Ejercicio Opció B - 2.b · Literatura Majors de 25 anys (Catalunya) Tribunal ordinari Serie 2 2026

2. Desenvolupeu UN dels dos comentaris de text proposats a continuació ( a o b):

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]

b)

Comenteu el fragment següent de l'escena IV de l'acte segon de Terra baixa, d'Àngel Guimerà. Tingueu en compte, especialment, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre, però sí que s'han d'exemplificar):

el sentiment de possessió;

l'origen dels personatges subalterns en les obres de Guimerà;

les estratègies de submissió en els diàlegs;

l'aparició dels silencis com a mostra del trauma i la culpa.

Marta: [...] Nosaltres fugíem seguint la gent que deixava les feines dels conreus i ens guarírem a la masia més a prop, que era la del Sebastià, quedant-nos a l'entrada. Sortiren homes i dones, i, entre ells, un que ens va dir que era l'amo. I tothom reia amb los meus ditxos. I van voler que ballés, i vaig ballar de qualsevol manera perquè no ens traguessin, que encara plovia. I quan més ballava jo, més reia la gent, menos l'amo, que em mirava, em mirava! [...] Eh! Acabem! Que em va preguntar després, rient, si jo havia sortit de la pols dels camins com aquelles granotetes que es fan amb les gotes de la pluja al mig de l'estiu, i després me va agafar pel cos i va preguntar al pare què volia. El pare li va respondre que una caritat. I jo vaig afegir de pressa: «No una caritat, no, treballar força!». Ell me va asseure a sobre els seus genolls, que jo tenia catorze anys, i el Sebastià ja potser trenta... I... d'aquell dia va venir que al pare el va fer moliner. I a mi... fins ara... (Tapant-se la cara amb les mans.)

Tomàs: No, calla; no digues res més; calla!

Marta: Què podia fer, jo? Fugir? Cap a on? Si no podia! Matar-me? Si el matar-se és pecat; i fa tanta por el morir-se, i jo era tan nena! I es neix per viure i no per morir de seguida!

Tomàs: I que n'has sigut de desgraciada!

Marta: Desgraciada no, que he sigut la dona més dolenta del món, perquè a ell l'he cregut de tot, pobra de mi, fins per enganyar a aquest home!