Examen de Literatura Dramática PAU Baleares 2024 · Extraordinaria

Bloc 1

Contextualitza i explica breument (en un màxim de cinc línies per cada nom o concepte) un d'aquests grups de tres termes. Alternativament, pots redactar una única resposta (valorada amb 3 punts) que aplegui i vinculi els tres conceptes. (3 punts. 1 punt cada concepte)

a)

catarsi / el cor grec / Sòfocles

Bloc 1

Contextualitza i explica breument (en un màxim de cinc línies per cada nom o concepte) un d'aquests grups de tres termes. Alternativament, pots redactar una única resposta (valorada amb 3 punts) que aplegui i vinculi els tres conceptes. (3 punts. 1 punt cada concepte)

b)

simbolisme teatral / Nora / Casa de nines

Bloc 1

Contextualitza i explica breument (en un màxim de cinc línies per cada nom o concepte) un d'aquests grups de tres termes. Alternativament, pots redactar una única resposta (valorada amb 3 punts) que aplegui i vinculi els tres conceptes. (3 punts. 1 punt cada concepte)

c)

Poloni / anagnòrisi / William Shakespeare

Bloc 2

Contesta de manera argumentada una d'aquestes preguntes: (3 punts)

a)

Disseny de personatge: vestuari, màscara i maquillatge.

Bloc 2

Contesta de manera argumentada una d'aquestes preguntes: (3 punts)

b)

Teatre compromès: teatre polític, teatre document, teatre èpic, etc.

Bloc 2

Contesta de manera argumentada una d'aquestes preguntes: (3 punts)

c)

La recepció teatral: la relació amb el públic. Catarsi, distanciament i participació.

Bloc 2

Contesta de manera argumentada una d'aquestes preguntes: (3 punts)

d)

Quin és el tema principal d' Antígona ? Comenta alguna altra obra literària, pictòrica o musical que parli del mateix tema i/o comenta alguna adaptació d' Antígona a un altre format artístic.

e)

Compara aquestes dues posades en escena d' Art i comenta'n els aspectes més rellevants. (3 punts)

f) Transforma el text dramàtic següent de “Tot esperant Godot” en un text narratiu.

ESTRAGÓ: Quin lloc més deliciós. (Es gira, avança cap endavant, mira cap al públic) Unes vistes inspiradores. (Es gira cap a Vladimir) Marxem.

VLADIMIR: No podem.

ESTRAGÓ: Per què?

VLADIMIR: Estem esperant Godot

ESTRAGÓ: És veritat. (Pausa) N'estàs segur, que era aquí?

VLADIMIR: Què?

ESTRAGÓ: On havíem d'esperar.

VLADIMIR: Va dir al costat de l'arbre. (Miren l'arbre). En veus cap altre?

ESTRAGÓ: Què és?

VLADIMIR: Crec que és un salze.

ESTRAGÓ: I on són les fulles?

VLADIMIR: Deuen ser mortes.

ESTRAGÓ: S'han acabat els plors.

VLADIMIR: O potser no n'és l'època.

ESTRAGÓ: A mi em sembla mes aviat un arbrissó.

VLADIMIR: Un arbust.

ESTRAGÓ: Un arbrissó.

VLADIMIR: Un... (Es conté) Què estàs insinuant? Que ens hem equivocat de lloc?

ESTRAGÓ: Ell hauria de ser aquí.

VLADIMIR: No ens va pas assegurar que vindria

ESTRAGÓ: I si no ve?

VLADIMIR: Tornarem demà.

ESTRAGÓ: I després demà passat.

VLADIMIR: Possiblement.

ESTRAGÓ: I així, anar fent.

VLADIMIR: És a dir...

ESTRAGÓ: Fins que arribi.

VLADIMIR: No tens pietat.

ESTRAGÓ: Ja vam venir ahir.

VLADIMIR: Ah, no! T'equivoques.

ESTRAGÓ: Què vam fer, ahir?

VLADIMIR: Què vam fer ahir?

ESTRAGÓ: Sí.

VLADIMIR: Diria que... (Enfadat) Ho poses tot en dubte!

ESTRAGÓ: Jo crec que érem aquí

VLADIMIR (mira al voltant): Et sona, aquest lloc?

ESTRAGÓ: Jo no he dit això.

VLADIMIR: Llavors?

ESTRAGÓ: No importa.

VLADIMIR: Tot igual... Aquest arbre... (girant-se cap al públic)... aquest aiguamoll.

ESTRAGÓ: N'estàs segur, que era aquest vespre?

Bloc 3: Comentari de text

(4 punts, desglossats de la manera següent)

1 punt: tipus de text (característiques)

1 punt: contextualització (en l'obra de l'autor i/o en la història de la literatura dramàtica)

2 punts: caràcter específic que es demana al mateix enunciat

Contesta de manera argumentada una d'aquestes dues preguntes:

a) Comenta el text fent especial esment a la trobada de Hamlet amb l'espectre del seu pare i les notícies que se'n deriven:

Sí, sí, que Déu us guardi. Ja estic sol.

Sóc un esclau sense ànima, un miserable...

¿No és monstruós que aquest actor, només

amb el recurs d'uns sentiments fingits,

pogués sotmetre l'esperit al pensament

fins a tal punt que es quedés pàl·lid, amb els ulls

negats de llàgrimes i un aire trasbalsat,

se li trenqués la veu i tots els gestos

traduïssin la seva fantasia? I tot per res!

Per Hècuba!

¿Què és Hècuba per ell, o ell per Hècuba,

que hagi plorat per ella? ¿Què faria

si tingués una causa tan real

de sofriment com jo? Inundaria

de llàgrimes l'escena, eixordaria el públic

amb el seu parlament esgarrifós,

faria que el culpable es tornés boig

i l'innocent quedés horroritzat,

atordiria l'ignorant, i l'estupor

s'empararia de la vista i de l'oïda.

En canvi jo,

Un indolent i obtús ninot de fang,

camino d'esma, negligint la meva causa,

i no dic res... ni per un rei desposseït

vilment d'allò que és més preuat, la pròpia vida!

¿Soc un covard? ¿Ningú no em diu canalla

ni em parteix l'espinada, ni m'arrenca

la barba i me la tira als ulls, ningú

gosa estirar-me el nas, ningú m'acusa

de mentir per la gola o pels pulmons...? ¿Per què?

I com hi ha Déu que jo ho acceptaria...

Si no tingués un fetge de colom, mancat de fel

per amargar els ultratges, ja faria temps

que hauria alimentat els corbs d'aquest país

amb les entranyes d'aquest gos. Oh, criminal!

Oh pèrfid inhumà, despietat, lasciu i criminal!

Però que en soc, d'estúpid... Quina meravella

que el fill d'un pare assassinat, empès

pel cel i per l'infern a la venjança,

desfogui el cor només vessant paraules

i dient pensaments com una puta,

com el criat més baix... Vergonya! Oh, vergonya!

Mou-te, cervell!... Sovint he sentit dir

que a algun espectador culpable, en el teatre,

l'enginy i el realisme d'una escena

li ha arribat tant al cor que allà mateix

ha confessat les seves culpes. Perquè el crim,

encara que no tingui llengua, pot parlar

servint-se de mitjans miraculosos.

Faré que aquests actors escenifiquin

una cosa semblant a la mort del meu pare

davant dels ulls mateixos del meu oncle.

Li observaré el posat, li furgaré

de viu en viu el cor. Si s'estremeix,

ja sabré el que he de fer. (...)

Hamlet, William Shakespeare

1.

2.

3.

b) Comenta el text fent especial esment a la idea de la construcció del personatge de Nora i la seva relació amb Helmer:

NORA: Haig d'estar totalment sola, si em vull aclarir amb mi mateixa i amb tot el que m'envolta. És per això que no em puc quedar més temps a casa teva.

HELMER: Nora, Nora!

NORA: Me'n vaig ara mateix. Suposo que la Kristine m'acollirà per una nit...

HELMER: T'has tornat boja!... No ho pots fer! T'ho prohibeixo!...

NORA: Des d'ara, no té sentit prohibir-me res. M'emporto les coses que són meves. No vull res de tu, ni ara ni mai.

HELMER: Això és una follia!

NORA: Demà tornaré a casa meva..., vull dir a la meva ciutat d'origen. Allà em serà més fàcil trobar alguna feina que em convingui.

HELMER: Oh, ets una criatura obcecada i sense experiència.

NORA: L'haig d'adquirir aquesta experiència, Torvald.

HELMER: Deixar la teva llar, el teu marit i els teus fills!... No penses en tot el que dirà la gent?

NORA: No puc tenir-ho en compte. L'únic que sé és el que jo necessito.

HELMER: És生物tant! Així oblides els teus deures més sagrats?

NORA: De què en dius els meus deures més sagrats?

HELMER: Ah, cal que t'ho digui? T'haig de recordar els deures amb el teu marit i amb els teus fills?

NORA: Tinc altres deures tan sagrats com aquests.

HELMER: No, no els tens! Quins altres deures podrien ser?

NORA: Els deures amb mi mateixa.

Henrik Ibsen: Casa de nines