Ejercicio 1.f · Lengua Valenciana y Literatura II PAU Valencia Extraordinaria 2021

TEXT 1

1 No res l’havia assenyalada, doncs. No res seu havia arribat a la seua vertadera intimitat. No res

l’havia commoguda tampoc en goig ni alegria. El xiquet venia sens dubte d’una zona híbrida, on la dona

prestava solament la seua matèria-femella i el seu recés a un tros de vida que no havia desitjat amb la seua

sang, ni havia cridat amb la seua veu.

5 I així nasqué la criatura: sense res de sa mare. Però, potser per això, Fèlix el va estimar més. I ella,

perquè no havia donat res seu voluntàriament a aquella vida, la va sentir pròxima i aliena com una

humiliació, i resolgué educar el fill a la seua imatge i semblança, com en tardà deler de rescatar-lo al

signe i a la sang del seu pare. I això va crear una altra lluita sorda entre tots dos. El contrast de la rigidesa

espartana amb què ella volia enfortir Quic i els afalacs de Fèlix al petit, dèbil i emotiu com ell mateix, van

10 fer el que faltava.

Per al pobre Quic, que estava enmig i creixia lentament, dificultosament, va ser la pitjor part. El

minyó va veure, quasi sense comprendre-ho, el distanciament dels seus pares i com tirava cadascú pel seu

costat sense mirar massa envers ell. Carme va dedicar totes les seues forces a la fundació d’un Club

femení en què va posar grans esperances. I Fèlix..., Fèlix “vivia la seua vida” davant la desdenyosa

15 actitud de Carme, que sols exigia “que no la deixàs en ridícul” i saber servar les formes. L’home es va

trobar ja totalment derrotat amb la despectiva reacció de la seua dona, en veure que de tot això no eixia

aquella protesta, aquelles llàgrimes que inconscientment tant desitjava, i ni tan sols aqueixa recriminació

natural que hagués pogut tornar a unir-los. No. Carme callava. Semblava descansar i trobar-se millor amb

el canvi. I Fèlix, humiliat primerament, irritat després, es va llançar a la disbauxa més absurda, com

20 volent humiliar-la al seu torn. I, encara que no s’exhibia “per onsevol” amb les seues conquestes o amb

qualsevol de les seues amants ocasionals, que és el que vertaderament hauria pogut ferir Carme, era

només perquè Quic creixia i ell no volia desmeréixer davant del fill.

Maria BENEYTO, La dona forta, València, Senent, 1967, p. 31.

1. Comprensió del text

f) Identifica les veus del discurs que hi ha al text 1 (0,5 punts).