Examen de Literatura Majors de 25 anys (Catalunya) 2024 · Tribunal ordinari

OPCIÓ A

1.

Desenvolupeu UN dels dos temes següents ( a o b):

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]

a)

A L'irradiador del port i les gavines, Joan Salvat-Papasseit intenta fer una síntesi entre avantguarda i tradició. Expliqueu quins són els principals trets avantguardistes d'aquest llibre, així com els elements associats a la tradició, tot donant compte dels temes i les característiques del recull.

OPCIÓ A

1.

Desenvolupeu UN dels dos temes següents ( a o b):

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]

b)

La professora Carme Gregori ha afirmat que «la hipèrbole és un [...] dels recursos propis de la figuració irònica en l'obra de Pere Calders, i d'una manera especial a Cròniques de la veritat oculta ». Comenteu aquesta afirmació tot explicant quin ús fa Calders de la ironia en la seva obra i com a Cròniques de la veritat oculta la ironia es vincula amb l'ús de la hipèrbole. Il·lustreu la resposta amb exemples.

2. Desarrolle UNO de los dos comentarios de texto propuestos a continuación (a o b):

[5 puntos: 3 puntos por el contenido y 2 puntos por la capacidad de argumentación y de análisis, la ordenación de las ideas y la coherencia del discurso]

a)

Comente el siguiente pasaje de La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca, teniendo en cuenta los siguientes aspectos (no tienen que tratarse, necesariamente, por separado ni en el mismo orden, pero sí deben ejemplificarse): la situación de este fragmento en el conjunto de la obra y su importancia;

la relación entre este pasaje y la afirmación de 1936 de García Lorca según la cual aseguraba tener «un concepto del teatro en cierta forma personal y resistente. El teatro es la poesía que se levanta del libro y se hace humana. [Los personajes] han de ser tan humanos, tan horrorosamente trágicos y ligados a la vida y al día con una fuerza tal, que muestren sus traiciones, que se aprecien sus olores y que salga a los labios toda la valentía de sus palabras llenas de amor o de ascos».

Angustias: Ya he cortado la tercer sábana.

Martirio: Le corresponde a Amelia.

Magdalena: Angustias: ¿pongo también las iniciales de Pepe?

Angustias: ( Seca.) No.

Magdalena: ( A voces.) Adela, ¿no vienes?

Amelia: Estará echada en la cama.

Poncia: Esa tiene algo. La encuentro sin sosiego, temblona, asustada, como si tuviera una lagartija entre los pechos.

Martirio: No tiene ni más ni menos que lo que tenemos todas.

Magdalena: Todas menos Angustias.

Angustias: Yo me encuentro bien, y al que le duela, que reviente.

Magdalena: Desde luego hay que reconocer que lo mejor que has tenido siempre ha sido el talle y la delicadeza.

Angustias: Afortunadamente pronto voy a salir de este infierno.

Magdalena: ¡A lo mejor no sales!

Martirio: ¡Dejar esa conversación!

Angustias: Y además ¡más vale onza en el arca que ojos negros en la cara!

Magdalena: Por un oído me entra y por otro me sale.

Amelia: ( A la Poncia.) Abre la puerta del patio a ver si nos entra un poco el fresco.

(La Poncia lo hace.)

Martirio: Esta noche pasada no me podía quedar dormida del calor.

Amelia: ¡Yo tampoco!

Magdalena: Yo me levanté a refrescarme. Había un nublo negro de tormenta y hasta cayeron algunas gotas.

Poncia: Era la una de la madrugada y salía fuego de la tierra. También me levanté yo. Todavía estaba Angustias con Pepe en la ventana.

2. Desarrolle UNO de los dos comentarios de texto propuestos a continuación ( a o b): [5 puntos: 3 puntos por el contenido y 2 puntos por la capacidad de argumentación y de análisis, la ordenación de las ideas y la coherencia del discurso]

b)

Comente el siguiente pasaje de Retahílas, de Carmen Martín Gaite, teniendo en cuenta los siguientes aspectos (no tienen que tratarse, necesariamente, por separado ni en el mismo orden, pero sí deben ejemplificarse): la relación de Eulalia con los personajes que aparecen citados;

los rasgos formales y estilísticos más destacados.

Yo era otra, Germán, compréndelo. Ahora, según te escucho y revivo el torbellino de mis experiencias, entusiasmos y viajes durante esos años en que tú me necesitabas tanto, pienso que cuántas horas habría podido dedicaros a la niña y a ti, me parecen absurdos mis proyectos cambiantes, mis inquietudes políticas, mis múltiples estudios comenzados y tantas amistades sin granar, pero lo pienso ahora, cuando he sido capaz de contratar una ambulancia y traerme a la abuela a morir a Louredo y mirarle a Juana a la cara, cuando llevo más de un año haciendo revisión de mis errores y aguantando a pie quieto la soledad; la tuya de esos años me duele como los hijos que me negué a tener y que ahora desearía, echo de menos todo lo que no he sido capaz de dar.

OPCIÓ B / OPCIÓN B

1. Desarrolle UNO de los dos temas siguientes ( a o b): [5 puntos: 3 puntos por el contenido y 2 puntos por la capacidad de argumentación y de análisis, la ordenación de las ideas y la coherencia del discurso]

a)

¿Por qué Carmen Martín Gaite definía a la protagonista de Nada, de Carmen Laforet, como una «chica mala»? Relacione su respuesta con la siguiente afirmación de la misma Martín Gaite sobre algunas mujeres durante el franquismo: «No aguantan el encierro ni las ataduras al bloque familiar que les impide lanzarse a la calle. La tentación de la calle no surge identificada con la búsqueda de una aventura apasionante, sino bajo la noción de cobijo, de recinto liberador».

OPCIÓ B / OPCIÓN B

1. Desarrolle UNO de los dos temas siguientes ( a o b): [5 puntos: 3 puntos por el contenido y 2 puntos por la capacidad de argumentación y de análisis, la ordenación de las ideas y la coherencia del discurso]

b)

Explique el tratamiento del paisaje en Campos de Castilla, de Antonio Machado.

2. Desenvolupeu UN dels dos comentaris de text proposats a continuació ( a o b):

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]

a)

Comenteu els tres fragments següents de l'obra Après moi, le déluge, de Lluïsa Cunillé. Tingueu en compte, especialment, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre, però sí que s'han d'exemplificar):

la situació de cada fragment en el conjunt de l'obra i la seva significació;

la relació que hi ha entre els tres fragments;

l'anàlisi formal i els recursos estilístics.

I NTÈRPRET: Em demana que no el miri.

H OME: Que no el miri?

I NTÈRPRET: A ell. Mentre vostès parlen.

H OME: Li fa res fer el que demana?

I NTÈRPRET: No és la primera vegada que m'hi trobo.

H OME: D'acord.

(La I NTÈRPRET i l'H OME seuen a dues de les tres butaques.)

I NTÈRPRET (sense mirar mai la butaca buida): Té un fill de dinou anys que es diu com ell. És porter d'un equip de futbol. Li demana que vostè li faci de mitjancer. No, perdó, de representant, sí, vol que faci de representant del seu fill i que li trobi un equip.

[...]

I NTÈRPRET: Vostè ha mort alguna vegada un home?

H OME: No.

I NTÈRPRET: El meu fill sí. Quan era un nen el va segrestar la guerrilla i el van obligar a lluitar i a matar.

H OME: Al seu fill?

I NTÈRPRET: Als vuit anys, se'l van endur lluny del poble, a la selva. Allà el van ficar en una fossa d'aigua bruta durant tres dies sense menjar i sense dormir, després el van marcar amb un ferro candent i durant setmanes el van entrenar per disparar tota mena d'armes, i també li van ensenyar a conduir. No li fa por res. A vostè el defensaria fins a la mort si calgués.

[...]

I NTÈRPRET: Vol dir que necessita el meu fill?

H OME: Sí.

(Pausa.)

I NTÈRPRET: Sí, què...

H OME: Sí que el necessito. (Pausa llarga.) Vol que truqui a recepció perquè l'avisin?

I NTÈRPRET: El meu fill?

H OME: És al vestíbul?

I NTÈRPRET: No, no és al vestíbul.

H OME: És a la porta de l'hotel?

I NTÈRPRET: No és a l'hotel ni al carrer.

(Pausa.)

H OME: No l'espera a fora?

I NTÈRPRET: No.

H OME: Ha marxat?

I NTÈRPRET: No.

H OME: On és, doncs?

I NTÈRPRET: Enlloc. El meu fill va morir fa setze anys.

b)

Comenteu el fragment següent de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. Tingueu en compte, especialment, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre, però sí que s'han d'exemplificar):

la situació del fragment en la novel·la;

la importància d'aquest passatge en la concepció circular de l'obra;

la importància dels records i els símbols que hi apareixen.

Havia travessat. I em vaig posar a caminar per la meva vida vella fins que vaig arribar davant de la paret de casa, sota de la tribuna... La porta estava tancada. Vaig mirar enlaire i vaig veure en Quimet, que, al mig d'un camp, prop del mar, quan jo estava embarassada de l'Antoni, em donava una floreta blava i després es reia de mi. Volia pujar a dalt, fins al meu pis, fins al meu terrat, fins a les balances i tocar-les tot passant. Havia entrat feia molts anys per aquella porta casada amb en Quimet i n'havia sortit per casar-me amb l'Antoni i amb els nens al darrere. [...] Vaig buscar el forat que en Quimet havia fet a la porta, damunt del pany, i el vaig trobar de seguida: tapat amb suro damunt mateix del pany. I vaig començar a treure miques de suro amb la punta del ganivet. I el suro saltava esmicolat. [...] I em vaig girar d'esquena a la porta i vaig reposar i tenia molta matinada a dins. I em vaig tornar a girar de cara a la porta i amb la punta del ganivet i amb lletres de diari vaig escriure Colometa, ben ratllat endintre i, com d'esma, vaig posar-me a caminar i les parets em duien que no els passos, i vaig ficar-me a la plaça del Diamant: una capsa buida feta de cases velles amb el cel per tapadora. I al mig d'aquella tapadora hi vaig veure volar unes ombres petites i totes les cases es van començar a gronxar com si tot ho haguessin ficat a dintre d'aigua i algú fes bellugar l'aigua a poc a poc i les parets de les cases es van estirar amunt i es van començar a decantar les unes contra les altres i el forat de la tapadora s'anava estrenyent i començava a fer un embut. I vaig sentir una companyia a la mà i era la mà d'en Mateu i a la seva espatlla se li va posar un colom corbata de setí i jo no n'havia vist mai cap, però tenia plomes de tornassol i vaig sentir un vent de tempesta que s'arremolinava per dintre de l'embut que ja estava gairebé clos i, amb els braços davant de la cara per salvar-me de no sabia què, vaig fer un crit d'infern. Un crit que devia fer molts anys que duia a dintre, i amb aquell crit, tan ample que li havia costat de passar-me pel coll, em va sortir de la boca una mica de cosa de no res, com un escarabat de saliva... i aquella mica de cosa de no res que havia viscut tant de temps tancada a dintre era la meva joventut que fugia amb un crit que no sabia ben bé què era... abandonament?