Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS FONAMENTS DE LA PSICOBIOLOGIA Grau en Psicologia Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts de Fonaments de la Psicobiologia sobre lòbuls frontal, temporal i parietal: funcions executives, memòria, llenguatge i principals síndromes clíniques.

APREN.AI Índex 1 Introducció a la neurociència cognitiva i organització del lòbul frontal Metodologia d'estudi i sistemes funcionals Organització general del còrtex cerebral Estructura del lòbul frontal i l'escorça prefrontal 2 Subdivisions prefrontals i funcions executives Escorça prefrontal dorsolateral i funcionament executiu Escorça orbitofrontal i regulació de la conducta Escorça cingulada anterior i motivació 3 Patologia del lòbul frontal: síndromes clíniques i alteracions cognitives Classificació clínica de les síndromes prefrontals Presa de decisions i canvis de personalitat: el cas de Phineas Gage Variants de Blumer i Benson: pseudopsicopatia i pseudodepressió Afectació atencional i alteracions executives de la memòria Alteracions del llenguatge: afàsia motora de Broca Respostes motrius anòmales: utilització i imitació 4 Lòbul temporal: anatomia funcional, audició, llenguatge i emoció Bases neuroanatòmiques i còrtex auditiu Àrea de Wernicke i afàsia de Wernicke Àrea d'associació parieto-temporo-occipital (PTO) Àrea d'associació límbica i síndrome de Klüver-Bucy Agnòsia visual i prosopagnòsia 5 Sistemes de memòria i síndromes amnèsiques del lòbul temporal medial Neuroanatomia del lòbul temporal medial i especialització hemisfèrica Processos bàsics i taxonomia dels sistemes de memòria Dimensió temporal de l'amnèsia: anterògrada i retrògrada Síndrome de Wernicke-Korsakoff Amnèsia per encefalitis herpètica 6 Lòbul parietal: integració somatosensorial, cognició espacial i síndromes clíniques Bases neuroanatòmiques del lòbul parietal Funcions cognitives principals Patologia parietal primària i secundària Disfuncions associatives segons la lateralització hemisfèrica 7 Resum per repassar Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions 1 Lòbul frontal i subdivisions prefrontals Patologia frontal i síndromes clíniques Lòbul temporal, llenguatge i sistemes de memòria Lòbul parietal i síndromes d'associació Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions 2 1 Introducció a la neurociència cognitiva i organització del lòbul frontal EN ACABAR SABRÀS Definir l'objecte d'estudi i els mètodes bàsics de la neurociència cognitiva. Distingir les tres divisions principals de l'escorça frontal i les seves funcions. Explicar el paper de l'escorça prefrontal en l'organització temporal de la conducta segons J.M. Fuster. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com pot un dany en una regió anterior del cervell impedir planificar el dia a dia mantenint intacta la força física?

La neurociència cognitiva és la disciplina científica que investiga les bases neuronals dels processos psicològics que configuren la cognició humana. Aquest camp examina funcions com l'atenció, la memòria i el llenguatge, així com els components emocionals i psicomotrius del comportament humà. ESQUEMA Estructura general del temari de neuropsicologia Metodologia d'estudi i sistemes funcionals La investigació en neurociència cognitiva es fonamenta en l'avaluació de persones amb danys cerebrals combinada amb eines de neuroimatge estructural.

Aquest enfocament permet correlacionar les estructures anatòmiques lesionades amb els dèficits concrets que presenten els subjectes, a més d'analitzar les alteracions en l'activitat cerebral durant l'execució de tasques psicològiques determinades.

Lòbul frontal Motricitat i control de la conducta Escorça prefrontal Funcions executives i metes Lòbul temporal Audició, llenguatge i memòria medial Sistemes de memòria Estructures temporals medials Lòbul parietal Somatosensorial i cognició espacial Integració somatosensorial Esquema corporal i àrees associatives Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions 3 DEFINICIÓ Els sistemes funcionals són xarxes de regions cerebrals interconnectades i especialitzades que cooperen per sustentar una funció psicològica complexa, la qual es descompon en múltiples operacions cognitives simples.

El funcionament del cervell no es recolza en centres aïllats que actuen de manera independent, sinó en el treball coordinat d'aquestes estructures en xarxa. COMPROVA-HO 2 Per què la neurociència cognitiva no atribueix les funcions psicològiques complexes a una única regió aïllada? Organització general del còrtex cerebral L'escorça cerebral es distribueix en dos hemisferis que mantenen patrons de processament diferenciats, i es divideix anatòmicament en quatre lòbuls principals: Lòbul frontal: situat a la regió anterior, vinculat a la motricitat i a la regulació de la conducta.

Lòbul temporal: implicat en processos auditius i mnèsics (vegeu «Lòbul temporal: anatomia funcional, audició, llenguatge i emoció»). Lòbul parietal: responsable de la integració somatosensorial (vegeu «Lòbul parietal: integració somatosensorial, cognició espacial i síndromes clíniques»). Lòbul occipital: especialitzat primordialment en el processament sensorial visual. Esquema anatòmic dels quatre lòbuls principals del còrtex cerebral humà.

Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions 4 Estructura del lòbul frontal i l'escorça prefrontal Des d'una perspectiva funcional i anatòmica, el lòbul frontal es divideix en tres grans regions amb rols diferenciats: Regió frontal Organització i característiques funcionals Escorça motora Control directe de l'execució del moviment. Presenta una organització creuada: una lesió a l'hemisferi dret provoca dèficits motors a la meitat esquerra del cos. Escorça premotora Àrea implicada en la preparació i programació dels patrons motors que s'executen a l'escorça motora primària. Escorça prefrontal Estructura associativa encarregada de la coordinació i el control cognitiu superior.

D'acord amb el marc teòric de J.M. Fuster, la funció essencial de l'escorça prefrontal consisteix en l'organització temporal de les accions que es troben orientades a l'assoliment de metes o objectius. A diferència d'altres regions corticals, l'escorça prefrontal presenta funcions que no estan fortament lateralitzades, amb l'excepció del llenguatge, el qual manté una vinculació dominant amb l'hemisferi esquerre. Qualsevol lesió a l'escorça prefrontal pot generar manifestacions clíniques en diverses àrees: cognitiva, emocional o motivacional, comportamental i de la personalitat.

El perfil clínic i la gravetat d'aquests dèficits depenen estrictament de tres paràmetres de la lesió: la localització precisa, l'extensió del teixit afectat i la lateralització hemisfèrica. Aquestes alteracions estructurals es poden detectar mitjançant tècniques de neuroimatge. ERROR FREQÜENT Un error molt habitual és creure que tota lesió a l'escorça prefrontal es manifesta de manera contralateral com passa a l'escorça motora. A diferència de l'escorça motora primària, la prefrontal està poc lateralitzada en la majoria de funcions (excepte el llenguatge a l'esquerra) i les seves alteracions depenen de la localització, extensió i hemisferi afectat.

COMPROVA-HO 3 Quina és la funció nuclear de l'escorça prefrontal segons J.M. Fuster i quina és la seva principal excepció pel que fa a la lateralització? Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions 5 IDEES CLAU La neurociència cognitiva analitza les bases biològiques de la cognició mitjançant pacients amb lesions cerebrals i neuroimatge estructural. Les funcions psicològiques depenen de sistemes funcionals constituïts per xarxes de regions interconnectades. El lòbul frontal s'estructura en tres àrees essencials: escorça motora, escorça premotora i escorça prefrontal.

L'escorça motora primària presenta un control creuat: una lesió a l'hemisferi dret deteriora la part esquerra del cos. Segons J.M. Fuster, l'escorça prefrontal té la missió central d'organitzar temporalment la conducta orientada a objectius. La majoria de funcions prefrontals no estan fortament lateralitzades, excepte el llenguatge, vinculat a l'hemisferi esquerre. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. A quins àmbits pot afectar una lesió situada a l'escorça prefrontal? 5. Quins factors condicionen el tipus i la severitat dels dèficits davant d'una lesió prefrontal? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quina funció nuclear atribueix J.M. Fuster a l'escorça prefrontal? 7.

Quina conseqüència directa produeix un dany a l'escorça motora de l'hemisferi dret? 8. Com descriu la neurociència cognitiva moderna les funcions psicològiques?

El registre automàtic d'estímuls visuals primaris a) L'organització temporal d'accions dirigides a metes b) L'execució directa dels moviments voluntaris c) El processament sensorial auditiu primari d) Pèrdua del llenguatge expressiu complet a) Deteriorament motor de la meitat esquerra b) Afectació motora del costat dret corporal c) Canvi exclusivament emocional o de personalitat d) Reflexos primaris sense connexions corticals a) Mecanismes exclusius de l'hemisferi esquerre b) Sistemes funcionals basats en xarxes interconnectades c) Centres cerebrals aïllats i autosuficients d) Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions 6 9.

Quina funció prefrontal es troba clarament lateralitzada a l'hemisferi esquerre? 2 Subdivisions prefrontals i funcions executives EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les tres subdivisions principals de l'escorça prefrontal i les seves funcions cognitives i conductuals. Explicar el paper de l'escorça prefrontal dorsolateral en la memòria de treball, la flexibilitat cognitiva i la selecció d'estratègies. Descriure el mecanisme d'inhibició de l'escorça orbitofrontal sobre impulsos, informació somatosensorial i hàbits motors. Relacionar l'escorça cingulada anterior amb la motivació per a l'acció i interpretar la dissociació clínica del cas Elliot.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Com pot una persona obtenir una puntuació brillant en un test formal de planificació i alhora ser incapaç d'organitzar la seva vida quotidiana? L'escorça prefrontal intervé de manera decisiva en l'aprenentatge tant explícit com implícit (vegeu «Introducció a la neurociència cognitiva i organització del lòbul frontal»). Des del punt de vista funcional i anatòmic, aquesta regió es divideix en tres grans àrees: la dorsolateral, l'orbitofrontal i la cingulada anterior.

ESQUEMA Subdivisions de l'escorça prefrontal El llenguatge a) L'atenció sostinguda b) La personalitat c) La motivació d) Escorça dorsolateral Estratègia, memòria de treball i WCST Escorça orbitofrontal Inhibició d'impulsos i control emocional Escorça cingulada anterior Motivació, iniciativa i connexió límbica Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions 7 Escorça prefrontal dorsolateral i funcionament executiu La regió dorsolateral s'encarrega d'escollir l'estratègia òptima per iniciar un moviment o una conducta determinada.

Aquesta elecció té en compte la trajectòria i l'experiència prèvia de l'individu per aconseguir una finalitat concreta, sigui d'origen biològic o purament cognitiu. Un dany focalitzat en aquest territori provoca un dèficit atencional o executiu d'intensitat variable. Així mateix, aquest sector cerebral fa de mediador entre diversos estímuls que arriben de manera simultània per vies independents. En coordinar aquestes entrades concurrents, organitza les pautes d'acció necessàries per assolir un propòsit específic. Per aquest motiu, la regió dorsolateral té un rol imprescindible en el manteniment i la manipulació activa de la informació.

DEFINICIÓ El control executiu o funcionament executiu comprèn el conjunt de processos cognitius que permeten resoldre problemes nous, generar planificacions mentals, inhibir respostes inadequades i supervisar la pròpia acció. No depèn d'un únic centre aïllat, sinó d'una xarxa neural distribuïda que connecta diverses àrees corticals i subcorticals segons els requeriments de l'entorn. Components clau del control executiu Planificació: consisteix a formular conceptes, plantejar alternatives, prendre decisions i estructurar els passos necessaris per atènyer un objectiu.

Com que és una habilitat individual complexa, la seva valoració mitjançant instruments psicomètrics estandarditzats presenta dificultats importants. Una lesió pot anul·lar la capacitat de dur a terme aquests plans d'acció a la pràctica. Memòria de treball: constitueix un sistema dinàmic i de capacitat limitada que reté i transforma informació durant períodes breus. Resulta indispensable per al càlcul, el raonament lògic, la selecció d'estratègies i la resolució de conflictes mentals. A la clínica s'avalua amb proves que exigeixen invertir, combinar o ordenar sèries de dígits.

Flexibilitat cognitiva o conceptualització: és l'aptitud per establir categories mentals i modificar- les de manera dinàmica davant de canvis en les demandes del context. L'instrument d'elecció per avaluar-la és el Wisconsin Card Sorting Test (WCST), una prova que mobilitza activament l'escorça prefrontal dorsolateral per detectar disfuncions executives. EXEMPLE El cas Elliot: Pacient jove amb un quocient intel·lectual brillant que va patir l'extirpació quirúrgica d'un tumor a l'escorça prefrontal.

Tot i obtenir puntuacions excel·lents en tests formals de laboratori que mesuraven el raonament i la planificació teòrica, Elliot era incapaç de passar a l'acció de forma eficaç en el seu dia a dia, bloquejant-se davant de decisions quotidianes trivials. ERROR FREQÜENT Creure que un rendiment òptim en proves neuropsicològiques de planificació descarta una alteració executiva. El cas Elliot demostra que els tests formals d'entorn controlat sovint no detecten la incapacitat d'executar i organitzar la conducta en situacions reals del món quotidià.

Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions 8 COMPROVA-HO 11 Quina doble funció temporal i operativa desenvolupa l'escorça prefrontal dorsolateral? Escorça orbitofrontal i regulació de la conducta Al llarg del desenvolupament ontogenètic, la maduració dels circuits frontals permet instaurar una inhibició progressiva sobre conductes instintives i impulsos, tant interns com externs. Qualsevol conducta dirigida a una fita requereix suprimir elements irrellevants per focalitzar els recursos atencials cap a l'objectiu proposat.

El control inhibidor de l'escorça orbitofrontal actua primordialment sobre tres fronts: Finalment, la regió orbital emmagatzema les representacions vinculades a experiències i emocions prèvies, fet pel qual té un paper central en la regulació i control emocional de la conducta (vegeu «Patologia del lòbul frontal: síndromes clíniques i alteracions cognitives»). COMPROVA-HO 12 Quins tres tipus d'elements no rellevants ha d'inhibir l'escorça orbitofrontal per aconseguir un objectiu? Escorça cingulada anterior i motivació L'escorça cingulada anterior vincula els estats interns amb la conducta motora i cognitiva activa.

Aquesta àrea s'encarrega d'impulsar la motivació orientada a l'acció, desencadenar la conducta exploratòria i generar la iniciativa necessària per canalitzar i orientar l'atenció voluntària. Anatòmicament, manté estretes interconnexions amb el sistema límbic, des d'on integra les projeccions d'informació afectiva amb els plans d'acció processats i elaborats a la resta de l'escorça prefrontal. Quan aquesta àrea pateix una lesió o disfunció, apareixen trastorns motivacionals severs, mutisme, anomalies en la capacitat de generar respostes d'evitació i una reducció dràstica de la capacitat de resposta espontània.

Així mateix, s'observen conductes d'imitació i d'utilització, i a nivell clínic s'associa a patologies com la depressió major i l'esquizofrènia. Frenada d'impulsos i conductes instintives: la disminució d'aquest fre biològic sol desencadenar conductes d'irritabilitat i desinhibició. 1 Filtratge d'interferències somatosensorials: evita que les sensacions corporals o estímuls perifèrics irrellevants destorbin l'execució de les tasques del dia a dia. 2 Supressió d'hàbits motors automatitzats: impedeix que respostes motores prèviament apreses i emmagatzemades s'executin de forma automàtica quan ja no resulten adequades per a la situació present.

3 Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions 9 Subdivisió prefrontal Funcions executives i cognitives Simptomatologia per lesió Dorsolateral Manipulació activa d'informació, selecció d'estratègies, memòria de treball, flexibilitat cognitiva (WCST) i planificació teòrica. Dèficits atencials i executius, rigidesa cognitiva, fracàs en la resolució de problemes. Orbitofrontal Fre d'impulsos primaris, filtratge d'interferències somatosensorials, supressió d'hàbits motors i control emocional basat en experiències prèvies. Irritabilitat, pèrdua del control dels impulsos, desinhibició i interferència de patrons motors automàtics.

Cingulada anterior Motivació per a l'acció, conducta exploratòria, iniciativa per dirigir l'atenció i integració prefrontal-límbica. Apatia profunda, pèrdua d'iniciativa, mutisme, conductes d'imitació i d'utilització, alteració en respostes evitatives. COMPROVA-HO 13 Per què una lesió al cíngol anterior pot provocar conductes d'imitació o d'utilització? IDEES CLAU L'escorça prefrontal dorsolateral és responsable de la selecció d'estratègies òptimes, la mediació temporal d'estímuls i la manipulació dinàmica a la memòria de treball. El WCST avalua la flexibilitat cognitiva davant de contingències canviants i depèn de la integritat dorsolateral.

El cas Elliot demostra que la capacitat de planificació pot estar intacta en proves psicomètriques formals però profundament alterada a la vida real. L'escorça orbitofrontal exerceix el control inhibidor sobre impulsos instintius, estímuls somatosensorials i hàbits motors apresos. L'escorça cingulada anterior connecta amb el sistema límbic i genera la motivació, la iniciativa atencional i la conducta exploratòria. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 14. Quina prova clínica s'utilitza habitualment per mesurar la flexibilitat cognitiva o conceptualització dependent del còrtex dorsolateral? 15. A través de quin tipus de tasques s'avalua clínicament el component operatiu de la memòria de treball? 16.

Quina síndrome es manifesta clínicament quan una lesió cingulada redueix dràsticament la iniciativa per a l'acció i la parla? Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions 10 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 17. Quina funció correspon primordialment a l'escorça prefrontal dorsolateral? 18. Què va exemplificar de manera clínica el cas d'Elliot? 19. Quin tipus d'inhibició caracteritza l'escorça orbitofrontal? 20. Amb quina estructura connecta el cíngol anterior per gestionar la motivació?

3 Patologia del lòbul frontal: síndromes clíniques i alteracions cognitives EN ACABAR SABRÀS Distingir les manifestacions clíniques de les síndromes dorsolateral, orbital i cingulada Diferenciar la síndrome pseudopsicopàtica de la pseudodepressiva segons Blumer i Benson Descriure el comportament davant la Iowa Gambling Task en pacients amb lesió prefrontal Identificar els trets de l'afàsia de Broca i les conductes d'utilització i imitació motriu PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 21 Com pot ser que una persona amb la memòria a llarg termini intacta suspengui un examen de desenvolupament però obtingui un resultat excel·lent en un de tipus test?

Manipular activament informació a) Filtrar interferències somatosensorials b) Controlar la motivació emocional c) Inhibir conductes instintives d) Amnèsia retrògrada pura aïllada a) Mutisme acinètic amb preservació motora b) Pèrdua completa del quocient intel·lectual c) Planificació teòrica preservada però ineficaç a la pràctica d) Supressió de la memòria explícita declarativa a) Control sobre impulsos, interferències somatosensorials i hàbits motors b) Fre sobre respostes d'orientació auditiva c) Inhibició dels circuits del llenguatge expressiu d) Sistema límbic a) Ganglis basals motors primaris b) Còrtex occipital primari c) Àrea somatosensorial primària d) Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions 11 Classificació clínica de les síndromes prefrontals La lesió de l'escorça prefrontal produeix un mosaic heterogeni d'alteracions cognitives, emocionals i conductuals conegut globalment com a síndrome frontal.

Segons la regió anatòmica principalment danyada, la simptomatologia es divideix en tres grans variants: Taula de signes clínics de les síndromes dorsolateral, orbital i cingulada. Subtipus de síndrome Àrea neuroanatòmica Principals manifestacions clíniques Síndrome dorsolateral Escorça prefrontal dorsolateral (vegeu «Subdivisions prefrontals i funcions executives») Dèficit de planificació i d'organització, inflexibilitat cognitiva, fallades en el raonament lògic, categorització alterada, disminució de l'atenció i de la memòria de treball.

Síndrome orbital Escorça orbitofrontal (vegeu «Subdivisions prefrontals i funcions executives») Desinhibició conductual, manca de valoració de les conseqüències dels actes, incapacitat d'emprar l'experiència prèvia per guiar noves conductes, trencament de normes socials i respostes inadequades al context. Síndrome cingulada Escorça cingulada anterior (vegeu «Subdivisions prefrontals i funcions executives») Apatia severa, manca d'interès o iniciativa, indiferència afectiva generalitzada, veu monòtona amb poca modulació i tendència marcada al mutisme.

DEFINICIÓ La síndrome frontal és el conjunt de manifestacions clíniques d'índole cognitiva, afectiva i conductual derivades de la lesió estructural o funcional a les diverses regions del lòbul frontal. COMPROVA-HO 22 Quina és la diferència cardinal entre la síndrome dorsolateral i la síndrome orbital? Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions 12 Presa de decisions i canvis de personalitat: el cas de Phineas Gage El cas històric de Phineas Gage constitueix el model clàssic de la lesió orbitofrontal.

Després de patir un accident laboral a la construcció que li va travessar les àrees prefrontals orbitals, la seva personalitat va experimentar una transformació radical: de treballador responsable va passar a mostrar conductes irresponsables, grolleres i desinhibides, sense respecte per les normes socials. Per avaluar experimentalment la presa de decisions en aquests pacients, s'empra la Iowa Gambling Task.

La prova consisteix en escollir entre diversos jocs de cartes on es pot guanyar o perdre diners de manera simulada: PROCÉS Dilema a la Iowa Gambling Task 1 Tria de cartes Selecció entre malls d'alt o baix risc 2 Guanys immediats Atracció per beneficis inicials alts 3 Pèrdues acumulades Pena econòmica desproporcionada a llarg termini 4 Fracàs per impulsivitat El pacient prefrontal esgota els seus diners Els subjectes sans aprenen ràpidament a evitar els malls de risc per no perdre diners a llarg termini.

En canvi, els pacients amb lesions a l'escorça prefrontal tendeixen a triar compulsivament opcions arriscades de recompensa immediata però pèrdues massives acumulades, acabant la tasca sense guanys. Variants de Blumer i Benson: pseudopsicopatia i pseudodepressió L'any 1975, Blumer i Benson van establir una diferenciació fonamental de caràcter neuropsiquiàtric segons la topografia lesional prefrontal: Síndrome Topografia lesional Trets clínics definitoris Síndrome pseudopsicopàtica Lesions orbitals bilaterals Conducta desinhibida, impulsivitat, irritabilitat freqüent, falta de seny social, absència de valoració del perill o conseqüències i actuació sense objectius racionals.

Síndrome pseudodepressiva Lesió a l'escorça cingulada Apatia crònica, pèrdua d'impulsos i motivació, supressió del desig sexual, incapacitat organitzativa per manca d'iniciativa i mutisme acinètic potencial. ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre la síndrome pseudodepressiva amb un trastorn depressiu major d'origen psiquiàtric primari. El pacient pseudodepressiu no manifesta una tristesa reactiva ni sentiments de culpa intrínseca, sinó una autèntica manca neurològica de motivació motriu i afectiva deguda al dany a l'escorça cingulada anterior.

Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions 13 COMPROVA-HO 23 Quina lesió cerebral sol originar una conducta pseudopsicopàtica segons Blumer i Benson? Afectació atencional i alteracions executives de la memòria El dany prefrontal repercuteix en l'atenció i la memòria de manera tant directa com indirecta. Les lesions prefrontals destrueixen la capacitat de mantenir l'atenció de manera continuada sobre una tasca. Així mateix, s'altera la capacitat d'inhibir respostes automàtiques o patrons ràpids d'acció, mentre que les dificultats per a la focalització o l'atenció selectiva apareixen com a problemes secundaris afegits.

Esquema funcional frontal d'atenció, conducta, motivació i llenguatge. En l'àmbit de la memòria, tot i que els circuits d'emmagatzematge primari romanen conservats (vegeu «Sistemes de memòria i síndromes amnèsiques del lòbul temporal medial»), la lesió prefrontal provoca greus dificultats executives: Dèficit d'estratègia i retenció: la informació està fixada, però bloquejada a l'hora de buscar-la activament pel dèficit de memòria de treball i atenció. Ubicació contextual deficient: el subjecte pot evocar la dada aïllada però fracassa en situar-la en el seu context temporal o espacial.

Facilitació per reconeixement: atès que el problema radica en la recuperació activa i no en la codificació, les tasques de tipus test amb opcions permeten desbloquejar el record fàcilment en comparació amb el record lliure. Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions 14 COMPROVA-HO 24 Per què un examen tipus test resulta molt més fàcil per a un pacient amb lesió prefrontal que una prova de desenvolupament lliure?

Alteracions del llenguatge: afàsia motora de Broca Lesions a l'àrea de Broca i regions adjacents presilvianes de l'hemisferi esquerre provoquen l'anomenada afàsia de Broca o afàsia motora: Parla no fluida: emissió verbal lenta, costosa, amb pauses interposades i frases extremadament curtes (de zero a quatre paraules). Afectació melòdica: pèrdua notable de la modulació prosòdica natural de la veu. Preservació comprensiva: comprensió oral i escrita generalment ben conservada, malgrat dificultats puntuals davant oracions sintàcticament molt complexes.

Accés semàntic intacte: el pacient comprèn el significat del vocabulari, però mostra una marcada alteració per articular i exterioritzar la paraula. Respostes motrius anòmales: utilització i imitació Quan es produeixen lesions prefrontals bilaterals, s'observa una fallada dramàtica del control inhibidor sobre els hàbits motors i la percepció de l'entorn. Això dóna lloc a fenòmens motors d'automatització reflexa: DEFINICIÓ La síndrome d'utilització és la compulsió o incapacitat d'inhibir l'ús d'objectes presents davant del pacient tan bon punt estan a l'abast, iniciant l'acte funcional sense haver rebut cap instrucció per fer-ho.

De manera semblant, el dany bilateral indueix conductes d'imitació desinhibides davant els estímuls aliens: Ecolàlia: repetició no sol·licitada i involuntària de les paraules o frases que acaba de pronunciar un interlocutor. Ecopràxia: imitació involuntària i compulsiva dels gests o moviments corporals realitzats per una altra persona. Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions 15 IDEES CLAU Les síndromes prefrontals es classifiquen en dorsolateral (executiva), orbital (conductual i desinhibida) i cingulada (apàtica i acinètica). Phineas Gage exemplifica el canvi de caràcter de la síndrome orbital: pèrdua de responsabilitat, desinhibició i incompliment de convencions socials.

La Iowa Gambling Task demostra que els pacients prefrontals trien opcions desavantatjoses a la recerca de guanys immediats sense calcular les pèrdues. Blumer i Benson van delimitar la síndrome pseudopsicopàtica (lesió orbital bilateral) en contrast amb la pseudodepressiva (lesió cingulada). L'alteració de la memòria en la patologia frontal és un dèficit de recuperació i context que millora substancialment en proves de reconeixement. L'afàsia motora de Broca cursa amb parla lenta i no fluida (0-4 paraules) amb comprensió preservada, mentre que la lesió frontal bilateral pot desencadenar síndrome d'utilització, ecolàlia i ecopràxia. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 25.

En què consisteix la síndrome d'utilització i quina lesió anatòmica la sol causar? 26. Quines diferències presenten l'ecolàlia i l'ecopràxia com a conductes d'imitació involuntària? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 27. Quin patró de resposta defineix els subjectes amb lesió prefrontal a la Iowa Gambling Task? 28. Quina síndrome neuropsiquiàtrica van associar Blumer i Benson a una lesió a l'escorça cingulada? 29. Quina característica verbal és típica de l'afàsia motora de Broca?

Elecció conservadora de guanys petits constants a) Elecció impulsiva d'opcions amb pèrdues massives b) Incapacitat motriu per agafar les cartes c) Apatia total sense voler participar mai d) Síndrome de desconnexió callosa a) Síndrome pseudopsicopàtica b) Síndrome pseudodepressiva c) Afàsia sensorial de Wernicke d) Prosòdia exagerada i accelerada a) Parla fluent amb contingut buit b) Incomprensió total del llenguatge senzill c) Parla no fluida de 0 a 4 paraules d) Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions 16 30. Per què s'alleuja el rendiment mnèsic d'un lesionat frontal mitjançant tasques de reconeixement?

4 Lòbul temporal: anatomia funcional, audició, llenguatge i emoció EN ACABAR SABRÀS Identificar les subdivisions funcionals del lòbul temporal i les seves bases anatòmiques. Distingir les característiques clíniques de l'afàsia de Wernicke respecte a l'afàsia de Broca. Descriure les alteracions de conducta i reconeixement lligades a la síndrome de Klüver-Bucy i a la prosopagnòsia. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 31 Com pot ser que una persona parli amb total fluïdesa i bona pronunciació però el seu discurs no tingui cap sentit per a qui l'escolta? El lòbul temporal se situa per sota de la fissura de Silvi i per davant del lòbul occipital.

Aquesta estructura cortical i subcortical processa la informació auditiva, permet la descodificació lingüística, modula la memòria i regula components emocionals i de conducta essencials.

ESQUEMA Organització funcional del lòbul temporal Perquè augmenta la capacitat auditiva primària a) Perquè l'àrea de Wernicke està destruïda b) Perquè no retenen informació a llarg termini c) Perquè el problema és de recuperació estratègica d) Lòbul temporal Estructura sota la fissura de Silvi Còrtex auditiu Àrees primària, secundària i de Wernicke Regió medial Amígdala, hipocamp i còrtex associat Associació PTO Integració parieto-temporo- occipital Associació límbica Emoció, motivació i conducta sexual Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions 17 Bases neuroanatòmiques i còrtex auditiu El còrtex auditiu s'organitza en diferents nivells de processament jeràrquic dins de la circumvolució temporal superior: Àrea auditiva primària: rep l'aferència directa dels òrgans auditius i permet prendre consciència del so.

Una lesió focal comporta una pèrdua del processament conscient del so malgrat conservar respostes reflexes subcorticals. Quan el dany és unilateral, provoca una sordesa parcial bilateral amb més pèrdua a l'oïda contralateral a la lesió. Àrea auditiva secundària i d'associació: situada a la circumvolució temporal superior, selecciona i reconeix patrons sonors complexos. El seu dany redueix la capacitat de triar o identificar estímuls auditius i genera sordesa extrema per a les paraules. COMPROVA-HO 32 Què passa amb la resposta al so si es lesiona exclusivament l'àrea auditiva primària?

Àrea de Wernicke i afàsia de Wernicke L'àrea de Wernicke es localitza a la circumvolució temporal superior de l'hemisferi esquerre i s'encarrega de la comprensió auditiva i la descodificació del llenguatge. Una alteració en aquesta regió produeix una afectació severa coneguda com a afàsia de Wernicke.

A diferència de l'afàsia de Broca (vegeu «Patologia del lòbul frontal: síndromes clíniques i alteracions cognitives»), el pacient amb afàsia de Wernicke conserva l'articulació motora i el ritme normal de la parla, però pateix un dèficit greu de comprensió verbal: Característica clínica Afàsia de Wernicke (Temporal) Afàsia de Broca (Frontal) Fluïdesa verbal Fluida, logorreica, ritme conservat No fluida, entretallada, esforçada Comprensió auditiva Greument alterada Relativament preservada Errors en l'emissió Parafàsies fonèmiques i semàntiques Agramatisme i anòmia motora En l'afàsia de Wernicke es produeix una deformació substancial del discurs mitjançant parafàsies fonèmiques i semàntiques, que substitueixen fonemes o paraules senceres fins a fer el missatge completament inintel·ligible.

ERROR FREQÜENT No confongueu la manca de comprensió de l'afàsia de Wernicke amb una alteració motora de la parla. Els pacients parlen de forma ràpida i sense esforç articular, però el contingut manca de significat a causa de les parafàsies i la fallada en la descodificació. L'alteració motora de l'emissió correspon a l'afàsia de Broca. Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions 18 Àrea d'associació parieto-temporo-occipital (PTO) L'àrea d'associació parieto-temporo-occipital (PTO) se situa en la confluència d'aquests tres lòbuls.

Integra els sistemes sensorials visual, auditiu i somatosensorial procedents de les àrees primàries i secundàries, coordinant la informació abans de transmetre-la cap a altres estructures. Aquesta cruïlla cortical sustenta funcions cognitives superiors com la percepció espacial, l'atenció dirigida, la integració visuomotora i la relació de dades sensorials amb conceptes verbals i mnèsics. Les lesions a la regió PTO causen fallades d'organització sensorial, prosopagnòsia i alteracions de l'esquema corporal com l'hemiasomatognòsia (vegeu «Lòbul parietal: integració somatosensorial, cognició espacial i síndromes clíniques»). COMPROVA-HO 33 Quina funció integradora principal té la regió PTO?

Àrea d'associació límbica i síndrome de Klüver-Bucy L'àrea d'associació límbica connecta la informació sensorial amb la memòria i les experiències afectives. Participa activament en la motivació, el control de la conducta social, l'aprenentatge emocional i la regulació de la conducta sexual. La lesió bitemporal d'aquestes estructures origina alteracions greus descrites clàssicament en models animals i observades també en patologia humana: DEFINICIÓ La síndrome de Klüver-Bucy és un conjunt de símptomes neuroconductuals provocat per dany temporal bilateral que cursa amb canvis emocionals marcats, hiperoralitat i hipersexualitat.

Aquesta alteració va ser documentada el 1939 en macacos sotmesos a lobectomies temporals bilaterals. En pacients humans amb dany bitemporal (com seqüeles d'encefalitis herpètica), el quadre es manifesta amb símptomes coincidents: Hiperoralitat: tendència compulsiva a examinar qualsevol objecte col·locant-lo a la boca i presència de bulímia. Alteracions de la conducta sexual: increment desinhibit de la libido i conductes masturbatòries inadequades. Canvis en l'afectivitat i personalitat: pèrdua de respostes habituals de por, aplanament afectiu i alteracions motivacionals.

Agnòsia visual i prosopagnòsia L'agnòsia visual és la incapacitat per reconèixer estímuls visuals prèviament apresos, sense que existeixi un defecte sensorial visual primari ni un deteriorament intel·lectual generalitzat. El pacient descriu les característiques físiques de l'objecte (forma, mida), però és incapaç d'identificar què és o quina funció té. Si el mateix objecte es presenta mitjançant una altra modalitat, com el tacte o l'oïda, el reconeixement es produeix de manera immediata.

Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions 19 La prosopagnòsia representa una forma específica d'agnòsia associada a alteracions de la via temporoccipital: DEFINICIÓ La prosopagnòsia és la incapacitat selectiva de reconèixer cares familiars conservant la identificació de la persona mitjançant altres claus com la veu o el moviment corporal. Els subjectes amb prosopagnòsia mantenen intacta la facultat de distingir trets bàsics: identifiquen si es tracta d'un rostre humà o d'un primat, i reconeixen el gènere (femení o masculí) i el rang d'edat (infant o adult). No obstant això, pateixen una dissociació estructural entre la imatge percebuda i la memòria semàntica personal.

En estadis o lesions especialment greus, els pacients perden la capacitat de reconèixer la seva pròpia cara reflectida en un mirall. COMPROVA-HO 34 Com es pot confirmar clínicament que un pacient presenta prosopagnòsia i no pas una pèrdua global de memòria sobre un familiar? IDEES CLAU L'àrea auditiva primària aporta consciència conscient del so, mentre que l'àrea secundària selecciona i reconeix patrons acústics complexos. L'àrea de Wernicke a la circumvolució temporal superior esquerra descodifica el llenguatge auditivament. L'afàsia de Wernicke produeix parla fluida però mancada de sentit per abundància de parafàsies fonèmiques i semàntiques, juntament amb una greu incomprensió verbal.

La regió associativa parieto-temporo-occipital (PTO) integra les modalitats auditiva, visual i somatosensorial per coordinar l'espai i el llenguatge. La síndrome de Klüver-Bucy sorgeix de lesions bilaterals del lòbul temporal i cursa amb hipersexualitat, hiperoralitat i alteracions afectives. La prosopagnòsia impedeix identificar rostres coneguts per via visual malgrat reconèixer-los perfectament per la veu. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 35. En què es diferencia el patró lingüístic de l'afàsia de Wernicke del de l'afàsia de Broca? 36. Quines manifestacions clíniques caracteritzen la síndrome de Klüver-Bucy en humans? 37.

Quines capacitats de discriminació facial conserva una persona afectada de prosopagnòsia? Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions 20 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 38. Quina àrea s'encarrega primordialment de la descodificació auditiva del llenguatge a l'hemisferi esquerre? 39. Com és el patró expressiu típic d'un pacient amb afàsia de Wernicke? 40. Quina tríada simptomàtica defineix la síndrome de Klüver-Bucy per dany temporal bilateral? 41. Què caracteritza la prosopagnòsia en relació amb la identitat dels familiars?

5 Sistemes de memòria i síndromes amnèsiques del lòbul temporal medial EN ACABAR SABRÀS Distingir les funcions mnèsiques dels lòbuls temporals medials segons la lateralització hemisfèrica Classificar els tipus de memòria i diferenciar l'amnèsia anterògrada de la retrògrada Descriure la fisiopatologia i símptomes de la síndrome de Wernicke-Korsakoff i l'encefalitis herpètica PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 42 Per què un pacient amnèsic que no recorda el metge que el visita pot continuar aprenent a anar en bicicleta sense cap problema?

Àrea somatosensorial primària a) Àrea de Wernicke b) Còrtex orbitofrontal c) Àrea de Broca d) Mutisme complet amb comprensió conservada a) Articulació telegràfica sense substantius b) Parla fluida amb parafàsies incomprensibles c) Parla no fluida amb agramatisme d) Amnèsia pura, ceguesa cortical i tremors a) Acalcúlia, agnòsia digital i desorientació b) Hiperoralitat, hipersexualitat i canvis emocionals c) Paraplegia, afàsia motora i anòmia d) Reconeixement facial només de fotografies antigues a) Reconeixement facial preservat però anòmia de noms b) Incapacitat absoluta de reconèixer per qualsevol sentit c) Dèficit visual facial compensat per la veu d) Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions 21 Neuroanatomia del lòbul temporal medial i especialització hemisfèrica El lòbul temporal medial constitueix la peça clau per a la consolidació mnèsica i l'adquisició de nous aprenentatges.

Aquesta regió està integrada per la formació hipocampal (l'hipocamp) i per diverses àrees corticals adjacents: l'escorça perirrinal, l'escorça entorrinal i l'escorça parahipocampal. Aquestes estructures mantenen àmplies connexions recíproques amb l'escorça cerebral, permetent vincular les experiències sensorials amb els processos d'emmagatzematge durador. A més, el sistema d'aprenentatge del lòbul temporal medial presenta una clara lateralització funcional segons la naturalesa del contingut que es processa: Hemisferi esquerre: s'especialitza en l'aprenentatge i la retenció de material de tipus verbal (paraules, relats, textos).

Lesió en aquesta regió genera incompetència o dificultats greus per memoritzar informació lingüística. Hemisferi dret: és responsable de la memòria per a informació visual i no verbal (imatges, cares, patrons espacials). El dany dret compromet selectivament aquestes capacitats perceptivo-visuals. El teixit mnèsic és extraordinàriament fràgil davant agressions cerebrals i la seva rehabilitació sol ser altament complexa. COMPROVA-HO 43 Si un pacient pateix un ictus que destrueix exclusivament l'escorça temporal medial esquerra, quin tipus de contingut mnèsic tindrà dificultats per retenir?

Processos bàsics i taxonomia dels sistemes de memòria La memòria es defineix com la capacitat del sistema nerviós per assequiblement assimilar, retenir i recuperar la informació. Des del punt de vista funcional, opera a través de tres fases successives: La memòria es pot classificar segons múltiples dimensions: la durada temporal (curt termini vs. llarg termini), la modalitat sensorial (verbal, visual) o el grau de control conscient durant el record (explícita vs. implícita). Codificació: estadi inicial en què la informació sensorial és assimilada i processada per ser registrada pel cervell.

1 Emmagatzemament: fase de manteniment o retenció estable de les dades mitjançant la consolidació temporal o permanent. 2 Recuperació o record: procés d'accés a les representacions emmagatzemades quan es requereix la informació, que pot adoptar formes de record lliure o de simple reconeixement. 3 Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions 22 ESQUEMA Taxonomia dels sistemes de memòria La distinció principal en la memòria a llarg termini rau en la participació de la consciència: Memòria implícita: opera de forma no conscient i s'expressa a través de l'execució d'una tasca fruit de l'experiència prèvia, sense que calgui evocar voluntàriament el record.

Un exemple típic és l'habilitat motora d'anar en bicicleta. Memòria explícita (o declarativa): consisteix en la recuperació intencionada i conscient de fets i vivències. Dins d'aquesta es distingeixen dos subtipus principals: Memòria semàntica: magatzem general de significats, fets culturals, conceptes i coneixements del món (com saber l'adreça del domicili o els noms de presidents històrics) sense vincle temporal específic. Memòria episòdica: registra fets i esdeveniments autobiogràfics vinculats a coordenades d'espai i temps concrets, associada a activitats diàries i càrrega emocional.

COMPROVA-HO 44 Quina és la diferència funcional bàsica entre recordar la definició d'un concepte i anar en bicicleta?

Dimensió temporal de l'amnèsia: anterògrada i retrògrada Quan es produeix una alteració clínica del processament mnèsic, la semiologia es categoritza en relació amb el moment cronològic de la lesió o inici de la malaltia: Sistemes de memòria Classificació general Memòria implícita No conscient, execució procedimental Memòria explícita Evocació conscient i declarativa Memòria episòdica Esdeveniments autobiogràfics personals Memòria semàntica Conceptes, significats i fets Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions 23 Tipus d'amnèsia Definició funcional Manifestació típica Amnèsia anterògrada Incapacitat d'aprendre i consolidar nova informació a partir de l'esdeveniment lesiu.

El subjecte oblida de seguida les converses o vivències recents; no reté res del que succeeix en el present. Amnèsia retrògrada Dificultat o pèrdua per evocar esdeveniments previs a la instauració del dany cerebral. Afectació dels records biogràfics o fets consolidats mesos, dies o hores abans de la patologia. ERROR FREQÜENT Confondre l'amnèsia anterògrada amb la retrògrada. L'amnèsia anterògrada mira cap al futur: bloqueja la capacitat de formar nous records a partir de la lesió. L'amnèsia retrògrada mira cap al passat: impedeix accedir a informació que ja s'havia consolidat prèviament. Molts pacients mostren patrons combinats, però tenen mecanismes neuroanatòmics diferents.

Síndrome de Wernicke-Korsakoff La síndrome de Wernicke-Korsakoff constitueix un quadre clàssic d'amnèsia diencefàlica. S'origina per una manca greu de nutrients, en concret pel dèficit de tiamina (vitamina B1), associat habitualment a l'alcoholisme crònic, i sol afectar principalment homes de més de cinquanta anys. Les lesions neuropatològiques s'ubiquen en estructures diencefàliques clau: els cossos mamil·lars de l'hipotàlem i el nucli dorsomedial del tàlem. L'evolució clínica transcorre en dues etapes: Fase aguda: es presenta amb desorientació temporal, acompanyada d'alteracions motores i signes neurològics que remeten progressivament.

El pacient mostra dèficits amnèsics d'hores o dies precedents. Fase crònica: estableix el trastorn mnèsic permanent, caracteritzat per amnèsia anterògrada severa (greu incompetència per adquirir nous continguts) i un component retrògrad que pot abastar mesos o anys passats. Un símptoma clínic cardinal de la síndrome és la confabulació: DEFINICIÓ La confabulació és la producció o falsificació de records per omplir els buits que deixa l'amnèsia. El subjecte empra dades fictícies, fortament condicionades per l'ambient o les preguntes de l'interlocutor, elaborades de manera completament involuntària i sense cap intenció conscient d'enganyar.

Amnèsia per encefalitis herpètica L'encefalitis per herpes simple és una infecció del sistema nerviós central que mostra una predilecció anatòmica (tropisme) específica pel lòbul temporal medial, amb afectació tant unilateral com bilateral. Si no s'instaura un tractament immediat, pot progressar ràpidament cap a un desenllaç fatal. Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions 24 Les seqüeles neurocognitives són devastadores i progressen en absència d'intervenció terapèutica ràpida: Dèficit mnèsic profund: combinació d'amnèsia anterògrada massiva (impossibilitat d'adquirir nous aprenentatges) i amnèsia retrògrada severa (pèrdua d'informació autobiogràfica i antiga).

Anòmia: dificultat manifesta per recordar i evocar les paraules adequades, atribuïble a la lesió del pol temporal anterior. Alteracions conductuals i emocionals: canvis marcats per la propagació inflamatòria a altres àrees del sistema límbic (per a les manifestacions clíniques com la síndrome de Klüver-Bucy associades a dany temporal bilateral, vegeu «Lòbul temporal: anatomia funcional, audició, llenguatge i emoció»). COMPROVA-HO 45 Quin mecanisme caracteritza la confabulació en el pacient amb síndrome de Wernicke- Korsakoff? IDEES CLAU El lòbul temporal medial (hipocamp i còrtexs entorrinal, perirrinal i parahipocampal) és el substrat biològic de la consolidació mnèsica.

L'hemisferi esquerre temporal medial s'encarrega de la memòria verbal, mentre que el dret reté informació visual. La memòria explícita requereix evocació conscient (dividida en semàntica i episòdica), a diferència de la memòria implícita, que és automàtica. La síndrome de Wernicke-Korsakoff és una amnèsia diencefàlica lligada a la carència de tiamina, caracteritzada per confabulació i fases aguda i crònica. L'encefalitis herpètica ataca selectivament el lòbul temporal medial, causant amnèsia bilateral greu i anòmia per dany al pol anterior. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 46. En què es diferencia la memòria episòdica de la memòria semàntica dins del sistema explícit? 47.

Quines estructures cerebrals es lesionen en la síndrome de Wernicke-Korsakoff? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 48. Una lesió al lòbul temporal medial dret afectarà principalment: La memòria procedimental motora a) La memòria per a patrons visuals b) L'adquisició de vocabulari c) La comprensió sintàctica d) Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions 25 49. Com es defineix la confabulació? 50. Quina carència nutricional desencadena la síndrome de Wernicke-Korsakoff? 51.

La dificultat per evocar paraules adequades en l'encefalitis herpètica s'associa a la lesió de: 6 Lòbul parietal: integració somatosensorial, cognició espacial i síndromes clíniques EN ACABAR SABRÀS Identificar les àrees de Brodmann del lòbul parietal i les seves funcions sensoriomotrius Explicar les bases parietals de l'esquema corporal, el càlcul i la lectoescriptura Distingir les alteracions produïdes per lesions parietals primàries, secundàries i associatives Diferenciar les síndromes clíniques del parietal esquerre de les del parietal dret PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 52 Com pot una lesió cerebral impedir que una persona utilitzi un obridor d'ampolles si conserva intacta tota la força muscular del braç?

El lòbul parietal s'ubica darrere del solc central i s'estén fins al límit amb el lòbul occipital. Constitueix una cruïlla neuroanatòmica fonamental per unificar les sensacions corporals, coordinar l'espai i sustentar el raonament simbòlic.

Pèrdua de paraules per dany anterior a) Incapacitat per reconèixer objectes familiars b) Omplir buits mnèsics amb dades inventades c) Fingiment conscient per obtenir beneficis d) Manca de tiamina a) Dèficit d'àcid fòlic b) Deficiència de ferro c) Manca de vitamina C d) Girus angular a) Pol temporal anterior b) Cossos mamil·lars c) Escorça motora primària d) Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions 26 ESQUEMA Organització funcional i patologia del lòbul parietal Bases neuroanatòmiques del lòbul parietal L'organització funcional d'aquesta regió segueix un gradient de complexitat creixent, des de la recepció bàsica d'estímuls fins a la integració motriu i multimodal: Àrea somatosensorial primària (àrees 3, 1 i 2 de Brodmann): rep directament les aferències somestèsiques del cos (tacte, pressió, temperatura, dolor o nocicepció, i propiocepció provinent de músculs i articulacions).

L'extensió cortical assignada a cada zona corporal depèn directament de la seva densitat de receptors i sensibilitat funcional. Àrea secundària (àrea 40 de Brodmann): transmet i processa components detallats de les aferències sensitives, sent clau en la presa de consciència sensorial i en la construcció de l'esquema corporal. Àrea associativa sensorial posterior (àrees 5 i 7 de Brodmann): unifica la informació visual i somatosensorial per bastir un sistema de referència espacial. Aquesta representació permet programar activitats motrius com ara guiar el braç cap a un estímul visual i manipular objectes amb precisió.

COMPROVA-HO 53 Quina diferència funcional existeix entre les àrees 3-1-2 i les àrees 5-7 de Brodmann respecte a l'acció motriu?

Funcions cognitives principals El lòbul parietal allotja grans àrees d'associació supramodal que sustenten tres grans processos cognitius: Escorça primària Àrees 3, 1 i 2: somestèsia bàsica Escorça secundària Àrea 40: esquema corporal i destresa Escorça posterior Àrees 5 i 7: guia visual del moviment Associació esquerra Càlcul, lectoescriptura i apràxies Associació dreta Orientació espacial i hemiasomatognòsia Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions 27 DEFINICIÓ L'esquema corporal és la representació neural conscient i unificada de la posició, límits espacials i relacions mecàniques de les diferents parts del propi cos en temps real.

COMPROVA-HO 54 Per què una disfunció parietal pot alterar la lectoescriptura sense que el subjecte presenti afàsia? Patologia parietal primària i secundària Segons la jerarquia del teixit lesionat, els dèficits es divideixen en disfuncions sensitives bàsiques o alteracions d'integració d'ordre superior: Nivell Lesional Símptomes Clínics Manifestació Funcional Còrtex somatosensorial primari Alteració de la somestèsia Pèrdua del tacte cutani i propiocepció; incapacitat per localitzar estímuls tèrmics o dolorosos. Còrtex somatosensorial secundari Agnòsia tàctil Incapacitat per reconèixer objectes exclusivament mitjançant la palpació.

Còrtex somatosensorial secundari Atàxia parietal i dèficit fi Falta de precisió en el moviment voluntari i pèrdua de destresa manual fina (retallar, pintar, escriure). Còrtex somatosensorial secundari Hemiparèsia parietal Disminució motriu d'un hemicòs per dèficit d'integració sensoriomotriu. ERROR FREQÜENT Confondre l'atàxia parietal amb una paràlisi perifèrica o un dany primari de la força muscular: l'atàxia parietal sorgeix de la fallida en la precisió i integració de la retroalimentació sensorial cap al moviment, no pas de la destrucció de les vies motores descendents.

Integració sensorial i esquema corporal: sintetitza senyals somatoestèsics externs i interns (tensió muscular, posició articular). Permet reconèixer en temps real la postura i la ubicació del cos en relació amb l'entorn. Aquesta confluència sensorial és també el fonament per generar conceptes abstractes a partir de múltiples modalitats. 1 Processament numèric i càlcul: la capacitat de manipular quantitats i desenvolupar el raonament aritmètic emergeix de l'anàlisi perceptiva prèvia. El cervell tradueix dades sensorials en una seqüència estructurada d'unitats abstractes per operar matemàticament.

2 Llenguatge simbòlic i lectoescriptura: transforma representacions físiques en símbols arbitraris dotats de significat comunicatiu. Permet descodificar i produir el codi escrit al marge dels centres del llenguatge oral primari. 3 Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions 28 Disfuncions associatives segons la lateralització hemisfèrica Les àrees d'associació parietals inferiors i supramodals presenten una especialització funcional asimètrica molt acusada.

Hemisferi esquerre: alteracions simbòliques i pràxiques El parietal esquerre gestiona elements analítics, alfabètics i seqüencials: Trastorns de lectoescriptura: alèxia (fallida en la lectura) i agrafia (incapacitat per a l'escriptura), la qual pot ser apràxica (pèrdua del programa motor gràfic per traçar lletres) o psicolingüística (intercanvi erroni de grafemes). Acalcúlia: dificultat per resoldre problemes numèrics i operacions aritmètiques mentals elementals. Agnòsia digital: incapacitat de reconèixer, assenyalar o anomenar quin dit de la mà ha estat tocat. Desorientació dreta-esquerra: pèrdua de la noció d'aquestes coordenades corporals i espacials.

Apràxies: dèficit motor voluntari en absència de paràlisi motriu bàsica: Apràxia visuoconstructiva: impossibilitat d'acoblar, dibuixar o construir peces imitant un patró. Apràxia ideomotora: incapacitat per imitar gestos o executar actes motors apresos a la petició o ordre verbal. Apràxia ideatòria: alteració en la planificació conceptual i execució de seqüències motores complexes que requereixen l'ús encadenat d'eines o estris de la vida quotidiana.

Hemisferi dret: alteracions espacials i de l'hemicòs El parietal dret estructura l'espai extrapersonal i la percepció corporal global: Alèxia i agrafia visuoespacial: alteració del text lligada a la mala distribució o desorientació espacial sobre el paper. Apràxia visuoespacial: alteracions d'ordre espacial en paraules i figures. Desorientació topogràfica: pèrdua de la capacitat per orientar-se o recordar rutes i trajectes coneguts. Hemiasomatognòsia (associada a àrees d'associació parieto-temporo-occipitals): manca de reconeixement, ignorància o desconeixement d'una meitat del propi cos.

Per a les alteracions auditives o de memòria d'aquestes confluències, vegeu «Lòbul temporal: anatomia funcional, audició, llenguatge i emoció» i «Sistemes de memòria i síndromes amnèsiques del lòbul temporal medial». COMPROVA-HO 55 En què es diferencien clínicament l'apràxia ideomotora i l'apràxia ideatòria davant l'ús d'objectes? Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions 29 IDEES CLAU L'àrea somatosensorial primària (3, 1, 2 de Brodmann) rep modalitats com tacte, propiocepció, dolor i temperatura. Les àrees associatives 5 i 7 integren senyals visuals i somatosensorials per programar moviments de guiatge i manipulació.

El lòbul parietal converteix informació sensorial directa en sistemes simbòlics abstractes com el càlcul matemàtic i la lectoescriptura. L'hemisferi esquerre acull funcions analítiques com la manipulació numèrica (acalcúlia), reconeixement digital i programació pràxica (apràxies ideomotora i ideatòria). L'hemisferi dret coordina les relacions espacials de l'entorn (desorientació topogràfica) i la representació conscient del cos (hemiasomatognòsia). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 56. Com es distingeix una agrafia apràxica d'una agrafia psicolingüística en una lesió parietal esquerra? 57. Quins símptomes clínics provoquen les lesions somatosensorials secundàries parietals sobre la funció manual?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 58. Quina àrea de Brodmann desenvolupa l'esquema corporal i transmet detalls sensitius? 59. Quin dèficit es manifesta en l'apràxia ideatòria? 60. La falta de reconeixement d'una part del propi cos s'anomena: 61. Quina alteració s'associa a la lesió del parietal esquerre?

Àrees 1 i 2 a) Àrea 40 de Brodmann b) Àrea 3 de Brodmann c) Àrea 7 de Brodmann d) Incapacitat de traçar lletres a) Impossibilitat d'imitar un sol gest b) Fracàs en seqüenciar accions complexes c) Pèrdua de reconeixement dels dits d) Desorientació topogràfica a) Hemiasomatognòsia b) Atàxia parietal c) Agnòsia digital d) Hemiasomatognòsia a) Alèxia i agrafia visuoespacial b) Acalcúlia c) Desorientació topogràfica d) Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions 30 7 Resum per repassar Lòbul frontal i subdivisions prefrontals Concepte Definició i funció clau Escorça prefrontal (J.M. Fuster) Estructura responsable d'organitzar temporalment les accions orientades a metes i objectius.

Escorça dorsolateral Selecciona estratègies òptimes, media estímuls simultanis i sustenta la memòria de treball i la flexibilitat cognitiva (WCST). Escorça orbitofrontal Control inhibidor sobre impulsos instintius, soroll somatosensorial i hàbits motors apresos; modulació emocional. Escorça cingulada anterior Connectada al sistema límbic; activa la motivació per a l'acció, la conducta exploratòria i la iniciativa atencional. Memòria de treball Magatzem dinàmic de capacitat limitada que manté i manipula informació de forma activa per resoldre tasques.

Patologia frontal i síndromes clíniques Concepte o patologia Trets clínics principals Síndrome dorsolateral Dèficits de planificació, inflexibilitat cognitiva, fallades de categorització i pèrdua de memòria de treball. Síndrome orbital (Phineas Gage) Desinhibició, impulsivitat, trencament de convencions socials i fracàs a la Iowa Gambling Task. Síndrome cingulada Apatia severa, mutisme acinètic, manca d'iniciativa i veu monòtona. Pseudopsicopatia vs. Pseudodepressió Descrites per Blumer i Benson: orbital bilateral (conducta desinhibida i antisocial) vs. cingulada (apatia i pèrdua d'impulsos).

Afàsia de Broca Lesió frontal esquerra; parla no fluida (0-4 paraules), lenta i sense modulació melòdica, amb comprensió conservada. Utilització i imitació Signes per dany prefrontal bilateral: ús compulsiu d'objectes presents, ecolàlia (repetir paraules) i ecopràxia (imitar gestos). Lòbul temporal, llenguatge i sistemes de memòria Concepte o alteració Descripció essencial Còrtex auditiu primari vs. secundari El primari aporta consciència del so; el secundari (temporal superior) selecciona i reconeix sons i paraules. Neurociència cognitiva i neuropsicologia: lòbuls i funcions 31 Concepte o alteració Descripció essencial Afàsia de Wernicke Lesió temporal superior…