Pràctiques d'anàlisi psicosocial: Fonaments del comportament humà

PAC 1. Perspectives psicosocials sobre la vivència del càncer

Analitzeu l'impacte i la vivència d'un diagnòstic oncològic des de les tres grans perspectives de la psicologia social:

a.

La Psicologia Social Sociològica (PSS), destacant la influència del context social i l'entorn de suport familiar.

b.

La Psicologia Social Psicològica (PSP), incidint en els processos cognitius i emocionals individuals del pacient.

c.

La Psicologia Social Construccionista (PSC), prestant atenció al paper del llenguatge, els discursos mèdics i les metàfores bèl·liques emprades socialment.

PAC 2 - Activitat 1. Identitat social, gènere i estereotips

A partir del cas d'una dona treballadora en el sector financer (María José, 2018) i de la representació social de la masculinitat i feminitat:

a.

Expliqueu com es conforma la identitat social a través de la pertinença a col·lectius de gènere i la percepció de discriminació en l'àmbit professional.

b.

Definiu el paper de les categories socials i dels estereotips, identificant com s'articulen les relacions endogrup-exogrup i l'etnocentrisme en relació amb el moviment feminista.

PAC 2 - Activitat 2. Interaccionisme simbòlic i enfocament dramatúrgic

Preneu com a referència la trajectòria d'en Bar (jove ultraortodox que es defineix com a homosexual i actua com a drag-queen anomenada Julia):

a.

Analitzeu la identitat segons l'interaccionisme simbòlic a partir de les seves cinc propietats característiques: múltiple, emergent, recíproca, negociada i causa i efecte de la interacció.

b.

Apliqueu l'enfocament dramatúrgic d'Erving Goffman identificant l' escenari (establishment), els actors i la interacció, i els papers o rols que entren en conflicte en el seu entorn familiar.

PAC 2 - Activitat 3. Teoria Queer i nomadisme de la identitat

A partir de les teories crítiques de la identitat i el gènere:

a.

Exposeu els principis centrals de la teoria Queer i situeu la seva concepció del subjecte en contrast amb les nocions de Self romàntic i Self modern.

b.

Desenvolupeu el concepte de nomadisme identitari i com qüestiona les categories estàtiques de gènere i orientació del desig.

PAC 3 - Pregunta 1. Model tridimensional de les actituds envers la tecnologia

Empreu el model tridimensional de les actituds (components cognitiu, avaluatiu/afectiu i conductual) per descriure com s'articulen:

a.

Una actitud favorable a l'ús de dispositius i tecnologies digitals.

b.

Una actitud desfavorable o crítica cap a aquest mateix ús.

PAC 3 - Pregunta 2. Dissonància cognitiva i coherència intra-actitudinal

Expliqueu el funcionament de la teoria de la dissonància cognitiva de Leon Festinger a partir de la situació dels directius de grans companyies tecnològiques de Silicon Valley que promouen el consum digital per a la població general però restringeixen de manera estricta l'ús de pantalles als seus propis fills.

PAC 3 - Pregunta 3. Enfocament discursiu de les actituds

Contraposeu la visió clàssica de les actituds com a 'estats mentals individuals' amb la perspectiva discursiva (psicologia social discursiva). Exemplifiqueu com es manifesta aquesta dimensió en el debat sobre l'entreteniment dels nens amb tauletes o mòbils durant els àpats familiars.

PAC 3 - Pregunta 4. Dilemes i contradiccions en el discurs

A partir de les declaracions de famílies que reconeixen que les pantalles faciliten la tranquil·litat però admeten que redueixen la interacció amb els fills, analitzeu la presència d' arguments contraposats dins d'un mateix repertori discursiu i el seu sentit des del punt de vista psicosocial.

PAC 3 - Pregunta 5. Ideologies i variabilitat discursiva

Relacioneu l'aparició d'arguments enfrontats sobre la digitalització amb el concepte d' ideologia des de la perspectiva discursiva, identificant com s'articulen posicions conservadores i progressistes al voltant del canvi tecnològic.

A partir del context del llargmetratge Persèpolis (Marjane Satrapi, 2007):

PAC 4 - Activitat 1. Processos de normalització i categorització social

a.

Definiu el concepte psicosocial de normalització i analitzeu dos exemples clars de la pel·lícula (la imposició del vel a les dones i el lliurament de la 'clau del paradís' als joves escolars).

A partir del context del llargmetratge Persèpolis (Marjane Satrapi, 2007):

PAC 4 - Activitat 1. Processos de normalització i categorització social

b.

Relacioneu la teoria de la categorització social de Tajfel amb l'establiment de normes sobre la indumentària femenina en el règim islàmic iranià.

A partir del context del llargmetratge Persèpolis (Marjane Satrapi, 2007):

PAC 4 - Activitat 2. Obediència, rols i experiment de Stanford

Compareu la conducta dels vigilants revolucionaris a Persèpolis amb els resultats de l' experiment de la presó de Stanford de Philip Zimbardo (1971), explicant com operen la interiorització del rol, la desindividualització i l'obediència institucional.

A partir del context del llargmetratge Persèpolis (Marjane Satrapi, 2007):

12 PAC 4 - Activitat 3. Influència social: relacions de majoria i minoria

Al voltant de la dinàmica d'influència i canvi social a l'Iran postrevolucionari:

a.

Descriviu el procés de transformació històrica en la correlació de forces (de minoria revolucionària a majoria dominant que imposa la doctrina oficial).

b.

Definiu les tres estratègies principals de resistència que la majoria fa servir per frenar la influència de les minories dissidents: censura, denegació i psicologització, exemplificant-les amb les actituds envers les dones que desafien el vel obligatori.

A partir del context del llargmetratge Persèpolis (Marjane Satrapi, 2007):

13 PAC 4 - Activitat 4. Relacions de poder: paradigma jurídic i paradigma estratègic

A partir de les teories del poder (particularment Michel Foucault):

a.

Distingiu conceptualment el paradigma jurídic del paradigma estratègic del poder.

b.

Identifiqueu com es manifesten tots dos paradigmes en el funcionament del règim reflectit a Persèpolis i en les formes de resistència de la família de la protagonista i els moviments com els 'Dimecres blancs'.