Examen de Geografía Majors de 25 anys (Catalunya) 2026 · Tribunal ordinari

PRIMERA PART

Responeu a TRES de les cinc qüestions següents. [6 punts: 2 punts per qüestió]

1. a)

A partir de la informació següent de previsió de perill d'incendis forestals, hi ha risc d'incendis al Bages?: «Es preveu vent intermitent de ponent i mestral a les Terres de l'Ebre i proximitats, amb perill molt alt. Al litoral de l'Alt Empordà es preveu tramuntana amb perill molt alt. Al conjunt del país: perill molt baix.» Raoneu la resposta.

b)

Què caracteritza la tramuntana?

PRIMERA PART

Responeu a TRES de les cinc qüestions següents. [6 punts: 2 punts per qüestió]

2. a)

Definiu el terme occident, aplicat a la lectura d'un mapa.

b)

Justifiqueu si l'afirmació següent és certa o falsa: «Les comarques del Moianès i la Selva es troben a la zona occidental de Catalunya.»

a)

Definiu el terme taxa de fertilitat.

b)

En un escenari sense immigració, si el nombre de fills per dona d'un país és de 3,1, es garantirà el relleu generacional? Raoneu la resposta.

a)

Expliqueu el concepte latifundi.

b)

Assenyaleu en quines zones d'Espanya hi ha més presència de latifundis.

a)

Expliqueu el concepte aranzel.

b)

Quan parlem de guerra aranzelària, a què ens referim?

OPCIÓ A / OPCIÓN A

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.

Lea el siguiente texto y responda a las cuestiones que se plantean a continuación.

Els refugiats, de fet, ja han començat a arribar: són espanyols meridionals, sobretot madrilenys, que fugen dels dies i nits insofribles de la canícula mediterrània i de l'«illa de calor». A la premsa local abunden les entrevistes a aquests emigrants interiors que probablement respondrien que no a la pregunta que Simon Kuper es feia en un article de 2022 al Financial Times: «Algú continuarà vivint al centre d'Espanya d'aquí a cinquanta anys?». El periodista hi apuntava que, en el futur, «el turisme es traslladarà al bell i fresc nord d'Espanya a mesura que la calor de l'estiu es transformi d'atracció en amenaça», i això ja passa a Astúries. La regió desindustrialitzada veu com es rovellen els castellets miners i s'apaguen les xemeneies de les fàbriques, antics pilars de la seva prosperitat, mentre el que ara bat rècords anuals no és l'extracció de carbó ni la producció d'acer, sinó el turisme: 2.833.527 visitants el 2024, gairebé tres vegades més que la seva població empadronada. N'hi ha que s'hi queden a viure o, com a mínim, hi adquireixen una segona residència.

Traducció i adaptació fetes a partir del text de Pablo BATALLA CUETO. «Asturias, patria fresquita». La Marea, núm. 107 (31 juliol 2025), p. 28-30

Los refugiados, de hecho, ya han empezado a llegar. Son españoles meridionales, y especialmente madrileños, que huyen de los días y noches insoportables de la canícula mediterránea y la «isla de calor». En la prensa local menudean las entrevistas a estos emigrantes interiores que seguramente responderían opinando que no a la pregunta que Simon Kuper se hacía en un artículo de 2022 del Financial Times: «¿Seguirá viviendo alguien en el centro de España dentro de cincuenta años?». Allí apuntaba el periodista que, en el futuro, «el turismo se trasladará al encantador y fresco norte de España a medida que el calor del verano se transforme de atracción en amenaza». Así está siendo ya en Asturias. La desindustrializada región ve cómo se oxidan sus castilletes mineros y se apagan las chimeneas de sus fábricas, antiguos vectores de su prosperidad, y lo que ahora bate récords cada año no es la extracción de carbón o la producción de toneladas de acero, sino el turismo: 2.833.527 visitantes en 2024, casi tres veces más que su población empadronada. Y algunos se quedan a vivir o, al menos, adquieren una segunda residencia en el Principado.

Adaptación realizada a partir del texto de Pablo BATALLA CUETO. «Asturias, patria fresquita». La Marea, n.º 107 (31 julio 2025), pp. 28-30

1. a) Comenteu les característiques principals del clima del nord de la Península.

Comenteu les característiques principals del clima del nord de la Península.

1. b) Quines són les característiques principals del clima mediterrani?

Quines són les característiques principals del clima mediterrani?

2. a) El text parla d'«illa de calor». Descriviu breument a què fa referència.

El text parla d'«illa de calor». Descriviu breument a què fa referència.

2. b) Quin tipus d'iniciatives es podrien prendre per a evitar les illes de calor? Esmenteu-ne dos exemples.

Quin tipus d'iniciatives es podrien prendre per a evitar les illes de calor? Esmenteu-ne dos exemples.

OPCIÓ A / OPCIÓN A

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.

Lea el siguiente texto y responda a las cuestiones que se plantean a continuación.

Els refugiats, de fet, ja han començat a arribar: són espanyols meridionals, sobretot madrilenys, que fugen dels dies i nits insofribles de la canícula mediterrània i de l'«illa de calor». A la premsa local abunden les entrevistes a aquests emigrants interiors que probablement respondrien que no a la pregunta que Simon Kuper es feia en un article de 2022 al Financial Times: «Algú continuarà vivint al centre d'Espanya d'aquí a cinquanta anys?». El periodista hi apuntava que, en el futur, «el turisme es traslladarà al bell i fresc nord d'Espanya a mesura que la calor de l'estiu es transformi d'atracció en amenaça», i això ja passa a Astúries. La regió desindustrialitzada veu com es rovellen els castellets miners i s'apaguen les xemeneies de les fàbriques, antics pilars de la seva prosperitat, mentre el que ara bat rècords anuals no és l'extracció de carbó ni la producció d'acer, sinó el turisme: 2.833.527 visitants el 2024, gairebé tres vegades més que la seva població empadronada. N'hi ha que s'hi queden a viure o, com a mínim, hi adquireixen una segona residència.

Traducció i adaptació fetes a partir del text de Pablo BATALLA CUETO. «Asturias, patria fresquita». La Marea, núm. 107 (31 juliol 2025), p. 28-30

Los refugiados, de hecho, ya han empezado a llegar. Son españoles meridionales, y especialmente madrileños, que huyen de los días y noches insoportables de la canícula mediterránea y la «isla de calor». En la prensa local menudean las entrevistas a estos emigrantes interiores que seguramente responderían opinando que no a la pregunta que Simon Kuper se hacía en un artículo de 2022 del Financial Times: «¿Seguirá viviendo alguien en el centro de España dentro de cincuenta años?». Allí apuntaba el periodista que, en el futuro, «el turismo se trasladará al encantador y fresco norte de España a medida que el calor del verano se transforme de atracción en amenaza». Así está siendo ya en Asturias. La desindustrializada región ve cómo se oxidan sus castilletes mineros y se apagan las chimeneas de sus fábricas, antiguos vectores de su prosperidad, y lo que ahora bate récords cada año no es la extracción de carbón o la producción de toneladas de acero, sino el turismo: 2.833.527 visitantes en 2024, casi tres veces más que su población empadronada. Y algunos se quedan a vivir o, al menos, adquieren una segunda residencia en el Principado.

Adaptación realizada a partir del texto de Pablo BATALLA CUETO. «Asturias, patria fresquita». La Marea, n.º 107 (31 julio 2025), pp. 28-30

3. a) El text parla de desindustrialització. Definiu les característiques principals d'aquest procés.

El text parla de desindustrialització. Definiu les característiques principals d'aquest procés.

3. b) Aquest procés de desindustrialització és únicament espanyol o afecta altres països? Raoneu la resposta.

Aquest procés de desindustrialització és únicament espanyol o afecta altres països? Raoneu la resposta.

OPCIÓ A / OPCIÓN A

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.

Lea el siguiente texto y responda a las cuestiones que se plantean a continuación.

Els refugiats, de fet, ja han començat a arribar: són espanyols meridionals, sobretot madrilenys, que fugen dels dies i nits insofribles de la canícula mediterrània i de l'«illa de calor». A la premsa local abunden les entrevistes a aquests emigrants interiors que probablement respondrien que no a la pregunta que Simon Kuper es feia en un article de 2022 al Financial Times: «Algú continuarà vivint al centre d'Espanya d'aquí a cinquanta anys?». El periodista hi apuntava que, en el futur, «el turisme es traslladarà al bell i fresc nord d'Espanya a mesura que la calor de l'estiu es transformi d'atracció en amenaça», i això ja passa a Astúries. La regió desindustrialitzada veu com es rovellen els castellets miners i s'apaguen les xemeneies de les fàbriques, antics pilars de la seva prosperitat, mentre el que ara bat rècords anuals no és l'extracció de carbó ni la producció d'acer, sinó el turisme: 2.833.527 visitants el 2024, gairebé tres vegades més que la seva població empadronada. N'hi ha que s'hi queden a viure o, com a mínim, hi adquireixen una segona residència.

Traducció i adaptació fetes a partir del text de Pablo BATALLA CUETO. «Asturias, patria fresquita». La Marea, núm. 107 (31 juliol 2025), p. 28-30

Los refugiados, de hecho, ya han empezado a llegar. Son españoles meridionales, y especialmente madrileños, que huyen de los días y noches insoportables de la canícula mediterránea y la «isla de calor». En la prensa local menudean las entrevistas a estos emigrantes interiores que seguramente responderían opinando que no a la pregunta que Simon Kuper se hacía en un artículo de 2022 del Financial Times: «¿Seguirá viviendo alguien en el centro de España dentro de cincuenta años?». Allí apuntaba el periodista que, en el futuro, «el turismo se trasladará al encantador y fresco norte de España a medida que el calor del verano se transforme de atracción en amenaza». Así está siendo ya en Asturias. La desindustrializada región ve cómo se oxidan sus castilletes mineros y se apagan las chimeneas de sus fábricas, antiguos vectores de su prosperidad, y lo que ahora bate récords cada año no es la extracción de carbón o la producción de toneladas de acero, sino el turismo: 2.833.527 visitantes en 2024, casi tres veces más que su población empadronada. Y algunos se quedan a vivir o, al menos, adquieren una segunda residencia en el Principado.

Adaptación realizada a partir del texto de Pablo BATALLA CUETO. «Asturias, patria fresquita». La Marea, n.º 107 (31 julio 2025), pp. 28-30

4. a) El text parla de població empadronada. Qui s'inclou en aquest grup?

El text parla de població empadronada. Qui s'inclou en aquest grup?

4. b) Quina és la font a partir de la qual s'obté la població empadronada?

Quina és la font a partir de la qual s'obté la població empadronada?

OPCIÓ B

Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.

OPCIÓ B / OPCIÓN B

Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.

Observe el siguiente mapa y responda a las cuestiones que se plantean a continuación.

1. a)

Descriviu breument l’emplaçament regional de l’actuació representada en el mapa, fent referència a la seva localització en el context català i a les comarques on es desenvolupa.

1. b)

A partir de la informació del mapa, considereu que podem parlar d’un tramvia amb un recorregut urbà? Raoneu la resposta.

2. a)

Una de les parades porta per nom Intermodal. Definiu aquest concepte aplicat al transport.

2. b)

Digueu dos avantatges del transport intermodal respecte al transport unimodal.

3. a)

Indiqueu dues millores ambientals que pot suposar l’actuació.

3. b)

Actuacions com la del mapa poden anar acompanyades d’aparcaments de dissuasió. Proposeu en quina estació del mapa en situaríeu un i justifiqueu breument la resposta.

OPCIÓ B / OPCIÓN B

Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.

Observe el siguiente mapa y responda a las cuestiones que se plantean a continuación.

4. a)

La zona on es preveu implantar el tramvia té un caràcter turístic important. Com pot aquesta infraestructura afectar el turisme de la zona? Esmenteu dos exemples concrets.

OPCIÓ B / OPCIÓN B

Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.

Observe el siguiente mapa y responda a las cuestiones que se plantean a continuación.

4. b)

A partir de la informació present al mapa, un turista podria calcular la distància que hi ha de l'estació de Cambrils Nord a Salou Port Aventura? Raoneu la resposta.