Examen de Análisis Musical Selectividad Cataluña 2024 · Juny Serie 5

Exercici 1

[4 punts: 0,4 punts per cada qüestió. No hi haurà descomptes de penalització en cap cas.]

Aquest exercici consisteix en l'audició de deu fragments de música. Cada fragment es repetirà dues vegades abans de passar al següent. Després d'un petit interval, tornareu a escoltar els deu fragments tots seguits.

Escolteu amb atenció els deu fragments que sentireu a continuació i trieu la resposta correcta entre les quatre que es proposen per a cada fragment.

.

)

Exercici 2

[4 punts en total]

Aquest exercici consisteix en l'audició d'una peça musical que escoltareu dues vegades. Després d'un interval de quatre minuts, la tornareu a escoltar per tercer cop.

A) Anàlisi formal i estructural

[3 punts: 0,6 punts per cada qüestió; es descomptaran 0,1 punts per cada resposta incorrecta. Per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Abans d'escoltar la peça, que figura en la llista d'obres que heu de conèixer, llegiu atentament les qüestions que hi ha a continuació. Una vegada feta l'audició, trieu la resposta correcta en cada cas.

1.

Quin dels temes següents se sent en primer lloc i s'exposa com a mínim cinc vegades a la primera secció de l'obra, instrumentat diversament?

a)

b)

c)

d)

2.

L'obra s'inicia amb

a)

un solo de clarinet interpretant un glissando ascendent, amb un portament fent servir el barrilet.

b)

un solo de clarinet, interpretant un trinat i un glissando ascendent, acabat amb un portament o slide.

c)

un solo de saxo, interpretant una escala cromàtica ascendent i un slide.

d)

un solo de clarinet interpretant un trinat, seguit d'un glissando descendent i l'exposició del tema principal acompanyat per les trompes i els trombons.

3.

Durant el fragment de l'obra que heu escoltat, el diàleg entre el piano i l'orquestra es podria descriure dient que

a)

segueix un patró clàssic, perquè el piano, quan entra, fa la típica doble exposició: repeteix el primer tema orquestral.

b)

el piano sempre porta la iniciativa temàtica, i l'orquestra, quan toca el piano, es limita a acompanyar-lo, sense establir-hi cap diàleg temàtic.

c)

és molt divers, tant interpretant passatges de tipus cadenza solista com doblant el piano a l'orquestra, o combinant temes entre piano i orquestra.

d)

el piano va a remolc de l'orquestra. No exposa cap tema, es limita a interpretar passatges virtuosístics.

4.

El tempo en el fragment d'aquesta obra segueix un esquema

a)

estable. Els temes sempre s'exposen a la mateixa velocitat. Un mateix tema sempre està instrumentat amb un color sonor similar.

b)

contrastat. Hi ha temes que sempre s'interpreten lents, mentre que d'altres són sempre ràpids.

c)

canviant i oscil·lant, com la dinàmica. El tempo dels temes varia en les diferents reexposicions, segons la instrumentació i la dinàmica.

d)

canviant, però sempre en una progressió creixent, és a dir, passant d'un tempo lent a un de més ràpid per crear una tensió en augment.

5.

L'estructura de la primera part d'aquest fragment, abans que no s'escolti el quart tema (min. 4:22), es pot resumir esquemàticament de la manera següent:

a)

Introducció orquestral, exposició del tema 1 / Entrada del piano / Solo de trompeta / Cadenza curta del piano / Tutti orquestral / Cadenza llarga del piano / Tutti orquestral ràpid / Cadenza lenta.

b)

Introducció orquestral, exposició dels temes 1 i 2 / Entrada del piano / Tutti orquestral en forte, doblant acords el piano / Cadenza del piano, accelerando al final / Tutti orquestral, més ràpid, juntament amb el piano.

c)

Introducció orquestral / Entrada del piano acompanyat per les trompes / Tutti del metall / Cadenza del piano acompanyada per la corda / Tutti de la secció de vent.

d)

Cap de les respostes anteriors no és correcta.

B) Anàlisi estilística i contextual

[1 punt]

Redacteu un comentari breu sobre la peça que heu escoltat. N'heu d'esmentar el gènere, l'estil i el corrent estètic al qual pertany, el títol i el compositor. Situeu la peça en l'època de la seva creació, expliqueu-ne la significació i importància, i esmenteu algunes característiques del context cultural en què s'emmarca.

Exercici 3

[2 punts: 1 punt per cada qüestió]

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.

DALE HARRIS: Quan va decidir que deixaria de fer concerts?

GLENN GOULD: Des de les meves primeres gires de concerts sabia que un dia o altre deixaria aquella vida, que consistia a anar de ciutat en ciutat repetint indefinidament les mateixes obres. Era una cosa que em resultava lamentable i depriment. El meu últim concert oficial va tenir lloc el Diumenge de Pasqua de 1964.

* * *

ULLA COLGRASS: Es va preguntar alguna vegada si els enregistraments li donarien prou ingressos per a viure amb comoditat?

GLENN GOULD: Quan vaig abandonar els concerts no sabia gairebé res i, a més a més, els països que actualment constitueixen meravellosos mercats per a mi —el Japó, Alemanya, França, etcètera— estaven lluny de ser llavors el que són ara.

* * *

BRUNO MONSAINGEON: Llavors, no necessita el contacte directe amb el públic?

GLENN GOULD: No, però de fet sí, ja que utilitzo mitjans de comunicació, en la mesura que estan a la meva disposició, molt més directes, com els discs o el cinema. L'ull és generós, és fàcil enganyar-lo, mentre que, tot i que l'oïda també és generosa, no és tan fàcil enganyar-la, sobretot quan la vista no hi intervé. De manera que l'enregistrament t'exigeix quelcom definitiu (si més no, definitiu en el moment particular de la teva existència en què l'has dut a terme). Un enregistrament és això, si no és que ens demanen que l'espatllem amb la gesticulació, actuant. La càmera o el micròfon són fonamentalment vehicles de proximitat. Bach escrivia per a oïdes que eren a prop de l'instrument, i malgrat que l'esplendor simfònica que va néixer en el segle XVIII amb tot l'aparat de l' allegro de sonata (i es va anar fent cada vegada més enigmàtica i ambivalent a mesura que s'adaptava a les formes gegantines del segle XIX) va ser concebuda per a desenvolupar-se en una sala de concerts (tot i que es puguin fer excepcions evidents amb Wagner i Bayreuth), en un espai destinat a acollir obres pensades ad hoc, el concert em sembla un mitjà totalment mort per a representar la música d'una manera creadora o recreadora.

* * *

TIM PAGE: Ara fa uns disset anys que vostè va abandonar els escenaris. En aquell moment, afirmava —i acaba de confirmar aquell pronòstic— que la sala de concerts estava morta, que en l'enregistrament hi havia el futur de la música. Des de 1964, en canvi, assistim a un fantàstic ressorgiment de l'interès pels concerts, mentre que la indústria fonogràfica sembla estar en plena crisi.

GLENN GOULD: Tingui en compte que vaig precisar que caldria esperar fins l'any 2000 per a poder aixecar acta de defunció del concert, així que encara hi ha marge. Pel que fa a la crisi de la indústria fonogràfica, segueixo sent optimista. Crec seriosament que es tracta d'un fenomen cíclic: l'enregistrament no està realment en crisi als països on la música és una cosa profunda, com a Alemanya. La crisi és específicament nord-americana.

Traducció i adaptació fetes a partir del text de Glenn GOULD. No, no soy en absoluto un excéntrico. Barcelona: Acantilado, 2017, p. 184-194

1.

Per quina raó el pianista Glenn Gould (1932-1982) va decidir deixar de fer concerts en directe i dedicar la resta de la seva vida a fer només enregistraments?

2.

En aquesta entrevista feta pels volts del 1981 per diversos crítics musicals, Glenn Gould va vaticinar la desaparició dels concerts en directe. També pensava que no hi hauria cap gran crisi en la comercialització dels enregistraments, perquè eren el futur de la música. Ara que som a l'any 2024, vint-i-quatre anys després de la data límit de què parlava Glenn Gould al darrer paràgraf, penseu que s'ha complert el que preveia?