Metodologia de la investigació en psicologia: apunts

I 0 flashcards i 7 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS FONAMENTS DE PSICOLOGIA Grau en Psicologia Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts de metodologia en psicologia: dissenys experimentals, estudis observacionals, mostreig, anàlisi factorial, disseny N=1 i tècniques qualitatives.

APREN.AI Índex 1 Fonaments del mètode científic, variables i hipòtesis Metes del coneixement psicològic Procés d'investigació: etapa conceptual i contrastació Enfocaments metodològics de la recerca Classificació i operativització de les variables Formulació d'hipòtesis i relacions entre variables 2 Dissenys experimentals, assaigs clínics i estudis quasi experimentals El mètode experimental i el control de biaixos L'assaig clínic com a paradigma de causalitat Mètode quasi experimental i el disseny pre-post 3 Mètodes no experimentals i estudis observacionals El mètode no experimental: característiques, avantatges i límits Estudis observacionals descriptius: ecològics i sèries de casos Estudis observacionals analítics: l'eix temporal 4 Biaixos metodològics i procediments de mostreig Fonts d'error sistemàtic i biaixos de resposta Paràmetres per a la correcta selecció mostral Procediments de mostreig probabilístic 5 Metodologia observacional: registre, mètriques i fiabilitat Modalitats d'observació científica Disseny del codi d'observació i mètriques conductuals Estratègies de mostreig i registre temporal Avaluació psicomètrica i biaixos de l'observació 6 Dissenys factorials i anàlisi d'efectes Classificació general dels dissenys de recerca Nomenclatura factorial i càlcul de la mostra Descomposició d'efectes: principals, simples i d'interacció Anàlisi empírica i gràfica: estrès i motivació 7 Dissenys de cas únic (N=1) i recerca qualitativa Fonaments i estructura dels dissenys de cas únic (N=1) Tipologia dels dissenys de cas únic Avaluació de patrons de dades i validesa en N=1 Mètodes qualitatius: contrast, entrevista i dinàmiques de grup 8 Resum per repassar Metodologia de la investigació en psicologia: apunts 1 Fonaments del mètode científic i variables Dissenys experimentals, assaigs clínics i quasi experimentals Estudis observacionals i epidemiològics Biaixos metodològics i procediments de mostreig Metodologia observacional i registre conductual Dissenys factorials i anàlisi d'efectes Dissenys de cas únic (N=1) i recerca qualitativa Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Metodologia de la investigació en psicologia: apunts 2 1 Fonaments del mètode científic, variables i hipòtesis EN ACABAR SABRÀS Diferenciar els quatre objectius de la psicologia i delimitar el seu objecte d'estudi. Explicar la lògica de la falsació enfront de la conformació de models teòrics. Classificar correctament les variables segons la seva naturalesa operativa i el seu paper a la hipòtesi. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 És possible confirmar de manera definitiva una teoria científica si acumulem centenars d'estudis que hi estan a favor?

La psicologia assoleix l'estatus de disciplina científica gràcies a l'aplicació del mètode científic, un procediment basat en l'observació sistemàtica que permet obtenir dades empíriques i resultats replicables. El seu camp d'estudi abraça tant la conducta observable, entesa com les accions manifestes i directament perceptibles pels altres, com els processos mentals, que inclouen pensaments privats, afectes, emocions i motivacions no directament observables.

ESQUEMA Estructura del mètode científic en psicologia Metes del coneixement psicològic L'activitat investigadora en psicologia persegueix quatre finalitats principals estretament interconnectades: Descriure: identificar i caracteritzar els fenòmens psicològics amb la màxima precisió i detall, responent a la pregunta sobre què està succeint de manera empírica.

Mètode científic Fonament empíric per a resultats replicables Objecte d'estudi Conducta observable i processos mentals interns Etapa conceptual Formulació de preguntes i contrast de models Aproximacions metodològiques Vies qualitativa, quantitativa o mixta Variables i hipòtesis Operativització d'elements independents i dependents Metodologia de la investigació en psicologia: apunts 3 Comprendre: delimitar les manifestacions conductuals i els processos interns per establir quins motius i antecedents expliquen la seva aparició. Predir: anticipar el comportament futur d'una persona, grup o comunitat, una capacitat fonamental per reconèixer patrons de risc abans que es manifestin.

Influir: actuar sobre la conducta de forma favorable per facilitar la gestió de les accions pròpies i promoure la modificació d'hàbits. Procés d'investigació: etapa conceptual i contrastació La recerca comença amb l'etapa conceptual, en la qual s'examinen els fets per identificar el problema central, els antecedents i el marc teòric de referència. Qualsevol problema de recerca ha de sorgir d'un dubte metòdic sobre la informació disponible i ha de complir requisits estrictes: constituir un problema científic tractable empíricament, estar delimitat de manera concreta i precisa, i aportar una perspectiva innovadora o una ampliació de les fites conegudes.

Després de la revisió bibliogràfica i la delimitació de la pregunta, s'enfronta el contrast del marc explicatiu mitjançant dues vies: Conformació del model: cerca d'evidències empíriques que serveixin de suport a les prediccions teòriques. Falsació del model: cerca activa de dades que contradiguin o refutin les prediccions formulades. ERROR FREQÜENT Creure que acumular un gran nombre d'estudis favorables serveix per verificar o demostrar una teoria de manera definitiva és un error greu. En el mètode científic, l'acumulació d'evidències a favor només manté provisionalment la validesa d'un model, mentre que una sola observació contrària és suficient per refutar-lo.

COMPROVA-HO 2 Quina asimetria lògica existeix entre donar suport a un model teòric i falsar-lo mitjançant dades empíriques? Enfocaments metodològics de la recerca Segons la naturalesa de la pregunta d'estudi i els objectius fixats, la investigació adopta diferents aproximacions que determinen el disseny, la recollida d'informació i el tipus d'anàlisi realitzat: Aproximació Objectiu principal Estratègia de raonament Trets clau Qualitativa Descriure les qualitats d'un fenomen des d'una perspectiva interpretativa. Inductiva i descriptiva. Aborda el fenomen de manera subjectiva per interpretar-lo i comprendre'l en el seu context.

Metodologia de la investigació en psicologia: apunts 4 Aproximació Objectiu principal Estratègia de raonament Trets clau Quantitativa Establir explicacions causals o patrons probabilístics en fenòmens socials. Hipotètica, deductiva i inferencial. Dades ordenades per generalitzar troballes, amb rigor en la fiabilitat i solidesa per descartar l'atzar. Mixta Integrar ambdues perspectives per aprofundir en aspectes complementaris. Combinada segons la fase d'estudi. Afegeix complexitat a l'anàlisi; generalment una metodologia té un paper predominant sobre l'altra.

Classificació i operativització de les variables Una variable és qualsevol característica o qualitat de la realitat que pot adoptar valors diferents. Per poder investigar empíricament, cal fer una operativització de la variable, és a dir, definir el procediment concret per mesurar-la o registrar-la. Segons les seves propietats mètriques i la seva naturalesa, les variables es classifiquen en dues grans categories: Tipus general Subtipus Definició i propietats de mesura Exemples habituals Quantitatives (trets quantificables) Discretes Admeten un nombre finit de valors intermedis sense possibilitat de decimals. Nombre de fills, quantitat d'errors comesos.

Contínues Presenten infinites possibilitats de valors entre dos punts qualsevol de l'escala. Alçada, temps de reacció en una tasca. Qualitatives (trets no numèrics) Nominals Categories distintives que no admeten cap ordre ni gradació intrínseca. Municipi de residència, estat civil. Ordinals Valors que expressen una gradació o jerarquia establerta entre ells. Nivell d'escolarització, rang de gravetat. La definició operativa seleccionada condiciona tant les anàlisis estadístiques aplicables com les conclusions que es podran extreure.

Un mateix fenomen pot ser definit com a qualitatiu o quantitatiu en funció de la decisió de l'investigador: per exemple, registrar el consum de tabac de forma dicotòmica (fumador o no fumador) implica una variable qualitativa nominal, mentre que registrar el nombre de cigarrets consumits al dia per calcular una mitjana el converteix en una variable quantitativa. COMPROVA-HO 3 Quina diferència bàsica hi ha entre una variable qualitativa ordinal i una variable quantitativa discreta?

Metodologia de la investigació en psicologia: apunts 5 Formulació d'hipòtesis i relacions entre variables Una hipòtesi científica consisteix en una proposició que descriu la relació que s'espera corroborar o rebutjar entre els fenòmens a partir de variables prèviament operativitzades (per exemple, establint que la presència d'una condició A determinarà l'ocurrència de B, o bé que l'ocurrència de B serà independent de A).

Segons la funció que desenvolupen en l'estudi, es distingeixen tres tipus fonamentals de variables: Variable independent (VI): és la variable antecedent considerada la causa hipotètica del fenomen, que l'investigador manipula o selecciona per comprovar els seus efectes (per a l'estudi profund d'aquesta manipulació en entorns controlats, vegeu «Dissenys experimentals, assaigs clínics i estudis quasi experimentals»). Variable dependent (VD): és la variable observada i mesurada per determinar l'efecte o impacte provocat per la variable independent.

Covariable: conjunt de variables no manipulades directament que poden influir sobre la variable dependent i variar de manera paral·lela a la independent, motiu pel qual han de ser identificades per explicar amb precisió els canvis observats. COMPROVA-HO 4 Quin perill metodològic suposa no controlar una covariable en un estudi de causa-efecte? IDEES CLAU La psicologia aplica el mètode científic per aconseguir conclusions replicables sobre la conducta manifesta i els processos cognitius i afectius no observables. Els objectius essencials de la disciplina són la descripció precisa, la comprensió causal, la predicció futura i la influència orientada al canvi de conducta.

L'acumulació de proves a favor recolza provisionalment un model, però una única troballa discordant resulta suficient per a la seva falsació. Les variables s'operativitzen com a quantitatives (discretes o contínues) o qualitatives (nominals o ordinals) segons l'escala de mesura utilitzada. La variable independent actua com a hipotètica causa, la dependent recull l'efecte avaluat i les covariables representen factors no manipulats que poden modular el resultat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quins són els quatre objectius que persegueix la psicologia com a disciplina científica? 6. Què distingeix una variable quantitativa discreta d'una variable quantitativa contínua? 7.

Quin paper tenen les covariables en la contrastació d'hipòtesis? Metodologia de la investigació en psicologia: apunts 6 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8. Quina acció científica és suficient per rebutjar definitivament un model teòric existent? 9. Com es defineix una variable que permet establir jerarquies sense expressió numèrica pròpia? 10. Quina funció té la variable independent en la formulació d'una hipòtesi? 11. Quin tret defineix la metodologia quantitativa en comparació amb la qualitativa?

2 Dissenys experimentals, assaigs clínics i estudis quasi experimentals EN ACABAR SABRÀS Diferenciar els requisits metodològics entre el mètode experimental i el quasi experimental. Identificar els tres graus de ceguesa utilitzats per controlar possibles biaixos en l'experimentació. Descriure les quatre fases de desenvolupament d'un assaig clínic farmacològic. Analitzar els punts forts i les amenaces a la validesa interna del disseny pre-post.

Trobar una covariable que no estigui manipulada a) Realitzar un estudi qualitatiu sense operativització b) Obtenir una única observació que contradigui el model c) Acumular menys de cinc evidències empíriques favorables d) Quantitativa discreta a) Qualitativa nominal b) Qualitativa ordinal c) Quantitativa contínua d) Actuar com la causa hipotètica o factor antecedent a) Substituir les observacions qualitatives de l'estudi b) Controlar els efectes secundaris de la mesura c) Recollir les variacions provocades per altres factors d) Descripció exclusivament subjectiva i inductiva a) Priorització de categories nominals no manipulades b) Absència total de contrastació empírica o dades c) Recerca d'associacions causals o probabilístiques d) Metodologia de la investigació en psicologia: apunts 7 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Per què no podem afirmar al cent per cent que un tractament psicològic funciona només comparant les puntuacions abans i després d'aplicar-lo a un grup de pacients?

El mètode experimental i el control de biaixos La recerca experimental cerca establir vincles causals directes entre fenòmens. Per aconseguir-ho, l'investigador crea un entorn rigorosament controlat on introdueix canvis deliberats en la variable independent (vegeu «Fonaments del mètode científic, variables i hipòtesis») per comprovar si modifiquen la variable dependent. A més de manipular les condicions, el requisit indispensable és l'assignació aleatòria, que consisteix a distribuir els participants a l'atzar entre els grups o determinar per sort l'ordre en què reben cadascuna de les condicions.

Aquest procediment equilibra les diferències individuals i neutralitza possibles variables estranyes o covariables (vegeu «Fonaments del mètode científic, variables i hipòtesis»). Per evitar que les expectatives o la influència humana distorsionin els resultats, s'apliquen diferents procediments de ceguesa segons els agents que desconeixen la condició assignada: Simple cec: la persona participant no sap a quin grup (experimental o de control) pertany. Doble cec: ni el participant ni l'experimentador que aplica el tractament coneixen l'assignació als grups.

Triple cec: a més del participant i de l'experimentador, la persona responsable d'analitzar les dades tampoc sap a quina condició correspon cada registre. COMPROVA-HO 13 Quina és la diferència principal entre un procediment de doble cec i un de triple cec? L'assaig clínic com a paradigma de causalitat L'assaig clínic constitueix el model de referència per contrastar relacions de causa i efecte en l'àmbit de la salut. Es defineix com un experiment planificat prospectivament on es comparen de manera aleatòria i individualitzada dues o més intervencions preventives, curatives o rehabilitadores en pacients.

Quan no es disposa d'un fàrmac estàndard previ, la comparació s'efectua davant d'un placebo. El desenvolupament farmacològic s'estructura en quatre etapes seqüencials ben definides: PROCÉS Fases de l'assaig clínic 1 Fase I Seguretat, tolerància i farmacocinètica en voluntaris 2 Fase II Eficàcia preliminar i dosi-resposta en pacients 3 Fase III Assaigs aleatoritzats a gran escala davant control 4 Fase IV Farmacovigilància postcomercialització en la població Fase I: s'avalua la tolerància, la seguretat, la farmacodinàmica i la farmacocinètica del compost en voluntaris.

1 Metodologia de la investigació en psicologia: apunts 8 COMPROVA-HO 14 En quina fase d'un assaig clínic es comencen a detectar reaccions adverses poc freqüents mitjançant assaigs controlats i aleatoritzats a gran escala? Mètode quasi experimental i el disseny pre-post Quan la recerca es trasllada a contextos naturals o clínics reals, sovint no és viable assignar els subjectes a l'atzar. En el mètode quasi experimental es manipula activament la variable independent, però no s'utilitza l'assignació aleatòria dels subjectes als grups ni a l'ordre de les condicions.

Com a conseqüència, es manté un control parcial sobre els paràmetres de la intervenció, però no es pot garantir una relació causal inequívoca perquè persisteix la influència potencial de variables alienes. Dins d'aquest àmbit, l'estudi més habitual és el disseny pre-post, el qual mesura els subjectes abans d'administrar una intervenció i torna a avaluar-los posteriorment per comparar ambdues dades. Malgrat la seva utilitat directa i facilitat d'aplicació pràctica, la reiteració d'avaluacions sobre els mateixos individus comporta amenaces clares a la validesa interna, ja que l'aprenentatge o la maduració poden alterar les puntuacions.

ERROR FREQÜENT Atribuir causalitat estricta a un disseny quasi experimental és un dels errors més greus d'examen. Sense assignació a l'atzar, no es pot descartar que les diferències observades es deguin a característiques prèvies dels grups en lloc de la intervenció manipulada. Mètode Avantatges Desavantatges Experimental Permet adaptar les circumstàncies de la prova, alterar factors concrets de la variable independent i repetir l'estudi exactament en les mateixes condicions. Té poques opcions de rèplica com a fenomen natural i exigeix avaluar cada variable de manera aïllada per mesurar el seu impacte real.

Quasi experimental Resulta més senzill d'aplicar a la pràctica, manté control d'alguns paràmetres i ofereix dades amb elevada robustesa ecològica. No permet confirmar amb certesa la causalitat única entre variables i no tots els subjectes tenen la mateixa probabilitat de participar o viure les condicions. COMPROVA-HO 15 Quina limitació metodològica impedeix confirmar una relació de causa-efecte directa en un estudi quasi experimental? Fase II: s'aplica a un grup reduït de pacients per determinar l'eficàcia preliminar, la relació entre dosi i resposta, i la tolerància.

2 Fase III: són assaigs controlats i aleatoritzats a gran escala que confirmen l'eficàcia i la seguretat davant del tractament convencional o placebo, i detecten reaccions adverses rares. 3 Fase IV: consisteix en la vigilància postcomercialització per monitorar l'efectivitat i la seguretat contínua en la població general amb patologia o sense. 4 Metodologia de la investigació en psicologia: apunts 9 IDEES CLAU El mètode experimental requereix manipulació deliberada de la variable independent i assignació aleatòria dels participants per assegurar la causalitat.

Els sistemes de ceguesa (simple, doble i triple cec) bloquegen la influència de les expectatives tant en subjectes com en examinadors i analistes. L'assaig clínic progressa des de la Fase I (seguretat bàsica en voluntaris) fins a la Fase IV (vigilància postcomercialització general). El mètode quasi experimental manipula la variable independent sense aleatorització, cosa que impedeix confirmar una relació causal exclusiva. El disseny pre-post compara puntuacions prèvies i posteriors a una intervenció, però és vulnerable a problemes de validesa interna per la repetició de mesures. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16.

Per què l'absència d'assignació aleatòria en un disseny quasi experimental afebleix les conclusions de causalitat? 17. En quina fase de l'assaig clínic es fa la prova pilot amb un grup reduït de pacients malalts per avaluar la dosi-resposta? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Quin requisit distingeix fonamentalment l'experiment pur del quasi experiment? 19. En quin nivell de ceguesa l'analista de dades ignora el grup de cada subjecte? 20. Quin és l'objectiu primordial de la Fase I d'un assaig clínic?

La mesura de variables dependents a) L'aplicació d'una intervenció clínica b) La presència d'una hipòtesi prèvia c) L'assignació aleatòria dels participants d) Simple cec a) Ceguesa basal b) Triple cec c) Doble cec d) Monitorar el fàrmac comercialitzat a gran escala a) Confirmar eficàcia davant d'un placebo b) Determinar eficàcia preliminar en pacients c) Avaluar seguretat i farmacocinètica en voluntaris d) Metodologia de la investigació en psicologia: apunts 10 21. Quin problema amenaça principalment la validesa interna d'un disseny pre-post?

3 Mètodes no experimentals i estudis observacionals EN ACABAR SABRÀS Distingir els fonaments, beneficis i limitacions del mètode no experimental davant de l'experimental. Classificar els estudis observacionals segons el seu caràcter descriptiu o analític i el seu eix temporal. Calcular i interpretar les mesures d'associació pròpies de cada disseny: Prevalença, Odds Ratio (OR) i Risc Relatiu (RR). PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Si sabem que el consum de tabac i el càncer estan fortament associats en un qüestionari fet avui a l'aula, podem afirmar que fumar va provocar la malaltia?

El mètode no experimental: característiques, avantatges i límits En el mètode no experimental, la persona investigadora renuncia a intervenir activament sobre la realitat. No s'estableix cap manipulació sobre la variable independent (vegeu «Fonaments del mètode científic, variables i hipòtesis»), no s'altera l'ordre de presentació dels estímuls ni es distribueixen els participants mitjançant assignació aleatòria (vegeu «Dissenys experimentals, assaigs clínics i estudis quasi experimentals»). A diferència del mètode experimental, tampoc no existeix un control estricte sobre les variables confusores.

Aquesta absència d'intervenció condiciona de manera decisiva la utilitat i les limitacions d'aquests dissenys: Avantatges Desavantatges Estalvia a l'investigador el desenvolupament d'estratègies complexes per aïllar variables. No permet confirmar una relació única de causa i efecte entre la variable independent i la dependent. La repetició de mesures sobre la mostra a) L'ús excessiu de placebos b) La manca d'una variable dependent c) L'excés de control experimental extern d) Metodologia de la investigació en psicologia: apunts 11 Avantatges Desavantatges Permet analitzar fenòmens que no es poden reproduir per motius ètics.

Tots els subjectes no tenen la mateixa probabilitat d'entrar a la mostra o de viure el succés avaluat. Facilita l'estudi de fenòmens atípics que requeririen mostres excessivament grans per sorgir espontàniament. Manca de control directe sobre l'aparició o absència dels fets d'interès. Dins d'aquest marc metodològic, els estudis observacionals s'organitzen en dues grans branques segons el seu objectiu prioritari: estudis descriptius i estudis analítics. ESQUEMA Classificació dels estudis observacionals COMPROVA-HO 23 Per quina raó principal un estudi no experimental no pot demostrar relacions causals directes?

Estudis observacionals descriptius: ecològics i sèries de casos Els dissenys descriptius tenen com a fita registrar característiques, generar hipòtesis inicials o documentar situacions poc freqüents sense pretendre contrastar hipòtesis d'associació causal. L'estudi ecològic utilitza com a unitat d'anàlisi les dades agregades de poblacions senceres en lloc d'observacions individuals. En aquest format, es descriuen les variables dependents prenent en consideració les covariables del context col·lectiu (vegeu «Fonaments del mètode científic, variables i hipòtesis»).

Estudis descriptius Generen hipòtesis sense contrast causal Estudi ecològic Dades agregades a nivell poblacional Cas o sèrie de casos Descripció clínica de fenòmens estranys Estudis analítics Comparen grups per analitzar associacions Transversal Simultani, mesura la prevalença Casos i controls Retrospectiu, calcula Odds Ratio Cohorts Prospectiu, calcula Risc Relatiu Metodologia de la investigació en psicologia: apunts 12 Punts forts: Són procediments àgils, de cost econòmic baix i serveixen com a primera aproximació exploratòria abans d'iniciar projectes de major complexitat.

Limitacions: No permeten controlar variables confusores i pateixen l'anomenada fal·làcia ecològica: els patrons trobats a escala poblacional no es poden traslladar directament a l'escala individual. D'altra banda, els estudis de cas i sèries de casos es focalitzen en la descripció minuciosa de l'evolució d'una persona o d'un conjunt reduït d'individus que presenten particularitats clíniques rellevants. S'apliquen davant d'evolucions atípiques, esdeveniments estranys, efectes adversos inesperats o noves malalties. Són habituals en l'àmbit de la pràctica clínica diària i en recerca d'alta translació per originar noves hipòtesis.

No obstant això, no disposen de grup de control ni permeten aplicar proves estadístiques per avaluar l'eficàcia o associació. COMPROVA-HO 24 Si una regió amb alt consum mitjà de sucre presenta taxes altes de depressió, per què no podem concloure que consumir sucre causa depressió en els individus? Estudis observacionals analítics: l'eix temporal Els dissenys analítics comparen grups per avaluar associacions entre variables. La seva classificació depèn fonamentalment de la relació temporal entre l'exposició i el desenllaç. Estudi transversal L'estudi transversal avalua simultàniament el factor d'exposició i la presència del fenomen en un únic instant temporal.

En no existir una seqüència cronològica entre variables, no permet conèixer l'evolució anterior ni posterior dels subjectes. El seu objectiu central és determinar la prevalença, concepte que quantifica la proporció de persones d'una població o grup que presenten una característica concreta en el moment de la mesura: Aquest disseny informa de la situació actual d'una comunitat, però no permet determinar si l'exposició va precedir la malaltia ni avaluar intervencions. Estudi de casos i controls L'estudi de casos i controls té una naturalesa retrospectiva.

L'estudi comença quan el desenllaç ja ha tingut lloc: es comparen individus que presenten la condició d'interès (els casos) amb subjectes que no la pateixen (els controls). Tot seguit, s'investiga cap enrere en el temps per determinar la presència prèvia de l'exposició (variable independent). Les dades es resumeixen en una taula de doble entrada creuant la condició (cas vs. control) amb l'exposició prèvia (Sí vs.

No): Prevalen a = ç Poblaci total en aquell mateix moment o ˊ Nombre de casos amb la malaltia en un moment Metodologia de la investigació en psicologia: apunts 13 Condició Exposició: Sí Exposició: No Cas Exposats en casos No exposats en casos Control Exposats en controls No exposats en controls Com que no es pot calcular la incidència directa de la malaltia en la població, la magnitud d'associació s'estima mitjançant l'Odds Ratio (OR), que divideix la raó d'exposats i no exposats del grup de casos entre la raó d'exposats i no exposats del grup de controls: Principals dificultats d'aquest disseny: els controls han d'estar rigorosament definits per no emmascarar troballes, cal evitar que la variable independent actuï com a distractor i cal controlar possibles relacions de col·linealitat quan múltiples causes actuen de manera superposada.

Estudi de cohorts L'estudi de cohorts té un caràcter prospectiu. Parteix de grups de subjectes classificats segons si estan exposats o no a un factor determinat, cap dels quals presenta la malaltia a l'inici. Els individus se segueixen longitudinalment al llarg del temps per constatar quins desenvolupen el resultat final.

La mètrica d'associació utilitzada és el Risc Relatiu (RR), que mesura el quocient entre la probabilitat de patir l'esdeveniment en el grup exposat i la mateixa probabilitat en el grup no exposat: Aquest procediment requereix un volum considerable de recursos econòmics i de temps, exigeix un control estricte de la «mortalitat» experimental (pèrdua de participants durant el seguiment) i demana una avaluació precisa i sostinguda del nivell d'exposició. Disseny Temporalitat Punt de partida Mètrica principal Limitacions habituals Transversal Simultània (un sol tall) Població general Prevalença No determina seqüència temporal ni causalitat.

Casos i controls Retrospectiva Estat de malaltia (casos vs. controls) Odds Ratio (OR) Col·linealitat de causes; biaix de selecció de controls. Cohorts Prospectiva Estat d'exposició (exposats vs. no exposats) Risc Relatiu (RR) Cost elevat; pèrdues de mostra durant el seguiment. OR = Controls no exposats Controls exposats Casos no exposats Casos exposats RR = P (Esdeveniment en no exposats) P (Esdeveniment en exposats) Metodologia de la investigació en psicologia: apunts 14 ERROR FREQÜENT Confondre la direcció d'inici i la mètrica d'associació entre casos i controls i cohorts fa perdre molts punts a l'examen.

Recorda: l'estudi de casos i controls comença per la malaltia (ja existent) i mira enrere per calcular l'OR. L'estudi de cohorts comença per l'exposició en individus sans i avança en el temps per calcular el RR. Mai no calculis un RR en un estudi de casos i controls. COMPROVA-HO 25 Quin disseny triaries si vols estudiar prospectivament l'aparició d'un trastorn a partir d'un factor d'estrès conegut i quina mesura calcularies? IDEES CLAU La recerca no experimental no manipula variables, no assigna subjectes a l'atzar ni aïlla completament les variables estranyes, per la qual cosa no pot demostrar causalitat directa.

Els estudis ecològics descriuen poblacions mitjançant dades agregades i no permeten fer extrapolacions a escala individual. L'estudi transversal mesura exposició i resultat alhora per determinar la prevalença en un moment concret. L'estudi de casos i controls és retrospectiu, comença a partir de la malaltia i mesura l'associació amb l'Odds Ratio (OR). L'estudi de cohorts és prospectiu, comença a partir del factor d'exposició i calcula el Risc Relatiu (RR). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. En què es diferencia fonamentalment el punt de partida d'un disseny de casos i controls respecte a un estudi de cohorts? 27. Com es defineix matemàticament la prevalença obtinguda en un estudi transversal?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 28. Quin tipus d'estudi avalua simultàniament exposició i desenllaç en una comunitat? 29. Quina mesura d'associació s'utilitza pròpiament en els estudis retrospectius de casos i controls? Estudi de cohorts a) Estudi transversal b) Estudi de casos i controls c) Assaig de laboratori d) Prevalença puntual a) Risc Relatiu (RR) b) Odds Ratio (OR) c) Incidència acumulada d) Metodologia de la investigació en psicologia: apunts 15 30. Quin desavantatge metodològic és característic dels estudis de cohorts? 31. Què impedeix fer inferències a nivell individual en un estudi ecològic?

4 Biaixos metodològics i procediments de mostreig EN ACABAR SABRÀS Distingir els diferents biaixos sistemàtics de resposta en la recollida de dades. Calcular l'interval de mostreig k en un procediment aleatori sistemàtic. Calcular la distribució de subjectes en un mostreig estratificat proporcional. Diferenciar operativament el mostreig per estrats del mostreig per conglomerats. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 Per què enquestar més persones no garanteix que els resultats siguin encertats si existeix un biaix en les preguntes?

Fonts d'error sistemàtic i biaixos de resposta En investigació psicològica, un biaix metodològic és un error que es produeix de manera sistemàtica durant la recollida de dades o el disseny d'un estudi. A diferència de l'error aleatori, que es distribueix a l'atzar i es compensa amb mostres grans, el biaix desvia els resultats sempre en una mateixa direcció, amenaçant la validesa de les conclusions. Quan s'administren qüestionaris, proves o entrevistes, apareixen patrons recurrents de distorsió en les respostes dels participants: Biaix de record: la informació transmesa prové de la memòria de vivències o situacions prèvies en lloc de basar-se en una observació directa.

Aquest distanciament temporal sovint introdueix oblits o modificacions involuntàries. Biaix de falsificació: la persona distorsiona la seva resposta de manera totalment conscient i deliberada. Biaix de desitjabilitat social: es produeix quan el subjecte falseja la resposta per ajustar-la a allò que es considera socialment acceptable o a allò que creu que l'avaluador desitja escoltar. Biaix de tendència central: apareix quan l'enquestat evita prendre partit per opcions extremes i escull sistemàticament la posició més neutra.

En escales de tipus Likert amb un nombre senar d'alternatives (com una graduació d'1 a 5), es manifesta amb una concentració de respostes en el valor intermedi (el número 3).

Absència de grup no exposat a) Incapacitat de mesurar el risc b) Obligació de mirar cap enrere c) Mortalitat de la mostra pel seguiment d) El càlcul del Risc Relatiu a) El seguiment de cohorts molt llargues b) L'ús obligatori d'assignació aleatòria c) L'ús de dades agregades poblacionals d) Metodologia de la investigació en psicologia: apunts 16 Biaix de proximitat: tendència a respondre influenciat per allò expressat pels participants previs, o bé a valorar únicament els esdeveniments succeïts en el període temporal més recent. Per reduir la incidència d'aquests biaixos, cal una bona construcció de les preguntes del qüestionari.

És essencial que la redacció impedeixi que els individus dedueixin la resposta esperada i que el nivell del llenguatge sigui adequat. Així mateix, cal considerar la variabilitat de la mesura: quan les preguntes engloben molts continguts diferents, es requereix una mida de mostra superior per abastar adequadament aquesta heterogeneïtat. COMPROVA-HO 33 En què es diferencia un biaix de falsificació genèric d'un biaix de desitjabilitat social? Paràmetres per a la correcta selecció mostral Una recerca requereix ajustar la mostra a la població de referència per tal de poder generalitzar els resultats. En aquest procediment s'empren paràmetres i variables clau: : mida total de la població diana.

: mida de la mostra estudiada. Marge d'error i marges de les prediccions: reflecteixen les diferències admissibles entre les estimacions mostrals i els valors poblacionals (amb valors estàndard que poden ser molt reduïts, com el 0,02%). Com menor sigui el marge d'error tolerat, més gran haurà de ser la mida de la mostra. Nivell de confiança: habitualment es treballa amb un nivell del 95% o del 99%, els quals comporten un risc d'error admissible del 5% o de l'1% respectivament. Per assolir una certesa més gran cal incrementar la mida mostral.

Procediments de mostreig probabilístic El mostreig probabilístic és aquell en què tots els membres de la població tenen la mateixa probabilitat coneguda de ser escollits per formar part de la mostra. Aquesta condició és bàsica per a la representativitat estadística. N n Metodologia de la investigació en psicologia: apunts 17 ESQUEMA Tècniques de mostreig probabilístic Dins d'aquesta categoria s'identifiquen diverses tècniques segons l'estructura poblacional: Mostreig aleatori simple: consisteix a seleccionar a l'atzar un nombre determinat d'elements d'entre tota la població.

Mostreig aleatori sistemàtic: a partir d'un cens o llistat ordenat, s'extreu un subjecte cada interval constant k = N / n, començant per una posició inicial seleccionada a l'atzar. Mostreig aleatori estratificat: s'utilitza quan la població se segmenta en subgrups homogenis interns anomenats estrats (per exemple, classificació per sexes). Posteriorment, s'extreuen els individus necessaris dins de cada estrat. Si les dimensions dels estrats són desiguals, s'aplica el mostreig aleatori estratificat proporcional, on la quota de cada grup es calcula multiplicant la proporció que representa aquest estrat respecte al total pel total de la mostra requerida.

Mostreig per conglomerats: s'aplica quan la població es divideix de forma natural en agrupacions que contenen en si mateixes tota la variabilitat de la població diana. Se seleccionen alguns d'aquests conglomerats a l'atzar i s'analitzen tots els elements que en formen part. Mostreig polietàpic: la selecció no s'executa en un sol pas, sinó que es desplega per fases o etapes successives, podent combinar diferents tècniques de mostreig al llarg del procés. Tècnica de mostreig Criteri de selecció Composició dels grups Aleatori simple Elecció purament a l'atzar dels elements individuals. No s'estableixen divisions prèvies. Aleatori sistemàtic S'aplica l'interval des d'un inici aleatori.

Llistat consecutiu ordenat. Estratificat Selecció dins de cada subgrup segons quotes establertes. Estrats homogenis internament. Aleatori simple Elecció directa a l'atzar Sistemàtic Interval constant k = N / n Estratificat Grups interns homogenis Estratificat proporcional Quotes segons la mida de l'estrat Conglomerats Unitats naturals heterogènies completes Polietàpic Selecció seqüencial en diverses fases n k = N/n Metodologia de la investigació en psicologia: apunts 18 Tècnica de mostreig Criteri de selecció Composició dels grups Conglomerats Elecció de grups sencers i registre complet dels seus integrants. Conglomerats heterogenis internament.

Polietàpic Extracció seqüencial en diverses fases combinades. Estructures agrupades per nivells. EXEMPLE Càlcul d'un mostreig estratificat proporcional: Suposem una població repartida en tres municipis: Figueres amb 47.000 habitants, Girona amb 102.000 i Badalona amb 223.000. La suma total poblacional és: Si es desitja una mostra total de individus, es calcula la fracció i es multiplica per la població de cada municipi: Figueres: persones. Girona: persones. Badalona: persones. ERROR FREQÜENT Confondre el mostreig estratificat amb el mostreig per conglomerats.

En l'estratificat els subgrups són homogenis (per exemple, un grup format només per homes i un altre per dones) i es prenen subjectes de cadascun d'ells. En canvi, en el mostreig per conglomerats cada grup és heterogeni (representa en petit tota la variabilitat poblacional) i se seleccionen només alguns conglomerats sencers, descartant la resta. COMPROVA-HO 34 Com s'obté la mostra en el mostreig per conglomerats una vegada escollits els grups?

N = 47.000 + 102.000 + 223.000 = 372.000 n = 2.500 372.000 2.500 × 372.000 2.500 47.000 316 × 372.000 2.500 102.000 685 × 372.000 2.500 223.000 1.499 Metodologia de la investigació en psicologia: apunts 19 IDEES CLAU Un biaix metodològic és un error sistemàtic que compromet la validesa d'un estudi psicològic. Els biaixos de resposta com la desitjabilitat social, el record o la tendència central s'han de controlar mitjançant una redacció curosa de les preguntes. El mostreig probabilístic garanteix que cada subjecte tingui la mateixa probabilitat de ser seleccionat. El mostreig sistemàtic utilitza l'interval constant des d'un origen a l'atzar.

L'estratificació divideix la població en grups homogenis, mentre que els conglomerats contenen grups heterogenis seleccionats de forma íntegra. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 35. Què implica augmentar el nivell de confiança del 95% al 99% pel que fa a la mida de la mostra? 36. Com funciona l'interval en el mostreig aleatori sistemàtic? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 37. Què caracteritza el biaix de desitjabilitat social en un qüestionari? 38. Quina opció defineix la composició dels estrats en un mostreig aleatori estratificat? 39. Com s'obté l'interval k en el mostreig aleatori sistemàtic?

k = N/n Escollir sempre la puntuació intermèdia neutra a) Ajustar la resposta al que està socialment acceptat b) Imitar sistemàticament la resposta del subjecte previ c) Oblidar dades per distanciament temporal d) Subgrups homogenis segons una variable concreta a) Grups seleccionats de manera no probabilística b) Llistats d'individus ordenats per afinitat temporal c) Unitats heterogènies que reprodueixen tota la població d) Sumant l'error estàndard al total de la mostra a) Multiplicant la mostra per la població b) Dividint la mida poblacional entre la mostral c) Restant la mida mostral a la població d) Metodologia de la investigació en psicologia: apunts 20 40.

En què consisteix la fase final del mostreig per conglomerats? 5 Metodologia observacional: registre, mètriques i fiabilitat EN ACABAR SABRÀS Distingir les modalitats d'observació científica segons la manipulació de variables i el rol de l'observador. Formular un codi de categories que compleixi els criteris d'exhaustivitat i exclusivitat mútua. Seleccionar la mètrica conductual idònia segons la dimensió d'interès de la resposta. Calcular i interpretar els índexs de fiabilitat i concordança interobservadors. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 41 Si dos observadors coincideixen en el 90 % dels seus registres, vol dir necessàriament que el seu sistema de codificació és fiable?

Modalitats d'observació científica A diferència de la percepció quotidiana, l'observació científica és un procediment sistemàtic orientat a descriure i registrar fets empírics per donar resposta a una pregunta d'investigació. Segons el nivell d'intervenció i manipulació de l'investigador sobre l'entorn, es distingeixen tres modalitats: Observació natural: es recull el comportament espontani en el context habitual sense cap mena d'intervenció per part de la persona que investiga. Observació estructurada: l'investigador intervé creant o ordenant la situació per facilitar l'aparició dels comportaments d'interès, però sense manipular variables.

Experiment de camp: es desenvolupa en un entorn natural però s'aplica el mètode experimental mitjançant la manipulació directa d'una variable independent (vegeu «Fonaments del mètode científic, variables i hipòtesis»). Així mateix, segons la relació que s'estableix entre qui observa i el grup estudiat, es classifiquen en: Observació externa: l'investigador actua com a agent neutre i aliè, sense interactuar amb les persones observades. Observació participant: la persona que investiga s'integra en el context i comparteix vivències o activitats amb el grup objecte d'estudi, una tècnica habitual en recerca qualitativa.

Classificar els subjectes per quotes proporcionals a) Avaluar tots els elements dels conglomerats triats b) Escollir un percentatge petit de cada conglomerat c) Eliminar els membres atípics de cada agrupació d) Metodologia de la investigació en psicologia: apunts 21 Auto-observació: el mateix subjecte avalua i registra les seves pròpies respostes conductuals. ESQUEMA Classificació de l'observació científica COMPROVA-HO 42 Quina és la diferència fonamental entre una observació estructurada i un experiment de camp? Disseny del codi d'observació i mètriques conductuals El registre sistemàtic requereix la construcció d'un codi d'observació.

Aquest repertori d'unitats de conducta s'elabora mitjançant els passos següents: Segons manipulació Nivell d'intervenció ambiental Natural Sense intervenció de l'investigador Estructurada Intervenció sense manipulació Experiment de camp Manipulació de variable independent Segons participació Rol de l'observador Externa Sense interacció amb els subjectes Participant Comparteix l'activitat del grup Auto-observació L'individu s'observa a si mateix Formulació del problema o pregunta d'estudi. 1 Definició dels nivells d'anàlisi conductual pertinents. 2 Observació asistemàtica prèvia per conèixer el fenomen de manera exploratòria.

3 Elaboració de categories homogènies, situades al mateix nivell d'anàlisi i amb detall descriptiu suficient. 4 Garantia dels requisits lògics: les categories han de ser exhaustives i mútuament excloents. L'exhaustivitat exigeix que qualsevol conducta observada pugui ser assignada a una categoria; l'exclusivitat mútua implica que un mateix comportament no es pot classificar en més d'una categoria alhora. 5 Contrastació empírica del codi abans de la seva aplicació definitiva. 6 Metodologia de la investigació en psicologia: apunts 22 No totes les conductes s'avaluen amb totes les dimensions mètriques.

S'escull la mesura que aporti més informació rellevant: Mètrica Definició Idoneïtat d'ús Ocurrència Constatació de si la conducta apareix o no durant el període. Respostes de baixa freqüència o conductes binaries. Freqüència Nombre de vegades que es manifesta la conducta. Conductes discretes que tenen inici i final clarament delimitats. Latència Temps que transcorre des de l'aparició de l'estímul fins a l'emissió de la resposta. Avaluació de temps de reacció o compliment d'ordres. Durada Temps total durant el qual es manté l'execució d'una conducta. Comportaments continus o estats conductuals (ex. períodes de joc). Intensitat Força o magnitud física amb què es produeix la resposta.

Conductes graduables en impacte o nivell d'energia. COMPROVA-HO 43 Què garanteix que un sistema de categories compleixi la propietat d'exclusivitat mútua? Estratègies de mostreig i registre temporal Atès que resulta impossible registrar de forma ininterrompuda, cal planificar mostrejos temporals i situacionals: Mostreig temporal: determina els períodes de la sessió i la durada de l'observació, que es pot programar de manera sistemàtica o aleatòria. Tipus d'enregistrament: l'enregistrament continu registra tota la conducta durant tot el període establert; en canvi, el registre per intervals delimita fraccions de temps prefixades durant les quals es verifica o es registra la conducta.

Mostreig situacional: selecció dels escenaris on es durà a terme l'estudi. Aquesta tria pot seguir un criteri aleatori o bé un criteri racional (per exemple, registrar el comportament infantil en espais concrets com l'aula en lloc de seguir-lo al llarg de tota la jornada). Avaluació psicomètrica i biaixos de l'observació Per assegurar el rigor metodològic cal avaluar dues propietats psicomètriques centrals: Validesa: comprova si realment s'ha pogut observar i mesurar allò que es pretenia avaluar segons els objectius plantejats. Fiabilitat: mesura el grau de concordança o acord entre registres independents realitzats per diferents observadors.

La fiabilitat es quantifica mitjançant diferents índexs analítics: Metodologia de la investigació en psicologia: apunts 23 Percentatge d'acord interjutges: expressa la proporció de coincidències respecte al total d'observacions: Coeficient Kappa de Cohen: índex de concordança per a variables categòriques que avalua l'acord entre observadors corregint l'efecte de l'atzar. Coeficient de correlació de Pearson: utilitzat per mesurar la covariació quan les dades observades són de tipus quantitatiu continu (com freqüències totals o durades). ERROR FREQÜENT Confondre el percentatge brut d'acord amb el coeficient Kappa de Cohen.

El percentatge d'acord sobreestima la concordança real perquè inclou els encerts que es produeixen per pura casualitat. En avaluacions categòriques cal emprar la Kappa de Cohen per descomptar l'efecte de l'atzar. Finalment, cal controlar dues fonts importants d'error que comprometen les dades: Reactivitat dels observats: alteració del comportament habitual de les persones pel simple fet de saber-se observades. Biaix d'expectatives de l'observador: distorsió sistemàtica del registre motivada per allò que l'investigador preveu o desitja trobar. COMPROVA-HO 44 Per quin motiu el coeficient Kappa de Cohen és més rigorós que el percentatge d'acord brut entre observadors?

IDEES CLAU L'observació científica es diferencia de l'ordinària per la seva planificació sistemàtica i orientació a objectius de recerca. Segons la intervenció, l'observació pot ser natural, estructurada o experiment de camp; segons el rol, externa, participant o auto-observació. Un codi d'observació científic vàlid requereix categories que siguin homogènies, exhaustives i mútuament excloents. Les mètriques inclouen ocurrència, freqüència, latència, durada i intensitat, triant la més informativa per a cada conducta. El mostreig pot ser continu o per intervals en l'àmbit temporal, i aleatori o racional en l'àmbit situacional.

La fiabilitat interjutges s'avalua amb el percentatge d'acord, el coeficient de correlació de Pearson o la Kappa de Cohen (que corregeix l'atzar). P = × Acords + Desacords Acords 100 Metodologia de la investigació en psicologia: apunts 24 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 45. Què estableixen els principis d'exhaustivitat i d'exclusivitat mútua en un sistema de categories d'observació? 46. Quina dimensió conductual avalua el temps transcorregut entre la presència d'un estímul i la manifestació de la conducta? 47. Com influeixen la reactivitat i les expectatives de l'investigador en la recollida de dades? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 48.

Quin tipus d'observació implica manipular la variable independent en un context natural? 49. Com es defineix la latència d'una resposta observada? 50. Quin avantatge clau ofereix la Kappa de Cohen davant el percentatge d'acord brut? 51. Com s'anomena la modificació del comportament d'un individu en saber que l'estan observant? 6 Dissenys factorials i anàlisi d'efectes EN ACABAR SABRÀS Distingir entre dissenys simples, factorials, univariants i multivariants. Calcular la grandària mostral segons l'estructura intersubjecte o intrasubjecte. Diferenciar i calcular efectes principals, efectes simples i d'interacció.

Observació natural a) Experiment de camp b) Observació participant c) Observació estructurada d) Temps entre l'estímul i la resposta a) Temps total d'emissió de la conducta b) Nivell d'impacte físic del comportament c) Nombre d'aparicions en una sessió d) Mesura variables quantitatives contínues a) Corregeix la concordança deguda a l'atzar b) Garanteix l'exhaustivitat del codi d'observació c) Elimina completament la reactivitat dels subjectes d) Reactivitat a) Exclusivitat mútua b) Biaix d'expectativa c) Mostreig racional d) Metodologia de la investigació en psicologia: apunts 25 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 52 Com afecta que l'impacte d'un tractament depengui completament de l'estat d'una segona variable?

Classificació general dels dissenys de recerca Els dissenys experimentals es classifiquen segons el nombre de variables que incorporen (vegeu «Fonaments del mètode científic, variables i hipòtesis» per aprofundir en les variables independents i dependents): Segons el nombre de variables independents (VI) o factors: un disseny simple avalua exclusivament una única variable independent. En canvi, un disseny factorial inclou dues o més variables independents de manera simultània. Segons el nombre de variables dependents (VD): un disseny és univariant quan mesura una única variable dependent, i és multivariant quan n'analitza dues o més.

ESQUEMA Classificació dels dissenys de recerca Nomenclatura factorial i càlcul de la mostra La notació d'un disseny factorial indica tant el nombre de factors com les categories de cadascun. Si un estudi té dos factors i un en té dos i l'altre tres o més, s'expressa multiplicant els seus nivells (per exemple, o ). El tipus d'administració de les condicions determina directament la mida mostral requerida: Disseny intersubjecte: cada participant s'assigna exclusivament a una única combinació experimental (vegeu «Dissenys experimentals, assaigs clínics i estudis quasi experimentals»). Disseny intrasubjecte: cada participant rep totes les condicions experimentals.

L'aleatorització s'aplica en l'ordre de presentació dels nivells. Disseny mixt: combina com a mínim un factor intersubjecte i un altre d'intrasubjecte. Segons nombre de VI Nombre de factors manipulats Disseny simple Una sola variable independent Disseny factorial Dues o més variables independents Segons nombre de VD Nombre de variables mesurades Disseny univariant Una sola variable dependent Disseny multivariant Dues o més variables dependents 2 × 3 3 × 4 Metodologia de la investigació en psicologia: apunts 26 EXEMPLE Considerem un disseny (12 condicions) amb una mida d'objectiu de 10 subjectes per grup: Si ambdós factors són intersubjectes: participants en total (1 mesura per participant).

Si el primer factor (3 nivells) és intrasubjecte i el segon (4 nivells) és intersubjecte: participants (es prenen 3 mesures a cadascun). Si ambdós factors són intrasubjectes: es necessiten només 10 participants ( ), i cadascun realitza les 12 condicions experimentals. COMPROVA-HO 53 Quants participants totals es requereixen per a un disseny 2x3 completament intersubjecte si es fixen 10 individus per condició? Descomposició d'efectes: principals, simples i d'interacció En analitzar un model factorial, distingim tres tipus d'efectes: ERROR FREQÜENT L'error clàssic consisteix a interpretar directament els efectes principals ignorant que existeix una interacció significativa.

Si l'efecte d'un factor varia segons el nivell de l'altre, la mitjana marginal (efecte principal) pot emmascarar o distorsionar el que realment passa en cada condició específica (efectes simples). Anàlisi empírica i gràfica: estrès i motivació Analitzem un exemple factorial sobre el rendiment de memòria (VD) en funció de la motivació ( : baixa vs. alta) i de l'estrès ( : baix vs.

alt): Condició Motivació baixa ( ) Motivació alta ( ) Total marginal (Estrès) Estrès alt ( ) 100 260 360 Estrès baix ( ) 60 135 195 Total marginal (Motivació) 160 395 555 3 × 4 3 × 4 × 10 = 120 1 × 4 × 10 = 40 1 × 1 × 10 Efecte principal: l'impacte d'una variable independent sobre la dependent prescindint dels nivells de les altres variables independents. En una taula, es calcula mitjançant els marginals totals. 1 Efecte simple: l'efecte que té una variable independent quan es fixa un nivell concret d'una altra variable independent. 2 Efecte d'interacció: apareix quan l'efecte d'una variable independent depèn del nivell en què es troba una altra variable independent.

És un efecte addicional derivat de la combinació simultània dels factors. 3 2 × 2 VI 1 VI 2 Metodologia de la investigació en psicologia: apunts 27 A partir d'aquestes dades podem desglossar: Efectes principals: efecte de l'estrès al marge de la motivació (360 vs. 195) i efecte de la motivació al marge de l'estrès (395 vs. 160). Efectes simples: variació de l'estrès quan la motivació és baixa (100 vs. 60) o alta (260 vs. 135); o variació de la motivació sota estrès alt (260 vs. 100) o baix (135 vs. 60).

En el pla gràfic, la no-paral·lelisme o el creuament de rectes reflecteix gràficament la presència d'una interacció entre factors: Gràfica d'interacció entre nivells de motivació i estrès sobre la memòria. Quan la línia d'un grup presenta un pendent diferent de la de l'altre grup, queda palès que l'impacte de la primera variable varia substancialment segons el nivell del segon factor. COMPROVA-HO 54 Com es manifesta gràficament l'absència d'efecte d'interacció entre dues variables independents? IDEES CLAU Un disseny simple té una única VI, mentre que un de factorial en combina dues o més. El disseny intrasubjecte requereix menys mostra perquè cada individu passa per totes les condicions.

L'efecte principal reflecteix l'impacte d'un factor prescindint dels nivells de la resta de factors. L'efecte simple analitza la influència d'un factor sota un nivell fixat d'un altre factor. Hi ha interacció quan la influència d'una VI sobre la VD canvia en funció del nivell d'una altra VI. Metodologia de la investigació en psicologia: apunts 28 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 55. En què es diferencia un efecte principal d'un efecte simple en un disseny factorial? 56. Com influeix l'ús d'un disseny intrasubjecte respecte d'un intersubjecte en la mostra requerida? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 57. Com es defineix un efecte principal en un model factorial? 58.

Què succeeix quan existeix una interacció estadística entre dues VI? 59. En un disseny factorial 3x4 totalment intersubjecte amb 10 subjectes per cel·la, quants subjectes calen? 60. Com s'anomena l'efecte d'una VI avaluat únicament sota un nivell específic d'una altra VI?

7 Dissenys de cas únic (N=1) i recerca qualitativa EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les fases temporals i els models principals de disseny de cas únic (A-B, ABAB i línia base múltiple) Identificar els canvis de nivell i de pendent en gràfics de sèries temporals interrompudes Distingir els mètodes qualitatius d'entrevista i les dinàmiques de grup (IPA i grups focals) Suma total de subjectes per a cada condició a) Impacte d'una VI prescindint de les altres b) Efecte fixant un nivell concret d'altra VI c) Modulació mútua entre dues variables dependents d) Les línies del gràfic són estrictament paral·leles a) La variable dependent esdevé una variable de control b) L'efecte d'una VI depèn del nivell de l'altra c) El disseny requereix assignació no aleatòria d) 120 participants a) 70 participants b) 12 participants c) 40 participants d) Efecte marginal a) Efecte multivariant b) Efecte principal c) Efecte simple d) Metodologia de la investigació en psicologia: apunts 29 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 61 Com pot un investigador demostrar científicament que una millora terapèutica es deu exclusivament al tractament si només estudia un únic pacient?

Fonaments i estructura dels dissenys de cas únic (N=1) El disseny de cas únic (també anomenat N=1) és un procediment de replicació intrasubjecte basat en sèries temporals interrompudes sobre un sol individu. La seva finalitat principal consisteix a registrar una resposta abans i després d'introduir una acció planificada per determinar l'impacte exacte de la intervenció. La dimensió essencial d'aquesta metodologia és la temporalitat, ja que la variable dependent es mesura de manera continuada i repetida al llarg del temps.

DEFINICIÓ El disseny de cas únic (N=1) avalua l'efecte d'una intervenció en un únic subjecte mitjançant la presa de mesures repetides de la variable dependent al llarg de diferents fases temporals successives. L'estructura temporal d'aquests estudis s'organitza en tres períodes o etapes clarament delimitades: Fase A (no-intervenció o línia base): període inicial en què es mesura la taxa de conducta habitual de l'individu sense cap tractament. Fase B, C, D... (intervenció): moments en què s'introdueixen tractaments específics o combinacions de teràpies. Fase de seguiment: registre posterior per valorar el manteniment dels canvis un cop finalitzades les actuacions.

PROCÉS Fases temporals d'un estudi de cas únic 1 Línia base A Registre previ continuat sense cap intervenció activa 2 Intervenció B Aplicació del tractament o programa planificat 3 Fase de seguiment Avaluació posterior del manteniment de la millora Tipologia dels dissenys de cas únic Segons la seqüència i la distribució de les fases, els estudis N=1 es classifiquen en diversos formats metodològics: Model de disseny Estructura bàsica Descripció i utilitat metodològica Disseny clàssic A-B A - B Es fa una presa inicial de dades en línia base i posteriorment s'aplica i se segueix la intervenció.

Metodologia de la investigació en psicologia: apunts 30 Model de disseny Estructura bàsica Descripció i utilitat metodològica Disseny de retirada ABAB A - B - A - B Permet validar que la intervenció és la causant de la modificació mitjançant la retirada del tractament i el retorn a la línia base. Disseny multinivell A - B1 - B2 - B3 S'utilitza quan un mateix tractament s'aplica en fases amb intensitats o dosis progressivament diferents. Intervenció múltiple A - B - A - C - A Avalua més d'una intervenció diferent, intercalant períodes de no-intervenció entre cadascuna.

Disseny d'interacció A - B - C - BC - B Analitza l'efecte individual i conjunt quan es vol valorar més d'una intervenció en combinació. Programa múltiple Condicional Aplica intervencions diferents segons si un estímul concret és present i segons de quin estímul es tracti. Línia base múltiple Escalonada Aplicació de la mateixa intervenció de manera escalonada en el temps. El disseny de línia base múltiple permet comprovar la replicació de l'efecte introduint la mateixa intervenció en temps diferents a través de tres modalitats: COMPROVA-HO 62 Quina és la raó metodològica per la qual el disseny ABAB demostra causalitat millor que el disseny A-B?

Avaluació de patrons de dades i validesa en N=1 La interpretació dels resultats en sèries temporals s'efectua mitjançant la inspecció dels gràfics. S'avaluen dos paràmetres geomètrics essencials: Nivell: compara si la nova fase s'inicia en una situació igual o diferent respecte del punt on va finalitzar la fase immediatament anterior. Pendent (o tendència): reflecteix la…