Teoria General del Dret: Apunts per a la Prova de Síntesi

I 0 flashcards i 5 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS TEORIA GENERAL DEL DRET Grau en Dret Universitat Oberta de Catalunya AprenAI 2026-2027 Apunts i resums de Teoria General del Dret (UOC): funcions, norma i sistema jurídic, conceptes bàsics, interpretació judicial i relacions entre dret i moral.

APREN.AI Índex 1 Les funcions del dret i el control social El dret com a instrument de control social La seguretat jurídica i els límits al poder 2 Teoria de la norma jurídica i del sistema jurídic El llenguatge normatiu i la tipologia de normes Sistemes jurídics: llacunes i conflictes normatius 3 Conceptes jurídics fonamentals: personalitat, drets subjectius i responsabilitat Personalitat i subjectes de dret Concepcions teòriques del dret subjectiu Responsabilitat objectiva 4 Interpretació i aplicació del dret Criteris i arguments interpretatius Obstacles del llenguatge: emotivitat i textura oberta Justificació judicial: discrecionalitat versus arbitrarietat 5 Dret, moral i teories de la justícia Jusnaturalisme i positivisme metodològic Intervenció estatal i morals personals La teoria de la justícia de Rawls 6 Resum per repassar Les funcions del dret Norma jurídica i sistema jurídic Conceptes jurídics bàsics Interpretació i aplicació del dret Dret, moral i teories de la justícia Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Teoria General del Dret: Apunts per a la Prova de Síntesi 1 1 Les funcions del dret i el control social EN ACABAR SABRÀS Definir el control social i les seves dimensions bàsiques en el context jurídic. Distinguir les tècniques sancionadores o coactives de les tècniques promocionals. Explicar la finalitat de la seguretat jurídica i el paper de la precisió normativa davant l'arbitrarietat. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què un Estat prefereix sovint premiar una conducta abans que sancionar el seu incompliment?

El dret com a instrument de control social El dret opera com un mecanisme de regulació de la convivència mitjançant dues dimensions bàsiques: la regulació de conductes i la integració social. A través de la funció integradora, l'ordre jurídic produeix un efecte socialitzador que coordina els comportaments dels individus en societat. Aquest control social no té relació amb l'estat de naturalesa i s'adreça tant a la ciutadania com a l'actuació de les autoritats i dels poders públics. Per imposar patrons de comportament i respondre a les infraccions, el control social exercit pel dret requereix la coacció, la qual es tradueix en l'aplicació efectiva de sancions en cas d'incompliment.

Tanmateix, l'ordenament no només castiga accions desfavorables, sinó que també recorre a la tècnica promocional: mesures estatals que incentiven conductes desitjables mitjançant beneficis o premis (com ara concedir dies de compensació als funcionaris que es desplacin a la feina en bicicleta). COMPROVA-HO 2 Per què una mesura que atorga permisos extres als treballadors que fan servir transport sostenible es considera dret si no imposa cap càstig? La seguretat jurídica i els límits al poder Una funció central del dret és la seguretat jurídica, entesa com la certesa que tenen els individus de poder conèixer què exigeixen les normes abans d'actuar.

Gràcies a aquest coneixement previ, els ciutadans poden preveure les conseqüències dels seus actes, planificar la seva conducta i anticipar les sancions que s'esdevindran si infringeixen les regles vigents. Perquè la seguretat jurídica sigui efectiva, és imprescindible una estricta precisió normativa. La claredat i la determinació dels enunciats legals eviten l'ambigüitat i representen una barrera indispensable contra l'arbitrarietat dels poders públics. Teoria General del Dret: Apunts per a la Prova de Síntesi 2 ERROR FREQÜENT Confondre la seguretat jurídica amb la simple existència de normes o amb la justícia material.

La seguretat jurídica és la possibilitat real de conèixer de manera prèvia a l'acció què exigeix el dret i quines seran les sancions en cas d'incompliment, actuant com un dic contra l'arbitrarietat institucional. COMPROVA-HO 3 De quina manera la precisió de les normes jurídiques protegeix el ciutadà davant les autoritats públiques? ESQUEMA Dimensions del control social i les seves tècniques IDEES CLAU El control social té dues dimensions bàsiques: regulació i integració. L'efecte socialitzador de les normes constitueix la funció integradora del dret. El dret requereix la coacció per aplicar sancions efectives davant els incompliments.

La tècnica promocional incentiva conductes positives mitjançant atribucions d'avantatges. La seguretat jurídica permet conèixer el dret prèviament a l'acció i frenar l'arbitrarietat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Quines dues dimensions bàsiques conformen el control social exercit pel dret? 5. Com actua la tècnica promocional dins del control social de l'Estat? Regulació Normes imperatives de conducta Tècnica repressiva Coacció i sancions davant incompliments Tècnica promocional Incentius i beneficis per conductes Integració Efecte socialitzador Teoria General del Dret: Apunts per a la Prova de Síntesi 3 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6.

A qui s'adreça el dret com a mecanisme de control social? 7. Què exigeix principalment la funció de seguretat jurídica? 8. La concessió de dies festius extra als qui vagin amb bicicleta a la feina és un exemple de: 9. Quin obstacle fonamental planteja l'exigència de precisió normativa? 2 Teoria de la norma jurídica i del sistema jurídic EN ACABAR SABRÀS Diferenciar la direcció d'ajust dels enunciats assertius, prescriptius i performatius. Identificar les normes principals i secundàries d'acord amb la teoria de Von Wright. Distingir els tres tipus d'antinòmies normatives a través de supòsits pràctics.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Pot un sistema jurídic tenir normes aplicables per a un cas i considerar-se, alhora, que hi ha una llacuna? El llenguatge normatiu i la tipologia de normes El llenguatge humà compleix diverses funcions. Els enunciats assertius o descriptius aporten informació sobre determinats fets, objectes o persones; es regeixen per una direcció d'ajust paraules- a-món, ja que busquen que les paraules reflecteixin la realitat preexistent.

En canvi, els enunciats Només a l'administració central a) Únicament als tribunals i jutges b) Només als ciutadans particulars c) A ciutadans i autoritats públiques d) L'eliminació total de sancions a) Conèixer prèviament què exigeix el dret b) Aconseguir una societat sense conflictes c) La substitució de sancions per premis d) Tècnica promocional del dret a) Regulació d'estat de naturalesa b) Manca de seguretat jurídica c) Coacció estatal punitiva d) Impedeix aplicar la coacció a) Dificulta el canvi de lleis b) Elimina les funcions integradores c) Frena l'arbitrarietat dels poders públics d) Teoria General del Dret: Apunts per a la Prova de Síntesi 4 prescriptius tenen una direcció d'ajust món-a-paraules: la seva intenció no és descriure la realitat, sinó modificar-la perquè els fets s'ajustin a les paraules de la norma.

A més, existeix l'ús realitzatiu (o performatiu) del llenguatge, on la mateixa declaració produeix la realitat en pronunciar-se (per exemple, quan una autoritat declara: «Queda inaugurat el congrés nacional de Filosofia del Dret»). D'acord amb la taxonomia de Von Wright, les normes es poden sistematitzar en diverses categories fonamentals: Grup Tipus de norma Descripció funcional Normes principals Regles conceptuals o constitutives Defineixen activitats o fixen regles d'un joc o procediment. Regles tècniques Indiquen els mitjans necessaris per aconseguir un fi condicionat. Prescripcions Manaments, prohibicions o permisos emesos per una autoritat sobre un subjecte.

Normes secundàries Regles ideals Estableixen models d'excel·lència (el bon ciutadà, el bon jutge). Normes morals S'assemblen a les regles tècniques si s'adopta un punt de vista conseqüencialista (què fer per aconseguir un fi moral). Dins d'una prescripció, Von Wright distingeix elements nuclears com l'ocasió. Si una norma disposa que «Si es resideix al poble P, és obligatori dipositar la brossa orgànica tots els dimarts al lloc X», l'ocasió de la norma és la seva coordenada espaciotemporal d'execució: tots els dimarts al lloc X. COMPROVA-HO 11 En què es diferencia la direcció d'ajust d'una descripció de la d'una norma prescriptiva?

Sistemes jurídics: llacunes i conflictes normatius Un ordenament jurídic aspira a ser complet i coherent, però a la pràctica presenta deficiències lògiques: Manca de completesa: s'origina quan apareixen llacunes normatives, situacions de fet no regulades per cap norma del sistema. D'altra banda, una llacuna axiològica s'esdevé quan el cas sí que està regulat, però la solució s'estima insatisfactòria perquè el legislador no va tenir en compte una circumstància rellevant que hauria d'haver ponderat. Validesa i aplicabilitat: una proposta legislativa formulada però finalment retirada per un ministre no és ni vàlida ni aplicable, en no haver completat el procediment d'incorporació a l'ordenament.

Antinòmies normatives: conflictes lògics en què dues normes incompatibles coincideixen en el seu àmbit d'aplicació. Els conflictes normatius o antinòmies es classifiquen en tres supòsits segons la superposició dels seus àmbits: Teoria General del Dret: Apunts per a la Prova de Síntesi 5 Tipus d'antinòmia Definició de la col·lisió Exemple pràctic Total-total Cada norma no es pot aplicar en cap circumstància sense entrar en col·lisió frontal amb l'altra. N1 prohibeix fumar a les aules; N2 permet fumar a les aules. Total- parcial Una norma (especial) sempre entra en conflicte amb la segona, però la segona conserva supòsits d'aplicació autònoms.

N1 prohibeix fumar a tot el recinte universitari; N2 permet fumar als passadissos. Sempre que s'aplica N2 hi ha col·lisió amb N1, però N1 s'aplica sense conflicte a aules o despatxos. Parcial- parcial Els camps d'aplicació de les dues normes se superposen en una franja, però ambdues tenen àmbits exclusius lliures de conflicte. N1 prohibeix fumar en vols nacionals; N2 permet fumar en vols de més de 3 hores. El conflicte sorgeix en vols nacionals de més de 3 hores; N1 s'aplica sol en vols curts i N2 en vols internacionals llargs. ERROR FREQÜENT Confondre una antinòmia total-total amb una total-parcial.

En la total-parcial, una de les normes no pot actuar mai sense col·lidir amb la segona, però aquesta segona sí que pot aplicar-se en altres supòsits sense entrar en col·lisió. COMPROVA-HO 12 Què caracteritza una llacuna axiològica enfront d'una normativa?

ESQUEMA Tipologia de normes segons Von Wright Normes principals Nucli bàsic normatiu Regles conceptuals Defineixen una activitat Regles tècniques Mitjans per aconseguir un fi Prescripcions Manaments, prohibicions o permisos Normes secundàries Derivades o complementàries Regles ideals Models d'excel·lència Normes morals Finalitats moralment valuoses Teoria General del Dret: Apunts per a la Prova de Síntesi 6 IDEES CLAU Els enunciats assertius descriuen la realitat (paraules-a-món), mentre que els prescriptius pretenen alterar-la (món-a-paraules). Von Wright distingeix com a normes principals les regles conceptuals, les regles tècniques i les prescripcions.

L'ocasió d'una prescripció expressa les coordenades d'espai i temps en què s'ha d'executar la conducta. Les llacunes normatives revelen manca de completesa; les axiològiques critiquen la inadequació de la solució vigent. Les antinòmies es divideixen en total-total, total-parcial i parcial-parcial segons la intersecció dels seus àmbits. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. Com s'estructura un conflicte antinòmic parcial-parcial? 14. Quina condició normativa té un projecte de llei presentat i posteriorment retirat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. Quina direcció d'ajust correspon als enunciats prescriptius? 16.

En la regla sobre deixar la brossa dimarts al punt X, quina és l'ocasió? 17. Quan hi ha una llacuna axiològica? 18. Què passa en una antinòmia total-parcial?

3 Món-a-subjecte a) Paraules-a-discurs b) Món-a-paraules c) Paraules-a-món d) Residir al poble P a) Dipositar residus orgànics b) Tots els dimarts al lloc X c) L'obligació de recollida d) El cas està regulat inadequadament a) Dues normes tenen solució idèntica b) No hi ha cap norma vigent c) L'enunciat té caràcter performatiu d) Cap norma s'aplica sense conflicte a) Una col·lideix sempre i l'altra no sempre b) Totes dues normes s'apliquen sense xoc c) No hi ha coincidència en cap supòsit d) Teoria General del Dret: Apunts per a la Prova de Síntesi 7 Conceptes jurídics fonamentals: personalitat, drets subjectius i responsabilitat EN ACABAR SABRÀS Definir capacitat i personalitat jurídica distingint persona física de persona jurídica.

Contrastar les visions del dret subjectiu segons Kelsen, Hohfeld, Raz i Dworkin. Explicar la naturalesa no culpable de la responsabilitat objectiva. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 És el mateix tenir una llicència per posar taules al carrer que tenir un dret subjectiu a cobrar un deute? Personalitat i subjectes de dret La personalitat jurídica és l'aptitud general reconeguda per l'ordenament per a esdevenir destinatari de les normes jurídiques. Dins d'aquest àmbit es distingeixen dos subjectes: Persona física: per la mera condició de ser-ho, adquireix capacitat jurídica, és a dir, l'aptitud per a ser titular de drets i assumir obligacions.

Persona jurídica: entitat formada per una agrupació organitzada d'individus i recursos materials dirigida a la consecució d'una determinada finalitat col·lectiva. Concepcions teòriques del dret subjectiu La noció de dret subjectiu ha estat analitzada per diverses línies de pensament: Per a Kelsen, expressar que hom té el dret d'exigir uns diners prestats amb els seus interessos reflecteix el dret subjectiu en el seu sentit tècnic: el poder jurídic de reclamar l'acompliment de deures d'altri mitjançant l'exercici d'una acció processal. Tant Kelsen com Hohfeld defensen que el llenguatge dels drets és traduïble conceptualment a altres categories jurídiques correlatives.

Segons Hohfeld, en sentit estricte únicament les pretensions es qualifiquen com a drets subjectius, ja que mantenen una correlació directa amb obligacions jurídiques imposades a altres subjectes. En canvi, si una persona afirma tenir dret d'obrir una terrassa a la via pública per concessió municipal, està al·ludint tècnicament a un permís administratiu. Per a Raz, els drets subjectius constitueixen el fonament dels deures: són raons justificadores per a imposar obligacions jurídiques a tercers. Davant d'aquestes visions reductores, Dworkin critica la regla de reconeixement de Hart advertint que no permet identificar tot el dret com un mer conjunt de regles emeses per autoritats vàlides.

Segons Dworkin, el dret integra un entramat de principis i valors jurídics que canalitzen el poder legítim; a diferència de les regles, els principis són raons que guien la decisió però no determinen per si mateixos un resultat tancat. Teoria General del Dret: Apunts per a la Prova de Síntesi 8 COMPROVA-HO 20 Quin és el nucli del dret subjectiu en sentit tècnic segons Kelsen? Responsabilitat objectiva La responsabilitat objectiva consisteix en una imputació equitativa que atribueix a un determinat subjecte el cost de danys socials causats sense necessitat que hi hagi negligència o culpa individual.

La seva finalitat fonamental és distribuir les càrregues i beneficis entre els membres d'una comunitat política, entesa com una xarxa de cooperació social. ERROR FREQÜENT Confondre la responsabilitat objectiva amb una sanció per culpabilitat personal. En la responsabilitat objectiva no s'imputa culpa a ningú; es tracta d'una distribució d'equitat sobre costos socials derivats d'activitats perilloses o necessàries. COMPROVA-HO 21 Com s'explica la responsabilitat objectiva sense concurrència de culpa?

ESQUEMA Teories sobre el dret subjectiu Kelsen Poder d'acció processal per exigir compliments Hohfeld Pretensions correlacionades amb deures Raz Drets com a fonament i raó de deures Dworkin Entramat de principis limitadors del poder Teoria General del Dret: Apunts per a la Prova de Síntesi 9 IDEES CLAU La personalitat jurídica atorga l'aptitud per a ser subjecte destinatari de normes i titular de relacions jurídiques. Per a Kelsen, el dret subjectiu tècnic és el poder d'activar l'acció processal per reclamar el compliment de deures. Hohfeld redueix el dret subjectiu en sentit estricte a la pretensió correlativa a un deure.

Dworkin sosté que el dret està format per un entramat de principis i valors que guien i limiten el poder legítim. La responsabilitat objectiva prescindeix de la culpa i distribueix càrregues i costos socials equitativament. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22. Quina diferència estableix Dworkin entre les regles i els principis? 23. En la teoria de Raz, quin paper juguen els drets subjectius respecte als deures? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 24. Què exigeix el dret subjectiu en sentit tècnic per a Kelsen? 25. Segons Hohfeld, quin concepte s'identifica estrictament amb el dret subjectiu? 26. Per què critica Dworkin la regla de reconeixement de Hart? 27.

Quin és el criteri base de la responsabilitat objectiva?

L'exercici d'una acció processal a) Un deure moral intern b) Un permís purament administratiu c) Un sentiment de deure social d) La potestat a) La immunitat b) El privilegi c) La pretensió d) Imposa el model del dret privat a) Ignora els principis i valors jurídics b) Rebutja l'autoritat del poder legislatiu c) Oblida regular la responsabilitat civil d) La vulneració d'un deure exclusivament moral a) L'equilibri de càrregues i costos socials b) La intencionalitat en l'acte danyós c) La culpa greu de l'actor d) Teoria General del Dret: Apunts per a la Prova de Síntesi 10 4 Interpretació i aplicació del dret EN ACABAR SABRÀS Definir els criteris interpretatius teleològic, autèntic, psicològic i analògic.

Explicar com la vaguetat de textura oberta i l'emotivitat lingüística afecten el dret. Diferenciar la justificació interna d'una sentència de la discrecionalitat i de l'arbitrarietat judicials. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 28 Si una paraula sembla clara avui, pot esdevenir ambigua davant d'una nova situació futura? Criteris i arguments interpretatius La interpretació jurídica busca atribuir sentit als enunciats normatius mitjançant diversos criteris doctrinals: Interpretació autèntica: la duta a terme pel mateix òrgan institucional que va dictar la norma en qüestió.

Criteri teleològic: en cas de dubte interpretatiu, fa prevaler la interpretació que més s'acosti a la finalitat objectiva perseguida per l'enunciat legal. Argument psicològic: indaga quina va ser la voluntat real del legislador en aprovar el text a través de fonts directes com les actes parlamentàries, les exposicions de motius o els dictàmens (motiu pel qual sovint és difícil dissociar-lo de l'argument històric). Argument analògic: tècnica extensiva que estén la conseqüència d'un supòsit regulat a un cas no regulat, exigint semblança rellevant i identitat de raó entre tots dos.

Obstacles del llenguatge: emotivitat i textura oberta La formulació lingüística de les normes comporta dificultats significatives. El llenguatge posseeix una càrrega emotiva susceptible d'alterar les respostes dels seus receptors, introduint biaixos de valoració. Paral·lelament, es manifesta la textura oberta, compresa com un supòsit de vaguetat potencial present en els conceptes, que fa que qualsevol terme pugui generar zones d'incertesa en situacions no previstes. COMPROVA-HO 29 Quins dos requisits exigeix l'analogia per a aplicar-se a un cas no previst?

Justificació judicial: discrecionalitat versus arbitrarietat Tot i que el procés judicial té similituds amb la investigació científica pel que fa a l'esbrinament dels fets empírics, el dret imposa regles i garanties que limiten l'abast d'aquesta investigació. En la valoració d'una resolució judicial es distingeixen supòsits d'estricta rellevància metodològica: Teoria General del Dret: Apunts per a la Prova de Síntesi 11 Qualificació de la sentència Fonament metodològic Justificació interna La resolució deriva lògicament de les premisses normatives i fàctiques contingudes als fonaments de dret i de fet.

Sentència discrecional El jutge disposa d'un marge d'elecció entre diverses opcions raonables i interpretativament justificades, triant-ne una mitjançant justificació racional. Sentència arbitrària El jutge adopta una decisió sense fonamentar adequadament les premisses fàctiques i normatives exigides per l'ordre jurídic. ERROR FREQÜENT Confondre decisió discrecional amb decisió arbitrària. La discrecionalitat judicial és plenament susceptible de justificació racional entre interpretacions vàlides admissibles; l'arbitrarietat, en canvi, manca d'aquesta fonamentació deguda en premisses jurídiques i fàctiques. COMPROVA-HO 30 Quan es considera que una sentència té justificació interna?

PROCÉS Mecanisme d'integració mitjançant analogia 1 Supòsit no regulat Buit normatiu per al cas 2 Norma reguladora semblant Identificació de cas anàleg 3 Semblança rellevant Identitat de raó coincident 4 Aplicació extensiva Extensió de la conseqüència IDEES CLAU La interpretació autèntica procedeix directament del mateix òrgan autor de la disposició. L'argument analògic fonamenta una interpretació correctora extensiva basada en la semblança rellevant i la identitat de raó. La textura oberta fa referència a la vaguetat potencial intrínseca a tot concepte jurídic. Una resolució té justificació interna quan la decisió es dedueix lògicament de les premisses fàctiques i normatives.

La discrecionalitat judicial admet justificació racional, mentre que l'arbitrarietat manca de fonamentació vàlida. Teoria General del Dret: Apunts per a la Prova de Síntesi 12 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 31. A quins elements documentals recorre l'intèrpret en usar l'argument psicològic? 32. Què distingeix la recerca d'un tribunal d'una investigació en l'àmbit científic? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 33. Qui duu a terme la denominada interpretació autèntica? 34. Què expressa la textura oberta del llenguatge? 35. Quan incorre un jutge en una decisió arbitrària? 36. Quin criteri interpretatiu prioritza el sentit proper al fi objectiu?

5 Dret, moral i teories de la justícia EN ACABAR SABRÀS Contrastar els postulats del jusnaturalisme amb la separació metodològica del positivisme. Distingir les doctrines del moralisme legal, paternalisme moral, perfeccionisme i llibertarisme. Explicar els components clau de la teoria de Rawls: posició original, maximin, llibertat i diferència. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 37 Pot una llei que tothom considera immoral continuar sent plenament jurídica?

La doctrina universitària consolidada a) El mateix òrgan que va dictar la norma b) L'advocat de l'acusat c) El Tribunal Suprem sempre d) La claredat absoluta d'un mot a) Una antinòmia de caràcter total b) L'emotivitat en el discurs jurídic c) Un fenomen de vaguetat potencial d) Quan empra l'argument psicològic a) Quan tria raonadament entre dues opcions b) Quan no fonamenta adequadament les premisses c) Quan aplica el criteri teleològic d) Criteri teleològic a) Argument històric b) Argument psicològic c) Textura oberta d) Teoria General del Dret: Apunts per a la Prova de Síntesi 13 Jusnaturalisme i positivisme metodològic La relació entre el dret i els patrons morals ha donat lloc a dues grans postures: El jusnaturalisme sosté que el dret natural és únic, universal i immutable.

Segons aquesta doctrina, una norma positiva és jurídica només si no contradiu els principis del dret natural. Tanmateix, s'enfronta a serioses objeccions: la manca d'acord entre els autors sobre el contingut d'aquests principis, el perill de convertir el dret positiu en quelcom superflu, i el fet històric d'haver emparat doctrines tan dispars que van des de postures revolucionàries fins a ideologies conservadores. Enfront d'això, el positivisme metodològic postula la separació conceptual entre el dret i la moral, distingint allò que el dret és d'allò que el dret hauria de ser. COMPROVA-HO 38 Quina és la premissa fonamental del positivisme metodològic enfront del jusnaturalisme?

Intervenció estatal i morals personals Diverses teories debaten sobre la legitimitat de la intervenció del poder estatal en l'esfera privada: Moralisme legal: defensa que l'Estat té la missió legítima d'imposar a tothom les creences morals majoritàries de la comunitat. Hart el va criticar subratllant la necessitat de diferenciar entre democràcia política i populisme moral. Paternalisme moral: manté que l'Estat pot imposar coactivament pautes personals adequades per facilitar que els propis subjectes puguin desenvolupar lliurement els seus plans de vida. Perfeccionisme: considera motiu suficient per a la intervenció pública el simple fet que una conducta individual es consideri immoral.

Llibertarisme: proclama que únicament és correcte seguir cursos d'acció que resultin de l'exercici directe de la llibertat dels individus. Utilitarisme: persegueix la màxima utilitat general, però rep crítiques habituals per la dificultat pràctica de mesurar i comparar les preferències individuals. ERROR FREQÜENT Confondre moralisme legal amb paternalisme moral. El moralisme legal busca imposar la moralitat de la majoria per protegir costums col·lectius; el paternalisme moral interfereix per garantir que el mateix individu preservi les condicions per desenvolupar els seus plans vitals futurs.

La teoria de la justícia de Rawls John Rawls formula una teoria contractualista fundada en diversos principis clau: La seva posició original planteja una situació hipotètica que reflecteix la igualtat dels éssers humans com a persones morals. Sota aquest escenari d'incertesa, s'adopta el criteri de maximin, el qual porta a triar aquells principis de justícia més prudents que garanteixin el millor resultat possible davant la pitjor situació imaginable.

Teoria General del Dret: Apunts per a la Prova de Síntesi 14 Rawls atorga una prioritat estricta a la llibertat i estableix el principi de la diferència: les desigualtats socials i econòmiques només estan justificades si redunden en el benefici dels membres menys avantatjats de la societat. COMPROVA-HO 39 Sota quin requisit considera Rawls que són legítimes les desigualtats socials? ESQUEMA Postures sobre la intervenció de la moral en el dret IDEES CLAU El jusnaturalisme proclama la unitat, universalitat i immutabilitat del dret natural, subordinant el dret positiu a la moral. El positivisme metodològic defensa la separació conceptual estricta entre dret i moral.

El moralisme legal pretén traslladar les conviccions morals de la majoria a normes coactives. La posició original de Rawls representa la igualtat moral i aplica el criteri maximin per elegir prudencialment. El principi de la diferència de Rawls condiciona la legitimitat de les desigualtats a la millora dels més desafavorits. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 40. Quina distinció utilitza Hart per criticar el moralisme legal? 41. En què consisteix la regla del maximin emprada per Rawls?

Moralisme legal Imposició de creences morals de la majoria Paternalisme Promoció de plans de vida lliures individuals Perfeccionisme Repressió de la conducta pel sol fet de ser immoral Llibertarisme Admissió exclusiva d'accions basades en la llibertat Teoria General del Dret: Apunts per a la Prova de Síntesi 15 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 42. Quina tesi defineix el positivisme metodològic? 43. Quin model justifica la intervenció estatal pel sol fet que una conducta és immoral? 44. Quina és la prioritat bàsica de Rawls en la seva teoria de la justícia? 45. Quan estan justificades les desigualtats segons el principi de la diferència de Rawls?

6 Resum per repassar Les funcions del dret Concepte Què és Control social Mecanisme d'orientació de conductes que es concreta en les dimensions de regulació i integració social, dirigit tant a ciutadans com a autoritats. Funció integradora Efecte socialitzador de l'ordre normatiu que cohesiona els individus en societat. Coacció jurídica Recurs essencial del dret fonamentat en l'aplicació efectiva de sancions davant l'incompliment normatiu. Tècnica promocional Mecanisme d'estímul que incentiva conductes desitjables mitjançant beneficis, compensacions o premis. Seguretat jurídica Certesa de conèixer de manera prèvia a l'acció què exigeix el dret i quines conseqüències o sancions se'n deriven.

Precisió normativa Nivell de claredat i determinació dels enunciats legals que funciona com a obstacle directe contra l'arbitrarietat pública.

La immutabilitat de la norma positiva a) Separació conceptual entre dret i moral b) Identificació entre validesa i justícia c) Subordinar la llei al dret diví d) Paternalisme moral a) Llibertarisme b) Contractualisme rawlsià c) Perfeccionisme d) La riquesa material a) La llibertat b) El càstig del delicte c) L'ordre policial d) Quan eliminen el mercat lliure a) Quan beneficien els menys avantatjats b) Quan beneficien la majoria estricta c) Quan fomenten el moralisme legal d) Teoria General del Dret: Apunts per a la Prova de Síntesi 16 Norma jurídica i sistema jurídic Concepte Què és Enunciats assertius Expressions descriptives o informatives que tenen una direcció d'ajust paraules-a-món.

Enunciats prescriptius Expressions que ordenen, prohibeixen o permeten conductes amb una direcció d'ajust món-a-paraules. Ús realitzatiu Enunciats performatius que generen una realitat en pronunciar-se per l'autoritat facultada. Normes principals (Von Wright) Categories nuclears integrades per regles conceptuals o constitutives, regles tècniques i prescripcions. Ocasió de la norma Coordenada temporal i espacial en què s'ha de dur a terme la conducta imposada per la prescripció. Llacuna axiològica Supòsit en què el cas està regulat, però la solució s'estima inadequada per no haver considerat una circumstància rellevant.

Antinòmia total-total Conflicte absolut on dues normes incompatibles coincideixen plenament en el seu àmbit i mai es poden aplicar l'una sense l'altra. Antinòmia total- parcial Conflicte on una norma especial col·lideix sempre amb la general, mentre que la general manté casos autònoms d'aplicació. Antinòmia parcial- parcial Conflicte on dues normes se superposen només en una franja d'aplicació, mantenint cadascuna espais lliures de col·lisió. Conceptes jurídics bàsics Concepte Què és Personalitat jurídica Aptitud abstracta i general per a ser destinatari de normes i titular de relacions jurídiques.

Capacitat jurídica Aptitud atribuïda a tota persona física pel fet de ser-ho per a ser subjecte de drets i d'obligacions. Persona jurídica Organització d'individus i recursos materials dirigida a la realització d'una finalitat col·lectiva reconeguda pel dret. Dret subjectiu tècnic (Kelsen) Poder jurídic conferit per reclamar l'acompliment d'obligacions a tercers mitjançant l'exercici d'una acció processal. Pretensions (Hohfeld) Única posició que constitueix dret subjectiu en sentit estricte en correlacionar-se necessàriament amb un deure d'altri. Drets segons Raz Raons justificadores prèvies que serveixen de fonament per a establir deures jurídics a altres persones.

Teoria General del Dret: Apunts per a la Prova de Síntesi 17 Concepte Què és Principis (Dworkin) Raons jurídiques de ponderació que guien la decisió sense imposar un resultat tancat, limitant el poder de l'autoritat. Responsabilitat objectiva Imputació d'equitat que atribueix costos per danys socials sense necessitat de concurrència de culpa o negligència. Interpretació i aplicació del dret Concepte Què és Interpretació autèntica Aclariment del sentit normatiu formulat pel mateix òrgan autor que va aprovar la disposició. Criteri teleològic Mètode interpretatiu que resol dubtes triant el significat més coherent amb la finalitat objectiva de la norma.

Argument psicològic Indagació de la voluntat històrica del legislador mitjançant actes parlamentàries, dictàmens i exposicions de motius. Argument analògic Tècnica d'integració extensiva que aplica la solució d'un supòsit previst a un de no regulat amb semblança rellevant i identitat de raó. Textura oberta Fenomen de vaguetat potencial inherent als conceptes del llenguatge normatiu davant noves situacions. Justificació interna Validesa lògica d'una sentència en què la fallada deriva estrictament de les premisses normatives i fàctiques. Discrecionalitat judicial Marge d'elecció motivada i racional del jutge entre diverses interpretacions legítimes possibles.

Arbitrarietat judicial Resolució que no fonamenta degudament les premisses fàctiques i normatives exigides per l'ordenament. Dret, moral i teories de la justícia Concepte Què és Dret natural Ordre normatiu superior caracteritzat per la seva unitat, universalitat i immutabilitat, al qual se subordina el dret positiu. Positivisme metodològic Tesi central que postula la separació conceptual estricta entre el dret vigent i la moralitat. Moralisme legal Doctrina que atorga a l'Estat la potestat d'imposar coactivament la moral compartida per la majoria social.

Paternalisme moral Intervenció estatal coactiva adreçada a protegir i capacitar els subjectes perquè puguin realitzar els seus plans de vida. Teoria General del Dret: Apunts per a la Prova de Síntesi 18 Concepte Què és Perfeccionisme Postura que estima motiu suficient per a la coerció estatal el caràcter intrínsecament immoral d'un acte privat. Llibertarisme Model que legitima exclusivament aquells cursos d'acció resultants de l'exercici de la llibertat individual. Posició original (Rawls) Situació teòrica d'incertesa que simbolitza la igualtat fonamental entre éssers humans com a persones morals.

Principi de maximin (Rawls) Regla prudencial de decisió que prioritza la millor opció davant el pitjor escenari possible. Principi de la diferència (Rawls) Criteri de justícia distributiva que només admet desigualtats si milloren la condició dels menys avantatjats. Teoria General del Dret: Apunts per a la Prova de Síntesi 19 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè mitjançant tècniques promocionals s'orienta la conducta social cap a finalitats desitjables sense dependre exclusivament del cost de la coacció. 2. Perquè l'ordenament jurídic utilitza tècniques promocionals per incentivar conductes considerades valuoses, complementant així el control social coactiu i sancionador. 3.

Actua com un límit directe a l'arbitrarietat dels poders públics, impedint que les autoritats imposin sancions o interpretacions imprevisibles que el ciutadà no podia conèixer prèviament. 4. La regulació i la integració. 5. Premia o compensa conductes beneficioses en lloc de castigar infraccions, incentivant positivament certs comportaments. 6. d) A ciutadans i autoritats públiques. El control social regula tant el comportament dels ciutadans com l'activitat de les autoritats i els poders públics. 7. b) Conèixer prèviament què exigeix el dret. La seguretat jurídica permet conèixer per endavant quines conductes s'exigeixen i preveure les conseqüències jurídiques. 8.

a) Tècnica promocional del dret. És una tècnica promocional perquè incentiva un comportament desitjable mitjançant una gratificació o avantatge. 9. d) Frena l'arbitrarietat dels poders públics. Quan les normes són precises, les autoritats públiques no poden actuar de manera arbitrària ni imprevista. 10. Sí, en les llacunes axiològiques existeix regulació per al cas, però s'ha omès una circumstància rellevant que hauria d'haver generat un tractament normatiu diferent. 11. La descripció té direcció paraules-a-món (busca reflectir els fets), mentre que la prescripció té direcció món-a-paraules (pretén que la conducta real s'emmotlli a la norma). 12.

En l'axiològica sí que hi ha norma aplicable, però s'omet una distinció o circumstància rellevant que faria canviar el resultat segons un criteri de justícia. 13. Es produeix quan dues normes incompatibles coincideixen només en una part del seu àmbit, mantenint cadascuna casos en què s'aplica sense col·lidir. 14. No és vàlid ni aplicable, atès que mai va arribar a entrar en vigor a l'ordenament. 15. c) Món-a-paraules. Les prescripcions tenen per missió que la realitat del món s'ajusti a allò que les paraules manen. 16. c) Tots els dimarts al lloc X. L'ocasió en Von Wright especifica el lloc i el temps concrets d'acompliment. 17. a) El cas està regulat inadequadament.

El cas té norma, però hauria d'haver tingut una solució diferent per ometre una circumstància rellevant. 18. b) Una col·lideix sempre i l'altra no sempre. La norma continguda o especial col·lideix sempre, mentre que la general conserva espais sense conflicte. 19. No; segons la sistemàtica de Hohfeld, el deute genera una pretensió amb obligació de compliment, mentre que la terrassa és un simple permís administratiu. 20. És la potestat o poder jurídic d'engegar una acció processal davant dels tribunals per reclamar que un tercer compleixi la seva obligació. Teoria General del Dret: Apunts per a la Prova de Síntesi 20 21.

Es concep com un mecanisme d'equitat distributiva que imputa els danys de determinades activitats per equilibrar les càrregues i beneficis dins de la comunitat política. 22. Els principis operen com a raons per guiar la decisió sense imposar un resultat automàtic, limitant el poder més enllà de la mera regla de reconeixement de Hart. 23. Els drets subjectius actuen com a raons justificadores que fonamenten la imposició de deures a d'altres persones. 24. a) L'exercici d'una acció processal. Kelsen vincula el dret subjectiu en sentit tècnic al poder de reclamar deures per mitjà d'accions judicials. 25. d) La pretensió.

Només les pretensions tenen com a correlat directe un deure d'altri segons el marc hohfeldià. 26. b) Ignora els principis i valors jurídics. Dworkin sosté que el dret no es redueix a regles d'autoritat identificables per la regla de reconeixement, sinó que inclou principis. 27. b) L'equilibri de càrregues i costos socials. La responsabilitat objectiva imputa costos per raons d'equitat social distributiva sense dependre de la culpa. 28. Sí, a causa de la textura oberta del llenguatge, que implica que qualsevol concepte té una càrrega de vaguetat potencial davant fets inèdits. 29.

Requereix una semblança rellevant entre el cas regulat i el no regulat, juntament amb una identitat de raó justificativa. 30. Quan la decisió final es dedueix vàlidament i lògica de les premisses normatives (fonaments de dret) i de les premisses fàctiques (fets provats). 31. A les actes de sessions parlamentàries, exposicions de motius i dictàmens per conèixer la voluntat històrica del legislador. 32. Que la investigació judicial està subjecta a principis i regles jurídiques formals que limiten la manera d'acreditar els fets. 33. b) El mateix òrgan que va dictar la norma. La interpretació autèntica la realitza l'òrgan que va emetre la disposició normativa original. 34.

d) Un fenomen de vaguetat potencial. La textura oberta és la condició inherent als termes pel qual poden generar vaguetat en situacions noves. 35. c) Quan no fonamenta adequadament les premisses. L'arbitrarietat és l'absència de justificació i fonamentació adequada en fets i normes legals. 36. a) Criteri teleològic. El criteri teleològic resol dubtes identificant la finalitat objectiva perseguida per la disposició. 37. Per al positivisme metodològic sí, ja que la validesa jurídica està separada conceptualment de la moralitat; en canvi, el jusnaturalisme nega la juridicitat d'una norma contrària al dret natural. 38.

La tesi de la separació conceptual: una norma pot ser jurídicament vàlida encara que sigui considerada injusta des d'un punt de vista moral. 39. Quan aquestes desigualtats generen el màxim benefici possible per als integrants més desfavorits de la societat (principi de la diferència). 40. La distinció clara entre una veritable democràcia i el simple populisme moral majoritari. 41. És una pauta d'elecció en incertesa que prioritza el curs d'acció més prudent, assegurant el millor escenari davant la pitjor alternativa possible. Teoria General del Dret: Apunts per a la Prova de Síntesi 21 42. b) Separació conceptual entre dret i moral.

El positivisme metodològic afirma que la validesa d'una norma no depèn conceptualment de la seva moralitat. 43. d) Perfeccionisme. El perfeccionisme creu justificat intervenir en la vida privada per impedir actes considerats moralment incorrectes. 44. b) La llibertat. Rawls atorga una prioritat categòrica a la igualtat en les llibertats bàsiques. 45. b) Quan beneficien els menys avantatjats. El principi de la diferència només legitima desigualtats que afavoreixin al màxim els membres més desfavorits. Teoria General del Dret: Apunts per a la Prova de Síntesi 22