Ejercicio 2.c · Lengua Valenciana y Literatura II PAU Valencia Ordinaria 2022

TEXT 1

1 El diari britànic Daily Mirror ha publicat que Marilyn Monroe tenia, al peu esquerre, sis dits per

comptes dels cinc habituals.

De fet, aquí s'acaba la notícia i no hi hauria gaire més a dir. Marilyn Monroe tenia sis dits en un peu.

Igual que molta altra gent té un dit o una dent de més o de menys. Però els diaris que han reproduït la

5 notícia, com que els semblava que informar dels fets i res més era poc, ho han inflat amb ratlles de

retòrica. Un diari italià ( La Repubblica, que cada cop és menys el model d'eficàcia que va ser) comença

amb un gran castell de focs: «El seu peu esquerre: Marilyn Monroe, magnífica presa de l'imaginari

masculí, no era perfecta i tenia, en les seves formes de Venus, un defecte petit però curiós...». Dos

paràgrafs més avall, aquesta joia: «Al capdavall, el gran mite del cel·luloide, que amb el somriure, i no

10 tan sols amb el somriure, ha embruixat generacions senceres d'homes, tenia una petita malformació, amb

la qual, però, havia trobat la manera de conviure...».

En un altre paràgraf, i sense cap mena de por al ridícul, el redactor anònim afirma que «es tracta del

defecte més ben guardat de la història del cinema, junt amb el de l'edat veritable de Greta Garbo». ¿Com

es pot afirmar una cosa així? ¿Com pot saber, el redactor, que aquest dels sis dits de la Monroe i el de

15 l'edat real de la Garbo són els dos secrets més ben guardats de la història del cinema? ¿És que coneix tots,

absolutament tots, els secrets del cinema, ell tot sol? ¿No li passa pel cap que, precisament, el més

probable és que els secrets més ben guardats de la història del cinema siguin precisament això: secrets

ben guardats que no coneixerem mai, ni ell ni nosaltres?

Cada dia, abans d'obrir els diaris, el mateix: empassar-te la saliva. Cal molt de coratge per fer front al

20 munt d'informacions inflades, de tergiversacions, de veritats a mitges, de declaracions deformades perquè

quedin més espectaculars, de retòrica banal i barata, de soufflés de notícies que no mereixerien més de

tres ratlles. Aquesta mateixa de la Marilyn ¿no hauria quedat fins i tot més impactant si, a l'estil de les

notícies breus, l'haguessin redactat explicant-hi això dels sis dits, si mai es va operar o no i prou? Els

lectors no són, necessàriament, soques. Encara que molts periodistes amants de la palla mitòmana es

pensin que sí.

Quim MONZÓ, Sis dits, Barcelona, Quaderns Crema, 1994, p. 32-33.

c) Indica a quins elements fan referència en el text 1 els mots subratllats i quina funció sintàctica realitzen. [1 punt]

1.

«Però els diaris que han reproduït la notícia, com que els semblava que informar dels fets i res més era poc, ho han inflat amb ratlles de retòrica.» (línies 4-5)

2.

«tenia una petita malformació, amb la qual, però, havia trobat la manera de conviure.» (l. 10-11)

3.

«¿No li passa pel cap que, precisament, el més probable és que els secrets més ben guardats de la història del cinema siguin precisament això: secrets ben guardats que no coneixerem mai, ni ell ni nosaltres?» (l. 16-18)

4.

«¿no hauria quedat fins i tot més impactant si, a l’estil de les notícies breus, l’haguessin redactat explicant- hi això dels sis dits, si mai es va operar o no i prou?» (l. 22-23)