Aprenent sobre la Funció de Relació en Biologia

Apuntes sobre la funció de relació en biologia de 3r d'ESO, que inclou el sistema nerviós, el sistema endocrí, els òrgans dels sentits i l'aparell locomotor.

Biologia · Selectivitat (PAU Catalunya)

56 pàgines · 18 temes · 10 flashcards · 7 preguntes tipus test

Índex

  1. 1. La Funció de Relació · p. 3-5
  2. 2. Receptors: Captació d'Estímuls · p. 6
  3. 3. Sistemes de Coordinació · p. 7
  4. 4. Òrgans Efectors · p. 8
  5. 5. Els Òrgans dels Sentits · p. 10-15
  6. 6. Sistema Nerviós: Estructura i Funció · p. 16-21
  7. 7. Sistema Nerviós Central (SNC) · p. 18-20
  8. 8. Sistema Nerviós Central (SNC): Mèdula espinal · p. 23
  9. 9. Sistema Nerviós Perifèric (SNP) · p. 24-25
  10. 10. Neurones: Unitats Bàsiques del Sistema Nerviós · p. 27-30
  11. 11. Cèl·lules de la Glia · p. 31
  12. 12. Malalties del Sistema Nerviós · p. 32
  13. 13. Sistema Endocrí: Control Hormonal · p. 33-36
  14. 14. Sistema Endocrí vs Sistema Nerviós · p. 37
  15. 15. Malalties del Sistema Endocrí · p. 38
  16. 16. Òrgans Efectors: Respostes · p. 40-42
  17. 17. Aparell Locomotor: Sistema Ossi · p. 43-48
  18. 18. Aparell Locomotor: Sistema Muscular · p. 49-55

1. La Funció de Relació

Flashcards

Què és la funció de relació?
Capacitat dels éssers vius per interactuar amb el medi, captant, interpretant i responent a estímuls.
Quins són els dos tipus de receptors segons la seva localització?
Receptors interns i receptors externs.
Quins són els dos sistemes de coordinació principals?
Sistema nerviós i sistema endocrí.
Què són els òrgans efectors?
Òrgans, teixits o cèl·lules que executen la resposta a un estímul.

Preguntes tipus test

  1. Quina és la principal funció de la funció de relació?
    • a) Aïllar l'organisme del medi extern.
    • b) Permetre la interacció amb el medi intern i extern.
    • c) Limitar la capacitat de resposta als estímuls.
    • d) Ignorar els estímuls del medi.

    Resposta: b) Permetre la interacció amb el medi intern i extern.. La funció de relació permet als éssers vius interactuar amb el medi, captant, interpretant i responent als estímuls.

  2. Quins tipus de receptors s'encarreguen de captar la informació dels òrgans interns?
    • a) Receptors externs
    • b) Receptors motors
    • c) Receptors interns
    • d) Quimioreceptors

    Resposta: c) Receptors interns. Els receptors interns estan localitzats a l'interior de l'organisme i recullen informació dels òrgans interns per informar-nos de l'estat de l'organisme.

  3. Quin sistema elabora respostes ràpides a partir de la informació rebuda?
    • a) Sistema endocrí
    • b) Sistema nerviós
    • c) Sistema limfàtic
    • d) Sistema circulatori

    Resposta: b) Sistema nerviós. El sistema nerviós elabora respostes ràpides, ja que està format per teixit nerviós especialitzat en la transmissió d'impulsos.

2. Receptors: Captació d'Estímuls

3. Sistemes de Coordinació

4. Òrgans Efectors

5. Els Òrgans dels Sentits

6. Sistema Nerviós: Estructura i Funció

7. Sistema Nerviós Central (SNC)

8. Sistema Nerviós Central (SNC): Mèdula espinal

9. Sistema Nerviós Perifèric (SNP)

10. Neurones: Unitats Bàsiques del Sistema Nerviós

11. Cèl·lules de la Glia

12. Malalties del Sistema Nerviós

13. Sistema Endocrí: Control Hormonal

14. Sistema Endocrí vs Sistema Nerviós

15. Malalties del Sistema Endocrí

16. Òrgans Efectors: Respostes

17. Aparell Locomotor: Sistema Ossi

18. Aparell Locomotor: Sistema Muscular

I 6 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

Funció de relació: Biologia 3r ESO INSTITUT MARTA MATA Funció de relació: El sistema nerviós i el sistema endocrí Biologia 3r ESO INSTITUT MARTA MATA La funció de relació: La funció de relació és la responsable que puguem interactuar amb el medi (intern i extern). És la capacitat que tenen els éssers vius de captar la informació del seu medi (estímuls), interpretar aquests estímuls i elaborar una resposta adequada. La funció de relació RECEPTORS Són estructures especialitzades en captar estímuls: - Receptors interns: Localitzats a l'interior de l'organisme. S'encarreguen de recollir la informació dels òrgans interns per informar-nos de l'estat de l'organisme.

Exemple: Gana, set, ganes de fer pis.. - Receptors externs: Localitzats a la superfície del cos. informen del que ens envolta (estímuls exteriors) ÒRGANS DELS SENTITS Exemple: Llum, so, temperatura, etc. SISTEMES DE COORDINACIÓ 1. Reben la informació dels receptors (interns o externs) 2. Interpreten la informació i elaboren una resposta 3. Activen els òrgans efectors 2 coordinadors: SISTEMA NERVIÓS : Elabora respostes ràpides. Format per teixit nerviós. SISTEMA ENDOCRÍ : Elabora respostes més lentes. Format per glàndules endocrines (sistema endocrí) que actúa per mitjà d'hormones. ÒRGANS EFECTORS Són òrgans, teixits o cèl·lules encarregades d'executar la resposta.

Produïran els canvis de l'organismes després de rebre un estímul. Poden ser: MOTORES: APARELL LOCOMOTOR (sistema ossi i sistema muscular) SECRETORES: GLÀNDULES (sistema endocrí: segregarà substàncies a l'interior o exterior del cos) Quins estímuls, receptors, sistema de coordinació i òrgans efectors intervenen? ELS ÒRGANS DELS SENTITS VISTA Capta estímuls lluminosos FOTORECEPTORS OIDA - Permet captar estímuls sonors. - Dins la ORELLA hi trobem els receptors del so i equilibri à MECANORECEPTORS OLFACTE - Pot captar les substàncies que hi ha dissoltes a l'aire QUIMIORECEPTORS GUST Permet captar les substàncies que es dissolen a la boca amb la saliva.

QUIMIORECEPTORS TACTE Receptors es troben a la pell, i reaccionen davant el contacte físic amb entorn. Poden captar: pressió, vibració, temperatura i dolor . TERMORECEPTORS I MECANORECEPTORS SISTEMA NERVIÓS SISTEMA NERVIÓS Processa la informació rebuda pels receptors i elabora una resposta efectiva. Es divideix: - SISTEMA NERVIÓS CENTRAL - SNC - Encèfal: protegit pel CRANI - Medul·la espinal: protegida per la COLUMNA VERTEBRAL - SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC - SNP - Inclou tots els nervis del cos SISTEMA NERVIÓS CENTRAL (SNC) El sistema nerviós central (SNC) és l'encarregat de rebre i interpretar els estímuls i generar una resposta adequada.

SISTEMA NERVIÓS CENTRAL (SNC) Ambdós òrgans estan protegits per ossos (crani i columna vertebral) i recoberts per membranes protectores denominades meninges. El sistema nerviós central (SNC) està constituït per l'encèfal i per la medul·la espinal. SISTEMA NERVIÓS CENTRAL (SNC): Encèfal Components de l'encèfal El tronc de l'encèfal també s'anomena bulb raquidi SISTEMA NERVIÓS CENTRAL (SNC): Mèdula espinal EL CAS DE PHINEAS GAGE SISTEMA NERVIÓS CENTRAL (SNC): Mèdula espinal La mèdula espinal és un cordó de teixit nerviós que recorre l'interior de la columna vertebral. Té 40 o 45 cm de longitud i s'estén des del tronc de l'encèfal fins la regió lumbar.

La seva funció més important és conduir, mitjançant les vies nervioses, el corrent nerviós que condueix les sensacions fins a l'encèfal i els impulsos nerviosos que duu les respostes del cervell als músculs. SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC (SNP): El sistema nerviós perifèric (SNP) és la xarxa de nervis que recorre el nostre organisme. És essencial per conectar el SNC amb la resta del cos. SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC (SNP): Distingim dos tipus dins del SNP segons el tipus d'accions: El sistema nerviós somàtic (SNS) és el que controla les accions voluntàries del nostre cos.

Aquestes poden ser accions conscients o inconscients (Ex: agafar un objecte que volem, avançar la cama dreta al caminar o esquivar un objecte…) El sistema nerviós autònom (SNA) és el conjunt de nervis que innerven òrgans interns, i controlen processos involuntaris del cos (batec del cor, la digestió, els moviments intestinals..) Parasimpàtic: És el que predomina en els moments de relaxació o repòs. Simpàtic:És el que predomina en els moments de tensió. Provoca accions adequades per una de resposta ràpida. LES NEURONES Les neurones són la unitat bàsica del sistema nerviós.

Són cèl·lules especialitzades en la transmissió d'informació gràcies a que la seva membrana és capaç de generar febles corrents elèctriques que avancen d'un extrem a l'altre, l'anomenat impuls nerviós. LES NEURONES Les neurones són les cèl·lules més especialitzades del nostre cos, la seva diferenciació és tan concreta que han perdut la capacitat de nodrir-se, dividir-se o defensar-se soles. És per això que necessiten d'altres cèl·lules per nodrir-se, donar protecció i donar suport a les neurones.

LES NEURONES: Parts Les neurones tenen un cos cel·lular (soma) que conté el nucli, i diverses prolongacions filamentoses (axons i dendrites) amb les quals es connecten a altres neurones o altres cèl·lules, i estableixen unes unions anomenades sinapsis. LES NEURONES: SINAPSI Les neurones es connecten entre si sense arribar a tocar-se a través de sinapsi. Les sinapsis són les connexions entre l'axó d'una neurona i les dendrites d'una altra neurona. L'impuls elèctric allibera unes substàncies químiques, els neurotransmissors, que arriben a l'altra neurona.

LES CÈL·LULES DE LA GLIA En el sistema nerviós també hi trobem cèl·lules glials, que s'encarreguen del manteniment de les neurones (aliment, defensa, reparació, etc). MALALTIES DEL SISTEMA NERVIÓS ALZHEIMER PARKINSON EPILEPSIA ESCLEROSI MÚLTIPLE MENINGITIS MIGRANYA SISTEMA ENDOCRÍ SISTEMA ENDOCRÍ El sistema endocrí intervé en el control i la regulació de diferents processos de l'organisme, mitjançant senyals químiques (hormones) que s'alliberen al sistema circulatori. Està format per un conjunt d'òrgans o glàndules que es troben disperses pel cos.

SISTEMA ENDOCRÍ: Hormones Les hormones són substàncies químiques alliberades a la sang per les glàndules endocrines, que actuen només sobre els òrgans que tenen cèl·lules amb receptors específics per elles Una hormona pot actuar a molta distància d'on s'ha produït SISTEMA ENDOCRÍ: Hormones Hipotàlem i hipòfisi: Regulen la coordinació entre el sistema nerviós i endocrí. Produeixen hormones que regulen multitud de processos. Ovaris: produeixen els estrògens. Els estrògens regulen l'aparell reproductor femení i el cicle de menstrual. Testicles: Produeixen testosterona. Aquesta hormona controla l'aparició dels caràcters sexuals secundaris i la producció d'espermatozoides.

Tiroides: Secreta hormones que regulen el creixement: Les hormones tiroïdals. Glandula pineal: produeix melatonina, la hormona responsable de regular el cicle dia-nit. Pàncreas: dues hormones amb un paper clau: la insulina i el glucagó, impedeixen la concentració de glucosa en sang. Glandules suprarenals: Secreten adrenalina, responsable d'activar les situacions de perill al cos SISTEMA ENDOCRÍ vs SISTEMA NERVIÓS MALALTIES DEL SISTEMA ENDOCRÍ Nanisme hipofisari: Consisteix en un creixement insuficient a causa de manca o escassesa de producció de l'hormona del creixement. Gegantisme hipofisari: Consisteix en un creixement excessiu a causa d'excés d'hormona del creixement. Diabetis mellitus.

Aquesta malaltia consisteix en la manca o escassesa de producció de l'hormona insulina. Els símptomes són excés de glucosa en sang, orina abundant, cetones en l'alè, marejos i desmais. Cretinisme. Aquesta malaltia consisteix en un dèficit d'hormona tiroxina durant la infància. Funció de relació: El sistema esquelètic i el sistema muscular Biologia 3r ESO INSTITUT MARTA MATA ÒRGANS EFECTORS: RESPOSTES La informació rebuda (estímuls) és interpretada pels sistemes de coordinació de l'organisme, ja sigui el sistema nerviós, l'endocrí o tots dos. El sistema nerviós i /o endocrí elaboren una resposta que viatja fins a l'òrgan efector encarregat d'executar-la.

ÒRGANS EFECTORS: RESPOSTES Exemples: ÒRGANS EFECTORS: RESPOSTES Distingim dos tipus de respostes, segons si són executades per músculs o per glàndules: APARELL LOCOMOTOR: SISTEMA OSSI L'APARELL LOCOMOTOR: SISTEMA OSSI Els ossos són uns òrgans durs i resistents formats per cèl·lules vives i per sals minerals. El conjunt de tots els ossos del cos s'anomena esquelet. L'esquelet humà està format per 206 ossos.

L'APARELL LOCOMOTOR: SISTEMA OSSI Algunes funcions de l'esquelet són: Sostenir el pes del cos Participar en el moviment Protegir òrgans vitals (el cor, el cervell…) Produir cèl·lules sanguínies A l'interior dels ossos s'hi troba la medul·la òssia, en què es produeixen les cèl·lules de la sang. L'APARELL LOCOMOTOR: SISTEMA OSSI A les articulacions també hi trobem lligaments, uns teixits que connecten els ossos entre si. La seva funció és estabilitzar les articulacions i evitar moviments excessius o lesions, mantenint els ossos units de manera segura. Els punts on s'uneixen els ossos s'anomenen articulacions.

L'APARELL LOCOMOTOR: SISTEMA OSSI Comparació d'esquelets: Quines diferències anatòmiques observes? L'APARELL LOCOMOTOR: SISTEMA OSSI APARELL LOCOMOTOR: SISTEMA MUSCULAR L'APARELL LOCOMOTOR: SISTEMA MUSCULAR El sistema muscular està format pels músculs, que són els òrgans contràctils de l'aparell locomotor. Aquesta contracció-relaxació dels músculs permet el moviment. L'APARELL LOCOMOTOR: SISTEMA MUSCULAR Els músculs, juntament amb els ossos són els que permeten el moviment. La majoria els movem de forma voluntària, com els que tenim en els braços i les cames. En canvi d'altres, com el cor, es mouen de manera involuntària i sense que els puguem controlar.

L'APARELL LOCOMOTOR: SISTEMA MUSCULAR Per moure una articulació, un múscul ha de contraure's. La contracció muscular necessita energia, que s'obté de de l'ATP, una molècula generada durant la respiració cel·lular en els mitocondris. L'APARELL LOCOMOTOR: SISTEMA MUSCULAR Fibres musculars Cèl·lules musculars Les cèl·lules musculars s'agrupen per formar fibres musculars. Fascia Fascicle L'APARELL LOCOMOTOR: SISTEMA MUSCULAR Els músculs s'uneixen als ossos a partir de tendons.

Més apunts de Biologia

Exàmens, temes i apunts de Biologia

Exámenes oficiales en PDF y soluciones: examenselectivitat.cat