Examen de Literatura Dramática PAU Baleares 2026 · Extraordinaria

Bloc 1. Comentari de text

S'ofereixen dos fragments de dues obres dramàtiques, dels quals l'alumne n'ha de triar un i comentar-lo. L'enunciat remarca l'aspecte principal que s'ha de comentar, però se n'han de poder desenvolupar d'altres. Es valorarà de manera negativa que la resposta adopti la forma d'esquema i que no hi hagi referències explícites al text.

a)

Comenta el text fent especial esment a la relació entre Nora i Helmer i al fet que aquest segon agafi o no la carta.

[4 punts: 1 punt tipus de text (característiques); 1 punt contextualització (en l'obra de l'autor i/o en la història de la literatura dramàtica); 2 punts caràcter específic que es demana a l'enunciat mateix]

(Nora resta dreta, immòbil. Helmer va a obrir la porta del vestíbul).

MINYONA: (a mig vestir, des del vestíbul) Una carta per a la senyora.

HELMER: Dona-me-la. (S’apodera de la carta i tanca la porta) Sí, és d’ell. No te la dono; la vull llegir jo mateix.

NORA: Llegeix-la.

HELMER: (vora el llum) Gairebé no goso. Potser ja estem perduts, tu i jo. No, no, haig de saber-ho! (Obre de pressa la carta, en recorre unes quantes ratlles, consulta un document que hi va adjunt i llança un crit d’alegria) Nora! (Nora el mira interrogativa) Nora!... No, haig de llegir-ho un altre cop!... Sí, sí, és ben bé això! Estic salvat! Nora, estic salvat!

NORA: I jo?

HELMER: Tu també, és clar. Estem salvats tots dos, tu i jo. Mira! Et retorna el reconeixement del deute. Escriu que li sap greu i que lamenta...; un canvi afortunat dins la seva vida... Ah, tant se val tot el que pugui escriure! Estem salvats, Nora! Ningú no pot fer res contra tu. Ah, Nora, Nora... Però abans que res hem de destruir aquest document abominable. Deixa’m veure... (Dona una ullada al reconeixement del deute) No, no el vull ni mirar. Per a mi, tota aquesta història no serà res més que un malson. (Estripa el document i les dues cartes; llença els papers a l’estufa i observa com es cremen) Ja està. Ja no en queda res... Escriu que des de la nit de Nadal... Ah, deus haver passat tres dies terribles, Nora.

NORA: He lliurat un combat molt dur, aquests tres dies

[...]

NORA: (amb la roba de cada dia) Sí, Torvald, m’he tornat a vestir.

HELMER: Però, per què? A aquestes hores de la nit?

NORA: Aquesta nit no dormiré.

HELMER: Però, Nora, estimada...

NORA: (mirant el seu rellotge) Encara no és tan tard. Seu, Torvald! Hem de parlar de moltes coses, tu i jo!

(S’asseu a una banda de la taula.)

HELMER: Nora, això què vol dir?... La duresa de la teva expressió...

NORA: Seu. Serà llarg. Haig de parlar amb tu de moltes coses.

Henrik Ibsen, Casa de nines

b)

Opina sobre la manera com Antígona reflexiona sobre la llibertat, el destí, el dret natural i/o el despotisme o raons d'Estat. També pots contextualitzar-ho dins l'esdevenir de l'obra, explicar com s'arriba a aquesta escena o quines conseqüències tindrà. Argumenta la resposta a partir del fragment següent:

CREONT: No t'avergonyeixes de pensar diferent d'aquests.

ANTÍGONA: No és cap vergonya mostrar pietat envers els nascuts de les mateixes entranyes.

CREONT: I l'adversari mort, no t'era també germà?

ANTÍGONA: Germà de la mateixa mare i del mateix pare.

CREONT: I com és que atorgues uns honors que per a aquell són una ignomínia?

ANTÍGONA: Això no ho testimoniarà mai el mort.

CREONT: Ho farà si atorgues al germà indigne els mateixos honors que a ell.

ANTÍGONA: No és un esclau qui ha mort, sinó un germà.

CREONT: Però que volia destruir aquesta terra. L'altre, en canvi, la defensava.

ANTÍGONA: Hades, tanmateix, vol lleis iguals per a tothom.

CREONT: Però el bo no pot tenir la mateixa sort que el dolent.

ANTÍGONA: Qui sap si allà a baix aquestes distincions són tan clares?

CREONT: Ni després de mort, l'enemic no pot esdevenir amic.

ANTÍGONA: Jo no estic feta per compartir l'odi, sinó l'amor.

CREONT: Si vols estimar, ves a estimar aquells de sota terra. Però mentre jo visqui, cap dona no em farà la llei. Sòfocles, Antígona (trad. Joan Castellanos, La Magrana)

Bloc 2

L'alumne ha de triar només dues preguntes de les sis que li formulen. Es valorarà de manera negativa que la resposta adopti la forma d'esquema.

a)

Contextualitza i explica breument els noms o conceptes següents. Màxim de cinc línies per cada terme: (1 punt cada concepte)

Poloni / anagnòrisi / William Shakespeare

Bloc 2

L'alumne ha de triar només dues preguntes de les sis que li formulen. Es valorarà de manera negativa que la resposta adopti la forma d'esquema.

b)

Redacta una única resposta que aplegui i vinculi els tres conceptes següents: (1 punt cada concepte)

Art / Sergi / Yasmina Reza

Bloc 2

L'alumne ha de triar només dues preguntes de les sis que li formulen. Es valorarà de manera negativa que la resposta adopti la forma d'esquema.

c)

Completa o esmena la definició següent sobre l'espai teatral: (3 punts)

Puc agafar qualsevol espai buit i anomenar-lo un escenari nu. Un home camina per aquest espai buit mentre un altre l'observa, i això és tot el que cal per realitzar un acte teatral. Tanmateix, quan parlem de teatre no volem dir exactament això. Telons vermells, focus, vers lliure, rialles, foscor, se superposen confusament en una imatge desordenada que s'expressa amb una paraula útil per a moltes coses

Peter Brook, L'espai buit

Bloc 2

L'alumne ha de triar només dues preguntes de les sis que li formulen. Es valorarà de manera negativa que la resposta adopti la forma d'esquema.

d)

Quin és el tema principal de Hamlet ? Comenta alguna altra obra literària, pictòrica o musical que parli del mateix tema o comenta alguna adaptació de Hamlet a un altre format artístic. (3 punts)

e)

Història, característiques i autors del teatre nòrdic. (3 punts)

Es valorarà de manera negativa que la resposta adopti la forma d'esquema.

f)

Compon un text teatral breu (d'aproximadament 350 paraules) sobre la nostàlgia que contingui aquests tres elements característics: (3 punts)

Dos personatges, com a mínim, i evidència del conflicte dramàtic. (1 punt)

Almenys una acotació que mostri l'estat d'ànim d'un personatge. (1 punt)

Una figura retòrica, com a mínim. (1 punt)

Es valorarà de manera negativa que la resposta adopti la forma d'esquema.