Ejercicio Bloc 3 - a · Literatura Dramática PAU Baleares Extraordinaria 2024
Tema: Hamlet (Shakespeare) y el teatro isabelino · Del examen Extraordinaria (2024)
Enunciado
Bloc 3: Comentari de text
(4 punts, desglossats de la manera següent)
1 punt: tipus de text (característiques)
1 punt: contextualització (en l'obra de l'autor i/o en la història de la literatura dramàtica)
2 punts: caràcter específic que es demana al mateix enunciat
Contesta de manera argumentada una d'aquestes dues preguntes:
a) Comenta el text fent especial esment a la trobada de Hamlet amb l'espectre del seu pare i les notícies que se'n deriven:
Sí, sí, que Déu us guardi. Ja estic sol.
Sóc un esclau sense ànima, un miserable...
¿No és monstruós que aquest actor, només
amb el recurs d'uns sentiments fingits,
pogués sotmetre l'esperit al pensament
fins a tal punt que es quedés pàl·lid, amb els ulls
negats de llàgrimes i un aire trasbalsat,
se li trenqués la veu i tots els gestos
traduïssin la seva fantasia? I tot per res!
Per Hècuba!
¿Què és Hècuba per ell, o ell per Hècuba,
que hagi plorat per ella? ¿Què faria
si tingués una causa tan real
de sofriment com jo? Inundaria
de llàgrimes l'escena, eixordaria el públic
amb el seu parlament esgarrifós,
faria que el culpable es tornés boig
i l'innocent quedés horroritzat,
atordiria l'ignorant, i l'estupor
s'empararia de la vista i de l'oïda.
En canvi jo,
Un indolent i obtús ninot de fang,
camino d'esma, negligint la meva causa,
i no dic res... ni per un rei desposseït
vilment d'allò que és més preuat, la pròpia vida!
¿Soc un covard? ¿Ningú no em diu canalla
ni em parteix l'espinada, ni m'arrenca
la barba i me la tira als ulls, ningú
gosa estirar-me el nas, ningú m'acusa
de mentir per la gola o pels pulmons...? ¿Per què?
I com hi ha Déu que jo ho acceptaria...
Si no tingués un fetge de colom, mancat de fel
per amargar els ultratges, ja faria temps
que hauria alimentat els corbs d'aquest país
amb les entranyes d'aquest gos. Oh, criminal!
Oh pèrfid inhumà, despietat, lasciu i criminal!
Però que en soc, d'estúpid... Quina meravella
que el fill d'un pare assassinat, empès
pel cel i per l'infern a la venjança,
desfogui el cor només vessant paraules
i dient pensaments com una puta,
com el criat més baix... Vergonya! Oh, vergonya!
Mou-te, cervell!... Sovint he sentit dir
que a algun espectador culpable, en el teatre,
l'enginy i el realisme d'una escena
li ha arribat tant al cor que allà mateix
ha confessat les seves culpes. Perquè el crim,
encara que no tingui llengua, pot parlar
servint-se de mitjans miraculosos.
Faré que aquests actors escenifiquin
una cosa semblant a la mort del meu pare
davant dels ulls mateixos del meu oncle.
Li observaré el posat, li furgaré
de viu en viu el cor. Si s'estremeix,
ja sabré el que he de fer. (...)
Hamlet, William Shakespeare
1.
2.
3.
Solución
Según los criterios oficiales de corrección
1 punt: tipus de text (característiques)
Solución: Es tracta d'un text dramàtic en forma de monòleg o soliloqui (acte II, escena 2), en què el personatge es queda sol a escena («Ja estic sol») i exterioritza els seus pensaments íntims, emocions i debats morals directament davant del públic. Destaca l'ús del vers blanc (iambic pentameter en l'original anglès), la riquesa retòrica (preguntes retòriques, exclamacions, antítesis i metàfores) i el to apassionat que contraposa la ficció teatral amb la realitat del seu dolor.
1 punt: contextualització (en l'obra de l'autor i/o en la història de la literatura dramàtica)
Solución: El fragment pertany a *Hamlet* (c. 1601) de William Shakespeare, cimera del teatre elisabetià i de la tragèdia de venjança moderna. Se situa al final del segon acte, just després de l'arribada dels còmics a Elsinor. En la història del teatre occidental, reflecteix l'estètica renaixentista/barroca anglesa, marcada pel teatre dins del teatre (metateatre), la complexitat psicològica dels personatges i la reflexió sobre el poder, la moral i la representació escènica.
2 punts: caràcter específic que es demana al mateix enunciat (la trobada de Hamlet amb l'espectre del seu pare i les notícies que se'n deriven)
Solución: A l'inici de la tragèdia (acte I), l'espectre del pare difunt es revela a Hamlet per confessar-li que no va morir d'una picada de serp com tothom creu, sinó assassinat pel seu germà Claudi, que li va abocar verí a l'orella mentre dormia, usurpant el tron i casant-se amb la reina Gertrudis. L'espectre demana venjança. Això desencadena el dubte metòdic i existencial de Hamlet (té por que l'espectre sigui una temptació diabòlica). En aquest monòleg, avergonyit per la seva paràlisi, concep el pla de provar la culpa de Claudi fent que els actors representin un assassinat similar («la ratera» o *L'assassinat de Gonzago*): «Li observaré el posat... Si s'estremeix, ja sabré el que he de fer». Segons el criteri oficial, si no es fan referències explícites al text, la puntuació màxima d'aquest apartat és de 0,9 punts (45% del total).
La explicación paso a paso, hecha con IA, es Premium. Premium
Resuélvelo aquí mismo: corrección automática, pistas y solución paso a paso.
‹ Ejercicio Bloc 1 - c · Extraordinaria 2024 · Ejercicio Bloc 1 - b · Ordinaria 2024 ›