Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Eixos i Posicions

I 0 flashcards i 2 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ANATOMIA I Grau en Fisioteràpia Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Resum d'Anatomia 1: conceptes de salut, posició anatòmica estàndard, plans, eixos de moviment, posicions clíniques i terminologia de relació espacial.

APREN.AI Índex 1 Conceptes de salut, malaltia i mètodes d'estudi anatòmic Definició multidimensional de salut i malaltia Metodologies d'aproximació a l'anatomia humana 2 Posició anatòmica, plans, eixos i orientació espacial La posició anatòmica estàndard i la simetria corporal Plans corporals de secció i eixos mecànics de moviment Posicions clíniques fonamentals Terminologia de direcció i relació anatòmica Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Eixos i Posicions 1 1 Conceptes de salut, malaltia i mètodes d'estudi anatòmic EN ACABAR SABRÀS Distingir la definició integral de salut de la percepció subjectiva de qualitat de vida Identificar els objectius bàsics del model de Cobertura Universal de la Salut de l'OMS Diferenciar les branques principals de l'estudi morfològic humà segons el seu objecte d'anàlisi PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Pot algú que conviu amb una malaltia crònica considerar que té una bona qualitat de vida?

Definició multidimensional de salut i malaltia La salut és un estat d'equilibri complet que comprèn el benestar físic, psíquic, social, a més de la dimensió emocional i espiritual. No equival únicament a trobar-se lliure d'afeccions biològiques. Dins d'aquest concepte dinàmic es distingeixen dos extrems: Esquema de les dimensions física, psíquica, social i emocional de la salut. Pol positiu (Salut) Pol negatiu (Malaltia) Capacitat d'adaptar-se activament als canvis de l'entorn. Distanciament objectiu o subjectiu de l'estat de benestar biopsicosocial. Possibilitat real de gaudir de la vida. Increment progressiu del perill de patologia o mort prematura.

La malaltia suposa una agressió directa a la integritat de la persona i deteriora la seva percepció vital. Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Eixos i Posicions 2 DEFINICIÓ La qualitat de vida (QdV) és l'apreciació estrictament individual i personal sobre la posició vital que ocupa un subjecte, emmarcada en el seu context sociocultural i lligada als seus objectius, criteris i expectatives propis. ERROR FREQÜENT Confondre salut amb qualitat de vida. Una persona amb una alteració crònica pot gaudir d'una valoració molt favorable de la seva existència si assoleix els seus propòsits personals, mentre que algú sa físicament pot referir una pèssima qualitat de vida.

Per garantir aquest benestar generalitzat, l'Organització Mundial de la Salut proposa una estratègia de Cobertura Universal de Salut estructurada en quatre eixos principals: Proporcionar serveis en quantitat i qualitat equivalents a tota la comunitat. Garantir un accés equitatiu als recursos de promoció, prevenció, tractament curatiu, cures pal·liatives i rehabilitació. Assegurar que l'atenció sanitària sigui disponible, accessible, assequible, eficient i de qualitat contrastada. Promoure la recerca clínica mitjançant indicadors de qualitat universals basats en l'evidència per guiar les decisions polítiques.

COMPROVA-HO 2 Quina és la diferència clau entre salut i qualitat de vida segons l'OMS? Metodologies d'aproximació a l'anatomia humana L'anatomia és la ciència dedicada a estudiar la forma i l'estructura dels éssers vius, així com les connexions mútues entre els seus components. L'organisme humà s'organitza en aparells i grups funcionals per facilitar la seva comprensió mitjançant diverses perspectives: Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Eixos i Posicions 3 ESQUEMA Aproximacions a l'estudi anatòmic Anatomia regional o topogràfica: examina el cos dividit per sectors espacials concrets i descriu com s'interrelacionen les estructures locals.

L'anatomia de superfície n'és una branca fonamental: projecta formacions profundes sota el teixit cutani i utilitza l'exploració física visual, la palpació i mètodes de diagnòstic per imatge com la ressonància magnètica, les radiografies o la tomografia axial computada. Anatomia sistèmica o descriptiva: analitza de forma aïllada cadascun dels sistemes orgànics i la seva coordinació global. El seu concepte central és l'homeòstasi, que defineix el manteniment actiu d'un equilibri intern constant gràcies al treball conjunt de tots els sistemes corporals. Anatomia clínica o aplicada: vincula l'organització corporal directament amb situacions assistencials i casos clínics reals.

Anatomia comparada: confronta les característiques morfològiques entre diferents sexes (per exemple, les particularitats de la pelvis femenina en contrast amb la masculina) o entre l'ésser humà i altres espècies animals. Anatomia macroscòpica i microscòpica: distingeix entre estructures perceptibles a ull nu i aquelles que exigeixen instruments òptics d'ampliació per a la seva observació cel·lular i tissular. Anatomia patològica: avalua les alteracions estructurals que provoquen malalties definides en els teixits, com una lesió tumoral que desestructura l'os. COMPROVA-HO 3 En què es diferencien l'enfocament topogràfic i el sistèmic de l'anatomia?

Regional o topogràfica Estudi per zones espacials delimitades del cos Superfície Projecció subcutània, palpació i imatge clínica Sistèmica o descriptiva Aparells coordinats orientats a l'homeòstasi Clínica o aplicada Interpretació vinculada a casos pràctics Comparada Diferències morfològiques entre sexes o espècies Patològica Teixits alterats per processos morbosos Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Eixos i Posicions 4 IDEES CLAU La salut inclou equilibradament els aspectes físic, psíquic, social, emocional i espiritual. La qualitat de vida és una vivència personal subjectiva que no sempre coincideix mecànicament amb l'estat de salut física.

L'homeòstasi és la capacitat dels diferents sistemes orgànics coordinats per preservar un medi intern estable. L'anatomia regional examina relacions de contigüitat per zones corporals, mentre que la sistèmica descriu grups funcionals complets. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Quins mètodes clínics directes empra l'anatomia de superfície per examinar l'organisme? 5. Com descriu l'estratègia de Cobertura Universal de la Salut l'evidència clínica? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Segons l'OMS, quines dimensions integren conjuntament l'estat de salut? 7. Quina disciplina anatòmica compara estructures entre humans i animals o entre sexes? 8.

Quin és el concepte que defineix la preservació de l'equilibri intern mitjançant sistemes coordinats? 9. Com s'anomena la disciplina que avalua canvis estructurals causats per patologies com un tumor?

Capacitat física sense components psicològics a) Únicament l'absència de patologia física b) Física, mental i social c) Nivell econòmic i benestar laboral d) Anatomia topogràfica a) Anatomia comparada b) Anatomia sistèmica c) Anatomia patològica d) Simetria especular a) Decúbit fisiològic b) Posició neutra c) Homeòstasi d) Anatomia de superfície a) Anatomia patològica b) Anatomia regional c) Anatomia descriptiva d) Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Eixos i Posicions 5 2 Posició anatòmica, plans, eixos i orientació espacial EN ACABAR SABRÀS Definir amb precisió els criteris de la posició anatòmica de referència estàndard Relacionar cadascun dels tres plans cardinals amb el seu eix mecànic i els seus moviments articulars Distingir les posicions corporals de decúbit pures i les variants assistencials com Fowler o Trendelenburg Utilitzar la terminologia anatòmica oposada per descriure la posició relativa de les estructures corporals PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Per què els manuals d'anatomia descriuen sempre les estructures corporals partint dels palmells de les mans cap endavant?

La posició anatòmica estàndard i la simetria corporal Tota descripció morfològica pren com a referència universal la posició anatòmica estàndard. En aquesta posició de referència, l'individu es troba: En posició bípeda (dempeus), amb el cos erecte. Amb la mirada orientada rectament cap a l'infinit seguint l'anomenat pla de Frankfurt. Amb els membres superiors al llarg del tronc i els avantbraços orientats cap endavant, mostrant els palmells al capdavant. Amb les extremitats inferiors esteses i els peus lleugerament separats.

Aquesta postura estableix un marc tridimensional imaginari que permet organitzar el cos amb simetria especular o bilateral: dues meitats equivalents (dreta i esquerra) que mantenen proporcions equilibrades però no són directament superposables. Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Eixos i Posicions 6 Esquema dels plans anatòmics cardinals: coronal, sagital i transversal en bipedestació. COMPROVA-HO 11 Quina posició adopten els avantbraços i els palmells de les mans en la posició anatòmica estàndard?

Plans corporals de secció i eixos mecànics de moviment L'espai anatòmic s'estructura a partir de la línia medial que travessa el centre de l'organisme per constituir el pla sagital mitjà, el qual separa el cos en dos hemicossos idèntics (dret i esquerre). Perquè es constitueixi aquesta relació especular perfecta, qualsevol punt i el seu oposat han de trobar-se a una distància idèntica respecte al pla, units per un segment rígidament perpendicular a aquest.

A partir d'aquí, es defineixen tres plans cardinals i els seus eixos associats, al voltant dels quals es produeixen els moviments articulars: Pla corporal Eixos continguts Eix de moviment associat Mitats resultants Moviments principals Sagital Sagital i longitudinal Transversal Dreta i esquerra Flexió i extensió Frontal o coronal Longitudinal i transversal Sagital Anterior (ventral) i posterior (dorsal) Abducció (obertura) i adducció (tancament) Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Eixos i Posicions 7 Pla corporal Eixos continguts Eix de moviment associat Mitats resultants Moviments principals Transversal, horitzontal o axial Transversal i sagital Longitudinal (medial) Superior (cefàlica) i inferior (caudal) Rotació interna/externa i prono-supinació Oblic Combinació no ortogonal Variables Fraccions asimètriques no paral·leles Moviments combinats ERROR FREQÜENT Confondre els eixos continguts dins d'un pla amb l'eix al voltant del qual s'executa el moviment.

El moviment sempre succeeix al voltant d'un eix perpendicular al pla de desplaçament: la flexió/extensió transcorre en el pla sagital girant al voltant de l'eix transversal; l'abducció/adducció té lloc al pla frontal girant sobre l'eix sagital. COMPROVA-HO 12 Quin eix serveix de pivot articular quan s'executa una flexió o una extensió?

Posicions clíniques fonamentals En la pràctica mèdica i exploratòria s'utilitzen postures corporals estandarditzades derivades del decúbit (subjecte estirat horitzontalment): Terminologia de direcció i relació anatòmica Per localitzar de manera unívoca qualsevol òrgan, estructura o lesió, la nomenclatura anatòmica fa servir parelles de termes oposats: Posicions pures de decúbit: Decúbit supí: el cos reposa recolzat sobre la seva esquena (cara anterior cap amunt). Decúbit pron: el cos es troba estirat sobre l'abdomen i el pit (cara anterior cap avall). Decúbit lateral: recolzat sobre un dels seus costats, podent ser lateral dret o lateral esquerre.

1 Posicions especials modificades: Fowler: pacient semiassegut amb el capçal elevat aproximadament a 45°, situant el cap per sobre dels peus. S'utilitza per examinar cap i boca i afavoreix l'expansió pulmonar. Sovint s'incorpora un suport o coixí tou sota els genolls per impedir el fregament i la fricció. Trendelenburg: pacient en decúbit sobre un pla inclinat on els peus queden posicionats més alts que el cap. Anti-Trendelenburg: pla inclinat invers on el cap se situa per damunt del nivell dels peus. SIMS (posició lateral de seguretat o semiprona): col·locació lateral estabilitzada que garanteix l'obertura de la via aèria.

2 Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Eixos i Posicions 8 Esquema dels termes direccionals anatòmics i eixos de referència al cos. Terme direccional Terme oposat Criteri d'orientació corporal Cranial o cefàlic / Superior Caudal / Inferior Orientat cap a la part alta del cap o cap a la porció inferior dels peus. Medial (intern) Lateral (extern) Aproximat cap a la línia medial divisòria o allunyat cap als costats. Ventral o anterior Dorsal o posterior En direcció a la panxa o cara frontal / orientat cap a l'esquena. Proximal Distal Més proper a l'origen de l'extremitat amb el tronc / més allunyat d'aquest punt.

Central o profund Perifèric o superficial Situat cap a l'interior dels teixits / posicionat més pròxim a la pell externa. Palmar (mans) / Plantar (peus) Dorsal Cara anterior de la mà o inferior del peu respecte a la seva cara oposada posterior. Radial Cubital Relatiu a la vora del radi (lateral a l'avantbraç) o del cúbit (medial a l'avantbraç). Tibial Peroneal Relatiu a la banda de la tíbia (medial a la cama) o del peroné (lateral a la cama). Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Eixos i Posicions 9 Terme direccional Terme oposat Criteri d'orientació corporal Visceral Parietal En contacte íntim amb l'òrgan / orientat cap a la paret de la cavitat anatòmica.

Dret Esquerre Referit a l'hemicòs dret o esquerre del propi subjecte avaluat. PER RECORDAR-HO Recorda que proximal i distal s'empren preferentment en les extremitats segons la distància a l'arrel del membre: el colze és proximal respecte al canell, però és distal respecte a l'espatlla. COMPROVA-HO 13 En quina posició s'ha de col·locar un llit clínic si es requereix un decúbit Trendelenburg? IDEES CLAU La posició anatòmica estàndard és la referència universal: postura erecta, peus separats i palmells oberts cap endavant. El pla sagital mitjà divideix el cos en dues meitats especulars dreta i esquerra respecte a la línia mitjana.

Cada pla de moviment opera sempre sobre un eix mecànic perpendicular: sagital sobre eix transversal, frontal sobre eix sagital, i transversal sobre eix longitudinal. La posició de Fowler col·loca el pacient incorporat a 45° per optimitzar la respiració i l'exploració cefàlica. Els conceptes direccionals sempre es presenten en parelles oposades per expressar relacions relatives precises. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 14. Quins moviments articulars principals tenen lloc continguts en el pla frontal o coronal? 15. A quins segments corporals fan referència els termes direccionals radial, cubital, tibial i peroneal? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 16.

Quin pla anatòmic divideix el cos humà en porcions anterior i posterior? Pla sagital mitjà a) Pla paramedial oblic b) Pla transversal o axial c) Pla frontal o coronal d) Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Eixos i Posicions 10 17. Sobre quin eix mecànic es produeixen les rotacions i la prono-supinació en el pla transversal? 18. En quina posició clínica el pacient descansa semiassegut amb una elevació de 45 graus? 19. Quin terme oposat correspon a una estructura anatòmica descrita com a distal en una extremitat?

Eix longitudinal o medial a) Eix oblic posterior b) Eix sagital horitzontal c) Eix transversal d) Posició de Trendelenburg a) Posició SIMS lateral b) Posició de Fowler c) Decúbit pron pur d) Proximal a) Profund b) Caudal c) Parietal d) Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Eixos i Posicions 11 Solucions de les preguntes de repàs 1. Sí, perquè la qualitat de vida depèn de la percepció individual i la consecució de fites personals dins el propi context sociocultural, no només de l'absència de trastorns físics. 2.

La salut és l'estat de complet benestar físic, mental i social, mentre que la qualitat de vida és la percepció subjectiva i individual de la pròpia situació vital segons els objectius personals i el context cultural. 3. L'enfocament topogràfic estudia el cos per regions concretes i les relacions espacials entre estructures veïnes, mentre que el sistèmic analitza conjuntament els òrgans que formen un mateix sistema funcional a tot l'organisme. 4. La inspecció visual directa, la palpació manual i la confirmació mitjançant tècniques de diagnòstic per la imatge com radiografies, tomografia computada i ressonància magnètica. 5.

Com la base necessària per impulsar accions concretes i establir indicadors universals informats cap a les administracions públiques. 6. c) Física, mental i social. L'OMS defineix la salut com un estat complet de benestar físic, mental i social, no només l'absència de malalties. 7. b) Anatomia comparada. L'anatomia comparada confronta les diferències estructurals entre sexes o entre l'home i altres animals. 8. d) Homeòstasi. L'homeòstasi consisteix en la tendència a mantenir un medi intern en equilibri constant gràcies al treball sistèmic. 9. b) Anatomia patològica. L'anatomia patològica analitza les alteracions causades als teixits per processos morbosos concrets. 10.

Perquè s'utilitza una posició anatòmica de referència universalment consensuada, la qual cosa evita confusions en definir les relacions anterior, posterior, medial i lateral. 11. Els avantbraços se situen orientats cap a la cara anterior de manera que els palmells de les mans miren rectament cap endavant. 12. L'eix transversal, ja que és la línia perpendicular sobre la qual es desplacen els segments ossis al llarg del pla sagital. 13. S'ha d'inclinar de manera que les extremitats inferiors i els peus del pacient quedin situats per damunt del nivell del seu cap. 14.

Els moviments d'abducció (obertura o separació del membre respecte a l'eix mitjà) i d'adducció (tancament o aproximació cap al tronc). 15. Radial i cubital s'apliquen a l'avantbraç en relació al radi i cúbit; tibial i peroneal s'apliquen a la cama en referència a la tíbia i peroné. 16. d) Pla frontal o coronal. El pla frontal o coronal és el pla vertical que separa el cos en meitat ventral (anterior) i meitat dorsal (posterior). 17. a) Eix longitudinal o medial. Els moviments rotatoris en el pla transversal giren entorn d'un eix de disposició longitudinal perpendicular. 18. c) Posició de Fowler. La posició de Fowler eleva el capçal a 45° per ampliar la caixa pulmonar i explorar boca i coll.

19. a) Proximal. Proximal i distal són termes relatius oposats per descriure la proximitat o llunyania a l'arrel d'una extremitat. Mètodes d'Estudi de l'Anatomia: Plans, Eixos i Posicions 12