Apunts d'Economia de l'Empresa: Temes 1 a 6 (UB)

I 0 flashcards i 9 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ECONOMIA DE L'EMPRESA Grau en Economia Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Economia de l'Empresa (UB): formes jurídiques, costos, punt mort, localització, balanç, ràtios, PMM, VAN, TIR i formulari per a l'examen. APREN.AI Índex 1 Fonaments de l'activitat econòmica i concepte d'empresa 1. El problema econòmic i el principi d'economicitat 2. Tipologia dels béns econòmics, utilitat i valor 3. Diferenciació entre explotació i empresa 4. Criteris de classificació empresarial 2 Formes jurídiques i creació d'empreses 1. Criteris d'elecció i l'empresari individual 2. Tipologies de societats mercantils 3. Societats capitalistes: estudi comparatiu entre SL i SA 4.

Creació d'empreses, pla de negoci i innovació 3 La figura de l'empresari, procés directiu i subsistemes Evolució històrica i funcions de la figura de l'empresari El procés directiu i els nivells de decisió L'empresa com a sistema i els seus subsistemes funcionals 4 Creixement empresarial i internacionalització Motius i direccions del creixement empresarial Aspectes formals: vies jurídiques i estructures de grup Internacionalització: etapes de Robinson i orientacions de Perlmutter 5 Dimensió empresarial, anàlisi de costos i punt mort 1. Concepte de dimensió, capacitat i indicadors de mesura 2. Delimitació conceptual: despesa, cost i inversió, i classificació analítica 3.

Llindar de rendibilitat o punt mort: model monoproducte i multiproducte 4.

Economies d'escala, costos d'inactivitat i palanquejament operatiu (GAO) 6 Localització de l'activitat empresarial Nivells d'anàlisi i factors determinants Mètode dels gràfics de volum-costos Mètode del centre de gravetat Mètode de la mediana simple Mètode dels factors ponderats 7 Estats comptables i fonts de finançament Els estats comptables i la documentació anual Estructura del balanç de situació Compte de pèrdues i guanys: marges i escalonat de resultats Classificació de les fonts de finançament Apunts d'Economia de l'Empresa: Temes 1 a 6 (UB) 1 Autofinançament intern: manteniment i enriquiment Finançament propi extern Instruments habituals de finançament aliè 8 Cicles d'explotació, equilibri financer i ràtios El cicle d'explotació i el període mitjà de maduració (PMM) Càlcul dels subperíodes i gestió del circulant Fons de maniobra i equilibri patrimonial Ràtios de liquiditat, solvència i estructura del deute Rendibilitat econòmica, rendibilitat financera i palanquejament 9 Selecció i avaluació d'inversions Elements bàsics d'un projecte d'inversió Mètodes estàtics d'avaluació: el termini de recuperació (Pay-back) Mètodes dinàmics: Valor Actual Net (VAN) i Taxa Interna de Rendibilitat (TIR) Criteris de selecció entre projectes i comparació temporal Capitalització composta i Taxa Anual Equivalent (TAE) 10 Formulari Dimensió empresarial, costos i punt mort Mètodes de decisió de localització Cicle d'explotació, PMM i equilibri financer Ràtios financeres i rendibilitat Avaluació d'inversions i equivalència financera Errors típics i checklist d'examen Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Economia de l'Empresa: Temes 1 a 6 (UB) 2 1 Fonaments de l'activitat econòmica i concepte d'empresa EN ACABAR SABRÀS Distingir el cost d'oportunitat i aplicar el principi d'economicitat tant al consumidor com a l'empresa. Classificar els béns econòmics seguint els criteris de disponibilitat, durada, finalitat i l'esquema de Menger. Diferenciar clarament una explotació (unitat tècnica) d'una empresa (unitat jurídica i econòmica). PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què una fàbrica i una empresa no són termes equivalents en l'àmbit econòmic?

L'activitat econòmica sorgeix per resoldre un conflicte fonamental: les necessitats humanes són pràcticament il·limitades, mentre que els recursos disponibles per satisfer-les són escassos. ESQUEMA Estructura del Tema 1 1. El problema econòmic i el principi d'economicitat La ciència econòmica estudia el comportament humà orientat a satisfer necessitats mitjançant recursos escassos susceptibles d'usos alternatius. Tota societat ha de donar resposta a quatre qüestions bàsiques: què produir, com produir, en quina quantitat i per a qui produir. Una necessitat és la sensació subjectiva de carència unida al desig de fer-la desaparèixer.

Atès que els recursos no permeten cobrir totes les carències, cal triar entre alternatives. Aquesta elecció dona lloc al cost d'oportunitat, que representa el valor de la millor opció a la qual es renuncia en prendre una Activitat econòmica Bases de l'economia Escassetat i elecció Necessitats vs recursos Béns i utilitat Taxonomia i valor Empresa i explotació Unitats productives Unitat tècnica Explotació física Unitat decisora Empresa jurídica Classificació Tipus d'empreses Apunts d'Economia de l'Empresa: Temes 1 a 6 (UB) 3 decisió.

La gestió d'aquests recursos escassos es regeix pel principi d'economicitat o de mínim mitjà, aplicat segons el paper de l'agent econòmic: Consumidor: cerca assolir la màxima satisfacció possible amb la mínima despesa de recursos. Empresa: persegueix obtenir el màxim ingrés o benefici aplicant el mínim cost possible. COMPROVA-HO 2 Què expressa el cost d'oportunitat quan una entitat tria destinar els seus fons a una alternativa concreta? 2. Tipologia dels béns econòmics, utilitat i valor Per satisfer les necessitats s'utilitzen béns i serveis.

Els béns es poden classificar segons diferents criteris teòrics: Criteri Tipus Característiques Disponibilitat Lliures / Econòmics Els lliures són superabundants i gratuïts; els econòmics són escassos i apropiables. Finalitat De consum / De capital Els de consum satisfan una necessitat directa; els de capital serveixen per produir altres béns. Durada D'ús / De consum immediat Els d'ús s'utilitzen de forma reiterada; els de consum immediat s'extingeixen en el primer ús. Naturalesa Materials / Immaterials Béns tangibles davant de serveis o elements intangibles.

Menger 1r, 2n i 3r ordre 1r ordre satisfan immediatament; 2n ordre permeten obtenir els de 1r ordre; 3r ordre intervenen en fases prèvies. La capacitat que té un bé per cobrir necessitats es coneix com a utilitat, un tret estrictament subjectiu. El valor depèn tant d'aquesta utilitat com de la seva escassetat relativa. ERROR FREQÜENT Confondre el valor amb el preu. El valor reflecteix la utilitat percebuda i la raresa d'un bé per a un individu, mentre que el preu és únicament la quantitat monetària acordada en el mercat per a la seva adquisició. COMPROVA-HO 3 Segons la classificació de Menger, quina posició ocupa un bé de segon ordre? Apunts d'Economia de l'Empresa: Temes 1 a 6 (UB) 4 3.

Diferenciació entre explotació i empresa L'origen de les organitzacions productives es troba en la divisió del treball i l'especialització. Per comprendre la seva estructura, cal distingir dos conceptes essencials: Explotació (unitat tècnica): conjunt organitzat de mitjans humans i materials coordinats en un indret físic per produir béns o prestar serveis. Empresa (unitat jurídica i econòmica): persona física o jurídica que ostenta la propietat, assumeix el risc i dirigeix l'activitat de les explotacions seguint el principi d'economicitat. La relació estructural entre ambdues unitats determina la tipologia organitzativa: Empresa simple: una única empresa gestiona una sola explotació.

Empresa composta: una única empresa coordina i és titular de múltiples explotacions (com diverses fàbriques o centres comercials). Cooperació empresarial: associació formal entre empreses independents mitjançant fórmules com la Unió Temporal d'Empreses (UTE) o les Agrupacions d'Interès Econòmic (AIE) per compartir riscos, necessitats d'inversió o tecnologies (vegeu «Formes jurídiques i creació d'empreses»). 4. Criteris de classificació empresarial Les empreses s'agrupen d'acord amb diversos paràmetres descriptius: Grandària: petites i mitjanes empreses (PIMES) davant de grans empreses. Activitat econòmica: agrícoles, extractives, industrials o de serveis.

Titularitat del capital: privades, públiques o mixtes. Forma jurídica: empresari individual o formes societàries mercantils (vegeu «Formes jurídiques i creació d'empreses»). Àmbit territorial d'actuació: des d'empreses locals fins a corporacions multinacionals. COMPROVA-HO 4 En què es distingeix conceptualment una empresa d'una explotació? IDEES CLAU L'escassetat de recursos davant necessitats il·limitades obliga a triar, generant el cost d'oportunitat. El principi d'economicitat regeix la racionalitat tant del consumidor (màxima satisfacció a mínima despesa) com de l'empresa (màxim benefici a mínim cost).

El valor d'un bé combina utilitat i escassetat, diferenciant-se del preu, que és la mesura monetària acordada. L'explotació constitueix la unitat tècnica de producció, mentre que l'empresa és la unitat econòmica, jurídica i de decisió. L'associació entre empreses i explotacions pot ser simple (una empresa, una explotació) o composta (una empresa, diverses explotacions). Apunts d'Economia de l'Empresa: Temes 1 a 6 (UB) 5 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Com formula el principi d'economicitat els objectius racionals de l'empresa? 6. Quina diferència estructural hi ha entre una empresa simple i una empresa composta? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7.

Quin concepte descriu el sacrifici comès en escollir una alternativa descartant la millor opció? 8. Segons Menger, quin ordre tenen els béns capaços de satisfer necessitats immediatament? 9. Com es defineix tècnicament el concepte d'explotació? 10. Quina situació descriu una empresa composta? 2 Formes jurídiques i creació d'empreses EN ACABAR SABRÀS Distingir el règim de responsabilitat i funcionament de l'empresari individual respecte de les societats mercantils. Comparar les diferències estructurals entre la Societat Limitada (SL) i la Societat Anònima (SA) pel que fa a capital, títols i control. Identificar la finalitat econòmica de figures de col·laboració com les SGR, les UTE i les AIE.

Estructurar els blocs que componen un pla d'empresa i classificar els tipus d'innovació empresarial.

Marge comercial a) Principi d'economicitat b) Cost d'oportunitat c) Utilitat marginal d) Tercer ordre a) Segon ordre b) Primer ordre c) Ordre lliure d) Conjunt de mitjans coordinats tècnicament a) Persona física que contracta b) Entitat que assumeix deutes c) Societat mercantil registrada d) Diverses empreses que cooperen a) Una explotació compartida per socis b) Una entitat de titularitat mixta c) Una empresa amb diverses explotacions d) Apunts d'Economia de l'Empresa: Temes 1 a 6 (UB) 6 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Per què la majoria de fundadors d'empreses que necessiten demanar crèdits alts constitueixen una societat en lloc d'actuar com a autònoms?

La selecció de la forma jurídica constitueix el marc legal bàsic sobre el qual s'articula qualsevol projecte empresarial. Aquesta elecció determina directament tres variables essencials de funcionament: el règim de responsabilitat patrimonial davant de tercers, els mecanismes i facilitats d'accés al finançament, i l'estructura interna de governança sobre com i qui pren les decisions. ESQUEMA Estructura del Tema 2: Formes jurídiques i creació d'empreses 1. Criteris d'elecció i l'empresari individual La decisió d'operar com a persona física o jurídica depèn de la dimensió del negoci, del capital disponible i de l'exposició a deutes.

En el cas de l'empresari individual (conegut com a autònom), una única persona física desenvolupa l'activitat mercantil en nom propi. No existeix distinció jurídica entre el patrimoni de l'empresa i el de la persona: la seva responsabilitat davant de tercers és il·limitada, de manera que respon dels deutes comercials amb tots els seus béns presents i futurs. La seva tributació orientativa s'articula mitjançant l'IRPF segons el règim corresponent.

Persona física Empresari individual amb responsabilitat patrimonial il·limitada Societats mercantils Entitats amb personalitat jurídica diferenciada dels socis Personalistes Societat col·lectiva i comanditària Capitalistes Societat Limitada (SL) i Societat Anònima (SA) Economia social Cooperatives i societats laborals Col·laboració especial Fórmules com SGR, UTE i AIE Procés emprenedor Formalització i posada en marxa Pla d'empresa Planificació estratègica, de màrqueting i financera Tipologia d'innovació Radical/incremental, tecnològica/mercat i producte/procés Apunts d'Economia de l'Empresa: Temes 1 a 6 (UB) 7 Els principals avantatges de la persona física són la rapidesa en la constitució, una burocràcia mínima i una elevada flexibilitat de gestió diària.

Per contra, presenta desavantatges greus com el risc patrimonial total, la dependència crítica d'una sola persona i les dificultats per incorporar nous socis inversors. Per això, sol recomanar-se en l'inici d'activitats de petita dimensió, amb baixa inversió inicial, risc financer controlat i activitats professionals o comerços que requereixin control directe. COMPROVA-HO 12 Per quina raó un negoci amb altes necessitats d'endeutament no hauria d'adoptar la forma d'empresari individual? 2. Tipologies de societats mercantils Quan s'opta per la persona jurídica, neix una entitat mercantil independent dels membres que la formen, amb personalitat jurídica pròpia.

Tot i que habitualment la responsabilitat dels participants queda circumscrita a l'aportació efectuada, aquest límit depèn de la naturalesa de la societat. Família de societats Formes típiques Característiques fonamentals Personalistes Societat col·lectiva, societat comanditària simple La identitat personal del soci és determinant; sovint existeixen socis amb responsabilitat il·limitada i solidària. Capitalistes Societat Anònima (SA), Societat Limitada (SL), comanditària per accions L'element decisiu és l'aportació de capital. Responsabilitat limitada i capital dividit en títols (accions o participacions).

Economia social Cooperatives, societats laborals Model participatiu amb orientació col·lectiva; es prioritza el treball i l'ús dels serveis per sobre del capital aportat. Formes de col·laboració SGR, UTE, AIE Estructures de suport mutu o execució conjunta que no sempre funden una entitat permanent independent. Dins d'aquestes últimes figures especials destaquen les següents fórmules de suport operatiu i financer: Societat de Garantia Recíproca (SGR): entitat financera que actua com a avaladora de pimes davant les entitats financeres, facilitant l'accés al crèdit i millorant les condicions de préstec.

Unió Temporal d'Empreses (UTE): acord d'associació temporal entre empreses independents per executar conjuntament una obra o servei determinat, conservant cadascuna la seva personalitat jurídica. Agrupació d'Interès Econòmic (AIE): fórmula col·laborativa pensada per facilitar o desenvolupar l'activitat dels seus membres mitjançant projectes o serveis comuns auxiliars. Apunts d'Economia de l'Empresa: Temes 1 a 6 (UB) 8 3. Societats capitalistes: estudi comparatiu entre SL i SA Les societats capitalistes constitueixen el nucli del teixit empresarial mercantil.

La Societat de Responsabilitat Limitada (SL) i la Societat Anònima (SA) comparteixen la protecció del patrimoni personal dels socis, però difereixen en la mobilitat dels seus títols i l'escala dels seus projectes. Aspecte clau Societat de Responsabilitat Limitada (SL) Societat Anònima (SA) Divisió del capital El capital es divideix en participacions socials, que no són valors negociables en mercats oberts. El capital es divideix en accions, amb àmplia facilitat per a la transmissió i ampliacions de capital. Dimensió típica Idònia per a pimes i projectes amb socis estables o familiars. Projectes de gran dimensió amb necessitat d'accedir a mercats de capitals.

Govern i control Caràcter més personalista i tancat: els socis controlen legalment l'entrada de nous membres. Estructura oberta: rotació i canvi d'accionistes facilitat pel tràfic d'accions. Objectiu estratègic Preservar el poder de vot i la composició del grup promotor inicial. Captar fàcilment recursos financers i créixer amb un volum elevat d'inversors. A l'hora d'analitzar qualsevol societat cal considerar sis aspectes estructurals comuns: ERROR FREQÜENT Confondre les participacions socials de la SL amb les accions de la SA.

Les participacions no es poden transmetre lliurement a tercers ni cotitzar a borsa, ja que la SL protegeix el control intern de la societat atorgant dret d'adquisició preferent a la resta de socis. Constitució: compliment dels tràmits formals, atorgament d'escriptura pública i documentació estatutària. 1 Capital social: tipologia de títols (accions o participacions), exigència de capital mínim legal i drets atribuïts (tant polítics com econòmics). 2 Òrgans socials: separació entre l'òrgan de deliberació sobirà (la junta general o assemblea de socis) i l'òrgan d'administració (administrador únic, solidaris, mancomunats o consell d'administració).

3 Règim de responsabilitat: abast de les obligacions que assumeixen els socis i deures legals dels administradors en l'exercici del càrrec. 4 Règim de majories: regles operatives de quòrum i vots per a l'adopció d'acords ordinaris o extraordinaris. 5 Dissolució i liquidació: procediments ordenats de tancament, liquidació d'actius i cancel·lació registral. 6 Apunts d'Economia de l'Empresa: Temes 1 a 6 (UB) 9 COMPROVA-HO 13 Quina forma jurídica capitalista triaries per a una empresa que preveu captar periòdicament capital d'inversors anònims al mercat de valors? 4.

Creació d'empreses, pla de negoci i innovació L'engegada d'una empresa requereix coordinar el procés formal de constitució i el desenvolupament del pla d'empresa (o business plan). En l'àmbit administratiu bàsic, les societats han d'atorgar escriptura pública notarial amb els seus estatuts, procedir a la inscripció al Registre Mercantil i formalitzar l'alta a l'Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) i el cens corresponent davant de l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT). El pla d'empresa és el document clau de planificació.

Exerceix dues funcions principals: avaluar internament la viabilitat tècnica, comercial i financera de la idea, i servir com a eina externa per convèncer inversors o entitats creditícies. Aquest document anticipa recursos imprescindibles com la inversió inicial de posada en marxa, la tresoreria operativa, la plantilla necessària, la xarxa de proveïdors i la gestió de riscos. L'estructura bàsica habitual d'un pla d'empresa complet conté els apartats següents: Resum executiu: síntesi dels trets fonamentals del projecte per a inversors. Descripció de l'empresa i proposta de valor: definició de la missió, el model d'ingrés i l'avantatge diferencial.

Anàlisi de mercat i competència: estudi de la demanda, segments de clients i anàlisi dels competidors directes i indirectes. Estratègia i pla de màrqueting: desenvolupament del màrqueting mix (producte, preu, distribució i comunicació, conegut com les 4P). Pla d'operacions i producció/servei: descripció dels processos tècnics, instal·lacions, proveïdors i capacitats operatives. Organització i recursos humans: definició de l'equip promotor, l'estructura de rols i la política laboral. Pla economicofinancer: previsions d'ingressos, despeses, tresoreria i càlcul de les necessitats de finançament. Riscos i contingències: identificació d'amenaces potencials i definició de mecanismes de mitigació.

Sovint, l'oportunitat de negoci prové de la innovació. Segons la naturalesa i l'abast del canvi introduït, la innovació es classifica en tres eixos diferents: Segons la intensitat de l'impacte: la innovació radical trenca amb els models o tecnologies previs i redefineix el mercat (com el pas dels formats físics com el DVD al consum en streaming), mentre que la innovació incremental introdueix millores o actualitzacions sobre productes ja existents (com perfeccionar la interfície d'una aplicació existent). Segons el seu focus: innovació tecnològica (avenços basats en ciència i tècnica) enfront d'innovació de mercat (canvis en la comercialització, posicionament o nous segments de consumidors).

Apunts d'Economia de l'Empresa: Temes 1 a 6 (UB) 10 Segons el seu objecte: innovació de producte (creació o modificació del bé que rep el client) enfront d'innovació de procés (transformació de les operacions internes, com la mecanització o automatització logística d'un magatzem). COMPROVA-HO 14 En quines categories es classifica l'automatització robòtica dels processos d'un magatzem d'enviament? IDEES CLAU L'empresari individual opera amb responsabilitat patrimonial il·limitada, cobrint els deutes del negoci amb el seu patrimoni personal. Les societats mercantils adquireixen personalitat jurídica pròpia, podent ser personalistes, capitalistes o d'economia social.

A la Societat Limitada el capital es divideix en participacions no cotitzables amb transmissió restringida, mentre que a la Societat Anònima es compon d'accions lliurement negociables. Les fórmules de cooperació com SGR, UTE i AIE permeten millorar l'accés al finançament o executar projectes de col·laboració sense integrar definitivament les empreses. El pla d'empresa analitza la viabilitat integral d'un projecte (resum executiu, màrqueting, operacions, equip i finances) i serveix de carta de presentació davant de finançadors. La innovació es categoritza per intensitat (radical davant incremental), pel seu focus (tecnològica davant de mercat) i pel seu objecte (de producte davant de procés).

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. Quines diferències principals existeixen entre la transmissió de títols d'una SL i la d'una SA? 16. Quina funció específica desenvolupa una Societat de Garantia Recíproca (SGR)? 17. En què es diferencia una innovació radical d'una innovació incremental? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Com respon l'empresari individual dels deutes contrets en la seva activitat comercial? 19. Com es divideix el capital social d'una Societat de Responsabilitat Limitada?

Fins al capital mínim registrat a) Amb els actius aportats a l'inici b) Amb el seu patrimoni present i futur c) Només amb els fons del banc d) En accions nominatives negociables a) En bons de deute convertible b) En participacions socials c) En títols cotitzables en borsa d) Apunts d'Economia de l'Empresa: Temes 1 a 6 (UB) 11 20. Quin és l'objectiu principal d'una Unió Temporal d'Empreses (UTE)? 21. El pas històric del visionat de pel·lícules en suport físic al consum en streaming és: 3 La figura de l'empresari, procés directiu i subsistemes EN ACABAR SABRÀS Distingir les diferents teories sobre la figura de l'empresari (Schumpeter, Knight, Leibenstein, clàssics).

Identificar els nivells directius i les quatre etapes del procés d'administració empresarial. Diferenciar les eines de planificació de les tècniques d'anàlisi de desviacions en el control. Relacionar les tasques operatives amb el seu subsistema funcional corresponent. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Per què un directiu no pot saber si la seva gestió ha tingut èxit si prèviament no ha planificat res? Evolució històrica i funcions de la figura de l'empresari La concepció teòrica de l'empresari ha evolucionat de manera notable al llarg del pensament econòmic.

Inicialment, autors clàssics com Adam Smith i David Ricardo assimilaven l'empresari a la figura del capitalista o propietari dels recursos financers. Més endavant, Jean-Baptiste Say i posteriorment Alfred Marshall van diferenciar el capital de la gestió, definint l'empresari com un director que coordina i combina els factors productius. Durant el segle XX s'introdueixen visions més dinàmiques centrades en el risc i el canvi: Empresari innovador (Joseph Schumpeter): considera l'empresari com el veritable motor del canvi econòmic mitjançant la generació d'innovacions tecnològiques, nous productes o nous processos de producció.

Assumidor de risc (Frank Knight): destaca que l'empresari adquireix compromisos de pagament certs davant d'uns ingressos futurs incerts, de manera que la seva tasca principal consisteix a assumir la incertesa del mercat.

Avalar financerament a pimes associades a) Executar conjuntament una obra o servei b) Fusionar empreses per crear un hòlding c) Evitar el pagament de l'impost IAE d) Una innovació de procés incremental a) Una millora incremental del producte b) Una innovació exclusivament organitzativa c) Una innovació radical i tecnològica d) Apunts d'Economia de l'Empresa: Temes 1 a 6 (UB) 12 Completador de buits (Harvey Leibenstein): percep l'empresari com un agent que detecta ineficiències i omple mancances organitzatives i de mercat.

DEFINICIÓ L'empresari contemporani sintetitza aquestes aportacions històriques: s'encarrega de detectar oportunitats i formular l'estratègia corporativa, coordinar recursos interns, negociar amb l'entorn, assumir riscos prenent decisions sota informació imperfecta i liderar la innovació contínua. COMPROVA-HO 23 Quina és la diferència clau entre la visió de l'empresari de Schumpeter i la de Knight? El procés directiu i els nivells de decisió La direcció constitueix el motor de coordinació interna que guia l'organització cap als seus objectius.

Dins de l'estructura jeràrquica s'estableixen tres nivells directius principals: Alta direcció: s'ocupa de les decisions estratègiques a llarg termini i de fixar les metes globals. Direcció intermèdia: desenvolupa la gestió tàctica mitjançant la coordinació de departaments i l'elaboració de plans específics. Direcció operativa: supervisa l'execució directa de les tasques del dia a dia en el curt termini. El funcionament intern s'articula a través del procés directiu clàssic integrat per quatre etapes cícliques: ERROR FREQÜENT Confondre les tasques de planificació amb les de control. La planificació és a priori: estableix metes, pressupostos i programes abans de l'acció.

El control és a posteriori: pren el pressupost com a referència estàndard, mesura l'execució real, calcula les desviacions i aplica les correccions necessàries. El pressupost es concep a la planificació, però la comparació pressupostària pertany exclusivament al control. COMPROVA-HO 24 A quin nivell directiu i a quina fase del procés directiu pertany la supervisió immediata de la feina d'un torn de fàbrica? Planificació: definició dels objectius generals, polítiques i plans concrets de treball (determina el què i el quan). 1 Organització: disseny de l'estructura interna, creació de departaments i assignació de rols i recursos (defineix qui i amb què s'executa cada tasca).

2 Gestió o lideratge: orientació, motivació de les persones i presa de decisions per guiar l'activitat cap als fins desitjats (com es porta a terme). 3 Control: mesura dels resultats obtinguts, detecció de possibles desviacions respecte al pla i aplicació de mesures de correcció (comprova si el procés funciona). 4 Apunts d'Economia de l'Empresa: Temes 1 a 6 (UB) 13 L'empresa com a sistema i els seus subsistemes funcionals L'empresa s'entén com un sistema obert que capta recursos de l'entorn (inputs), els transforma internament i lliura béns o serveis (outputs).

Aquesta transformació requereix la interconnexió coherent de diverses àrees funcionals, atès que qualsevol decisió adoptada en una àrea repercuteix de manera immediata sobre les altres. Subsistema funcional Funcions i responsabilitats típiques Operacions i producció Gestió del procés de transformació física, capacitat instal·lada, control de qualitat, costos de fabricació, logística interna i manteniment dels equips. Compres i aprovisionament Selecció i avaluació de proveïdors, negociació de condicions comercials, adquisició de materials i gestió d'estocs.

Màrqueting i vendes Anàlisi de mercat, segmentació de clients, polítiques comercials (producte, preu, distribució i comunicació), vendes i atenció postvenda. Finances i comptabilitat Gestió de tresoreria, elaboració de pressupostos, decisió d'inversions, obtenció de finançament, formulació de comptes anuals i control financer. Recursos humans Reclutament i selecció de personal, plans de formació, avaluació del rendiment, política de retribució i relacions laborals. R+D+i i tecnologia Projectes d'innovació, digitalització organitzativa i millora contínua de processos i productes.

COMPROVA-HO 25 Per què una decisió del subsistema de màrqueting sobre llançar un producte nou impacta necessàriament en compres i producció? IDEES CLAU L'evolució teòrica de l'empresari va des del propietari de capital (Smith/Ricardo) fins a l'assumidor de risc (Knight), el motor innovador (Schumpeter) i el coordinador de buits (Leibenstein). La jerarquia organitzativa es divideix en alta direcció (estratègia a llarg termini), direcció intermèdia (coordinació tàctica) i direcció operativa (execució diària). El cicle directiu consta de quatre fases seqüencials: Planificació, Organització, Gestió/Lideratge i Control.

El control de gestió compara els resultats reals amb els pressupostos planificats per identificar desviacions i implementar mesures correctores. Com a sistema obert, l'empresa transforma inputs en outputs mitjançant la coordinació integrada dels seus subsistemes funcionals. Apunts d'Economia de l'Empresa: Temes 1 a 6 (UB) 14 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. Com descriu Knight el paper essencial de l'empresari? 27. Quina seqüència segueix una eina de control basada en el pressupost? 28. Quines responsabilitats específiques assumeix el subsistema de compres i aprovisionament? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29.

Quin economista defineix l'empresari com el motor del canvi mitjançant la innovació? 30. A quin nivell de decisió correspon la fixació dels objectius estratègics a llarg termini? 31. En quina fase del procés directiu es defineix l'assignació de rols i la creació de departaments? 32. Quin subsistema funcional s'ocupa de la gestió de la tresoreria i els comptes anuals? 4 Creixement empresarial i internacionalització EN ACABAR SABRÀS Distingir les dimensions tècniques del creixement: concentració horitzontal, integració vertical i diversificació. Diferenciar les modalitats formals i estructures societàries: fusió, absorció, holding, trust i càrtel.

Explicar les cinc etapes del procés d'internacionalització establertes per Robinson. Classificar les orientacions directives d'internacionalització segons la tipologia de Perlmutter. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 És el mateix una empresa multinacional que una societat holding?

Frank Knight a) Joseph Schumpeter b) Adam Smith c) Harvey Leibenstein d) Caps de torn a) Direcció operativa b) Direcció intermèdia c) Alta direcció d) Gestió a) Organització b) Control c) Planificació d) Recursos humans a) Finances i comptabilitat b) Compres i aprovisionament c) Operacions i producció d) Apunts d'Economia de l'Empresa: Temes 1 a 6 (UB) 15 Motius i direccions del creixement empresarial El creixement corporatiu consisteix en el desenvolupament de la capacitat productiva i comercial d'una organització al llarg del temps.

Les empreses persegueixen aquest increment de volum impulsades per fites estratègiques clares: incrementar la seva quota de mercat, reduir costos unitaris operatius, accedir a nous segments o mercats geogràfics, distribuir i diversificar riscos globals i elevar el seu poder de negociació davant tercers. Per analitzar aquest procés, cal distingir els aspectes tècnics, que defineixen cap a on s'orienta l'activitat de la firma (la resposta a per què creixem?): Concentració horitzontal: ampliació de la presència en el mateix sector i etapa productiva. L'objectiu és competir millor en el mercat habitual, obtenir més vendes i generar sinergies comercials.

Concentració vertical (o integració vertical): incorporació de fases prèvies o posteriors de la cadena de valor per controlar el procés integral, reduir costos de transacció i minorar la dependència envers proveïdors o distribuïdors. Diversificació: entrada en línies de negoci completament noves. Respon a la voluntat de reduir el risc global o d'aprofitar capacitats i recursos interns no utilitzats, sense implicar necessàriament una concentració en la branca d'origen. COMPROVA-HO 34 Quina diferència estratègica hi ha entre una integració vertical i una concentració horitzontal?

Aspectes formals: vies jurídiques i estructures de grup Mentre que la dimensió tècnica estableix la direcció del negoci, els aspectes formals determinen el vehicle jurídic utilitzat per executar el creixement (com creixem). La cooperació i les unions societàries inclouen fórmules contractuals específiques com l'Agrupació d'Interès Econòmic (AIE), pensada per donar suport a l'activitat dels seus membres mitjançant serveis comuns o projectes conjunts (per a les UTE vegeu «Formes jurídiques i creació d'empreses»).

Pel que fa a les combinacions d'empreses i grups corporatius, cal diferenciar les fórmules estructurals clau: Fusió pura: dues o més societats s'extingeixen jurídicament per fundar una societat nova completament independent. Absorció (fusió per absorció): una societat adquireix el patrimoni d'una altra, la qual es dissol i s'integra dins de l'empresa absorbent que manté la seva personalitat jurídica. Holding: societat matriu que controla altres empreses mitjançant la participació directa en el seu capital. Trust: mecanisme de control centralitzat de diverses companyies sota una única direcció fiduciària (com ara el voting trust o la delegació formal de representants).

Càrtel o sindicat: acord de caràcter contractual entre empreses independents que coordinen aspectes concrets del mercat (com preus o quotes), restant sotmès habitualment a la regulació i supervisió de les autoritats de competència. Apunts d'Economia de l'Empresa: Temes 1 a 6 (UB) 16 ESQUEMA Modalitats formals de creixement i concentració ERROR FREQÜENT Confondre una empresa multinacional amb un holding. La condició de multinacional defineix exclusivament l'abast geogràfic de les operacions (implantació física en múltiples països). Per contra, el holding descriu una estructura financera i societària de control de capital.

Una multinacional no té per què estar organitzada com a holding, i un holding pot operar íntegrament dins de les fronteres d'un únic país. COMPROVA-HO 35 En què es distingeix un càrtel d'un trust pel que fa a la independència societària? Internacionalització: etapes de Robinson i orientacions de Perlmutter Una empresa multinacional és aquella organització que desenvolupa activitats econòmiques rellevants a més d'un estat, ja sigui en l'àmbit de la producció, la comercialització o la inversió directa.

La seva identificació s'estableix a través de criteris com la presència de filials a l'estranger, el pes percentual de les vendes o actius internacionals sobre el total, el volum de plantilla internacional i la necessitat d'una coordinació global. Aquest procés comporta fer front a reptes específics: variacions en el tipus de canvi de divises, riscos polítics, divergències reguladores, gestió logística complexa i adaptació cultural. Per sistematitzar l'abast de la integració mundial, Richard D. Robinson va formular una trajectòria evolutiva en cinc fases seqüencials, mentre que Howard V.

Perlmutter va classificar l'orientació estratègica de la direcció corporativa envers les seves seus estrangeres: Integració societària Modificació estructural del patrimoni Fusió Creació d'una nova societat Absorció Integració en una societat existent Estructures de control i acord Manteniment de personalitats jurídiques Holding Control mitjançant participació accionarial Trust Mecanisme de control centralitzat fiduciari Càrtel / sindicat Acord contractual de coordinació Apunts d'Economia de l'Empresa: Temes 1 a 6 (UB) 17 Model teòric Tipologia o fase Característiques distintives Classificació de Robinson (segons grau d'integració global creixent) Nacional Activitat i operacions concentrades exclusivament al mercat domèstic d'origen.

Internacional Exportació puntual o gestió d'operacions a l'exterior com a extensió secundària de la seu central. Multinacional Presència consolidada a diversos països amb filials que disposen de recursos propis. Transnacional Operacions coordinades a escala mundial superant les fronteres d'origen. Supranacional Màxima integració global, on l'organització opera com una unitat econòmica deslligada d'un estat concret. Orientacions de Perlmutter (segons actitud i gestió directiva) Etnocèntrica La seu matriu domina i pren totes les decisions estratègiques clau. S'apliquen els criteris del país d'origen.

Policèntrica Es reconeixen les diferències locals i s'atorga una elevada autonomia de decisió a les filials estrangeres. Geocèntrica Enfocament col·laboratiu mundial que concep tota l'empresa com una xarxa global plenament integrada. COMPROVA-HO 36 Quina és la diferència principal entre l'orientació etnocèntrica i la geocèntrica segons Perlmutter? IDEES CLAU Els aspectes tècnics del creixement responen a per què creixem: horitzontalment (quota de mercat), verticalment (control de la cadena) o per diversificació (reducció del risc global). Els aspectes formals concreten com creixem mitjançant fusions, absorcions o estructures corporatives com holdings, trusts i càrtels.

El holding representa un mecanisme financer de control accionarial, no un concepte geogràfic com la multinacional. L'esquema de Robinson mesura el procés d'expansió segons el nivell d'integració global des de la fase nacional fins a la supranacional. El model de Perlmutter cataloga l'estil directiu d'internacionalització en tres enfocaments: etnocèntric, policèntric i geocèntric. Apunts d'Economia de l'Empresa: Temes 1 a 6 (UB) 18 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 37. Quines diferències presenten la fusió pura i l'absorció com a mecanismes formals de creixement? 38. Quines són les cinc fases de la internacionalització segons la classificació de Robinson? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 39. Quin motiu tècnic justifica principalment una estratègia d'integració vertical? 40. Com es defineix la figura societària del holding? 41. Com gestiona les seves decisions una multinacional amb enfocament policèntric segons Perlmutter? 42. Quina fase representa el màxim grau d'integració global en la classificació de Robinson?

Eradicar la presència de filials estrangeres a) Dispersar el risc operatiu en altres sectors b) Obtenir una regulació favorable del consell administratiu c) Controlar la cadena i dependre menys de proveïdors d) Acord contractual il·lícit per controlar preus a) Mecanisme temporal per finalitzar una infraestructura b) Societat que controla altres firmes mitjançant capital c) Empresa que opera en territoris estrangers d) Prescindeix completament de personal a l'exterior a) Centralitza cada procediment a la matriu b) Atorga autonomia de decisió a les filials c) Actua com una xarxa global sense seus d) Geocèntrica a) Policèntrica b) Transnacional c) Supranacional d) Apunts d'Economia de l'Empresa: Temes 1 a 6 (UB) 19 5 Dimensió empresarial, anàlisi de costos i punt mort EN ACABAR SABRÀS Distingir entre dimensió productiva, ocupació, capacitat sostinguda i capacitat punta Diferenciar els conceptes de despesa, cost i inversió segons la seva naturalesa econòmica Calcular el punt mort tant per a un sol producte com per a combinacions multiproducte Interpretar el grau de palanquejament operatiu (GAO) i el seu impacte sobre el risc empresarial PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 43 Per què augmentar la mida d'una fàbrica per atendre una comanda extraordinària d'un sol mes pot portar una empresa a la fallida?

La dimensió empresarial reflecteix la capacitat estructural de producció d'una organització i el seu volum potencial d'activitat. Aquesta elecció condiciona l'estructura de costos, el nivell de risc operatiu, la flexibilitat davant fluctuacions del mercat i els avantatges competitius. ESQUEMA Estructura de la dimensió empresarial i anàlisi de costos 1. Concepte de dimensió, capacitat i indicadors de mesura La dimensió productiva és el volum màxim de producció que una unitat econòmica pot assolir per unitat de temps en condicions normals d'explotació.

No s'ha de confondre amb l'ocupació o grau d'utilització, que mesura el percentatge de la capacitat que realment s'està utilitzant respecte a la capacitat total disponible ( ). Així mateix, cal distingir entre dos règims operatius: Capacitat sostinguda: nivell de producció que l'empresa pot mantenir de manera continuada sense sotmetre la maquinària ni la plantilla a tensions anormals.

Capacitat i dimensió Capacitat sostinguda vs punta i grau d'ocupació Classificació de costos Despesa, cost, inversió i criteris analítics Llindar de rendibilitat Punt mort monoproducte i multiproducte Escala i risc operatiu Economies d'escala, inactivitat i GAO Grau d'ocupaci = o ˊ Producci real/Capacitat o ˊ Apunts d'Economia de l'Empresa: Temes 1 a 6 (UB) 20 Capacitat punta: màxim volum puntual que només es pot sostenir durant períodes breus mitjançant hores extraordinàries o la saturació dels equips, situació que a mitjà termini resulta insostenible.

ERROR FREQÜENT Confondre la capacitat punta amb la capacitat sostinguda porta a dimensionar la maquinària i els torns de treball per a pics temporals de demanda. Això dispara els costos fixos i genera greus problemes de saturació i costos d'inactivitat quan el mercat torna a la normalitat. Per mesurar la grandària global d'una empresa s'utilitzen diversos indicadors quantitatius segons l'objectiu de l'anàlisi: Volum de vendes (xifra de negocis) i quota de mercat: reflecteixen el pes comercial de la signatura. Actiu total i inversions: avaluen la capacitat instal·lada i el capital compromès. Nombre de treballadors: mesura el volum de plantilla de l'organització.

Beneficis i valor afegit brut: indiquen la riquesa econòmica realment generada pel negoci. COMPROVA-HO 44 Què indica que una planta tingui un grau d'ocupació del 70 % i quina diferència presenta respecte a la seva dimensió? 2. Delimitació conceptual: despesa, cost i inversió, i classificació analítica En l'àmbit econòmic i comptable és indispensable delimitar tres conceptes que solen confondre's en la gestió operativa: Despesa: adquisició valorada de béns i serveis en el moment en què es formalitza la compra. Cost: consum efectiu i valorat d'aquests recursos durant el procés de producció.

Inversió: despesa destinada a béns de l'actiu que romanen a l'empresa i que es recuperen al llarg del temps mitjançant la seva explotació. Per estudiar com influeixen aquests consums en la rendibilitat, s'utilitzen quatre criteris fonamentals de classificació: Criteri analític Tipologies Exemples representatius Comportament davant del volum Fixos, variables o mixts Lloguer de la nau (fix); consum de matèria primera (variable). Traçabilitat al producte Directes o indirectes Matèria primera específica (directe); consum elèctric de la fàbrica (indirecte). Funció organitzativa Producció, comercial, administració o financer Campanyes de publicitat (comercial); interessos de préstecs (financer).

Grau de control directiu Controlables o no controlables Pressupost d'un departament (controlable pel cap); tarifa elèctrica regulada (no controlable). Apunts d'Economia de l'Empresa: Temes 1 a 6 (UB) 21 COMPROVA-HO 45 En quin moment una partida de matèria primera passa de ser despesa a ser cost? 3. Llindar de rendibilitat o punt mort: model monoproducte i multiproducte El punt mort (o llindar de rendibilitat) és el volum de vendes en el qual l'empresa no obté ni beneficis ni pèrdues. En aquest nivell, els ingressos totals ( ) igualen exactament els costos totals ( ). Permet quantificar el risc operatiu i fixar la dimensió mínima viable de l'activitat.

El model bàsic monoproducte parteix de les relacions d'ingressos i costos: on és el preu unitari de venda, el cost variable per unitat, els costos fixos totals i el nombre d'unitats produïdes i venudes. La diferència entre el preu de venda i el cost variable unitari rep el nom de marge de contribució unitari ( ). Aquest marge indica la part del preu que, un cop coberts els costos variables directes de la unitat, queda disponible per absorbir els costos fixos estructurals. Igualant s'obté l'expressió canònica: Per obtenir la facturació necessària en termes monetaris, n'hi ha prou amb multiplicar aquest volum pel preu: .

Quan el volum de vendes queda per sota del punt mort, el marge total generat no cobreix els costos fixos i l'empresa incorre en pèrdues. Per sobre del punt mort, cada unitat venuda addicional aporta el seu marge de contribució íntegre al benefici net. El marge de seguretat mesura la diferència entre les vendes previstes i el punt mort ( ); com més estret sigui aquest marge, més elevat serà el risc de patir pèrdues davant una caiguda imprevista de les vendes. Per desplaçar o reduir el punt mort cap a zones més segures, l'empresa disposa de tres palanques d'actuació directa: rebaixar els costos fixos ( ), disminuir els costos variables unitaris ( ) o incrementar el preu de venda ( ).

Quan la signatura comercialitza diversos articles, s'utilitza el punt mort multiproducte mitjançant un mix de vendes i un marge de contribució mitjà ponderat ( ): IT CT IT = p x CT = CF + CV u x p CV u CF x MCu = p CV u IT = CT p x = CF + CV u x x (p CV u) = CF P M = = p CV u CF MCu CF P M = (EU R) P M p Marge de seguretat = Vendes previstes P M CF CV u p MCu mitja ˋ Calcular el marge de contribució unitari de cada producte individual ( ). 1 MCu = i p i CV u i Ponderar cada marge segons la seva proporció o pes dins de la composició total de les vendes. 2 Sumar els termes per obtenir el marge de contribució mitjà: .

3 MCu = mitja ˋ (Pes i MCu ) i Calcular les unitats equivalents totals aplicant . 4 P M = CF /MCu mitja ˋ Apunts d'Economia de l'Empresa: Temes 1 a 6 (UB) 22 EXEMPLE Una empresa té uns costos fixos de 10.000 € i comercialitza dos béns: Producte A: preu de 50 €, cost variable unitari de 30 € ( €) i representa el 60 % del mix. Producte B: preu de 40 €, cost variable unitari de 25 € ( €) i representa el 40 % restant. El càlcul del marge ponderat és: El punt mort en unitats equivalents del mix és: COMPROVA-HO 46 Si una companyia té un punt mort de 1.000 unitats i preveu vendre'n 1.400, quin és el seu marge de seguretat i què passaria si les vendes cauen un 40 %? 4.

Economies d'escala, costos d'inactivitat i palanquejament operatiu (GAO) Les economies d'escala es produeixen quan el cost unitari mitjà disminueix en incrementar la dimensió i el volum de producció. Les causes principals que les generen són: Indivisibilitat de factors: determinats equips productius i instal·lacions només es poden adquirir en blocs o salts fixos de grandària mínima, i requereixen grans volums per ser rendibilitzats. Especialització i divisió del treball: permet augmentar l'eficiència i la destresa dels treballadors en tasques específiques. Efecte aprenentatge (corba d'experiència): redueix temps i errors de fabricació a mesura que s'acumula volum històric produït.

Poder de negociació superior: possibilita obtenir millors preus en la compra de subministraments i condicions més favorables de finançament. No obstant això, a partir d'una certa dimensió poden sorgir deseconomies d'escala, situació en què el cost mitjà comença a créixer a causa de la complexitat burocràtica, la rigidesa i els problemes de coordinació interna. D'altra banda, una dimensió excessiva pot provocar costos d'inactivitat. Quan la capacitat instal·lada es manté ociosa, els costos fixos continuen generant-se íntegrament sense cap ingrés associat que els compensi. Aquesta càrrega d'inactivitat pot originar pèrdues greus encara que els productes siguin competitius en el mercat.

El pes dels costos fixos determina el grau de palanquejament operatiu (GAO), el qual avalua la sensibilitat del resultat d'explotació davant de variacions percentuals en les vendes. Es calcula amb l'expressió: MCu = 20 MCu = 15 MCu = mitja ˋ 0,6 20 + 0,4 15 = 12 + 6 = 18 € P M = = 18 10.000 556 unitats totals Apunts d'Economia de l'Empresa: Temes 1 a 6 (UB) 23 Com més gran és l'estructura de costos fixos, més elevat és el GAO i més gran és la variació del benefici davant canvis petits en el nivell d'activitat comercial.

EXEMPLE Si una empresa presenta un a un nivell de vendes determinat, un increment del 5 % en les seves vendes (mantenint constants el mix i els preus) suposa un augment aproximat del 20 % en el seu benefici d'explotació ( ). Tanmateix, una caiguda del 5 % en les vendes provocarà una disminució equivalent del 20 % en el benefici. COMPROVA-HO 47 Per què una estructura amb alts costos fixos comporta un risc operatiu més gran? IDEES CLAU La dimensió reflecteix la capacitat màxima de producció sostinguda en condicions normals, mentre que l'ocupació en mesura el percentatge realment aprofitat.

La despesa sorgeix amb l'adquisició dels béns, el cost amb el seu consum operatiu en producció i la inversió en elements que es recuperen al llarg del temps. El marge de contribució unitari ( ) representa la part del preu que permet cobrir els costos fixos estructurals. El punt mort ( ) delimita el nivell d'activitat necessari perquè l'empresa iguali ingressos totals i costos totals. Les economies d'escala redueixen el cost unitari mitjà gràcies a la indivisibilitat de factors, la divisió del treball, la corba d'experiència i el poder de compra. El GAO reflecteix la sensibilitat del benefici operatiu davant fluctuacions en la xifra de vendes com a conseqüència de l'estructura de costos fixos.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 48. Per quina raó la capacitat punta no ha de considerar-se per establir la dimensió normal de l'empresa? 49. Com es calcula el punt mort per a una empresa que comercialitza més d'un producte? 50. Quin efecte té sobre el benefici un GAO de 3 si les vendes augmenten un 8 %? GAO = Benefici d'Explotacio ˊ Marge de Contribuci Total o ˊ GAO = 4 4 5% = 20% MCu = p CV u P M = CF /MCu Apunts d'Economia de l'Empresa: Temes 1 a 6 (UB) 24 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 51. Com es defineix el grau d'utilització o ocupació d'una empresa? 52. Quin concepte correspon al consum valorat de béns per produir? 53.

Què representa el marge de contribució unitari (MCu)? 54. Quina situació afavoreix l'aparició de deseconomies d'escala? 6 Localització de l'activitat empresarial EN ACABAR SABRÀS Distingir entre les decisions de macro-localització i micro-localització empresarial. Identificar les diferències de localització entre empreses industrials i del sector serveis. Calcular l'emplaçament òptim mitjançant els gràfics de volum-costos, el centre de gravetat i la mediana simple. Resoldre matrius de decisió de selecció d'emplaçaments pel mètode dels factors ponderats. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 55 Per què una fàbrica química i un restaurant de luxe mai no escollirien el mateix tipus de localització?

Ràtio entre capacitat punta i sostinguda a) Diferència entre vendes reals i previstes b) Marge de seguretat respecte al punt mort c) Quocient entre producció real i capacitat d) Cost d'explotació a) Inversió en actius b) Fons de maniobra c) Despesa comptable d) Cost total dividit per unitats venudes a) Preu de venda menys cost variable unitari b) Ingressos totals menys costos fixos globals c) Benefici d'explotació per unitat venuda d) Aparició de problemes de coordinació i complexitat a) Efecte aprenentatge acumulat a la planta b) Poder de negociació davant proveïdors c) Indivisibilitat dels béns d'equip principals d) Apunts d'Economia de l'Empresa: Temes 1 a 6 (UB) 25 La tria de la ubicació d'una activitat productiva constitueix una decisió de caràcter estratègic.

Aquest tipus de decisió compromet recursos a llarg termini i presenta una reversibilitat molt complexa i costosa per a l'organització. ESQUEMA Decisió de localització empresarial Nivells d'anàlisi i factors determinants El procés d'elecció es divideix habitualment en dos nivells d'abast territorial: Macro-localització: selecció de l'àrea geogràfica general, com ara el país o la regió econòmica. Micro-localització: determinació de l'emplaçament o parcel·la concreta dins de la zona escollida. A l'hora d'avaluar les opcions, intervenen diversos factors clau: Mercat: proximitat a la demanda potencial i mida del mercat de consumidors.

Costos operatius: preu del sòl o lloguer, subministraments energètics, costos salarials i càrrega fiscal local. Logística: accessibilitat a xarxes de comunicació (carreteres, ports i aeroports) i tarifes de transport. Proveïdors: facilitat d'aprovisionament, accessibilitat i qualitat de les matèries primeres o components. Talent: disponibilitat de mà d'obra qualificada, presència d'universitats i centres de recerca propers. Marc institucional: seguretat jurídica, nivell de burocràcia, regulacions sectorials i ajuts públics. Clústers: aprofitament d'economies d'aglomeració mitjançant proveïdors especialitzats, transmissió de coneixement i reputació sectorial conjunta.

Nivells de decisió Macro i micro-localització Factors clau Mercat, costos, logística, clústers Mètodes de selecció Tècniques quantitatives i multicriteri Volum-costos Llindars de cost mínim Centre de gravetat Minimització de costos de transport Mediana simple Desplaçament en xarxa rectangular Factors ponderats Avaluació multicriteri ponderada Apunts d'Economia de l'Empresa: Temes 1 a 6 (UB) 26 Medi ambient: requisits ecològics, normatives de gestió de residus, restriccions d'emissions i riscos naturals.

Les prioritats varien de manera fonamental segons la tipologia d'empresa: Tipologia d'empresa Criteri prioritari Factors determinants habituals Empreses industrials Minimització de costos totals Sòl industrial econòmic, transport de càrrega, energia barata i accés a matèries primeres. Empreses de serveis Maximització d'ingressos i visibilitat Accessibilitat peatonal i viària, afluència de públic i proximitat estricta al client. COMPROVA-HO 56 Per quina raó una botiga de moda pot acceptar un lloguer deu vegades superior al d'una nau industrial? Mètode dels gràfics de volum-costos Aquest mètode permet escollir la millor ubicació en funció del volum de producció o vendes previst ( ).

Per a cada emplaçament alternatiu es defineix la funció de cost total lineal: La regla de decisió consisteix a escollir l'opció que ofereixi el cost total més reduït per al volum esperat. Els punts d'intersecció marquen els llindars a partir dels quals canvia l'alternativa preferida. EXEMPLE Una empresa dubta entre dues localitzacions: Ubicació A: € i €/unitat. Funció: . Ubicació B: € i €/unitat. Funció: . Trobem el punt d'igualtat igualant totes dues funcions de cost: Criteri de selecció: Si el volum previst és inferior a 5.000 unitats, convé la Ubicació B (menys costos fixos). Si el volum previst és superior a 5.000 unitats, convé la Ubicació A (cost variable unitari més baix).

Mètode del centre de gravetat S'utilitza per situar instal·lacions centrals, com magatzems o plantes de distribució, de manera que es minimitzin els costos totals agregats de transport cap a punts d'origen i destinació. Cada punt es localitza en un pla amb coordenades . x CT = CF + CV x CF = A 30.000 CV = A 8 CT = A 30.000 + 8x CF = B 10.000 CV = B 12 CT = B 10.000 + 12x 30.000 + 8x = 10.000 + 12x 20.000 = 4x x = 5.000 unitats i (X , Y ) i i Apunts d'Economia de l'Empresa: Temes 1 a 6 (UB) 27 El pes atribuït a cada punt ve donat per , on representa el volum mogut i el cost o tarifa unitària de transport per distància cap a aquell punt.

Les coordenades del punt òptim es calculen com: ERROR FREQÜENT Un error molt habitual en els exàmens és ponderar només pel volum mogut ( ) oblidant multiplicar per la tarifa unitària de transport ( ), o bé barrejar dades temporals heterogènies (per exemple, sumar volums mensuals d'un client amb volums anuals d'un altre). COMPROVA-HO 57 En quina situació el càlcul de les coordenades del centre de gravetat no requereix utilitzar les tarifes de transport C_i? Mètode de la mediana simple Aquest mètode s'aplica quan el desplaçament es produeix sobre una xarxa ortogonal (distàncies rectangulars o en quadrícula).

El procediment per trobar la localització òptima és el següent: El parell de valors constitueix la posició que redueix al mínim la suma de distàncies rectangulars ponderades. Mètode dels factors ponderats Quan la decisió incorpora dimensions no estrictament econòmiques o de difícil quantificació (com la qualitat del marc legal, la imatge de marca o l'estabilitat política), s'utilitza una matriu multicriteri seguint aquests passos: W = i C i V i V i C i (X , Y ) X = , Y = (C V ) i i (C V X ) i i i (C V ) i i (C V Y ) i i i V i C i Ordenar els punts de demanda o subministrament de menor a major segons la seva coordenada .

1 X Calcular el pes acumulat de cada punt fins a identificar el primer punt que supera el 50 % del pes total. Aquest punt defineix la coordenada . 2 X med Repetir el mateix procediment de manera independent ordenant per la coordenada per determinar . 3 Y Y med (X , Y ) med med Definir la llista de factors rellevants (costos, mercat, disponibilitat de talent, riscos). 1 Assignar a cada factor un pes relatiu ( ), de manera que la suma de tots els pesos sigui igual a 1 (o 100 %). 2 w j Atorgar una puntuació ( ) a cada alternativa d'emplaçament per a cada factor (habitualment en una escala de l'1 al 10).

3 P ij Obtenir la puntuació ponderada total de cada opció mitjançant la fórmula: 4 P = i (w j P ) ij Apunts d'Economia de l'Empresa: Temes 1 a 6 (UB) 28 S'escull l'alternativa que assoleixi la puntuació global més alta. EXEMPLE Avaluació de dues localitzacions (A i B) a partir de tres criteris: Factor analitzat Pes ( ) Puntuació A Puntuació B Cost de l'espai 0,4 7 9 Accés al mercat 0,3 9 6 Disponibilitat de talent 0,3 8 7 Puntuació final 1,0 7,9 7,4 Càlcul per a l'Alternativa A: . Càlcul per a l'Alternativa B: . L'alternativa preferida és la localització A en obtenir la puntuació més elevada.

IDEES CLAU La decisió de localització és de naturalesa estratègica, irreversible i amb efectes crítics a llarg termini. La indústria prioritza la minimització de costos totals, mentre que el sector serveis cerca la proximitat i la visibilitat cara al client. El mètode volum-costos tria l'opció de cost total mínim per a cada interval d'activitat prevista. El centre de gravetat troba coordenades que minimitzen costos de transport ponderant per volum i tarifa unitària: . La mediana simple opera amb distàncies rectangulars acumulant pesos fins a superar el 50 % en cada eix. El mètode dels factors ponderats integra criteris quantitatius i qualitatius mitjançant una suma ponderada normalitzada.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 58. En què es diferencia la macro-localització de la micro-localització? 59. Com es determina el punt de tall en el mètode gràfic de volum-costos entre dues alternatives? 60. Quin és el criteri d'aturada per fixar la coordenada òptima en el mètode de la mediana simple? w j 0,4 7 + 0,3 9 + 0,3 8 = 2,8 + 2,7 + 2,4 = 7,9 0,4 9 + 0,3 6 + 0,3 7 = 3,6 + 1,8 + 2,1 = 7,4 W = i C i V i Apunts d'Economia de l'Empresa: Temes 1 a 6 (UB) 29 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 61. Quina prioritat defineix la localització de les empreses de serveis? 62. Quina fórmula defineix el pes d'un punt en el mètode del centre de gravetat? 63.

Quan s'utilitza principalment el mètode de la mediana simple? 64. Com s'obté la puntuació final en el mètode de factors ponderats? 7 Estats comptables i fonts de finançament EN ACABAR SABRÀS Estructurar un balanç de situació ordenant correctament actiu i passiu per liquiditat i exigibilitat Distingir el benefici meritat en el compte de pèrdues i guanys del flux de caixa efectiu Classificar les fonts de finançament segons origen, propietat i termini de venciment Diferenciar els mecanismes operatius de leasing, factoring, confirming i crèdit comercial PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 65 Com pot ser…