Examen de Literatura Majors de 25 anys (Catalunya) 2026 · Tribunal ordinari

OPCIÓ A

1. Desenvolupeu UN dels dos temes següents ( a o b):

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]

a)

Maria-Mercè Marçal, en una entrevista publicada el 1980 a El Correo Catalán, va dir que Bruixa de dol és «l'intent de trobar una veu pròpia que entronqui alhora amb la tradició literària catalana —com totes, essencialment masculina— i amb l'experiència quotidiana —sense veu— de les fades i les bruixes. Com a coses noves esmentaria una recerca molt més conscient de la meva veu com a dona, en el sentit individual i col·lectiu de la paraula». Comenteu aquesta afirmació tenint en compte:

el títol de l'obra i la seva relació amb la tradició literària catalana;

la relació de la veu literària amb el discurs feminista;

el sentit del binomi bruixa-fada a què fa referència.

OPCIÓ A

1. Desenvolupeu UN dels dos temes següents ( a o b):

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]

b)

Jordi Castellanos afirmava que « El temps de les cireres gira entorn del tema del viatge —la fugida— que ha caracteritzat la novel·la catalana d'ençà de la ruptura temàtica i formal que seguí el 1968».

A partir d'aquesta afirmació analitzeu la fugida i el retorn de la protagonista d' El temps de les cireres, de Montserrat Roig, tenint en compte:

la seva funció com a negació de l'evasió i com a afirmació del compromís amb la col·lectivitat;

el paper de la protagonista, Natàlia Miralpeix, i la seva fugida, com a fal·làcia;

la funció dels objectes i de la família Miralpeix en el retorn, com a elements que desperten i perpetuen el passat personal, familiar i històric de Barcelona.

2. Desenvolupeu UN dels dos comentaris de text proposats a continuació ( a o b):

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]

a)

Comente el siguiente fragmento de Luces de bohemia, de Ramón María del Valle-Inclán, teniendo en cuenta los siguientes aspectos (no tienen que tratarse, necesariamente, por separado ni en el mismo orden, pero sí deben ejemplificarse):

los personajes que dialogan en este fragmento;

el contraste entre los principios de Max y su nula incidencia social.

[Escena VIII]

E L M INISTRO: Válgate Dios. ¿Y cómo no te has acordado de venir a verme antes de ahora? Apenas leo tu firma en los periódicos.

M AX: ¡Vivo olvidado! Tú has sido un vidente dejando las letras por hacernos felices gobernando. Paco, las letras no dan para comer. ¡Las letras son colorín, pingajo y hambre!

E L M INISTRO: Las letras, ciertamente, no tienen la consideración que debieran, pero son ya un valor que se cotiza. Amigo Max, yo voy a continuar trabajando. A este pollo le dejas una nota de lo que deseas... Llegas ya un poco tarde.

M AX: Llego en mi hora. No vengo a pedir nada. Vengo a exigir una satisfacción y un castigo. Soy ciego, me llaman poeta, vivo de hacer versos y vivo miserable. Estás pensando que soy un borracho. ¡Afortunadamente! Si no fuese un borracho, ya me hubiera pegado un tiro. ¡Paco, tus sicarios no tienen derecho a escupirme y abofetearme, y vengo a pedir un castigo para esa turba de miserables, y un desagravio a la diosa Minerva!

2. Desenvolupeu UN dels dos comentaris de text proposats a continuació ( a o b):

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]

b)

Comente el siguiente pasaje de Juego limpio, de María Teresa León, teniendo en cuenta los siguientes aspectos (no tienen que tratarse, necesariamente, por separado ni en el mismo orden, pero sí deben ejemplificarse):

el sentido de la muerte de Angelines y Juanito Monje en el mismo bombardeo;

la importancia del momento histórico en el que se escribe la novela y la relación que este hecho tiene con el discurso ideológico de la obra.

Estoy solo con mis Guerrillas diezmadas; no sé qué hacer y vivo. Hoy vivo con la vitalidad de la desesperación como mi pueblo, pero Angelines está inmóvil, Juana está inmóvil, Dorotea está inmóvil... Pepa llora... [...] Angelines y Juan están muertos. ¿Han muerto por la causa de la dignidad humana? En Ginebra tratarán muy seriamente de cortar, de cualquier forma, esa insistencia absurda, inoportuna, del pueblo español de recordar a los otros pueblos cómo se muere por la dignidad humana.

OPCIÓ B / OPCIÓN B

[5 puntos: 3 puntos por el contenido y 2 puntos por la capacidad de argumentación y de análisis, la ordenación de las ideas y la coherencia del discurso]

a)

Considerando Mujer sin Edén, de Carmen Conde, como una manifestación de la poesía de posguerra española, y prestando especial atención a cómo la autora utiliza la relectura del mito bíblico para fusionar la crítica feminista con la crítica sociopolítica, explique:

la voz poética de Eva;

el feminismo de la diferencia y el rol creador de la mujer;

la simbología de la represión que utiliza la autora.

OPCIÓ B / OPCIÓN B

[5 puntos: 3 puntos por el contenido y 2 puntos por la capacidad de argumentación y de análisis, la ordenación de las ideas y la coherencia del discurso]

b)

Teresa Imízcoz afirma sobre Niebla, de Miguel de Unamuno, que: «Augusto después de muerto se le aparece en sueños a Unamuno y le dice: “mire usted, mi querido don Miguel, no vaya a ser que sea usted el ente de ficción, el que no existe en realidad, ni vivo ni muerto; no vaya a ser que no pase usted de un pretexto para que mi historia y otras historias como la mía corran por el mundo. Y luego, cuando usted se muera del todo, llevemos su alma nosotros”. Esta teoría unamuniana sobre los seres de ficción justifica que él se introduzca a sí mismo como personaje dentro de la novela, pues así consigue su inmortalidad».

A partir de esta afirmación final:

explique cómo se concreta esta teoría unamuniana en la relación que mantienen los personajes de Niebla citados en el fragmento;

exponga cuáles son las características del narrador según esta «teoría de la novela».

2. Desenvolupeu UN dels dos comentaris de text proposats a continuació ( a o b):

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]

a)

Comenteu el fragment següent de Josafat, de Prudenci Bertrana. Tingueu en compte, especialment, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre, però sí que s'han d'exemplificar):

la situació del fragment en el conjunt de l'obra;

la inadaptació del protagonista de l'obra i la construcció de la seva personalitat.

Des de llavors Josafat visqué allí com una fera engabiada; sortia del campanar tan poc com podia. Els amics clergues l'anaven a veure. Li retreien les seves fetes i, rient i bromejant, l'encoratjaven. Arribà a creure's que era un home necessari, perillós, destinat a fer grans coses, i que el reservaven per a una ocasió oportuna. I esperava sense impaciència, segur que a l'avenir podria pagar les consideracions que li tenien, i servir, amb tota la seva bona voluntat i amb el que més podia, el seu Déu i aquells admirables protectors que l'havien posat de campaner, i que seguien afalagant-lo com a nin rebec i temible. Josafat no solament tocava les campanes, sinó que guarnia i endreçava l'església; i, a poc a poc, a còpia de pegar cops d'espolsadors a les imatges, anà perdent-los el respecte. Conservà, però, una gran por als turments infernals i una gran veneració a les barbes severes i majestuoses del Pare Etern. Sobretot l'inquietava l'esbrinadora fixesa d'aquell ull divinal, que, dins un triangle resplendent, havia vist, de petit, en alguna estampeta. Dues passions tan sols li donaven molèsties: la ira i la luxúria. De la ira havia trobat manera de servir-se'n a major honra i glòria del Senyor; quant a la luxúria, el destorbava. Per no turmentar la consciència ni contrariar els instints, emprenia llargues i pregones meditacions sobre el sisè manament.

2. Desenvolupeu UN dels dos comentaris de text proposats a continuació ( a o b):

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]

b)

Comenteu el fragment següent de l'escena IV de l'acte segon de Terra baixa, d'Àngel Guimerà. Tingueu en compte, especialment, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre, però sí que s'han d'exemplificar):

el sentiment de possessió;

l'origen dels personatges subalterns en les obres de Guimerà;

les estratègies de submissió en els diàlegs;

l'aparició dels silencis com a mostra del trauma i la culpa.

Marta: [...] Nosaltres fugíem seguint la gent que deixava les feines dels conreus i ens guarírem a la masia més a prop, que era la del Sebastià, quedant-nos a l'entrada. Sortiren homes i dones, i, entre ells, un que ens va dir que era l'amo. I tothom reia amb los meus ditxos. I van voler que ballés, i vaig ballar de qualsevol manera perquè no ens traguessin, que encara plovia. I quan més ballava jo, més reia la gent, menos l'amo, que em mirava, em mirava! [...] Eh! Acabem! Que em va preguntar després, rient, si jo havia sortit de la pols dels camins com aquelles granotetes que es fan amb les gotes de la pluja al mig de l'estiu, i després me va agafar pel cos i va preguntar al pare què volia. El pare li va respondre que una caritat. I jo vaig afegir de pressa: «No una caritat, no, treballar força!». Ell me va asseure a sobre els seus genolls, que jo tenia catorze anys, i el Sebastià ja potser trenta... I... d'aquell dia va venir que al pare el va fer moliner. I a mi... fins ara... (Tapant-se la cara amb les mans.)

Tomàs: No, calla; no digues res més; calla!

Marta: Què podia fer, jo? Fugir? Cap a on? Si no podia! Matar-me? Si el matar-se és pecat; i fa tanta por el morir-se, i jo era tan nena! I es neix per viure i no per morir de seguida!

Tomàs: I que n'has sigut de desgraciada!

Marta: Desgraciada no, que he sigut la dona més dolenta del món, perquè a ell l'he cregut de tot, pobra de mi, fins per enganyar a aquest home!