Ejercicio 2c - Referents i funció sintàctica (text 1) · Lengua Valenciana y Literatura II PAU Valencia Extraordinaria 2023

TEXT 1

1 Ximo el Roig té la mateixa son, a les quatre del matí, en l’actualitat, que fa quaranta anys, quan es va

fer càrrec del Mas del Potro. Més de quaranta anys munyint vaques quan encara és negra nit; ara les dues

úniques vaques que li queden són la Negreta i la Rossa, rere l’embargament del banc –maleïts siguen tots

els banquers! I tots els polítics! I tots els qui els alimenten amb la seua bavosa covardia!–, i encara es

5 desperta enteranyinat, ple de badalls i prometent-se que el vi del sopar s’ha acabat. Que un home

necessita dormir.

Les vaques mugeixen, impacients. El cel és negre i serè, si bé fred. Apunta la primavera i encara

manca molt perquè la matinada no siga una fuetada rasposa i gèlida, en el llarg, fatigós camí que va del

llit a l’estable.

10 El Roig ja no és roig, perquè només li queden quatre cabells, que voleien en el fred negre de la nit i la

barba li creix poc. Com si tinguera una eterna varicel·la motejant-li el rostre. La mare deia al mestre

d’escola que el seu menut seria delicadet, de pell fina i bones maneres. La mare cria malves i ell és

qualsevol cosa excepte delicadet. Va munyint amb els dits hàbils del costum. Primer la Negreta, perquè la

Rossa té més paciència. El doll es dispara com si volguera foradar el cul del poal. Fa olor de fems, de

15 palla, de son i de nit. I de vaca, clar.

L’estable és a tocar la senda que condueix, després d’uns revolts, com si l’orografia haguera volgut

jugar a fer puntes, a la carretera d’Alcoi. El Roig deixa sempre la porta oberta de l’estable, fins i tot en el

cor de l’hivern, perquè es ventile l’aire. Tot i el costum, ell és encara capaç de sentir la ferum dels dos

animalots, del gas metà que emanen els seus excrements i de suor i llet animal. Ara i adés, gira el cap per

20 mirar la senda –la senda del Calbot–. El llum de l’estable està encès i una bombeta de cent il·lumina tot

l’espai, atrotinat i vell, i part de fora de la porta, en forma de cercle, encaputxada sota un barret metàl·lic

que havia sigut de color verd. A tocar la senda del Calbot, el Roig va construir, fa dues dècades, una cleda

de fusta, que hui cau a pedaços, però que encara té porta, mig abatuda a terra. Els ulls ensonyats del Roig

s’enfoquen de tant en tant a la senda i les restes de la cleda. I és que la llet li fa fàstic, i alguns colps,

25 l’olor li provoca vòmits àcids i enllagrimats. És intolerant a la lactosa, que ho ha dit el metge, el senyor

Pons. El doctor Pons, que té sempre raó fins i tot quan parla de política o xarra sobre els preus del bestiar.

Veges què n’ha de saber.

SIMÓ, Isabel-Clara. 2015. Tzoé. Alzira: Bromera, p. 5-7.

c) Indica a quins elements fan referència en el text 1 els mots subratllats i quina funció sintàctica realitzen. [1 punt]

1. ara les dues úniques vaques que li queden són la Negreta i la Rossa, rere l’embargament del banc –maleïts siguen tots els banquers! (línies 2-4)

2. I tots els qui els alimenten amb la seua bavosa covardia! (l. 4)

3. És intolerant a la lactosa, que ho ha dit el metge, el senyor Pons. (l. 25-26)

4. Veges què n’ ha de saber. (l. 27)