Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests

I 0 flashcards i 30 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS CIÈNCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT Selectivitat (PAU Catalunya) AprenAI 2026-2027 Tot el temari de CTMA per a la PAU catalana: sistemes i riscos, geodinàmica, sòl, atmosfera, aigua i recursos. Esquemes, test a cada tema i resum final. APREN.AI Índex Tema 1: La informació geològica i la teoria de sistemes 1 Dinàmica de sistemes i anàlisi de riscos 7 1. Teoria de sistemes aplicada al planeta Terra 7 2. Dinàmica de sistemes: relacions causals i bucles de retroalimentació 8 3. Recursos naturals i impactes ambientals 9 4. Teoria del risc natural i el seu càlcul 10 5. Gestió ambiental: planificació i mesures davant els riscos 11 6.

La informació geològica i eines cartogràfiques 11 2 Lectura de mapes topogràfics i estructures geològiques 15 El mapa topogràfic: com es representa el relleu 15 Reconeixement de formes del relleu 16 Mapes geològics, talls i blocs diagrama 16 Plecs 17 Falles 17 Contactes entre materials 17 Passos per construir un tall geològic 18 Distàncies, àrees i escales 19 3 Fonts d'informació: fotografia aèria, teledetecció, GNSS i SIG 20 Per què calen fonts d'informació 20 Fotografia aèria i ortofotografia 21 Teledetecció i imatges de satèl·lit 21 Posicionament per satèl·lit (GNSS) 22 Sistemes d'informació geogràfica (SIG) 23 Representar la informació: gràfics i mapes temàtics 23 4 Perfils topogràfics, talls geològics i columna estratigràfica 24 El perfil topogràfic pas a pas 25 El tall geològic pas a pas 26 La columna estratigràfica 27 Tema 2: Tectònica de plaques i geodinàmica interna 5 Tectònica global i dinàmica litosfèrica 31 1.

El motor tèrmic planetari: convecció mantèl·lica i dinàmica litosfèrica 31 2. De la deriva continental a la tectònica global 32 3. Tipologia de límits de placa i activitat geodinàmica 33 4. Gradient geotèrmic i anomalies geotèrmiques globals 35 Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests 1 6 Risc sísmic i tsunamis 37 Paràmetres focals: hipocentre i epicentre 38 Tipus d'ones sísmiques i la seva propagació 38 Interpretació de sismogrames i localització epicentral 39 Quantificació dels sismes: Magnitud vs.

Intensitat 40 Distribució global de la sismicitat 41 Precursors sísmics i predicció a llarg termini 42 Efectes destructius dels terratrèmols i liqüefacció de sòls 42 Tsunamis: gènesi i xarxes d'alerta oceànica 43 Mesures de prevenció i mitigació del risc sísmic 43 7 Avaluació de la perillositat sísmica i efectes locals 45 1. Per què dos sismes semblants no fan el mateix mal 46 2. Efecte de lloc: amplificació en sòls tous 46 3. Moment sísmic i magnitud moment 47 4. Mapes per avaluar la perillositat sísmica 47 5. Sismicitat de la península Ibèrica i de Catalunya 48 6. Com actuar davant d'un terratrèmol 48 8 Magmatisme i risc volcànic 49 1.

Tipus de magmes i la seva relació amb la tectònica de plaques 49 2. L'Índex d'Explosivitat Volcànica (IEV) 50 3. Perills volcànics directes i induïts 51 4. Precursors volcànics i vigilància instrumental 53 5. Gestió del risc: predicció i prevenció 53 6.

Mesures correctores i risc volcànic a Catalunya 54 9 Tipus d'erupcions i d'edificis volcànics 56 Tipus d'erupcions 57 Edificis volcànics 57 Calderes i maars 58 Contextos tectònics especials 58 Productes volcànics 58 Tema 3: Dinàmica de la geosfera i processos externs 10 Petrologia, cicle litològic i meteorització 63 Els constituents de la geosfera: minerals i les seves propietats diagnòstiques 63 El cicle litològic i la gènesi de les roques 65 Processos exògens: meteorització mecànica i química 68 Aplicació pràctica: roques industrials i materials d'ús humà 70 11 Fenòmens de vessant, carstificació i riscos geològics 71 1. Dinàmica i tipologia dels fenòmens de vessant 72 2.

Factors condicionants i desencadenants de la inestabilitat 72 Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests 2 3. Mesures estructurals de contenció i correcció de talussos 73 4. Processos càrstics, subsidència i esfondraments 74 5.

Riscos geològics associats als materials i la línia de costa 75 12 Risc d'allaus: tipus, predicció i mesures 77 Parts del recorregut d'una allau 78 Tipus d'allaus 78 Predicció 78 Mesures preventives estructurals 78 Mesures no estructurals 79 Mesures correctores i d'emergència 79 13 Modelat fluvial i litoral i fluxos de derrubis 81 Dinàmica fluvial 81 Inundacions i avingudes 82 Dinàmica litoral 83 Obres costaneres i balanç sedimentari 83 Colades de fang, fluxos de derrubis i solifluxió 83 Tema 4: La pedosfera 14 Formació, característiques i degradació del sòl 87 1. Edafogènesi i factors formadors del sòl 87 2. El perfil edàfic: horitzons, textura i estructura 88 3.

Processos de degradació: desertització, desertificació i erosió 90 4. Contaminació del sòl i gestió agrícola 91 5.

Tècniques de conservació del sòl 92 15 Horitzó O, usos del sòl i pèrdua de sòl a Catalunya 94 L'horitzó O: la capa orgànica superficial 94 Usos del sòl i riscos de degradació 95 Per què un canvi d'ús fa el sòl més erosionable 95 Causes de la pèrdua de sòl a Catalunya 96 Estratègies de conservació i millora 97 Tema 5: Les capes fluides: l'atmosfera 16 Estructura atmosfèrica, radiació i dinàmica climàtica 100 Origen, evolució i estructura vertical de l'atmosfera 100 Balanç de radiació i funció reguladora planetària 101 Factors determinants del clima 102 Circulació general atmosfèrica: el model tricel·lular 103 Zones climàtiques globals i dominis climàtics de Catalunya 104 Elaboració i interpretació de climogrames de Gaussen 105 17 Meteorologia, mapes del temps i riscos atmosfèrics 106 Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests 3 Dinàmica de la pressió atmosfèrica i circulació del vent 106 Humitat, gènesi de núvols i efecte Foehn 107 Tipologia de núvols, precipitacions i fronts meteorològics 108 Riscos meteorològics mediterranis: sequeres, llevantades i DANA 109 Ciclons tropicals i tornados 110 Gestió del risc d'inundacions i plans d'emergència 111 18 Interpretació de mapes del temps i classificació dels climes 113 Símbols dels fronts en un mapa sinòptic 113 Direcció del vent respecte a les isòbares 114 Llegir el vent sobre Catalunya 114 Classificació dels climes del món 114 19 Ciclons mediterranis (medicans) i altres riscos meteorològics 116 El medicà o huracà mediterrani 116 Medicà, huracà tropical i llevantada 118 Medicans i escalfament de la Mediterrània 118 Altres riscos meteorològics 118 Risc meteorològic i risc climàtic 119 Previsió, avisos i prevenció 119 20 Contaminació atmosfèrica i canvi global 120 1.

Origen, tipologia i dinàmica dels contaminants 121 2. Impactes a escala local i regional 121 3. Impactes a escala global i canvi climàtic 123 4.

Mesures de gestió i mitigació atmosfèrica 125 21 Canvi climàtic: causes, evidències i respostes 126 Factors que modifiquen el clima 126 Evidències observades 128 Escenaris de l'IPCC i conseqüències 128 Respostes: mitigació i adaptació 129 22 Principals contaminants atmosfèrics i factors de dispersió 130 Els contaminants que vigila la XVPCA 130 Partícules en suspensió: PM10 i PM2,5 131 Cicle diari del NO i l'O a la ciutat 131 La inversió tèrmica 131 Factors que afavoreixen o dificulten la dispersió 132 Paper de l'arbrat urbà 133 Tema 6: Les capes fluides: la hidrosfera 23 Dinàmica oceànica i hidrogeologia continental 137 1.

Propietats fisicoquímiques de l'aigua i estructura oceànica 137 Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests 4 2. Dinàmica oceànica global 138 3. Hidrogeologia continental i conca hidrogràfica 140 4.

Dinàmica de les aigües subterrànies: permeabilitat i aqüífers 142 24 Cicle hidrològic, balanç hídric i porositat 146 Processos del cicle hidrològic 146 Balanç hídric 147 Funció reguladora de la hidrosfera 148 Porositat i permeabilitat 149 Pous: nivell estàtic i dinàmic 149 25 Porositat eficaç, gradient hidràulic i llei de Darcy 150 Porositat total i porositat eficaç 150 La permeabilitat i el gradient hidràulic 151 La llei de Darcy 151 Velocitat de l'aigua subterrània 152 Valors orientatius de K 152 26 Impactes hidrològics, contaminació i gestió de l'aigua 154 1. Alteracions antròpiques en la dinàmica fluvial 154 2. Sobreexplotació i dinàmica d'aqüífers 155 3.

Tipologia i focus de contaminació de les aigües 156 4. Agents contaminants i indicadors de qualitat 157 5. Processos crítics de degradació hídrica 158 6. Tecnologies de tractament i depuració (EDAR) 159 27 Recursos hídrics, cicle antròpic i potabilització 160 L'aigua dolça disponible i els seus usos 160 El cicle antròpic de l'aigua 161 Fases de la potabilització (ETAP) 162 Cabal ecològic 163 Sequera i escassetat 163 Recursos alternatius 163 Estalvi i gestió sostenible 164 Tema 7: Recursos naturals i gestió ambiental 28 Recursos minerals, energètics i gestió de residus 168 1. Recursos geològics i minerals industrials 168 2. Explotació minera i restauració d'espais degradats 169 3.

Recursos energètics: classificació i balanç 170 4. Combustibles fòssils i energia nuclear de fissió 171 5. Fonts d'energia renovables i alternatives 173 6.

Classificació i gestió dels residus 174 Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests 5 29 Fusió nuclear i comparació amb la fissió 180 Què és la fusió nuclear 180 Fusió i fissió comparades 181 Fonts no renovables baixes en carboni i canvi climàtic 182 30 Desenvolupament sostenible i indicadors de sostenibilitat 183 Models de desenvolupament 183 Conceptes per gestionar recursos 184 Durada de les reserves i explotació sostenible 184 Indicadors de sostenibilitat 184 Transició energètica 185 Avaluació d'impacte ambiental 185 Iniciatives locals i globals 185 31 Formulari i resum per repassar 188 Tema 1: Sistemes, riscos i mapes 188 Tema 2: Tectònica, sismes i volcans 189 Tema 3: Roques, meteorització i processos externs 189 Tema 4: La pedosfera 190 Tema 5: L'atmosfera 190 Tema 6: La hidrosfera 191 Tema 7: Recursos i sostenibilitat 192 Valors que cal saber 192 Errors típics 192 Solucions de les preguntes de repàs 194 Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests 6 1 Dinàmica de sistemes i anàlisi de riscos EN ACABAR SABRÀS Saber explicar per què la Terra es considera un sistema tancat i distingir sistemes oberts, tancats i aïllats.

Saber construir un diagrama causal i decidir si un bucle de retroalimentació és positiu o negatiu comptant les relacions inverses. Saber calcular el risc (R = P × V × E), el període de retorn i la probabilitat anual d'un fenomen. Saber aplicar els principis d'estratigrafia (superposició, horitzontalitat, intersecció) per ordenar fets geològics. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Si en una zona hi ha una riuada forta de mitjana cada 50 anys, vol dir que, si n'hi ha hagut una aquest any, estarem segurs durant 49 anys més? L'estudi de la geologia i les ciències ambientals requereix una visió holística capaç d'integrar processos físics, químics i biològics a diferents escales.

Per analitzar aquesta complexitat, s'utilitza l'enfocament sistèmic, que concep el planeta com un conjunt d'elements interconnectats que intercanvien matèria i fluxos d'energia. 1. Teoria de sistemes aplicada al planeta Terra Un sistema és un conjunt ordenat d'elements interrelacionats que funcionen com un tot unitari per complir una funció determinada. De la interacció sinèrgica entre els seus components sorgeixen les propietats emergents, trets globals que no es manifesten en cap dels elements considerats de manera aïllada.

TEMA 1 La informació geològica i la teoria de sistemes 1 Dinàmica de sistemes i anàlisi de riscos 2 Lectura de mapes topogràfics i estructures geològiques 3 Fonts d'informació: fotografia aèria, teledetecció, GNSS i SIG 4 Perfils topogràfics, talls geològics i columna estratigràfica Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests 7 CLASSIFICACIÓ DELS SISTEMES SEGONS ELS SEUS INTERCANVIS Sistema obert: manté intercanvis constants tant de matèria com d'energia amb l'entorn exterior (per exemple, un ésser viu o una conca hidrogràfica). Sistema tancat: transfereix energia amb l'exterior, però la matèria no travessa els seus límits físics.

Sistema aïllat: no comparteix ni fluxos d'energia ni matèria amb el medi que l'envolta (un model ideal teòric). A escala global, la Terra funciona com un sistema tancat: rep de forma continuada radiació solar d'ona curta i dissipa calor a l'espai en forma de radiació infraroja d'ona llarga, mentre que l'intercanvi de massa amb l'espai exterior és pràcticament negligible. Aquest flux sostingut d'energia impulsa la circulació de la matèria entre cinc subsistemes principals: Geosfera: estructura sòlida mineral i rocosa del planeta. Atmosfera: capa gasosa exterior protectora. Hidrosfera: volum global d'aigua líquida, sòlida i gasosa superficial.

Biosfera: conjunt de tots els organismes vius terrestres. Edafosfera: interfície superficial del sòl on convergeixen les quatre capes anteriors. 2. Dinàmica de sistemes: relacions causals i bucles de retroalimentació Per descriure la dinàmica d'un sistema s'identifiquen les seves variables clau i s'estableixen les connexions de causa-efecte mitjançant un diagrama causal. Entre dues variables contigües es distingeixen dos tipus d'influència: Relació directa o positiva (+): la variació de la variable origen produeix un canvi en el mateix sentit en la variable destí (si la causa creix, l'efecte creix; si la causa disminueix, l'efecte disminueix).

Relació inversa o negativa (-): la variació de la variable origen produeix un canvi en sentit oposat en la variable destí (si la causa augmenta, l'efecte es redueix). Quan una seqüència de relacions tanca un circuit sobre la variable inicial, es genera un bucle de retroalimentació (o feedback). El comportament del cicle es dedueix comptant el nombre de signes negatius: Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests 8 Tipus de retroalimentació Regla dels signes (-) Comportament dinàmic Exemple ambiental Negativa (estabilitzadora) Nombre senar de signes negatius Amorteix les pertorbacions i condueix el sistema cap a un equilibri dinàmic homeostàtic.

Augment de temperatura major evaporació més nuvolositat menor insolació superficial descens tèrmic. Positiva (desestabilitzadora) Nombre parell de signes negatius (o cap) Amplifica la desviació inicial, accelerant el creixement exponencial o el col·lapse del sistema. Augment tèrmic fusió del glaç polar disminució de l'albedo major absorció de calor increment tèrmic addicional. PROCÉS Bucle de retroalimentació tèrmica de l'albedo 3. Recursos naturals i impactes ambientals Un recurs natural és qualsevol component de la geosfera, hidrosfera, atmosfera o biosfera susceptible de ser aprofitat per satisfer les necessitats humanes i generar benefici socioeconòmic.

Es cataloguen segons la seva taxa de regeneració en renovables (es regeneren a una velocitat superior o igual a la de consum) i no renovables (dipòsits finits que s'esgoten amb l'extracció continuada). L'explotació d'aquests recursos i l'abocament de residus originen impactes ambientals, definits com les alteracions estructurals o funcionals que l'activitat antròpica indueix sobre el medi natural: Segons la distribució espacial: la contaminació pot ser puntual (focus localitzat, com el desguàs d'un col·lector industrial) o difusa (origen dispers sense punt d'emissió únic, com la dispersió de fertilitzants agraris sobre una conca).

Segons el signe de la pertorbació: impactes positius (restauració paisatgística, reforestació) o negatius (erosió accelerada, contaminació d'aqüífers). Escalfament global Augment de la temperatura mitjana superficial 1 Fusió del glaç Retirada de casquets polars i glaceres 2 Descens de l'albedo La superfície fosca oceànica reflecteix menys llum 3 Major absorció de calor L'oceà capta més radiació solar incident 4 Amplificació tèrmica Retroalimentació positiva que intensifica l'escalfament 5 Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests 9 4.

Teoria del risc natural i el seu càlcul Un risc natural expressa la valoració econòmica o humana dels danys potencials que un procés del medi pot infligir sobre la societat. Si l'activitat humana agreuja o desencadena directament aquest procés, s'anomena risc induït. EQUACIÓ DEL RISC Quantitativament, el risc és el producte de tres factors independents: Perillositat ( ): probabilitat que un fenomen destructiu d'una intensitat determinada tingui lloc en una àrea geogràfica concreta durant un interval temporal definit. Depèn de la naturalesa intrínseca del procés i del seu període de retorn.

Vulnerabilitat ( ): fracció o percentatge estimat de pèrdues humanes o danys materials respecte al total exposat (pren valors adimensionals entre 0 i 1). Depèn de la resistència dels edificis, la preparació comunitària i la capacitat de resposta civil. Exposició ( ): quantitat total de persones, infraestructures, béns econòmics o patrimoni ecològic situats a la zona d'abast del fenomen.

Càlcul probabilístic del període de retorn El període de retorn ( ) és l'interval mitjà de temps estimat, expressat en anys, que transcorre entre dues recurrències consecutives d'un esdeveniment natural d'una magnitud igual o superior a una fita crítica establerta: On és l'extensió de la sèrie històrica d'observacions (en anys) i és el recompte d'esdeveniments registrats amb dita magnitud durant aquell període. La probabilitat anual ( ) d'ocurrència de l'episodi en qualsevol any ve donada per . EXEMPLE DE CÀLCUL: PERÍODE DE RETORN D'UNA AVINGUDA FLUVIAL En un registre històric d'un riu de s'han registrat desbordaments que van superar un cabal de .

Interpretació: Això no implica que el fenomen es repeteixi cada 50 anys de manera exacta, sinó que cada any existeix un 2 % de probabilitat estadística que el riu assoleixi o superi aquest llindar de cabal. R = P × V × E P V E T T = n t t n p p = T 1 t = 150 anys n = 3 400 m /s 3 Càlcul del període de retorn: 1 T = = 3 150 50 anys Càlcul de la probabilitat anual d'ocurrència: 2 p = = 50 1 0,02 2 % anual Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests 10 5.

Gestió ambiental: planificació i mesures davant els riscos La mitigació de danys requereix coordinar tres pilars d'actuació: la predicció (determinar amb antelació el moment precís i la localització de l'esdeveniment mitjançant precursors), la previsió (elaborar cartografia de susceptibilitat i perillositat basada en la història geològica) i la prevenció (execució d'accions per minimitzar l'impacte potencial). Criteri d'actuació Mesures preventives (abans de l'esdeveniment) Mesures correctores o pal·liatives (durant o després) Objectiu fonamental Evitar que es produeixi el conflicte o reduir la vulnerabilitat i l'exposició a priori.

Reparar, restaurar o compensar els danys un cop manifestat el succés. Àmbit estructural (enginyeria) Construcció de dics de contenció, murs d'escullera, aplicació de normatives d'edificació sismoresistent. Dragatge d'urgència de llits fluvials col·lapsats, reconstrucció d'estructures malmeses, apuntalament d'immobles danyats. Àmbit no estructural (gestió) Ordenació territorial estricta, plans d'evacuació, educació ciutadana, assegurances de risc. Desplegament d'equips de rescat, atenció mèdica d'emergència, concessió d'ajuts econòmics per a zones catastròfiques.

Entre els instruments administratius de gestió destaquen les auditories ambientals (avaluació del rendiment ecològic de processos ja en marxa), l'Avaluació d'Impacte Ambiental (AIA) (estudi predictiu previ a l'aprovació d'obres públiques o privades) i la signatura de convenis i acords internacionals. 6. La informació geològica i eines cartogràfiques L'anàlisi espacial dels riscos i els recursos se sosté en tres documents bàsics: Mapa geològic: projecció horitzontal bidimensional sobre una base topogràfica que delimita les formacions rocoses que afloren a la superfície terrestre, la seva edat i les estructures tectòniques de contacte.

Tall geològic: representació gràfica d'una secció vertical del subsòl al llarg d'una línia d'orientació definida, deduint la geometria profunda de les capes a partir de les dades de superfície. Bloc diagrama: perspectiva tridimensional que integra de manera simultània el relleu superficial i dos o més talls verticals ortogonals del subsol. Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests 11 ESQUEMA Eines de representació geològica Principis d'estratigrafia per a la datació relativa Per reconstruir la cronologia dels processos en un tall geològic s'apliquen els principis fonamentals d'estratigrafia: 1.

Principi de superposició d'estrats: en una successió sedimentària no deformada, les capes inferiors són més antigues que les capes que tenen al damunt. 2. Principi de l'horitzontalitat original: els estrats es dipositen originàriament de forma plana i paral·lela a la superfície terrestre per acció de la gravetat; qualsevol inclinació o plec és posterior a la sedimentació. 3. Principi de continuïtat lateral: un estrat s'estén inicialment en totes direccions de manera contínua fins a afeblir-se o trobar el límit de la conca sedimentària. 4.

Principi de relacions de tall: qualsevol estructura geològica que en talla o deforma una altra (com una falla tectònica o una intrusió magmàtica) és més moderna que els materials o estructures que travessa. 5. Principi de les inclusions: els fragments de roca englobats dins d'una altra massa rocosa (clasts o xenòlits) són més antics que la roca matriu que els conté.

Cartografia geològica Representació gràfica del terreny Mapa geològic Afloraments superficials en planta Tall geològic Perfil vertical estructural del subsòl Bloc diagrama Model tridimensional del relleu i subsòl Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests 12 EXEMPLE RESOLT: ELABORACIÓ D'UN PERFIL TOPOGRÀFIC I CÀLCUL DE PENDENT MITJÀ En un mapa topogràfic d'escala , la distància sobre el paper entre un cim i la base d'una vall és de . La corba de nivell de indica una cota de i la de marca .

1 : 25.000 A B 6 cm A 850 m B 400 m Càlcul de la distància real sobre el terreny ( ): 1 D h D = h 6 cm × 25.000 = 150.000 cm = 1.500 m = 1,5 km Càlcul del desnivell absolut ( ): 2 dz dz = 850 m 400 m = 450 m Càlcul del pendent mitjà en tant per cent ( ): 3 p % p = % × D h dz 100 = × 1.500 m 450 m 100 = 30 % Càlcul de l'angle d'inclinació en graus ( ): 4 θ tan(θ) = = D h dz = 1.500 450 0,30 θ = arctg(0,30) 16,7 Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests 13 PAU · 2025, SETEMBRE, SÈRIE 3 Exercici 1 L'empresa Roques, SA vol ampliar els materials de construcció que ofereix en el seu catàleg. Actualment disposa de roques ornamentals d'origen magmàtic.

L'empresa, que ja està consolidada tant nacionalment com internacionalment, vol oferir roques sedimentàries que es puguin fer servir com a àrids, aglomerats, roques de construcció o productes ceràmics. Per fer- ho, l'empresa ha dut a terme un estudi prop de la població de Benamunt del Solc i ha elaborat el mapa geològic de la zona. 1.3. Si finalment l'empresa decideix explotar el terreny a la zona situada prop de Benamunt del Solc, haurà de tenir en compte l'afectació negativa sobre el territori. Indiqueu a la taula de sota dos exemples d'impactes negatius que podrien patir els habitants de Benamunt del Solc i quines mesures preventives es podrien aplicar en cada cas per a minimitzar-los.

[0,5 punts] Resolució: Per respondre a la qüestió cal identificar dos impactes antròpics concrets que afectin de forma directa la població i formular una mesura preventiva d'aplicació prèvia per a cadascun: Exemple d'impacte negatiu 1: Contaminació acústica i vibracions derivades de l'ús de maquinària pesant i voladures a la pedrera. Mesura preventiva associada 1: Instal·lació de pantalles acústiques vegetals o artificials al perímetre de l'explotació i regulació restrictiva dels horaris de detonació i treball. Exemple d'impacte negatiu 2: Augment de la concentració de pols i partícules en suspensió a l'aire respirable pel trànsit de camions i la trituració de la roca.

Mesura preventiva associada 2: Reg periòdic i asfaltat de les pistes de transport d'àrids, juntament amb l'obligació de cobrir amb tendals les caixes dels camions de transport. IDEES CLAU La Terra opera com un sistema tancat que intercanvia energia radiant amb l'exterior però manté una massa material pràcticament constant. Els bucles de retroalimentació negativa contenen un nombre senar de relacions inverses (-) i estabilitzen el sistema afavorint l'equilibri homeostàtic. El risc natural es defineix de forma quantitativa mitjançant el producte de perillositat, vulnerabilitat i exposició ( ).

El període de retorn ( ) expressa l'interval temporal mitjà entre dos esdeveniments d'una magnitud determinada i determina la probabilitat anual ( ). La datació relativa d'estrats en talls geològics requereix aplicar els principis d'estratigrafia, destacant que qualsevol fractura o intrusió és posterior als materials que talla. R = P × V × E T = t/n p = 1/T Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests 14 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 2. En un bucle causal amb quatre variables es comptabilitzen exactament dos signes negatius (-). De quin tipus de retroalimentació es tracta i com reaccionarà el sistema davant una pertorbació? 3.

Si una comarca pateix dues inundacions extraordinàries en una sèrie històrica de 80 anys, quin és el període de retorn d'aquest cabal i quina és la probabilitat anual que es produeixi? 4. Per què un dic de contenció construït a la llera d'un riu és una mesura preventiva estructural i no pas correctora? TEMA 1: LA INFORMACIÓ GEOLÒGICA I LA TEORIA DE SISTEMES 2 Lectura de mapes topogràfics i estructures geològiques EN ACABAR SABRÀS Saber llegir les corbes de nivell per deduir pendents, valls i carenes en un mapa topogràfic. Saber interpretar la direcció, el cabussament i la potència d'un estrat a partir del seu símbol.

Saber reconèixer plecs (anticlinal, sinclinal), tipus de falles i discordances en un tall o un bloc diagrama. Saber seguir els passos per construir un tall geològic a partir d'un mapa. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 5 En un mapa pla només hi ha línies corbes: com pots saber on el terreny fa més pendent i cap on baixa l'aigua d'un torrent? El mapa topogràfic: com es representa el relleu Un mapa topogràfic mostra en un pla les altituds del terreny. Ho fa amb corbes de nivell: línies que uneixen punts de la mateixa altitud. Mai no es creuen. Només se superposen quan hi ha una paret vertical. Equidistància: diferència d'altitud entre dues corbes consecutives.

És constant en tot el mapa (per exemple, 10 m o 20 m). Corbes mestres: corbes més gruixudes i numerades, normalment una de cada cinc. Serveixen per llegir ràpidament l'altitud. Escala numèrica: fracció que relaciona la distància al mapa amb la real. Amb 1:25.000, 1 cm del mapa equival a 25.000 cm (250 m) del terreny. Escala gràfica: segment graduat que dona la distància real directament. Té l'avantatge que continua sent vàlida si el mapa s'amplia o es redueix. Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests 15 Del mapa també es pot treure el pendent entre dos punts.

És el desnivell dividit per la distància horitzontal (mesurada al mapa i convertida amb l'escala): ERROR FREQÜENT Les dues magnituds han d'anar en les mateixes unitats. Si el desnivell està en metres, cal passar abans la distància del mapa (en cm) a metres reals. Reconeixement de formes del relleu La regla bàsica és que com més juntes les corbes, més pendent. La forma de les corbes indica, a més, de quin relleu es tracta. Forma Com es veu amb les corbes de nivell Cim Corbes tancades i concèntriques; l'altitud augmenta cap al centre. Depressió Corbes tancades; l'altitud disminueix cap al centre (sovint marcades amb petits traços cap a dins).

Vall o barranc Corbes en forma de V o U amb el vèrtex cap a les cotes altes (aigües amunt). Un barranc té la V molt tancada. Carena Corbes en V o U amb el vèrtex cap a les cotes baixes; és la línia divisòria d'aigües. Zona plana Corbes molt separades o absents. Penya-segat Corbes gairebé fusionades. PER RECORDAR-HO En una vall, la V «apunta» cap a la muntanya d'on ve el riu; en una carena, «apunta» cap avall. Mapes geològics, talls i blocs diagrama Hi ha tres maneres de representar la geologia: Mapa geològic: afegeix al topogràfic els afloraments de cada roca, amb colors o trames i una llegenda ordenada per edat.

Tall geològic: secció vertical del subsòl (es construeix pas a pas a «Tema 1: La informació geològica i la teoria de sistemes — Perfils topogràfics, talls geològics i columna estratigràfica»). Bloc diagrama: dibuix en perspectiva que combina la superfície i dues cares verticals. Elements d'un estrat Direcció: angle entre el nord i una línia horitzontal continguda en el pla de l'estrat. Cabussament: angle que forma l'estrat amb l'horitzontal, mesurat perpendicularment a la direcció, i sentit cap on s'inclina. pendent (%) = × d horitzontal Δh 100 Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests 16 Potència: gruix de l'estrat, mesurat perpendicularment al sostre i al mur.

Al mapa es representen amb un símbol en forma de T. El traç llarg marca la direcció. El traç curt assenyala cap on cabussa i porta escrit l'angle. Dues pistes per llegir el mapa: Els estrats horitzontals tenen límits paral·lels a les corbes de nivell. Els estrats verticals dibuixen línies rectes, independents del relleu. Plecs Un plec és una deformació dúctil dels estrats per esforços de compressió. Les parts d'un plec són: Flancs: els dos costats inclinats. Xarnera: zona de màxima curvatura. Eix: línia que uneix els punts de la xarnera.

Anticlinal Sinclinal Forma Convex cap amunt (en A) Còncau cap amunt (en U) Cabussament dels flancs Divergent, cap enfora Convergent, cap al nucli Materials del nucli Els més antics Els més moderns Al mapa, un plec erosionat apareix com a bandes simètriques repetides a banda i banda de l'eix. L'edat del nucli diu quin tipus de plec és, fins i tot sense veure'n la forma. Falles Una falla és una fractura amb desplaçament dels dos blocs. Si el pla està inclinat, el bloc de sobre és el bloc de sostre i el de sota, el bloc de mur.

Tipus Moviment Esforç Normal El bloc de sostre baixa Distensió Inversa El bloc de sostre puja Compressió De direcció (desplaçament horitzontal) Els blocs llisquen horitzontalment Cisalla Encavalcament Falla inversa de pla gairebé horitzontal; materials antics queden sobre de més moderns Compressió intensa Al mapa, una falla es reconeix perquè talla i desplaça els límits entre estrats. Contactes entre materials Concordant: estrats paral·lels dipositats seguits, sense interrupció. Segons el principi de superposició, els de sota són més antics. Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests 17 Discordança: superfície d'erosió o d'interrupció de la sedimentació entre dos conjunts.

És angular quan els estrats inferiors estan inclinats o plegats i els superiors, horitzontals. Indica aquesta seqüència: deformació, erosió i nova sedimentació. Intrusió: cos de roca magmàtica que travessa els estrats. És més moderna que tot el que talla.

ESQUEMA Estructures geològiques als mapes Passos per construir un tall geològic 〰 Plecs Deformació dúctil per compressió Anticlinal Nucli amb materials més antics Sinclinal Nucli amb materials més moderns Falles Fractura amb desplaçament de blocs Normal Sostre baixa, distensió Inversa Sostre puja, compressió De direcció Moviment horitzontal dels blocs Encavalcament Inversa de pla gairebé horitzontal Contactes Relació entre conjunts de roques Concordant Estrats paral·lels sense interrupció Discordança Superfície d'erosió entre conjunts Intrusió Magma que talla els estrats Traçar la línia de tall sobre el mapa. Anotar l'orientació dels extrems (per exemple, NW–SE).

1 Dibuixar el perfil topogràfic. Es marquen on la línia talla cada corba de nivell, es traslladen a un eix horitzontal i s'hi aixequen les altituds segons l'escala vertical. Convé usar la mateixa escala que l'horitzontal perquè els angles no es deformin. 2 Traslladar al perfil els punts on la línia talla contactes, falles i eixos de plecs. 3 Prolongar en profunditat cada límit segons el seu cabussament i respectant les potències. 4 Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests 18 Distàncies, àrees i escales L'escala és la relació entre una distància al mapa i la distància real.

En una escala numèrica 1:N, 1 unitat del mapa equival a N unitats del terreny: Per calcular N a partir d'una distància coneguda, les dues distàncies han d'anar en les mateixes unitats. Si 4 cm del mapa són 2 km reals: , és a dir, escala 1:50.000. Un mapa és d'escala gran quan N és petit (1:5.000: molt detall i poca superfície) i d'escala petita quan N és gran (1:1.000.000: molt territori i poc detall). Si el mapa s'ha ampliat o reduït (fotocòpia, pantalla), l'escala numèrica deixa de ser vàlida, però la gràfica no, perquè canvia de mida igual que el mapa.

Les superfícies es multipliquen pel quadrat del denominador, perquè l'escala actua sobre les dues dimensions: EXEMPLE En un mapa 1:25.000, una zona inundable ocupa 4 cm². Quina superfície real té? Equivalències útils: 1 ha = 10.000 m²; 1 km² = 100 ha = 1.000.000 m². Si la figura és irregular, s'hi pot dibuixar a sobre una quadrícula de quadrats d'1 cm, comptar els quadrats sencers i sumar-hi la meitat dels que queden partits; després s'aplica l'escala al quadrat. ERROR FREQÜENT Multiplicar l'àrea del mapa per N en comptes de per N². A escala 1:25.000, 1 cm² del mapa no són 25.000 cm² reals, sinó , és a dir, 62.500 m². COMPROVA-HO 6 En un mapa 1:50.000, un embassament ocupa 2 cm².

Quina superfície real té, en km²? Acolorir o tramar cada unitat igual que a la llegenda. Indicar l'escala, l'orientació i el sentit de moviment de les falles. 5 D = real D × mapa N N = D mapa D real N = 200.000 cm/4 cm = 50.000 A = real A × mapa N2 1 cm del mapa són 25.000 cm, és a dir, 250 m reals. 1 1 cm² del mapa és un quadrat de 250 m × 250 m = 62.500 m². 2 3 A = real 4 × 62.500 m = 2 250.000 m = 2 25 ha = 0,25 km2 (25.000) = 2 625.000.000 cm2 Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests 19 IDEES CLAU Les corbes de nivell uneixen punts de la mateixa altitud; com més juntes, més pendent.

En una vall la V de les corbes apunta cap a les cotes altes, i en una carena cap a les baixes. Un estrat es defineix per la direcció, el cabussament i la potència, representats amb un símbol en T. L'anticlinal té els materials més antics al nucli i el sinclinal, els més moderns. Les falles normals són distensives, les inverses i els encavalcaments són compressius, i les de direcció mouen els blocs horitzontalment. Una discordança angular indica deformació, erosió i nova sedimentació; una intrusió és més moderna que el que talla. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 7. Què vol dir una escala 1:50.000? 8. Com distingeixes en un mapa geològic erosionat un anticlinal d'un sinclinal? 9.

Per què convé que l'escala vertical del perfil sigui igual a l'horitzontal? TEMA 1: LA INFORMACIÓ GEOLÒGICA I LA TEORIA DE SISTEMES 3 Fonts d'informació: fotografia aèria,teledetecció,GNSS i SIG EN ACABAR SABRÀS Saber distingir fotografia aèria, ortofotografia i imatge de satèl·lit, i per a què serveix cadascuna. Saber explicar què és la teledetecció i diferenciar els sensors passius dels actius. Saber per a què serveixen el GNSS i els SIG en l'estudi de riscos i recursos. Saber triar el gràfic o el mapa temàtic adequat per representar unes dades. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Per saber quantes hectàrees ha cremat un gran incendi, mesuraries el perímetre caminant? Quina alternativa hi ha?

Per què calen fonts d'informació Per estudiar riscos, recursos i impactes cal saber on passa cada fenomen, com és i com canvia amb el temps. El treball de camp (observar afloraments, prendre mostres, mesurar) és imprescindible, però cobreix poca superfície. Per això es combina amb informació obtinguda a distància i organitzada en mapes digitals. Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests 20 Fotografia aèria i ortofotografia La fotografia aèria es fa des d'avions o drons. Pot ser vertical (la càmera apunta cap avall; és la que s'usa per cartografiar) o obliqua (més fàcil d'interpretar a ull, però amb una escala que canvia d'un punt a un altre).

Les fotografies verticals es fan de manera que fotos consecutives se superposin aproximadament un 60 %. Dues fotos que se superposen formen un parell estereoscòpic: mirades amb un estereoscopi, es veu el relleu en tres dimensions, cosa que permet identificar estrats, falles, esllavissades o terrasses fluvials. Una ortofotografia és una fotografia aèria corregida geomètricament (s'eliminen les deformacions degudes a la inclinació de la càmera i al relleu). Té una escala uniforme, com un mapa, i s'hi poden mesurar distàncies i superfícies. A Catalunya les elabora l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

Comparant fotografies de dates diferents es detecten canvis en el territori: creixement urbà, retrocés d'un delta o d'una platja, avenç d'una esllavissada o superfície cremada en un incendi. Teledetecció i imatges de satèl·lit DEFINICIÓ La teledetecció és l'obtenció d'informació sobre la superfície terrestre, l'atmosfera o els oceans sense contacte directe, mesurant la radiació electromagnètica que reflecteixen o emeten. Els sensors van a bord de satèl·lits, avions o drons. Cada material (aigua, vegetació, roca, neu, asfalt) reflecteix d'una manera diferent cada longitud d'ona: té una signatura espectral pròpia.

Per això els sensors mesuren diverses bandes (visible, infraroig proper, infraroig tèrmic, microones), moltes de les quals l'ull humà no veu.

Tipus de sensor Com funciona Avantatges i límits Exemples Passiu Capta la radiació solar reflectida o la calor que emet la superfície Dona imatges semblants a fotografies i en diverses bandes; el visible i l'infraroig proper necessiten la llum del Sol, i els núvols tapen la superfície Càmeres multiespectrals, sensors tèrmics Actiu Emet el seu propi senyal i en mesura el retorn Funciona de dia i de nit; el radar travessa els núvols Radar, LIDAR Tres característiques defineixen una imatge: Resolució espacial: mida del terreny que representa cada píxel (de menys d'1 m a alguns quilòmetres). Com més petit és el píxel, més detall.

Resolució temporal: cada quant temps el satèl·lit torna a passar pel mateix lloc. Resolució espectral: nombre i amplada de les bandes que capta. Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests 21 Segons l'òrbita, hi ha dos grans grups de satèl·lits d'observació: Geostacionaris (uns 36.000 km d'altura): giren a la mateixa velocitat que la Terra i veuen sempre la mateixa zona. Fan imatges cada pocs minuts, però amb poc detall. Són els meteorològics, com els Meteosat, que mostren el moviment dels núvols i dels fronts. D'òrbita polar (uns 700-800 km): passen a prop dels pols i, mentre la Terra gira a sota, acaben cobrint tot el planeta.

Donen més detall, però tornen al mateix punt cada pocs dies. Són els de recursos naturals, com els Landsat (des de 1972) o els Sentinel del programa europeu Copernicus. Una tècnica habitual és la composició en fals color: la banda de l'infraroig proper es mostra en vermell. Com que la vegetació sana reflecteix molt aquesta radiació, la vegetació vigorosa surt d'un vermell intens; la vegetació seca o cremada, en tons foscos o marrons; i l'aigua, que absorbeix l'infraroig, gairebé negra.

Dos sensors actius molt útils en geologia: Radar i interferometria radar (InSAR): comparant dues imatges radar del mateix lloc preses en dates diferents es detecten moviments del terreny de pocs mil·límetres o centímetres. Serveix per vigilar la inflació d'un volcà, la subsidència per extracció d'aigua o el moviment lent d'una esllavissada. LIDAR: un làser des d'un avió mesura la distància al terra milions de vegades. En resulta un model digital d'elevacions (MDE) molt precís, fins i tot sota la vegetació, útil per veure falles, cicatrius d'esllavissades o zones inundables.

Aplicació Què s'hi observa Meteorologia i riscos atmosfèrics Núvols, fronts, ciclons i medicans, temperatura superficial del mar Riscos geològics Deformació de volcans, esllavissades, subsidència, extensió d'una inundació o d'una colada Recursos i usos del sòl Superfície de conreus i boscos, regadius, mines i pedreres, creixement urbà Impactes ambientals Àrees cremades, marees negres, contaminació atmosfèrica (NO ), forat de la capa d'ozó, retrocés de glaceres i de la banquisa Posicionament per satèl·lit (GNSS) Els sistemes globals de navegació per satèl·lit (GNSS) permeten conèixer la posició exacta (latitud, longitud i altitud) de qualsevol punt.

El més conegut és el GPS, dels EUA; n'hi ha d'altres, com Galileo (Unió Europea), GLONASS (Rússia) o BeiDou (Xina). El receptor calcula la distància a cada satèl·lit a partir del temps que triga a arribar-li el senyal i, amb un mínim de quatre satèl·lits, determina la seva posició. Un mòbil té una precisió de pocs metres; una estació geodèsica fixa arriba als mil·límetres. Georeferenciar dades de camp: situar una mostra, un aflorament, un pou o un esvoranc. Mesurar el moviment de les plaques: les estacions permanents registren desplaçaments de pocs centímetres per any.

2 Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests 22 Vigilar deformacions: la inflació d'un volcà o el moviment d'un vessant inestable abans que es trenqui. ERROR FREQÜENT Confondre el GPS amb un SIG. El GPS (o qualsevol GNSS) només dona la posició d'un punt. El SIG és el sistema informàtic que emmagatzema, combina i analitza moltes dades geogràfiques, entre les quals hi ha les posicions obtingudes amb GPS. Sistemes d'informació geogràfica (SIG) Un SIG és un sistema informàtic que reuneix dades georeferenciades (cada dada té unes coordenades) i les organitza en capes temàtiques superposables: relleu, geologia, xarxa fluvial, usos del sòl, població, carreteres…

Capes vectorials: representen elements amb punts (pous, epicentres), línies (rius, falles) o polígons (municipis, afloraments). Capes ràster: una quadrícula de píxels amb un valor cadascun, com una imatge de satèl·lit o un model digital d'elevacions. La gran utilitat del SIG és combinar capes per respondre preguntes. Per exemple, per fer un mapa de risc d'inundació se superposen la capa de zones inundables per a diferents períodes de retorn (perillositat), la d'edificis i població (exposició) i la del tipus de construcció o de serveis d'emergència (vulnerabilitat).

També permet calcular pendents a partir del MDE, delimitar conques hidrogràfiques, mesurar superfícies o seleccionar àrees d'influència (per exemple, tots els pous a menys de 500 m d'un abocador). COMPROVA-HO 11 Vols localitzar les zones d'una comarca amb pendents d'entre 30° i 45° i sense bosc protector, per avaluar el risc d'allaus. Quines fonts i quina eina faries servir? Representar la informació: gràfics i mapes temàtics Les dades obtingudes s'han de representar perquè es puguin interpretar.

Cada tipus de gràfic serveix per a una cosa: Representació Per a què serveix Exemple Gràfic de barres Comparar quantitats entre categories o entre períodes Precipitació de cada mes; consum d'aigua per sectors Gràfic lineal Mostrar l'evolució d'una variable contínua al llarg del temps Concentració de CO any rere any; hidrograma (cabal- temps) Gràfic de sectors Mostrar les parts d'un total (percentatges) Fonts d'energia primària d'un país 2 Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests 23 Representació Per a què serveix Exemple Climograma Combinar barres (precipitació) i una línia (temperatura) amb dos eixos; el mes és sec si Clima d'una estació meteorològica Diagrama de flux Representar entrades, sortides i transferències de matèria o energia entre compartiments Cicle de l'aigua amb els volums anuals Diagrama causal Relacionar variables amb fletxes i signes (+/ ) per detectar retroalimentacions Escalfament fusió del gel menys albedo Mapa temàtic Mostrar com es distribueix una variable sobre el territori, amb colors o amb isolínies (isòbares, isotermes, isoietes, isopiezes, isosistes) Mapa de perillositat sísmica; mapa del temps PER RECORDAR-HO Abans d'interpretar qualsevol gràfic, llegeix el títol, les variables de cada eix, les unitats i l'escala.

Després descriu la tendència general (augmenta, disminueix, oscil·la), els màxims i els mínims i, si cal, calcula variacions o percentatges. IDEES CLAU L'ortofotografia és una fotografia aèria corregida geomètricament: té escala uniforme i s'hi pot mesurar com en un mapa. La teledetecció obté informació a distància mesurant la radiació que reflecteixen o emeten els materials, cadascun amb la seva signatura espectral. Els sensors passius capten la radiació solar reflectida o la calor emesa; els actius (radar, LIDAR) emeten el seu propi senyal, funcionen de nit i el radar travessa els núvols.

El GNSS (GPS, Galileo) dona posicions precises; el SIG combina capes georeferenciades per fer mapes de risc, calcular pendents o mesurar superfícies. Cada gràfic té una funció: barres per comparar, lineal per a evolucions, sectors per a proporcions, diagrames de flux per a transferències i mapes temàtics per a distribucions. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 12. Per què una ortofotografia serveix per mesurar distàncies i una fotografia aèria obliqua no? 13. Per què en una composició en fals color la vegetació sana surt vermella? 14. Quines tècniques permeten detectar que un volcà s'infla uns centímetres abans d'una erupció?

TEMA 1: LA INFORMACIÓ GEOLÒGICA I LA TEORIA DE SISTEMES 4 P < 2T Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests 24 Perfils topogràfics,talls geològics i columna estratigràfica EN ACABAR SABRÀS Saber construir un perfil topogràfic amb les escales i l'orientació, i calcular l'exageració vertical. Saber construir i interpretar un tall geològic senzill amb estrats, plecs, falles i discordances. Saber ordenar cronològicament els esdeveniments d'un tall geològic. Saber construir i llegir una columna estratigràfica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 15 Si talles un pastís de capes per la meitat, què hi veus que des de dalt no veies?

El perfil topogràfic pas a pas Un perfil topogràfic és la línia que dibuixaria el relleu si talléssim el terreny verticalment al llarg d'una línia del mapa. És la base de qualsevol tall geològic i surt sovint a la PAU. Si l'escala vertical és diferent de l'horitzontal, el relleu queda exagerat. L'exageració vertical (EV) indica quantes vegades: Per exemple, amb una escala horitzontal 1:25.000 i una vertical 1:5.000, : el relleu sembla cinc vegades més abrupte. A l'escala vertical 1:5.000, 1 cm del paper equival a 50 m de desnivell. Situa la línia de tall. Identifica els extrems (A i B) i la seva orientació (per exemple, NW–SE). Si la línia no està dibuixada, traça-la amb un regle.

1 Marca les interseccions. Posa el cantell d'una tira de paper sobre la línia A–B. Marca-hi els extrems i cada punt on la línia talla una corba de nivell, i anota'n l'altitud. Marca també els rius, els cims i les carenes. 2 Dibuixa els eixos. L'eix horitzontal té la mateixa longitud que la línia A–B del mapa (mateixa escala horitzontal). A l'eix vertical hi van les altituds, començant una mica per sota de la cota més baixa, amb l'escala vertical que es demani. 3 Trasllada els punts. Posa la tira sobre l'eix horitzontal i, damunt de cada marca, situa un punt a l'altitud que li correspon. 4 Uneix els punts amb una línia suau, no amb segments rectes.

Si entre dues corbes amb la mateixa cota hi ha un cim, el perfil puja una mica per sobre d'aquesta cota sense arribar a la de la corba següent (no supera l'equidistància). Passa el mateix, cap avall, al fons d'una vall. 5 Completa'l. Escriu les lletres i l'orientació als extrems, les escales horitzontal i vertical, i el nom dels elements (rius, cims, pobles). 6 EV = denominador de l'escala vertical denominador de l'escala horitzontal EV = 25.000/5.000 = 5 Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests 25 ERROR FREQÜENT Oblidar les escales i l'orientació, unir els punts amb rectes o dibuixar el cim exactament a l'altitud de l'última corba.

A la PAU es demana explícitament indicar l'escala i l'orientació del perfil. El tall geològic pas a pas El tall geològic afegeix al perfil topogràfic la disposició de les roques en profunditat, deduïda del mapa geològic. Convé fer-lo sense exageració vertical (mateixa escala en els dos eixos), perquè altrament els cabussaments es veuen més inclinats del que són. PER RECORDAR-HO Regla de les V.

Quan un contacte travessa una vall: si els estrats són horitzontals, la V que dibuixa segueix les corbes de nivell i apunta aigües amunt; si els estrats cabussen aigües avall amb més inclinació que el pendent de la vall, la V apunta aigües avall, en el sentit del cabussament; i si són verticals, el contacte passa recte. Reconstruir la història geològica A la PAU sovint es demana ordenar els esdeveniments d'un tall. S'apliquen els principis d'estratigrafia (vegeu «Tema 1: La informació geològica i la teoria de sistemes — Dinàmica de sistemes i anàlisi de riscos»): Fes el perfil topogràfic de la línia de tall, tal com s'ha explicat. 1 Trasllada els contactes.

Amb la mateixa tira de paper, marca on la línia de tall travessa cada límit entre unitats, cada falla, cada eix de plec i cada discordança, i porta aquests punts damunt del perfil. 2 Dedueix la inclinació de cada contacte a partir del mapa: si el contacte segueix les corbes de nivell, els estrats són horitzontals i al tall són línies horitzontals; si és una línia recta que no fa cas del relleu, són verticals; si hi ha un símbol de cabussament, són inclinats i es dibuixen amb aquest angle cap al costat que indica el traç curt. Si la línia de tall és obliqua a la direcció dels estrats, l'angle que es veu al tall (cabussament aparent) és menor que el real.

3 Prolonga els contactes en profunditat mantenint el cabussament i la potència (gruix perpendicular) de cada estrat, que es considera constant si no hi ha cap indicació contrària. 4 Dibuixa les estructures. Plecs: si les mateixes unitats es repeteixen simètricament, hi ha un plec; si al nucli hi ha les més antigues és un anticlinal, i si hi ha les més modernes, un sinclinal. Falles: traça el pla amb la seva inclinació, desplaça els estrats a banda i banda i indica amb fletxes el moviment de cada bloc. Discordances: les capes de sota queden tallades per la superfície de discordança i les de sobre hi són paral·leles. Intrusions: el cos magmàtic talla les capes que travessa.

5 Acaba'l amb les trames o els colors de la llegenda, les escales, l'orientació i el nom de les estructures. 6 Els materials de sota són més antics que els de sobre (superposició), sempre que la sèrie no estigui invertida. 1 Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests 26 COMPROVA-HO 16 En un tall, les capes A, B i C (de baix a dalt) formen un anticlinal; a sobre, en discordança angular, hi ha la capa D, horitzontal; una falla normal talla A, B, C i D. Ordena els esdeveniments.

La columna estratigràfica DEFINICIÓ Una columna estratigràfica és la representació vertical i ordenada de les capes d'una zona, de la més antiga (a baix) a la més moderna (a dalt), amb el gruix de cada capa proporcional a la seva potència i una trama que n'indica la roca. Al costat de la columna s'hi solen afegir l'edat, la potència, els fòssils i l'ambient sedimentari de cada unitat. Les trames més habituals són: maons per a les calcàries, punts per als gresos i les sorres, cercles per als conglomerats i ratlles horitzontals curtes per a les lutites i les argiles. Com es construeix a partir d'un mapa o d'un tall: Com es llegeix.

La columna explica com ha canviat el medi al llarg del temps: Una successió de conglomerats gresos lutites calcàries (gra cada cop més fi i, al final, roques marines) indica que el mar avançava sobre el continent: una transgressió. La successió inversa indica una regressió. Les evaporites (guix, sal) indiquen una conca tancada amb clima àrid; el carbó, un ambient pantanós continental amb molta vegetació; els esculls de corall, un mar càlid i poc profund. Els fòssils guia (per exemple, els trilobits del Paleozoic, els ammonits del Mesozoic o els nummulits del Paleogen) donen l'edat i permeten correlacionar columnes de llocs diferents.

Un plec és posterior a tots els estrats que plega i anterior als que el recobreixen sense estar plegats. 2 Una falla és posterior a les capes que talla i anterior a les que la fossilitzen (la cobreixen sense estar desplaçades). 3 Una discordança indica una interrupció: deformació o aixecament, erosió i nova sedimentació. 4 Una intrusió és posterior a tot el que talla. 5 L'últim esdeveniment acostuma a ser l'erosió que ha modelat el relleu actual. 6 Ordena les unitats de la més antiga a la més moderna (llegenda, superposició, relacions de tall).

1 Tria una escala vertical i calcula el gruix de cada capa a partir de la seva potència real (perpendicular a l'estrat), no de l'amplada de l'aflorament al mapa. 2 Dibuixa les capes l'una sobre l'altra amb la seva trama. 3 Representa els contactes: una línia recta si és concordant i una línia ondulada si és una discordança o una superfície d'erosió, on falta registre (una llacuna estratigràfica). 4 Afegeix a la dreta l'edat, els fòssils i, si es pot deduir, l'ambient de cada capa. 5 Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests 27 ERROR FREQÜENT Confondre la columna estratigràfica amb el tall geològic.

El tall mostra la geometria de les capes (inclinació, plecs, falles) al llarg d'una línia; la columna només mostra l'ordre i el gruix de les capes, com si les apiléssim horitzontalment, sense cap estructura. IDEES CLAU El perfil topogràfic es fa traslladant amb una tira de paper les interseccions de la línia de tall amb les corbes de nivell i unint els punts amb una línia suau. L'exageració vertical és el quocient entre els denominadors de l'escala horitzontal i la vertical; el tall geològic s'ha de fer preferiblement sense exageració.

Al mapa, els contactes paral·lels a les corbes de nivell indiquen estrats horitzontals; els rectes, verticals; i els que porten símbol de cabussament, inclinats. Una falla o una intrusió és posterior a tot el que talla; una discordança implica deformació o aixecament, erosió i nova sedimentació. La columna estratigràfica ordena les capes de la més antiga (a baix) a la més moderna (a dalt) amb el seu gruix real; un gra que s'afina cap amunt i roques marines al final indiquen una transgressió. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 17. Un perfil té escala horitzontal 1:50.000 i vertical 1:10.000. Quina exageració vertical té i què vol dir? 18.

Com reconeixes en un mapa geològic que uns estrats són horitzontals? 19. Què indica una línia ondulada en una columna estratigràfica? Test · Tema 1 Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 20. Com es classifica el planeta Terra des del punt de vista de la teoria general de sistemes? 21. Quin comportament defineix un bucle de retroalimentació negativa en un diagrama causal? Sistema estàtic a) Sistema obert b) Sistema tancat c) Sistema aïllat d) Creixement exponencial sense límit a) Autoregulació i estabilització del sistema b) Absència de signes negatius al bucle c) Multiplicació de les pertorbacions inicials d) Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests 28 22.

Quin factor del risc natural es redueix directament quan s'aplica una normativa sismoresistent en edificis? 23. Segons el principi de relacions de tall, quin és l'ordre temporal entre una falla i les capes que travessa? 24. Corbes de nivell en V amb el vèrtex cap a cotes baixes indiquen... 25. En una falla, el bloc de sostre puja respecte al mur. Quin tipus és? 26. Un dic magmàtic travessa tres estrats. Què pots afirmar? 27. Al mapa, uns límits d'estrats paral·lels a les corbes de nivell indiquen estrats... 28. Quin tipus de satèl·lit fa imatges de la mateixa zona cada pocs minuts i serveix per seguir el moviment dels núvols? 29.

Quin avantatge té el radar respecte d'un sensor passiu del visible? 30. Per fer un mapa de risc d'inundació d'un municipi, quina eina permet superposar les zones inundables, els edificis i la població?

Vulnerabilitat a) Període de retorn b) Exposició c) Perillositat d) La falla és anterior als estrats a) Es van formar de manera simultània b) Depèn de la composició del sediment c) La falla és posterior als estrats d) Una carena a) Un barranc b) Una vall c) Una depressió d) Inversa a) Normal b) Transformant c) De direcció d) Té la mateixa edat que l'estrat central a) El dic és més modern que els estrats b) Indica una discordança angular c) El dic és més antic que els estrats d) Verticals a) Fallats b) Plegats en anticlinal c) Horitzontals d) Geostacionari a) D'òrbita polar b) De navegació GNSS c) Un satèl·lit amb LIDAR d) No necessita cap plataforma a) Funciona de nit i travessa els núvols b) Dona imatges en color natural c) Té sempre més resolució espacial d) Un sismògraf a) Un SIG b) Un receptor GPS c) Un estereoscopi d) Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests 29 31.

Quin gràfic és més adequat per mostrar l'evolució de la concentració de CO des de 1960? 32. En un perfil amb escala horitzontal 1:25.000 i vertical 1:5.000, quina és l'exageració vertical? 33. Una falla talla les capes A, B i C, però la capa D, que les recobreix, no està desplaçada. Què es pot afirmar? 34. Quina successió, de baix a dalt, indica una transgressió marina? 35. Per què convé fer el tall geològic amb la mateixa escala horitzontal i vertical?

Diagrama causal a) Gràfic lineal b) Bloc diagrama c) Gràfic de sectors d) 125 a) 5 b) 0,2 c) 20.000 d) La falla és anterior a A a) La falla és posterior a C i anterior a D b) La falla és posterior a D c) D és més antiga que A d) Guix sal carbó a) Granit gneis esquist b) Calcàries lutites gresos conglomerats c) Conglomerats gresos lutites calcàries d) Perquè les falles només es veuen sense exageració a) Perquè l'escala vertical sempre ha de ser 1:1.000 b) Perquè els cabussaments i els gruixos no es deformin c) Perquè així hi cap tot el mapa d) Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests 30 5 Tectònica global i dinàmica litosfèrica EN ACABAR SABRÀS Saber explicar la convecció del mantell i les forces que mouen les plaques (slab pull i ridge push).

Saber diferenciar les vores divergents, convergents i transformants i els fenòmens geològics de cadascuna. Saber relacionar el gradient geotèrmic i les anomalies geotèrmiques amb l'aprofitament de l'energia geotèrmica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 36 Per què els grans terratrèmols i els volcans no es reparteixen a l'atzar pel planeta, sinó que dibuixen línies llargues com el Cinturó de Foc del Pacífic? 1. El motor tèrmic planetari: convecció mantèl·lica i dinàmica litosfèrica La Terra actua com una màquina tèrmica gegant que dissipa calor des de les zones profundes cap a l'exterior.

L'origen d'aquesta energia interna rau en dues fonts principals: la calor residual procedent de l'etapa d'acreció gravitatòria primordial del planeta i l'alliberament continu d'energia per desintegració radioactiva d'isòtops inestables (com ara , i ) presents al mantell i a l'escorça. Aquesta diferència de temperatura entre la base del mantell (en contacte amb el nucli extern a través del nivell D'') i la superfície terrestre estableix un règim de cèl·lules de convecció mantèl·lica.

Tot i que el mantell està constituït per roques sòlides silicatades, les condicions extremes de pressió i temperatura permeten que es comporti com un fluid d'altíssima viscositat en escales de temps geològiques (de milions d'anys), mitjançant mecanismes de fluència plàstica en estat sòlid. TEMA 2 Tectònica de plaques i geodinàmica interna 5 Tectònica global i dinàmica litosfèrica 6 Risc sísmic i tsunamis 7 Avaluació de la perillositat sísmica i efectes locals 8 Magmatisme i risc volcànic 9 Tipus d'erupcions i d'edificis volcànics U 238 Th 232 K 40 Ciències de la Terra (CTMA) PAU: apunts, esquemes i tests 31 En aquest circuit convectiu, el material calent i menys dens ascendeix cap a la…