Mètodes d'Investigació Criminològica - Apunts de Recerca

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS FONAMENTS DE PSICOLOGIA Grau en Psicologia Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de mètodes d'investigació criminològica: paradigmes, causalitat, operacionalització, enquestes, dissenys qualitatius i fonts oficials de dades. APREN.AI Índex 1 Fonaments de la ciència i paradigmes en ciències socials 1. Clarificació conceptual: metodologia, mètode i tècnica 2. El procés d'investigació científica i els seus fonaments filosòfics 3. Els trets del coneixement científic segons Mario Bunge 4. El canvi de paradigma segons Thomas Kuhn 5. Els tres grans paradigmes de la investigació social 6.

Aplicacions clàssiques: Durkheim i Weber 2 El procés d'investigació, causalitat i operacionalització 1. El cicle del mètode científic i la definició del problema 2. La causalitat en les ciències socials 3. Operacionalització i mesurament de conceptes 4. Tipologia de variables i escales de mesura Mètodes quantitatius 3 Dissenys, mostreig i l'enquesta social Dissenys de recerca quantitativa: experimentals vs.

no experimentals Població, mostra i fonaments d'estadística Mètodes de mostreig i dimensió mostral L'enquesta social: estructura, preguntes i administració Temporalitat dels dissenys i tipologia d'errors 4 Experimentació social i Big Data L'experiment social i la lògica de la causalitat Avantatges i limitacions del mètode experimental Experiments socials clàssics El Big Data en la investigació social 5 Mètodes qualitatius — Conversa, observació i etnografia Disseny de la mostra qualitativa i el criteri de saturació Tècniques de conversa: entrevista individual Grups de discussió Històries de vida i anàlisi documental Observació participant i mètode etnogràfic 6 Fonts de dades en criminologia — Registres oficials i enquestes de victimització Transparència institucional i el moviment Open Data en criminologia Conceptes fonamentals: delicte, víctima i victimització Mètodes d'Investigació Criminològica - Apunts de Recerca 1 Enquestes de victimització: naturalesa i mesura Registres administratius policials i judicials Comparativa metodològica: registres policials enfront d'enquestes de victimització Victimització secundària Limitacions estadístiques i la xifra negra del crim 7 Resum per repassar Fonaments epistemològics i paradigmes Procés de recerca, causalitat i operacionalització Mètodes quantitatius i enquestes socials Mètodes qualitatius d'investigació Fonts de dades en criminologia Cronologia i fites metodològiques Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Mètodes d'Investigació Criminològica - Apunts de Recerca 2 1 Fonaments de la ciència i paradigmes en ciències socials EN ACABAR SABRÀS Distingir els conceptes de metodologia, mètode i tècnica en el marc de la recerca social. Explicar el criteri de falsabilitat de Popper i les propietats de la ciència segons Bunge. Descriure el procés de ruptura i canvi de paradigma formulat per Thomas Kuhn. Comparar les dimensions ontològiques, epistemològiques i metodològiques del positivisme, postpositivisme i interpretativisme.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què cap teoria científica no pot demostrar-se com una certesa absoluta per sempre? La investigació social i criminològica constitueix una activitat sistemàtica orientada a produir coneixement vàlid sobre la realitat humana i delictiva mitjançant l'aplicació rigorosa del mètode científic. ESQUEMA Estructura del tema d'investigació social 1.

Clarificació conceptual: metodologia, mètode i tècnica Per apropar-se a la recerca cal distingir amb precisió tres nivells operatius que sovint es confonen en el llenguatge col·loquial: Fonaments científics Bases epistemològiques de la ciència Validació i coneixement Bacon, Popper i Bunge Canvi de paradigma Etapes científiques de Kuhn Paradigmes socials Models ontològics i metodològics Positivisme i Postpositivisme Explicació causal i mètodes quantitatius Interpretativisme Comprensió de significats i models ideals Mètodes d'Investigació Criminològica - Apunts de Recerca 3 NIVELLS DE LA RECERCA Metodologia: etimològicament significa el camí cap al coneixement o saber.

Representa el marc global, la lògica i el conjunt ordenat de processos que guien un estudi per assolir els seus objectius. Mètode: conjunt estructurat d'accions i procediments generals de treball. En ciències socials s'agrupa principalment en enfocaments quantitatius o qualitatius. Tècnica: eines operatives concretes que s'utilitzen per recollir i analitzar dades (per exemple, qüestionaris d'enquesta o observació de camp).

Nivell Abast Exemples d'aplicació Metodologia Estratègia global i fonamentació del procés cognitiu Disseny d'investigació empírica longitudinal Mètode Vies generals d'obtenció de coneixement Enfocament quantitatiu o enfocament qualitatiu Tècnica Instruments pràctics de recol·lecció i anàlisi Enquestes, experiments, anàlisi de discurs, observació 2. El procés d'investigació científica i els seus fonaments filosòfics El procés científic no és una simple acumulació de dades. És una seqüència ordenada d'etapes orientada a descobrir relacions causals i patrons explicatius mitjançant la construcció teòrica i la validació empírica.

Francis Bacon va assentar les bases del mètode empíric mitjançant l'observació sistemàtica de la realitat. Des d'aquesta perspectiva, aquells sabers que no parteixen del contrast amb els fets observables, com la filosofia pura o els dogmes religiosos, queden exclosos de l'àmbit de la ciència. La ciència contemporània es fonamenta en dos pilars operatius innegociables: PRINCIPI DE FALSABILITAT DE POPPER Una afirmació té caràcter científic només si és susceptible de ser refutada mitjançant proves empíriques contràries.

Si apareix un sol cas divergent que contradiu la hipòtesi vigent (com la troballa d'un cigne negre davant la premissa que tots els cignes són blancs), la formulació teòrica s'ha de descartar o reformular per incorporar la nova evidència. Reproductibilitat: qualsevol troballa o experiment ha de poder ser repetit per diferents investigadors, en diferents moments temporals i en diferents contextos geogràfics, obtenint resultats consistents. 1 Falsabilitat: principi formulat al segle XX pel filòsof Karl Popper. Cap hipòtesi o teoria pot considerar-se una certesa absoluta immutable.

2 Mètodes d'Investigació Criminològica - Apunts de Recerca 4 Aquesta condició de refutabilitat explica per què veritats que en el seu moment semblaven indiscutibles, com la teoria de la Terra plana o el model geocèntric, van ser superades per models amb més capacitat explicativa. COMPROVA-HO 2 Per què una explicació infal·lible que resol qualsevol dubte per endavant no pot ser considerada científica segons Popper? 3. Els trets del coneixement científic segons Mario Bunge A la seva obra Què és la ciència?, l'epistemòleg Mario Bunge defineix el saber científic com a racional, sistemàtic, exacte, verificable i intrínsecament fal·lible.

Bunge desgrana aquestes propietats en una sèrie de trets distintius: Fàctic: arrenca sempre de l'observació dels fets concrets de la realitat observable. Transcendeix els fets: va més enllà de la simple descripció puntual generant conceptes i teories abstractes que permeten generalitzar. Analític: descompon els problemes complexos en elements bàsics (en ciències socials s'analitzen mitjançant variables com edat, sexe, procedència o nivell formatiu). Especialitzat: divideix el seu camp d'estudi en disciplines i sectors d'anàlisi concrets. Clar i precís: rebutja la vaguetat definint de forma unívoca els seus conceptes i preguntes de recerca.

Comunicable: és d'accés públic i es difon mitjançant un llenguatge rigorós i compartit perquè la comunitat científica el pugui examinar. Verificable: sotmet les hipòtesis a prova davant la realitat empírica. Metòdic: segueix procediments reglats i fonamentats en estudis i marcs teòrics precedents. Sistemàtic: organitza les idees en un conjunt lògic i interconnectat, fet que en possibilita la rèplica. General: transcendeix el cas individual per establir patrons col·lectius o pautes regulars. Legal: cerca formular enunciats tipus llei per explicar la mecànica regular d'estructures i fenòmens.

Explicatiu: supera la descripció d'una variable aïllada per donar compte del per què dels esdeveniments creuant dues o més variables. Predictiu: infereix fenòmens futurs mitjançant relacions de causalitat i correlacions consistents. Obert: en ser fal·lible, està disposat a la revisió contínua i a incorporar canvis teòrics. ERROR FREQÜENT Confondre una descripció univariable amb una explicació científica. Documentar quantes agressions es van registrar en un municipi és una descripció factual; la ciència comença quan s'analitzen les relacions causals entre diverses variables (com edat, consum de substàncies o patrullatge) per explicar el fenomen.

Mètodes d'Investigació Criminològica - Apunts de Recerca 5 COMPROVA-HO 3 Quina diferència estableix Bunge entre el caràcter descriptiu i el caràcter explicatiu de la ciència? 4. El canvi de paradigma segons Thomas Kuhn L'any 1962, Thomas Kuhn va publicar The Structure of Scientific Revolutions, obra que va transformar la comprensió del desenvolupament científic. Kuhn va demostrar que la ciència no avança de forma lineal ni estrictament acumulativa, sinó a través de trencaments periòdics condicionats pel context històric de la comunitat científica. PARADIGMA CIENTÍFIC Una perspectiva teòrica compartida i acceptada per la comunitat científica d'una època.

Actua com unes ulleres conceptuals: delimita quins problemes són rellevants, quines hipòtesis s'han de formular i quines tècniques metodològiques són legítimes per recollir dades. Kuhn descriu la trajectòria històrica de les disciplines a través d'una seqüència de fases: El model de Kuhn ha rebut diverses objeccions teòriques: Revolució davant d'evolució: crítics sostenen que moltes disciplines progressen de forma acumulativa mitjançant millores i ajustos sobre marcs ja existents, sense necessitat de ruptures traumàtiques.

Biaix occidental: la formulació es basa principalment en la història del pensament europeu i nord- americà, sense integrar adequadament la diversitat de contextos culturals. COMPROVA-HO 4 Segons Thomas Kuhn, quin motiu desencadena l'aparició d'una fase de crisi científica? 5. Els tres grans paradigmes de la investigació social Les ciències socials van néixer al segle XIX emmirallant-se inicialment en el prestigi de les ciències naturals. Al llarg de la seva evolució han articulat tres grans paradigmes metodològics diferenciats en els seus plans d'anàlisi fonamentals: Ontologia: reflexiona sobre la naturalesa de la realitat social investigada.

Etapa preparadigmàtica: període inicial en què coexisteixen diverses escoles de pensament sense un model consensuat ni principis comuns. 1 Ciència normal: s'estableix un paradigma hegemònic. La recerca consolida el model vigent resolent enigmes dins dels seus marges d'acceptació. 2 Crisi paradigmàtica: sorgeixen anomalies i fenòmens que el marc teòric imperant és incapaç d'explicar satisfactòriament, generant pèrdua de confiança comunitària. 3 Revolució científica: un model alternatiu trenca amb l'anterior, substitueix la cosmovisió vigent i instaura un nou període de ciència normal.

4 Mètodes d'Investigació Criminològica - Apunts de Recerca 6 Epistemologia: aborda la relació entre l'investigador i el coneixement que aquest produeix. Metodologia: selecciona els mètodes i les tècniques instrumentals més escaients per a la recollida de dades. Dimensió Positivisme Postpositivisme Interpretativisme Context temporal Segle XIX (escola francesa i britànica) Segle XX (revisió crítica de l'empirisme) Finals del segle XIX i segle XX Ontologia Realisme ingenu: la realitat social existeix objectivament com els fets físics. Realisme crític: la realitat existeix, però només es coneix de manera imperfecta i probabilística.

Constructivisme: la realitat és una construcció subjectiva de significats socials. Epistemologia Dualisme i objectivitat total; cerca de lleis universals deterministes. Dualisme modificat; reconeixement de la intersubjectivitat i teories probabilístiques. No-dualisme; interpretació del sentit i significat de l'acció dels subjectes. Metodologia Exclusivament quantitativa, amb procediments inductius d'allò particular a allò general. Predomini de tècniques quantitatives (acceptant eines qualitatives complementàries); mètode hipotètic deductiu. Tècniques preferentment qualitatives (orientades a la comprensió i qualitat del discurs).

El postpositivisme no va suposar una abolició del positivisme, sinó una depuració epistemològica. Influenciat pel principi d'incertesa de Heisenberg provinent de la física, el postpositivisme assumeix que l'investigador pot alterar el context que observa. En conseqüència, promou la intersubjectivitat per controlar els biaixos propis, substituint les lleis universals inflexibles per models causals de probabilitat. Per la seva banda, l'interpretativisme parteix de la distinció formulada per Wilhelm Dilthey entre ciències naturals (enfocades a l'explicació causal exterior) i ciències humanes (dedicades a la comprensió dels motius interns de l'esperit).

Si la realitat és construïda pels actors socials, comprendre-la permet transformar-la. PER RECORDAR-HO L'ontologia defineix «què és la realitat» (un objecte rígid en el positivisme o una construcció de sentit en l'interpretativisme); l'epistemologia fixa «què en podem saber» (lleis deterministes, probabilitats o significats); i la metodologia decideix «amb quines eines l'examinem» (estadística o comprensió discursiva). 6. Aplicacions clàssiques: Durkheim i Weber Per entendre l'impacte pràctic d'aquests models cal examinar dues recerques fundacionals de les ciències socials que van establir pautes metodològiques de referència.

Mètodes d'Investigació Criminològica - Apunts de Recerca 7 L'estudi sobre el suïcidi d'Émile Durkheim Émile Durkheim va abordar el suïcidi no com un tràgic incident individual de salut mental, sinó estrictament com un fet social sotmès a forces col·lectives. Emprant tècniques quantitatives, va analitzar les taxes de suïcidi en sèries temporals comparant diferents països d'Europa. Les seves observacions empíriques van revelar patrons constants: Les taxes de suïcidi presenten una gran estabilitat temporal, variant només davant conflictes bèl·lics o crisis econòmiques greus.

Hi ha diferències segons la tradició religiosa i la penalització del suïcidi (sent els catòlics els qui menys el castiguen en comparació amb jueus o luterans). Existien clares diferències sociodemogràfiques: es suïcidaven sistemàticament més homes que dones i més persones solteres que casades. A partir d'aquesta base empírica, Durkheim va classificar el fenomen en tres tipologies fonamentals: Els tipus ideals de dominació legítima de Max Weber Max Weber, vinculat a l'escola sociològica alemanya de començaments del segle XX, va refusar l'assimilació mecànica de la societat als fets de la naturalesa.

Va defensar la necessitat de comprendre el sentit subjectiu que els individus donen a les seves accions construint categories teòriques pures: TIPUS IDEALS DE MAX WEBER Són models analítics abstractes creats per l'investigador accentuant certs trets d'un fenomen empíric. No representen la realitat en la seva forma exacta ni són metes morals, sinó instruments de mesura per ordenar, comparar i comprendre la complexitat del món social. Weber va aplicar aquest mètode interpretatiu per analitzar el concepte de dominació, entesa com la probabilitat de trobar obediència a un mandat concret.

Va establir una progressió històrica de tres tipus ideals de dominació legítima: Dominació tradicional: la legitimitat es recolza en la sacralitat de les tradicions ancestrals, els llinatges familiars i els costums heretats del passat. Dominació carismàtica: s'articula sobre la devoció envers les característiques excepcionals, putativament màgiques, heroiques o sobrehumanes que el grup atribueix a un líder. Dominació racional-legal: l'acatament descansa en la submissió a un conjunt d'ordenaments i lleis abstractes establertes formalment, model característic de les democràcies representatives i les burocràcies contemporànies.

Suïcidi egoista: provocat per un excés d'individualisme característic de societats modernes i una greu carència d'integració del subjecte en el teixit social. 1 Suïcidi altruista: derivat d'una sobreintegració col·lectiva, on la persona immola la pròpia existència subordinant-se completament al grup. 2 Suïcidi anòmic: generat per situacions d'anomia, és a dir, la pèrdua o absència de normes morals i pautes reguladores a causa de crisis econòmiques o desestructuració familiar sobtada. 3 Mètodes d'Investigació Criminològica - Apunts de Recerca 8 COMPROVA-HO 5 Què defineix el suïcidi anòmic en l'esquema d'Émile Durkheim?

PROCÉS Cicle de canvi científic de Kuhn 1 Pre- paradigma Manca de consens comunitari bàsic 2 Ciència normal Treball rutinari sota el model consensuat 3 Crisi Acumulació d'anomalies inexplicables 4 Revolució Ruptura i implantació d'un nou paradigma IDEES CLAU La investigació científica distingeix entre la metodologia com a camí epistemològic general, el mètode com a marc d'actuació i les tècniques com a eines pràctiques d'obtenció de dades. El coneixement científic exigeix contrastabilitat empírica, estabilitat per reproductibilitat i l'acceptació del criteri de falsabilitat definit per Karl Popper.

Segons Thomas Kuhn, la ciència no creix de forma estrictament acumulativa, sinó a través de períodes de ciència normal trencats per crisis i revolucions paradigmàtiques. El positivisme i el postpositivisme comparteixen la cerca d'explicacions causals objectives, però el postpositivisme admet la intersubjectivitat i adopta models probabilístics. L'interpretativisme busca la comprensió del sentit de l'acció social mitjançant dissenys qualitatius i categories abstractes com els tipus ideals weberians. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. En què es diferencia el concepte de mètode del de tècnica de recerca? 7.

Com transforma el postpositivisme la idea de llei científica universal pròpia del positivisme clàssic? 8. Quina funció té un tipus ideal segons la metodologia de Max Weber? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 9. Segons Karl Popper, quin requisit és indispensable perquè una teoria sigui considerada científica? Mantenir-se immutable al llarg del temps a) Disposar de comprovació inductiva universal b) Ser susceptible de refutació empírica c) Basar-se en creences compartides històricament d) Mètodes d'Investigació Criminològica - Apunts de Recerca 9 10. Quina etapa precedeix immediatament a una revolució científica en el model de Thomas Kuhn? 11.

En quin enfocament ontològic es fonamenta el paradigma interpretatiu de les ciències socials? 12. Quin tipus de dominació weberiana descansa en la submissió a regles formals i lleis abstractes? 2 El procés d'investigació, causalitat i operacionalització EN ACABAR SABRÀS Distingir un problema social quotidià de la construcció d'un problema sociològic d'investigació. Identificar els tres requisits metodològics per establir una relació causal empírica i reconèixer relacions espúries. Executar el procés d'operacionalització desglossant conceptes en dimensions i indicadors empírics.

Classificar correctament qualsevol variable segons el seu paper causal, la seva complexitat i la seva naturalesa de mesura. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 13 Si les dades mostren que a l'estiu augmenten les vendes de gelats i simultàniament creixen els ofegaments a la platja, vol dir que menjar gelats causa ofegaments? La recerca criminològica requereix un mètode rigorós per analitzar la realitat delictiva i social. Aquest procediment no és lineal sinó que opera com un cicle continu on la teoria, la formulació d'interrogants i l'anàlisi de dades s'alimenten mútuament. 1.

El cicle del mètode científic i la definició del problema El mètode científic segueix una seqüència estructurada de fases interconnectades: La fase preparadigmàtica a) La ciència normal b) La crisi del paradigma c) L'evolució acumulativa contínua d) Constructivisme social a) Realisme crític imperfecte b) Determinisme biològic c) Realisme ingenu d) Dominació carismàtica a) Dominació anòmica b) Dominació racional-legal c) Dominació tradicional d) Observació: identificació inicial d'una situació problemàtica i revisió d'estudis previs existents sobre el fenomen.

1 Mètodes d'Investigació Criminològica - Apunts de Recerca 10 A l'hora d'iniciar la investigació resulta imprescindible distingir entre la vivència pràctica d'una dificultat col·lectiva i el seu tractament científic formal: DEFINICIÓ Un problema social és una situació contextual viscuda com a molèstia o conflicte en la vida quotidiana. En canvi, el problema sociològic tradueix aquesta situació en un objecte d'estudi científic mitjançant la ruptura amb els judicis de valor i creences del sentit comú.

Problema social (context pràctic) Problema sociològic (objecte d'anàlisi) Soroll en zones d'oci nocturn que destorba el descans veïnal Pautes de comportament col·lectiu durant l'oci nocturn Increment de divorcis i davallada dels casaments Emergència de nous models familiars i transformacions d'estructura Trànsit dens i retencions viàries per desplaçar- se Dinàmiques de mobilitat i anàlisi de la demanda latent Com que l'ésser humà no pot assolir una objectivitat absoluta lliure de preconceptes, la recerca social aspira a la intersubjectivitat. La pregunta d'investigació ha de ser clara, pertinent i assumible, sense conceptes polisèmics.

Sovint els investigadors recorren a neologismes per fixar termes inequívocs, i cal delimitar l'estudi en el temps i en l'espai. Al costat de la pregunta es defineixen els objectius (descriptius o explicatius, viables i dimensionats) i el marc teòric, tant el general (tradicions consolidades) com l'específic (concreció de l'objecte d'estudi). COMPROVA-HO 14 Quina és la diferència principal entre un problema social i un de sociològic? 2. La causalitat en les ciències socials La investigació no es conforma a descriure la realitat, sinó que persegueix explicar per què succeeixen els fenòmens mitjançant relacions de causa i efecte.

En aquesta dinàmica intervenen dos rols principals: Variable independent (o explicativa): actua com la causa teòrica i el seu valor no depèn de l'altra variable examinada; habitualment descriu trets sociodemogràfics. Hipòtesi: proposició de relacions plausibles entre conceptes fonamentades en el fet que qui investiga mai no és neutre davant de la realitat. 2 Contrastació o experimentació: posada a prova de les hipòtesis mitjançant dades empíriques per verificar o refutar les relacions formulades. 3 Teoria: consolidació de models explicatius generals si les hipòtesis es verifiquen de forma reiterada mitjançant un procés inductiu.

4 Lleis: formulacions d'abast universal generades per acumulació de teories contrastades (un àmbit reservat a les ciències naturals, ja que en ciències socials pràcticament no s'empren). 5 Mètodes d'Investigació Criminològica - Apunts de Recerca 11 Variable dependent (o explicada): constitueix l'efecte estudiat ( ), de manera que el seu valor varia segons els canvis de la variable independent. Les relacions entre variables poden presentar una direcció directa (quan la causa s'incrementa, l'efecte també augmenta) o indirecta o inversa (si una augmenta, l'altra disminueix).

Esquema de tipus de correspondències causals unívoques, biunívoques i multívoques Així mateix, els patrons de correspondència entre factors poden ser unívocs (un únic factor condueix a un efecte), biunívocs (parelles determinades de factors i efectes en correspondència un a un) o multívocs (una causa es bifurca cap a múltiples efectes o diversos factors conflueixen). A l'hora de postular models causals s'aplica el principi de parsimònia, segons el qual la hipòtesi que recorre a menys supòsits és la preferible; per tant, una relació causal fonamentada en només dos elements resulta científicament ideal, per bé que no sempre sigui possible en la complexitat social.

Per demostrar empíricament l'existència d'un lligam causal entre dues variables cal satisfer tres condicions estrictes: ERROR FREQÜENT Assumir que dues variables que covarien tenen una connexió de causa i efecte és un error greu. La correlació estadística no demostra causalitat. Quan dues variables correlacionen per l'efecte d'un tercer factor no controlat parlem d'una relació espúria, un vincle matemàtic buit de connexió causal directa en el món real. COMPROVA-HO 15 Quins són els tres requisits indispensables per confirmar una relació causal empírica? f(x) = y Covariació: quan varia la variable independent, la dependent ha de registrar simultàniament una alteració en els seus valors.

1 Direcció de causalitat: existència d'una precedència temporal ferma ( ), de manera que genera però no a la inversa. 2 A B A B Control de variables supèrflues: descartar la intervenció de tercers factors que puguin distorsionar l'associació detectada. 3 Mètodes d'Investigació Criminològica - Apunts de Recerca 12 3. Operacionalització i mesurament de conceptes Els conceptes teòrics solen ser abstractes i no es poden observar directament en el món empíric. Per sotmetre les hipòtesis a contrastació cal dur a terme el procés d'operacionalització, que defineix els elements d'anàlisi i la seva unitat de mesura traduint les variables en elements mesurables.

Esquema de l'estructura jeràrquica de variables, dimensions i indicadors empírics Aquest procediment s'estructura en tres nivells jeràrquics consecutius: Segons la seva estructura interna, les variables es cataloguen en simples (contenen una sola dimensió i la mateixa variable actua directament com a indicador) o complexes (integren dues o més dimensions, cadascuna desglossada en un conjunt d'indicadors empírics).

Tipus d'estudi Variable Dimensions Indicadors Univariant (Qualitat d'un servei de biblioteca) Qualitat del servei de biblioteca Fons documentals Nombre de llibres; adquisició de fons en el darrer any Servei de préstec Disponibilitat dels llibres; temps d'espera Equipament Estat de taules i cadires; horari Variables: característiques o atributs d'una població o unitat d'estudi que prenen diferents valors. 1 Dimensions: facetes o eixos conceptuals concrets en què s'estructura i es divideix la variable complexa. 2 Indicadors: paràmetres concrets, mesurables i observables empíricament assignats a cada dimensió.

3 Mètodes d'Investigació Criminològica - Apunts de Recerca 13 Tipus d'estudi Variable Dimensions Indicadors Bivariant (Marginació i rebuig a normes urbanes) Marginació sociocultural (independent) Serveis públics; mercat laboral; habitatge Utilització de serveis públics; accés al mercat laboral; disposar d'habitatge Rebuig a les normes (dependent) Normes fiscals; normes sobre la propietat Rebuig a disposicions laborals; delinqüència; ocupació d'habitatge COMPROVA-HO 16 Què diferencia una variable simple d'una variable complexa en el procés d'operacionalització? 4.

Tipologia de variables i escales de mesura El mesurament consisteix a assignar símbols o xifres als objectes d'acord amb unes regles establertes. Aquest procediment implica dues tasques bàsiques: la creació i la selecció de l'escala de mesura.

Diagrama de les quatre escales típiques de mesurament científic Mètodes d'Investigació Criminològica - Apunts de Recerca 14 ESQUEMA Classificació metodològica de les variables Atesa la seva naturalesa i comportament en el disseny, les variables s'ordenen segons tres criteris fonamentals: Criteri de classificació Tipologia Característiques i exemples Segons el rol causal Independents Causes explicatives; no depenen d'altres variables del model (edat, gènere). Dependents Efectes explicats que varien en funció d'altres factors (conducta delictiva). Segons la dimensió Simples Contenen una sola dimensió que coincideix amb la mesura directa.

Complexes Formats per múltiples dimensions i indicadors interrelacionats. Segons el rol causal Funció explicativa Independents Causes teòriques Dependents Efectes explicats Segons la dimensió Estructura interna Simples Una única dimensió Complexes Múltiples dimensions i indicadors Segons la naturalesa Tipus de valors Quantitatives Mesures numèriques Qualitatives Atributs i categories Mètodes d'Investigació Criminològica - Apunts de Recerca 15 Criteri de classificació Tipologia Característiques i exemples Segons la naturalesa Quantitatives discretes Valors expressats en nombres enters aïllats (parades de metro, nombre d'empleats administratius, habitants de Catalunya, sentències dictades).

Quantitatives contínues Valors en un continu real amb infinits punts intermedis (distància entre punts, pes d'una persona, preu de matrícula universitària, salari mensual, edat, temps de desplaçament, espai del disc dur). Qualitatives nominals Categories d'atributs sense cap ordre jeràrquic; inclou les dicotòmiques (sexe, estat civil, color preferit, tipus de sentències dictades). Qualitatives ordinals Categories qualitatives que expressen una jerarquia o ordre lògic necessari per a la interpretació (grau de satisfacció, vot en l'escala esquerra-dreta, nivell d'estudis).

Aquesta ordenació connecta directament amb les escales típiques de mesurament: nominal i ordinal per a atributs qualitatius, i interval o de raó per a magnituds quantitatives. COMPROVA-HO 17 En quina categoria de variable s'ubica el recompte de sentències dictades per un tribunal? IDEES CLAU El mètode científic opera de forma cíclica i comprèn l'observació, la formulació d'hipòtesis, la contrastació empírica i la integració teòrica. Un problema sociològic sorgeix en transcendir el problema social mitjançant la ruptura amb el sentit comú i els judicis de valor.

Per demostrar una relació causal s'exigeix la concurrència simultània de covariació, precedència temporal o direcció i control de variables estranyes. Una relació espúria reflecteix una associació estadística superficial derivada de l'omissió d'una variable de confusió compartida. L'operacionalització tradueix constructes abstractes en un recorregut descendent de variables a dimensions i indicadors empíricament mesurables. Les variables es distingeixen pel seu rol causal (independents o dependents), la seva complexitat estructural i la seva naturalesa (quantitatives discretes o contínues i qualitatives nominals o ordinals).

Mètodes d'Investigació Criminològica - Apunts de Recerca 16 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 18. Per quina raó la formulació de lleis científiques universals no és habitual en la investigació social i criminològica? 19. En què consisteix el principi de parsimònia quan s'elabora una hipòtesi causal? 20. Com es distingeix una variable quantitativa discreta d'una variable quantitativa contínua? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quin requisit és imprescindible per descartar que una associació estadística sigui una relació espúria? 22. Com es defineix el trànsit de conceptes teòrics a indicadors observables? 23.

Quin tipus de variable representa el nivell màxim d'estudis assolit per un individu? 24. En la investigació empírica, quin paper desenvolupa la variable independent?

Assumir un model multivariant teòric a) Usar exclusivament indicadors ordinals b) Formular una hipòtesi sense variables c) Controlar variables estranyes de confusió d) Intersubjectivitat metodològica a) Ruptura de judicis b) Principi de parsimònia c) Operacionalització d) Qualitativa nominal a) Qualitativa ordinal b) Quantitativa discreta c) Quantitativa contínua d) Constitueix l'efecte que es pretén explicar a) Mesura l'error de la hipòtesi contrastada b) Actua com la causa explicativa proposada c) Substitueix les dimensions no mesurables d) Mètodes d'Investigació Criminològica - Apunts de Recerca 17 3 Dissenys, mostreig i l'enquesta social EN ACABAR SABRÀS Distinguir els dissenys experimentals dels no experimentals segons el seu nivell de control i artificialitat.

Classificar les tècniques de mostreig probabilístic i no probabilístic i aplicar la regla dels 400. Identificar les parts, formats de pregunta i biaixos principals d'un qüestionari com l'escala de Likert. Diferenciar les quatre fonts d'error en una enquesta social. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 Per què en una enquesta nacional amb milions d'habitants n'hi ha prou amb entrevistar unes quantes centenes de persones? La metodologia quantitativa articula un conjunt ordenat de procediments per reduir la complexitat dels fenòmens socials mitjançant dades empíriques mesurables.

Permet contrastar hipòtesis i vincular conceptes abstractes amb evidència observable mitjançant instruments sistemàtics com l'enquesta. Mètodes quantitatius 3 Dissenys, mostreig i l'enquesta social 4 Experimentació social i Big Data Mètodes d'Investigació Criminològica - Apunts de Recerca 18 ESQUEMA Estructura dels mètodes quantitatius Dissenys de recerca quantitativa: experimentals vs.

no experimentals Els dissenys quantitatius es divideixen segons el nivell d'intervenció de l'equip investigador en l'entorn d'estudi: Recerques experimentals i quasi-experimentals: es caracteritzen per la construcció deliberada d'un escenari artificial que reprodueix o simula la realitat (vegeu «Mètodes quantitatius — Experimentació social i Big Data»). Permeten un elevat control de les variables explicatives, aïllant mecanismes causals mitjançant experiments de laboratori o de camp, tot i presentar una alta artificialitat. En els dissenys quasi-experimentals no sempre és viable una assignació perfectament aleatòria als grups.

Recerques no experimentals: es basen estrictament en l'observació empírica de fenòmens tal com succeeixen espontàniament. Analitzen la covariació entre variables explicatives potencials ( ) i una variable dependent ( ) sense manipular l'entorn. Ofereixen baixa artificialitat a canvi d'un menor control directe de les variables estranyes. En són exemples paradigmàtics les enquestes socials, els estudis de casos i els estudis de cohorts.

Dissenys de recerca Control vs naturalitat Experimentals Laboratori o camp No experimentals Enquestes i cohorts Tècniques de mostreig Selecció d'individus Probabilístic Aleatori, estratificat o conglomerats No probabilístic Conveniència, bola de neu o casual Enquesta i qüestionari Instrument de recollida Tipologia d'errors Mostral, cobertura, mesurament i buits A , A , A ... 1 2 3 B Mètodes d'Investigació Criminològica - Apunts de Recerca 19 Taula comparativa entre dissenys quantitatius experimentals i no experimentals. COMPROVA-HO 26 Quina diferència metodològica fonamental separa un disseny experimental d'un no experimental pel que fa a les variables?

Població, mostra i fonaments d'estadística Abans de recollir informació cal definir amb precisió el col·lectiu objecte d'estudi i l'abast de l'anàlisi numèrica: DEFINICIÓ L'univers estableix la definició teòrica dels perfils o unitats que formen l'objecte d'estudi. La població és el total d'individus que compleixen aquests criteris dins d'un àmbit territorial concret. La mostra és el subconjunt seleccionat que ha de representar fidedignament dita població. Quan s'examinen tots els integrants d'una població s'executa un cens. Els registres censals més antics es remunten a la Xina (segle XXIII aC), l'Antic Egipte (pedra de Palermo, segle XVII aC), l'Antiga Grècia i l'Imperi Romà.

Actualment, el creixement demogràfic i els elevats costos logístics limiten l'ús continuat de censos exhaustius. L'estadística sorgeix històricament lligada a la descripció dels recursos de l'Estat i es consolida durant la revolució industrial com a disciplina matemàtica essencial per a les ciències socials. Es divideix en dues branques: Mètodes d'Investigació Criminològica - Apunts de Recerca 20 Estadística descriptiva: sintetitza i caracteritza el comportament de les variables en el grup estudiat mitjançant índexs com la mitjana, la moda o els quartils. Estadística inferencial: permet generalitzar les conclusions de la mostra a la població general.

Es bifurca en branca paramètrica o no paramètrica segons si les dades s'ajusten a distribucions normals o no. Les dades emprades poden procedir de fonts primàries (recollides directament mitjançant instruments de recerca propis) o fonts secundàries (dades preexistents generades amb finalitats alienes a l'estudi actual).

Mètodes de mostreig i dimensió mostral Per garantir que les inferències siguin vàlides, cal escollir el procediment de mostratge idoni d'acord amb la naturalesa de la població: Tipus de mostreig Modalitat Descripció i procediment Probabilístic (tothom té una probabilitat coneguda i igual de ser seleccionat) Aleatori simple Elecció per atzar pur, assumint homogeneïtat poblacional (analogia d'un sorteig de rifa). Estratificat Divisió de la població en estrats segons variables clau (com residència urbana/rural o perfil sociodemogràfic) per recollir tota la diversitat mitjançant quotes.

Sistemàtic Selecció a partir d'un llistat ordenat agafant un individu cada interval , on és la població i la mostra. Per conglomerats Selecció d'agrupacions naturals que reprodueixen la diversitat de la població (llars, blocs d'habitatges), sovint executat en dues etapes. No probabilístic (la probabilitat varia o és desconeguda) Conveniència Elecció per facilitat d'accés als subjectes. Útil per a proves pilot o testeig, però amb risc elevat de biaix. Bola de neu Accés a col·lectius clandestins o de difícil abast mitjançant prescriptors o contactes en cadena. Casual Sense criteri sistemàtic ni caracterització prèvia; selecció espontània assumint homogeneïtat.

La determinació de la mida mostral depèn de l'error mostral admissible ( ), el nivell de confiança ( , normalment fixat entre el 90% i el 95%), la probabilitat d'èxit i fracàs (que en el supòsit més exigent s'iguala a ) i la mida poblacional ( ). K = N/n N n i Z p = q = 0,5 N Mètodes d'Investigació Criminològica - Apunts de Recerca 21 PER RECORDAR-HO Per a poblacions de grans dimensions ( individus), la regla dels 400 indica que una mida de és suficient per obtenir un marge d'error proper al 5% amb un nivell de confiança del 95,5%.

COMPROVA-HO 27 Si volem estudiar persones que cometen delictes informàtics i estan ocultes a la xarxa, quin mètode de mostreig no probabilístic és el més pertinent? L'enquesta social: estructura, preguntes i administració L'enquesta social és un procediment quantitatiu estructurat basat en un qüestionari. El procés de disseny comença formulant la pregunta de recerca, operacionalitzant les variables (vegeu «El procés d'investigació, causalitat i operacionalització»), escollint la tècnica i establint la linealitat i redacció dels ítems.

Segons la seqüència, un qüestionari pot ser: Lineal: totes les persones responen exactament les mateixes preguntes en idèntic ordre, sense importar les seves respostes prèvies. No lineal: incorpora filtres i itineraris ramificats segons el perfil o les respostes anteriors de l'enquestat. L'estructura formal ha de seguir aquest ordre per no formular qüestions complexes en fred: Els ítems han de ser clars, sintètics i completament neutres per no condicionar la resposta, evitant que l'enquestat hagi de fer càlculs mentals. Segons la modalitat d'opcions, es classifiquen en: Tancades: categories predefinides i exhaustives, que poden ser d'única resposta o de resposta múltiple.

Semitancades: opcions acotades amb un camp obert per recollir alternatives no previstes. Obertes: resposta lliure de text sense categories prefixades. Quan intervé una persona enquestadora, la resposta pot ser espontània (la persona respon lliurement sense conèixer el ventall de categories) o suggerida (es llegeixen o mostren les opcions disponibles). Per mesurar actituds o percepcions s'utilitza habitualment l'escala de Likert, desenvolupada pel psicòleg Rensis Likert l'any 1932.

Proposa enunciats davant dels quals la persona manifesta el seu grau d'adhesió (per exemple: «Totalment d'acord», «D'acord», «Ni d'acord ni desacord», «Poc N > 10.000 n = 400 Presentació: descripció breu dels objectius de l'estudi, l'equip investigador i la durada estimada. 1 Dades sociodemogràfiques: recollida de variables descriptives bàsiques (edat, gènere, nivell d'estudis). 2 Blocs temàtics centrals: preguntes organitzades per les dimensions analítiques de la recerca. 3 Variables de control: ítems destinats a comprovar la sinceritat, consistència i coherència de les respostes. 4 Mètodes d'Investigació Criminològica - Apunts de Recerca 22 d'acord», «Gens d'acord»).

ERROR FREQÜENT En utilitzar escales Likert amb nombre imparell d'opcions, es produeix sovint un biaix de tendència central: molts subjectes escullen el punt neutre intermig per comoditat, manca d'opinió formada o desinterès. Per pal·liar-ho o identificar-ne la causa, convé incloure expressament la categoria «No sap / No contesta» (NS/NC). Pel que fa al canal d'administració, les entrevistes poden ser telefòniques assistides per ordinador (CATI), personals assistides per ordinador (CAPI), personals en paper/mòbil o qüestionaris autoemplenats en línia (CAWI o plataformes com Google Forms, SurveyGizmo, SurveyMonkey).

Abans del llançament massiu, és imprescindible realitzar una prova pilot o pretest amb un grup no contaminat per detectar defectes de redacció i ajustar els itineraris. COMPROVA-HO 28 Quina mesura metodològica és imprescindible abans d'administrar un qüestionari a tota la mostra? Temporalitat dels dissenys i tipologia d'errors Segons la dimensió temporal en la recollida de dades, els estudis s'estructuren en: Estudis seccionals o transversals: mesura sincrònica executada en un únic període de temps per fotografiar l'estat d'una realitat concreta. Estudis longitudinals: mesura diacrònica perllongada en el temps per monitorar canvis estructurals i evolucions de fenòmens socials.

Dins d'aquests destaquen: Dins dels dissenys longitudinals s'utilitzen els estudis de cohorts (anàlisi d'un grup que comparteix un esdeveniment temporal comú, per exemple generacional, comparat sovint amb un grup de control) i els panels d'investigació (seguiment continuat dels mateixos subjectes o unitats al llarg del temps, habituals en estudis de consum i dividits en panels d'experts, de clients o interns). En el desenvolupament d'enquestes sorgeixen discrepàncies entre el valor observat i el paràmetre real de la població.

Aquest marge d'incertesa s'estructura en quatre fonts d'error: Font d'error Motiu principal i manifestació Error mostral Derivat d'observar una mostra representativa en lloc del conjunt exhaustiu de la població. Disminueix en augmentar la mida . Error de cobertura Omissió o sobreinclusió d'elements del cens de referència que altera la representativitat de la mostra teòrica. n Mètodes d'Investigació Criminològica - Apunts de Recerca 23 Font d'error Motiu principal i manifestació Error de mesurament Biaixos introduïts per l'enquestador (falta d'entrenament), l'enquestat (lapsus, incomprensió), el qüestionari (preguntes ambigües o inductives) o errors tecnològics en el registre.

Error de no resposta (missing) Informació perduda que pot ser total (la persona refusa col·laborar) o parcial (es deixen preguntes en blanc per desconeixement o reticència davant temes sensibles). IDEES CLAU Les recerques experimentals gaudeixen d'alt control sobre les variables però generen alta artificialitat, mentre que les no experimentals observen la covariació real amb mínima artificialitat. El mostreig probabilístic requereix que tot individu tingui una probabilitat coneguda i idèntica de selecció (aleatori simple, estratificat, sistemàtic i per conglomerats).

Segons la regla dels 400, en poblacions grans ( ) una mostra de 400 casos garanteix un marge d'error proper al 5% amb una confiança del 95,5%. L'escala de Likert mesura intensitats d'actitud mitjançant opcions ordenades, però pateix el biaix de tendència central quan es tria l'opció intermèdia neutra. L'error global d'enquesta comprèn l'error de mostratge, de cobertura, de mesurament i de no resposta (total o parcial). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 29. En què es diferencia el mostreig estratificat del mostreig per conglomerats? 30. Quin avantatge metodològic té l'estudi de cohorts enfront d'un estudi transversal o seccional?

MÈTODES QUANTITATIUS 4 Experimentació social i Big Data EN ACABAR SABRÀS Distingir el paper del grup experimental i del grup de control en l'aïllament causal. Avaluar els avantatges i les limitacions dels experiments de laboratori en ciències socials. Explicar les aportacions dels experiments clàssics de Milgram, Elliott i Asch. Identificar les característiques del Big Data i la integració de dades desestructurades. N > 10.000 Mètodes d'Investigació Criminològica - Apunts de Recerca 24 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 31 Com podem estar segurs que un canvi en la conducta d'un individu es deu precisament a la intervenció de l'investigador i no a circumstàncies externes?

L'experiment social i la lògica de la causalitat L'experiment social és un disseny metodològic basat en la producció activa de dades mitjançant la creació d'un entorn controlat per l'investigador. El seu propòsit fonamental consisteix a aïllar els mecanismes causals que connecten determinats fenòmens. Per aconseguir-ho, l'investigador manipula deliberadament la variable independent (factor A; per aprofundir en aquest concepte, vegeu «El procés d'investigació, causalitat i operacionalització») per registrar i mesurar de manera sistemàtica les variacions resultants en la variable que es vol explicar o variable dependent (factor B).

Per contrastar l'efecte del factor manipulat, el disseny experimental requereix establir situacions de comparació entre dos conjunts de subjectes: Grup experimental: conjunt de participants que rep la intervenció, l'estímul o la modificació de la variable independent. Ha de ser un grup homogeni respecte a les característiques rellevants de la recerca. Grup de control: conjunt d'individus sotmès exactament a les mateixes condicions ambientals que el grup experimental, però exempt de l'estímul o tractament investigat. Serveix com a línia base de comparació.

L'assignació aleatòria dels subjectes a cadascun dels grups constitueix un requisit indispensable per garantir que ambdós siguin comparables i neutrals abans d'iniciar la intervenció. Sovint, aquestes proves s'articulen sota dinàmiques que adopten forma de joc o tasca interactiva per facilitar el desenvolupament de la prova. PROCÉS Lògica del disseny experimental clàssic Participants seleccionats Grup inicial de subjectes per a la recerca. 1 Assignació aleatòria Distribució a l'atzar per garantir grups homogenis. 2 Grup experimental i control Un rep l'estímul i l'altre serveix de referència. 3 Manipulació de la variable Intervenció sobre la variable independent en entorn controlat.

4 Avaluació de l'efecte Contrastació de diferències i aïllament causal del resultat. 5 Mètodes d'Investigació Criminològica - Apunts de Recerca 25 COMPROVA-HO 32 Quina funció compleix el grup de control en una recerca experimental? Avantatges i limitacions del mètode experimental La recerca experimental presenta un equilibri metodològic complex entre el control intern de la situació d'estudi i la seva aplicabilitat al context quotidià: Dimensió Avantatges metodològics Limitacions i reptes Control de variables Permet aïllar i neutralitzar la influència de variables externes o no desitjades en un context controlat.

Molts fenòmens de la vida social real no es poden reproduir ni simular de manera artificial en un laboratori. Replicabilitat Els protocols estandarditzats fan que els dissenys siguin fàcils de reproduir en estudis posteriors. Les respostes i conductes dels individus poden veure's alterades pel fet de saber-se observats dins d'una situació experimental artificial. Validesa i representativitat Proporciona un coneixement precís sobre els mecanismes causals directes entre variables. Sol comptar amb un nombre limitat de participants sense representativitat estadística, fet que qüestiona la validesa dels resultats per a la població general.

ERROR FREQÜENT Confondre el control intern amb la capacitat de generalització. Un experiment de laboratori pot demostrar amb total certesa una relació de causa-efecte entre dues variables (aïllament causal impecable), però comptar amb una mostra reduïda o una situació tan artificial que els seus resultats no es puguin extrapolar directament al comportament de la societat en el seu medi natural. COMPROVA-HO 33 Per què la conducta dels participants en un laboratori pot qüestionar la validesa de l'experiment?

Experiments socials clàssics Diversos investigadors han utilitzat el disseny experimental per analitzar patrons de conducta fonamentals en sociologia i criminologia: L'obediència a l'autoritat (Stanley Milgram, dècada de 1970): dissenyat per determinar quant de dolor estaria disposat a infligir un ciutadà corrent a una altra persona si una autoritat li ho demanava formalment. L'experiment va evidenciar l'extrema voluntat dels adults d'acceptar pràcticament qualsevol requeriment quan aquest prové d'una figura que ostenta l'autoritat legítima.

Mètodes d'Investigació Criminològica - Apunts de Recerca 26 La classe dividida (Jane Elliott): exercici experimental dissenyat per analitzar la discriminació social a l'aula mitjançant el paradigma del grup mínim, evidenciant la rapidesa amb què es generen prejudicis i conductes discriminatòries a partir de categories arbitràries. La conformitat amb el grup (Solomon Asch): estudi basat en una prova visual de discriminació de línies en grup. L'experiment va demostrar com la resposta majoritària del col·lectiu condiciona i intervé directament en la resposta individual, portant el subjecte a adaptar el seu judici a la pressió del grup fins i tot davant d'evidències visuals evidents.

COMPROVA-HO 34 Quina troballa principal van aportar els experiments de Milgram sobre la conducta humana? El Big Data en la investigació social El Big Data consisteix en el tractament i anàlisi de grans quantitats de dades massives procedents de fonts digitals vinculades a les noves tecnologies. Aquest enfocament metodològic permet abordar fenòmens col·lectius que escapen a l'abast dels instruments tradicionals de recollida de dades (com les enquestes socials; vegeu «Mètodes quantitatius — Dissenys, mostreig i l'enquesta social»). Una de les característiques centrals d'aquesta metodologia és la seva capacitat per integrar dades estructurades i desestructurades.

Mentre que les dades estructurades s'organitzen en camps i matrius fixes, la investigació actual requereix processar fonts no convencionals que no es poden examinar mitjançant eines tradicionals: Registres de comportament, interaccions i patrons d'activitat a les xarxes socials. Fitxers multimèdia complexos, com ara l'anàlisi sistemàtica de fotografies. Materials audiovisuals i registres de vídeos. PER RECORDAR-HO L'experiment busca aïllar la causa manipulant poques variables sobre grups reduïts i homogenis; en contrast, el Big Data extreu patrons massius analitzant milions de dades estructurades i desestructurades generades espontàniament a l'entorn digital.

IDEES CLAU L'experiment social utilitza un entorn controlat per manipular la variable independent i aïllar mecanismes causals. El disseny clàssic requereix un grup experimental (que rep l'estímul) i un grup de control homogeni, amb assignació aleatòria dels participants. El laboratori aporta un gran control de variables estranyes i alta replicabilitat, però pateix d'artificialitat i manca de representativitat mostral. Els experiments de Milgram, Elliott i Asch demostren el pes de l'autoritat, la discriminació del grup mínim i la conformitat grupal en la conducta.

El Big Data gestiona volums massius d'informació combinant dades estructurades i desestructurades com xarxes socials, fotografies o vídeos. Mètodes d'Investigació Criminològica - Apunts de Recerca 27 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 35. Com s'aconsegueix l'homogeneïtat inicial entre el grup experimental i el de control? 36. En què consistia la tasca de l'experiment de Solomon Asch sobre la conformitat? 37. Quins tipus d'informació no convencional s'analitzen en el context del Big Data aplicat a la societat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 38. Quin tipus de recerca ofereix menor artificialitat observant la covariació lliure de variables? 39.

A quina mida mostral fa referència la regla per a poblacions superiors a 10.000 subjectes? 40. Com s'anomena la tendència a escollir el valor neutre central en una escala de Likert? 41. Quin error d'enquesta es produeix quan una persona es nega totalment a respondre el qüestionari? 42. Quin és l'objectiu fonamental de manipular la variable independent en un experiment? 43. Quina limitació metodològica és habitual en els experiments de laboratori socials?

Experiment de laboratori a) Recerca no experimental b) Assaig quasi-experimental c) Modelatge per simulació d) n = 2.500 a) n = 100 b) n = 400 c) n = 1.000 d) Falta d'exhaustivitat a) Biaix de deseabilitat b) Error de cobertura c) Biaix de tendència central d) Error de cobertura mostral a) Error de mesurament b) Error de no resposta total c) Error de mostreig d) Evitar assignar participants a l'atzar a) Assegurar una mostra representativa b) Eliminar completament el grup de control c) Aïllar els mecanismes causals d) Incapacitat absoluta de replicar el procediment a) Obligació d'emprar milions de subjectes b) Respostes alterades per la situació artificial c) Excés de variables externes no controlades d) Mètodes d'Investigació Criminològica - Apunts de Recerca 28 44.

Quina conclusió va extreure Stanley Milgram en els seus experiments sobre l'obediència? 45. Quina característica distingeix l'enfocament del Big Data respecte als mètodes convencionals? 5 Mètodes qualitatius — Conversa, observació i etnografia EN ACABAR SABRÀS Distingir els mètodes qualitatius de conversa segons el seu disseny i grau d'estandardització. Explicar el criteri de saturació teòrica en la construcció de la mostra qualitativa. Descriure les etapes d'un grup de discussió i les funcions del seu dinamitzador. Aplicar els principis de l'observació participant i l'etnografia mitjançant el quadern de camp.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 46 Per què en una investigació qualitativa no cal enquestar centenars de persones a l'atzar per obtenir dades científicament vàlides? La investigació qualitativa s'orienta a comprendre el sentit profund de l'acció social. A diferència dels procediments numèrics, busca desxifrar com es construeixen els discursos, les percepcions subjectives i l'imaginari col·lectiu al voltant de fenòmens complexos.

La conformitat depèn exclusivament de la visió a) Els individus rebutgen sistemàticament la violència b) Els adults accepten gairebé qualsevol ordre autoritària c) Només els joves mostren submissió davant l'autoritat d) Combina dades estructurades i desestructurades massives a) Exclou les dades procedents de noves tecnologies b) Treballa exclusivament amb textos escrits oficials c) Reemplaça per complet l'ús de variables independents d) Mètodes d'Investigació Criminològica - Apunts de Recerca 29 ESQUEMA Mètodes qualitatius d'investigació Mentre que la tradició quantitativa analitza patrons agregats, sovint topa amb «caixes negres»: situacions on coneixem les dades d'entrada i sortida, però ignorem els mecanismes interns del comportament humà (un exemple n'és l'enquesta de la FEPA de 2016 sobre joventut en procés d'emancipació).

Els mètodes qualitatius permeten resoldre el com i el per què d'aquests processos mitjançant tres activitats essencials: preguntar, observar i llegir documents. En aquest paradigma, recollida i anàlisi no formen fases tancades i successives, sinó un procés circular i flexible. Disseny de la mostra qualitativa i el criteri de saturació En els enfocaments qualitatius, la selecció de participants no busca representativitat estadística (vegeu «Mètodes quantitatius — Dissenys, mostreig i l'enquesta social»).

Es construeix una mostra teòrica a partir de variables rellevants inspirades en els tipus ideals weberians (vegeu «Fonaments de la ciència i paradigmes en ciències socials») i s'estableixen requisits formals per identificar informants clau adequats segons el seu nivell de coneixement. DEFINICIÓ La saturació teòrica és el punt del mostreig qualitatiu en què la realització de noves entrevistes o observacions ja no aporta informació inèdita rellevant, ja que les respostes dels subjectes es tornen reiteratives.

Tècniques de conversa: entrevista individual L'entrevista d'investigació és una conversa dirigida entre dues persones (entrevistador i entrevistat) orientada a generar un discurs argumental sobre un objecte d'estudi. Quan se centra a fons en una matèria delimitada i s'allarga entre una hora i mitja i dues hores, s'anomena entrevista en profunditat.

Tècniques de conversa Discursos i representacions Entrevista individual Estandarditzada o no estandarditzada Grup de discussió 8-10 persones en debat Tècniques biogràfiques i documentals Trajectòries i memòria Històries de vida Reconstrucció autobiogràfica Anàlisi documental Suport formal i contingut Tècniques d'observació Interaccions naturals Observació participant Registre al quadern de camp Etnografia Estudi integral de la cultura Mètodes d'Investigació Criminològica - Apunts de Recerca 30 El guió d'aquestes sessions sol contenir entre 8 i 10 preguntes obertes que guien la interacció sense rigidesa.

Segons la seva estructura i finalitat, es distingeixen dues modalitats principals d'entrevista: Estandarditzada: utilitza un llenguatge comú i accessible per a qualsevol ciutadà. Pot ser programada (totes les persones responen exactament les mateixes preguntes en idèntic ordre) o no programada. No estandarditzada: sol tenir caràcter exploratori per endinsar-se en realitats poc conegudes, o bé altament especialitzat. Dins d'aquest grup destaca el mètode Delphi, una tècnica no estandarditzada aplicada a experts de manera seqüencial o per iteracions successives per assolir un consens discursiu. COMPROVA-HO 47 En quin moment s'ha de deixar de fer noves entrevistes en un estudi qualitatiu?

Grups de discussió El grup de discussió és una tècnica de conversa col·lectiva dirigida, formada habitualment per entre 8 i 10 persones. A diferència de l'entrevista individual, la producció del discurs es produeix de manera socialitzada: les opinions individuals estan condicionades i enriquides per la presència i reacció dels altres membres, fet que permet aflorar representacions simbòliques i marcs ideològics compartits. Els orígens d'aquesta tècnica es remunten a l'any 1941, quan Paul Lazarsfeld i Robert K. Merton la van utilitzar per avaluar la recepció de programes radiofònics als Estats Units.

Els participants escoltaven l'emissió i posteriorment debatien en grup sobre les seves impressions. Davant l'èxit metodològic, Merton va replicar el dispositiu en investigacions posteriors durant la Segona Guerra Mundial. La dinàmica d'un grup de discussió segueix cinc fases ordenades: Històries de vida i anàlisi documental Les històries de vida reconstrueixen la trajectòria vital completa o un període significatiu d'un individu combinant l'entrevista biogràfica amb fons documentals. Tenen un fort component d'autoconsciència de l'experiència viscuda i una marcada càrrega subjectiva (s'utilitzen tant en investigació social com en psicologia terapèutica).

S'han aplicat, per exemple, a l'estudi de famílies emigrants a l'Alemanya dels anys seixanta o a relats de dones en l'àmbit de l'esport. Presentació i enquadrament: la persona moderadora exposa els objectius, el seu rol, la durada prevista (unes 2 hores), la petició d'enregistrament, la garantia de confidencialitat i la necessitat…