Ejercicio 13 - Excitabilitat: potencial d'acció, conducció… · Fisiología y Fisiopatología I UB 2015

z. Una variació del potencial elèctric de repòs des de -90 mV fins a -150 mV constitueix una despolarització.

Solución: Fals

aa. Un estímul amb una intensitat coincident amb el llindar aplicat durant la fase refractària relativa permetrà disparar un nou potencial d'acció.

Solución: Fals

ab. L'amplitud màxima que assoleix el potencial d'acció és idèntica tant si el detonant és de llindar just com fortament suprallindar.

Solución: Vertader

ac. Els canals iònics de potassi romanen tancats al llarg de tota la fase de repolarització.

Solución: Fals

ad. Els potencials elèctrics de tipus graduat posseeixen la capacitat de desplaçar-se per conducció saltatòria.

Solución: Fals

ag. Les cèl·lules excitables no tenen capacitat de presentar respostes elèctriques graduades.

Solución: Fals

ai. La glia constitueix una xarxa cel·lular no excitable indispensable per nodrir i protegir les neurones.

Solución: Vertader

aj. Els segments nus de l'axó situats entre beines consecutives de mielina s'anomenen nòduls de Ranvier.

Solución: Vertader

ak. La funció primordial que desenvolupen les dendrites és alliberar neurotransmissor al botó postsinàptic.

Solución: Fals

al. Una substància transmissora que incrementi la conductància al sodi a la membrana postsinàptica actua com a inhibidora.

Solución: Fals

aw. Com més gran és la mielinització d'una fibra axònica, més ràpidament condueix els impulsos elèctrics.

Solución: Vertader