Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Posicions i Moviments

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ANATOMIA I Grau en Fisioteràpia Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts d'Anatomia 1 (UdG): plans i eixos corporals, posicions del pacient, anatomia de superfície, quadrants abdominals i classificació del rang articular.

APREN.AI Índex 1 Bases de l'anatomia, plans i posicions corporals Conceptes de salut, malaltia i anatomia La posició anatòmica estàndard i eixos de referència Posicions corporals del pacient i orientacions anatòmiques 2 Mètodes d'estudi de l'anatomia, sistemes corporals i relleus palpables Aproximacions metodològiques a l'anatomia Organització dels sistemes corporals Divisions topogràfiques de l'abdomen i punts ossis palpables 3 Cinètica articular: rang de moviment i tipologies de desplaçament El rang articular de moviment (RAM) Moviments angulars Moviments circulars i rotacionals Moviments articulars especials 4 Resum per repassar Plans, eixos i posicions anatòmiques Aproximacions a l'anatomia i organització corporal Rang articular i cinètica de moviment Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Posicions i Moviments 1 1 Bases de l'anatomia, plans i posicions corporals EN ACABAR SABRÀS Definir els criteris posturals de la posició anatòmica de referència. Distingir els plans i eixos corporals associats a cada tipus de moviment. Identificar les indicacions assistencials de les diferents postures de decúbit. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què cal una postura estàndard com tenir els palmells mirant endavant per estudiar el cos humà?

Conceptes de salut, malaltia i anatomia La salut és una condició humana que integra dimensions físiques, psicològiques i socials en un continu entre pols positius i negatius. La capacitat d'adaptació de la persona al seu entorn determina l'estat de salut: a major adaptabilitat, més salut s'experimenta. La vessant positiva es relaciona amb el gaudi vital i l'ajust als canvis. En canvi, la dimensió negativa implica un allunyament del benestar que incrementa la vulnerabilitat a la malaltia o a la mort prematura. Cal distingir aquest concepte de la qualitat de vida (QdV), la qual correspon a la percepció individual subjectiva condicionada pel marc sociocultural, objectius i expectatives propis.

Quan succeeix una malaltia, aquesta actua com una agressió directa que altera la qualitat de vida relacionada amb la salut (QdVRS). La cobertura universal de salut pretén garantir serveis essencials mitjançant l'equitat en la promoció, prevenció, tractament, pal·liació i rehabilitació, assegurant prestacions assequibles i basades en evidència clínica. L'anatomia és la disciplina científica dedicada a l'estudi de l'estructura, forma i relacions de les parts del cos humà, dividint l'organisme en aparells i sistemes integrats. COMPROVA-HO 2 Quina diferència principal existeix entre salut i qualitat de vida?

La posició anatòmica estàndard i eixos de referència Per descriure qualsevol estructura sense ambigüitats s'empra la posició anatòmica estàndard: individu bípede dret, mirada a l'infinit seguint el pla de Frankfurt, extremitats superiors als costats amb els avantbraços supinats (palmes mirant endavant) i peus lleugerament separats. A partir d'aquesta referència s'estableix la línia medial, eix que parteix el cos en hemicòs dret i esquerre. Els tres plans principals determinen la divisió espacial: Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Posicions i Moviments 2 Esquema dels tres plans corporals principals: sagital, frontal i transversal.

Pla anatòmic Eixos continguts Eix de moviment associat Moviments permesos Divisió orgànica resultant Sagital Sagital i longitudinal Transversal Flexió i extensió Hemicosos dret i esquerre Frontal o coronal Longitudinal i transversal Sagital Abducció i adducció Meitats anterior (ventral) i posterior (dorsal) Transversal o axial Transversal i sagital Longitudinal Rotacions, pronació i supinació Meitats superior (cranial) i inferior (caudal) La simetria originada pel pla sagital és especular o bilateral: malgrat mostrar proporcions equilibrades entre costats, les meitats no són superposables.

ERROR FREQÜENT És habitual confondre els plans de moviment amb els eixos al voltant dels quals es produeix el gir. Un moviment executat sobre el pla sagital (com la flexió) rota estrictament al voltant d'un eix transversal perpendicular a ell, mai sobre l'eix sagital. Posicions corporals del pacient i orientacions anatòmiques En l'entorn assistencial, el pacient pot disposar-se en posicions pures o especials segons les necessitats diagnòstiques o terapèutiques: Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Posicions i Moviments 3 Decúbit supí: cos estirat recolzat sobre l'esquena, extremitats inferiors alineades i braços enganxats al tronc.

S'utilitza en exploracions de tòrax i abdomen o postoperatoris. Decúbit pron: recolzament ventral sobre l'abdomen amb el cap girat cap a un costat, útil en cirurgies de l'esquena i cures de la regió dorsal. Decúbit lateral (dret o esquerre): pacient descansant sobre un costat corporal, amb esquena recta alineada amb el cap, emprat en massatges, higiene, fisioteràpia respiratòria i procediments renals. Trendelenburg: pacient en decúbit supí amb el cap i el tronc inclinats en un nivell inferior a les cames (inclinació propera a 45°). Indicat en xoc hipovolèmic, hipotensió i procediments quirúrgics pelvians.

Morestin (o anti-Trendelenburg): inclinació oposada a la de Trendelenburg, amb el cap més elevat que les cames. Indicada en reflux gàstric o problemes de reg sanguini d'extremitats inferiors. Fowler: pacient en postura semi-asseguda amb el tronc incorporat a 45° i els genolls semiflexionats. Facilita la respiració en cardiopaties, l'alimentació i l'exploració de cap i coll. Sims: posició intermèdia entre el decúbit pron i el lateral. Funciona com a postura de seguretat en pacients inconscients i per a l'administració d'ènemes. Dibuix de la posició en decúbit supí d'un pacient al llit. Dibuix del decúbit pron amb recolzament anterior de l'abdomen.

Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Posicions i Moviments 4 Dibuix de pacient col·locat en decúbit lateral recolzat al costat. Dibuix de la posició de Trendelenburg amb peus elevats. Dibuix de posició de Fowler semi-asseguda a 45 graus. Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Posicions i Moviments 5 Dibuix de la posició de Sims per a seguretat o ènemes. Dibuix de la posició Morestin amb inclinació cefàlica elevada.

Per definir la localització relativa s'usen parelles de termes oposats: cranial/cefàlic cap al cap i caudal cap als peus; ventral/anterior cap al davant i dorsal/posterior cap enrere; medial (intern) proper a la línia mitjana i lateral (extern) allunyat d'aquesta; proximal proper a la rel d'un membre i distal més allunyat; central/profund cap a l'interior i perifèric/superficial cap a fora; a més de palmar/plantar respecte al dors de mà o peu, tibial/peroneal i cubital/radial. COMPROVA-HO 3 En quina posició s'ha de col·locar un pacient amb xoc hipovolèmic i en quina un amb reflux gastroesofàgic greu?

Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Posicions i Moviments 6 ESQUEMA Plans de delimitació anatòmica IDEES CLAU La salut és un estat dinàmic biopsicosocial que s'estén entre la capacitat d'adaptació positiva i la pèrdua de benestar. La posició anatòmica de referència requereix bipedestació, mirada frontal i palmells de les mans orientats cap endavant. Els tres eixos de moviment perpendiculars als plans són el transversal (pla sagital), sagital (pla frontal) i longitudinal (pla axial). Les posicions especials de decúbit com Trendelenburg, Fowler o Sims responen a indicacions clíniques i hemodinàmiques precises. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4.

Quins moviments articulars s'efectuen en el pla sagital i quin eix fan servir com a pivot? 5. Quin avantatge clínic té la posició de Fowler respecte al decúbit supí pla? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quin pla divideix el cos en una secció ventral anterior i una altra dorsal posterior? 7. Quin terme oposat descriu una estructura allunyada del centre o punt d'origen d'una extremitat?

Pla sagital Divideix en meitat dreta i esquerra Pla frontal Separa sectors anterior i posterior Pla transversal Fragmenta en nivells superior i inferior Pla horitzontal a) Pla transversal b) Pla frontal o coronal c) Pla mediosagital d) Proximal a) Distal b) Medial c) Parietal d) Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Posicions i Moviments 7 8. Com es denomina la posició amb el cap a un nivell inferior respecte a les extremitats inferiors? 9. Quina posició és recomanada per a pacients que han perdut la consciència com a mesura de seguretat? 2 Mètodes d'estudi de l'anatomia, sistemes corporals i relleus palpables EN ACABAR SABRÀS Classificar els mètodes d'estudi de l'anatomia humana.

Dividir topogràficament la regió abdominal en nou quadrants. Localitzar els principals punts ossis palpables utilitzats en la pràctica assistencial. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Com podem determinar la posició exacta d'una articulació profunda si està tapada per gruixos paquets musculars? Aproximacions metodològiques a l'anatomia L'estudi de les estructures orgàniques s'estructura en diferents branques segons el seu enfocament metodològic: Anatomia regional o topogràfica: estudia les regions corporals i les relacions espacials que estableixen les estructures entre si.

Es recolza fortament en l'anatomia de superfície, que projecta òrgans interns sota la pell mitjançant inspecció i palpació clínica. Anatomia sistèmica o descriptiva: analitza el cos humà organitzat en aparells i sistemes funcionals complets. Anatomia clínica o aplicada: vincula els coneixements anatòmics amb el diagnòstic mèdic, la semiologia i els tractaments (p. ex., radiologia o anatomia quirúrgica). Anatomia comparada: confrontar analogies i diferències estructurals entre diverses espècies animals. Anatomia macroscòpica i microscòpica: la macroscòpica avalua elements visibles a ull nu; la microscòpica aborda teixits i cèl·lules mitjançant microscòpia relacionant cèl·lula, matriu i funció.

Anatomia patològica: examina alteracions morfològiques que les malalties causen a escala macroscòpica, tissular i molecular. Sims a) Fowler b) Trendelenburg c) Morestin d) Fowler alta a) Decúbit pron pur b) Anti-Trendelenburg c) Posició de Sims d) Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Posicions i Moviments 8 COMPROVA-HO 11 Quina branca de l'anatomia s'utilitza primordialment quan un professional realitza un examen físic sobre la pell?

Organització dels sistemes corporals L'anatomia sistèmica agrupa els òrgans en diverses categories funcionals bàsiques: Categoria funcional Sistema orgànic Components principals Funcions destacades Suport i moviment Tegumentari Pell Barrera de protecció, regulació de temperatura i sensibilitat Esquelètic Ossos i lligaments Sosteniment mecànic, protecció visceral, dipòsit de calci i greix, hematopoesi Muscular Músculs i tendons Capacitat motriu, postura corporal i producció de calor metabòlica Comunicació i integració Nerviós Encèfal i medul·la espinal Coordinació ràpida de funcions, memòria, sensibilitat i respostes Endocrí Glàndules endocrines Regulació química continuada de l'organisme Manteniment metabòlic Cardiovascular Cor, artèries, venes i capil·lars Transport i intercanvi de sang, nutrients i gasos Limfàtic Vasos i ganglis limfàtics Retorn de líquids, defensa immunitària i absorció de lípids Respiratori Pulmons, tràquea, arbre bronquial, laringe, cavitat nasal Intercanvi gasós entre aire i sang Digestiu i urinari Tub digestiu, fetge, pàncrees / Ronyons, urèters, bufeta, uretra Digestió, absorció de nutrients i excreció d'escòries hidrosolubles Continuïtat vital Reproductor Gònades i òrgans copuladors (masculins o femenins) Producció de gàmetes, hormones i perpetuació genètica Divisions topogràfiques de l'abdomen i punts ossis palpables Per localitzar òrgans interns, la paret abdominopelviana es fragmenta clínicament en nou regions mitjançant dues línies verticals (medioclaviculars) i dues horitzontals (subcostal i intertubercular): Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Posicions i Moviments 9 Esquema dels nou quadrants abdominals delimitats a la paret anterior.

Nivell transversal Lateral dret Zona medial Lateral esquerre Superior Hipocondri dret Epigastri Hipocondri esquerre Mitjà Flanc dret Regió umbilical (mesogastri) Flanc esquerre Inferior Fossa ilíaca dreta Hipogastri Fossa ilíaca esquerra Els punts ossis palpables permeten determinar de forma indirecta la posició d'articulacions profundes que no són accessibles directament. En el cap i tronc sobresurten l'arc zigomàtic, l'angle de la mandíbula, la clavícula, l'estèrnum (manubri i apòfisi xifoide), la cresta ilíaca i l'apòfisi espinosa de la vèrtebra prominent (C7).

Als membres destaquen l'acromi, els epicòndils humerals, l'olècranon, l'apòfisi estiloides del radi i cúbit, el trocànter major, la ròtula, la tuberositat tibial i els mal·lèols medial i lateral. ERROR FREQÜENT És habitual confondre la localització dels hipocondris amb la de les fosses ilíaques. Els hipocondris se situen sota les costelles (part superior de l'abdomen), mentre que les fosses ilíaques es troben a la regió inferior, al costat de l'hipogastri. Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Posicions i Moviments 10 COMPROVA-HO 12 Quin relleu ossi serveix de referència a la part posterior del coll per identificar el trànsit cap a la columna dorsal?

ESQUEMA Branques fonamentals de l'anatomia IDEES CLAU L'anatomia regional prioritza la disposició espacial per capes, mentre que la sistèmica estudia els aparells per complet. L'anatomia de superfície permet identificar relleus i projeccions d'òrgans interns sense recórrer a mètodes invasius. L'abdomen es divideix clínicament en nou quadrants establerts per les línies medioclaviculars, subcostal i intertubercular. Els punts ossis palpables com els mal·lèols, apòfisis estiloides o acromi són fites per avaluar articulacions profundes. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. Quins tres quadrants ocupen la franja central vertical de la paret abdominal anterior? 14.

Per què són útils els punts ossis superficials en l'exploració física si el problema rau a l'articulació? Topogràfica Estudi per zones i relacions espacials Sistèmica Organització en sistemes i aparells Clínica Aplicació pràctica al diagnòstic mèdic Patològica Canvis morfològics per malaltia Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Posicions i Moviments 11 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. Quina regió abdominal se situa immediatament per sota de l'epigastri? 16. Quin òrgan ossi palpable fa de límit superior en la cara anterior del tòrax? 17. Com s'anomena la disciplina que avalua les alteracions estructurals que provoquen les malalties en teixits? 18.

Quin sistema orgànic té encomanada la funció d'hematopoesi i emmagatzematge de minerals? 3 Cinètica articular: rang de moviment i tipologies de desplaçament EN ACABAR SABRÀS Definir el rang articular de moviment (RAM) i els instruments utilitzats per a la seva valoració. Diferenciar els moviments angulars d'acostament i separació anatòmica. Identificar els moviments especials que es desenvolupen a peus, espatlles i mandíbula. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Per què cal mesurar el rang articular tant de manera activa com passiva en un pacient lesionat?

El rang articular de moviment (RAM) Les articulacions sinovials es mouen dins d'un arc de moviment (AM) o rang de moviment (ROM, de l'anglès Range of Motion), definit com l'espai recorregut pel segment mòbil d'una articulació respecte al seu segment fix. Aquesta avaluació és primordial per quantificar l'afectació d'una patologia o lesió articular. El ROM es quantifica mitjançant un instrument anomenat goniòmetre.

Mesogastri o regió umbilical a) Hipocondri dret b) Fossa ilíaca dreta c) Hipogastri d) Acromi a) Apòfisi xifoide b) Cresta ilíaca c) Clavícula d) Anatomia sistèmica a) Anatomia comparada b) Anatomia patològica c) Anatomia funcional d) Sistema muscular a) Sistema tegumentari b) Sistema esquelètic c) Sistema limfàtic d) Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Posicions i Moviments 12 L'exploració es realitza per dues vies: de manera activa, quan el subjecte efectua la mobilització amb la seva pròpia força muscular, i de manera passiva, quan l'examinador guia l'extremitat sense participació voluntària del pacient.

DEFINICIÓ El RAM fisiològic representa els graus angulars complets en què una articulació es desplaça sense patir dolor ni forçament de les estructures periarticulars. COMPROVA-HO 20 Quina eina utilitza el professional de la salut per valorar objetivament el rang articular de moviment? Moviments angulars Els moviments angulars generen una variació en l'angle format entre els ossos articulats: Flexió: disminueix l'angle entre ossos, plegant una part sobre una altra. En el colze, l'avantbraç es plega cap endavant (moviment anterior); al genoll, la cama es flexiona en sentit posterior. Extensió: augmenta l'angle entre ossos, retornant el segment a la posició anatòmica.

Se sol efectuar en sentit posterior (tret del genoll). Quan es sobrepassa el rang fisiològic s'anomena hiperextensió. Abducció: separació d'una estructura respecte al pla medial dins del pla frontal. Adducció: aproximació d'un segment cap al pla medial dins del pla frontal. Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Posicions i Moviments 13 Esquema dels moviments de flexió i extensió en tronc i extremitats. Dibuix del desplaçament d'abducció i adducció en braç i cama. Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Posicions i Moviments 14 Imatge d'adducció i abducció dels dits de la mà.

ERROR FREQÜENT Compte amb el genoll: la flexió de genoll porta la cama cap enrere (direcció posterior), mentre que la flexió a l'articulació del colze desplaça l'avantbraç cap endavant (direcció anterior). Si s'aplica el patró del membre superior al membre inferior es perdran punts a la valoració. Moviments circulars i rotacionals Provoquen el gir d'un segment al voltant del seu propi eix espacial: Rotació: consisteix en fer pivotar un os sobre el seu propi eix longitudinal. Pot ser interna o medial (quan la cara anterior gira cap endins) o externa o lateral (quan gira cap enfora).

Circumducció: seqüència dinàmica que encadena flexió, abducció, extensió i adducció, fent que l'extrem distal traci un cercle en l'espai. Supinació: gir lateral de l'avantbraç i la mà on el dors queda posterior i el palmell s'orienta anteriorment (o cap amunt). Pronació: gir medial de l'avantbraç que disposa el palmell en direcció posterior (o cap avall) i el dors anteriorment. Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Posicions i Moviments 15 Fotografies il·lustratives de la rotació medial i lateral de coll i extremitats. Seqüència del moviment de circumducció en extremitats superior i inferior. Mostra de les posicions manuals en pronació i supinació.

Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Posicions i Moviments 16 Moviments articulars especials Aquests desplaçaments singulars tenen lloc únicament en articulacions concretes: Inversió: gir medial de la planta del peu acostant-la cap al pla mig (acompanyat sovint de flexió plantar). Eversió: orientació lateral de la planta del peu allunyant-la del pla sagital mitjà (acompanyat de flexió dorsal). Protrusió: avançament anterior de la mandíbula o estructura corporal. Retracció: desplaçament posterior de la mandíbula cap a la seva posició inicial. Elevació: trasllat cap amunt o superior d'una zona (p. ex., encongir les espatlles o tancar la boca).

Depressió: descens en sentit inferior de l'estructura (relaxar espatlles o abaixar la mandíbula en obrir la boca). Demostració dels moviments d'inversió i eversió del turmell i peu. Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Posicions i Moviments 17 Fotografia dels moviments d'elevació i depressió de l'escàpula i mandíbula. COMPROVA-HO 21 Quins moviments angulars elementals es coordinen per generar una circumducció completa?

ESQUEMA Classificació dels moviments articulars Angulars Modifiquen l'angle ossi (flexió, abducció) Circulars Rotació sobre l'eix i circumducció Especials Accions pròpies com inversió o protrusió Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Posicions i Moviments 18 IDEES CLAU El rang de moviment (ROM) quantifica amb un goniòmetre l'espai angular traçat per un membre mòbil respecte a una base fixa. La flexió redueix l'angle articular mentre que l'extensió l'amplia, variant la seva direcció segons l'articulació implicada. L'abducció separa el segment de la línia medial corporal i l'adducció el reincorpora cap al centre.

La supinació orienta la cara palmar endavant i la pronació la rota en sentit posterior. Articulacions concretes executen moviments específics: eversió/inversió al peu, i protrusió/retracció a la mandíbula. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22. En què es diferencia una exploració articular activa d'una passiva? 23. Quin moviment experimenta la mandíbula en obrir la boca i quin en desplaçar-la cap endavant? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 24. Com s'anomena el moviment que allunya una extremitat de la línia mitjana en el pla frontal? 25. Quin moviment situa el palmell de la mà cap endavant en la posició anatòmica? 26.

Com es defineix el moviment que dirigeix la planta del peu cap al pla mitjà? 27. Quin aparell de mesura s'utilitza clínicament per determinar el rang articular de moviment? Abducció a) Adducció b) Extensió c) Pronació d) Retracció a) Supinació b) Pronació c) Inversió d) Abducció a) Eversió b) Depressió c) Inversió d) Espiròmetre a) Goniòmetre b) Dinamòmetre c) Esfignomanòmetre d) Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Posicions i Moviments 19 4 Resum per repassar Plans, eixos i posicions anatòmiques Concepte Què és Posició anatòmica Postura estàndard en bipedestació amb la mirada al front, peus lleugerament separats i palmells orientats endavant.

Pla sagital Pla vertical que divideix el cos en meitats dreta i esquerra; s'associa a l'eix transversal i als moviments de flexió i extensió. Pla frontal o coronal Pla que separa el cos en meitats anterior i posterior; s'articula sobre l'eix sagital per a l'abducció i l'adducció. Pla transversal o axial Pla horitzontal que divideix el cos en sectors superior i inferior; gira sobre l'eix longitudinal per a les rotacions. Decúbit supí Posició estirada sobre l'esquena de cara amunt; s'utilitza en exploracions toràciques i abdominals o postoperatoris. Decúbit pron Posició estirada sobre l'abdomen de cara avall; indicada en cirurgies i exploracions de la regió dorsal.

Posició de Trendelenburg Decúbit supí amb el cap i el tronc en un pla inferior a les cames; emprada en xoc hipovolèmic i hipotensió. Posició de Fowler Postura semi-asseguda a 45 graus que afavoreix l'expansió respiratòria, la ingesta i l'exploració de cap i coll. Posició de Sims Variant intermèdia entre decúbit pron i lateral utilitzada com a postura de seguretat en inconsciència i ènemes. Aproximacions a l'anatomia i organització corporal Concepte Què és Anatomia regional o topogràfica Estudi de l'organisme dividit per segments i regions corporals, analitzant les relacions espacials estructurals.

Anatomia de superfície Mètode clínic basat en la inspecció i palpació per projectar estructures i òrgans interns sota la pell. Anatomia sistèmica Estudi descriptiu de l'organisme organitzat per aparells i sistemes funcionals complets. Anatomia clínica o aplicada Integració pràctica dels coneixements morfològics per al diagnòstic mèdic, exploració física i tractaments. Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Posicions i Moviments 20 Concepte Què és Punts ossis palpables Relleus ossis superficials que actuen com a fites indirectes per localitzar articulacions profundes no accessibles.

Quadrants abdominals Nouv regions delimitades per les línies medioclaviculars, subcostal i intertubercular per projectar vísceres abdominals. Rang articular i cinètica de moviment Concepte Què és Rang de moviment (ROM / RAM) Espai angular traçat pel segment mòbil d'una articulació respecte al fix, mesurat clínicament amb un goniòmetre. Flexió i extensió Moviments angulars en el pla sagital que tanquen o obren l'angle entre els ossos articulats. Abducció i adducció Moviments en el pla frontal que allunyen o apropen una estructura respecte a la línia mitjana del cos. Circumducció Seqüència circular que encadena de manera successiva flexió, abducció, extensió i adducció.

Pronació i supinació Rotacions de l'avantbraç que disposen el palmell cap enrere (pronació) o cap endavant (supinació). Inversió i eversió Girs específics del peu que orienten la planta cap a la línia mitjana (inversió) o cap enfora (eversió). Protrusió i retracció Desplaçaments anteriors o posteriors en pla horitzontal propis de l'articulació mandibular. Elevació i depressió Desplaçaments en sentit superior o inferior que es produeixen a la mandíbula o a les espatlles. Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Posicions i Moviments 21 Solucions de les preguntes de repàs 1.

Perquè en pronar l'avantbraç el radi creua el cúbit, alterant les coordenades de referència anatòmica si no s'unifica la posició inicial. 2. La salut és un estat dinàmic bio-psicosocial d'adaptació a l'entorn, mentre que la qualitat de vida reflecteix la percepció subjectiva que té l'individu de la seva posició vital segons el seu context i metes. 3. En decúbit supí inclinat cap avall en Trendelenburg pel xoc hipovolèmic, i en Morestin (anti- Trendelenburg) per evitar el reflux gàstric. 4. S'hi produeixen la flexió i l'extensió, articulant-se al voltant d'un eix transversal perpendicular al pla. 5.

La inclinació de 45° del tronc relaxa l'abdomen, millora l'expansió respiratòria en cardiopaties i facilita funcions com la deglució. 6. c) Pla frontal o coronal. El pla frontal o coronal talla verticalment l'organisme de costat a costat, separant la cara anterior de la posterior. 7. b) Distal. Distal designa elements allunyats de la inserció del membre amb el tronc, a diferència de proximal. 8. c) Trendelenburg. La posició de Trendelenburg col·loca el cos en decúbit supí amb inclinació cefàlica descendent a uns 45 graus. 9. d) Posició de Sims. La posició de Sims és una variant entre decúbit pron i lateral que garanteix estabilitat i via aèria permeable. 10.

Mitjançant els punts ossis palpables superficials que actuen com a referències anatòmiques fiables. 11. L'anatomia regional o topogràfica, mitjançant la seva vessant d'anatomia de superfície, que reconeix estructures subjacents per observació i palpació. 12. L'apòfisi espinosa de la vèrtebra prominent (setena vèrtebra cervical), fàcilment palpable sota la pell per la seva longitud. 13. Epigastri a dalt, regió umbilical o mesogastri al centre, i hipogastri a la part baixa. 14. Moltes càpsules articulars són profundes; els relleus ossis adjacents serveixen de guies indirectes per calcular la seva situació anatòmica. 15. a) Mesogastri o regió umbilical.

El mesogastri o regió umbilical ocupa el compartiment central, entre l'epigastri superior i l'hipogastri inferior. 16. d) Clavícula. La clavícula és un dels elements ossis més fàcilment palpables de la cintura escapular i del tòrax superior. 17. c) Anatomia patològica. L'anatomia patològica estudia els canvis morfològics produïts per la patologia a nivell tissular i cel·lular. 18. c) Sistema esquelètic. El sistema esquelètic actua com a reserva fosfocàlcica i fabrica cèl·lules sanguínies en el moll ossi. 19. Permet distingir si la limitació articular és deguda a un dèficit motor o muscular del pacient o bé a un bloqueig mecànic intrínsec de l'articulació. 20.

El goniòmetre, que permet registrar amb precisió els graus d'obertura angular en l'articulació. 21. Combina de manera coordinada i successiva la flexió, l'abducció, l'extensió i l'adducció. Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Posicions i Moviments 22 22. En l'activa el pacient mou l'extremitat amb el seu propi to muscular; en la passiva l'examinador realitza el recorregut sense intervenció motriu del pacient. 23. Obrir la boca requereix una depressió de la mandíbula, mentre que moure-la cap endavant és una protrusió. 24. a) Abducció. L'abducció defineix estrictament la separació lateral respecte al pla mitjà corporal. 25. b) Supinació.

La supinació rota lateralment l'avantbraç deixant el palmell orientat cap a la cara ventral. 26. d) Inversió. La inversió orienta la regió plantar medialment, acostant-la al centre. 27. b) Goniòmetre. El goniòmetre avalua en graus el recorregut angular d'una articulació. Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Posicions i Moviments 23