918), que va comportar grans canvis, tant de caire polític com econòmic i social. Aquest gran conflicte bèl·lic va obligar a fer un replantejament de la societat europea que es va concretar, entre d'altres, en els aspectes següents: a) Relaxament de la moral i dels costums i aparició de modes noves. b) Un nou paper de la dona a la societat.

c) Caiguda dels grans imperis (Rússia, Alemanya, Àustria-Hongria) i remodelació de les fronteres europees que s'havien mantingut gairebé inalterades des del Congrés de Viena (1814-1815). d) Gran nombre de baixes, tant civils com militars, fet que va provocar un cert menysteniment de la vida humana. e) Arribada de les idees marxistes al poder per primera vegada (Revolució Russa, 1917). f) Els Estats Units esdevenen una potència politicomilitar. Després de la guerra, els Estats Units van viure una etapa d'optimisme polític i econòmic, els anomenats "feliços anys vint", que va acabar de manera sobtada i dramàtica amb el crac de la Borsa de Nova York l'any 1929.

Aquesta crisi va comportar problemes socioeconòmics d'abast mundial, amb conseqüències tan funestes i diverses com la Gran Depressió nord-americana o el sorgiment del nazisme a Europa. El nazisme, que va aprofitar hàbilment la via democràtica i la conjuntura de l'Alemanya de postguerra per arribar al poder, va rearmar Alemanya i va provocar grans horrors, entre els quals destaquen l'Holocaust i la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Acabat el conflicte, el món es va alinear en dos blocs: l'occidental, dominat pels Estats Units, i el soviètic, liderat per l'URSS.

Això va comportar la creació de dues grans estructures militars vinculades a cada grup d'aliances: en l'òrbita occidental, l'OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord), el 1949, i, en l'òrbita soviètica, el Pacte de Varsòvia, el 1955. Localització i evolució Els grans centres artístics de la primera meitat del segle XX van estar relacionats amb l'aparició dels diversos "ismes" o tendències que van configurar les anomenades Primeres Avantguardes artístiques. França, i més concretament París, Alemanya, Àustria, Rússia, Suïssa, Holanda i, més endavant, la gran metròpoli de Nova York es van convertir en els principals centres de creació artística.

FONAMENTS ARTÍSTICS INS VALLÈS Les Primeres Avantguardes van començar el 1905, data en la qual van aparèixer els dos primers moviments artístics, el Fauvisme i l'Expressionisme. Aquests nous llenguatges desafiaven les lleis de representació tradicionals. Després d'aquests, van sorgir altres llenguatges com el Cubisme (1907), el Futurisme (1909), l'Abstracció (1910), el Dadaisme (1916) i el Surrealisme (1924), que, coincidint en el temps, van continuar la ruptura dels sistemes de representació tradicionals.

L'esclat de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), que va comportar la disgregació de molts artistes europeus, que van fugir cap a terres nord-americanes, marca el final de tot aquest procés de canvi i d'experimentació. Un món sacsejat per la Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa i els descobriments de la psicologia (Freud). Crisi de la representació tradicional: La fotogra a (des de 1839) i el cinema (des de 1895) roben a la pintura el seu paper de "reproduir la realitat". Els arYstes busquen noves formes d'expressió: abstracció, deformació, collage. Moviments i transcendència: o Fauvisme (1905):: Matisse allibera el color de la seva funció descriptiva per usar-lo de forma expressiva.

Henri MaYsse i André Derain. o Expressionisme (1905): Ernst Ludwig Kirchner (grup Die Brücke) i Wassily Kandinsky / Franz Marc (grup Der Blaue Reiter). o Cubisme (1907): Picasso i Braque trenquen la perspectiva renaixentista fragmentant la realitat en plans geomètrics. o Futurisme (1909): Exaltació de la màquina, la velocitat i la tecnologia. Umberto Boccioni i Giacomo Balla. o Dadaisme: Rebuig a la racionalitat que va portar a la guerra, uYlitzant l'absurd i l'atzar. Marcel Duchamp (famós pels seus ready-mades) i Tristan Tzara. o ConstrucYvisme: L'art al servei de la revolució social i la producció industrial. Kazimir Malèvitx.

o El Suprematisme és un dels moviments artístics més radicals de l'avantguarda russa, llançat pel pintor Kazimir Malévitx al voltant de (1915). El seu nom prové de la idea de la "supremacia de la sensibilitat pura" en l'art, per sobre de qualsevol representació de la realitat. És a dir, l'art ja no ha d'imitar objectes, paisatges o persones; s'ha d'alliberar completament del món real. o Surrealisme (1924): Exploració del món dels somnis i l'inconscient. Salvador Dalí, René Magrife, Joan Miró i Max Ernst. Les primeres avantguardes (principis del segle XX, vers 1905-1930) van ser revolucions arnsYques, culturals i ns i tot políYques que van trencar amb totes les convencions anteriors.

La seva importància rau en que van rede nir el concepte mateix d'art, qüesYonant la seva funció, el seu llenguatge i la seva relació amb la societat. Van ser el naixement de l'art modern i van obrir el camí a tot el que va venir després, des de l'art conceptual ns al pop art. Les avantguardes van rebutjar el sistema arnsYc tradicional: Ruptura radical amb el passat Contra l'academicisme: Van eliminar les regles clàssiques de perspecYva, proporció, harmonia i bellesa idealitzada. FONAMENTS ARTÍSTICS INS VALLÈS Contra el realisme i el naturalisme: Ja no es tractava de representar la realitat, sinó de crear nous mons a parYr de la imaginació, l'inconscient o la críYca social.

Contra el mercat de l'art: Moltes avantguardes (com el dadà) van qüesYonar el sistema de galeries, museus i col·leccionistes, proposant un art anY-comercial i anY-burges. Frases clau de les avantguardes "L'art no imita la realitat, la crea." — Pablo Picasso (cubisme). "El futur serà futurista, o no serà." — Filippo Tommaso Marine (futurisme). "El dadaisme no és un art, és una forma de vida." — Tristan Tzara (dadaisme). Llegat: Per què encara ens importen avui? 1. Llibertat creaYva: Les avantguardes van demostrar que no hi ha regles en l'art. Això ha permès que avui qualsevol cosa pugui ser art (des d'un video de TikTok ns a una instal·lació amb residus). 2.

Art com a eina de canvi: Van ensenyar que l'art pot ser políYc, terapèuYc o revolucionari. 3. Interdisciplinarietat: Van trencar les barreres entre pintura, escultura, disseny, literatura i tecnologia. 4. In uència en la cultura popular: Des del cinema de ciència- cció (in uït pel futurisme) ns al disseny de videojocs (inspirat en el cubisme i el surrealisme). Les primeres avantguardes van ser el big bang de l'art modern. Sense elles, l'art seguiria sent un re ex de la realitat en lloc d'un camp de batalla d'idees, emocions i revolucions. Van converDr l'arDsta en un visionari i l'espectador en un còmplice. FONAMENTS ARTÍSTICS INS VALLÈS 10.

SEGONES AVANTGUARDES Context històric: Anomenem Segones avantguardes l'ampli ventall d'esYls arnsYcs nascuts després de la II Guerra Mundial. S'hi engloben esYls molt diversos, com per exemple: l'Informalisme, l'Expressionisme abstracte i la Nova guració, el Pop art, el Minimal, el land art, l'art conceptual, l'art objectual, el vídeo art, els happenings, les accions, les performances i l'art povera, l'art cinèYc i l'op art.." L'1 de setembre de 1939, les tropes alemanyes entraven a Polònia.

Les seves botes negres trepitjarien el que havia estat una de les experiències més apassionants i vitals de la Història de l'Art, les avantguardes: aquell art degenerat que havien perseguit els líders nacionalsocialistes. Molts intel·lectuals i arYstes iniciaren aleshores un viatge sense retorn. Alguns moriren en la lluita. D'altres es quedarien treballant gairebé en secret a l'Europa ocupada. La majoria emprendria rumb a l'únic país que els garanYa seguretat i llibertat: els Estats Units. Els arYstes nord-americans, que ns aleshores no havien Yngut cap repercussió en el panorama mundial si no és que s'establien a Europa, passen a marcar les pautes sobre les quals s'ha de moure l'art.

Dades importants: Guerra freda (1945-1991). Lluita entre els dos grans blocs (EUA- URSS) pel control geopolíYc del planeta: Carrera de l'espai:- 1957, llançament per la Unió SovièYca del primer satèl·lit arY cial Sputnik. 1961, llançament per l'URSS del primer home a l'espai.- 1969, arribada pels EUA de l'home a la Lluna Guerres geopolíYques a Orient (Mitjà, Corea, Indoxina) Caiguda de l'URSS, 1991, i trencament del bloc socialista. Tercer Món. Hi augmenten les diferències amb el món desenvolupat (deute extern) i a nals de segle hi haurà grans migracions cap a països desenvolupats. Con ictes bèl·lics i terrorisme.

Derivats de les colonitzacions (Israel-PalesYna), d'estratègies geopolíYques (Àfrica, Amèrica LlaYna i Pròxim i Orient Mitjà). 1945-1973: Anys daurats del capitalisme. 1973-Marca la de segle. Reconversió del sistema producYu (cerca d'abaraYment de costos), renovació tecnològica i augment de l'atur. Literatura existencialista, críYca i de l'absurd. On destaca el paper de la literatura hispanoamericana: M. Vargas Llosa, G. García Márquez, Pablo Neruda, J. L. Borges, etc. Gran paper de la joventut com a força cultural renovadora.

Moviments socials alternaYus contra la desigualtat i efectes de la societat compeYYva (feminisme, moviments d'estudiants, sindicats, ecologistes, paci stes) Moviment Hippie. Música popular com a nova forma d'expressió (rock, blues, jazz, soul, tecno, fanky, rap, etc.) Cultura, informació i oci dirigit a les masses: radio, cinema, televisió, macroconcerts, esdeveniments esporYus, exposicions, etc. FONAMENTS ARTÍSTICS INS VALLÈS Moviments i transcendència: Bauhaus: Cadira Wassily (dissenyada per Marcel Breuer) o l'edifici de l'escola Bauhaus a Dessau (dissenyat per Walter Gropius). Representa a la perfecció la unió entre funcionalitat, disseny industrial i art modern sense ornaments inútils.

Expressionisme Abstracte i Informalisme: Centrats en el gest i la matèria. (Expressionisme Abstracte): o Expressionisme Abstracte: Number 1A, 1948 de Jackson Pollock. És un gran exemple de la tècnica del dripping (goteig), on el gest físic de l'artista sobre la tela és el protagonista. o Informalisme: Creu i ralla o qualsevol de les teles amb textura de Antoni Tàpies. Utilitza la matèria (sorra, palla, vernís, pols de marbre) per donar cos i expressivitat a l'obra.

o El Color Field Painting (Pintura de Camps de Color) és una variant fascinant de l'Expressionisme Abstracte que s'allunya de la violència de pinzellada de Pollock per buscar una experiència molt més mística, tranquil·la i purament visual. Com Mark Rothko. Pop Art: Richard Hamilton i Andy Warhol utilitzen la cultura popular i el consum com a tema artístic. Marilyn Diptych o les llaunes de Sopa Campbell's de Andy Warhol. Ja que agafa un element de la cultura de masses, el consum i la publicitat, i el transforma en una icona d'art artístic. Neodadà: Target (Diana) o Flag (Bandera) de Jasper Johns, o els Combines de Robert Rauschenberg.

Utilitzen objectes quotidians i símbols preexistents barrejats amb pintura, reaccionant contra el misticisme de l'expressionisme abstracte amb ironia. Conceptualismes: La idea o el concepte és més important que l'objecte artístic final. One and Three Chairs (Una i tres cadires) de Joseph Kosuth. L'obra mostra una cadira física, una fotografia d'aquella cadira i la definició de la paraula "cadira" d'un diccionari. El que importa és la reflexió sobre el concepte, no l'objecte en si. Hiperrealisme: Les pintures de cabines telefòniques o carrers de Nova York de Richard Estes, o les escultures humanes de silicona de Ron Mueck.

Busquen una precisió quasi fotogràfica, reproduint la realitat amb tanta fidelitat que arriba a impressionar o confondre l'espectador.