Todos los exámenes de Selectividad 2026 de todas las comunidades
Examen de Geografía Majors de 25 anys (Catalunya) 2026 · Tribunal especial
Examen de Geografía de Selectividad de Majors de 25 anys (Catalunya) (PAU) 2026, Tribunal especial: 6 problemas con solución. Con corrección al momento.
Temas del examen: Cartografia, topònims i organització territorial · Relleu i hidrografia · Clima, vegetació i espais naturals · Població: indicadors, dinàmica i distribució · Ciutat, urbanisme i habitatge · Indústria, comerç i turisme
Ejercicio Primera part - 1 · Relleu i hidrografia
PRIMERA PART
Responeu a TRES de les cinc qüestions següents. [6 punts: 2 punts per qüestió]
1. a)
Definiu el terme falla, aplicat a la geografia física.
1. b)
Digueu si l'afirmació següent és certa o falsa i justifiqueu la resposta: «Un exemple de falla a Catalunya seria la zona central de la depressió Central Catalana, entre el Vallès i el Penedès.»
Certa
Falsa
Ejercicio Primera part - 2 · Indústria, comerç i turisme
PRIMERA PART
Responeu a TRES de les cinc qüestions següents. [6 punts: 2 punts per qüestió]
2. a)
Definiu el terme plataforma logística.
2. b)
Quin paper tenen les plataformes logístiques en el comerç mundial actual?
Ejercicio Primera part - 3 · Població: indicadors, dinàmica i distribució
PRIMERA PART
Responeu a TRES de les cinc qüestions següents. [6 punts: 2 punts per qüestió]
3. a)
Com es calcula la taxa general de fecunditat?
b)
A Catalunya, la taxa general de fecunditat ha passat de 79,60 el 1975 a 30,22 el 2022. A què es deu aquest canvi? Justifiqueu la resposta.
Ejercicio Primera part - 4 · Ciutat, urbanisme i habitatge
4. a)
Esmenteu dues característiques típiques dels barris d'eixample.
4. b)
Digueu si l'afirmació següent és certa o falsa i justifiqueu la resposta: «Les característiques que va proposar Cerdà per a l'Eixample de Barcelona van servir de base per als plans d'eixample de la resta de municipis de Catalunya.»
Certa
Falsa
Ejercicio Primera part - 5 · Cartografia, topònims i organització territorial
5. a)
Enumereu dues diferències que puguem observar entre dos mapes si un està a escala 1:50.000 i l'altre a escala 1:5.000.
5. b)
Determineu, en el mapa següent, l'equidistància de les corbes de nivell:
Ejercicio Opció A · Ciutat, urbanisme i habitatge
OPCIÓ A / OPCIÓN A
Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.
Observe el siguiente mapa y responda a las cuestiones que se plantean a continuación.
Municipis declarats zones de mercat residencial tensat
Municipios declarados zonas de mercado residencial tensionado
1.
a)
Descriviu la distribució dels municipis ja declarats zones de mercat residencial tensat. Esmenteu, com a mínim, quatre topònims.
b)
Quins elements tenen en comú aquests municipis?
2.
a)
Descriviu la distribució dels nous municipis a declarar zones de mercat residencial tensat. Esmenteu, com a mínim, quatre topònims.
b)
Quins elements tenen en comú aquests municipis?
Ejercicio Opció A - 3 · Població: indicadors, dinàmica i distribució
OPCIÓ A / OPCIÓN A
Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.
Observe el siguiente mapa y responda a las cuestiones que se plantean a continuación.
Municipis declarats zones de mercat residencial tensat
Municipios declarados zonas de mercado residencial tensionado
3.
a)
Als 271 municipis remarcats hi resideix el 90 % de la població catalana. Quins efectes té aquesta distribució en la gestió del territori?
b)
Esmenteu dues polítiques que es podrien desenvolupar per a evitar aquesta situació de concentració.
Ejercicio Opció A - 4 · Ciutat, urbanisme i habitatge
OPCIÓ A / OPCIÓN A
Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.
Observe el siguiente mapa y responda a las cuestiones que se plantean a continuación.
Municipis declarats zones de mercat residencial tensat
Municipios declarados zonas de mercado residencial tensionado
4. a)
El debat sobre les zones de mercat tensat d'habitatge ha tendit a incloure el sector turístic. Indiqueu dos motius d'aquesta inclusió.
4. b)
Digueu si l'afirmació següent és certa o falsa i justifiqueu la resposta: «La normativa de mercats tensats l'ha aprovat la Generalitat de Catalunya, ja que aquesta administració és la que té responsabilitat exclusiva en matèria d'urbanisme.»
Ejercicio Opció B - 1 · Clima, vegetació i espais naturals
OPCIÓ B
Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.
L’incendi natural provocat per un llamp de tempesta a les canals solanes de la presa de Cavallers, el juny de 2022, afectà una vintena d’hectàrees i va ser un primer avís a les zones d’alta muntanya, que tampoc estan exemptes d’aquests riscos. Per sort, les moles granítiques, la poca densitat de biomassa forestal i les condicions del vent van afavorir que no s’expandís cap a altres zones més boscoses. Cada any, milers de llamps cauen al territori pirinenc i, per tant, les probabilitats d’un incendi d’una intensitat gran són més altes. Davant d’aquesta situació, un parc nacional com el nostre s’hauria de preguntar com haurem de reaccionar davant un fenomen tan destructiu i que tal vegada no es podrà apagar.
El Portarró: Revista del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, núm. 42 (2023), p. 42
a)
El text parla d'«incendi natural». Aquesta tipologia d'incendis és la més habitual a Catalunya? Raoneu la resposta.
b)
El text també parla de «canals solanes». Què és una solana ?
Ejercicio Opció B - 2.a - Vegetació · Clima, vegetació i espais naturals
OPCIÓ B
Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.
L’incendi natural provocat per un llamp de tempesta a les canals solanes de la presa de Cavallers, el juny de 2022, afectà una vintena d’hectàrees i va ser un primer avís a les zones d’alta muntanya, que tampoc estan exemptes d’aquests riscos. Per sort, les moles granítiques, la poca densitat de biomassa forestal i les condicions del vent van afavorir que no s’expandís cap a altres zones més boscoses. Cada any, milers de llamps cauen al territori pirinenc i, per tant, les probabilitats d’un incendi d’una intensitat gran són més altes. Davant d’aquesta situació, un parc nacional com el nostre s’hauria de preguntar com haurem de reaccionar davant un fenomen tan destructiu i que tal vegada no es podrà apagar.
El Portarró: Revista del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, núm. 42 (2023), p. 42
2. a)
Atès que l'incendi es va produir per sobre dels 1.800 metres, quin tipus de vegetació va cremar?
Ejercicio Opció B - 2.b - Llac glacial · Relleu i hidrografia
OPCIÓ B
Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.
L’incendi natural provocat per un llamp de tempesta a les canals solanes de la presa de Cavallers, el juny de 2022, afectà una vintena d’hectàrees i va ser un primer avís a les zones d’alta muntanya, que tampoc estan exemptes d’aquests riscos. Per sort, les moles granítiques, la poca densitat de biomassa forestal i les condicions del vent van afavorir que no s’expandís cap a altres zones més boscoses. Cada any, milers de llamps cauen al territori pirinenc i, per tant, les probabilitats d’un incendi d’una intensitat gran són més altes. Davant d’aquesta situació, un parc nacional com el nostre s’hauria de preguntar com haurem de reaccionar davant un fenomen tan destructiu i que tal vegada no es podrà apagar.
El Portarró: Revista del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, núm. 42 (2023), p. 42
2. b)
La presa de Cavallers té el seu origen en un antic llac glacial. Com s'origina un llac glacial? Justifiqueu la resposta.
Ejercicio Opció B · Clima, vegetació i espais naturals
OPCIÓ B
Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.
L’incendi natural provocat per un llamp de tempesta a les canals solanes de la presa de Cavallers, el juny de 2022, afectà una vintena d’hectàrees i va ser un primer avís a les zones d’alta muntanya, que tampoc estan exemptes d’aquests riscos. Per sort, les moles granítiques, la poca densitat de biomassa forestal i les condicions del vent van afavorir que no s’expandís cap a altres zones més boscoses. Cada any, milers de llamps cauen al territori pirinenc i, per tant, les probabilitats d’un incendi d’una intensitat gran són més altes. Davant d’aquesta situació, un parc nacional com el nostre s’hauria de preguntar com haurem de reaccionar davant un fenomen tan destructiu i que tal vegada no es podrà apagar.
El Portarró: Revista del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, núm. 42 (2023), p. 42
3. a)
El text indica que les probabilitats de grans incendis han augmentat. Esmenteu dues causes que hagin contribuït a aquest augment.
3. b)
El text apunta que els incendis forestals del futur potser no es podran apagar. Quines mesures caldrà prendre, doncs, per a evitar els incendis forestals? Raoneu la resposta.
4. a)
Aigüestortes és un parc nacional. Quines diferències hi ha entre un parc nacional i un parc natural? Raoneu la resposta.
4. b)
El Parc Nacional d'Aigüestortes disposa d'una zona perifèrica. Quina diferència hi ha entre la zona de parc i la zona perifèrica? Justifiqueu la resposta.
También puedes estudiar por temas
Practica un tema con ejercicios de los exámenes de todos los años, mezclados.
- Població: indicadors, dinàmica i distribució · 10 problemas · 85 % de que salga
- Clima, vegetació i espais naturals · 14 problemas · 80 % de que salga
- Relleu i hidrografia · 11 problemas · 70 % de que salga
- Globalització, desigualtats i Unió Europea · 7 problemas · 70 % de que salga
- Cartografia, topònims i organització territorial · 6 problemas · 70 % de que salga
- Agricultura, paisatges agraris i món rural · 6 problemas · 70 % de que salga