1. Les Malalties Infeccioses
Flashcards
- Què són els microorganismes patògens?
- Microorganismes que poden causar malalties infeccioses.
- Quina és la principal diferència entre virus i bacteris?
- Els virus necessiten una cèl·lula hoste per reproduir-se, mentre que els bacteris són organismes unicel·lulars que es reprodueixen per si mateixos.
- Quines són les tres fases principals d'una malaltia infecciosa?
- Incubació, desenvolupament i convalescència.
- Què és un antigen?
- Qualsevol substància capaç de desencadenar una resposta immunitària.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents opcions descriu millor els bacteris?
- a) Microorganismes unicel·lulars eucariotes.
- b) Microorganismes pluricel·lulars procariotes.
- c) Microorganismes unicel·lulars procariotes.
- d) Microorganismes que només es reprodueixen dins de les cèl·lules.
Resposta: c) Microorganismes unicel·lulars procariotes.. Els bacteris són microorganismes unicel·lulars procariotes que es reprodueixen ràpidament i poden produir toxines.
- Quina és la funció principal de la microbiota normal intestinal?
- a) Destruir les cèl·lules infectades per virus.
- b) Evitar la proliferació de microorganismes patògens.
- c) Produir toxines per combatre altres bacteris.
- d) Facilitar l'entrada de patògens a l'organisme.
Resposta: b) Evitar la proliferació de microorganismes patògens.. La microbiota normal intestinal competeix amb els patògens per nutrients i allibera substàncies inhibitòries, evitant la seva proliferació.
- Quina de les següents és una característica de la immunitat innata?
- a) És específica i té memòria immunològica.
- b) Actua lentament després del primer contacte amb el patogen.
- c) És inespecífica i actua ràpidament.
- d) Només es desenvolupa després de la vacunació.
Resposta: c) És inespecífica i actua ràpidament.. La immunitat innata és inespecífica, actuant igual enfront de qualsevol patogen, i és ràpida, responent en segons.
2. La Immunitat i el Sistema Immunitari
Flashcards
- Què és un antigen?
- Qualsevol substància capaç de desencadenar una resposta immunitària.
- Quins són els dos tipus principals d'immunitat?
- Immunitat innata i immunitat adquirida.
- Quina característica diferencia la immunitat adquirida de la innata?
- L'especificitat i la memòria immunològica.
- Quins són els components principals de les barreres primàries de la immunitat innata?
- La pell, les secrecions i la microbiota normal.
Preguntes tipus test
- Quina és la principal funció del sistema immunitari?
- a) Reconèixer i neutralitzar substàncies estranyes a l'organisme.
- b) Transportar oxigen a les cèl·lules del cos.
- c) Regular la temperatura corporal.
- d) Digerir els aliments i absorbir nutrients.
Resposta: a) Reconèixer i neutralitzar substàncies estranyes a l'organisme.. El sistema immunitari té la capacitat de reconèixer molècules estranyes a l'organisme i conduir a la seva neutralització o destrucció.
- Quina de les següents és una característica de la immunitat innata?
- a) És específica per a cada tipus de patogen.
- b) Actua lentament després del primer contacte amb el patogen.
- c) Té memòria immunològica.
- d) Actua ràpidament i de manera inespecífica contra qualsevol patogen.
Resposta: d) Actua ràpidament i de manera inespecífica contra qualsevol patogen.. La immunitat innata actua ràpidament i de manera inespecífica contra qualsevol patogen, sense necessitat d'un contacte previ.
- Quina de les següents estructures NO forma part de les barreres primàries de la immunitat innata?
- a) La pell.
- b) Les secrecions mucoses.
- c) La microbiota intestinal.
- d) Les cèl·lules Natural Killer (NK).
Resposta: d) Les cèl·lules Natural Killer (NK).. Les cèl·lules NK formen part de les barreres secundàries de la immunitat innata, mentre que la pell, les secrecions mucoses i la microbiota intestinal són barreres primàries que eviten l'entrada de patògens.
2.1. Tipus d'immunitat
Flashcards
- Què és la immunitat innata?
- La immunitat que tenim des del naixement i que actua ràpidament contra qualsevol patogen.
- Què és la immunitat adquirida?
- La immunitat que s'obté després d'un primer contacte amb el patogen i que és específica per a ell.
- Quina característica principal té la immunitat innata?
- És inespecífica i actua igual davant de qualsevol patogen.
- Quina característica principal té la immunitat adquirida?
- És específica i té memòria immunològica.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents és una característica de la immunitat innata?
- a) És específica per a cada patogen.
- b) Actua lentament després del primer contacte.
- c) Té memòria immunològica.
- d) Actua ràpidament i de manera inespecífica.
Resposta: d) Actua ràpidament i de manera inespecífica.. La immunitat innata és la primera línia de defensa, actuant ràpidament i de manera inespecífica contra qualsevol patogen, sense necessitat d'un contacte previ.
- Quin tipus de cèl·lula és clau en la immunitat adquirida?
- a) Eritròcits
- b) Limfòcits
- c) Plaquetes
- d) Neutròfils
Resposta: b) Limfòcits. Els limfòcits són les cèl·lules clau en la immunitat adquirida, ja que reconeixen específicament els antígens i generen una resposta immune adaptada.
- Quina característica diferencia la immunitat adquirida de la innata?
- a) Rapidesa de resposta
- b) Especificitat envers els antígens
- c) Presència des del naixement
- d) Participació de barreres físiques
Resposta: b) Especificitat envers els antígens. La immunitat adquirida es distingeix per la seva capacitat de reconèixer i respondre específicament a diferents antígens, a diferència de la resposta inespecífica de la immunitat innata.
3. La Immunitat Innata/Inespecífica
Flashcards
- Què és la immunitat innata?
- La immunitat que tenim des del naixement i que actua ràpidament contra qualsevol patogen.
- Quines són les barreres primàries de la immunitat innata?
- La pell, les secrecions i la microbiota normal intestinal.
- Quin enzim present en les secrecions destrueix la paret bacteriana?
- Lisozim.
- Quina és la funció de l'interferó?
- Dificultar la producció de virus.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents NO és una barrera primària de la immunitat innata?
- a) La pell
- b) Les secrecions mucoses
- c) La microbiota intestinal
- d) Les cèl·lules NK
Resposta: d) Les cèl·lules NK. Les cèl·lules NK són una barrera secundària, ja que actuen a l'interior de l'organisme un cop el patogen ha superat les barreres primàries.
- Quin tipus de proteïna antimicrobiana dificulta la producció de virus?
- a) Lisozim
- b) Interferó
- c) Espermina
- d) Histamina
Resposta: b) Interferó. L'interferó és una proteïna que interfereix en la replicació dels virus dins les cèl·lules, dificultant així la seva producció.
- Quina funció tenen els neutròfils en la resposta inflamatòria?
- a) Alliberar histamina per dilatar els capil·lars
- b) Destruir cèl·lules infectades per virus
- c) Eliminar patògens per fagocitosi
- d) Activar els limfòcits B
Resposta: c) Eliminar patògens per fagocitosi. Els neutròfils són cèl·lules fagocítiques que s'encarreguen d'eliminar patògens mitjançant la fagocitosi en la resposta inflamatòria.
3.1. Barreres primàries
Flashcards
- Què són les barreres primàries en el sistema immunitari?
- Són mecanismes que eviten l'entrada de patògens a l'organisme.
- Quin component de la pell actua com a barrera física contra patògens?
- La presència d'escates.
- Què són els lisozims i on es troben?
- Enzims que destrueixen la paret bacteriana, presents en secrecions com la saliva i les llàgrimes.
- Com contribueix la microbiota normal intestinal a la immunitat?
- Competint amb patògens per nutrients i alliberant substàncies inhibitòries.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents és una funció de la microbiota normal intestinal?
- a) Facilitar la proliferació de microorganismes patògens.
- b) Competir pels nutrients amb microorganismes patògens.
- c) Inhibir la resposta del sistema immunitari.
- d) Augmentar l'absorció de toxines.
Resposta: b) Competir pels nutrients amb microorganismes patògens.. La microbiota normal intestinal competeix pels nutrients amb els microorganismes patògens, evitant la seva proliferació i ajudant a mantenir l'equilibri en l'organisme.
- Quina de les següents secrecions conté lisozims, que destrueixen la capa de mureïna de la paret bacteriana?
- a) Secreció àcida de l'epiteli vaginal.
- b) Secreció mucosa de les vies respiratòries.
- c) Saliva.
- d) Secreció sebàcia de la pell.
Resposta: c) Saliva.. La saliva conté lisozims, enzims que destrueixen la capa de mureïna de la paret bacteriana, oferint protecció contra bacteris.
- Quin component de la pell actua com a barrera primària contra patògens?
- a) Glàndules sudorípares.
- b) Descamació de capes externes.
- c) Vasos sanguinis.
- d) Cèl·lules nervioses.
Resposta: b) Descamació de capes externes.. La descamació de les capes externes de la pell ajuda a eliminar patògens que poden estar adherits a la superfície, actuant com una barrera física.
3.2. Barreres secundàries
Flashcards
- Què són les barreres secundàries?
- Mecanismes de defensa interns que s'activen quan els patògens travessen les barreres primàries.
- Quina funció té l'interferó?
- Dificulta la producció de virus a les cèl·lules infectades.
- Què fan les cèl·lules NK?
- Detecten i destrueixen cèl·lules canceroses i cèl·lules infectades per virus.
- Què és la fagocitosi?
- Procés d'englobament i digestió de patògens per part de cèl·lules fagocítiques.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents NO és una barrera secundària de la immunitat innata?
- a) Proteïnes antimicrobianes
- b) Cèl·lules fagocítiques
- c) La pell
- d) Cèl·lules NK
Resposta: c) La pell. La pell és una barrera primària, mentre que les proteïnes antimicrobianes, les cèl·lules fagocítiques i les cèl·lules NK són barreres secundàries que s'activen quan els patògens ja han entrat a l'organisme.
- Quina funció té l'interferó com a proteïna antimicrobiana?
- a) Destrueix directament els bacteris
- b) Dificulta la producció de virus
- c) Activa la resposta inflamatòria
- d) Fagocita les cèl·lules infectades
Resposta: b) Dificulta la producció de virus. L'interferó dificulta la producció de virus, interferint en la seva replicació dins de les cèl·lules.
- Quin tipus de cèl·lula fagocítica es transforma en macròfag en migrar als teixits?
- a) Neutròfil
- b) Basòfil
- c) Monòcit
- d) Eosinòfil
Resposta: c) Monòcit. Els monòcits, que es troben en el flux sanguini, migren als teixits i es transformen en macròfags, augmentant la seva capacitat fagocítica.
Resposta inflamatòria
Flashcards
- Què és la histamina?
- Substància alliberada pels mastòcits que provoca la dilatació dels capil·lars sanguinis.
- Què és la fagocitosi?
- Procés pel qual les cèl·lules (com macròfags i neutròfils) engloben i destrueixen patògens.
- Què és la diapedesi?
- Procés pel qual els leucòcits travessen les parets dels vasos sanguinis per arribar als teixits.
- Què fan els macròfags?
- Eliminen patògens per fagocitosi i intervenen en la immunitat específica.
Preguntes tipus test
- Quina substància alliberen els mastòcits durant la resposta inflamatòria?
- a) Lisozima
- b) Histamina
- c) Interferó
- d) Espermina
Resposta: b) Histamina. Els mastòcits alliberen histamina, que provoca la dilatació dels capil·lars sanguinis i augmenta la permeabilitat dels vasos.
- Quin efecte té la dilatació dels capil·lars sanguinis durant la resposta inflamatòria?
- a) Disminueix l'afluència de sang
- b) Augmenta la pressió sanguínia
- c) Disminueix la permeabilitat dels vasos
- d) Augmenta l'afluència de sang
Resposta: d) Augmenta l'afluència de sang. La dilatació dels capil·lars sanguinis provoca una major afluència de sang a la zona infectada.
- Quin procés utilitzen els macròfags i neutròfils per eliminar patògens durant la resposta inflamatòria?
- a) Pinocitosi
- b) Exocitosi
- c) Fagocitosi
- d) Diapedesi
Resposta: c) Fagocitosi. Els macròfags i neutròfils eliminen els patògens per fagocitosi, un tipus d'endocitosi en què engloben l'agent patogen.
4. La Immunitat Adquirida/Específica
Flashcards
- Què és la immunitat adquirida?
- Immunitat que s'obté després d'un primer contacte amb un patogen.
- Quins són els dos tipus principals de limfòcits?
- Limfòcits B i limfòcits T.
- On es formen els limfòcits B?
- A la medul·la òssia.
- On maduren els limfòcits T?
- Al tim.
Preguntes tipus test
- Quin tipus de cèl·lules intervenen en la immunitat adquirida?
- a) Eritròcits
- b) Limfòcits
- c) Plaquetes
- d) Neutròfils
Resposta: b) Limfòcits. Els limfòcits són les cèl·lules clau que intervenen en la immunitat adquirida, reconeixent i responent a antígens específics.
- On maduren els limfòcits T?
- a) Medul·la òssia
- b) Ganglis limfàtics
- c) Tim
- d) Melsa
Resposta: c) Tim. Els limfòcits T maduren al tim, on desenvolupen la capacitat de reconèixer i respondre a antígens específics.
- Quina és la funció principal dels limfòcits T citotòxics?
- a) Produir anticossos
- b) Activar altres limfòcits
- c) Destruir cèl·lules infectades
- d) Fagocitar patògens
Resposta: c) Destruir cèl·lules infectades. Els limfòcits T citotòxics destrueixen les cèl·lules infectades per patògens mitjançant l'alliberació de citotoxines.
4.1. Els limfòcits
Flashcards
- On maduren els limfòcits T?
- En el tim
- Quina és la funció dels limfòcits T col·laboradors?
- Activar altres limfòcits T i B
- Què produeixen els limfòcits B quan s'activen?
- Anticossos
- On es formen els limfòcits B?
- Medul·la òssia
Preguntes tipus test
- On es formen els limfòcits B en mamífers?
- a) En el tim
- b) En la medul·la òssia
- c) En els ganglis limfàtics
- d) En la melsa
Resposta: b) En la medul·la òssia. Els limfòcits B es formen a la medul·la òssia en mamífers, mentre que en aus maduren en la bossa de Fabrici.
- Quina és la funció principal dels limfòcits T citotòxics?
- a) Activar els limfòcits B
- b) Produir anticossos
- c) Destruir cèl·lules infectades per patògens
- d) Regular la resposta inflamatòria
Resposta: c) Destruir cèl·lules infectades per patògens. Els limfòcits T citotòxics destrueixen les cèl·lules infectades per patògens mitjançant l'alliberació de citotoxines.
- Quina característica NO correspon als limfòcits T?
- a) Maduren al tim
- b) Tenen un receptor d'antigen amb un sol lloc d'unió
- c) Produeixen anticossos
- d) Hi ha limfòcits T helper i citotòxics
Resposta: c) Produeixen anticossos. A diferència dels limfòcits B, els limfòcits T no produeixen anticossos.
4.2. Els òrgans limfoides
Flashcards
- On es formen els limfòcits B?
- A la medul·la òssia
- On maduren els limfòcits T?
- Al tim
- Quina és la funció dels limfòcits T citotòxics?
- Destruir cèl·lules infectades
- Què filtren els ganglis limfàtics?
- La limfa
Preguntes tipus test
- On es formen els limfòcits B en mamífers?
- a) A la medul·la espinal
- b) Al tim
- c) A la medul·la òssia
- d) Als ganglis limfàtics
Resposta: c) A la medul·la òssia. Els limfòcits B es formen a la medul·la òssia en mamífers.
- Quina és la funció principal dels limfòcits T citotòxics?
- a) Activar els limfòcits B
- b) Produir anticossos
- c) Destruir cèl·lules infectades
- d) Regular la resposta inflamatòria
Resposta: c) Destruir cèl·lules infectades. Els limfòcits T citotòxics destrueixen les cèl·lules infectades per patògens mitjançant l'alliberació de citotoxines.
- Quin dels següents és un òrgan limfoide primari?
- a) La melsa
- b) Els ganglis limfàtics
- c) El tim
- d) Els fol·licles limfàtics
Resposta: c) El tim. El tim és un òrgan limfoide primari on maduren els limfòcits T.
4.3. Les cèls presentadores d'antígen i l'MHС
Flashcards
- Què necessiten els limfòcits T per activar-se?
- Cèl·lules presentadores d'antígens.
- Quins tipus de cèl·lules poden ser cèl·lules presentadores d'antígens?
- Macròfags, cèl·lules tumorals, cèl·lules infectades per virus.
- On es troba el complex d'histocompatibilitat principal (MHC)?
- A la membrana de totes les cèl·lules.
- Quina és la funció del MHC?
- Ajudar a diferenciar el que és propi del que és aliè.
Preguntes tipus test
- Quin tipus de cèl·lules presentadores d'antigen poden activar els limfòcits T?
- a) Només les cèl·lules tumorals
- b) Macròfags, cèl·lules tumorals i cèl·lules infectades per virus
- c) Només els macròfags
- d) Només les cèl·lules dendrítiques
Resposta: b) Macròfags, cèl·lules tumorals i cèl·lules infectades per virus. Els limfòcits T necessiten cèl·lules presentadores d'antigen per activar-se, i aquestes poden ser macròfags, cèl·lules tumorals o cèl·lules infectades per virus.
- On es troba el complex d'histocompatibilitat principal (MHC)?
- a) Només a les cèl·lules immunitàries
- b) A la membrana de totes les cèl·lules del cos
- c) Només a les cèl·lules nucleades
- d) Només als limfòcits T
Resposta: b) A la membrana de totes les cèl·lules del cos. El MHC es troba a la membrana de totes les cèl·lules del cos i ajuda a diferenciar el que és propi del que és aliè.
- Quin tipus de MHC presenta antígens intracel·lulars?
- a) MHC de tipus III
- b) MHC de tipus II
- c) MHC de tipus I
- d) Tots els tipus de MHC
Resposta: c) MHC de tipus I. L'MHC de tipus I es troba en totes les cèl·lules nucleades i presenta antígens intracel·lulars.
5. Els Antígens i els Anticossos
Flashcards
- Què és un antigen?
- Una substància capaç de desencadenar una resposta immunitària i unir-se a un anticòs.
- Què són els heteroantígens?
- Molècules alienes a l'organisme que desencadenen una resposta immunitària.
- Què són els autoantígens?
- Molècules pròpies de l'individu que el sistema immunitari reconeix com a estranyes.
- Què són els anticossos?
- Molècules proteiques produïdes pels limfòcits B per unir-se als antígens.
Preguntes tipus test
- Quina és la funció principal dels antígens en el sistema immunitari?
- a) Destruir directament les cèl·lules infectades
- b) Activar la resposta immunitària i unir-se als anticossos
- c) Regular la temperatura corporal
- d) Transportar oxigen en la sang
Resposta: b) Activar la resposta immunitària i unir-se als anticossos. Els antígens són substàncies que desencadenen una resposta immunitària en unir-se als anticossos, activant així el sistema immunitari.
- Quins tipus d'antígens són molècules alienes a l'organisme que desencadenen una resposta immunitària?
- a) Autoantígens
- b) Isoantígens
- c) Heteroantígens
- d) Antígens univalents
Resposta: c) Heteroantígens. Els heteroantígens són molècules alienes a l'organisme que desencadenen una resposta immunitària, a diferència dels autoantígens (molècules pròpies) i els isoantígens (antígens presents en alguns membres d'una espècie).
- Quina és la funció principal dels anticossos?
- a) Transportar nutrients a les cèl·lules
- b) Unir-se específicament als antígens per neutralitzar-los o marcar-los per a la destrucció
- c) Regular la pressió sanguínia
- d) Generar energia per a l'organisme
Resposta: b) Unir-se específicament als antígens per neutralitzar-los o marcar-los per a la destrucció. Els anticossos són proteïnes produïdes pels limfòcits B per unir-se als antígens, neutralitzant-los o marcant-los per a la destrucció per altres cèl·lules del sistema immunitari.
5.4 Reacció antigen-anticòs
Flashcards
- Què és la reacció antigen-anticòs?
- Una interacció específica entre un anticòs i un antigen.
- Quins tipus d'enllaços intervenen en la reacció antigen-anticòs?
- Enllaços de Van der Waals.
- Què és una reacció de precipitació?
- Formació de complexos insolubles entre antígens i anticossos.
- Què és l'aglutinació?
- Reacció d'anticossos amb antígens en la superfície de cèl·lules, formant agregats.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents opcions descriu millor la reacció antigen-anticòs?
- a) Un procés irreversible que només es produeix en condicions àcides.
- b) Una interacció específica i reversible entre les porcions variables d'un anticòs i un antigen.
- c) Una reacció que sempre resulta en la destrucció immediata de l'antigen.
- d) Un procés que només involucra enllaços covalents forts.
Resposta: b) Una interacció específica i reversible entre les porcions variables d'un anticòs i un antigen.. La reacció antigen-anticòs és específica i reversible, i esdevé entre les porcions variables de les cadenes H i L de l'anticòs i el determinant de l'antigen, mitjançant enllaços febles com els de Van der Waals.
- Què passa durant una reacció d'aglutinació?
- a) Els antígens solubles precipiten formant complexos insolubles.
- b) Els anticossos reaccionen amb antígens a la superfície de cèl·lules, formant agregats.
- c) Els anticossos neutralitzen la capacitat infecciosa dels virus.
- d) Els anticossos marquen els patògens per facilitar la fagocitosi.
Resposta: b) Els anticossos reaccionen amb antígens a la superfície de cèl·lules, formant agregats.. En una reacció d'aglutinació, els anticossos (aglutinines) reaccionen amb antígens a la superfície de bacteris o altres cèl·lules, formant agregats que sedimenten.
- Quin és el resultat principal d'una reacció de neutralització en el context de la resposta immunitària?
- a) L'augment de la fagocitosi per part dels macròfags.
- b) La precipitació d'antígens solubles per facilitar la seva eliminació.
- c) La disminució de la capacitat d'infecció d'un virus.
- d) L'activació del sistema del complement per destruir les cèl·lules infectades.
Resposta: c) La disminució de la capacitat d'infecció d'un virus.. En la reacció de neutralització, la unió de l'anticòs amb el determinant antigènic de la càpsula vírica disminueix la capacitat d'infecció del virus.
6. Les Respostes de la Immunitat Adquirida
Flashcards
- Què és la resposta humoral?
- Resposta immunitària que involucra la producció d'anticossos per limfòcits B per neutralitzar patògens extracel·lulars.
- Què són els limfòcits T citotòxics?
- Cèl·lules immunitàries que destrueixen cèl·lules infectades per virus o cèl·lules canceroses.
- Què són les cèl·lules presentadores d'antigen (APC)?
- Cèl·lules que mostren antígens a limfòcits T per activar la resposta immunitària.
- Què és el MHC I?
- Complex proteic present en totes les cèl·lules nucleades que presenta antígens intracel·lulars als limfòcits T citotòxics.
Preguntes tipus test
- Quin tipus de cèl·lula fagocítica actua com a cèl·lula presentadora d'antigen durant la resposta humoral?
- a) Limfòcit T citotòxic
- b) Limfòcit B de memòria
- c) Cèl·lula plasmàtica
- d) Cèl·lula fagocítica
Resposta: d) Cèl·lula fagocítica. Les cèl·lules fagocítiques, com els macròfags i les cèl·lules dendrítiques, fagociten i digereixen microorganismes, associen els antígens extrets a les seves proteïnes de membrana MHC II i actuen com a cèl·lules presentadores d'antigen, iniciant així la resposta humoral.
- Què alliberen els limfòcits T col·laboradors per activar els limfòcits B durant la resposta humoral?
- a) Perforines
- b) Interleucines
- c) Granzims
- d) Anticossos
Resposta: b) Interleucines. Els limfòcits T col·laboradors alliberen interleucines, que són citocines que activen els limfòcits B, permetent que es multipliquin i generin cèl·lules plasmàtiques i limfòcits B de memòria.
- Quin és el resultat de l'activació dels limfòcits B durant la resposta humoral?
- a) Alliberament de perforines
- b) Secreció d'interferó
- c) Generació de cèl·lules plasmàtiques i limfòcits B de memòria
- d) Fagocitosi de patògens
Resposta: c) Generació de cèl·lules plasmàtiques i limfòcits B de memòria. Quan els limfòcits B s'activen, es multipliquen i generen cèl·lules plasmàtiques que secreten anticossos lliures i limfòcits B de memòria que responen ràpidament en futures infeccions.
6.1 Memòria del SI
Flashcards
- Què és la resposta immunitària primària?
- La resposta del sistema immunitari al primer contacte amb un antigen.
- Què és la resposta immunitària secundària?
- La resposta del sistema immunitari a un segon o posterior contacte amb el mateix antigen.
- Quin tipus d'anticossos es produeixen en la resposta immunitària primària?
- Anticossos IgM i IgG.
- Quin tipus d'anticossos predominen en la resposta immunitària secundària?
- Anticossos IgG.
Preguntes tipus test
- Quina característica NO correspon a la resposta immunitària primària?
- a) Apareixen anticossos a la sang després d'uns dies del primer contacte amb l'antigen.
- b) Es produeixen principalment anticossos IgG.
- c) La producció d'anticossos augmenta amb el temps.
- d) Es formen anticossos IgM i IgG.
Resposta: b) Es produeixen principalment anticossos IgG.. En la resposta immunitària primària, es formen tant anticossos IgM com IgG, però no principalment IgG.
- Què indica una resposta immunitària secundària eficient?
- a) Un retard llarg entre l'entrada de l'antigen i l'aparició d'anticossos.
- b) Una concentració baixa d'Ig a la sang que persisteix durant poc temps.
- c) Una concentració alta d'Ig a la sang que pot persistir durant anys.
- d) La formació exclusiva d'anticossos IgM.
Resposta: c) Una concentració alta d'Ig a la sang que pot persistir durant anys.. Una resposta immunitària secundària eficient es caracteritza per una alta concentració d'Ig a la sang que pot persistir durant anys, indicant una bona memòria immunològica.
- Quin tipus de cèl·lules són fonamentals per a la memòria immunitària a llarg termini?
- a) Limfòcits T citotòxics.
- b) Limfòcits B.
- c) Cèl·lules plasmàtiques.
- d) Macròfags.
Resposta: b) Limfòcits B.. Els limfòcits B són fonamentals per a la memòria immunitària a llarg termini, ja que alguns es transformen en cèl·lules de memòria després del primer contacte amb l'antigen.
7. Altres Mecanismes que ajuden el SI
Flashcards
- Què és el sistema del complement?
- Un conjunt de proteïnes plasmàtiques que intervenen tant en la immunitat innata com en l'adquirida.
- Quines són les tres vies d'activació del sistema del complement?
- Via clàssica, via alternativa i via de les lectines.
- Què és l'interferó?
- Una proteïna plasmàtica produïda per limfòcits T i cèl·lules NK que interfereix en la replicació dels virus.
- Quins tipus d'interferó hi ha en humans?
- IFN-α, IFN-β i IFN-γ.
Preguntes tipus test
- Quina de les següents funcions NO està associada amb el sistema del complement?
- a) Activar la inflamació mitjançant l'atracció de fagòcits
- b) Originar citotoxicitat a través de la formació del MAC
- c) Actuar com a opsonina per facilitar la fagocitosi
- d) Produir interferó per bloquejar la replicació viral
Resposta: d) Produir interferó per bloquejar la replicació viral. El sistema del complement activa la inflamació, origina citotoxicitat i actua com a opsonina, però no produeix interferó. L'interferó és produït per limfòcits T i cèl·lules NK.
- Quin tipus de cèl·lula produeix interferó en resposta a una infecció viral?
- a) Eritròcits
- b) Limfòcits B
- c) Limfòcits T i cèl·lules NK
- d) Mastòcits
Resposta: c) Limfòcits T i cèl·lules NK. L'interferó és produït per limfòcits T i cèl·lules NK en resposta a la presència de virus, ajudant a interferir amb la replicació viral en les cèl·lules.
- Quin és el mecanisme principal pel qual l'interferó protegeix les cèl·lules veïnes d'una infecció viral?
- a) Augmentant la fagocitosi de cèl·lules infectades
- b) Bloquejant la replicació viral dins de les cèl·lules
- c) Alliberant histamina per promoure la inflamació
- d) Formant porus a la membrana de les cèl·lules infectades
Resposta: b) Bloquejant la replicació viral dins de les cèl·lules. L'interferó activa proteïnes antivirals que bloquegen la replicació viral dins de les cèl·lules veïnes, protegint-les de la infecció.
8. Maneres d'immunitzar-se
Les Vacunes
Els Sèrums
1. L'Autoimmunitat
2. Hipersensibilitat/Al·lèrgia
3. Immunodeficiència
I 96 flashcards i 64 preguntes més al document.
Text del document
T-12: LES MALALTIES INFECCIOSES I EL SI 1. LES MALALTIES INFECCIOSES La majoria d microorganismes són innocus (no fa mal) o beneficiosos, però d'altres poden causar malalties infeccioses microorganismes patògens (petits, es reprodueixen ràpidament i poden envair). - Els virus no es consideren éssers vius fora de les cèl·lules, perquè no tenen activitat. Només dins d'una cèl·lula poden reproduir-se i provocar malalties com la grip entre altres. - Els fongs patògens són microorganismes eucariotes que s'alimenten de matèria orgànica morta. - Els bacteris són microorganismes unicel·lulars procariotes que es reprodueixen molt ràpidament.
Alguns produeixen toxines que poden causar malalties i també poden contaminar aliments. - Els protozous són microorganismes unicel·lulars eucariotes que es poden moure i s'alimenten per ingestió. Poden provocar malalties parasitàries que es transmeten per picades d'insectes o per aigua contaminada. Fases de les malalties: - Incubació: Des que entra fins q apareixen símptomes. Es divideix ++++. - Desenvolupament: TOTS els símptomes, el patògen ataca (cèls, teixits…) - Convalescència: Es venç el patògen. Desapareixen els símptomes. 2. LA IMMUNITAT I EL SISTEMA IMMUNITARI Disciplina que estudia tot el que està relacionat amb la immunitat a les infeccions, és a dir, el SI.
El conjunt de cèl·lules, teixits i molècules implicades en els processos d'immunització SI. Aquest té la capacitat de reconèixer molècules estranyes a l'organisme, conduint a la seva neutralització o destrucció. Qualsevol substància capaç de desencadenar una resposta immunitària rep el nom d'antigen. 2.1 Tipus d'immunitat Immunitat innata La tenim des de la naixença i que actua molt + ràpid. És inespecífica: actua = enfront qualsevol patògen, i ràpida (respon en segs). Immunitat adquirida S'obté després d'un 1r contacte amb el patogen. Exclusiva dels vertebrats i ultima barrera defensiva dels animals una vegada els patògens han aconseguit entrar al cos. - És específica: els limfòcits (cel.
q intervenen) reconeixen específicament mol. estranyes (antigens) Després de superar la malaltia només es té immunitat d'aquella malaltia i no d'altra. - És lenta - Té memòria pel SI recorda la resposta enfront d'un determinat patogen (el guarda en la memoria), davant d'una segona infecció respon ràpidament 3. LA IMMUNITAT INNATA/INESPECÍFICA 3.1 Barreres primàries Eviten l'entrada del patògen a l'organisme: La pell - Barrera difícil de travessar, presència d'escates, secrecions (suor i glàndules sebàcies), microbiota (els microorganismes d la pell) i descamació de capes externes. Les secrecions - Les secrecions mucoses q recobreixen epitelis, són barreres en obertures.
En saliva, secreció lacrimal i secreció nasal tenim lisozims que destrueix capa mureïna de paret bacteriana, en l'esperma està l'espermina, d'acció bactericida. Secrecions àcides de l'epiteli vaginal i conductes digestius formen ambient desfavorable x microorg. En mucoses respiratòries, microbis i partícules queden al mucus i s'eliminen x tos i esternut. La microbiota normal intestinal - Microbiota normal intestinal té bacteris q fan simbiosi amb l'organisme, i eviten proliferació microorg patògens x antagonisme, competint x nutrients, alliberant subst inhibitòries i fent q sist immune es centri en microbis patògens.
3.2 Barreres secundàries S'activen a l'interior dels animals una vegada que els patògens aconsegueixen travessar les barreres primaries. Poden ser: -Proteïnes antimicrobianes: prot inespecifiques. Principals són l'interferó (dificulta la producció de virus) i el sistema de complement (conj. 30 prot que interactúen per destruir bacteris i microorganismes) - Cèl·lules assassines o natural killer (NK) : Són un tipus de limfòcits, detecten cèl·lules canceroses i cèl·lules humanes infectades x virus i els provoquen la mort trencant la seva membrana.
-Cèl·lules fagocitiques: Hi ha diversos tipus de globuls blancs (leucocits) amb capacitat fagocitica sencarreguen de la resposta inflamatoria que s'activa amb un agent extern. Monòcits (2-8% del total de leucòcits): Es troben en el flux sanguini, surten (per diapedesi) i poden migrar a diferents teixits o òrgans on es transformen en macròfags, més grans, amb més capacitat fagocítica i intervenen en la immunitat . específica. Neutròfils/micròfags: Constitueixen el 50-70% del leucòcits i es troben en el flux sanguini. Es troben al torrent sanguini i tenen vida curta.
Els teixits afectats per patògens alliberen substàncies químiques que atrauen els neutròfils Resposta inflamatòria En el moment que una ferida afecta a la pell i permet l'entrada de agents patògens, té lloc una resposta inflamatòria. Els mastòcits de la zona alliberen histamina, una substància que provoca la dilatació dels capil·lars sanguinis provoca una major afluència de sang major permeabilitat (deixa passar subst) dels vasos pròxims al teixit infectat, la qual cosa permet que les cèls sanguínies, prots anitmicrobianes i elements de coagulació penetrin en els teixits, on hi ha els patògens (i una baixada de pressió).
Els macròfags i neutròfils que han abandonat els vasos sanguinis per diapedesi eliminen el patogen per fagocitosi. La fagocitosi és un tipus d'endocitosi que engloba l'agent patogen en vesícules fagocítics que s'ajunten amb lisosomes, dins dels quals son digerits. Les restes surten fora. 4. LA IMMUNITAT ADQUIRIDA/ ESPECÍFICA Intervenen els limfòcits acumulats en els òrgans limfoides. 4.1 Els limfòcits Limfòcits B Els limfòcits B es formen a la medul·la òssia en mamífers (maduren en la bossa de Fabrici els ocells) i són els responsables de la resposta humoral. Poden ser activats pels limfòcits T col·laboradors o pel mateix antigen.
També resulten en cèl·lules B de memòria per una segona resposta específica molt més ràpida. Tenen a la membr receptors d'antígen en forma de Y, on poden unir-se 2 antígens es converteixen en cèls plasmàtiques x produir anticossos específics. Limfòcits T Maduren en el tim. Tenen a la membrana un receptor d'antigen amb un sol lloc d'unió, NO produeixen anticossos i n'hi ha dos tipus: - Limfòcits T helper: Activen altres T col·laboradors, limfòcits B i secreten interleucines per activar els limfòcits T citotòxics. També donen lloc a cèl·lules T col·laboradores de memòria.
- Limfòcits T citotòxics: Destrueixen les cèl·lules infectades per patògens amb l'alliberació de citotoxines que indueixen l'aparició de porus a la membrana plasmàtica de la cèl·lula infectada. 4.2 Els òrgans limfoides En aquests es desenvolupen l'activitat dels limfocits. Són 1ris els q produeixen maduració definitiva dels limfo, i 2dris on limfo fan la seva funció reaccionant contra antígens específics. Òrgans limfoides primaris: -Medul·la òssia vermella En adults dins d'ossos plans com crani, ossos curts com costelles, i dels caps dels ossos llargs.
Dins es troben cèls mare, precursores dels limfòcits, q poden madurar a la medul·la on es transformen en LB o surten i migren al tim, on es passen a LT. -Tim Organ imp x desenvolupament LT. (En adults es troba atrofiat )Cèls mare hematopoètiques de la medul·la migren al tim on es transformen en LT i es seleccionen, les no seleccionades migren els òrgans limfoides secundaris on s'acaben de transformar en LT. Òrgans limfoides secundaris - Melsa Òrgan q filtra sang, elimina eritròcits i leucòcits defectuosos. Tmb té zones riques en limfòcits B i zones riques en limfòcits T. Aquests responen molt bé davant antígens en la sang. - Ganglis limfàtics (func similar a la melsa).
Filtren limfa amb acció d cèls macrofagocitàries q té a l'interior q faociten bacteris i virus. En humans els ganglis solen concentrar-se als capil·lars limfàtics dels engonals, aixelles, zona cervical i subclavicular. Si s'inflamen és indici d'infecció microbiana i d'acció immunològica. - Fol·licles limfàtics Formació en qualsevol part del cos de limfòcits, cèls plasmàtiques i fagòcits aïllats de manera difusa o formant agrupacions . S'associen amb l'epiteli de revestiment de cavitats internes Estructures limfoepiteliasl. + Important amígdales, apèndix i plaques de Peyer.
4.3 Les cèls presentadores d'antígen i l'MHC Els LB poden reconèixer molè directament, els LT, per activar-se, necessiten Cèls presentadores d'antígens (poden ser macròfags, cèls tumorals, cèls infectades x virus…). El complex d'histiocompatibilitat principal/MHC, es troba a la membr d TOTES les cèls i ajuda a diferenciar el q es propi d l'aliè. Com? - Cels presentadores + antígen unit a l'MHC - Els LT ho reconeixen i s'activen - Els LT col·laboradors reconeixen els antígens associats a l'MHC II, els citotòxics a tipus I. l'MHC tipus I En totes les cèls nucleades. Amb antígens intracèls. l'MHC tipus II Es troba en cèls fagocítiques i q presenten antígens (macròfags, LB, dendrites….).
El complex té antígens extracèls prèviament fagocitats i fragmentats x poder ser presentats. 5. ELS ANTÍGENS I ELS ANTICOSSOS 5.1 Antigens Substància capaç de desencadenar resposta immunitària i capaç d'unir-se a un anticòs (el grup d les globulines). Gairebé totes les proteïnes poden actuar com antigens. Segons la seva procedència: -Heteroantigens: Molecs alienes a l'organisme que s'encarreguen d resposta inmunitaria. -Isoantígens: Antigens que tenen certs membres d'una espècie, però no uns altres q poden desencadenar una resposta immunitaria.
-Autoantigens: Molecs pròpies de l'individu q els SI reconeix com a estranyes d manera que es va en cotra del mateix organisme Estructura dels antígens Zona anomenada determinant antigènic on s'uneixen específicament als receptors de membrana dels limfòcits i anticossos. Segons el nombre d determinants: -Univalents: 1 det = 1 unió amb un anticòs -Polivalent: + 1 det = + 1 unió amb anticossos = o dif 5.2 Els anticossos Molèc proteiques produïdes x LB destinades a unir-se als antígens = immunoglobulines. Segons la localització: - De membrana: Adherits a la membr plasmàtica del LB. - Lliures: Es secreten a l'exterior del limfòcit i circulen x la sang.
Estructura de les immunoglobulines (anticossos) L'estructura bàsica és de 4 cadenes polipeptídiques: 2 lleugeres o L i 2 pesants o H. Es combinen 2 pesants i 2 lleugeres x formar molèc tridimensional en forma de Y. Cadenes L: 2 idèntiques, formades x una porció variable i una constant. Cadenes H: 2 idèntiques unides a un oligosacàrid. 1 porció q forma la tija i l'altra el braç (unit a les cad L). Té una porció variable i una constant. Porció variable (Fab): Els 2 braços són centre d'unió, per tant es pot unir un antígen divalent. Paràtop Zona d l'anticòs q s'uneix al antígen específic (on encaixa amb el determinant). Porció constant (Fc): Resta de cad, NO es poden unir amb l'antígen.
Braços: Cad amb rad amino terminals Regió frontissa: Façilita la movilitat Tija: Rad àcids terminals 5,3 Tipus de immunoglobulines: - IgG o gammaglobulines anticossos + nombrosos de la sang. A+ d'unir-se a antígens, les IgG poden activar tant el complement com els fagòcits sanguini. I són els únics que poden travessar la placenta i penetrar al fetus i proporcionar immunutat. - IgA formades x 4 cadenes polipeptídiques, 2 L i 2 H i una cadena J q uneix la toja de dues molecs IgA. Tenen una cadena polipeptídica (components sector) q impedeix q IgA siguin hidrolitzades. S'originen en estructures limfoides subepitelials i estan a la sang i en altres seccions.
Col·laboren amb les barreres primàries de defensa dels animals i es troben en la llet materna fet que permet donar immunitat en els nounats. - IgE Estan als teixits, i en una concentració molt baixa a la sang. Són causants principals de l'al·lèrgia. Es troben en concentració baixa a la sang. Produeixen l'alliberament de citocines (prot que regulen i coordinen les activitats de les cèl·lules de la immunitat innata), en unir-se als receptors específics dels mastòcits del teixit conjuntiu. 5.4 Reacció antigen-anticòs La reacció antigen-anticòs és amb enllaços Van der Waals, reversible, específica i esdevé entre les porcions variables de les cad H i L d l'anticòs i el det de l'antígen.
L'afinitat d'un anticòs x un antígen depèn d la intensitat d les interaccions entre els dos. Hi ha diferents reaccions: Reacció de precipitació: Antígens que són macromolècules solubles s'uneixen amb els anticossos i formen complexos tridimensionals insolubles que precipiten Reaccions d'aglutinació: Els anticossos (aglutinines) reaccionen amb antígens en la superficie (aglutinògens) de bacteris o altres cèl·lules. Les cèl·lules forment agregats que sedimenten. L'aglutinació passiva és l'adherència d'antígens solubles a la memb d cèls, a les quals després se l'uneix l'anticòs.
Reacció de neutralització: La unió d l'anticòs amb el determinsnt d la càpsula vírica, fa q la capacitat d'infecció del virus disminueixi. S'adquireix dspres del 1r contacte. Reacció d'opsonització: La opsonització és el procés pel qual els anticossos s'uneixen als patògens i fan que els fagòcits els puguin capturar i destruir més fàcilment. 6. LES RESPOSTES DE LA IMMUNITAT ADQUIRIDA Davant d'una infecció, les respostes que pot desencadenar el SI són: Resposta humoral: Resposta enfront a patogens extracel es basa en la creació d LB q generen anticossos. 1.
Cèl fagocitica fagocita i digereix un microorganisme, associa els antígens extrets a les seves proteïnes de memb MHC II i actua com una cel. presentadora d'antigen. 2. La cèl fagocitica mostra l'antigen a un Limfòcit T col·laborador inactiu, que s'activa. Reconeix el mateix antigen presentat per un limfòcit B i allibera interleucines que activen a aquest últim. 3. Els limfòcits B activats es multipliquen i generen: -Cel. plasmatiques que secreten anticossos lliures -Limfòcits B de memoria q es mantindran a la sang x respondre ràpidament si es produeix una 2a infecció. Resposta cel·lular Limfòcits T citotòxics fan aquesta resposta.
Eliminen cèls infectades x virus o patògens intracel·lulars, les cèls canceroses i cèls empeltades. 1. Un LT citotoxic especific s'uniex a una cel. (pot ser cancerosa, infectada x virus o d teixit transplantat). Aquestes presenten antigens especifics units a les seves proteïnes de membrana MHC I. 2. Els LT citotòxics s'activen i es multipliquen per atacar cèl·lules infectades que tenen un antigen específic. Quan s'hi uneixen, alliberen perforines, que fan porus a la membrana, i granzims, que entren a la cèl·lula i provoquen la seva mort. 3. El LT citotoxic queda lliure per atacar a les cel diana. 6.1 Memòria del SI - Resposta immunitària primària Es dona al 1r contacte amb antigen det.
Als dies apareixen anticossos a la sang i la seva producció augmenta. Es formen anticossos IgM i IgG. - Resposta immunitària secundària En el 2n contacte hi ha - retard entre l'entrada de l'antigen i l'aparició d'anticossos, principalment són IgG. Com es produeixen ràpidament, la concentració d'Ig a la sang és + alta i pot persistir fins a anys. Les caract. de l'última resposta indiquen que hi ha una memòria immunitària, basada en els LB , on alguns després del 1r contacte amb l'antigen es transformen en cèls de memòria de llarga durada. 7. ALTRES MECANISMES QUE AJUDEN EL SI 7.1 El sistema del complement Format x proteïnes plasmàtiques tipus globulines.
Intervé en la immunitat innata i adquirida. L'activació d'1 d les prots origina l'activció en cad d les altres dels sist. S'activen x 3 vies i tenen diverses funcions: Activa la inflamació: Algunes prot. del complement tenen efecte quimiotàctic (positiu) activen i atreuen fagòcits. Tb estimulen mastòcits alliberen histamina permeabilitat vasos sanguinis. Origina citotoxicitat: Algunes prot. formen el MAC (complex d'atac a la membrana) fan porus a la membrana lisi cel·lular. Actuen com a opsonines: Algunes prot. s'uneixen al microorg i el marquen faciliten la fagocitosi de fagòcits. Eliminen complexos Ag-Ac: Una prot.
del complement s'uneix al complex Ag-Ac els eritròcits el transporten al fetge i melsa fagocitosi. 7.2 L'interferó Són petites proteïnes plasmàtiques produïdes x LT o cèls NK que interfereixen en la replicació dels virus dins les cèls. Les molè d l'interferó provquen mec d defensa en cèls veïnes. Tipus d'interferó en humans: IFN-α i IFN-β produïts per leucòcits i fibroblasts IFN-γ produït per limfòcits T i cèl·lules NK Com funciona? 1. L'entrada del virus en una cèl produeix una senyal en el nucli d la cèl 2. La replicació del virus fa q s'activi l'interferó, q es sintetitzat i alliberat a l'exterior. 3.
Unió molè d'interferó + sup de cèls veïnes, amb funció: - Activar prots antivirals: Bloquejen la seva replicació (virus) - Lisi (trencament) en les cèls pròximes infectades - Leucòcits i potenciar l'efecte de limfòcits, NK, macròfags…x destruir cèls infectades 8 MANERES D'IMMUNITZAR-SE La immunització és el procés pel qual una persona queda protegida contra malalties. -Immunitat activa: es produeix quan el sistema immunitari reacciona davant un microorganisme i fabrica anticossos específics. Si es supera la infecció, la persona queda immunitzada.
-Immunitat passiva: s'obté quan una persona rep anticossos d'un altre organisme, ja sigui de manera natural o mitjançant administració externa d'anticossos o limfòcits. LES VACUNES Les vacunes són un mètode preventiu que permet obtenir immunitat activa artificial. Consisteixen a injectar microorganismes morts, atenuats o antígens per activar el sistema immunitari perquè produeixi anticossos específics. La resposta tarda uns dies, però la protecció és duradora. Hi ha vacunes contra diverses malalties com ara la COVID-19 q utilitzen ARN missatger (mRNA) amb informació del virus per estimular la resposta immunitària. 1. S'injecta una vacuna amb mRNA que conté informació del virus. 2.
Les cèl·lules produeixen la proteïna espina del coronavirus. 3. El sistema immunitari crea anticossos contra aquesta proteïna. 4. Si la persona s'infecta, els anticossos bloquegen el virus. ELS SERUMS La seroteràpia és un tractament curatiu que proporciona anticossos específics a persones ja malaltes, conferint immunitat passiva. Aquests anticossos poden provenir de: - Limfòcits que els produeixen (anticossos monoclonals) - Sèrum sanguini d'animals o persones prèviament vacunades T-13: PATOLOGIES DEL SI 1. L'AUTOIMMUNITAT Error del SI en l'autotolerància reconeix molècules pròpies (es creu q son aliènes) produeix autoanticossos contra autoantígens.
Limfòcits implicats: autoreactius (no diferencien pròpies o heteroanítgens)--> produeixen autoanticossos. Aquests limfòcits, en tenir receptors específics x a molè del cos, havien d'eliminar-se, però NO ho fan passen a la sang. Factors de risc 1. Ambientals: Microbis, fàrmacs, químics lesionen teixits alliberen autoantígens activen cèl·lules presentadores activen autoantígens autoanticossos provoquen lesions i malaltia. 2. Genètics: Alteracions del complex HLA (MHC) trencament de l'autotolerància. HLA defineix quines porcions d'antígens es presenten als limfòcits T. Moltes malalties autoimmunes associades a anomalies HLA. 3. Sexe: Femení més risc (p.ex.
lupus, Sjögren) per factors genètics + hormonals. 1.1 Mimetisme molecular Mimetisme molecular: és un fenomen on microorganismes com bacteris i virus creen proteïnes o complexos moleculars molt similars als del cos de l'hoste. Això els permet "enganyar" el sistema immunitari. Exemple: l'adenovirus tipus 2 té proteïnes a la càpsida semblants a les de la beina de mielina dels axons neuronals. Així, quan el sistema immunitari ataca el virus, pot atacar també la mielina per err 1.2 Principals malalties autoimmunes Poden afectar a bona part dels òrgans i causar diferents efectes. Esclerosi múltiple EM afecta la substància blanca del SNC.
Els autoantígens de la mielina són atacats per autoanticossos i macròfags axons desmielinitzats alteració de la transmissió nerviosa i disfuncions neurològiques. Pot ser causada per virus (mimetisme molecular) i predisposició genètica. Tractament: pal·liatiu, només frena la malaltia i alleuja símptomes. Procés immunitari pas a pas: -Macròfags fagociten virus i presenten els antigèns vírics als limfòcits T. -S'activa la proliferació de limfòcits T. -Alguns limfòcits T es tornen a activar per autoantígens de la mielina presentats per cèl·lules de la glia. -S'activen els limfòcits B, que produeixen anticossos contra la mielina.
-S'allibera interferó, que atrau macròfags per fagocitar la mielina atacada pels anticossos axó desmielinitzat. Altres malalties autoimmunes Psoriasis (pell) Lupus eritematós (diferents òrgans, teixits i cèl·lules) 1.3 Tractament de les malalties autoimmunes Tractament malalties autoimmunes Immunoteràpia Objectiu: resposta autoimmunitària (pot afectar tb la resposta normal). Tipus de tractaments: 1. Fàrmacs immunosupressors (inespecífics): proliferació limfòcits risc infeccions 2. Substàncies bloquejadores autoantígens:Teràpies específiques inducció tolerància autoantígens 3. Procediments físics / quirúrgics: Extirpació glàndula tiroides (si afectada).
Plasmafèresi: centrifuga plasma per eliminar complexos autoantigen-autoanticòs 2. HIPERSENSIBILITAT/AL·LÈRGIA Reacció excessiva del sist immune davant antigen innocu o poc perillós. Al·lergogen: antigen q provoca hipersensibilitat. Animal sotmès x 1ra vegada a un al·lergogen i presenta hipersensibilitat és alèrgic. En funció de quan apareixen els efectes hi ha: l'immediata i la retardada. 2.1 Hipersensibilitat immediata Els efectes nocius es presenten al cap de pocs minuts d'estar en contacte per segon cop amb l'al·lergen. El primer contacte no produeix símptomes externs, però s'indueixen efectes bioquímics q es mantenen en estat latent fins al 2n contacte Sensibilització.
Primer contacte amb l'al·lergogen 1. Els macrògafs capten els al·lergògens, els degraden i units al HLA els exposen a l'exterior. 2. Els LT reconeixen els frag presentats alliberen interleucina 4 activa els LB Maduren a cèls plasmàtiques produeixen IgE. 3.
IgE+receptors específics d la membrana dels mastòcits i dels leucòcits Es cobreixen d'IgE Segon contacte amb l'al·lergogen Quan l'organisme entra en segon contacte amb un al·lergen, aquest s'uneix als anticossos IgE situats als mastòcits i basòfils Això provoca la desgranulació d'aquestes cèl i l'alliberament de mediadors químics al·lèrgics, sobretot histamina, però també serotonina, prostaglandina D, bradicinina i el factor activador de plaquetes. Aquests mediadors provoquen símptomes al·lèrgics com inflamació, urticària, nàusees, dolor abdominal o taquicàrdies. En casos greus pot produir-se anafilaxi o xoc anafilàctic, una reacció molt greu que pot ser mortal.
2.2 La hipersensibilitat retardada Símptomes dprs d'hores o dies dsprs de la 2a exposició. Els limfòcits T, activats pel segon contacte amb l'al·lergogen, alliberen interleucines i interferó γ que activen cèl·lules fagocítiques. Aquestes cèl·lules fagocítiques activades s'adhererixen entre elles a la zona afectada, formen nòduls granulosos i s'alliberen enzims hidrolítics que poden destruir els teixits circumdants. 2.3 Tractament de les al·lèrgies Inmunoterapia contra les al·lèrgies -Antihistamínics: Bloquegen l'efecte de la histamina i alleugen els símptomes en casos d'hipersensibilitat immediata.
-Injecció d'al·lèrgogens específics: Redueix la sensibilitat als al·lergogens i alleuja els símptomes duradors. 3. IMMUNODEFICIÈNCIA Incapacitat del sistema immunitari per aturar les infeccions microbianes, causada per trastorns genètics, desenvolupament anormal d'òrgans limfoides, tractament amb immunosupressors o infeccions víriques. Els síndromes poden ser: - Immunodeficiència congènita/primària: De naixement i hereditària. Els tractaments varien segons el tipus i poden conduir a la mort. Els símptomes poden ser: Defectes en els LB: No poden produïr anticossos normals Anomalies en els LT: No desenvolupen correctment la seva funció Desenvolupament anormal dels òrg.
limfòides Errors en la síntesi de les prots q formen el Sist del compl. - Immunodeficiencia adquirida/secundària: És desenvolupa en algun moment de la vida de l'individu dsps de una infecció o a causa de una MAI. Molts casos de cancer avançats indueixen algun grau d'immunodeficiencia com ara les leucemies. També la invasió de microorganismes patogens com ara el virus de la immunodeficiencia humana pot donar lloc a aquesta.