Història d'Espanya: Restauració, Segona República, Guerra Civil, Franquisme i Transició

I 132 flashcards i 88 preguntes més al document.

Text del document

1 TEMA 1: LA RESTAURACIÓ (1874-1930) BLOC I: Aspectes polítics 1. El sistema polític de la Restauració Alfons XII vol una monarquia constitucional borbònica amb Cánovas del Castillo com a president del govern. Com hi havia 2 partits legals, el conservador de Cánovas del Castillo i el liberal de M.P. Sagasta, va haver-hi un bipartidisme (alternança política de manera pactada) i s'hi van celebrar 2 eleccions, 1ª (1874-1890) per sufragi censatari i 2ª (1890-1923) per sufragi universal masculí, totes dues fraudulentes ("La tupinada") perquè a les zones urbanes el governador civil contava els vots dels morts i a les rurals el cacique manipulava la gent per aconseguir vots.

Al 1875, amb la 1ª, venç el partit conservador i Cánovas del Castillo aconsegueix el poder i canvia la constitució. 2. Constitució 1876 - sobirania compartida entre el poble i el rei - separació poders: legislatiu Congrés de Diputats/executiu rei/judicial tribunals justicia - llibertats d'expressió, reunió, associació… varien segons persona al poder - religió catòlica l'oficial - sufragi universal masculí Al 1885 mor Alfons XII i la seva esposa, Mª Cristina d'Hamburg, és la reina regent, la qual signa al 1885 el Pacte del Prado (pacte secret entre liberal fs, conservadors i Mª Cristina per substituir aquesta el seu marit al poder i continuar amb el govern) 3.

Oposició al sistema de la Restauració - carlins (fan la III Guerra Carlina, que fracasa) - moviment obrer (marxistes del PSOE i anarquistes) - republicans (obrers de la ciutat liderats per Pi i Margall i a favor República) - partits nacionalistes (defensen la seva nació i viuen al País Basc i Catalunya) cat polític - aixecament indepe cubà La Guerra de Cuba (1898)* resumido 4. El catalanisme polític (nacionalisme a Catalunya) 4.1.

Orígens: el catalanisme cultural 1830-1840 es produeix la Renaixença (moviment cultural, nascut a partir del poema Oda a la Pàtria de Carles Aribau (1833), que buscava reivindicar la cultura, català a la lite i el seu passat medieval (Corona d'Aragó) El creen els premis literaris Jocs Florals (1859) on destaquen autors com Jacint Verdaguer a la poesia i Àngel Guimerà al teatre. El catalanisme polític deriva del cultural i ho defensa Valentí Almirall, nascut a Bcn al 1841, durant la Regència d'Espartero, a una ciutat acomodada que li permet estudiar a Bcn.

Amb el sexxeni decomcràtic participa en la polñitica del partit republicà, que defensava el federalisme, però amb la Restauració abandona xq defensava la política catalana, al contrari que els republicans, i defensa el catalanisme polític que busca el nacionalisme català, no la independència.

Per tant, es considera el pare del catalanisme polític xq: - defineix la doctrina catalanista al llibre Lo Catalanisme (1886) - funda el 1r diari escrit íntegrament en català (Diari català, 1879) - organitza els 2 primers congresos catalanistes al 1880 i 1883 - al 1882 funda el Centre català (1ª organització política catalanista que fa propaganda del catalanisme per tota Catalunya) El 1r acte rellevant va ser el Memorial de Greuges (1887) (presentació al rei Alfons XII d'un document en castellà, per ser entés pel rei, exposant l'opressió política i lingüística a Catalunya per part de la Restauració) Al 1887 el catalanisme progresista d'Almirall es converteix en el conservador amb 4 grups: - Lliga de Catalunya: format per membres de l'alta burgesia catalana Domènech i Montaner, Enric Prat de la Riba que marxen al 1887 del Centre Català.

Al 1888 fa el 1r acte polític (un missatge, que demanava autonomia plena de Catalunya i defensa aspectes econòmics que afavoreixen la burgesia, a la reina regent quan visita Bcn per una expo universal) 2 - Vigatisme: A principis del s.XIX l'Església catalana s'apropa al carlisme, però amb la Restauració ho fa al partit conservador fins que al 1880 un sector de l'Església s'apropa al catalanisme conservador, que defensava el catalanisme catòlic i estava liderat pel Bisbe de Vic, Torras i Bages, que al 1892 publica La Tradició Catalana, llibre de referència del catalanisme religiós que parla de l'esperit de Catalunya, que residia a la família i la religió - Unió Catalanista: Entitat catalanista conservadora fundada per Narcís Verdaguer i Callís (1891) que busca controlar els nuclis comarcals associacions, ateneus, publicacions…de tota Catalunya per difondre el catalanisme per tot el territori català.

Al 1892 es van fer les Bases de Manresa (assemblea de delegats de la Unió Catalanista de tota Catalunya) eren 17 i defensaven la sobirania de Catalunya i proposen limitar les competències de Madrid per donar el control a Catalunya: - competència legislació (crear pròpies lleis) - educació controlada per Catalunya - ordre públic (control, seguretat…) reivindicacions per crear Mossos d'Esquadra - competències en justícia - Catalunya pot tenir moneda pròpia - demanen en català com a única llengua oficial - càrrecs públic ocupats per catalans - divisió comarcal de Catalunya 5. La Guerra de Cuba (1898) S'origina al regnat d'Amadeu de Savoia però es controla fins al 1898.

Al 1895 es produeix el Grito de Baire (aixecament indepe liderat per José Martín amb el suport de tota Cuba) Des del govern de la Restauració es veia com un perill i el general Martínez Campos va intentar solucionar-ho de forma conciliadora, però va fracasar i Cánovas del Castillo anomena el general Weyler (1986), que utilitza la política represiva de Los Reconcentrados, que aïllava a la població cubana de l'entrada dels indepes, causant la seva mort per fam. Triomfa i reconquesta gran part del territori, però amb moltes morts, causant que EE.UU i els intel·lectuals Pi i Margall, Unamuno…

ho critiquin a la premsa, en contraposició a la premsa espanyola i la burgesia catalana (que perdia les empreses a Cuba) les quals defensen Weyler. Al 1896 comença l'aixecament a Filipines, empitjorant l'economia espanyola xq s'havien d'enviar militars a Cuba i Filipines. Al 1897 Cánovas del Castillo és assassinat per un anarquista i, quan entra al poedr Sagasta, que era menys radical, destitueix Weyler i intenta reconciliar-se amb Cuba proposant la seva autonomia, però els cubans ho deneguen xq tenen el suport d'EE.UU. Sagasta comença una guerra amb Cuba, que demana ajuda al president americà Mc Kinley, el qual volia el control econòmic de Cuba per aconseguir sucre.

A principis de 1898 EE.UU envía el cuirassat Maine al port de l'Havana, però al febrer de 1898 li cau una bomba que mata a 300 marines. EE.UU acusa Espanya de ser la responsable i, malgrat que Mckinley abans d'iniciar la guerra vs Esanya proposa a Sagasta un pacte de no declarar la guerra a canvi d'entregar Cuba, ja que l'exèrcit espanyol era més dèbil, Segismundo Moret i Sagasta deneguen la proposta, iniciant la guerra d'EE.UU vs Espanya amb una campanya d'exaltació patriòtica a Espanya, però antiespanyola a EE.UU.

Al 1898 Espanya envia vaixells antiquats de fusta i EE.UU d'acer a Cuba, on, en pocs dies, Espanya és derrotada a Cuba i Filipines, causant que EE.UU i Espanya signin la Pau de Paris (tractat de pau que declara a Espanya com a derrotada i entrega Filipines, Cuba i Puerto Rico a EE.UU, que dona independència política a Cuba, però no econòmica) La guerra causa una degeneració de la moral espanyola, produint-se el desastre español xq es perden les últimes colònies espanyoles. BLOC II: Aspectes econòmics 1. Sectors econòmics - primari (agricultura i ramaderia) Majoria població dedicat a cultivar cereals blat per fer pa sobretot a Andalusia, Madrid, Castella-La Manxa, Castella i Lleó…

Olivera per fer oli sobretot a Jaén 3 Vinya per fer vi sobretot a la Rioja i Catalunya època esplendor (dècada 1870) xq vinyes franceses es contaminen per fil·loxera, però a la dècada de 1880 es contaminen les espanyoles, patint una crisi - secundari (indústria) Per fer un procés d'industrialització un país necessita que la burgesia tingui accés a la propietat privada (cosa que passa a Espanya per la desamortització de les terres de l'Església) i mentalitat capitalista (cosa que només passa a Catalunya i País Basc) Per això només hi ha el procés d'industrialització a Catalunya i el País Basc Al País Basc és indústria pesant (metal·lurgica (ferro) i siderúrgica (acer)) Altos hornos de Vizcaya, però a Catalunya es fa amb la tèxtil (vapor a les zones costaneres xq utilitzaven la màquina de vapor i el carbó, portat d'Astúries, com a energia; i les colònies que utilitzaven energia hidràulica dels rius riu Llobregat) - terciari (serveis) Minoria xq Espanya no havia fet Rev Industrial BLOC III: Societat i moviment obrer 1.

Les classes socials Al s.XIX apareix la societat de classes, on es pot passar d'alta, mitja (majoria) i baixa segons nivell econòmic. - Noblesa: al s.XIX perd poder polític - Burgesia: grup heterogeni (alta burgesia empresaris i grans comerciants fora de la ciutat/ mitjana empresaris dins ciutat/baixa empresaris a pobles) amb poder polític i econòmic - Església catòlica: al s.XIX perd poder polític i econòmic per desamortització, però té l'ensenyament - Camperols/pagesos: majoria població i eren jornalers (treballaven només una part de l'any), causant que al s.XIX creïn revoltes vs propietaris terres xq passaven fam.

Per això, al 1844 es crea la Guàrdia Civil que controlava les revoltes a les zones rurals Castella i Andalusia o marxen a les fàbriques Catalunya i País Basc - Obrers: són els jornalers que marxen a les fàbriques 2. Moviment obrer Els pagesos marxen a les fàbriques per aconseguir millors condicions laborals, però empitjoren: - 14-16h i descans diumenges - salari baix, només per comprar pa i verdures, i el de les dones i nens (a partir 7 anys netejant xemeneies) + baixos però feien mateixes hores - X temps per menjar, lavabos, vacances ni atur, al qual podies anar si faltaves un dia al treball, fins i tot per malalties. Molt soroll de les màquines i Tª molt alta.

El moviment obrer comença quan els obrers culpen a les màquines de les males condicions laborals, causant que les trenquin i deixin un missatge (ludisme) fins que se n'adonen que els culpables són els propietaris, als quals volen treure el poder. Per això creen 2 grups: - marxistes: liderats per Karl Marx, escriptor del Manifest Comunista, que volia acabar amb la burgesia amb eleccions per sufragi universal (relacionats amb la política).

A finals del s.XIX la capital era Madrid i al 1879 Pablo Iglesias crea el PSOE - anarquistes: capital Bcn i liderats per Bakunin, que volia acabar amb la burgesia i l'Estat amb propaganda pel fet i atemptats (no relacionats amb la política) Al 1893 una bomba fereix Martínez Campos durant una desfilada militar i els militars i forces de l'ordre inicien una caça de bruixes per buscar el responsable i maltractar els detinguts. Finalment, al 1893 afussellen a Paulí Pallàs, el responsable Al 1893 Santiago Salvador, venjant a Paulí Pallàs, fa un atemptat al Liceu de Bcn llençant una bomba des de la platea, provocant 20 morts i nombrosos ferits.

Es produeix una nova caça de bruixes fins que confessen el responsable, que es maltractat amb el Garrote Vil, i els 6 aliats, que són afusellats 4 Al 1896 es produeix l'atemptat del Corpus, festa religiosa amb una processó al juny que reunia burgesos, militars i religiosos, però la bomba llençada al juny de 1896 fereix 12 persones però cap burgès, essent un fracàs.

Amb la caça de bruixes es jutgen 87 detinguts als Processos de Montjuïc (1897) dels quals 5 són condemnats a mort (Ascheri (responsable), Matas, Nogués, Alsina, Mas) Els anarquistes, després de l'atemptat del Corpus, es converteixen en anarcosindicalistes (sindicats anarquistes CNT) al canvi del segle i el PSOE crea la UGT (1888) que defensava els interessos dels obrers a Madrid. BLOC I: Demografia i economia 1.

Població Augmenta per l'augment de les migracions exteriors (espanyols marxen a altres països gallecs a Argentina) i interiors (espanyols marxen de zones rurals a urbanes murcians a Bcn), augment de la natalitat i el descens de la natalitat, excepte al 1914 pel tifus i al 1918 per la grip espanyola 2.

Sectors econòmics - primari (agricultura i ramaderia) Majoria població però descendeix xq Espanya s'industrialitza Es cultiven cereals, vinya i oliva, però amb maquinària moderna i adobs químics que augmenten la producció Els propietaris de les terres continuen essent la minoria de terratinents i pagesos reivindiquen les terres, creant Catalunya la Unió de Rabassaires (sindicat agrari) al 1922 - secundari (indústria) Domina a Bcn, Madrid i País Basc, on la font d'energia és la hidràulica Apareix l'electricitat, donant llum a les cases i carrers A Catalunya La Canadenca produeix l'electricitat A Catalunya el sector tèxtil i altres indústries apareixen química amb adobs químics, medicaments, pintures…, alimentària, materials construcció…

BLOC II: Política 1.

El desastre del 98: El Regeneracionisme Després de la guerra de Cuba Espanya pateix una crisi global a nivell moral (per la pèrdua de Cuba, Filipines i Puerto Rico, suposant la fi de l'Imperi espanyol), econòmic ( comerç = burgesia diners = crisi econòmica), militar (Europa fa comèdia de la derrota espanyola) i política (apareix Regeneracionisme (política dels presidents del govern creada per Joaquin Costa, que defensava la modernització de l'economia i l'alfabetització de la població gràcies a una renovació total d'Espanya, que tmb acabi amb el caciquisme i la corrupció) El Regeneracionisme i la Restauració fracasen/acaben per les rivalitats entre els partits dinàstics (liberal i conservador) = inestabilitat política.

Tmb xq són oposats, ja que la Restauració es corrupta i el Regeneracionisme lluita vs això. 5 2.

El govern de Francisco Silvela (1899-1901): El Tancament de Caixes 2 reformes: - Descentralització de l'administració de l'Estat: oficines a tota Espanya per millor i + ràpida gestió - Reforma pressupostària de l'Estat (1899): + impostos per eliminar deutes Estat afecta sobretot a la burgesia catalana, que fa protestes a Bcn i es produeix el Tancament de Caixes (burgesia no vol pagar els impostos i Silvela encarrega a l'alcalde de Bcn, Bartomeu Robert, amenaçar o embarbar la burgesia, però es nega i dimiteix per no anar a la presó per no seguir les ordres del president, causant que la burgesia faci una vaga general donant-li suport a l'alcalde.

Són embargats i empresonats fins que paguen, però causa la desconfiança de la burgesia catalana en els partits dinàstics i l'apropament al catalanisme polític 3. Primer govern d'Antonio Maura (1903-1904): La Revolución desde Arriba Alfons XIII porta 1 any com a rei. La Revolución desde Arriba va ser una reforma del govern a la marine de Guerra per acabar amb el caciquisme i la tupinada, però com no ho aconsegueix reforma l'administració donant més autonomia als ajuntaments de les diputacions provincials. 4.

El govern liberal de Eugenio Montero Ríos i Segismundo Moret (1905-1906): La llei de jurisdiccions i creació de Solidaritat catalana Tots 2 presidents volen tornar el prestigi colonial espanyol conquerint el Marroc amb les tropes franceses, que, al contrari que les espanyoles, que són objecte de burla,, tenien molt èxit. Al 1905 el setmanari humorístic Cu-Cut! publica una vinyeta burlant-se de les derrotes espanyoles i pocs dies després la seva seu és destrossada per uns militars, però el govern no ho investiga ni ho condemna, ja que, indirectament, estaven a favor de la destrucció.

S'aprova la Llei de jurisdiccions (1906) que amenaça la llibertat d'expressió i el catalanisme polític xq les ofenses orals o escrites als militars, país o bandera serien jutjats per un tribunal militar. El catalanisme s'oposa i es coalia amb els republicans catalanistes i la Lliga Regionalista, formant la Solidaritat Catalana (1906) que es presenta a les eleccions per acabar amb aquesta llei i aconseguir més autonomia, cosa que passa al 1907 quan obtenen 41 diputats a les eleccions al Congrés de Diputats, demostrant que a Catalunya predomina el catalanisme i ja no hi ha corrupció.

Malgrat això, al 1909 s'acaba la Solidaritat catalana per conflictes entre la Lliga Regionalista, formada per l'Església i la monarquia, que defensa els interessos dels seus integrants, cosa a la qual s'oposen els Republicans catalanistes. 5. Forces d'oposició als partits dinàstics al 2n període de la Restauració - a nivell estatal: PSOE, republicans i obrers (alguns anarquistes) - a nivell de Catalunya: Regionalisme: Republicanisme: 6 6.

Segon govern de Maura (1907-1910): La Setmana Tràgica de 1909* resumido Maura segueix amb la missió colonialista del Marroc i al 1906, a la Conferència d'Algesires, s'el divideixen entre França i Espanya, la qual aconsegueix el Rift, habitat pels berbers, que resisteixen a l'atac espanyol fins que al 1909 derroten els espanyols a la Batalla del barranco del lobo, on els berbers preparen una trampa que causa moltes morts espanyoles, ja que cauen des d'un barranc. Maura envia els Reservistes (homes de classes baixes que van fer la mili, però no es dedicaven a l'exèrcit) per evitar més derrotes, però van a una mort segura, igual que a Cuba.

Al juliol de 1909 els Reservistes havien de marxar des del port de Bcn, però els anarquistes i republicans de Lerroux protesten, produint-se el dilluns 26/7/1909, el dia clau de la Setmana Tràgica, una vaga general a Bcn que inicia la Setmana Tràgica, amb barricades a tota la ciutat per separar-se de la poli, que dispara als manifestants (tmb dones i nens). Poc a poc surten a la llum els odis dels obrers acumulats durant els anys, causant que els objectius siguin evitar el viatge al Marroc i atacar l'Església cremant 80 centres religiosos el dilluns. Al mateix dia, Maura declara l'Estat de guerra a Bcn.

El dimarts 27, el punt crític de la Setmana Tràgica, s'estenen les barricades per tota Bcn, comencen les morts i segueixen els incendis i enfrontaments. A partir del dimecres 28, es busca un líder, però no es troba xq, en cas de fracàs, serà durament represaliat. Això causa que comenci a mimbar fins que el dijous 29 les forces de l'ordre controlen la situació. El dilluns 2 d'agost els obrers tornen als oficis i els Reservistes marxen al Marroc. La Setmana Tràgica causa 87 morts, nombrosos ferits, i danys materials per la crema d'Esglésies i convents.

Es fa una caça de bruixes entre els obrers organitzadors i es condemnen 5 a mort Francesc Ferrer i Guàrdia, mestre que no participa, però es considera el líder ideològic xq defensa l'educació laica Com la burgesia i la Lliga Regionalista donen suport a les condemnes, s'acaba la Solidaritat Catalana i la repressió a Bcn causa el Maura, no! (protestes a tota Espanya on participen republicans, PSOE, anarquistes i el partit liberal, demostrant que la Restauració mimba) Al 1910 Alfons XIII destitueix Maura. 7. El govern liberal de J.

Canalejas i el govern conservador de Eduardo Dato (1910-1917): La Formació de la Mancomunitat de Catalunya Al 1910 José Canalejas entra al poder xq Maura és destituit i fa 2 reformes: - Llei del candau (1910): prohibeix l'establiment de noves religions a Espanya - Llei de mancomunitats provincials (1912): permet la coordinació de diferents diputacions provincials al mateix temps mitjançant una entitat. Només s'utilitza a Catalunya, creant la Mancomunitat de Catalunya, xq concedeix les reivindicacions del catalanisme.

Al 1912 Bcn, liderada per la Lliga Regionalista, impulsa el projecte de la Mancomunitat de Catalunya, que presenta al 1912 a Madrid, formada per les 4 diputacions catalanes (Bcn, Lleida, Girona, Tarragona) Comencen les negociacions però Canalejas és assassinat per un anarquista a la Puerta del Sol, entrant al poder Eduardo Dato, que, com està en contra de les lleis de Canalejas, dificulta les negociacions fins que al 1914 aprova la Mancomunitat de Catalunya, essent la 1ª vegada en 200 anys que Catalunya té cert poder regional.

estava formada per l'assemblea general (institució amb poder provincial formada per representants de les 4 diputacions catalanes), el Consell permanent (nª reduït de representants que es reuneixen en casos d'emergència on l'Assemblea no pot) i el president el primer era Enric Prat de la Riba. Tenia les mateixes funcions que una província. Per això, busca coordinar les funcions cultura, serveis públics, educació…

amb: - creació Escoles Normals (per formar mestres) a les 4 diputacions - creació xarxa biblioteques municipals a tota Catalunya - protecció patrimoni artístic i cultural de Catalunya i creació museus - impulsa Institut d'estudis catalans creat al 1907 7 - creació xarxa carreteres comarcals als llocs rurals - impulsa extensió xarxa telefònica i elèctrica a tota Catalunya - impulsa servei geogràfic de Catalunya (creació 1r mapa amb 4 províncies) i crea Acadèmica de les ciències mèdiques BLOC III: La Descomposició del sistema de la Restauració (1917-1923) 1.

Problema polític Les disputes entre els partits dinàstics (el conservador, liderat per Maura i Dato, i el liberal, liderat pel Conde de Romanones i Manuel garcía Prieto) i els nombrosos canvis de govern 1914-1923 es produeixen 13 creen una crisi política, que causa un intent de fer governs de concentració (govern de diferents partits alhora) però fracassen xq defensen interessos oposats al 1917 amb el conservador, el liberal i la Lliga Regionalista liderada per Francesc Cambó L'oposició ho aprofita per crear el PCE per part d'alguns comunistes del PSOE i al 1922 Francesc Macià crea l'Estat Català (1r partit indepe català) Grans sectors de la població reclamen una solució i al 1923 Primo de Rivera fa un Cop d'estat amb el suport del rei Alfons XIII 2.

Problema economicosocial A causa de ser un país neutral durant la I G.M, Espanya pateix un creixement econòmic i comercial que augmenta els productes bàsics i la inflació, afectant a les classes baixes que no poden pagar els aliments xq tenen sous baixos. A Bcn la CNT i la UGT protesten amb vagues generals, causant inestabilitat social. Al 1919 els països ja no depenen d'Espanya i la demanda i els beneficis baixen, reduint els sous dels treballadors o enviant-los a l'atur, causant que continuï la inestabilitat social i les vagues. Al febrer de 1919 la Canadenca i la CNT fan una vaga general que deixa al poble sense llum, al març del 1919 s'uneixen altres empreses aigua, gas, paralitzant Bcn.

Al mateix mes els líders són detinguts, acabant la vaga, i, com els vaguistes volen treure els seus líders de la presó, a l'abril de 1919 la vaga segueix amb molta repressió del militar, establint-se l'estat de guerra a Bcn.

Al 1919 la CNT s'il3legalitza i els seus membres són empresonats, tornant els atemptats anarcocomunistes de Los Solidarios (grup d'antics membres de la CNT liderats per Bonaventura Durruti que ataquen patrons i autoritats de l'Estat l'Església, burgesia, Estat i exèrcit com Eduardo Dato és assassinat al 1921) Aquests patrons contracten pistolers per assassinar els anarquistes intenten matar Bonaventura Durruti, començant el pistolerisme (1919-1923) Molts consideren el Cop d'Estat la solució a això 3. Problema militar 1917-1923 l'exèrcit intervé en la política xq pressionen molt els governs inestables, aconseguint els militars molts influència.

Al 1917 l'exèrcit presenta el Manifest de Juntas (document reivindicatiu que demana + salari, + pressupost per l'exèrcit i la persecució dels antimilitaristes) Dato ho accepta a canvi de que garanteixi l'ordre públic, augmentant la dependència del govern i el xantatge dels militars a aquest, que al 1922 aconsegueix el suport del rei per fer una dictadura amb un Cop d'Estat, el qual comença amb l'Informe Picasso, originat amb el Desastre de Annuar, on al 1921 els berbers, liderats per Abd.el-Krim, derroten els espanyols a Annuar, perdent gran part de l'Imperi espanyol al Marroc, causant el descontent del poble espanyol.

Maura encarrega al general Picasso investigar els responsables de les nombroses morts i ho redacta a l'Informe Picasso, on es reconeix la negligència i corrupció dels caps militars i Alfons XIII. Al 1923 el rei reb l'informe i Miguel Primo de Rivera inicia el Cop d'Estat per no enviar-lo a les Corts. Quan triomfa acaba la Restauració. 4. La dictadura de Primo de Rivera ( 1923- 1930) Les causes de l'inici d'aquesta al setembre de 1923 són aquests 3 problemes. Quan Primo de Rivera arriba al poder, elimina les Corts de Madrid, els partits de la restauració, la Constitució de 1876 i estableix un govern militar.

Els partits dinàstics i l'oposició estan a favor de la dictadura xq, igual que el poble i la burgesia, creuen que la solució als problemes d'espanya és aquesta. 8 La dictadura es divideix en dues etapes: la del directori militar (1923-1925) on només hi ha militars al poder i la del directori civil (1925-1930) on hi ha militars i burgesos del partit conservador i la Lliga Regionalista al poder.

4.1 Característiques de la dictadura de Primo de Rivera - simpatitza amb el feixisme de Mussolini però era tolerant amb la posició - lluita vs caciquisme, traient-los del poder i posant gent a favor de la dictadura - l'únic partit real és la Unió Patriótica, creat per Primo de Rivera - fa repressió al catalanisme prohibint l'ús públic del català, tancant ràdios i diaris catalans, suprimint la Mancomunitat de Catalunya (1925) i atacant els símbols catalans - restableix l'ordre públic, acabant amb la inestabilitat social, les vagues i el pistolerisme, posant militars als treballs públics i perseguint durament els partits i sindicats mobilitzadors CNT, PCE - Guanya a Abd-el-Krim, que es rendeix al 1926, amb França, ja que Abd-el-Krim ataca el protectorat francès, durant el Desembarcament d'Alhucemas (1925), però només s'ho atribueix a ell 4.1.1.

Característiques econòmiques de la dictadura - s'atribueix l'èxit de l'economia però realment millora per la prosperitat econòmica internacional als anys 20 - intervencionisme estatal: Estat augmenta despesa econòmica per modernitzar infraestructures i indústries - creació grans monopolis estatals CAMPSA (monopoli importació, distribució i venda petroli) / Telefónica (monopoli comunicacions telefòniques) / Iberia (monopoli transport) - realitza obres públiques 5000 km carreteres, 1000 km ferrocarrils - fomenta el proteccionisme amb aranzels per afavorir les empreses espanyoles Al 1929 l'economia deixa de prosperar pel crac del 29, causant una crisi econòmica internacional, i a partir del 1930 la crisi arriba a Espanya, augmenant l'atur, crítiques, inestabilitat social i fam 4.2.

Oposició a la dictadura - moviment obrer: el PSOE i la UGT reben represàlies més benevolents que la CNT i PCE. Al 1927 dins de la CNT es crea la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) - republicanisme Partit Republicà Radical de Lerroux i l'Acción Republicana (192) de Manuel Azaña - catalanisme: la Lliga Regionalista reb represàlies més benevolents que l'Estat català (1922) liderat per Francesc Macià, que és exiliat a França al 1923, des d'on prepara una invasió armada (Complot de Prats de Molló), per recuperar Catalunya i acabar amb la dictadura. Es produeix al 1926, però a la frontera de Prats de Molló Francesc Macià i els seus aliats són detinguts, i Macià és exiliat a Bèlgica.

- intel·lectuals i universitaris Unamuno, protestes d'estudiants universitaris, filòsof Ortega i Gasset A partir de 1929 Espanya comença a fracasar per les crítiques i el descens del suport del poble i el rei, causant que Primo de Rivera, al 1930, dimiteixi i, com Alfons XIII vol el retorn de la Restauració, però l'oposició vol instaurar la II República, el general Berenguer produeix la dictablanda.

9 TEMA 2: LA II REPÚBLICA (1931-1936) Després de legalitzar els partits de la restauració, a l'abril de 1931 es convoquen eleccions municipals, essent un assaig per escollir entre la Restauració, defensada pels monàrquics Partit liberal, Partit conservador i Lliga Regionalista o la República, defensada pels republicans Acción Republicana de Miguel Azaña, Partit Republicà Radical de Lerroux, Partit Republicà Galleg de Casares Quiroga, Dreta Republicana de Alcalà Zamora, PSOE… (tots signen el Pacte de sant Sebastian al 1930 i es coalien a la Conjunción republicano-socialista, a la qual no s'uneix Catalunya, però si està a favor.

Per això, al març de 1931 des de l'Estat català es crea ERC, que s'uneix amb la Unió Socialista de Catalunya a la coalició Esquerra catalana liderada per Francesc Macià) Al 12/4/1931 es celebren eleccions municipals que guanyen la Conjunción republicano-socialista a Espanya i Esquerra catalana a Catalunya, mostrant que el poble s'oposa al retorn de la Restauració. Per això, el 13/4/1931 es proclama la II República a Eibar i el 14/4/1931 s'estén per la resta d'Espanya, causant que el mateix dia Alfons XIII marxa a Itàlia xq no té el suport de l'exèrcit ni la Guàrdia Civil liderada pel general Sanjurjo. 1.

El govern provisional (abril - octubre 1931) Estava format per membres de la Conjunción republicano-socialista Manuel Azaña, Largo Cavallero, Casares Quiroga… i el president del govern era Alcalà Zamora, escollit per un pacte, els quals negocien amb Francesc Macià per evitar el suport dels militars a canvi d'establir la Generalitat de Catalunya i l'Estatut d'autonomia. Al juny de 1931 fan eleccions per sufragi universal masculí per crear un Parlament legítim democràtic, les quals guanya el PSOE i la Lliga regionalista no va tenir pràcticament vots, ja que dominava ERC a Catalunya.

De juny a octubre Alcalà Zamora és escollit com a president de la República a través de negociacions, ja que tranquilitzava els conservadors. 2. Primer govern d'Esquerres/Bienni Reformador (1931-1933) Alcalà Zamora vol una Espanya moderada, progresista i democràtica com les reformes europees França i fa reformes amb el suport de l'esquerra i l'oposició de la dreta. 2.1.

Constitució desembre 1931 - caràcter progressista i democràtic que defensa els drets humans i la igualtat, i defineix Espanya com una República de treballadors de tota classe - separació poders: legislatiu Congrés de Diputats / executiu govern / judicial Tribunals justicia - sufragi universal masculí i femení a partir dels 23 anys xq, després del debat entre Victoria Kent (defensava posposar vot femení xq les dones votarien a la dreta per la influència dels marits i l'Església) i Clara Campoamor (a favor del vot femení), es fa una votació i guanya la visió de Clara Campoamor - Estat laic que vol eliminar totalment la religió de la política - Estat pot expropiar els béns que creguin d'utilitat pública, mostrant l'ira anticlerical del govern, ja que l'Església es veu afectada aprovació matrimoni civil i divorci - algunes regions històriques poden aconseguir l'autonomia i l'Estatut Catalunya 2.2.

Reforma religiosa Vol separar la religió de l'Estat, que ha de ser laic, però era una utopia xq l'Església rebia un 2% dels pressupostos, tenia terres per tota Espanya i controlava l'educació. Per això, el govern dissol la Companyia de Jesus (jesuites) i els seus béns són per l'Estat, aprova el matrimoni civil i el divorci, i al 1933 crea la Llei de 10 Congregacions que prohibeix a les institucions religioses participar en l'educació, però no s'aprova xq canvia el govern. 2.3.

Supressió del model centralista de l'Estat: aprovació autonomies Amb la Constitució, algunes regions històriques poden aconseguir l'autonomia i l'Estatut, però a Catalunya el procés comença amb l'inici de la II República, ja que Francesc Macià i Alcalà Zamora negocien per no perdre el suport de la Guàrdia Civil. Per això, a l'estiu de 1931 Francesc Macià prepara l'Estatut de Núria que defensava que Catakunya fos un Estat dins de la República espanyola, que només Catalunya tingués control sobre la sobirania catalana, que el català sigués la llengua oficial i que la Generalitat de Catalunya tingués poder en competències importants ensenyament, justicia…

A l'agost de 1931 Francesc Macià fa un referèncum per sufragi universal masculí i, com guanya, presenta el projecte a Madrid, però, després de negociacions xq es veu com pretenciós i indepe, al setembre de 1932 s'aprova amb modificacions: Catalunya és una regió autònoma dins de l'estat espanyol i el català i castellà són les llengües oficials. Al novembre de 1932 es fan eleccions per escollir Parlament i president i guanya ERC i Francesc Macià, demostrant que el catalanisme ho domina ERC. 2.4.

Reforma militar (Llei Azaña) Per evitar un Cop d'Estat dels antirepublicans Azaña proposa la Llei Azaña, que donava la jubilació als militars amb el sou integre / crea la Guàrdia d'Assalt (poli republicana) en contraposició a la Civil / tanca l'Acadèmia General Militar de Sagasossa, on es formaven militars, liderada per Francisco Franco) Els militars conservadors s'oposen general Sanjurjo que fa un Cop d'Estat al 1932 però fracasa 2.5.

Reforma agraria Azaña crea la Llei de reforma agraria (1932) que expropiava les terres als propietaris i l'IRA (Institut de Reforma Agraria) l'entrega als camperols, que es queixen de la poca eficiència d'aquesta insittució camperols assassinen l'alcalde de Casas Viejas (1933) 2.6. Reforma laboral educativa LA CNT s'posa xq vol més reformes i l'Església xq es creen escoles i instituts amb profes republicans. La dreta busca més vots entre la opossició i al 1933 es crea la CEDA (Confederación Española de Derechas Autonomas) liderada per Gil Robles, i la Falange Española liderada per José Antonio Primo de Rivera.

A finals de 1933 Azaña dimiteix i al novembre de 1933 Alcalà Zamora convoca eleccions generals, les priemres on voten dones, i guanya la CEDA. 3. Bienni conservador/govern de dretes (novembre 1933 - febrer 1936) Lerroux noobté suficients vots per ser president del govern, aliant-se amb la CEDA, que li fa xantatge.

A més a més, Lerroux reforma les reformes d'Azaña: - anul·la la reforma agraria, obligant als camperols a retornar les terres - dona amnistia i sortida de la pressó a tots els militars del Cop d'Estat de Sanjurjo i ascendeix aquells que són republicans - readmiteix la Companyia de Jesus (jesuites), anul·la la Llei de Congrgacions i Església torna a rebre el 2% dels presupostos - intenta crear una Constitució, però no s'arriba a aprovar 3.1. Revolució d'octubre de 1934 3.2.

El final del govern de dretes i les eleccions de febrer de 1936 11 A finals de 1935 Alcalà Zamora desittueix Lerroux per evitar els xantatges i al febrer de 1936 convoca eleccions on els partits decideixen que aquell que guanyi tindrà majoria aboluta per evitar xantatges i escollirà president xq a causa del crac del 29 no hi havia diners suficients. Va ser una campanya molt dura xq el poble va ser advertit de les morts i van haver-hi molts atacs entre partits.

Per això, es creen coalicions Front Popular (PSOE, Partit Republicà Galleg), o Front d'esquerres a Catalunya, té el suport dels sindicats/ Front Nacional (CEDA, Part Rep Rag, Lliga Reg) La Falange no forma part d'aquest últim Guanya el Front Ppular i radicals s'oposen. 4.

El segon govern d'Esquerres (febrer 1936 - juliol 1936) El president de la República, Manuel Azaña, i el del govern, Casares Quiroga, el qual era dubitatiu i dèbil, fan un govern amb: - amnistia als pressos polítics d'Esquerres empressonats durant el govern de dretes Lluís Companys - Generalitat amb autonomia i Estatut i Lluís Companys el president d'aquesta - inestabilitat social al camp, on els camperols recuperen les terres malgat l'oposició dels lloctinents, i a la ciutat, on els ofrers donen suport al govern però la burgesia no.

Al govern comencen les disputes i els militars organitzen un Cop d'Estat, on Franco s'encarrega de la regió militar de Canàries, el general Mola de Navarra i Sanjurjo s'exilia a Portugal. Al juliol de 1936 Calvo Sotelo és assassinat per un Guàrdia d'Assalt i el 18/7/1936 Franco viatja a Marroc, des d'on organitza el Cop d'Estat amb Mola i Sanjurjo.

12 TEMA 3: LA GUERRA CIVIL (1936-1939) Alguns militars reivindiquen que Catalunya participi a la Guerra Civil i Goded viatja allà per intentar-ho, però els anarquistes de la CNT, Guàrdia Civil, liderada per Antonio Escobar, i Guàrdia d'Assalt s'oposen, detenen a Goded, l'obliguen a dir per ràdio que el Cop d'Estat ha fraacsat a Catalunya i un mes després l'afussellen a Montjüic. La guerra serà una de les nombroses vegades on Espanya es dividirà en dos.

Al final de la guerra els republicans seràn els vençuts, ela quals eren inexperts, poc organitzats i van rebre ajuda dels milicians (volunytaris que ajuden al bàndol republicà) i els nacionals els vencedors, els quals van guanyar xq estaven millor organitzats, eren experts i van rebre ajuda d'Alemanya i Itàlia. 1. Fases de la guerra 1.1. Primera fase (juliol 1936 - març 1937) Sanjurjo, quan viatjava en avió a castella i Lleó, mor. A Badajoz el general Yagüe, el carnicero de Badajoz, aplica la por amb els paseillos, on portaven als republicans dels pobles a les afores per matar-los fins que van estar plenes i Yagüe els va reunir a una plaça on els va afussellar, formant un riu de sang.

A Andalusia oriental es produeix la desbandá, quan el poble d'andalusia és atacat, quan fugia de les repressalies, per mar, terra i aire per ordre de Queipo de Llano, el carnicero de Sevilla. A Castella-La Manxa la conquesta va ser fàcil, però a Madrid es resisteixen i els republicans maten molts nacionals a Paracuellos del Jarana, essent la primera victòria del bàndol republicà. El bàndol nacional marxa al nord, però amb el desig de conquerir Madrid al futur. Al setembre de 1936 Franco es converteix en el generalisimo, expulsant a Molta, i el bàndol nacional en franquista.

Per conquerir el nord reb ajuda internacional d'Itàlia i la Legión Condor (Alemanya), i els republicans de la URSS i les brigades internacionals, però són dèbils i poc professionals. Al setembre de 1936 Casares Quiroga dimiteix i, quan Largo Caballero entra al poder, canvia la capital de Madrid a València i intenta conquerir alguna zona nacional intenten amb Aragó per unir Madrid i Bcn. A més a més, intenten intercanviar José Antonio Primo de Rivera per rehens republicans, però Franco es nega xq vol quedar-se amb el partit de José Antonio Primo de Rivera, La Falange Espanyola. 1.2.

Segona fase (abril 1937 - novembre 1938) El País Basc i Cantàbria són bombardejats per la Legión Condor (bombardeix a Guernica a l'abril de 1937), al 1938 Bcn és castigada i, després de fracasar intentant conquerir Madrid, ataquen aragó a la batalla de Belchite, volent separar Bcn i València per aïllar-la i conquerir-la. Ataquen la zona de l'Ebre (nord Castelló i sud Tarragona) i la conquereixen, fugint la gent al camp de concentració Argelès-sur-Mer a França fins que al gener de 1939 els nacionals tanquen la frontera. 13 1.3. Tercera fase (1939) Cau Catalunya i els republicans intenten protegir Madrid, però al 1939 cau i l'1/4/1939 conquesten Alacant, acabant amb la guerra. 2.

Catalunya durant la Guerra Civil (juliol 1936 - maig 1937) S'oposen al Cop d'Estat la Guàrdia d'Assalt, la Guàrdia Civil i la CNT-FAI, els quals van a les casernes, maten els militars i agafen les seves armes epr començar una rebelió contra les casernes i l'Església (posen cadàvers després de profulgar tombes per espantar a la gent i evitar que marxin a resar).

La Generalitat, com no pot aturar aquesta situació, crea el pacte del Comité de les milicies antifeixistes format per forces polítiques (ERC i PSUC) i sindicals (CNT-FAI i UGT) per restablir l'ordre públic, preparar la defensa de la República i organitzar el bàndol republicà amb els milicians organitzats en columnes columna Durruti al front d'aragó, persegueixen qualsevol sospitos de ser nacional del partit republicà radical i la Lliga regionalista.

A l'estiu de 1936 inicia un doble poder: Generalitat, l'oficial, i Comité de les milicies antifeixistes, el real; però Lluís Companys s'oposa i al setembre de 1936 unifica els 2 poders, canviant el Comité pel Govern d'Unitat amb forces polítiques (PSUC, POUM, ERC) i sindicats (CNT-FAI, UGT) però, com ha de compartir poder, crea el Decret de col·lectivitzacions a l'octubre de 1936, el qual permet als obrers controlar les empreses de Catalunya excepte els bancs i les empreses estrangeres.

Comencen les disputes entre el POUM, el qual Lluís Companys expulsa dle pdoer, convertint-se en una oposició; i el PSUC, i, posteriorment, aquest s'enfronta amb la CNT, la qual es expulsada durant els fets de maig. El 3/5/1937 la Guàrdia d'Assalt els expulsa de l'edifici de Telefònica per ordre de Lluís Companys i el PSUC, causant que la CNT comenci una revolta amb el POUM, generant una Guerra Civil dins d'una altra.

Del 3 al 7 de maig de 1937 hi ha revoltes a Bcn i la Guàrdia d'Assalt ho soluciona amb moltes morts i ferits: - expulsa la CNT del govern - il·legalitza el POUM i assassinant el seu líder al juny de 1937 - Largo Caballero dimiteix xq es considera culpable d'aquests fets i Juan Negrín entra al poder, traslladant la capital a Bcn i assumint les competències d'aquesta, acabant amb l'autonomia, govern… 14 TEMA 4: FRANQUISME (1939-1975) És una dictadura de caràcter personal i fascistitzada que comença la divisió entre els vençuts i els vencedors. - Franco és el Cap d'Estat i de govern.

Anul·la la Consittució de 1931 i la substitueix al 1945 per les Lleis Fonamentals i el Fuero de los españoles - Separació pdoers: legislatiu corts franquistes / executiu Franco (caudillo d'Espanya) / judicial tribunals justicia - Franquisme dona suport als militars, catòlics i és un règim fascistitutzat, però no purament feixista - Elimina l'Estatus d'autonomia i la llengua oficial és el castellà - Elimina els sindicats, deixant només el Sindicat vertical - Persegueix tots els antirègim i, a partir del 1939, són jutjats per la Llei de responsabilitats polítiques, que envia la gent a pressó, i els Treballs forçats (Valle de los caídos) - Franco controla els mitjans de comunicació, revisant tot abans de publicar-ho i censurant publicacions - L'ensenyament serveix per adoctrinar el pensament franquista i la religió 1.

Suports franquisme - exèrcit (símbol i garantia de la unitat espanyola, tornant a tenir prestigi. Eren anticomunistes que Franco possa a les corts franquistes o l'administració pública) - Església catòlica (unida a l'Estat, encarregada de l'educaicó, decideix les normes socials dona a la ciuna, dirigeix les festes culturals i suprimeix les Lleis laiques) - Falange Espanyola (únic partit legal. Partit patriota i autoritari que fa desfilades vestits de blau i seguint l'himne Cara al sol.

Dins d'aquest hi ha la Sección femenina, on ensenyaven com ser una bona mare, filla i esposa quedant-se a casa, i el Front de juventuts (secció de joves adoctrinats per adorar Franco, el masclisme, violència com a solució de conflictes… creant adults franquistes) 2. El primer franquisme (1939-1959) 2.1. Evolució política 2.1.1.

Segona Guerra Mundial / Posguerra (1939-1945) La Falange, sobretot Serrano Suñer, el cuñadisimo, influencien Franco per posar en marxa els Sindicats verticals, la Sección femenina i el Front de juventuts, inaugurar l'assigatura formació de l'espiritu nacional, controlar els mitjans de comunicació, instaurar la salutació feixista per actes oficials i repressaliar durament l'oposició. A l'inici de la guerra és neutral, però a finals de 1940 és no bel·ligerant (X participa a la guerra però ajuda als atres països) i envia la División azul (40k soldats) a Hitler per enfrontar-se a la URSS.

Al 1942, quan EE.UU entra a la guerra, Hitler comença a ser derrotat i Espanya torna a ser neutral, retornant la División azul i, quan els aliats guanyen, Franco fa un canvi radical. 2.1.2.

La època de l'aïllament (1945-1950) Per evitar ser derrotat com Alemanya i Itàlia, es converteix en un règim catòlic, destituint el cuñadisimo i els feixistes del poder i els substitueix per catòlics, aboleix la salutació feixista obligatòria, aprova el Fuero de los españoles (falsa constitució democràtica franquista un dels articles diu que la gent pot expressar la seva opinió lliurement si no afecta els principis fonamentals de l'Estat), aprova la Llei del Referèndum Nacional (Franco pot consultar el poble per algunes decisions, però és fraudulenta xq té % molt alts) Els exiliats republicans comunistes fan una campanya per aconseguir intervenció internacional, però només aïllen Espanya del món, marxant els embaixadors i la població s'alimenta dels aliments de Portugal i Argentina, ja que no envien aliments, expulsen Esanya del Pla Marshall i la ONU, oposant-se a això Franco i els republicans.

2.1.3. Reconeixement internacional (1950-1959) Amb la Guerra Freda (URSS vs EE.UU) Franco es considerat anticomunista i EE.UU demana la seva ajuda, començant negociacions per acabar amb l'aïllament. Al 1951 tornen els embaixadors i al 1953 EE.UU i Espanya fan el Pacte de Madrid on EE.UU pot utilitzar les bases espanyoles militars Saragossa, Torrjeón i Rota a canvi del suport d'EE.UU al franquisme i una ajuda econòmica per tornar al Pla Marshall. Al 1955 entra a la ONU i al 1959 Eisenhower visita les bases militars espanyoles. 2.2. Evolució eocnòmica 2.2.1.

Aïllament i autarquia durant la Posguerra (1939-1950) 15 Espanya està devastada econòmicament, ha perdut part de la població activa i ha disminuit la xarxa de comunicacions i transports, sobretot per l'Espanya dels vençuts. Com a partr de 1945 empitjora, el govern inicia la Autarquia (política econòmica que impulsa l'autosuficiència econòmica i la intervenció de l'Estat en l'autonomia) Primer actua al sector primari per controlar la producció de blat amb la intitució Servicio Nacional del Trigo, que busca una superficie per conrear i distribuir el blat. A la indústria l'INI (Institut Nacional Indústria) busca recursos industrials per crear indústries pròpies Endesa, Renfe, Enher…

i així disminuir la dependència. L'Autarquia fracasa xq no hi ha suficients aliments per tota la població i comencen les cartillas de racionamiento i xq falta petroni, equipament modern… 2.2.2. Fi Autaqruia i inici liberalització econòmica (1950.1959) Amb la Guerra Freda i les relacions amb EE.UU s'instaura una política liberal capitalista amb un comerç liberal (comerç amb altres països), que millora la fam espanyola, acabant al al 1952 amb les acrtillas de racionamiento i aconseguint la maquinària necessaria per la indústria a partir del 1950. Al 1954 supera l'economia del 3 i al 1960 el despegue economico suceeix gràcies als tecnòcrates. 3. Segon Franquisme (1959-1975) 3.1.

Evolució política 3.1.1.

Teconcràcia (anys 60) Al 1959 Franco canvia els catòlics del poder per tecnòcrates Laureano López Rodó (nova generació de polítics joves franquistes que no han viscut a la Guerra Civil, són de l'OPUS Dei i, com estan formats acadèmicament, són tècnics especialitzats en el seu camp) Els seus principis són: - prioritzen el creixement econòmic espanyol amb l'obertura econòmica ( autarquia) i la modernització econòmica per aconseguir una bona posició dins del capitalisme - reforma l'administració pública per adaptar-la al desenvolupament econòmic i acaba amb la corrupció gràcies a gent preparada i formada - no volen canvis polítics democràcia sinó ecoòmics - volen que el successor de Franco sigui el príncep Juan Carlos, anomenat successor ofiical al 1969 Dins dels franquistes i d'amagat a Franco, els immobilistes de la Falange/el búnker, representats per Carrero Blanco, s'oposen xq ells volen tornar als origens del franquisme; i els aperturistes, representats per Manuel Fraga, xq volen una obertura econòmica i política amb l'aprovació de llibertats prhibides llibertat de prensa Amb el milagro español (canvi econòmic molt ràpid) l'oposició sorgeix fora del franquisme, quan ETA (grup joves antifranquistes, independents d'extrema esquerra) fan el seu primer atemtat al 1968, esclatant l'escàndol Metesa al 1969 (Metesa era una empresa d'importació de maquinària tèxtil a Navarra amb molta corrupció tecnòcrata, cosa que va sortir a la premsa xq Manuel Fraga la va publicar per desprestigiar els tecnòcrates.

Quan Franco ho llegeix, descobreix les fisures del seu govern i canvia el govern al 1969, aproximant-se a la Falange) 3.1.2. Últims anys del règim (1970-1975) Al 1969 Franco canvia gran part dels tecnòcrates per membres de la Falange, però deixa uns pocs per seguir amb la prosperitat econòmica.

Lluís Carrero Blanco és l'ajudant de Franco i: - continua amb el desenvolupament econòmic - comencen les relacions amb la CEE (Comunitat Econòmica Europea) - al 1970 apareix l'EGB i el PUB - es vol acabar amb ETA amb repressió al 1970 als Procesos de Burgos es jutgen 16 membres d'ETA i 9 són condemnats a mort per demostrar la duresa del franquisme - volen solucionar els problemes interns del fraqnuisme (tecnòcrates vs immolibistes i aperturistes) - al 1973 Franco ja no pot ser Cap d'Estat i de govern i anomena a Lluís Carrero Blanco Cap del govern, essent successor de Franco fins que al 20/12/1973 mor per un atemptat terrorista d'ETA, convertint-se Arias Navarro en Cap del govern al gener de 1974 - l'oposició al franquisme anarquistes, terroristes…

inicien accions antifeixistes i els franquistes els reprimeixen, maltracten i assassinen amb els paseillos - al 1975 Arias Navarro intenta solucionar problemes del franquisme i internacionals Marxa verda: Haassan II organitza una manifestació pacifica de marruiquins oer envair el territori espanyol al Marroc i els espanyols 16 demanen respoestes a Arias Navarro, que, com no dona cap ordre d'executar o no, Hassan II conquesta el territori del Sahara occidental - Al 20/11/1975 Franco mor i Arias Navarro ho comunica per TV. 2 dies després el príncel Juan Carlos I es converteix en rei 17 3.2.

Economia durant el 2n franquisme (1959-1975) Espanya, a causa de un gran desenvolupament econòmic pateix el milagro espanyol i s'industrialitza gràcies als tecnòcrates, que van aprovar el Pla d'estabilització i el Pla de desenvolupament per aconseguir aquest desenvolupament econòmic. 3.2.1. Pla d'estabilització (1959) Pla econòmic aprovat al 1959 pels tecnòcrates que triomfa xq va ser el 2nn país amb + desenv econ mundial.

Característiques: - liberalització de les importacions estrangeres i la reducció de l'intervenció de l'estat (obertura de mercat i venda de productes espanyols a l'estranger sense la intervenció de l'estat, participant al capitalisme) - canvi estable de la pesseta respecte altres divises/monedes (quan el país canvia una moneda perd valor i els inversos estrangers no inverteixen, però si s'estableix un preu fix sí ho fan xq la moneda té un valor) - reducció de la despesa pública (reducció del deute públic) - estimulació de les inversions estrangeres (convèncer a les empreses estrangeres a que creïn empreses a Espanya amb menys pressió fiscal/impostos, menys cost de mà d'obra i no hi ha conflictivitat pels sindicats verticals) 3.2.2.

Pla de desenvolupament (1962) Pla econòmic creat per Laureano López Rodó al 1962. Eren un conjunt de mesures econòmiques per aconseguir objectius econòmic que afavoreixin el desenvolupament d'Espanya cada 4 anys, incloent-hi els 2 el 1r va ser de 1964 a 1967, ambdós incluits. - El 1r (1964-1967) consistia en l'inici de l'activitat turística a Espanya, la qual continua essent la principal font econòmica del país. El PNB indica la economia del país i amb el 1r Pla de desenvolupament puja 6 punts el PNB.

- El 2n (1968-1971) comença acords amb la CEE i el PNB puja un 6% - El 3r (1972-1976) és un fracàs xq el franquisme ja està en decadència, els tecnòcrates ja no estan al poder, i es va produir una crisi del petroli que va dificultar el creixement econòmic 3.3. Repressió (actes del poder al poble) i oposició (actes del poble al poder) durant el Franquisme 3.3.1. Repressió Persecució als partits democràtics, d'esquerra i republicans comunistes, ERC…, als anti eclesiàstics o que estiguin en contra dels seus idealismes catòlics, al nacionalisme que no és franquista i al moviment obrer: sindicats CNT, UGT, CCOO. 3.3.2. Oposició 3.3.2.1.

Al primer franquisme - Oposició exterior: Perseguits pel franquisme que marxen a l'estranger, sobretot a la URSS, França o Amèrica; ja que sinó els maten. Dolores Ibarruri, líder del PCE, que va marxar a la URSS Aquesta oposició està molt activa xq intenta aconseguir l'intervenció internacional, però fracasa, desmotivant molt als exiliats - Oposició interior: Amb la fi de la Guerra Civil, alguns grups d'homes (Maquis) que viuen ocults a les muntanyes del nord d'Espanya, sobrevivint amb els enviaments de menjar del poble i continuen la guerra pel seu compte.

Atacaven als representants del franquisme (Guàrdia Civil, alcalde i cures) Va estar present durant els anys 40 però als anys 50 es van disoldre xq no podien resistir al franquisme. 3.3.2.2.

Al segon franquisme - Oposició exterior: No està gaire activa xq els objectius durant el primer franquisme havien fracassat - Oposició interior: Era molt activa xq estava formada per grups clandestins que fan reunions clandestines, creant Marcelino Camacho al 1962 el CCOO; els estudiants de l'universitat; els grups terroristes ETA i FRAP; i al 1971 es crea l'Assemblea de Catalunya (grup de persones clandestí que lluitaven contra el franquisme per recuperar la cultura, llengua i llibertat de Catalunya), la qual tenia representats clandestins per tota Catalunya. El lema és: Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia 18 TEMA 5: LA TRANSICIÓ (1975 - 1986) 1.

Primer govern de la Transició: Arias Navarro (novembre 1975 - juliol 1976) Govern franquista, però Arias Navarro i Juan Carles I tenen ideals diferents, ja que el primer és franquista i el segon democràtic. Durant la Transició va ser un període de realitzar accions amb delicadesa per evitar un nou Cop d'Estat dels militars. Per això, per expulsar a Arias Navarro Juan Carles I va intentar que aquest dimitís.

A més a més, els partits d'esquerra, que havien estat exiliats xq eren il·legals, s'organitzen en 2 plataformes per tornar a Espanya (Junta Democrática, organitzada pel PCE, liderat per Santiago Carrillo; i Plataforma de Coordinación Democrática, organitzada pel PSOE, liderat per Felipe González) Per aconseguir més poder, al març de 1976, les plataformes s'uneixen i formen la Platajunta, que vol: - llibertat dels presos polítics del franquisme, que havien sigut empresonats pels ideals contraris al franquisme - legalització dels partits polítics - llibertat sindical i la legalització d'aquests CNT, UGT…

- eleccions lliures i democràtiques, que no s'havien produit des del febrer de 1936 - tornada de l'autonomia per Catalunya i País Basc Als primers anys del 1976 el poble vol canvis, i es manifesten a les grans ciutats Madrid, Bcn, València, Bilbao…, xq ja no tenen por del franquisme, però els estudiants i treballadors són durament represaliats pel franquisme (los grises) Arias Navarro demana el suport del rei a això, però aquest s'oposa, causant la soledat d'Arias Navarro, el qual dimiteix al juliol de 1976. Juan Carles I, com encara no hi ha democràcia, escull com a president del govern a Adolfo Suárez, que tenia els mateixos ideals que el rei. 2.

Segon govern de la Transició i primer d'Adolfo Suárez (juliol 1976 - juny 1977) Adolfo Suárez era franquista aperturista, però, igual que el rei, vol una democràcia com a Europa Bèlgica, Dinamarca…, però els franquistes s'oposen al govern d'aquest xq és molt liberal en comparació als membres del búnker/Falange que havien governat abans, i a l'oposició dels franquisme tmp agrada xq és franquista. Adolfo Suárez intenta acabar amb el franquisme de forma sutil, intentant aprovar a les Corts franquistes la Llei de Reforma política, que permet acabar amb el franquisme legalment i aprovar lleis democràtiques, essent el pas del franquisme a la Transició.

Això era complicat, ja que les Corts franquistes havien de votar una llei en contra de la seva ideologia, però Adolfo Suárez va convèncer la majoria dels votants al novembre del 1976. Al desembre de 1976 els espanyols voten en referèndum aquesta llei, i, com la majoria del poble vota que si, s'aprova la llei.

Amb aquesta llei, Adolfo Suárez prepara unes eleccions democràtiques, però els sectors extremistes s'oposen a aquesta llei i al gener i febrer de 1977 celebren nombrosos atemptats per aturar la llei A l'extrema esquerra: ETA (xq la llei no defensa la democràcia del País Basc i ataca generals, policies i la Guàrdia Civil); i la banda GRAPO (Grupo Revolucionario Antifascista Primero de Octubre), que ataquen als mateixos que ETA.

Els militars i polis comencen a pressionar Adolfo Suárez xq creuen que els atemptats són culpa de la seva llei / A l'extrema dreta els grups, que actuen en solitari, s'oposen a la llei xq acaba amb el franquisme i produeixen els Assassinats dels advocats d'Atocha al gener de 1977 (advocats laboralistes que treballaven a uns despatxos a Atocha i van ser assassinats per uns membres de l'extrema dreta per mostrar la seva oposició a l'esquerra) Adolfo Suárez no atura la llei. * COPIAR APUNTES 3r gover d'Adolfo Suárez i el 2n de la democràcia Adolfo Suárez té molts problemes per governar des 1979 al 1981 3 grans problemes: Desplegament del govern = comença a no agradar a les forces de l'ordre.

(no estan d'acord en aquesta divisió d'espanya = perill independentista = final d'espanya). Forces de l'ordre (Guàrdia Civil i militars) són víctimes d'atemptats de l'extrema esquerra = E.T.A + GRAPO. = això provoca més ràbia a les forces de l'ordre Adolfo Suárez va als funerals dels militars morts, on la gent el culpa i demanen la seva dimissió. + tornar poder l'exèrcit (demanen Cop d'Estat). Adolfo Suárez comença a ser criticat i qüestionat des dels membres del seu partit (UCD) i comencen les divisions dins del partit. Adolfo Suárez dimiteix i marxa del partit UCD al gener de 1981. La UCD escull un nou president del govern.

La sessió del parlament es convoca per escollir nou president = 23 de febrer 1981 = Leopoldo Calvo Sotelo = nou president. 19 Cada membre del parlament havia de votar si/no a favor de ser Leopoldo Calvo Sotelo el nou president a la sessió d'investidura del 23F. Els de l'UCD votaven que si, però els del PSOE que no. Antonio Tejero era un tinent que va liderar el Cop d'Estat del 23F representant a tots els que estaven en contra de l'Espanya constitucional, democràtica de les autonomies, que, per ells, portava a Espanya al fracàs.

Va ser un cop d'estat molt desorganitzat i tota espanya està pendent del que està passant al congrés (el cop d'Estat) perquè si triomfa pot causar una Guerra civil (per això la gent amb antecedents polítics PSOE… crema qualsevol identificació/document) si les regions militars ho decideixen. Tejero tenia la paraula de que el militar de Madrid estaria a favor, però quan Tejero entra al Congrés, de forma desorganitzada i improvisada, li diu que vol saber l'opinió del rei igual que a les altres regions militars excepte la regió militar de València (liderat pel militar Milans del Bosch), que dona suport al Cop d'Estat. Els joves de València van passejar per la ciutat amb els tancs.

Comença "La noche de los Transistores" (nit en la que la gent, espantada, només es pot informar per les ràdios). Un grup de càmeres de RTVE s'escapen del control militar i es dirigeixen al Palacio de la Zarzuela on viu el rei. A les 12 de la nit el rei fa un comunicat on diu que no dona suport al cop d'estat, causant que les regions militars tampoc participin = cop d'estat fracasa. Després de tota la nit els polítics i Tejero fan negociacions per decidir que es farà amb els implicats en el cop d'estat. Al final es considera Tejero + Milans del Bosch culpables del cop d'estat i aquells militars que van ajudar no se'ls van considerar responsables pq només seguien ordres.

= "Pacto del Capó" (matí del 24 F 1981) 2 dies després es fa una gran manifestació celebrant la democràcia i la figura del rei i la democràcia surten ressaltats després del 23F A finals de febrer el govern celebra una nova sessió d'investidura amb molta seguretat i Leopoldo Calvo Sotelo és el nou president. 5. El cinquè govern de la transició i el govern de Leopoldo Calvo Sotelo (març 1981…