Examen de Geografía Majors de 25 anys (Catalunya) 2025 · Tribunal especial

PRIMERA PART

Responeu a TRES de les cinc qüestions següents. [6 punts: 2 punts per qüestió]

1. a)

Definiu el terme allau, aplicat a la geografia física.

1. b)

Esmenteu dues mesures que podrien ajudar a prevenir els riscos relacionats amb les allaus.

PRIMERA PART

Responeu a TRES de les cinc qüestions següents. [6 punts: 2 punts per qüestió]

2. a)

La serra del Montsec separa dues comarques catalanes: digueu quines són.

2. b)

Digueu si l'afirmació següent és certa o falsa i justifiqueu la resposta: «El punt més alt de la serra del Montsec és el turó de l'Home.»

Certa

Falsa

3. a)

Què és el coeficient de Gini?

3. b)

L'any 2020 el coeficient de Gini a Espanya era 0,35, mentre que als Estats Units era 0,40. Què implica aquesta dada? Justifiqueu la resposta.

4. a)

Expliqueu breument què és la transició demogràfica.

b)

Quin pes tenen en l'actualitat la natalitat i la mortalitat en el creixement de la població catalana? Justifiqueu breument la resposta.

5. a)

Expliqueu el concepte camps oberts, aplicat al paisatge.

b)

Digueu si l'afirmació següent és certa o falsa i justifiqueu la resposta: «El paisatge de la plana de Lleida es caracteritza per tenir camps oberts.»

Certa

Falsa

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.

En els darrers anys, la manera d'intervenir en les ciutats i de pensar-les ha anat prenent un accent cada cop més social: processos de participació ciutadana, perspectiva de gènere, urbanisme tàctic i noves formes d'activisme. L'urbanisme es defineix avui com un instrument capaç de mitigar les dinàmiques d'exclusió social i la desigualtat creixent; la ciutat és l'eina que, a través de la seva transformació, pot fer-ho possible. En molts indrets del planeta, les ciutats assagen estratègies d'intervenció que deixen de banda els instruments clàssics de l'urbanisme per combinar mesures socials amb d'altres d'ordenació física de l'espai.

Pere PICOREL·LI i Meritxell JANÉ. «Eix 3 - Ciutat inclusiva, reciclar la ciutat». A: 40 anys, 40 raons. Barcelona: Institut Català del Sòl, 2021, p. 8

a)

El text parla de l'evolució de «la manera d'intervenir en les ciutats». Assenyaleu dues diferències entre l'urbanisme a Catalunya durant els anys setanta i l'actual, i descriviu-les breument. [0,5 punts]

b)

Quin és l'instrument d'ordenació urbanística més habitual a les capitals comarcals i a la majoria de ciutats catalanes? [0,5 punts]

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.

En els darrers anys, la manera d'intervenir en les ciutats i de pensar-les ha anat prenent un accent cada cop més social: processos de participació ciutadana, perspectiva de gènere, urbanisme tàctic i noves formes d'activisme. L'urbanisme es defineix avui com un instrument capaç de mitigar les dinàmiques d'exclusió social i la desigualtat creixent; la ciutat és l'eina que, a través de la seva transformació, pot fer-ho possible. En molts indrets del planeta, les ciutats assagen estratègies d'intervenció que deixen de banda els instruments clàssics de l'urbanisme per combinar mesures socials amb d'altres d'ordenació física de l'espai.

Pere PICOREL·LI i Meritxell JANÉ. «Eix 3 - Ciutat inclusiva, reciclar la ciutat». A: 40 anys, 40 raons. Barcelona: Institut Català del Sòl, 2021, p. 8

2. a)

Definiu el terme urbanisme tàctic.

2. b)

Esmenteu un exemple d'actuació que es podria considerar d'urbanisme tàctic. Descriviu-la breument i justifiqueu el motiu pel qual aquesta actuació s'hauria de dur a terme com a urbanisme tàctic.

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.

En els darrers anys, la manera d'intervenir en les ciutats i de pensar-les ha anat prenent un accent cada cop més social: processos de participació ciutadana, perspectiva de gènere, urbanisme tàctic i noves formes d'activisme. L'urbanisme es defineix avui com un instrument capaç de mitigar les dinàmiques d'exclusió social i la desigualtat creixent; la ciutat és l'eina que, a través de la seva transformació, pot fer-ho possible. En molts indrets del planeta, les ciutats assagen estratègies d'intervenció que deixen de banda els instruments clàssics de l'urbanisme per combinar mesures socials amb d'altres d'ordenació física de l'espai.

Pere PICOREL·LI i Meritxell JANÉ. «Eix 3 - Ciutat inclusiva, reciclar la ciutat». A: 40 anys, 40 raons. Barcelona: Institut Català del Sòl, 2021, p. 8

3. a)

Definiu el terme participació ciutadana.

3. b)

En la participació ciutadana es parla de processos «de baix a dalt». Què impliquen aquests processos?

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.

En els darrers anys, la manera d'intervenir en les ciutats i de pensar-les ha anat prenent un accent cada cop més social: processos de participació ciutadana, perspectiva de gènere, urbanisme tàctic i noves formes d'activisme. L'urbanisme es defineix avui com un instrument capaç de mitigar les dinàmiques d'exclusió social i la desigualtat creixent; la ciutat és l'eina que, a través de la seva transformació, pot fer-ho possible. En molts indrets del planeta, les ciutats assagen estratègies d'intervenció que deixen de banda els instruments clàssics de l'urbanisme per combinar mesures socials amb d'altres d'ordenació física de l'espai.

Pere PICOREL·LI i Meritxell JANÉ. «Eix 3 - Ciutat inclusiva, reciclar la ciutat». A: 40 anys, 40 raons. Barcelona: Institut Català del Sòl, 2021, p. 8

4. a)

L'objectiu número onze dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU (Agenda 2030) se centra en les «ciutats i comunitats sostenibles». Assenyaleu un canvi material i un de social que s'haurien de complir per a assolir aquest objectiu.

4. b)

Digueu si l'afirmació següent és certa o falsa i justifiqueu la resposta: «Actualment més de la meitat de la població del planeta viu en ciutats.»

Certa

Falsa

OPCIÓ B / OPCIÓN B

Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.

Observe el siguiente mapa y responda a las cuestiones que se plantean a continuación.

Nits tropicals anuals (temperatures sempre superiors a 20 °C)

i observatoris on s'han detectat (2007-2016)

Noches tropicales anuales (temperaturas siempre superiores a 20 °C)

y observatorios donde se han detectado (2007-2016)

a)

Encercleu al mapa la comarca de la Selva i expliqueu la situació climàtica que s'hi representa.

b)

A què es deu la situació climàtica de la Selva que heu explicat?

OPCIÓ B / OPCIÓN B

Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.

Observe el siguiente mapa y responda a las cuestiones que se plantean a continuación.

Nits tropicals anuals (temperatures sempre superiors a 20 °C)

i observatoris on s'han detectat (2007-2016)

Noches tropicales anuales (temperaturas siempre superiores a 20 °C)

y observatorios donde se han detectado (2007-2016)

2. a)

L’Àrea Metropolitana de Barcelona presenta els valors més alts de nits tropicals. Quines en són les causes?

b)

Quines mesures es podrien prendre per a disminuir el nombre de nits tropicals a l’Àrea Metropolitana de Barcelona?

OPCIÓ B / OPCIÓN B

Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.

Observe el siguiente mapa y responda a las cuestiones que se plantean a continuación.

Nits tropicals anuals (temperatures sempre superiors a 20 °C)

i observatoris on s'han detectat (2007-2016)

Noches tropicales anuales (temperaturas siempre superiores a 20 °C)

y observatorios donde se han detectado (2007-2016)

3. a)

Les comarques que formen part de l’Alt Pirineu i Aran són les que tenen menys estacions meteorològiques al mapa. Esmenteu-ne dos motius.

b)

La majoria de les zones que apareixen marcades al mapa com a «sense nits tropicals» estan situades als estatges alpins i subalpins. Quina vegetació predomina a cada una d’aquestes zones?

OPCIÓ B / OPCIÓN B

Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions que es plantegen a continuació.

Observe el siguiente mapa y responda a las cuestiones que se plantean a continuación.

Nits tropicals anuals (temperatures sempre superiors a 20 °C)

i observatoris on s'han detectat (2007-2016)

Noches tropicales anuales (temperaturas siempre superiores a 20 °C)

y observatorios donde se han detectado (2007-2016)

Qüestió 4

a)

Descriviu la situació climàtica que s'observa al mapa en relació amb les comarques per on passa el riu Ebre. Esmenteu, com a mínim, dos topònims. [0,5 punts]

b)

Recentment s'ha assenyalat que l'augment de les temperatures pot desincentivar l'arribada de turistes. Expliqueu breument com pot afectar aquesta situació a Catalunya. [0,5 punts]