Apunts de Drets i Llibertats Constitucionals

I 0 flashcards i 8 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS SISTEMA DE DRETS I LLIBERTATS Grau en Dret Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Drets i Llibertats: igualtat, tutela judicial, garanties penals, drets de l'esfera personal, participació i principis rectors socials. APREN.AI Índex 1 El principi d'igualtat i la no discriminació (art.

14 CE) Les dimensions constitucionals de la igualtat a la Constitució de 1978 Àmbit d'eficàcia i titularitat de l'article 14 CE La igualtat en la llei: el judici d'igualtat i el test de proporcionalitat Categories sospitoses o discriminacions odioses Tipologies de discriminació i mesures de diferenciació positiva Tècniques de restauració de la igualtat pel Tribunal Constitucional La igualtat en l'àmbit internacional i europeu La igualtat en l'aplicació de la llei i el principi de no-igualtat en la il·legalitat 2 El dret a la tutela judicial efectiva i garanties processals generals (art. 24.1 CE) 1. Estructura de l'article 24 CE i titularitat del dret 2.

La tutela judicial efectiva en tres etapes temporals 3. Garanties durant el procés: resolució motivada, congruència i indemnitat 4. Fase d'execució i control d'intangibilitat 3 Garanties en el procés penal i principi de legalitat penal (arts. 24.2 i 25 CE) 1. Les garanties constitucionals del procés penal (art. 24.2 CE) 2. La doble instància penal en el marc europeu i les seves excepcions 3. El principi de legalitat penal (art. 25 CE) i les garanties normatives 4. El principi ne bis in idem i la concurrència de sancions 4 Drets de l'esfera personal: vida, integritat física i moral, i llibertat ideològica El dret a la vida i a la integritat física i moral (art.

15 CE) El debat sobre la disponibilitat de la pròpia vida: mort digna, suïcidi i deure de protecció Integritat física, intervencions corporals i prohibició de la tortura Abolició definitiva de la pena de mort La llibertat ideològica, religiosa i de culte (art. 16 CE) Objecció de consciència i aconfessionalitat estatal 5 Dret a la llibertat personal i seguretat (art. 17 CE) 1. Causes legítimes de privació de llibertat i restriccions menors 2. Règim constitucional i garanties del detingut 3. Règim d'incomunicació i supòsits de suspensió 4. El procediment d'habeas corpus 6 Drets a la privacitat, intimitat i protecció de dades personals (art.

18 CE) El marc europeu de la privacitat: l'article 8 del CEDH Honor, intimitat i pròpia imatge (art. 18.1 CE) Inviolabilitat del domicili (art. 18.2 CE) Apunts de Drets i Llibertats Constitucionals 1 El secret de les comunicacions (art. 18.3 CE) La protecció de dades personals (art. 18.4 CE) 7 Llibertats d'expressió, informació i drets de participació política 1. Les llibertats de comunicació: expressió i informació (art. 20 CE) 2. Garanties constitucionals i límits de l'article 20 CE 3. Dret de reunió i de manifestació (art. 21 CE) 4. Dret d'associació (art. 22 CE) 5. Drets de participació política (art. 23 CE) i dret de petició (art.

29 CE) 8 Drets econòmics, socials i principis rectors Gènesi històrica de l'Estat social El principi d'Estat social a la Constitució de 1978 La Constitució econòmica: drets laborals i límits de mercat Classificació material dels drets socials Eficàcia jurídica dels principis rectors (art. 53.3 CE) Els principis rectors com a límit legítim d'altres drets 9 Resum per repassar Principi d'igualtat i no discriminació (art. 14 CE) Tutela judicial efectiva i garanties penals (arts. 24 i 25 CE) Drets de l'esfera personal i privacitat (arts. 15 a 18 CE) Llibertats públiques i participació política (arts. 20 a 23 i 29 CE) Constitució econòmica i drets socials (Capítol III i art.

53.3 CE) Cronologia bàsica Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Drets i Llibertats Constitucionals 2 1 El principi d'igualtat i la no discriminació (art. 14 CE) EN ACABAR SABRÀS Distingir les diverses dimensions constitucionals de la igualtat en el text de 1978. Formular el judici d'igualtat aplicant els conceptes de tertium comparationis i proporcionalitat. Diferenciar les modalitats de discriminació directa, indirecta i per indiferenciació mitjançant jurisprudència constitucional rellevant.

Explicar les tècniques de reparació del Tribunal Constitucional i els límits de la igualtat en l'aplicació judicial. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Pot un jutge dictar sentències diferents davant de fets idèntics sense vulnerar el dret a la igualtat? L'origen de la noció moderna d'igualtat jurídica se situa en la ruptura de l'estat liberal contra l'estructura estamental de l'Antic Règim. En aquella societat prèvia, el dret aplicable depenia de l'estament de pertinença de cada individu, de manera que la noblesa i el clergat gaudien de règims jurídics privilegiats.

Amb les revolucions liberals es proclama que la llei ha de ser comuna i general per a tota la ciutadania, fita reflectida en textos fundacionals com la Declaració de Drets de Virgínia de 1776 i l'article 1 de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1789. Al constitucionalisme espanyol vuitcentista, aquesta aspiració es va expressar sota el mandat dels «mateixos codis» per a tothom, fins a arribar a l'article 2 de la Constitució republicana de 1931, precedent directe de la clàusula general de no-discriminació actual.

Apunts de Drets i Llibertats Constitucionals 3 ESQUEMA Estructura dels Drets en el Sistema Constitucional Espanyol Les dimensions constitucionals de la igualtat a la Constitució de 1978 La Constitució espanyola de 1978 no concep la igualtat de manera aïllada ni uniforme, sinó que la desplega en una multiplicitat de dimensions dogmàtiques complementàries: Valor superior de l'ordenament jurídic (art. 1.1 CE): la igualtat constitueix, al costat de la llibertat, la justícia i el pluralisme polític, un dels eixos fundacionals de l'Estat social i democràtic de Dret. Igualtat real i material (art.

9.2 CE): encomana als poders públics promoure les condicions i remoure els obstacles perquè la igualtat de les persones i dels grups sigui real i efectiva, fonamentant la igualtat d'oportunitats i les mesures d'acció positiva. Igualtat formal i prohibició de discriminació (art. 14 CE): reconeix que els espanyols són iguals davant la llei sense que pugui prevaldre cap discriminació per naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Opera simultàniament com a dret subjectiu fonamental i com a principi limitador de l'activitat estatal. Igualtat territorial i de drets bàsics (arts.

139.1 i 149.1.1a CE): garanteix que tots els ciutadans gaudeixen dels mateixos drets i deures a qualsevol part del territori espanyol. Al costat d'aquests grans eixos, la Constitució conté clàusules específiques d'igualtat en diferents sectors: Accés a les funcions i càrrecs públics (art. 23.2 CE): igualtat d'accés en condicions generals de mèrit i capacitat. Principi d'igualtat (art. 14 CE) Igualtat formal, material i no discriminació Garanties jurisdiccionals (arts.

24-25 CE) Tutela judicial i legalitat sancionadora Drets de l'esfera personal Vida, integritat, llibertat física i privacitat Llibertats públiques i polítiques Expressió, participació política i reunió Drets econòmics i socials Propietat, empresa i principis rectors Apunts de Drets i Llibertats Constitucionals 4 Àmbit tributari (art. 31.1 CE): sistema impositiu just inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat. Matrimoni (art. 32.1 CE): plena igualtat jurídica entre ambdós cònjuges. Filiació (art. 39.2 CE): plena igualtat jurídica dels fills amb independència de la seva filiació i del seu naixement dins o fora del matrimoni.

COMPROVA-HO 2 En què es diferencien essencialment la igualtat de l'art. 14 CE i la de l'art. 9.2 CE? Àmbit d'eficàcia i titularitat de l'article 14 CE La titularitat del dret a la igualtat s'atribueix principalment als espanyols segons la literalitat de la norma, però el Tribunal Constitucional ha estès la seva protecció als ciutadans estrangers. No obstant això, s'admet un marge de diferenciació raonable per raó de nacionalitat establert pel legislador (com es recull a les SSTC 107/1984 i 94/1993). Pel que fa a l'eficàcia, vincula principalment els poders públics.

En les relacions entre particulars, l'eficàcia directa de l'article 14 CE és excepcional, per bé que el legislador n'ha projectat la vinculació mitjançant lleis específiques: la Llei Orgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes, la Llei 11/1990 de reforma del Codi Civil en matèria d'igualtat jurídica dels cònjuges, o els articles 510 a 512 del Codi Penal, que sancionen la denegació discriminatòria de serveis. En l'àmbit de la negociació col·lectiva i els convenis laborals, la jurisprudència constitucional (SSTC 177/1988 i 112/2017) admet una aplicació matisada de l'art. 14 CE entre subjectes privats.

La igualtat en la llei: el judici d'igualtat i el test de proporcionalitat La igualtat no impedeix que el legislador diferenciï situacions diverses; el que prohibeix és la diferenciació arbitrària o desproveïda de justificació. La igualtat és un concepte eminentment relacional: requereix contrastar dues situacions comparables. La situació utilitzada com a paràmetre de referència s'anomena tertium comparationis. DEFINICIÓ El tertium comparationis és el terme de comparació vàlid i homogeni que s'aporta per demostrar que dos subjectes o supòsits que comparteixen elements fonamentals essencials han rebut conseqüències jurídiques injustificadament dispars.

Per determinar si un tractament diferenciat és legítim des del punt de vista constitucional, cal superar una anàlisi metodològica estructurada en fases: Constatació del terme de comparació: s'ha d'acreditar la identitat o homogeneïtat substancial entre els supòsits de fet comparats als quals la llei vincula efectes jurídics diferents. 1 Objectivitat del factor de diferenciació: el criteri establert pel legislador no pot ser subjectiu ni dirigit nominalment a una persona concreta, sinó que ha de respondre a paràmetres generals i abstractes (per exemple, establir l'edat mínima per votar als 18 anys).

2 Apunts de Drets i Llibertats Constitucionals 5 Graó del test Qüestió d'anàlisi Finalitat del control Adequació o idoneïtat La mesura diferenciadora permet assolir la finalitat constitucionalment legítima? Descartar mesures inútils o ineficaces per a l'objectiu perseguit. Necessitat Existeix alguna alternativa que assoleixi el mateix fi i sigui menys gravosa o restrictiva? Garantir que s'adopta el mitjà menys lesiu per al dret d'igualtat. Proporcionalitat en sentit estricte El sacrifici dels efectes diferenciats és equilibrat respecte dels beneficis obtinguts? Evitar conseqüències desmesurades o excessivament greus per al col·lectiu afectat.

PROCÉS Metodologia del judici constitucional d'igualtat 1 Terme de comparació Acreditar tertium comparationis homogeni 2 Objectivitat del criteri Factor general i abstracte, no subjectiu 3 Raonabilitat Persecució d'una finalitat legítima 4 Triple test de proporcionalitat Examen d'adequació, necessitat i gravetat Categories sospitoses o discriminacions odioses L'article 14 CE conté una relació expressa de motius prohibits de discriminació: naixement, raça, sexe, religió, opinió i circumstàncies personals o socials.

Quan una regulació utilitza algun d'aquests factors per establir un tractament desfavorable, la mesura es presumeix d'entrada sospitosa d'inconstitucionalitat i requereix un cànon de justificació reforçada: Prohibició absoluta: en matèries com la filiació matrimonial i no matrimonial, no cap cap diferència de tracte (STC 200/2001). Exigència d'un valor d'especial rellevància: només motius d'un pes excepcional poden justificar una diferenciació basada en aquests criteris (STC 59/2008).

Inversió de la càrrega de la prova: en l'àmbit processal, si la part recurrent aporta indicis fonamentats de discriminació (per exemple, en un acomiadament amb indicis de discriminació per Raonabilitat de la mesura: la diferenciació ha de perseguir una finalitat legítima reconeguda o emparada per la Constitució. Un criteri pot ser objectiu però mancar de raonabilitat: a la STC 42/1981, exigir una titulació emesa exclusivament per l'escola de biblioteconomia de Catalunya per accedir a places funcionarials es va considerar objectiu, però desproveït de raonabilitat i contrari a l'art. 14 CE (doctrina reiterada a la STC 45/1989).

3 Aplicació del test de proporcionalitat: verificada l'objectivitat i la raonabilitat, cal examinar si la mesura compleix el triple judici clàssic (fixat pel TEDH en la sentència de 23 de juliol de 1968 sobre el Règim Lingüístic Belga i assumit pel TC): 4 Apunts de Drets i Llibertats Constitucionals 6 raó de sexe), correspon a la part demandada provar que l'acte va respondre a causes reals i absolutament alienes al motiu discriminatori (SSTC 103/1983, 17/2003 i 2/2017). COMPROVA-HO 3 Què comporta la concurrència d'un factor d'anomenada «discriminació odiosa» sobre la càrrega de la prova?

Tipologies de discriminació i mesures de diferenciació positiva La vulneració del dret a la igualtat no sempre es produeix de manera frontal ni a través de normes explícites. La jurisprudència constitucional i europea ha definit diversos tipus de discriminació: Discriminació directa: té lloc quan una norma o acte dispensa un tracte obertament desigual a supòsits de fet equivalents sense cap justificació objectiva ni raonable (com l'antic tractament legal diferenciat per a homes vidus respecte de les vídues). Discriminació indirecta o d'impacte: es produeix quan una norma o pràctica formalment neutra i objectiva genera un efecte desproporcionadament desfavorable sobre un col·lectiu protegit.

El precedent cabdal és la STC 145/1991, on un conveni col·lectiu assignava una retribució superior a la categoria de «peons» enfront de la de «netejadores», essent ambdues funcions bàsiques i essencials; atès que el col·lectiu de netejadores estava compost de manera aclaparadorament majoritària per dones, el TC va declarar l'existència d'una discriminació indirecta per raó de sexe. Discriminació per indiferenciació: l'art. 14 CE no sols exigeix tractar igual allò que és igual, sinó també dispensar un tractament diferenciat a situacions que són substancialment dispars. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va fixar aquest criteri a la sentència Thlimmenos c.

Grècia de 6 d'abril de 2000: a un comptable condemnat per objecció de consciència religiosa (en negar-se a complir el servei militar com a testimoni de Jehovà) se li denegava l'exercici professional per una norma general que inhabilitava els condemnats penals; el TEDH va sentenciar que aplicar el mateix tracte a qui havia comès una insubmissió per motius de consciència que a qui havia comès un delicte comú vulnerava el dret a la no-discriminació. D'altra banda, per assolir la igualtat material de l'art.

9.2 CE, l'ordenament empra tècniques correctores de desigualtats estructurals que s'han de delimitar curosament: Acció positiva: atorgament de beneficis, incentius o ajudes a un col·lectiu socialment desfavorit per corregir situacions de partida asimètriques. A la STC 128/1987, el TC va considerar legítima la concessió de subvencions de guarderia només a dones treballadores per la situació de desavantatge real que patien en la conciliació laboral i familiar. Discriminació inversa: mecanismes de preferència rígids davant d'una situació de paritat.

En les sentències del TJUE en els afers Kalanke (17 d'octubre de 1995) i Marschall (11 de novembre de 1997), es va perfilar que davant d'igualtat de qualificació professional es pot afavorir el gènere infrarepresentat, sempre que la decisió no sigui automàtica i s'admetin clàusules d'obertura a la valoració individual. Mesures compensatòries vs. mesures paternalistes: les mesures protectores han de perseguir la remoció real d'obstacles. Si en comptes de protegir perpetuen estereotips, resulten inconstitucionals. A la STC 229/1992, la norma que impedia a les dones treballar a l'interior de les Apunts de Drets i Llibertats Constitucionals 7 mines va ser declarada contrària a l'art.

14 CE per tractar-se d'una mesura falsament protectora i purament paternalista. ERROR FREQÜENT Confondre la discriminació indirecta amb una mesura d'acció positiva. La discriminació indirecta és una infracció de l'art. 14 CE causada per una regla formalment neutral que produeix un perjudici desproporcionat sobre un grup protegit (com a la STC 145/1991). En canvi, l'acció positiva és un mecanisme constitucionalment legítim emparat per l'art. 9.2 CE que concedeix expressament avantatges per reduir una desigualtat preexistent. Recorda: la primera vulnera la Constitució; la segona la fa efectiva.

Tècniques de restauració de la igualtat pel Tribunal Constitucional Quan el Tribunal Constitucional declara la inconstitucionalitat d'una llei per infracció de l'article 14 CE, la conseqüència ordinària és la nul·litat del precepte segons l'article 39 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC). No obstant això, la simple eliminació de la norma de l'ordenament pot provocar una paradoxa desfavoridora o desprotegir la ciutadania. Per aquest motiu, el tribunal utilitza diverses tècniques d'adjudicació: 1. Nul·litat simple amb supressió del benefici: en determinats supòsits, l'anul·lació del precepte comporta la desaparició de l'avantatge atorgat il·legítimament.

A la STC 158/1993, la declaració de caràcter inembargable de les pensions percebudes exclusivament pels integrants d'un dels bàndols de la Guerra Civil va provocar la nul·litat de la norma i l'eliminació d'aquell benefici exclusiu per restablir la igualtat. 2.

Extensió de beneficis (jurisdicció com a legislador positiu provisional): per no perjudicar el col·lectiu inicialment afavorit ni privar de drets bàsics, el tribunal estén el règim protector al grup exclòs declarant inconstitucional només l'incís que creava l'exclusió: A la STC 103/1983, davant la discriminació que suposava exigir requisits molt més estrictes als homes per accedir a la pensió de viduïtat que a les dones vídues, el TC no va suprimir la pensió sinó que va estendre als vidus el mateix règim favorable de què gaudien les vídues.

A la STC 222/1992, en analitzar la subrogació mortis causa dels arrendaments urbans prevista exclusivament per a cònjuges casats, el TC va declarar la inconstitucionalitat de la norma només «en tant que excloïa» les parelles de fet, integrant-les dins del seu àmbit subjectiu. 3. Declaració d'inconstitucionalitat sense nul·litat immediata i apel·lació al legislador: fórmula no prevista expressament a l'art. 39 LOTC emprada per evitar buits normatius que perjudiquin greument l'interès públic.

A la STC 45/1989, relativa a l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), l'obligació de tributació acumulada com a unitat familiar feia tributar més a les parelles casades que a les parelles de fet a causa de la progressivitat de l'impost; el TC va declarar el caràcter inconstitucional del tracte discriminatori però va diferir els efectes instant el legislador a regular amb urgència la tributació separada. Apunts de Drets i Llibertats Constitucionals 8 COMPROVA-HO 4 Quina conseqüència pràctica va tenir la tècnica de l'«extensió de beneficis» a la STC 103/1983 sobre les pensions de viduïtat?

La igualtat en l'àmbit internacional i europeu L'article 10.2 CE estableix que les normes sobre drets fonamentals s'interpreten de conformitat amb els tractats internacionals ratificats per Espanya: Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH): el seu article 14 consagra el principi de no- discriminació, però amb caràcter accessori: requereix connexió amb algun dels altres drets substantius reconeguts pel Conveni. En la comparació lingüística oficial, el text anglès («without discrimination») manté un caràcter més genèric i flexible que la dicció literal francesa («sans distinction aucune»), havent prevalgut l'aplicació àmplia. Posteriorment, el Protocol núm.

12 al CEDH (aprovat l'any 2000 i ratificat per Espanya el 2008) va introduir una prohibició general i autònoma de discriminació, desvinculada dels altres drets del Conveni i amb un catàleg extensiu de categories protegides (idioma, origen nacional, pertinença a una minoria, patrimoni o qualsevol altra condició). Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (CDFUE): dedica el seu Títol III íntegrament a la igualtat, fixant a l'art. 20 la igualtat davant la llei i a l'art. 21 una llista molt detallada de motius prohibits. A més, l'art. 23 consagra el deure de garantir la igualtat d'homes i dones en tots els àmbits, inclòs el laboral.

Dret originari i derivat de la UE: l'article 18 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) prohibeix de manera rotunda tota discriminació per raó de nacionalitat entre ciutadans dels estats membres, lligada a la llibertat de circulació. Aquesta base es desplega mitjançant el Dret derivat en directives i reglaments d'obligat compliment sobre igualtat d'oportunitats per motius de sexe i raça. La igualtat en l'aplicació de la llei i el principi de no-igualtat en la il·legalitat La igualtat no sols vincula el legislador quan redacta la norma, sinó també els òrgans judicials i administratius que l'apliquen a supòsits concrets.

La igualtat en l'aplicació de la llei impedeix que un mateix òrgan judicial tracti de manera dispar casos idèntics basant-se en consideracions subjectives o sense un fonament lògic. No obstant això, aquesta exigència entra sovint en tensió amb el principi d'independència judicial, segons el qual els jutges només estan sotmesos a l'imperi de la llei i no resten vinculats jeràrquicament als criteris d'altres jutjats ni a un sistema estricte de precedent rígid com el del common law. La disparitat de resolucions entre diferents jutjats sobre una mateixa llei no implica cap vulneració de l'art.

14 CE, sinó que constitueix una conseqüència natural de la independència dels tribunals, la qual se soluciona mitjançant el sistema de recursos davant el Tribunal Suprem en la seva funció unificadora de doctrina. La doctrina del Tribunal Constitucional ha fixat el paràmetre de control de la igualtat en l'aplicació de la llei sobre un mateix òrgan: A la STC 2/1983 es va exigir per primer cop que, si un òrgan judicial pretén apartar-se del criteri que ha vingut sostenint en casos idèntics previs, té l'obligació de justificar de manera expressa Apunts de Drets i Llibertats Constitucionals 9 aquest canvi d'interpretació.

Posteriorment, la STC 144/1988 va assentar la doctrina consolidada actual: no s'exigeix necessàriament que el jutge reconegui explícitament que s'aparta d'un precedent, sinó que la nova resolució incorpori una motivació adequada, raonable i suficient que exterioritzi que el canvi de criteri no respon a un tracte personal arbitrari. DEFINICIÓ El principi de manca d'igualtat en la il·legalitat estableix que cap ciutadà pot exigir l'aplicació d'un tractament favorable si aquest tractament previ concedit a un tercer es fonamentava en una infracció manifesta de la legalitat.

Com va sentenciar taxativament el TC a la STC 27/2001, en el cas d'un intern que al·legava vulneració de l'article 14 CE perquè la direcció del centre penitenciari no havia sancionat anteriorment un altre pres per la mateixa falta disciplinària, el fet que l'Administració hagi incomplert la llei o omès una sanció en un supòsit precedent no genera per a ningú el dret que la il·legalitat es reprodueixi en benefici seu. COMPROVA-HO 5 Pot un ciutadà anul·lar una sanció de trànsit al·legant vulneració de l'art. 14 CE perquè a un altre conductor que anava a la mateixa velocitat no el van multar?

IDEES CLAU La igualtat liberal va néixer per erradicar els privilegis estamentals de l'Antic Règim establint codis generals i comuns. La Constitució espanyola de 1978 combina la igualtat formal i la prohibició de discriminació (art. 14 CE) amb el mandat als poders públics d'assolir la igualtat material real (art. 9.2 CE). El judici d'igualtat requereix contrastar un tertium comparationis homogeni i verificar l'objectivitat, la raonabilitat i la proporcionalitat estricta de la mesura. L'ús de categories expressament protegides com a «discriminacions odioses» (raça, sexe, religió) comporta una justificació reforçada i la inversió de la càrrega de la prova.

La discriminació indirecta (STC 145/1991) sanciona regles aparentment neutres que produeixen un perjudici sistemàtic sobre col·lectius concrets. Davant de normes discriminatòries que atorguen avantatges exclusius, el Tribunal Constitucional prefereix recórrer a l'extensió de beneficis abans que suprimir el dret reconegut. No existeix el dret a la igualtat en la il·legalitat: l'aplicació incorrecta o l'omissió prèvia d'una norma no obliga a repetir el mateix error en altres casos (STC 27/2001). Apunts de Drets i Llibertats Constitucionals 10 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. En què es diferencia la discriminació indirecta o d'impacte de la discriminació per indiferenciació? 7.

Com compatibilitza el Tribunal Constitucional el principi d'igualtat en l'aplicació de la llei amb la independència judicial? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8. Quin precepte de la Constitució de 1978 ordena remoure els obstacles per assolir la igualtat real? 9. Quin element serveix com a terme vàlid i homogeni de contrast en el judici d'igualtat? 10. Què va resoldre la STC 145/1991 respecte dels salaris de peons i netejadores? 11. Com va restablir el Tribunal Constitucional la igualtat a la STC 103/1983 sobre viduïtat? 2 El dret a la tutela judicial efectiva i garanties processals generals (art.

24.1 CE) EN ACABAR SABRÀS Distingir les tres etapes cronològiques del dret a la tutela judicial efectiva segons l'article 24.1 CE. Explicar l'abast i els límits del deure de motivació i congruència judicial en les sentències. Identificar les conductes que vulneren la garantia d'indemnitat i la prohibició de la reformatio in peius.

Article 139.1 a) Article 9.2 b) Article 14 c) Article 1.1 d) Funció social a) Marge d'apreciació b) Tertium comparationis c) Eficàcia d'indemnitat d) Aplicar el dret a la il·legalitat a) Anul·lar completament el conveni b) Constatar una discriminació indirecta c) Declarar acció positiva femenina d) Extenent el benefici als homes a) Reclamant la devolució d'imports b) Declarant la carència de competència c) Suprimint la pensió a les vídues d) Apunts de Drets i Llibertats Constitucionals 11 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Si un jutge desestima completament la nostra demanda en un litigi, podem al·legar que ens ha denegat la tutela judicial efectiva? 1.

Estructura de l'article 24 CE i titularitat del dret L'article 24 de la Constitució Espanyola constitueix el pilar fonamental de la protecció jurídica de la ciutadania. El precepte s'estructura en dos apartats clarament diferenciats: l'article 24.1 CE consagra el dret a la tutela judicial efectiva sense que pugui produir-se indefensió, actuant com una clàusula general aplicable a tots els ordres jurisdiccionals; l'article 24.2 CE reconeix una llista específica de garanties processals aplicables tant al procés penal com, adaptades per via jurisprudencial, a la resta de processos judicials.

Pel que fa a la titularitat, l'article 24.1 CE empra termes universals: comprèn tant les persones físiques (siguin ciutadans nacionals o estrangers) com les persones jurídiques privades. Els menors i les persones amb incapacitat en són titulars de ple dret; poden actuar per mitjà dels seus representants legals o, en atenció a la seva maduresa reconeguda pel Tribunal Constitucional, comparèixer per si mateixos davant els tribunals.

Amb caràcter excepcional, les entitats i persones jurídiques públiques també ostenten la titularitat d'aquest dret fonamental quan acudeixen a un procés judicial per defensar interessos públics, gaudint dels mateixos instruments ordinaris de defensa que els particulars. DEFINICIÓ El dret a la tutela judicial efectiva és un dret de contingut complex i de caràcter prestacional que garanteix a tothom l'accés als jutjats i tribunals, la tramitació d'un procediment regular amb plenes garanties de contradicció i l'execució íntegra de les resolucions fermes sense que es produeixi una indefensió material.

La protecció de l'article 24 CE disposa de diverses vies de garantia escalonades: Vies ordinàries: procediments ordinaris i procediment preferent i sumari davant la jurisdicció ordinària. Quan es produeix una vulneració originada pel mateix tribunal que no és susceptible de cap recurs ordinari ni extraordinari, la part ha d'interposar l'incident de nul·litat d'actuacions perquè el mateix òrgan anul·li la resolució lesiva i restableixi el dret. Via constitucional: recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional, un cop esgotada la via judicial prèvia.

Via internacional: demanda davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per infracció del dret a un procés equitatiu reconegut a l'article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) i protocols annexos, així com la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (Títol VI, arts. 47 a 50). COMPROVA-HO 13 Pot una administració pública al·legar la vulneració del seu dret a la tutela judicial efectiva davant els tribunals? Apunts de Drets i Llibertats Constitucionals 12 2. La tutela judicial efectiva en tres etapes temporals La tutela judicial efectiva no s'esgota en el simple fet d'interposar una demanda o rebre una sentència.

Des del punt de vista temporal, el Tribunal Constitucional distingeix tres fases consecutives imprescindibles: PROCÉS Fases temporals de la tutela judicial efectiva 1 Accés a la jurisdicció Accés raonable, principi pro actione i resolució sobre el fons. 2 Procés amb garanties Jutge predeterminat, contradicció, motivació, congruència i indemnitat. 3 Execució de resolucions Efectivitat de la decisió i intangibilitat dels mandats ferms. Fase 1: El dret d'accés a la jurisdicció L'accés als tribunals és la primera manifestació del dret. Es tracta d'un dret de configuració legal i caràcter prestacional: el legislador pot establir requisits formals, terminis i causes d'inadmissió.

No obstant això, aquestes limitacions han de ser proporcionades i justificades. Els tribunals tenen l'obligació d'aplicar el principi pro actione, evitant interpretacions rigoristes o desproporcionadament formalistes que frustrin la resolució del plet sobre el fons. El dret comprèn l'obtenció d'una resposta motivada en Dret. Pot tractar-se d'una sentència sobre el fons o d'una resolució d'inadmissió per motius formals legalment previstos.

El Tribunal Constitucional no actua com una instància d'apel·lació comuna; no revisa com interpreten la legalitat ordinària els jutges llevat que concorrin tres circumstàncies excepcionals: Un error patent o equivocació òbvia en la determinació dels fets o les dades de la causa. Arbitrarietat o una manca manifesta de raonabilitat en el raonament judicial. Un error en el sistema de fonts, com ara ignorar la primacia del dret comunitari europeu sobre el dret intern.

Així mateix, l'accés inclou la diligència dels tribunals en els actes de comunicació (citacions, notificacions i emplaçaments) als domicilis dels litigants per garantir la seva compareixença real, i el dret a utilitzar el sistema de recursos que el legislador hagi dissenyat en cada ordre jurisdiccional. Fase inicial (accés a la jurisdicció): dret d'entrar al sistema judicial i obtenir una resolució raonada sobre el fons del litigi si es compleixen els requisits legals. 1 Fase central (procés contradictori): substanciació del plet amb totes les garanties processals, contradicció entre les parts i absència d'indefensió.

2 Fase final (execució de resolucions): compliment forçós i efectiu del que ha estat jutjat, preservant la intangibilitat de les sentències fermes. 3 Apunts de Drets i Llibertats Constitucionals 13 ERROR FREQÜENT Confondre el dret a la tutela judicial efectiva amb el dret a guanyar el plet. L'article 24.1 CE no atorga cap dret a una sentència favorable a les pròpies pretensions, sinó únicament a una resolució motivada, raonada en Dret i congruent, encara que desestimi íntegrament la demanda o la declari inadmissible per manca de requisits legals. COMPROVA-HO 14 Quina implicació té el principi pro actione quan es presenta un defecte formal corregible en la demanda? 3.

Garanties durant el procés: resolució motivada, congruència i indemnitat La fase de substanciació del procés exigeix que les parts litiguin en condicions d'igualtat real i amb ple coneixement dels càrrecs i al·legacions. Les garanties generals inclouen: Garantia Constitucional Contingut essencial i aplicació Jutge predeterminat per la llei Exigeix que l'òrgan competent i la seva jurisdicció estiguin fixats per una norma legal prèvia al fet enjudiciat, impedint tribunals d'excepció o designacions ad hoc. Igualtat d'armes processals Totes les parts han de disposar de les mateixes facultats, oportunitats d'al·legació i mitjans d'atac i defensa al llarg de totes les instàncies del procés.

Procés públic Principi consagrat a l'article 24.2 CE i reiterat a l'article 120 CE per evitar una justícia secreta, admetent limitacions excepcionals degudament motivades per motius d'intimitat o seguretat. Procés sense dilacions indegudes No implica el compliment mil·limètric de tots els terminis processals, sinó la prohibició d'endarreriments injustificats derivats de la inactivitat judicial o mancances estructurals de mitjans. Dret a la prova pertinent Facultat de proposar els mitjans de prova adients. L'òrgan judicial pot denegar de manera motivada aquelles proves impertinents o inútils, i s'exclouen taxativament les proves obtingudes amb vulneració de drets fonamentals.

Imparcialitat judicial Exigeix l'absència de vincles o relacions particulars del jutge amb les parts (vessant subjectiva) i la manca de prejudicis o contacte previ amb l'objecte de la litigi (vessant objectiva). Dins d'aquest conjunt, adquireixen una transcendència decisiva els requisits de motivació, congruència i protecció davant represàlies: Motivació de les resolucions: les sentències han d'exposar els motius fàctics i jurídics que condueixen a la fallada. La jurisprudència constitucional exigeix una motivació suficient i específica; les respostes estereotipades o de plantilla sense referència real al cas concret vulneren l'article 24.1 CE per generar indefensió.

Apunts de Drets i Llibertats Constitucionals 14 Congruència judicial: és la necessària correlació entre les pretensions formulades per les parts durant el debat processal i la resolució final dictada pel tribunal. Si l'òrgan judicial resol sobre aspectes aliens que no han estat debatuts, impedeix el dret de defensa en provocar una modificació substancial de l'objecte del litigi sobrevinguda. Garantia d'indemnitat: estableix que ningú no pot rebre un perjudici per exercir accions judicials legítimes. Qualsevol acte empresarial, administratiu o privat que sancioni o perjudiqui una persona pel fet d'haver acudit als tribunals constitueix una vulneració directa d'aquesta garantia.

Prohibició de la reformatio in peius: aquesta regla processal impedeix que el tribunal d'alçada empitjori la situació jurídica de la persona condemnada quan aquesta ha estat l'única que ha interposat recurs. Si l'acusació o el Ministeri Fiscal també han recorregut sol·licitant una agreujació, l'empitjorament sí que serà admissible. COMPROVA-HO 15 Pot un tribunal de segona instància augmentar la condemna de l'acusat si només ell va recórrer la sentència? 4. Fase d'execució i control d'intangibilitat La tutela judicial efectiva no es completa fins que la resolució judicial ferma produeix els seus efectes pràctics en la realitat.

La potestat d'executar allò jutjat correspon exclusivament als jutjats i tribunals ordinaris en virtut de la seva potestat jurisdiccional. En aquesta fase, regeix el principi d'intangibilitat de les resolucions fermes. Això comporta que les decisions fermes són invariables i vinculants per a tothom, no podent ser modificades fora dels mecanismes extraordinaris estrictament taxats per la llei, com el recurs de revisió.

El Tribunal Constitucional intervé en via d'empara mitjançant un control extern quan es manifesta una falta d'harmonia greu entre la decisió continguda en el títol executiu i el que el jutjat executa realment, o bé quan l'execució incorre en arbitrarietat, irraonabilitat manifesta o un error patent que fa ineficaç el mandat judicial ferm. PER RECORDAR-HO L'execució tanca el cicle de la tutela judicial efectiva: una sentència ferma que no es pot complir o que un jutge modifica arbitràriament després d'haver estat dictada buida de contingut tot el procediment judicial previ.

Apunts de Drets i Llibertats Constitucionals 15 IDEES CLAU L'article 24.1 CE consagra el dret de caràcter prestacional a la tutela judicial efectiva sense indefensió com a clàusula general per a totes les jurisdiccions. El dret a la tutela judicial efectiva comprèn tres fases successives: accés a la jurisdicció, procés contradictori amb garanties i execució efectiva de resolucions fermes. El dret d'accés no atorga una sentència favorable, sinó una resolució raonada sobre el fons subjecta al principi pro actione i als requisits legals establerts. Les sentències exigeixen una motivació suficient i una estricta congruència amb les pretensions formulades per les parts durant el litigi.

La prohibició de la reformatio in peius i la garantia d'indemnitat protegeixen l'al·legant perquè l'exercici de la via judicial o dels recursos no li reporti un perjudici afegit. L'execució protegeix la intangibilitat de les sentències fermes contra l'arbitrarietat i les alteracions indegudes del seu contingut per part dels jutjats. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. En quins tres supòsits excepcionals pot entrar el Tribunal Constitucional a revisar l'aplicació judicial de la legalitat ordinària en l'accés a la jurisdicció? 17. Quina diferència conceptual existeix entre la garantia d'indemnitat i la prohibició de la reformatio in peius? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 18. Quina d'aquestes afirmacions és correcta sobre la titularitat del dret a la tutela judicial efectiva? 19. Què exigeix el principi pro actione als tribunals ordinaris en la fase d'accés? Empapera persones físiques, jurídiques privades i entitats públiques. a) Impedeix que els menors d'edat tinguin capacitat processal. b) Exclou totalment qualsevol persona jurídica de dret privat. c) Només s'aplica als ciutadans de nacionalitat espanyola. d) Estimar sempre les pretensions que formuli l'actor. a) Obligar el demandat a assumir la posició acusatòria. b) Eliminar qualsevol requisit de termini o procediment legal.

c) Evitar interpretacions excessivament formalistes que impedeixin resoldre. d) Apunts de Drets i Llibertats Constitucionals 16 20. Quan es produeix una vulneració de la prohibició de la reformatio in peius? 21. Què garanteix el principi d'intangibilitat de les resolucions judicials fermes en fase d'execució? 3 Garanties en el procés penal i principi de legalitat penal (arts. 24.2 i 25 CE) EN ACABAR SABRÀS Distingir les garanties processals específiques de l'àmbit penal a l'article 24.2 CE. Identificar les excepcions reconegudes al dret a la doble instància penal segons el Protocol núm. 7 del CEDH.

Analitzar els quatre requisits dogmàtics de la llei penal segons l'article 25 CE (scripta, praevia, certa, stricta). Explicar l'aplicació del principi ne bis in idem i la concurrència de sancions administratives i penals. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Pot un ciutadà ser sancionat penalment i administrativament per uns mateixos fets sense vulnerar el principi constitucional 'ne bis in idem'? 1. Les garanties constitucionals del procés penal (art. 24.2 CE) L'article 24.2 de la Constitució Espanyola estableix un catàleg de garanties dirigides a assegurar la justícia i l'equitat dels procediments judicials.

Encara que moltes d'aquestes garanties s'apliquen com a estàndards generals a qualsevol jurisdicció (per exemple, mitjançant tests d'interpretació), adquireixen la seva màxima intensitat en l'esfera punitiva. Respecte a la configuració bàsica de l'òrgan i el tràmit, el ciutadà té dret al jutge predeterminat per llei (vegeu «El dret a la tutela judicial efectiva i garanties processals generals (art. 24.1 CE)»), concepte que no s'ha de confondre amb el jutge del territori on s'actua, sinó amb aquell que fixa una norma prèvia. Així mateix, l'actuació ha de ser un procés públic conforme a l'article 120 CE, llevat d'excepcions legals vinculades a la protecció de la intimitat o l'honor.

També es garanteix un procés Quan el jutge no motiva la sentència de primera instància. a) Quan s'admet una prova impertinent en la fase de vista. b) Quan el fiscal recorre i el tribunal augmenta la sanció. c) Quan el tribunal empitjora la pena havent recorregut només el condemnat. d) La immutabilitat de la sentència fora de les vies legals. a) La llibertat del tribunal per alterar la decisió segons convingui. b) El dret a reiniciar el judici des de la primera etapa. c) L'anul·lació automàtica del procediment davant qualsevol dilació.

d) Apunts de Drets i Llibertats Constitucionals 17 sense dilacions indegudes: no qualsevol retard processal vulnera el dret, sinó aquelles demores injustificades que neixen de carències estructurals de mitjans o de personal de l'administració de justícia. Dins del nucli estricte de la defensa penal, destaquen les següents garanties específiques: Dret a ser informat de l'acusació: constitueix un requisit indispensable per articular qualsevol oposició jurídica coherent. Cap persona pot ser jutjada sense conèixer amb precisió els càrrecs i fets que se li imputen. Dret a la defensa i assistència lletrada: garanteix l'assistència d'un advocat, sigui de lliure elecció o d'ofici.

Aquest dret s'enllaça amb la prohibició de la reformatio in peius (vegeu «El dret a la tutela judicial efectiva i garanties processals generals (art. 24.1 CE)»), la qual impedeix que el tribunal d'alçada agreugi la situació del condemnat quan només ell ha recorregut; tanmateix, si el Ministeri Fiscal també impugna, la pena sí que pot ser empitjorada. Dret a un procés amb totes les garanties: comprèn la imparcialitat judicial, tant en la seva dimensió subjectiva (absència de relacions personals o vincles amb les parts) com en la seva vessant objectiva (manca d'una postura prèvia presa sobre l'objecte del litigi).

Inclou també la igualtat d'armes, segons la qual acusació i defensa han de comptar amb les mateixes possibilitats materials per proposar proves i testimonis. Dret a la prova i eficàcia de la prova il·lícita: les parts poden proposar els mitjans que considerin oportuns, però el tribunal en pot determinar la inadmissibilitat si no són pertinents, sempre mitjançant una decisió raonada i justificada. Les proves obtingudes il·legalment (amb vulneració de drets fonamentals, com una intervenció telefònica sense autorització judicial) manquen de qualsevol validesa: no es poden emprar en el judici, tot i que la seva expulsió no atura el procediment, el qual continuarà amb la resta de proves vàlides.

Dret a no declarar contra un mateix i a no confessar-se culpable: reconeix la facultat de guardar silenci davant les preguntes de l'acusació o de la policia. Aquesta inacció mai no es pot equiparar a una assumpció tàcita de culpabilitat; el silenci és un dret constitucional i no pressuposa ni culpa ni innocència. Presumpció d'innocència: és la peça clau del procés penal. Cap persona no pot ser condemnada sense proves vàlides que destrueixin completament aquest estat jurídic inicial mitjançant l'activitat probatòria practicada davant el tribunal. COMPROVA-HO 23 Què passa si s'anul·la una gravació telefònica per vulnerar drets fonamentals durant la instrucció? 2.

La doble instància penal en el marc europeu i les seves excepcions La garantia que una condemna pugui ser examinada per un òrgan superior troba el seu fonament essencial en l'àmbit internacional mitjançant el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) i la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (CDFUE). L'article 6 del CEDH consagra el dret a un procés equitatiu (tribunal independent, imparcial i públic), complementat per l'article 2 del Protocol núm. 7 del CEDH, que fixa el dret a la segona instància penal: tota persona declarada culpable té la facultat que un tribunal superior revisi la seva condemna reproduint el procés.

Apunts de Drets i Llibertats Constitucionals 18 No obstant això, aquest dret no és absolut. El mateix Protocol núm. 7 admet excepcions reglades: La Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea reforça aquest escenari en el seu Títol VI (Justícia, arts. 47 a 50), recollint la tutela judicial efectiva, la imparcialitat del jutge, la presumpció d'innocència (Directiva UE 2016/343), la proporcionalitat de les penes i el principi ne bis in idem. COMPROVA-HO 24 Per què un ministre condemnat directament pel Tribunal Suprem no gaudeix de doble instància penal? 3. El principi de legalitat penal (art.

25 CE) i les garanties normatives L'article 25 de la Constitució Espanyola consagra el principi de legalitat penal i sancionadora. Cap persona no pot ser condemnada o sancionada per accions o omissions que en el moment de cometre's no constitueixin delicte, falta o infracció administrativa segons la legislació vigent. Aquest precepte instaura una reserva de llei absoluta en matèria punitiva: correspon exclusivament al legislador descriure les conductes prohibides i concretar les penes o mesures aplicables.

La doctrina constitucional sintetitza aquesta exigència en quatre garanties clàssiques ineludibles: Garantia Contingut essencial Exigència jurídica Lex scripta La conducta ha d'estar recollida en una llei escrita aprovada per les corts. Exigeix llei orgànica si la pena afecta drets fonamentals (Secció 1a, Capítol 2n, Títol I CE). Lex praevia La llei ha d'estar en vigor abans de la comissió dels fets. Prohibició de la retroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets. Lex certa Principi de taxativitat i determinació dels tipus i sancions.

Redacció prou clara perquè el ciutadà pugui preveure les conseqüències dels seus actes, sense marges arbitraris d'interpretació. Lex stricta Prohibició estricta de l'analogia in malam partem. El jutge penal no pot estendre les normes punitives a situacions similars no previstes expressament pel text legal. Infraccions de gravetat menor: aquelles faltes o delictes lleus en què la llei pot suprimir el doble grau de jurisdicció. 1 Aforaments davant el Tribunal Suprem: casos en què la condemna és dictada en primera instància per l'òrgan jurisdiccional més alt de l'Estat (com els processos contra ministres o diputats).

En ser jutjats pel Tribunal Suprem, no existeix cap tribunal judicial superior en l'ordre penal que pugui revisar la resolució. 2 Condemna per recurs contra una sentència absolutòria: situació en què l'acusat ha estat absolt en primera instància però resulta finalment condemnat en resoldre's el recurs de l'acusació davant l'òrgan d'alçada; en aquesta hipòtesi tampoc no hi ha una segona instància ordinària posterior per a aquesta condemna. 3 Apunts de Drets i Llibertats Constitucionals 19 ERROR FREQÜENT És un error creure que la prohibició d'analogia (lex stricta) impedeix qualsevol interpretació judicial de la norma.

El jutge penal ha d'interpretar els termes legals; el que té taxativament prohibit és aplicar una pena o agreujant a un supòsit semblant que la lletra de la llei no contempla expressament en detriment de l'acusat. 4. El principi ne bis in idem i la concurrència de sancions El principi ne bis in idem prohibeix castigar la mateixa persona dues vegades pels mateixos fets i sota el mateix fonament sancionador. Tanmateix, s'ha plantejat tradicionalment la compatibilitat entre el dret penal i el dret administratiu sancionador quan una mateixa conducta vulnera simultàniament ambdós ordres.

El Tribunal Constitucional ha fixat doctrina al respecte (amb la revisió de la doctrina prèvia consolidada a la STC 2/2003). El TC admet que es pugui sancionar una mateixa actuació en l'àmbit penal i en l'àmbit administratiu, sempre que: No es produeixi una reiteració injustificada de càstigs: s'ha d'aplicar un judici estricte de proporcionalitat sobre el conjunt de les mesures imposades. Es respectin les regles de preferència de la jurisdicció penal sobre la potestat sancionadora de l'administració. Concorrin fonaments jurídics o títols d'imputació diferenciats entre la protecció penal i la relació jurídica o administrativa subjacent.

En el pla del Conveni Europeu de Drets Humans, l'article 7 del CEDH recull el principi de legalitat penal establint la necessitat de llei prèvia. No obstant això, introdueix una modulació singular: permet jutjar actes que, en el moment de cometre's, constituïen delicte no pas segons la legislació escrita d'un estat, sinó segons els principis generals del dret reconeguts per les nacions civilitzades. Aquesta flexibilització va sorgir per resoldre els problemes jurídics derivats dels judicis de Nuremberg posteriors a la Segona Guerra Mundial.

Els dirigents del règim nazi al·legaven que els seus actes s'ajustaven a les lleis alemanyes d'aquell període i que qualsevol condemna posterior violaria la irretroactivitat penal (lex praevia). El dret internacional va solucionar aquest buit determinant que certs crims contra la humanitat vulneraven principis universals de les nacions civilitzades, fent innecessària la seva prèvia tipificació escrita pel dret intern de l'estat agressor.

Apunts de Drets i Llibertats Constitucionals 20 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Legalitat formal nazi Els crims comesos no estaven tipificats pel dret alemany Al·legació d'irretroactivitat La defensa invocava la prohibició de penes no previstes La clàusula de les nacions civilitzades a Nuremberg Apel·lació als principis generals S'apliquen principis universals de les nacions civilitzades Flexibilització de l'art. 7 CEDH Validació supranacional de condemnes per crims contra la humanitat COMPROVA-HO 25 Quina excepció a la taxativitat de la llei escrita prèvia admet expressament l'article 7 del CEDH?

IDEES CLAU L'article 24.2 CE garanteix la presumpció d'innocència, la defensa lletrada, el dret a ser informat de l'acusació i la nul·litat de les proves obtingudes il·legalment. El dret a la segona instància penal (Protocol 7 CEDH) admet excepcions en delictes lleus, aforaments davant el Tribunal Suprem i condemnes dictades en apel·lació després d'una absolució inicial. L'article 25 CE imposa el principi de legalitat penal mitjançant els quatre requisits: lex scripta, lex praevia, lex certa i lex stricta.

El principi ne bis in idem prohibeix la doble sanció pels mateixos fets i fonament, tot i que el TC admet la compatibilitat de sancions penals i administratives sota estrictes criteris de proporcionalitat (STC 2/2003). L'article 7 del CEDH flexibilitza la legalitat penal escrita permetent sancionar conductes contràries als principis generals del dret de les nacions civilitzades. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. Quina diferència conceptual existeix entre lex certa i lex stricta a l'article 25 CE? Apunts de Drets i Llibertats Constitucionals 21 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 27.

Quina conseqüència té la pràctica d'una punxada telefònica sense autorització judicial en un judici penal? 28. Per quin motiu un diputat condemnat pel Tribunal Suprem a instància única no disposa de doble instància? 29. Quin requisit del principi de legalitat penal impedeix condemnar aplicant una norma a un cas semblant no previst? 30. Què va permetre fonamentar jurídicament les condemnes dels judicis de Nuremberg segons l'article 7 del CEDH? 4 Drets de l'esfera personal: vida, integritat física i moral, i llibertat ideològica EN ACABAR SABRÀS Distingir la titularitat subjectiva del dret a la vida de la protecció del nasciturus com a bé jurídic constitucional.

Diferenciar les intervencions corporals que afecten l'art. 15 CE dels escorcolls superficials emparats en l'art. 18.1 CE. Explicar les dimensions interna i externa de la llibertat ideològica i els seus límits legals. Definir el principi d'aconfessionalitat cooperativa de l'Estat espanyol segons l'article 16.3 CE.

La nul·litat d'aquesta prova seguint el judici a) L'arxivament immediat de tota la causa penal b) La conversió automàtica de la prova en lícita c) L'obligació de repetir la punxada amb jutge d) Perquè la Constitució prohibeix expressament revisar aforaments a) Perquè els càrrecs públics no tenen garanties b) Perquè el Suprem és el màxim tribunal estatal c) Perquè l'aforament impedeix presentar recursos d'apel·lació d) Lex stricta a) Lex scripta b) Lex praevia c) Lex certa d) L'absència completa de garanties per als vençuts a) L'aplicació d'un decret retroactiu militar b) Els principis generals de les nacions civilitzades c) Les lleis penals del dret alemany nazi d) Apunts de Drets i Llibertats Constitucionals 22 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 31 Té l'Estat dret a alimentar a la força una persona que ha decidit conscientment deixar de menjar?

El dret a la vida i a la integritat física i moral (art. 15 CE) L'article 15 de la Constitució Espanyola (CE) encapçala el catàleg dels drets fonamentals substantius proclamant que tots tenen dret a la vida i a la integritat física i moral, sense que puguin ser sotmesos a tortures ni a penes o tractes inhumans o degradants. Aquest precepte constitueix la base ontològica de la resta de llibertats públiques: sense la preservació de la vida no hi ha subjecte possible per a l'exercici de cap altre dret constitucional.

Aquest dret presenta una doble dimensió jurídica: Dimensió subjectiva: atorga a la persona la facultat d'exigir la protecció i el respecte absolut de la seva existència corporal i integritat davant de qualsevol agressió pública o privada. Dimensió objectiva: la vida actua com un valor constitucional superior que vincula l'Estat a desplegar un deure positiu de garantia i tutela, creant marcs legals dissuasius davant d'atemptats de tercers. El debat sobre l'abast subjectiu de l'expressió constitucional «tots» va quedar reflectit en la jurisprudència sobre la protecció del fetus.

El Tribunal Constitucional, a la STC 53/1985, va determinar que el nasciturus no és formalment titular del dret fonamental a la vida (condició reservada a les persones nascudes amb personalitat jurídica), però sí que constitueix un bé jurídic constitucionalment protegit.

En virtut d'aquesta naturalesa, la interrupció voluntària de l'embaràs va passar d'estar plenament criminalitzada a despenalitzar-se inicialment mitjançant un sistema d'indicacions establert el 1985 (casos de violació, risc mèdic greu per a la gestant o malformacions fetals), que posteriorment va evolucionar mitjançant la Llei Orgànica 2/2010 cap a un model mixt de terminis, permetent la decisió de la dona de forma lliure en un termini determinat, fins a la setmana 22 en determinats supòsits com perill i malformacions, i després d'aquest termini en alguns casos.

Aquest marc de debat ètic s'estén a l'àmbit de la reproducció assistida i a la investigació científica, particularment pel que fa a la destinació i l'estatus que han de rebre els embrions sobrants no utilitzats en processos reproductius. COMPROVA-HO 32 Té el nasciturus la titularitat subjectiva del dret fonamental a la vida segons la STC 53/1985? El debat sobre la disponibilitat de la pròpia vida: mort digna, suïcidi i deure de protecció La doctrina del Tribunal Constitucional ha fixat de manera reiterada que de l'article 15 CE no es deriva un «dret a la pròpia mort». La vida no és un dret de caràcter disponible en el sentit de poder exigir prestacions de mort a tercers o a l'Estat.

No obstant això, cal distingir diferents realitats jurídiques: El suïcidi: és una conducta no punible penalment; d'una banda perquè qui el consuma s'extingeix com a subjecte penal, i de l'altra perquè la temptativa frustrada tampoc no està tipificada com a Apunts de Drets i Llibertats Constitucionals 23 delicte. En canvi, la cooperació o inducció al suïcidi aliè genera responsabilitat penal. El dret a una mort digna: es vincula a l'autonomia de la voluntat del pacient en la fase terminal per a rebutjar tractaments desproporcionats o encarnissaments terapèutics.

Aquesta voluntat es pot plasmar mitjançant el document d'instruccions prèvies o testament vital per si esdevé incapaç de comunicar-se. En determinats supòsits col·lideixen la llibertat de l'individu i el deure objectiu de l'Estat de protegir la vida. A la STC 120/1990, amb motiu de vagues de fam de presos, el Tribunal Constitucional va avalar l'alimentació forçosa quan es produeix una pèrdua de consciència o risc vital extrem, atesa la relació de subjecció especial i el deure de custòdia de l'Administració penitenciària respecte a la vida dels reclusos.

Per contra, en l'àmbit mèdic privat, la STC 154/2002 va fer prevaldre la llibertat ideològica o de creences d'un testimoni de Jehovà adult i conscient per negar-se a rebre transfusions sanguínies. ESQUEMA Configuració del dret a la vida i integritat (art. 15 CE) Integritat física, intervencions corporals i prohibició de la tortura La protecció de la integritat física i moral implica la proscripció d'intromissions corporals no consentides que provoquin menyscabament físic o patiment anímic. Ara bé, l'ordenament diferencia clarament les intervencions corporals invasives de les meres inspeccions o registres: Dret a la vida (art.

15) Nucli dels drets fonamentals Estatuts de protecció Titularitat i deure de tutela Subjecte titular nascut Plena titularitat de l'article 15 Nasciturus Bé constitucional protegit (STC 53/1985) Decisions vitals Autonomia i límits de l'Estat Mort digna Testament vital i rebuig terapèutic Deure de protecció estatal Alimentació forçada reclusos (STC 120/1990) Apunts de Drets i Llibertats Constitucionals 24 Tipus d'actuació Característiques i afectació corporal Dret fonamental principalment concernit Requisit d'admissibilitat Intervenció corporal Afecta l'organisme mitjançant extraccions (sang, ADN) o manipulacions intrusives que poden provocar lesió física. Dret a la integritat física (art.

15 CE). Consentiment de la persona o autorització judicial motivada amb estricta proporcionalitat. Inspecció o registre corporal Observació externa i no intrusiva de la superfície del cos o peces de vestir (p. ex., escorcolls a l'ingrés a la presó). Dret a la intimitat personal (art. 18.1 CE). No lesiona l'art. 15 CE. Habilitació legal motivada per la seguretat de l'establiment penitenciari o ordre públic. ERROR FREQÜENT Confondre un registre o escorcoll corporal d'accés a una presó amb una lesió del dret a la integritat física de l'article 15 CE.

Els registres superficials sense intromissió ni risc orgànic afecten exclusivament la intimitat personal de l'article 18.1 CE, mentre que la integritat física només s'activa davant d'intervencions invasives o menyscabaments a l'organisme. L'article 15 CE prohibeix de manera absoluta la tortura i els tractes inhumans o degradants. D'acord amb la jurisprudència constitucional (SSTC 65/1986 i 120/1990), la tortura consisteix en la causació deliberada de greus sofriments físics o psíquics mitjançant vexacions i humiliacions, amb l'objectiu directe de doblegar la voluntat de la víctima, vèncer la seva resistència i extreure'n informació o confessions.

Aquesta protecció s'emmarca en convenis internacionals vinculants com el Conveni Europeu de Prevenció de la Tortura (signat el 1987 i vigent per a Espanya des de 1989), l'art. 3 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) i la Convenció contra la Tortura de les Nacions Unides (Nova York, 1984). Abolició definitiva de la pena de mort El redactat originari de l'article 15 CE…