Examen de Análisis Musical Selectividad Cataluña 2026 · Juny Serie 5

Exercici 1

[2 punts: 0,4 punts per cada qüestió. No hi haurà cap descompte per les respostes incorrectes o les qüestions no contestades.]

Aquest exercici consisteix en l'audició de cinc fragments de música. Cada fragment es repetirà dues vegades abans de passar al següent. Després d'un petit interval, tornareu a escoltar els cinc fragments tots seguits.

Escolteu amb atenció els cinc fragments que sentireu a continuació i trieu la resposta correcta entre les quatre que es proposen per a cada fragment.

1.

)

2.

)

3.

)

4.

)

5.

)

Aquest exercici consisteix en l'audició d'una peça musical que escoltareu dues vegades. Després d'un interval de quatre minuts, la tornareu a escoltar per tercer cop. Abans d'escoltar la peça, llegiu atentament les qüestions que hi ha a continuació.

A) Qüestions analítiques [1 punt: 0,25 punts per cada qüestió]

Una vegada feta l'audició, trieu la resposta correcta per a cada qüestió.

1.

L'obra comença amb

2.

El tempo en el fragment d'aquesta obra es pot definir de la manera següent:

3.

Durant el fragment d'aquesta obra, el diàleg entre el piano i l'orquestra es podria qualificar de la manera següent:

4.

La instrumentació i el timbre d'aquesta obra

B) Anàlisi estructural i estilística [2 punts: 1 punt per cada qüestió]

1.

Feu una proposta de l'estructura musical que té aquesta peça. N'hi ha prou que indiqueu el nombre de vegades que s'interpreta el tema que s'exposa a l'inici, o que digueu quants temes diferents se senten. Podeu emprar lletres majúscules per a les parts principals i minúscules per a les variacions. També podeu elaborar un musicograma o un gràfic aclaridor. En el cas que feu servir abreviatures, cal que n'indiqueu el significat.

2.

Identifiqueu l'obra i relacioneu-la amb un moviment estètic i amb el moment històric al qual pertany.

Exercici 3

[3 punts: 1 punt per cada qüestió]

Aquest exercici consta de dues peces musicals i consisteix a comparar-les. Una d'elles ja l'heu escoltat a l'exercici 2. En primer lloc, escoltareu la nova peça musical de l'exercici 3. Seguidament, tornareu a escoltar la peça musical de l'exercici 2. I, finalment, escoltareu una repetició de la nova peça musical de l'exercici 3.

Responeu a les qüestions següents tenint en compte que les dues obres pertanyen a èpoques, gèneres o corrents estètics diferents.

1.

Indiqueu l'ordre cronològic d'aquestes dues peces i justifiqueu-lo segons les harmonies, el ritme o altres recursos del llenguatge musical que serveixin per a definir l'estil i l'època a què pertanyen.

2.

Quina de les dues obres sembla més complexa pel que fa a la seva forma musical? A partir de l'anàlisi auditiva, expliqueu les característiques musicals que determinen la complexitat d'aquesta peça en comparació amb l'altra. Podeu valorar-ho a partir de la dinàmica, l'harmonia, la textura, el timbre o el tempo de cada obra.

3.

En quina de les dues obres l'instrument solista, el violí o el piano, té un paper més rellevant? Per què creieu que destaca més aquest instrument solista?

Exercici 4

[2 punts: 1 punt per cada qüestió]

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.

Fa gairebé vint anys l'inspector Spooner, protagonista de Jo, robot (2004), encarnat per Will Smith, interrogava a la pantalla gran en Sonny, un robot molt avançat i sospitós d'assassinat, amb el diàleg que segueix: «Només ets una màquina, una imitació de la vida. Pots compondre una simfonia?». I en Sonny replicava: «Pot, vostè?».

Avui dia resulta cada cop més habitual parlar d'intel·ligència artificial (IA), fins i tot en contextos no necessàriament tècnics. El concepte sembla haver fet eclosió com una revolució destinada a fer un món cada vegada més tecnològic i competitiu. La promesa d'una eficiència superior sedueix empreses i particulars, i fins i tot certs sectors de l'art i la creació. De fet, fa anys que la IA està integrada a la societat, des que fem ús de plataformes d'estríming, assistents de veu —Siri, Alexa, etcètera—, navegació GPS o telèfons intel·ligents.

Ramon López de Mántaras, eminència en la matèria i professor emèrit del CSIC, apunta que la IA generativa va néixer de forma experimental al final dels anys cinquanta.

Per a l'investigador i músic Mark d'Inverno, professor de la Goldsmith University de Londres, aquest tipus d'IA generativa «no és intel·ligent en absolut», i ni tan sols pretén simular el raonament humà. D'Inverno indica que la detecció de patrons sí que és una tasca que una IA duu a terme de manera molt superior als humans, especialment útil amb quantitats grans de dades. Fins i tot en la composició d'una simfonia, la IA pot identificar i analitzar patrons. Així és com, a partir d'uns esbossos de Beethoven, es va recrear la hipotètica Desena simfonia l'any 2019 —en dos projectes independents—, però lògicament només es tractava d'una aproximació, i, en paraules de l'expert, «només Beethoven hauria pogut acabar la seva simfonia».

Una de les preocupacions més immediates és que la IA no caigui en males mans i no se'n faci un ús maliciós per a generar, per exemple, deep fakes o fake news —falsificacions. A mitjans de juny el mateix Paul McCartney anunciava al programa Today de la BBC la creació d'una nova cançó dels Beatles amb la simulació de la veu de John Lennon a partir d'una antiga gravació i l'ajuda d'intel·ligència artificial. Amb aquest potencial a l'abast, què no es podria aconseguir amb la IA? No debades, la discogràfica Universal Music va demanar fa uns mesos a Spotify que retirés milers de cançons creades amb IA i bloquegés algoritmes d'escaneig.

Quant a la música clàssica, a priori en una situació menys incerta que la indústria musical moderna en aquest àmbit, ja hem vist que la IA pot emular el paper del compositor; fins i tot hi ha plataformes com AIVA que poden «imitar» peces simfòniques a l'estil de Schubert a la carta. Tot i així, el conservadorisme intrínsec del sector el fa menys procliu a veure's afectat per la disrupció d'aquestes tecnologies. Per a D'Inverno, «la creativitat és exclusivament una característica humana» i una IA mai no serà capaç de substituir un artista humà —i encara menys un intèrpret—, per la qual cosa és difícil imaginar cap perjudici en aquesta àrea. Qui voldria escoltar una imitació de Mozart podent sentir l'original?

Adaptació feta a partir del text de Carlos GARCÍA RECHE. «Intel·ligència artificial i música: avenços, reptes i incògnites». Revista Musical Catalana, núm. 380 (setembre-desembre 2023), p. 19-20

1.

D'acord amb el que diu el text, quines aplicacions té, de moment, la intel·ligència artificial (IA) en la música? La utilització que se'n fa és nova, segons els experts?

2.

L'impacte que pugui tenir en el futur la IA sobre la música és semblant al que té en altres activitats humanes? Quins arguments proposa el text sobre això i quins altres proposaríeu?