Examen de Geografía Majors de 25 anys (Catalunya) 2024 · Tribunal especial

PRIMERA PART

Responeu a TRES de les cinc qüestions següents. [2 punts per qüestió]

1. a)

Definiu el terme meandre fluvial.

b)

Per quin motiu es formen els meandres fluvials?

PRIMERA PART

Responeu a TRES de les cinc qüestions següents. [2 punts per qüestió]

2. a)

Esmenteu dues comarques per on passi el curs del riu Ter.

b)

Digueu si l'afirmació següent és certa o falsa i justifiqueu la resposta: «El Ter forma part de les conques internes catalanes.»

Certa

Falsa

PRIMERA PART

Responeu a TRES de les cinc qüestions següents. [2 punts per qüestió]

3. a)

Què és l'índex de desenvolupament humà (IDH)?

b)

Ordeneu els països següents del que té un IDH més alt al que el té més baix: Espanya, Noruega i el Sudan.

1r (més alt):

2n:

3r (més baix):

4. a)

Expliqueu breument què és la teoria malthusiana de la població.

b)

Fins a quin punt aquesta teoria es basa en el concepte de capacitat de càrrega?

5. a)

Expliqueu el concepte agricultura intensiva.

b)

Digueu si l'afirmació següent és certa o falsa i justifiqueu la resposta: «L'agricultura intensiva es pot practicar fàcilment en comarques com el Pallars Jussà o l'Alta Ribagorça.»

L'afirmació és:

Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.

Font: Ignasi Aldomà Buixadé; Josep Ramon Mòdol Ratés; Ramon Morell Rosell. Atles del món rural 2022: Despoblament o revitalització? Barcelona: Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya: Associació Catalana de Municipis de Catalunya: Fundació Transparència i Bon Govern Local: Associació de Micropobles de Catalunya, 2022.

1.

Descriviu breument la distribució dels establiments que apareix al mapa. Per fer-ho, esmenteu almenys sis topònims.

Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.

Font: Ignasi Aldomà Buixadé; Josep Ramon Mòdol Ratés; Ramon Morell Rosell. Atles del món rural 2022: Despoblament o revitalització? Barcelona: Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya: Associació Catalana de Municipis de Catalunya: Fundació Transparència i Bon Govern Local: Associació de Micropobles de Catalunya, 2022.

a)

La majoria d'establiments es troben a Barcelona i al litoral. Indiqueu dues possibles causes d'aquesta distribució.

b)

Per contra, l'interior de Catalunya pràcticament no té establiments. Esmenteu dos possibles motius d'aquesta distribució.

Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.

Font: Ignasi Aldomà Buixadé; Josep Ramon Mòdol Ratés; Ramon Morell Rosell. Atles del món rural 2022: Despoblament o revitalització? Barcelona: Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya: Associació Catalana de Municipis de Catalunya: Fundació Transparència i Bon Govern Local: Associació de Micropobles de Catalunya, 2022.

a)

Assenyaleu al mapa, per mitjà de números (1, 2 i 3), tres comarques sense cap establiment. A continuació, escriviu a la taula de sota el nom d'aquestes comarques.

b)

Indiqueu quina és la capital de cadascuna de les tres comarques que heu escrit a la taula de sobre.

Comarques · Nom · Capital

1

2

3

4. a)

Una tendència de la restauració és l'aposta pel producte de quilòmetre zero. Què caracteritza aquests productes?

4. b)

Esmenteu dos productes que hauria de tenir un establiment del Priorat si apostés per productes de quilòmetre zero.

L’última Enquesta de Mobilitat Quotidiana amb dades del 2020 posa de manifest que la quota modal del transport públic al Camp de Tarragona només és del 5 %. El professor de geografia de la URV Aaron Gutiérrez explica que això en part es deu a les singularitats d’aquest territori. «Ens trobem en un context de ciutats petites i mitjanes en què és molt fàcil i còmode moure’s amb cotxe, perquè tampoc no es generen grans retencions», indica. A això cal sumar-hi un segon element: «Tenim una xarxa de transport públic poc densa, per la qual cosa hi ha una dependència molt elevada del vehicle privat.» I això fa que el 85 % dels usuaris d’aquesta modalitat de transport siguin captius. Aquest expert també explica que «tenim ciutats planificades per al vehicle privat» i que «el 60 % de l’espai públic es dedica al cotxe i això és una situació de privilegi, perquè podríem estar fent moltes altres coses».

Traducció i adaptació fetes a partir d’un fragment de l’article de Núria Riu. «El coche recupera espacio por la pérdida de confianza en el transporte público». Diari de Tarragona [en línia] (10 octubre 2021)

1. a) Anomeneu dues comarques de l'àmbit funcional del Camp de Tarragona. [0,5 punts]

L’última Enquesta de Mobilitat Quotidiana amb dades del 2020 posa de manifest que la quota modal del transport públic al Camp de Tarragona només és del 5 %. El professor de geografia de la URV Aaron Gutiérrez explica que això en part es deu a les singularitats d’aquest territori. «Ens trobem en un context de ciutats petites i mitjanes en què és molt fàcil i còmode moure’s amb cotxe, perquè tampoc no es generen grans retencions», indica. A això cal sumar-hi un segon element: «Tenim una xarxa de transport públic poc densa, per la qual cosa hi ha una dependència molt elevada del vehicle privat.» I això fa que el 85 % dels usuaris d’aquesta modalitat de transport siguin captius. Aquest expert també explica que «tenim ciutats planificades per al vehicle privat» i que «el 60 % de l’espai públic es dedica al cotxe i això és una situació de privilegi, perquè podríem estar fent moltes altres coses».

Traducció i adaptació fetes a partir d’un fragment de l’article de Núria Riu. «El coche recupera espacio por la pérdida de confianza en el transporte público». Diari de Tarragona [en línia] (10 octubre 2021)

1. b) Expliqueu breument les característiques principals de la distribució de la població en aquest àmbit funcional. [0,5 punts]

L’última Enquesta de Mobilitat Quotidiana amb dades del 2020 posa de manifest que la quota modal del transport públic al Camp de Tarragona només és del 5 %. El professor de geografia de la URV Aaron Gutiérrez explica que això en part es deu a les singularitats d’aquest territori. «Ens trobem en un context de ciutats petites i mitjanes en què és molt fàcil i còmode moure’s amb cotxe, perquè tampoc no es generen grans retencions», indica. A això cal sumar-hi un segon element: «Tenim una xarxa de transport públic poc densa, per la qual cosa hi ha una dependència molt elevada del vehicle privat.» I això fa que el 85 % dels usuaris d’aquesta modalitat de transport siguin captius. Aquest expert també explica que «tenim ciutats planificades per al vehicle privat» i que «el 60 % de l’espai públic es dedica al cotxe i això és una situació de privilegi, perquè podríem estar fent moltes altres coses».

Traducció i adaptació fetes a partir d’un fragment de l’article de Núria Riu. «El coche recupera espacio por la pérdida de confianza en el transporte público». Diari de Tarragona [en línia] (10 octubre 2021)

2. a)

Què entenem per mobilitat quotidiana ? Poseu-ne un exemple.

2. b)

Digueu si l'afirmació següent és certa o falsa i justifiqueu la resposta: «El desplaçament que efectua una persona que viu a Balaguer quan, cada mes d'agost, se'n va de vacances a Salou es considera mobilitat quotidiana.»

Certa

Falsa

L’última Enquesta de Mobilitat Quotidiana amb dades del 2020 posa de manifest que la quota modal del transport públic al Camp de Tarragona només és del 5 %. El professor de geografia de la URV Aaron Gutiérrez explica que això en part es deu a les singularitats d’aquest territori. «Ens trobem en un context de ciutats petites i mitjanes en què és molt fàcil i còmode moure’s amb cotxe, perquè tampoc no es generen grans retencions», indica. A això cal sumar-hi un segon element: «Tenim una xarxa de transport públic poc densa, per la qual cosa hi ha una dependència molt elevada del vehicle privat.» I això fa que el 85 % dels usuaris d’aquesta modalitat de transport siguin captius. Aquest expert també explica que «tenim ciutats planificades per al vehicle privat» i que «el 60 % de l’espai públic es dedica al cotxe i això és una situació de privilegi, perquè podríem estar fent moltes altres coses».

Traducció i adaptació fetes a partir d’un fragment de l’article de Núria Riu. «El coche recupera espacio por la pérdida de confianza en el transporte público». Diari de Tarragona [en línia] (10 octubre 2021)

3. a)

Què caracteritza una «xarxa de transport públic poc densa»?

3. b)

Què implica el fet que «el 85 % dels usuaris d'aquesta modalitat de transport siguin captius»?

L’última Enquesta de Mobilitat Quotidiana amb dades del 2020 posa de manifest que la quota modal del transport públic al Camp de Tarragona només és del 5 %. El professor de geografia de la URV Aaron Gutiérrez explica que això en part es deu a les singularitats d’aquest territori. «Ens trobem en un context de ciutats petites i mitjanes en què és molt fàcil i còmode moure’s amb cotxe, perquè tampoc no es generen grans retencions», indica. A això cal sumar-hi un segon element: «Tenim una xarxa de transport públic poc densa, per la qual cosa hi ha una dependència molt elevada del vehicle privat.» I això fa que el 85 % dels usuaris d’aquesta modalitat de transport siguin captius. Aquest expert també explica que «tenim ciutats planificades per al vehicle privat» i que «el 60 % de l’espai públic es dedica al cotxe i això és una situació de privilegi, perquè podríem estar fent moltes altres coses».

Traducció i adaptació fetes a partir d’un fragment de l’article de Núria Riu. «El coche recupera espacio por la pérdida de confianza en el transporte público». Diari de Tarragona [en línia] (10 octubre 2021)

4. a)

En el text s'afirma que «tenim ciutats planificades per al vehicle privat». Esmenteu tres exemples de com es concreta aquesta planificació.

4. b)

Poseu tres exemples d'actuacions que es podrien dur a terme per a capgirar aquesta situació.