Ejercicio 1.h · Lengua Valenciana y Literatura II PAU Valencia Ordinaria 2022
Tema: Registro, recursos expresivos y modalización del texto · Del examen Ordinaria (2022)
Enunciado
TEXT 2
1 Amparo i Salvador es van conéixer en un ball d'estiu a principis dels cinquanta. Ella aprenia a cosir
per poder treballar en la botiga de roba on el seu pare feia de dependent; quan Amparo acabava la feina
anava al ball que es feia al carrer amb les companyes de costura. Salvador treballava a Barcelona, però
havia vingut a casa dels seus pares de vacances. Ell parlava valencià en el seu entorn familiar, però usava
5 el castellà en altres casos. Amparo, encara que sentia constantment el valencià en boca dels seus pares i
també quan estiuejava a Castelló de Rugat, no el parlava. Així que van començar la relació en castellà,
llengua que van mantenir durant tota la seua vida de parella i que van transmetre als seus fills.
Amparo havia nascut a Russafa el 1933. Els seus pares, Amparo i Antonio, parlaven valencià entre
ells. La seua mare, Amparo (que, en realitat, es deia Inés de los Desamparados, cosa que va descobrir el
10 dia que va anar a preparar els papers per casar-se) va nàixer el 1910 a València; el que seria el seu marit,
Antonio, va veure la llum el 1905 a Castelló de Rugat (la Vall d'Albaida). Amparo i Antonio parlaven a
les seues quatre filles en castellà. Quan els vaig preguntar per què, no em van saber respondre. Potser les
circumstàncies de l'època, el costum que s'imposava en el seu entorn, el de la capital i, posteriorment, la
guerra civil, el franquisme... Res que tinguera a veure amb una postura meditada, una decisió conscient
15 relacionada amb la idea d'obrir portes a les seues filles en una societat que s'expressa en castellà.
Salvador havia nascut al Cabanyal el 1927. Els seus pares, Mariana i Salvador, eren tots dos del
Cabanyal. El Cabanyal, tot i que actualment és un barri de la ciutat de València, aleshores era considerat
un nucli urbà independent del cap i casal. Encara ara, els seus habitants diuen que van a València a
comprar, referint-se al centre de la capital, i mantenen un sentiment diferenciat molt fort que es manifesta,
20 també, en un major manteniment del valencià com a vehicle de comunicació habitual. Mariana venia peix
al mercat i Salvador era ebenista. Parlaven valencià entre ells i també als seus quatre fills.
Dels quatre valencianoparlants que van donar origen a aquesta genealogia lingüística, ara queden pocs
valencianoparlants. [...] Amparo i Salvador són els meus pares. Aquesta és, doncs, la història lingüística
de la meua família, una història que no és gaire sorprenent en terres valencianes. Aquesta es una història
25 de substitució lingüística.
Maria Josep CUENCA, Història d'una família valenciana, València, Tàndem, 2004, p. 28-29.
h)
Identifica el registre lingüístic (formal/informal) del text 2 i especifica'n almenys dos trets característics presents en aquest text. [0'5 punts]

Solución
Según los criterios oficiales de corrección
Registre lingüístic
Solución: Formal (registre estàndard / formal)
Dos trets característics presents en aquest text
Solución: - Adhesió estricta a la normativa gramatical i ortogràfica: construcció sintàctica correcta, absència d'incorreccions o trets col·loquials impropis de la llengua escrita estàndard. - Lèxic precís i variat: ús de termes elaborats i adequats al tema sociolingüístic com *entorn familiar*, *postura meditada*, *nucli urbà*, *genealogia lingüística*, *substitució lingüística*. - Sintaxi elaborada i planificada: presència d'oracions compostes amb subordinació diversa (relatives explicatives, condicionals, causals, concessives: *tot i que*, *encara que*, etc.). - To objectiu i reflexiu: tot i tractar un assumpte familiar i pròxim, s'expressa amb distància descriptiva i reflexió sociològica.
La explicación paso a paso, hecha con IA, es Premium. Premium
Resuélvelo aquí mismo: corrección automática, pistas y solución paso a paso.
‹ Ejercicio 1.f · Ordinaria 2022 · Ejercicio 1.f · Extraordinaria 2021 ›