Examen de Análisis Musical Selectividad Cataluña 2021 · Juny Serie 5

Exercici 1

[4 punts: 0,4 punts per cada qüestió. No hi haurà descomptes de penalització en cap cas.]

Aquest exercici consisteix en l'audició de deu fragments de música. Cada fragment es repetirà dues vegades abans de passar al següent. Després d'un petit interval, tornareu a escoltar els deu fragments tots seguits.

Escolteu amb atenció els deu fragments que sentireu a continuació i trieu la resposta correcta entre les quatre que es proposen per a cada fragment.

.

Exercici 2

[4 punts en total]

Aquest exercici consisteix en l'audició d'una peça musical que escoltareu dues vegades. Després d'un interval de quatre minuts, la tornareu a escoltar per tercer cop.

A) Anàlisi formal i estructural

[3 punts: 0,6 punts per cada qüestió; es descomptaran 0,1 punts per cada resposta incorrecta. Per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Escolteu amb atenció la peça que sentireu a continuació, que figura en la llista d'obres que heu de conèixer, i trieu la resposta correcta de cada qüestió.

[Text de la peça]

Che farò senza Euridice?

Dove andrò senza il mio ben?

Che farò? Dove andrò?

Che farò senza il mio ben?

Dove andrò senza il mio ben?

Euridice!... Euridice!

Oh Dio! Rispondi! Rispondi!

Io son pure il tuo fedele.

Son pure il tuo fedele.

Che farò senza Euridice?

[...]

Euridice!... Euridice!

Ah! Non m'avanza

più soccorso, più speranza,

né dal mondo, né dal ciel!

Che farò senza Euridice?

[...]

[Traducció al català]

Què faré sense Eurídice?

On aniré sense el meu amor?

Què faré? On aniré?

Què faré sense el meu amor?

On aniré sense el meu amor?

Eurídice!... Eurídice!

Oh Déu! Respon-me! Respon-me!

Jo soc el teu fidel espòs.

Soc el teu fidel espòs.

Què faré sense Eurídice?

[...]

Eurídice!... Eurídice!

Ah! Ja no rebo

socors ni esperança,

ni de la terra, ni del cel!

Què faré sense Eurídice?

[...]

1.

Abans de començar a escoltar la persona que canta podem sentir

2.

En aquesta peça,

3.

La primera melodia cantada consta

4.

Si ens fixem en el tempo i el ritme d'aquesta peça, hi observem l'existència

5.

La peça que heu escoltat presenta una sèrie de seccions ordenades de la manera següent:

B) Anàlisi estilística i contextual

[1 punt]

Redacteu un comentari breu sobre la peça que heu escoltat en què esmenteu el gènere al qual pertany, l'estil general en el qual s'inscriu, l'època en què es va compondre i el context cultural en què s'emmarca.

Exercici 3 [2 punts en total]

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.

Un error habitual, si bé no per això menys greu, és la suposició que la música consisteix en notes damunt d’un pentagrama, si està escrita, o en sons, si és interpretada. No és impensable imaginar que un compositor escrigui música sense la intenció que ningú no l’escolti, tot i que un aïllament tan extrem deu ser tan estrany com el fet que una nau encalli en una illa deserta. Pràcticament tota la música occidental depèn d’una interacció entre els creadors, els intèrprets i el públic. A més, cadascun d’aquests tres participants hi té un paper actiu i crucial. Les notes passen de l’abstracció a la forma només quan els músics les converteixen en sons i els oients les perceben. Quan el compositor escull les notes que escriu a la partitura, té en compte els instruments que es poden utilitzar, el tipus d’espai on s’interpretarà l’obra i la classe de públic que potser vingui a escoltar-la. Fer música és un procés social.

En alguns aspectes importants, el propòsit de la música no ha canviat al llarg de la història. Una constant ha estat la redempció, dur els éssers humans més a prop de Déu animant els seus esperits perquè s’enlairin cap a un cel sonor. La música encara conserva aquesta funció en les religions organitzades, si bé la seva abraçada transcendental s’ha fet més ampla, fins a incloure gairebé a tothom. Una altra funció constant ha estat la de recrear i entretenir, tot i que l’abast i la categoria social del públic no ha deixat d’expandir-se. El que abans era monopoli del príncep o del prelat és en l’actualitat una experiència comuna a tothom, excepte als sords.

No obstant això, el canvi més important s’ha produït en el nivell del propòsit primordial de la música, que a partir d’un cert moment ja no va ser el de representar el poder del mecenes, sinó el d’expressar els sentiments del músic. Aquest moment va arribar pels volts del 1800. Fins al sorgiment d’un públic anònim que representava un agent cultural de primer ordre, només el mecenes individual determinava qui componia, què escrivia, per a quins instruments i per a quin tipus de públic. En el cas de Monteverdi i de Haydn, la influència dominant en la major part de la música que van escriure va ser la del duc de Màntua i la del príncep d’Esterházy, respectivament. Ara bé, el millor exemple de música guiada —o, més ben dit, dictada— pel mecenes va ser el del Versalles de Lluís XIV.

En crear una cultura cortesana l’opulència de la qual només podia ser finançada amb el tresor de la reialesa, el rei Lluís va reduir fins i tot els més grans magnats a la condició de satèl·lits. Per exemple, quan el monarca va fer acte de presència públicament amb un abric amb diamants incrustats per un valor de catorze mil livres, demostrava als seus cortesans que cap individu privat podia competir amb els recursos de la monarquia. En proporcionar el millor en l’àmbit de l’entreteniment aristocràtic —la millor caça, els millors balls, la millor òpera, la millor música, el millor teatre, el millor joc, etcètera—, va aconseguir que els aristòcrates de més alt llinatge abandonessin les seves províncies i passessin a residir en un lloc on els podia tenir vigilats. A més, com que el mateix monarca deixava ben establert que qui es mantingués lluny de la cort no gaudiria del patronatge reial, hi havia poques absències.

Traducció i adaptació fetes a partir del text de Tim Blanning. El triunfo de la música: Los compositores, los intérpretes y el público desde 1700 hasta la actualidad. Barcelona: Acantilado, 2011, p. 118-120

1.

Després de llegir el primer paràgraf del text, digueu per què l’autor creu que fer música és un procés social. [0,5 punts]

2.

Esmenteu les finalitats de la música que exposa l’autor i expliqueu-les breument. [0,5 punts]

3.

Descriviu el concepte de mecenatge en la música, esmenteu-ne els exemples que hi ha en el text i expliqueu per què va ser tan important en la cort de Lluís XIV. [1 punt]