Examen de Literatura Dramática PAU Baleares 2025 · Extraordinaria

Bloc 1

Contextualitza i explica breument (en un màxim de cinc línies per cada nom o concepte) un d'aquests grups de tres termes. Alternativament, pots redactar una única resposta (valorada amb 3 punts) que aplegui i vinculi els tres conceptes (3 punts. 1 punt cada concepte).

a) teatre de l'absurd / Pozzo / Samuel Beckett

Bloc 1

Contextualitza i explica breument (en un màxim de cinc línies per cada nom o concepte) un d'aquests grups de tres termes. Alternativament, pots redactar una única resposta (valorada amb 3 punts) que aplegui i vinculi els tres conceptes (3 punts. 1 punt cada concepte).

b) drama domèstic / Torvald Helmer / Casa de nines

Bloc 1

Contextualitza i explica breument (en un màxim de cinc línies per cada nom o concepte) un d'aquests grups de tres termes. Alternativament, pots redactar una única resposta (valorada amb 3 punts) que aplegui i vinculi els tres conceptes (3 punts. 1 punt cada concepte).

c) Laertes / teatre isabelí / Hamlet

Bloc 2

Contesta de manera argumentada una d'aquestes quatre preguntes: (3 punts)

a) Disseny de personatge: vestuari, màscara i maquillatge.

Bloc 2

Contesta de manera argumentada una d'aquestes quatre preguntes: (3 punts)

b)

Mitologies i cosmogonies: teatre mític i religiós de distintes tradicions.

Bloc 2

Contesta de manera argumentada una d'aquestes quatre preguntes: (3 punts)

c)

Quin és el tema principal d' Antígona ? Comenta alguna altra obra literària, pictòrica o musical que parli del mateix tema i/o comenta alguna adaptació d' Antígona a un altre format artístic.

Bloc 2

Contesta de manera argumentada una d'aquestes quatre preguntes: (3 punts)

d)

Compara aquestes dues posades en escena de Casa de nines i comenta'n els aspectes més rellevants.

Bloc 3:

Comentari de text: (4 punts, desglossats de la manera següent):

1 punt: tipus de text (característiques).

1 punt: contextualització (en l'obra de l'autor i/o en la història de la literatura dramàtica).

2 punts: caràcter específic que es demana al mateix enunciat.

Contesta de manera argumentada una d'aquestes dues preguntes:

a)

Comenta el text fent especial esment al discurs de Hamlet i la relació que té el protagonista amb els seus familiars.

Ah, si no fos tan sòlida la carn,

si es pogués fondre i convertir en rosada...

Ah, si l'Etern no hagués dictat un manament

contrari al suïcidi... Oh Déu! Oh Déu!

Que rancis, avorrits, estèrils i mesquins

que em semblen tots els hàbits d'aquest món!

Quin fàstic! Oh, quin fàstic! És un jardí ple d'herbes,

deixat en mans del sotabosc més aspre

i més vulgar. Haver arribat fins a aquest punt...!

Moria fa dos mesos —no, ni els fa...—

aquell qui va ser un rei tan excel·lent

que l'altre, al seu costat, semblava un sàtir

que es posés al costat d'Hiperió,

i s'estimava tant la meva mare

que no hauria permès que el vent més lleu

li profanés la pell... Oh cels i terra,

no m'ho feu recordar! Ella se li aferrava

com si allò que li havia de calmar el desig

l'hi hagués incrementat... I al cap d'un mes,

d'un mes escàs... Però no, no hi vull pensar!

Fragilitat, tens nom de dona... Un mes...

No havien envellit encara les sabates

amb què va seguir el cos del pobre pare,

com Níobe, mig ofegada en plors,

i ja era... (sí, ella mateixa... Oh Déu!

Un animal privat d'enteniment

hauria portat dol més temps!)... casada

amb el meu oncle, que és germà del meu pare

però s'hi sembla tant com jo mateix

pugui assemblar-me a Hèrcules... Un mes!

Encara li cremava els ulls la sal

d'aquelles falses llàgrimes, i es va tornar a casar.

Oh, pressa criminal, tan diligent

per córrer cap a un llit incestuós!

Això no és bo, ni pot dur res que ho sigui...

Però pateix, cor meu, i guarda't de parlar.

Hamlet, William Shakespeare

b)

Comenta el text fent especial esment a la funció que tenen les sabates, els capells i l'arbre dins l'obra:

(L'endemà. La mateixa hora. El mateix lloc.

Les sabates d'Estragó a la punta de l'escenari, amb els talons junts i les puntes separades. El barret de Lucky és al mateix lloc. L'arbre té algunes fulles. Entra Vladimir, agitadament. S'atura i mira l'arbre una bona estona. Després, de sobte, es posa a moure's febrilment per tot l'escenari en totes direccions. Es para, de nou, davant de les sabates, s'ajup, n'agafa una, l'examina, l'ensuma, fa cara de fàstic, la torna a deixar amb cura al seu lloc. Reprèn l'anar i venir precipitat. S'atura a l'extrem dret de l'escenari i observa la llunyania durant una estona, amb la mà fent visera sobre els ulls. Va i ve. S'atura a l'extrem esquerre, fa el mateix. Va i ve. S'atura bruscament, es posa les mans al pit, tira el cap enrere i es posa a cantar a viva veu.)

Esperant Godot, Samuel Beckett