Introducció a la sociologia: teories, mètodes i conceptes

I 0 flashcards i 5 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INTRODUCCIÓ A LA SOCIOLOGIA Grau en Criminologia Universitat Oberta de Catalunya AprenAI 2026-2027 Apunts d'Introducció a la sociologia per a Criminologia (UOC): perspectives teòriques, mètodes de recerca, estratificació i control social resumits.

APREN.AI Índex 1 La perspectiva sociològica i el seu marc disciplinar Definició etimològica i concepte de sociologia La perspectiva sociològica: imaginació i distanciament reflexiu Objecte d'estudi i utilitat en la criminologia Objectius formatius i competències analítiques 2 Metodologia i tècniques de recerca sociològica El mètode científic en la recerca social Dicotomia i complementarietat: enfocaments quantitatiu i qualitatiu Tècniques de recerca quantitatives: enquesta i qüestionari Tècniques de recerca qualitatives Altres mètodes i anàlisi de relacions estructurals 3 Tradicions teòriques i pensament sociològic contemporani L'herència teòrica i la noció de sistema en el funcionalisme L'interaccionisme i l'estudi de la vida quotidiana La teoria crítica de l'Escola de Frankfurt Pensament sociològic contemporani: individualització i societat del risc 4 Estratificació, socialització i estructura social L'estructura social i la socialització de l'individu Estratificació social, desigualtat i classe Pobresa, exclusió social i l'Estat del benestar Desigualtats per gènere, edat i transformacions familiars Transformacions en el treball: del fordisme a la burocràcia 5 Control social, criminalització i reptes globals contemporanis El control social: regulació i reproducció de les desigualtats El procés de criminalització i les institucions totals Seguretat humana davant del càstig punitiu Globalització, desplaçaments forçats i articulació política 6 Resum per repassar Bases disciplinàries i metodologia Teoria sociològica i paradigmes Estratificació, estructura i desigualtat Control social, criminalització i reptes globals Fites històriques clau Solucions de les preguntes de repàs Introducció a la sociologia: teories, mètodes i conceptes 1 Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Introducció a la sociologia: teories, mètodes i conceptes 2 1 La perspectiva sociològica i el seu marc disciplinar EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte de sociologia a partir de la seva etimologia i el seu objecte d'estudi. Explicar les característiques d'una mirada sociològica reflexiva i distant. Distingir la funció de la sociologia general respecte als estudis específics de criminologia. Identificar les competències analítiques que aporta la reflexió epistemològica sobre els fets socials.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què fets tan íntims com decidir què estudiar o canviar de feina tenen una arrel profundament social? La comprensió de la vida col·lectiva exigeix una eina d'anàlisi rigorosa capaç de transcendir les explicacions del sentit comú. La sociologia ofereix precisament aquesta mirada especialitzada sobre la realitat humana, articulant una base teòrica i metodològica que examina com interactuen els individus, com s'organitzen les institucions i com es transformen les estructures socials al llarg del temps.

ESQUEMA Estructura general de la disciplina sociològica Definició etimològica i concepte de sociologia Etimològicament, el mot sociologia constitueix un terme híbrid format a partir de dues arrels clàssiques: l'arrel llatina socius (societat o company) i el component grec logos (tractat, ciència o estudi raonat). Aquesta composició defineix literalment la disciplina com la ciència dedicada a l'anàlisi de la societat.

Bases teòriques i metodològiques Fonaments epistèmics i autors clàssics i contemporanis Fonaments i mètode Concepció disciplinària i metodologia científica Pensament sociològic Corrents clàssics i sociologia contemporània Bases programàtiques Anàlisi substantiva de la realitat i els seus processos Estratificació i cultura Processos de desigualtat social i dinàmiques culturals Estructura i reptes contemporanis Transformacions socials, canvi i globalització Introducció a la sociologia: teories, mètodes i conceptes 3 DEFINICIÓ La sociologia és la ciència que estudia, descriu i analitza els processos de la vida en societat, prenent com a objecte d'estudi central els éssers humans i el teixit de relacions socials que desenvolupen en contextos històrics i estructurals concrets.

L'objecte d'estudi sociològic no s'esgota en la descripció passiva dels grups humans. La disciplina pretén descobrir com els individus interactuen, negocien consensos, viuen conflictes, ordenen les seves conductes i construeixen significats compartits. En aquest marc, per aprofundir en les eines concretes d'obtenció de dades que avalen aquestes anàlisis empíriques, vegeu «Metodologia i tècniques de recerca sociològica». COMPROVA-HO 2 Quina és la composició etimològica del mot «sociologia» i quin significat literal se'n deriva?

La perspectiva sociològica: imaginació i distanciament reflexiu Adoptar la perspectiva sociològica requereix desenvolupar la capacitat de pensar i expressar-se sociològicament. Aquest enfocament implica posicionar-se davant els fenòmens col·lectius mitjançant una doble condició: una mirada reflexiva i una postura distant, aconseguint el màxim d'objectivitat possible davant situacions que sovint ens toquen de prop. El desenvolupament de la imaginació sociològica permet transcendir l'experiència estrictament individual i connectar les vivències particulars amb les dinàmiques col·lectives, les relacions d'ordre i els canvis globals.

D'aquesta manera, el que sovint sembla una decisió merament privada o una situació aïllada es descobreix com una manifestació vinculada a l'entorn sociocultural. PER RECORDAR-HO L'observació distant i reflexiva funciona com una lent d'augment: s'allunya de la vivència íntima i subjectiva per captar la xarxa d'interaccions i condicionants estructurals que envolten l'individu. COMPROVA-HO 3 Per què la mirada sociològica requereix combinar reflexivitat i distanciament? Objecte d'estudi i utilitat en la criminologia La relació formativa entre la sociologia i el grau de Criminologia és de naturalesa instrumental i analítica.

L'objectiu no rau a cursar una sociologia criminal ni una disciplina especialitzada del control penal, sinó a dominar una sociologia general que nodreixi de conceptes i marcs explicatius la comprensió del fet delictiu. Introducció a la sociologia: teories, mètodes i conceptes 4 Àmbit analític Contribució de la sociologia Repercussió en els estudis criminòlogics Estructura i desigualtat Estudia l'estratificació, els processos culturals i les asimetries materials. Contextualitza les condicions socials en què s'originen conductes delictives i situacions de vulnerabilitat. Interacció i ordre Investiga com es generen consensos, conflictes i mecanismes de regulació col·lectiva.

Aporta eines per comprendre com les comunitats mantenen o qüestionen les normes establertes. Canvi social Analitza els desafiaments globals i la transformació de les institucions contemporànies. Permet entendre l'aparició de noves problemàtiques de seguretat i transformacions delictives contemporànies. ERROR FREQÜENT Confondre la funció d'aquesta assignatura i esperar un temari exclusiu de sociologia del control penal o criminologia especialitzada. La formació aporta les bases teòriques generals que permeten a l'estudiant interpretar sociològicament qualsevol fenomen humà abans d'aplicar-lo a àmbits concrets.

Objectius formatius i competències analítiques L'aprenentatge sociològic capacita l'alumnat per comprendre com s'estructuren, s'organitzen i canvien les societats contemporànies mitjançant una aproximació epistemològica rigorosa i científica. Pedagògicament, la matèria s'organitza en cinc mòduls didàctics que aborden des dels fonaments teòrics i metodològics fins a l'estudi de la desigualtat, la cultura i els reptes contemporanis.

Aquest itinerari d'aprenentatge desenvolupa un seguit de competències essencials per a la reflexió acadèmica: Aproximació als corrents clàssics i contemporanis: reconèixer les tesis i els autors més rellevants per dialogar amb els debats actuals (vegeu «Tradicions teòriques i pensament sociològic contemporani»). Comprensió analítica i crítica: interpretar els factors estructurals que provoquen canvis i desigualtats socials (vegeu «Estratificació, socialització i estructura social»). Iniciació a la recerca empírica: utilitzar tècniques adequades per a la investigació de l'entorn social (vegeu «Metodologia i tècniques de recerca sociològica»).

Reflexió epistemològica: identificar el caràcter científic de la pràctica sociològica i valorar el seu pes en la recerca del nostre país. Anàlisi dels desafiaments globals: abordar problemàtiques d'ordre, criminalització i seguretat a escala internacional (vegeu «Control social, criminalització i reptes globals contemporanis»). COMPROVA-HO 4 Quina és la funció clau de la reflexió epistemològica en l'estudi de la sociologia? Introducció a la sociologia: teories, mètodes i conceptes 5 IDEES CLAU La sociologia és la ciència dedicada a descriure i analitzar les relacions humanes i els processos de la vida col·lectiva.

L'etimologia del terme s'origina en el llatí socius (societat) i el grec logos (ciència o tractat). La perspectiva sociològica requereix combinar imaginació sociològica, reflexivitat i un distanciament objectiu envers els fets socials. Per a l'estudiantat de Criminologia, la disciplina aporta una base instrumental general per contextualitzar els fenòmens socials, defugint una visió estrictament penal. El pla pedagògic s'articula en cinc mòduls didàctics orientats a adquirir competències teòriques, metodològiques i crítiques. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quina diferència hi ha entre una aproximació de sentit comú i la mirada sociològica distant? 6.

Per què el programa docent s'enfoca com a sociologia general i no com a sociologia criminal? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. D'on prové etimològicament la paraula sociologia? 8. Quin és l'objecte d'estudi central de la disciplina sociològica? 9. Com s'articula l'observació sociològica de la realitat col·lectiva? 10. Quants mòduls didàctics estructuren el contingut general de l'assignatura?

De l'arrel grega logia exclusivament a) Del llatí socius i grec logos b) Del grec socius i llatí logos c) De l'arrel llatina societas exclusivament d) Els patrons psiquiàtrics individuals a) El funcionament orgànic humà b) Els éssers humans i relacions socials c) L'ordenament jurídic estricte d) Mitjançant perspectiva reflexiva i distant a) A través de la intuïció espontània b) Des de l'experiència estrictament individual c) Amb judicis morals subjectius d) Tres mòduls a) Cinc mòduls b) Sis mòduls c) Quatre mòduls d) Introducció a la sociologia: teories, mètodes i conceptes 6 2 Metodologia i tècniques de recerca sociològica EN ACABAR SABRÀS Distingir els fonaments de la metodologia quantitativa i qualitativa en l'estudi social.

Classificar els quatre tipus d'enquesta segons com s'administra el qüestionari. Identificar les principals tècniques qualitatives (entrevista, grup de discussió, observació participant i mètode biogràfic). PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Per què no n'hi ha prou amb enquestes estadístiques per entendre un fenomen social com la solitud o l'exclusió? El mètode científic en la recerca social La sociologia aborda el seu objecte d'estudi a través d'un procediment sistemàtic i rigorós (vegeu «La perspectiva sociològica i el seu marc disciplinar»).

El mètode científic consisteix a desenvolupar una investigació mitjançant fases determinades, recolzades en un marc teòric previ i en l'observació empírica de l'entorn social. Per accedir a aquesta realitat, la metodologia articula el conjunt d'eines i procediments que orienten la recerca. Aquestes propietats i enfocaments es coneixen com a dimensions metodològiques, les quals guien l'estratègia operativa de l'investigador davant el fenomen analitzat.

Dicotomia i complementarietat: enfocaments quantitatiu i qualitatiu L'aproximació als fets socials s'estructura tradicionalment a partir de dues metodologies principals: Metodologia quantitativa: té com a finalitat explicar els fenòmens socials mitjançant el mesurament numèric i l'anàlisi estadística de variables. Metodologia qualitativa: cerca comprendre el sentit de les accions i relacions a partir de la interpretació directa dels propis subjectes i actors socials. Tots dos enfocaments no són excloents; sovint es combinen per aconseguir una comprensió exhaustiva del problema investigat.

Introducció a la sociologia: teories, mètodes i conceptes 7 ESQUEMA Metodologies i tècniques de recerca sociològica COMPROVA-HO 12 Quina és la diferència fonamental de propòsit entre la metodologia quantitativa i la qualitativa? Tècniques de recerca quantitatives: enquesta i qüestionari La tècnica central de l'enfocament quantitatiu és l'enquesta. Es defineix com un procediment d'obtenció de dades mitjançant la formulació de preguntes orals o escrites a la mostra representativa d'una població. L'instrument bàsic d'aquesta tècnica és el qüestionari, format per una sèrie estructurada d'ítems, majoritàriament tancats, dissenyats específicament per recollir informació estandarditzada.

Segons la forma d'administrar el qüestionari, es distingeixen quatre tipus d'enquesta: ERROR FREQÜENT Confondre enquesta i qüestionari és habitual. L'enquesta és la tècnica global de recerca que planifica la mostra i la recollida de dades, mentre que el qüestionari és exclusivament el document estructurat que conté les preguntes.

Enfocament quantitatiu Mesurament i explicació numèrica Enquesta Qüestionari estructurat Enfocament qualitatiu Comprensió i interpretació del sentit Entrevista Indagació de valors i motius Grup de discussió Interacció entre desconeguts homogenis Observació participant Immersió directa en l'entorn Mètode biogràfic Històries de vida i biografies Enquesta cara a cara: contacte presencial directe entre la persona enquestadora i l'enquestada. 1 Enquesta telefònica: administració de les preguntes per via telefònica. 2 Enquesta en grup: aplicació simultània del qüestionari a un conjunt reunit de persones.

3 Enquesta autoadministrada: el mateix individu respon de forma autònoma l'instrument (en paper o digital). 4 Introducció a la sociologia: teories, mètodes i conceptes 8 Tècniques de recerca qualitatives Per captar els discursos, vivències i marcs de significat dels actors socials s'utilitzen diverses tècniques especialitzades: Entrevista: interrogació oral enfocada a conèixer valors, creences, pràctiques i motivacions personals des del punt de vista de la persona entrevistada. Grup de discussió: reunió d'un grup reduït de persones que no es coneixen entre si però comparteixen determinats trets homogenis. Permet visibilitzar opinions, actituds i consensos sota l'estímul i el debat col·lectiu.

Observació participant: inserció de l'investigador en el medi social que analitza, combinant diferents graus d'observació activa i participació directa en les dinàmiques del grup. Mètode biogràfic: reconstrucció de processos i normes socials a través del relat vital dels actors. Inclou històries de vida, biografies personals i autobiografies.

PROCÉS Procés d'administració de l'enquesta 1 Disseny del qüestionari Estructuració de preguntes majoritàriament tancades 2 Selecció de la via Cara a cara, telèfon, grup o autoadministrada 3 Recollida de dades Interrogació oral o escrita a la mostra 4 Mesurament estadístic Explicació quantitativa dels fenòmens COMPROVA-HO 13 Quina condició han de complir els participants d'un grup de discussió abans de la sessió?

Altres mètodes i anàlisi de relacions estructurals A més de les tècniques individuals i grupals bàsiques, la sociologia disposa d'enfocaments analítics d'abast temporal, espacial i relacional: Mètode comparatiu: estudia estructures, comportaments i dinàmiques socials contrastant diferents dimensions espacials o temporals. Mètode històric: analitza processos i canvis estructurals a través de la seva trajectòria en el passat i la seva projecció envers el futur. Anàlisi de xarxes: examina els vincles i relacions específiques establertes entre individus o col·lectius per comprendre pautes de comportament i configuracions estructurals.

Tècnica o enfocament Classificació metodològica Objectiu principal Forma d'obtenció Enquesta Quantitativa Mesurar i quantificar variables poblacionals Qüestionari estructurat (cara a cara, telèfon, grup, auto) Introducció a la sociologia: teories, mètodes i conceptes 9 Tècnica o enfocament Classificació metodològica Objectiu principal Forma d'obtenció Entrevista Qualitativa Conèixer motius, valors i perspectives individuals Diàleg oral profund i obert Grup de discussió Qualitativa Evolució d'actituds sota interacció grupal Debat col·lectiu amb perfils homogenis desconeguts Observació participant Qualitativa Comprendre comportaments quotidians naturals Immersió directa de l'investigador en el context Mètode biogràfic Qualitativa Reconstruir processos i normes socials Relats i trajectòries vitals (històries de vida) Anàlisi de xarxes Estructural / Relacional Identificar configuracions d'enllaços socials Mapatge i caracterització de vincles entre actors COMPROVA-HO 14 En què es diferencien principalment el mètode comparatiu i el mètode històric?

IDEES CLAU La recerca sociològica es basa en el mètode científic mitjançant fases sistemàtiques i contrast empíric. L'enfocament quantitatiu busca mesurar fenòmens, mentre que el qualitatiu cerca interpretar el sentit que donen els actors. L'enquesta és la tècnica quantitativa per excel·lència i s'administra cara a cara, per telèfon, en grup o autoadministrada. Les tècniques qualitatives principals inclouen l'entrevista, el grup de discussió, l'observació participant i el mètode biogràfic. L'anàlisi de xarxes, el mètode comparatiu i el mètode històric permeten abordar les relacions estructurals i temporals. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15.

Quines són les quatre modalitats d'administració d'un qüestionari en una enquesta? 16. Quines modalitats documentals comprèn principalment el mètode biogràfic? Introducció a la sociologia: teories, mètodes i conceptes 10 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 17. Quin és l'objectiu principal de la metodologia qualitativa en sociologia? 18. Quina de les opcions NO és un tipus d'enquesta segons l'administració del qüestionari? 19. Quina característica defineix els participants d'un grup de discussió? 20. Quina tècnica es basa en la immersió de l'investigador en el medi dels subjectes?

3 Tradicions teòriques i pensament sociològic contemporani EN ACABAR SABRÀS Distingir entre funcions manifestes i funcions latents en l'anàlisi de sistemes socials Contrastar l'òptica sistèmica del funcionalisme amb l'enfocament de l'interaccionisme Explicar l'origen i les crítiques estructurals formulades per l'Escola de Frankfurt Descriure els conceptes d'individualització i de societat del risc segons Ulrich Beck PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 21 Per què determinades accions o institucions socials produeixen efectes estables que ningú no havia planejat prèviament?

Desenvolupar exclusivament anàlisis estadístiques a) Estandarditzar qüestionaris tancats b) Comprendre el sentit dels actors socials c) Quantificar el volum de la mostra d) Cara a cara a) Autoadministrada b) Observació encoberta c) Telefònica d) Són persones desconegudes amb perfil homogeni a) Representen una mostra estadística estrictament quantitativa b) Han de ser amics pròxims prèviament c) Responen de forma individual un qüestionari tancat d) Anàlisi de xarxes a) Mètode històric b) Enquesta telefònica c) Observació participant d) Introducció a la sociologia: teories, mètodes i conceptes 11 L'herència teòrica i la noció de sistema en el funcionalisme La teoria sociològica analitza com s'organitza la convivència col·lectiva mitjançant diferents models explicatius.

Dins dels grans corrents teòrics, l'enfocament funcionalista concep la societat com un sistema: una totalitat complexa integrada per diverses parts interdependents que col·laboren per mantenir l'estabilitat i la cohesió general. Els diferents elements o subsistemes funcionen a partir d'uns principis determinats i tenen com a missió bàsica integrar els individus en el conjunt social. Tot i que les institucions poden transformar-se al llarg del temps, el sistema manté la seva continuïtat sempre que es continuïn complint les funcions necessàries per a la seva supervivència.

DEFINICIÓ Un sistema és una estructura social complexa formada per parts interconnectades i interdependents, la finalitat de les quals és assegurar la integració dels individus mitjançant processos regulars de funcionament. Dins d'aquest marc sistèmic, s'estableix una distinció fonamental entre dos tipus d'efectes de l'acció de les institucions: les funcions manifestes i les funcions latents. Aquesta diferenciació permet comprendre que els resultats socials no sempre coincideixen amb els propòsits conscients dels subjectes o les organitzacions. Tipus de funció Característiques bàsiques Visibilitat i propòsit Funció manifesta Efectes oberts, oficials i pretesos de les institucions.

Explícita, reconeguda, compresa i volguda pel sistema. Funció latent Efectes no previstos directament ni buscats inicialment. Implícita, no volguda ni compresa pels participants. COMPROVA-HO 22 Quina és la diferència principal entre una funció manifesta i una de latent segons el funcionalisme? L'interaccionisme i l'estudi de la vida quotidiana En contrast directe amb les teories que prioritzen les grans estructures, l'interaccionisme focalitza la seva anàlisi en l'escala micro.

Aquest corrent teòric sosté que les persones no són mers actors passius determinats per la seva posició dins de l'estructura social (vegeu «Estratificació, socialització i estructura social»), sinó agents actius dotats de capacitat d'acció pròpia. Per tant, el nucli de la recerca sociològica se situa en la racionalitat individual i en les interaccions que es produeixen en la vida quotidiana, on els significats es creen, negocien i transformen mitjançant la relació directa entre subjectes. Introducció a la sociologia: teories, mètodes i conceptes 12 ERROR FREQÜENT Concebre els subjectes com a mers executors mecànics de rols prefixats per l'estructura social.

En l'interaccionisme, els individus són veritables agents que reinterpreten de manera reflexiva la realitat en les seves relacions diàries. COMPROVA-HO 23 Per què l'interaccionisme rebutja que els individus siguin actors passius de posicions estructurals? ESQUEMA Aproximacions teòriques a la realitat social La teoria crítica de l'Escola de Frankfurt Durant el primer terç del segle XX sorgeix un posicionament orientat a desemmascarar els mecanismes d'opressió social. L'Escola de Frankfurt va ser fundada l'any 1923 a Alemanya per un grup de filòsofs i científics socials amb l'objectiu de desenvolupar una teoria crítica de la societat contemporània.

El seu pensament arrenca d'una revisió a fons del marxisme i adopta una mirada independent orientada a qüestionar les categories establertes i les estructures de dominació imperants. Els teòrics de Frankfurt van sotmetre a revisió crítica diversos eixos vertebradors de la modernitat: L'autoritat i la burocràcia: Anàlisi de com els aparells administratius i jeràrquics imposen formes d'obediència i conformisme. La disciplina laboral i el mercat capitalista: Crítica a la submissió del temps de vida als imperatius de la producció econòmica mercantil.

Funcionalisme Societat com a sistema integrat interdependent Funcions manifestes Efectes conscients, volguts i oficials Funcions latents Conseqüències implícites no perseguides Interaccionisme Agència individual en la vida quotidiana Teoria Crítica Revisió del marxisme i qüestionament del poder Escola de Frankfurt Fundada el 1923 per analitzar l'autoritat Societat del risc Amenaces produïdes per l'activitat humana Individualització L'individu com a eix de reproducció Introducció a la sociologia: teories, mètodes i conceptes 13 La repressió sexual i personal: Estudi dels mecanismes mitjançant els quals l'ordre institucional frena els impulsos i llibertats humanes.

PER RECORDAR-HO L'Escola de Frankfurt (1923) renova el marxisme clàssic per sotmetre a judici crític conceptes clau com l'autoritat, la burocràcia, el mercat capitalista i la disciplina del treball. COMPROVA-HO 24 Quin és el punt de partida i el propòsit teòric central de l'Escola de Frankfurt? Pensament sociològic contemporani: individualització i societat del risc El pensament contemporani examina les noves dinàmiques que afecten els subjectes en les etapes més recents de la modernitat.

En primer terme, el fenomen de la individualització fa referència al procés mitjançant el qual l'individu esdevé la unitat fonamental de la reproducció social, adquirint més responsabilitat sobre la seva trajectòria personal davant la pèrdua de força dels referents col·lectius tradicionals. En aquest context de canvis globals, el sociòleg alemany Ulrich Beck va formular el concepte de societat de risc. Aquesta noció descriu una transformació fonamental de la societat: la transició cap a una dinàmica on el repte principal és enfrontar-se a amenaces generades per la mateixa activitat humana.

A diferència dels perills naturals d'èpoques passades, els nous riscos són de caràcter manufacturat, presenten un càlcul extremadament complex i generen incerteses globals que desborden les capacitats tradicionals de control. DEFINICIÓ La societat de risc és el marc social caracteritzat per la presència dominant de perills produïts per la mateixa acció humana, els quals resulten difícilment mesurables o previsibles mitjançant els mecanismes clàssics de càlcul. Corrent o enfocament Fita o autor representatiu Premissa analítica principal Funcionalisme Concepció de la societat com a sistema La societat és un conjunt d'elements interdependents amb funcions manifestes i latents per a la cohesió.

Interaccionisme Estudi de la vida quotidiana Els individus actuen com a agents racionals a través de les interaccions i la construcció de sentit. Teoria Crítica Escola de Frankfurt (1923) Revisió del marxisme per impugnar l'autoritat, el mercat capitalista i la burocràcia. Sociologia contemporània Ulrich Beck (societat de risc) Centralitat de l'individu com a eix de reproducció i gestió de nous riscos d'origen antròpic i difícil càlcul. Introducció a la sociologia: teories, mètodes i conceptes 14 COMPROVA-HO 25 En què es diferencien els perills de la societat de risc plantejada per Ulrich Beck de les amenaces tradicionals?

IDEES CLAU El funcionalisme analitza la societat com un sistema integrat per elements interdependents orientats a l'estabilitat col·lectiva. Les funcions manifestes són reconegudes i deliberades pel sistema, mentre que les funcions latents són implícites i no planificades. L'interaccionisme reivindica els individus com a agents racionals que negocien significats en la vida quotidiana, oposant-se al determinisme estructural. L'Escola de Frankfurt, creada el 1923, renova el marxisme per criticar institucions com la burocràcia, el mercat capitalista i la disciplina laboral. La individualització converteix el subjecte en la unitat bàsica de reproducció social.

Ulrich Beck defineix la societat del risc com l'escenari on cal gestionar amenaces creades per l'ésser humà que són difícilment calculables. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. Com descriu el funcionalisme la dinàmica de canvi d'un sistema social? 27. Quins eixos centrals sotmet a qüestionament la teoria crítica de l'Escola de Frankfurt? 28. En què consisteix el procés d'individualització contemporani? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Quin tipus de funció funcionalista és implícita i no cercada directament pels participants? 30. Quin és l'objecte d'anàlisi prioritari per al corrent interaccionista? 31. En quin any es va fundar l'Escola de Frankfurt a Alemanya?

Funció manifesta a) Funció latent b) Acció racional c) Estructura bàsica d) Els riscs ecològics de caràcter antròpic a) L'origen dels aparells burocràtics b) Les grans classes estructurals fixes c) Les interaccions en la vida quotidiana d) 1945 a) 1914 b) 1939 c) 1923 d) Introducció a la sociologia: teories, mètodes i conceptes 15 32. Qui va encunyar la noció de societat del risc? 4 Estratificació, socialització i estructura social EN ACABAR SABRÀS Distingir els conceptes de classe, estratificació social i desigualtat. Explicar el paper dels altres significatius i generalitzats en la socialització de Mead. Diferenciar la pobresa de les dimensions complexes de l'exclusió social.

Descriure les característiques del fordisme i el funcionament burocràtic. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Com aprenem a comportar-nos com a membres d'una societat abans fins i tot de conèixer les lleis escrites? L'estructura social i la socialització de l'individu L'estructura social designa les pautes estables que configuren les relacions entre els membres d'una comunitat humana. Malgrat no existir una definició única o de consens estricte en les ciències socials, aquest concepte poliform descriu els patrons d'interacció col·lectiva, fins i tot quan els individus no mantenen cap contacte presencial directe entre ells.

La incorporació d'una persona a l'entramat sociocultural s'assoleix mitjançant el procés de socialització. A través seu, l'ésser humà aprèn les pautes culturals, els sistemes de símbols i les normes necessàries per sobreviure i actuar dins del seu grup (per a una anàlisi teòrica més profunda d'aquesta dinàmica des de l'interaccionisme, vegeu «Tradicions teòriques i pensament sociològic contemporani»). George H. Mead va precisar dues instàncies clau per descriure la maduració social de la infància: Altres significatius: representen les persones de l'entorn proper amb qui l'infant estableix un vincle afectiu sòlid i íntim, com ara pares, mares, avis o germans.

Exerceixen una influència fundacional i decisiva en les primeres etapes del desenvolupament personal. Altres generalitzats: constitueixen la interiorització de la col·lectivitat i de les normes comunes. A través de la interacció amb diversos membres del cos social, l'individu aprèn i assumeix els valors i les regles generals vigents en el grup de referència. COMPROVA-HO 34 Quina diferència principal estableix Mead entre els altres significatius i els altres generalitzats en la infància?

Ulrich Beck a) Karl Marx b) Max Weber c) Henry Ford d) Introducció a la sociologia: teories, mètodes i conceptes 16 Estratificació social, desigualtat i classe La distribució de recursos i posicions en qualsevol col·lectivitat genera disparitats materials i simbòliques. En sociologia, aquest fenomen s'analitza a partir de tres conceptes fonamentals connectats entre si: DEFINICIÓ L'estratificació social és el sistema mitjançant el qual una societat classifica i ordena jeràrquicament diferents col·lectius de persones, determinant un accés diferenciat a béns, privilegis i obligacions.

Aquesta ordenació jeràrquica cristal·litza en la desigualtat, entesa com la distribució asimètrica de recursos econòmics, poder, propietat privada i reconeixements o honors entre els membres d'un grup o col·lectivitat. Dins d'aquest marc jeràrquic, una classe social agrupa les persones que comparteixen situacions similars quant a recursos econòmics, béns materials o titularitat de la riquesa, acompanyades de graus comparables de prestigi social i reconeixement en les ordenacions legals i tradicionals vigents. Concepte Element clau Manifestació principal Estratificació Classificació jeràrquica Estructura global que ordena els diferents grups socials.

Desigualtat Repartiment asimètric Diferències en la possessió de béns, poder i honors. Classe Posició socioeconòmica Recursos materials, nivell de riquesa i prestigi compartits. COMPROVA-HO 35 Com es vincula el concepte de classe social amb el concepte més ampli de desigualtat? Pobresa, exclusió social i l'Estat del benestar Quan la manca de recursos assoleix cotes crítiques, s'origina la pobresa: una condició d'insuficiència material que impedeix cobrir béns i serveis bàsics per a la subsistència humana o per assolir els estàndards ordinaris de vida establerts en una societat concreta.

En paral·lel, l'exclusió social descriu un procés multifacètic i dinàmic marcat per la fractura o mancança de mecanismes econòmics, ocupacionals, formatius, relacionals o sanitaris. Aquesta carència impedeix exercir una ciutadania plena caracteritzada per la utilitat sentida, el reconeixement mutu i la participació en circuits de reciprocitat i redistribució. Per pal·liar aquestes situacions, es va articular l'Estat del benestar, un sistema sociopolític consolidat a Europa occidental a partir del final de la Segona Guerra Mundial.

Aquest model institucional persegueix garantir serveis socials de caràcter universal —destacant la salut i l'educació pública— i establir salvaguardes davant la incertesa laboral i les contingències del cicle vital. Introducció a la sociologia: teories, mètodes i conceptes 17 ERROR FREQÜENT Confondre pobresa amb exclusió social. La pobresa és una situació de carència estricta de recursos econòmics i materials suficients per a la supervivència o el nivell de vida estàndard.

En canvi, l'exclusió social és un procés multidimensional que inclou la fallida de xarxes de suport, la manca d'accés formatiu o sanitari i la pèrdua de vincle de ciutadania, que pot donar-se fins i tot al marge del nivell pur d'ingressos. Desigualtats per gènere, edat i transformacions familiars L'estratificació també travessa altres eixos biogràfics i corporals, especialment la construcció sociocultural del sexe i de l'edat: Gènere: engloba el conjunt d'atributs, rols i valors culturals afegits a les diferències anatòmiques entre homes i dones, generant expectatives socials específiques entorn de la feminitat i la masculinitat.

Feminisme: constitueix una doble dimensió articulada d'una banda com a conjunt de propostes teòriques i praxis socials multidisciplinàries, i d'una altra com un dels moviments socials de mobilització i reivindicació més influents dels segles XX i XXI (vegeu «Control social, criminalització i reptes globals contemporanis»). Les seves branques teòriques principals inclouen el feminisme liberal, el feminisme socialista i el feminisme radical. Estratificació per raó d'edat: sistema mitjançant el qual el poder, la riquesa i els privilegis es distribueixen de forma diferencial segons el tram vital o grup d'edat al qual pertanyen els subjectes.

Família i noves formes familiars: el model familiar experimenta transformacions contínues, diversificant les seves estructures tradicionals i modificant la divisió dels treballs de cura i sosteniment. COMPROVA-HO 36 Què caracteritza la perspectiva sociològica del gènere en contrast amb la definició biològica del sexe? Transformacions en el treball: del fordisme a la burocràcia La producció i la cooperació humana a gran escala han requerit estructures d'organització específiques, és a dir, grans agrupacions d'individus coordinades per aconseguir fites determinades amb la màxima eficiència.

En l'àmbit productiu, el fordisme —sistema iniciat pel fabricant industrial Henry Ford— va revolucionar la feina manufacturera. Va introduir la cadena de muntatge i va associar la producció en massa amb el consum de masses, fent possible que els mateixos assalariats poguessin adquirir els béns estandarditzats que produïen.

Paral·lelament, l'administració d'aquestes estructures complexes va adoptar la forma de la burocràcia: una modalitat d'organització racionalitzada que opera mitjançant regles de funcionament explícites, una jerarquia de comandaments delimitada i una distribució fixada de competències per optimitzar el Introducció a la sociologia: teories, mètodes i conceptes 18 compliment de les seves metes. ESQUEMA Eixos d'estratificació i organització social IDEES CLAU L'estructura social comprèn les formes i pautes estables de relació entre persones, fins i tot sense interacció personal directa.

Segons Mead, l'aprenentatge infantil comença amb els altres significatius (vincles afectius directes) i culmina amb els altres generalitzats (interiorització de la comunitat i les seves normes). L'estratificació social divideix jeràrquicament els grups, distribuint el poder, la propietat i el prestigi mitjançant eixos com la classe, el gènere o l'edat. L'exclusió social és un procés multidimensional que trenca la reciprocitat i la ciutadania plena, distingint-se de la mera insuficiència d'ingressos que defineix la pobresa.

L'Estat del benestar neix a Europa occidental després de la Segona Guerra Mundial per universalitzar la cobertura sanitària i educativa i protegir contra la incertesa vital. El model productiu fordista va articular la cadena de muntatge i el consum massiu, recolzant- se en estructures de gestió burocràtiques d'organització racionalitzada.

Estructura social Patrons estables de relació Estratificació i desigualtat Jerarquització de col·lectius Classe social Recursos materials i riquesa Gènere Atributs i expectatives culturals Edat Privilegis segons el cicle vital Organització del treball Coordinació de recursos i feina Fordisme Cadena de muntatge i consum en massa Burocràcia Pautes racionals i jerarquia formal Introducció a la sociologia: teories, mètodes i conceptes 19 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 37. En què es diferencia la pobresa de l'exclusió social segons les definicions sociològiques? 38. Com va articular el fordisme la relació entre el treball a la fàbrica i la societat de consum? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 39. Quin paper compleixen els «altres significatius» de George H. Mead? 40. Quan es va consolidar l'Estat del benestar a l'Europa occidental? 41. Quina innovació central defineix el model fordista d'organització del treball? 42. Quins són els tres corrents històrics principals del pensament feminista? 5 Control social, criminalització i reptes globals contemporanis EN ACABAR SABRÀS Distingir el control social ampli de la reproducció estricta de la desigualtat. Explicar les fases consecutives del procés de criminalització i institucionalització compulsiva. Contrastar el paradigma punitiu clàssic amb el model de seguretat humana.

Diferenciar les categories sociològiques dels moviments migratoris en el marc global.

Representen la col·lectivitat abstracta de ciutadans a) Aporten vincles afectius primaris i fonamentals b) Estructuren la jerarquia laboral burocràtica c) Transmeten directament les lleis de l'Estat d) Durant la Revolució Industrial a) A la dècada de 1980 b) Després de la Segona Guerra Mundial c) En acabar la Primera Guerra Mundial d) La supressió dels càstigs formals a) La cadena de muntatge en sèrie b) La gestió cooperativa sense comandaments c) La flexibilitat horària absoluta d) Liberal, socialista i radical a) Tecnològic, agrari i industrial b) Autoritari, conservador i revolucionari c) Utilitarista, funcionalista i estructural d) Introducció a la sociologia: teories, mètodes i conceptes 20 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 43 Per què empresonar més persones no sempre es tradueix en una societat més segura?

El control social: regulació i reproducció de les desigualtats La convivència en societat requereix mecanismes que ordenin les conductes individuals i col·lectives. La sociologia aborda el control social des de dues dimensions complementàries segons el seu abast i la seva finalitat: Sentit ampli: comprèn tota activitat o estratègia destinada a regular les interaccions humanes per minimitzar o evitar el conflicte en la vida comunitària. Sentit estricte: fa referència als dispositius que fan possible la continuïtat dels models, valors i relacions materials i simbòliques dominants. En estructures asimètriques, opera fonamentalment com a control social de la desigualtat.

DEFINICIÓ El control social en sentit estricte és el conjunt d'estratègies materials i simbòliques que perpetuen els patrons hegemònics d'una societat desigual, assegurant que les jerarquies estructurals vigents es reprodueixin sense qüestionaments radicals. Aquest control no s'exerceix de manera aïllada. Combina mecanismes formals (institucions judicials, cossos policials, codis legals) amb dispositius informals que modelen les conductes mitjançant la internalització de pautes durant la vida quotidiana (vegeu «Estratificació, socialització i estructura social»). COMPROVA-HO 44 En quina condició el control social es converteix estrictament en control de la desigualtat?

El procés de criminalització i les institucions totals Lluny de ser una propietat intrínseca d'una conducta, la condició de delicte sorgeix d'una dinàmica interactiva. El procés de criminalització és una relació dialèctica establerta entre l'ordre social i els individus, mitjançant la qual el sistema penal formal construeix la condició de delinqüent sobre col·lectius determinats. Aquest mecanisme opera a través d'un cicle d'institucionalització compulsiva estructurat en cinc fases successives: Aprehensió: detenció inicial de la persona per part dels cossos policials. 1 Selecció: filtratge discriminatori del sistema penal sobre determinats perfils poblacionals o conductes.

2 Retolació: assignació formal i pública de l'etiqueta de delinqüent o criminal. 3 Deportació: expulsió física o desplaçament coercitiu fora de l'espai comunitari habitual. 4 Confinament: reclusió de l'individu dins d'un dispositiu tancat de privació de llibertat. 5 Introducció a la sociologia: teories, mètodes i conceptes 21 Aquest cicle punitiu formal actua conjuntament amb el control informal per transformar la subjectivitat dels afectats, condicionant-los a posicionar-se i actuar en societat sota el rol de criminals. L'etapa final del confinament acostuma a tenir lloc en una institució total.

En aquest recinte, tots els àmbits vitals (descans, treball i oci) es desenvolupen sota una mateixa autoritat centralitzada i en un únic espai. L'activitat diària s'organitza mitjançant un pla rígid imposat des de dalt per un personal específic, mitjançant normes formals estrictes. Dins d'aquests dispositius s'activa la construcció de l'estigma: la producció social d'un atribut desvaloritzador que segrega la persona i l'empeny cap a la marginació. Els atributs estigmatitzadors poden originar-se en condicions corporals (malalties, deformitats), trets percebuts de la personalitat (toxicomanies, condemnes penals, delinqüència) o en la pertinença a minories ètniques o religioses subordinades.

ERROR FREQÜENT Considerar la criminalitat com una qualitat biològica o individual aïllada. La sociologia crítica demostra que la criminalització és un procés social i selectiu: el sistema penal no detecta uniformement tots els delictes, sinó que tria, etiqueta i confina preferentment determinats perfils socials mitjançant institucions totals. COMPROVA-HO 45 Quines fases componen el cicle d'institucionalització compulsiva de la criminalització? Seguretat humana davant del càstig punitiu En contraposició a la resposta exclusivament repressiva del dret penal clàssic, emergeix el paradigma de la seguretat humana.

Aquesta perspectiva vincula estretament la seguretat civil amb el desenvolupament humà sostenible i la garantia efectiva dels drets fonamentals. La seguretat no es limita a evitar ser víctima d'un delicte. Exigeix consolidar un marc integral lliure de carències materials i de pors estructurals, garantint serveis educatius, accés a l'habitatge i respecte institucional al dissens democràtic.

Dimensió Model penal clàssic Paradigma de la seguretat humana Objectiu primordial Contenció i càstig del delicte Desenvolupament humà sostenible i benestar social Àmbit d'acció Institucions totals i confinament Condicions materials, educació i habitatge digne Mecanisme clau Coacció legal i criminalització Diàleg, participació ciutadana i estat de dret Meta final Ordre públic i reducció de conductes desviades Alliberament col·lectiu de la por i de la necessitat Introducció a la sociologia: teories, mètodes i conceptes 22 COMPROVA-HO 46 Quins elements engloba el concepte sociològic de seguretat humana més enllà de la prevenció delictiva?

Globalització, desplaçaments forçats i articulació política La globalització intensifica la interdependència econòmica, política i social arreu del planeta. Aquest context transforma les fronteres i redefineix el paper de les estructures polítiques tradicionals. El model d'estat nació, consolidat com a forma política territorial predominant durant els segles XVII i XVIII, es defineix per la delimitació d'un espai geogràfic precís sobre el qual un govern sobirà exerceix la seva autoritat respecte a una població estable.

Tanmateix, la creixent mobilitat transnacional planteja nous debats a la democràcia, entesa com el règim on la sobirania recau en el conjunt poblacional sense exclusions per classe, gènere o ètnia. Els desplaçaments globals de població adopten modalitats diverses amb estatus jurídics desiguals: Immigració: entrada en un país diferent de l'originari per establir-hi la residència. Una persona immigrant té la previsió de residir-hi més d'un any després d'haver viscut fora aquest mateix període. Emigració: sortida del territori natal per instal·lar-se temporalment o definitivament a l'estranger.

Refugiat: individu resident fora del país propi per por fonamentada a persecucions derivades de motius religiosos, ètnics, de nacionalitat o d'adscripció política. Exiliat: persona forçada a allunyar-se de la seva pàtria per causes estrictament ideològiques o polítiques. Desplaçat: qui pateix coacció greu (guerres, fam, col·lapses ambientals o projectes fallits de desenvolupament), però no compleix els requisits tècnics per sol·licitar l'estatut d'asil internacional.

Davant d'aquests fluxos, els estats activen dos tipus de respostes normatives: les polítiques migratòries, que regulen l'accés al territori i la participació al mercat laboral, i les polítiques d'integració, encarregades de garantir drets i cohesió social. Quan la gestió estatal fracassa o genera hostilitat, poden proliferar ideologies d'exclusió com el racisme (jerarquització basada en presumptes diferències físiques o biològiques) o la xenofòbia (rebuig a la població estrangera percebuda com a amenaça col·lectiva). Per contrarestar aquestes dinàmiques i reclamar transformacions en l'estructura social, la ciutadania s'organitza en moviments socials.

Aquests actors col·lectius sostenen accions continuades en el temps per promoure, frenar o revertir canvis estructurals. Operen mitjançant una forta identitat simbòlica i una estructura interna flexible, tal com exemplifiquen l'ecologisme orientat a la sostenibilitat o el moviment feminista en les seves branques liberal, socialista i radical. COMPROVA-HO 47 Quina distinció jurídica i sociològica separa una persona refugiada d'una desplaçada? Introducció a la sociologia: teories, mètodes i conceptes 23 IDEES CLAU El control social té una doble dimensió: en sentit ampli regula els conflictes, però en sentit estricte reprodueix les relacions de desigualtat dominants.

La criminalització és una construcció dialèctica que opera mitjançant el cicle d'institucionalització compulsiva: aprehensió, selecció, retolació, deportació i confinament. Les institucions totals concentren tota l'activitat de la persona sota una mateixa autoritat rígidament burocratitzada, facilitant la imposició d'estigmes socials. El paradigma de la seguretat humana transcendeix la resposta penal clàssica i equipara la seguretat al desenvolupament humà sostenible, l'estat de dret i el benestar material.

L'estat nació, constituït entre els segles XVII i XVIII, gestiona les migracions contemporànies mitjançant polítiques d'admissió i d'integració davant la resposta transformadora dels moviments socials. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 48. En què consisteix la diferència funcional entre les polítiques migratòries i les polítiques d'integració? 49. Com descriu la sociologia una institució total i quin efecte té en la identitat de l'intern? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 50. Quin concepte defineix el control social orientat a preservar models dominants en estructures asimètriques? 51.

Quina fase segueix directament a la selecció en el cicle d'institucionalització compulsiva? 52. En quin període històric es consolida el model territorial de l'estat nació? 53. Quin tret defineix la noció sociològica de seguretat humana?

Mecanisme exclusivament informal a) Regulació comunitària àmplia b) Institucionalització total espontània c) Control social de la desigualtat d) Deportació a) Aprehensió b) Confinament c) Retolació d) Segles XIV i XV a) Segles XVII i XVIII b) Mitjans del segle XX c) Segle XIX avançat d) Eliminació total de la dissensió política a) Desenvolupament humà sostenible i benestar b) Multiplicació de centres penitenciaris c) Control policíac sobre fronteres nacionals d) Introducció a la sociologia: teories, mètodes i conceptes 24 6 Resum per repassar Bases disciplinàries i metodologia Concepte Definició Sociologia Ciència que estudia, descriu i analitza els processos de la vida en societat i les relacions humanes.

Mètode científic Recerca empírica sistemàtica duta a terme mitjançant etapes predeterminades i basades en un marc teòric. Metodologia quantitativa Aproximació orientada a explicar els fenòmens socials mitjançant el mesurament estadístic de variables. Metodologia qualitativa Enfocament centrat a comprendre el sentit de les accions a partir de la interpretació dels mateixos actors. Enquesta Tècnica d'obtenció de dades mitjançant interrogació oral o escrita mitjançant un qüestionari estructurat. Entrevista Interrogació oral que indaga en valors, motius i experiències de vida des de la perspectiva subjectiva de l'actor.

Grup de discussió Interrogació a un col·lectiu reduït de perfil homogeni i desconegut entre si per conèixer actituds sota la influència grupal. Observació participant Tècnica basada en la immersió i participació directa de l'investigador en el context social estudiat. Mètode biogràfic Reconstrucció de processos i normes socials mitjançant històries de vida, biografies i autobiografies. Mètode comparatiu Anàlisi dels processos socials contrastant dimensions espacials o temporals diferenciades. Mètode històric Estudi de processos socials resseguint la seva trajectòria passada i la seva projecció cap al futur.

Anàlisi de xarxes Examen dels enllaços i relacions entre individus per comprendre comportaments i estructures socials. Teoria sociològica i paradigmes Concepte Definició Sistema Estructura complexa d'elements interdependents la funció primordial de la qual és la integració dels individus. Funció manifesta Efecte explícit, visible, reconegut i volgut per les organitzacions i subjectes del sistema social. Introducció a la sociologia: teories, mètodes i conceptes 25 Concepte Definició Funció latent Efecte implícit, no volgut ni comprès directament pels participants d'una institució o acció.

Interaccionisme Corrent teòric que concep els individus com a agents racionals actius i prioritza l'estudi de la vida quotidiana. Escola de Frankfurt Corrent de teoria crítica que revisa el marxisme per qüestionar l'autoritat, la burocràcia i el capitalisme. Individualització Procés contemporani pel qual el subjecte esdevé la unitat fonamental de la reproducció social. Societat de risc Concepte d'Ulrich Beck sobre la gestió d'amenaces creades per l'acció humana que són difícilment calculables. Estratificació, estructura i desigualtat Concepte Definició Estructura social Configuració i pautes estables de relació que s'estableixen entre els individus d'una comunitat.

Socialització Procés d'aprenentatge pel qual s'incorporen els coneixements i les eines necessàries per formar part de la societat. Altres significatius Persones de l'entorn íntim amb vincles afectius directes que influeixen en les primeres etapes de maduració. Altres generalitzats Interiorització dels valors, rols i normes col·lectives de la comunitat sencera per part de l'individu. Estratificació social Classificació jeràrquica de grups de persones que condiciona l'accés diferencial a béns i privilegis. Desigualtat Repartiment asimètric de recursos econòmics, poder, propietat privada i honors en una col·lectivitat.

Classe social Grup d'individus que comparteix una situació socioeconòmica semblant quant a riquesa material i prestigi. Pobresa Insuficiència severa de recursos per cobrir les necessitats bàsiques de supervivència o d'un nivell de vida digne. Exclusió social Procés multidimensional de fractura en àmbits laborals, relacionals o formatius que priva de la ciutadania plena. Estat del benestar Model sociopolític que universalitza la cobertura sanitària i educativa i protegeix contra la incertesa vital. Gènere Construcció cultural de rols i expectatives que s'afegeixen a la diferència anatòmica entre sexes.

Introducció a la sociologia: teories, mètodes i conceptes 26 Concepte Definició Fordisme Sistema productiu basat en la cadena de muntatge que associa la producció massiva al consum de masses. Burocràcia Organització social racionalitzada mitjançant jerarquies clares i pautes reglades per assolir metes amb eficàcia. Control social, criminalització i reptes globals Concepte Definició Control social (ampli) Estratègia o activitat orientada a regular les interaccions humanes per minimitzar o evitar conflictes. Control social (estricte) Dispositiu que garanteix la reproducció dels models i privilegis dominants en una societat asimètrica.

Procés de criminalització Dinàmica dialèctica que institucionalitza compulsivament mitjançant aprehensió, selecció, retolació, deportació i confinament. Institució total Dispositiu on tots els àmbits vitals es desenvolupen sota una sola autoritat i mitjançant un pla formal rígid. Estigma Atribut socialment desvaloritzador que diferencia, segrega i condueix un col·lectiu a la marginació. Seguretat humana Paradigma que vincula la pau a la vigència de l'estat de dret, la protecció social i l'alliberament de la necessitat i la por. Globalització Creixement de la interdependència econòmica, política i social entre les diferents regions del món.

Moviment social Actor col·lectiu continuat que promou, impedeix o reverteix transformacions mitjançant una identitat simbòlica forta. Polítiques migratòries Regulacions estatals que determinen els criteris d'entrada al país i l'accés al mercat de treball. Polítiques d'integració Mesures públiques dirigides a reconèixer drets i facilitar la cohesió dels col·lectius immigrants. Racisme i xenofòbia Ideologies que postulen superioritats biològico-culturals (racisme) o rebuig a l'estranger percebut com a amenaça (xenofòbia).

Fites històriques clau Període o data Fita sociopolítica Segles XVII i XVIII Implantació de l'estat nació com a forma política sobirana amb territori delimitat i població fixa. Introducció a la sociologia: teories, mètodes i conceptes 27 Període o data Fita sociopolítica 1923 Fundació de l'Escola de Frankfurt a Alemanya per desenvolupar la teoria crítica de la societat. Post-Segona Guerra Mundial Consolidació de l'Estat del benestar a Europa occidental per a la universalització dels serveis socials. Introducció a la sociologia: teories, mètodes i conceptes 28 Solucions de les preguntes de repàs 1.

Perquè les nostres decisions individuals estan condicionades per l'estructura, les relacions socials i les oportunitats que el context col·lectiu possibilita o limita. 2. Es compon de l'arrel llatina «socius» (societat) i de la grega «logos» (ciència o tractat). Per tant, significa literalment la ciència o el tractat que estudia la societat. 3. Perquè la reflexivitat permet analitzar críticament el significat de les accions humanes, mentre que el distanciament garanteix l'objectivitat necessària per no jutjar els fenòmens col·lectius des de la simple impressió individual. 4.

Garanteix que l'anàlisi de la societat es fonamenti en el caràcter científic de la disciplina i no pas en opinions subjectives, assegurant el rigor de les eines de recerca. 5. El sentit comú interpreta la realitat des de la vivència subjectiva i immediata, mentre que la mirada sociològica distant aplica el rigor científic i la reflexivitat per analitzar els condicionants estructurals i col·lectius. 6. Perquè pretén dotar l'estudiant d'eines teòriques i metodològiques globals sobre l'estructura, el conflicte i les institucions socials, vàlides com a fonament abans d'estudiar la delinqüència o el dret penal. 7. b) Del llatí socius i grec logos.

El terme combina el mot llatí socius (societat) amb el mot grec logos (ciència o estudi). 8. c) Els éssers humans i relacions socials. La sociologia centra la seva anàlisi en els éssers humans i els processos d'interacció en la vida social. 9. a) Mitjançant perspectiva reflexiva i distant. La sociologia requereix una anàlisi reflexiva combinada amb un distanciament que en garanteixi l'objectivitat científica. 10. b) Cinc mòduls. L'assignatura d'Introducció a la sociologia s'organitza pedagògicament al voltant de cinc mòduls didàctics. 11.

Perquè les xifres indiquen quants individus estan afectats, però no poden captar els motius, sentiments ni significats que cadascú atribueix a la seva vivència. 12. La metodologia quantitativa busca mesurar i explicar variables socials mitjançant xifres, mentre que la qualitativa pretén comprendre la realitat a partir del significat i la interpretació dels propis actors. 13. Han de ser persones desconegudes entre si que comparteixin característiques homogènies rellevants per a l'estudi. 14.

El mètode comparatiu analitza realitats contrastant dimensions temporals o espacials simultànies, mentre que el mètode històric ressegueix la continuïtat temporal d'un fenomen des del passat fins a les seves projeccions futures. 15. Es pot administrar cara a cara, per via telefònica, en grup o de manera autoadministrada per l'enquestat. 16. Inclou principalment les històries de vida, les biografies i les autobiografies. 17. c) Comprendre el sentit dels actors socials. La metodologia qualitativa cerca aprofundir en la interpretació i els motius que els mateixos actors atorguen a les seves accions. 18. c) Observació encoberta.

L'enquesta es divideix canònicament en cara a cara, telefònica, en grup i autoadministrada. Introducció a la sociologia: teories, mètodes i conceptes 29 19. a) Són persones desconegudes amb perfil homogeni. Un grup de discussió aplega subjectes que comparteixen trets d'interès però que no es coneixen entre si per afavorir el contrast d'opinions. 20. d) Observació participant. L'observació participant implica conviure i registrar el comportament del col·lectiu dins el seu propi context social. 21. Perquè a més de les finalitats explícites, les estructures socials generen funcions latents, que són efectes implícits no compresos ni cercats directament pels participants. 22.

La funció manifesta és oberta, reconeguda i buscada de manera conscient per l'organització, mentre que la latent produeix efectes implícits que els participants no han previst ni comprenen directament. 23. Perquè defensa que els éssers humans són agents amb capacitat de decisió que actuen racionalment i construeixen el sentit social a través de les interaccions quotidianes. 24. Neix el 1923 a Alemanya a partir d'una revisió crítica del marxisme, amb la finalitat de qüestionar l'ordre establert, l'autoritat burocràtica i el mercat capitalista. 25.

En el fet que són produïts directament per l'acció humana i el desenvolupament social mateix, a més de resultar difícilment calculables i controlables. 26. El sistema i els seus subsistemes poden patir transformacions i evolucionar sempre que continuïn executant les funcions d'integració que en garanteixen la cohesió. 27.…