Examen de Historia del Derecho UDL 2018 · parcial d'Història del Dret (Curs 2017-2018)

Context

Data de realització: 10 d'abril de 2018

Aquest qüestionari avalua els blocs temàtics fonamentals del primer parcial de l'assignatura: la noció d'Història del Dret, els drets preromans a la Península Ibèrica, el dret romà (República, Principat i Dominat), l'experiència jurídica visigoda (dels foedus al Liber Iudiciorum) i les estructures jurídiques de l'Alta Edat Mitjana peninsular.

1. Preguntes 01-15. Història del Dret i època prerromana

Responeu a les següents qüestions seleccionant l'opció correcta o proporcionant la resposta escaient:

a. 01.

Què resulta imprescindible a l'hora de definir la Història del Dret?

.

b. 02.

Què és la Història?

.

c. 03.

Com es defineix el Dret?

.

d. 04.

Per als grecs, què significava el concepte «Nomos»?

.

e. 05.

En quin moment podem emprar estrictament el terme jurídic de «nació» (per exemple, l'espanyola)?

f. 06.

El dret consuetudinari:

.

Context

Data de realització: 10 d'abril de 2018

Aquest qüestionari avalua els blocs temàtics fonamentals del primer parcial de l'assignatura: la noció d'Història del Dret, els drets preromans a la Península Ibèrica, el dret romà (República, Principat i Dominat), l'experiència jurídica visigoda (dels foedus al Liber Iudiciorum) i les estructures jurídiques de l'Alta Edat Mitjana peninsular.

1. Preguntes 01-15. Història del Dret i època prerromana

Responeu a les següents qüestions seleccionant l'opció correcta o proporcionant la resposta escaient:

g. 07.

Quin va ser el primer col·lectiu a disposar de lleis a la Península Ibèrica?

h. 08.

Quina naturalesa tenia el dret dels pobles cèltics assentats al nord i nord-oest peninsular?

i. 09.

Quines facultats jurídiques comportava la concessió del ius Latii als pobladors peninsulars?

j. 10.

Quins factors van actuar com a motors principals de la romanització social a la Península Ibèrica?

k. 11.

Quin tret fonamental distingia la societat i el dret dels pobles celtes de la Península?

l. 12.

Quina distinció bàsica existeix entre coloniae, municipia i civitates ?

m. 13.

Quina concessió transcendental va atorgar l'emperador Vespasià els anys 73/74 dC?

n. 14.

Pel que fa al seu desenvolupament jurídic, els turdetans:

o. 15.

Quina era la realitat jurídica peninsular abans de la romanització?

2. Preguntes 16-30. Romanització jurídica i República romana

Contesteu les preguntes següents sobre el procés d'integració romana i les institucions republicanes:

a. 16.

Quina mesura jurídica cabdal va promulgar l'emperador Caracal·la l'any 212 dC?

.

b. 17.

Quina transcendència van tenir el ius Latii maius i el ius Latii minus en la romanització jurídica de la Península?

.

c. 18.

Quin dret era vigent i s'aplicava a la Península Ibèrica cap a l'any 72 dC?

d. 19.

Quin dret regia oficialment a la Península Ibèrica al voltant de l'any 200 dC?

e. 20.

Quin efecte tingué el procés de romanització d'Hispània en la configuració jurídica territorial a llarg termini respecte als pobles germànics?

f. 21.

Quina és la importància històrica i doctrinal del mite de Gàrgoris i Habis transmès per Justí?

.

g. 22.

A través del relat geogràfic d'Estrabó, es desprèn que les societats hispàniques del nord s'estructuraven segons:

.

h. 23.

Quina doble funció exercia el sacerdot conegut com a flamen en la seva condició de president del concilium provinciae ?

.

i. 24.

Pel que fa a la concessió de drets en la romanització d'Hispània:

.

2. Preguntes 16-30. Romanització jurídica i República romana

Contesteu les preguntes següents sobre el procés d'integració romana i les institucions republicanes:

j. 25.

Quin canvi fonamental va suposar la Lex Iulia iudiciorum privatorum (17 aC)?

k. 26.

Què va disposar la Lex Aebutia (ca. 130 aC)?

l. 27.

Quina fita jurídica protagonitzà el jurista Salvi Julià cap a l'any 130 dC?

m. 28.

Quin significat tingué l'aprovació de la Lex Hortensia (286 aC)?

n. 29.

Quins tres principis polítics clàssics harmonitzava l'estructura constitucional de la República romana?

o. 30.

Quina era la tasca principal reservada als comicis curiats durant la República romana?

3 Preguntes 31-45. Principat, fonts imperials i tribunals

Avalueu les característiques de les fonts del dret al Principat i la transició cap al Baix Imperi:

a. 31.

Quina diferència tècnica fonamental existeix entre un edictum i un decretum del Príncep durant el Principat?

.

b. 32.

Quina diferència separa el decretum del mandatum en època del Principat?

.

d. 34.

En la pràctica institucional imperial, a què van acabar assimilant-se les orationes principis in senatu habitae ?

.

i. 39.

Què diferencia bàsicament un decretum d'un rescriptum imperial?

.

j. 40.

Què és pròpiament un rescriptum durant el Principat?

.

k. 41.

Com es caracteritzen formalment els rescriptes imperials?

.

m. 43.

Quina funció principal exercien els comicis tributats a la Roma republicana?

.

n. 44.

Quina tipologia de disposicions creava el Senat durant la Repóblica romana?

.

o. 45.

Quina transformació pateix el ius publice respondendi a partir de l'emperador Adrià?

.

3 Preguntes 31-45. Principat, fonts imperials i tribunals

Avalueu les característiques de les fonts del dret al Principat i la transició cap al Baix Imperi:

c. 33.

Quin dels següents textos constitueix una col·lecció jurídica mixta (de leges i iura)?

.

e. 35.

Quines de les següents obres són estrictament col·leccions d' iura ?

.

f. 36.

Quina compilació jurídica postclàssica recull exclusivament iura ?

.

g. 37.

Assenyaleu la parella de reculls que responen a la naturalesa de compilacions mixtes:

.

h. 38.

Quin era el propòsit clau de de la Llei de Cites de l'any 426 dC?

.

l. 42.

Quins dos grans blocs normatius integraven l'ordenament jurídic baiximperial durant el Dominat?

.

4 Preguntes 46-60. Dominat, compilacions i assentament visigot

Responeu a les qüestions següents relatives al Dominat, les grans codificacions romanes i els inicis de la presència visigoda:

a. 46.

Què són les Constitutiones Sirmondianae ?

b. 47.

Quins juristes conformaven el conegut com a «Tribunal dels Morts» fixat per la Llei de Cites de 426?

d. 49.

Quins dels següents textos constitueixen recopilacions exclusives de leges ?

e. 50.

Pel que fa al seu contingut, el Codex Theodosianus (C Th):

f. 51.

En quin àmbit territorial va tenir vigència el Codi Teodosià?

g. 52.

Quina és la naturalesa jurídica de la redacció del Codi Gregorià?

h. 53.

Quina és la naturalesa de l'anomenat Codi Hermogenià?

i. 54.

Quin impacte directe va produir la Llei de Cites de 426 en la pràctica judicial?

m. 58.

4 Preguntes 46-60. Dominat, compilacions i assentament visigot

Responeu a les qüestions següents relatives al Dominat, les grans codificacions romanes i els inicis de la presència visigoda:

c. 48.

Per mitjà de quin instrument es manifesta amb caràcter general la voluntat normativa del Príncep?

j. 55.

k. 56.

l. 57.

n. 59.

4 Preguntes 46-60. Dominat, compilacions i assentament visigot

Responeu a les qüestions següents relatives al Dominat, les grans codificacions romanes i els inicis de la presència visigoda:

o. 60.

On i quan es produeix l'assentament definitiu de la població visigoda a la Península Ibèrica?

5. Preguntes 61-75. El foedus de 418 i el Liber Iudiciorum

Analitzeu els fonaments del regne visigot, els pactes federatius amb Roma i l'evolució del Liber Iudiciorum:

a. 61.

Mitjançant quin mecanisme jurídic s'assenten originàriament els visigots a la regió d'Aquitània II?

b. 62.

En quina data i amb quines condicions s'estableixen els visigots a les Gàl·lies?

c. 63.

Què va significar institucionalment el Foedus de l'any 418 per a la monarquia visigoda?

d. 64.

Quina funció administrativa s'atribueix al sobirà visigot en virtut del pacte de 418?

e. 65.

Quina relació manté el dret visigot compilat al Liber Iudiciorum amb la tradició clàssica?

f. 66.

A qui atribueix en exclusiva la facultat de crear el dret el Liber Iudiciorum ?

g. 67.

Quina funció historicojurídica compleix el Liber Iudiciorum ?

h. 68.

Què prescriu el Liber Iudiciorum quan un jutge topa amb una llacuna legal?

i. 69.

Què s'entén en la tradició textual per la versió o redacció del Liber Iudiciorum promulgada per Recesvint (654)?

j. 70.

Quan va ser prohibida formalment l'al·legació del Liber Iudiciorum a Catalunya?

k. 71.

Quina trajectòria territorial tingué el Liber Iudiciorum en traduir-se al castellà com a Fuero Juzgo ?

l. 72.

Quina prerrogativa consolidava de manera indiscutible el Liber Iudiciorum a favor del monarca?

m. 73.

Quines dues revisions oficials va experimentar el text del Liber Iudiciorum durant l'època visigoda?

n. 74.

Quin paper va tenir el Fuero Juzgo en la repoblació i conquesta andalusa en temps de Ferran III?

o. 75.

Després de l'enfonsament de la monarquia visigoda el 711, quin paper adopta el Liber Iudiciorum entre la població hispanocristiana?

6. Preguntes 76-91. Dret visigot, Breviari d'Alaric i monarquia

Valoreu la legislació dels primers reis visigots, les fonts alarianes i la configuració ideològica del poder:

a. 76.

Quin contingut recull el Codex Euricianus (Codi d'Euric, ca. 476)?

.

b. 77.

A través de quin cos legal s'intenta resoldre i regular el repartiment de terres ( hospitalitas) entre visigots i la població provincial gal·loromana?

c. 78.

Quina transcendència doctrinal presenta el Breviari d'Alaric ( Lex Romana Visigothorum, 506)?

.

d. 79.

Quins materials formen part del contingut del Breviari d'Alaric?

.

e. 80.

Què és formalment la Lex Romana Visigothorum o Breviari d'Alaric?

.

f. 81.

Quin objectiu perseguit tenia Alaric II en manar redactar el Breviari l'any 506 dC?

.

g. 82.

Quina és la importància històrica del Breviari d'Alaric per a Europa occidental?

.

h. 83.

Amb quina altra denominació s'identifica sovint la Lex Romana Visigothorum a les fonts de l'època?

i. 84.

Segons la tesi dels historiadors romanistes, quin efecte jurídic va produir el Breviari d'Alaric respecte del Codi d'Euric anterior?

j. 85.

Quina finalitat tenia el Breviari d'Alaric en relació amb les fonts del dret del Dominat?

k. 86.

Què és i quin material legislatiu conté l'anomenat Codex Revisus de Leovigild (ca. 580)?

.

l. 87.

Quin avenç polític i jurídic culmina el rei Leovigild envers l'autoritat de l'Imperi?

m. 88.

Quin paper institucional van exercir els Concilis de Toledo envers la monarquia visigoda i la seva producció legislativa?

n. 89.

Què sosté la denominada «teoria de la latència» formulada sobre el dret germànic a l'etapa visigoda?

o. 90.

Segons la interpretació romanista o territorialista, quin abast d'aplicació tenien les lleis dels monarques visigots?

p. 91.

Quina contrapartida assumia el monarca visigot en fonamentar la creació del Dret en el ministeri diví d'acord amb l'Església?

7 Preguntes 92-106. Alta Edat Mitjana, agustinisme i poder

Avalueu les concepcions doctrinals de Sant Isidor, la teocràcia pontifícia i la naturalesa del dret altmedieval:

a. 92.

Segons la doctrina política de Sant Isidor de Sevilla, què s'esdevé quan el monarca s'aparta de la justícia?

b. 93.

Quina tesi fonamental defensa Isidor de Sevilla respecte del poder dels reis?

c. 94.

Quina influència ideològica té Isidor de Sevilla en el pensament jurídic medieval?

i. 100.

Quina consideració mereix el Liber Iudiciorum a la societat altmedieval peninsular?

l. 103.

7 Preguntes 92-106. Alta Edat Mitjana, agustinisme i poder

Avalueu les concepcions doctrinals de Sant Isidor, la teocràcia pontifícia i la naturalesa del dret altmedieval:

k. 102.

Quin cos jurídic justinianeu resta completament desconegut i oblidat durant l'Alta Edat Mitjana a Occident?

7 Preguntes 92-106. Alta Edat Mitjana, agustinisme i poder

Avalueu les concepcions doctrinals de Sant Isidor, la teocràcia pontifícia i la naturalesa del dret altmedieval:

d. 95.

Quina doctrina de relacions politicosacres defensava el papa Gelasi I (492-496)?

e. 96.

Quina posició teocràtica va postular el papa Innocenci III (1198-1216)?

f. 97.

Quina doctrina política va impulsar el papa Gregori VII (1073-1085) en la reforma gregoriana?

g. 98.

Quina concepció sobre la potestat pontifícia sostenia Bernat de Claravall (1090-1153)?

h. 99.

j. 101.

Quina dinàmica normativa predomina a l'Alta Edat Mitjana peninsular?

m. 104.

n. 105.

o. 106.

8 Preguntes 107-121. Dret municipal medieval, teologia i Usatges

Contesteu a les darreres qüestions sobre el dret local medieval, la doctrina augustiniana i els Usatges de Barcelona:

a. 107.

Què és el criteri de responsabilitat penal objectiva que predominava a l'època medieval?

b. 108.

Quin és el caràcter essencial definidor del Dret municipal a l'Alta Edat Mitjana?

.

d. 110.

Qui és l'únic i suprem creador del Dret en la mentalitat altmedieval?

.

e. 111.

A qui correspon l'atribució originària de creació del Dret a l'Alta Edat Mitjana?

f. 112.

Com actua primordialment la figura del monarca en el context judicial i polític medieval?

.

g. 113.

A quin període històric circumscriu bàsicament la condició d'un monarca definit gairebé de forma exclusiva per la seva tasca de jutge?

h. 114.

Com es defineix institucionalment la ideologia de l'agustinisme polític?

.

i. 115.

En quin pensador cristià fonamenta bàsicament els seus postulats la Res publica Christiana ?

j. 116.

Quina funció desenvolupen els escrits d'Agustí d'Hipona en la configuració de la societat cristiana medieval?

l. 118.

Què definia materialment el Dret municipal a l'època altmedieval?

8 Preguntes 107-121. Dret municipal medieval, teologia i Usatges

Contesteu a les darreres qüestions sobre el dret local medieval, la doctrina augustiniana i els Usatges de Barcelona:

c. 109.

De quina tradició jurídica és directa hereva la realitat altmedieval de Catalunya i de Castella?

8 Preguntes 107-121. Dret municipal medieval, teologia i Usatges

Contesteu a les darreres qüestions sobre el dret local medieval, la doctrina augustiniana i els Usatges de Barcelona:

k. 117.

Amb quina finalitat es va recuperar i instrumentalitzar pels juristes medievals la màxima clàssica « Quod principi placuit, legis habet vigorem »?

8 Preguntes 107-121. Dret municipal medieval, teologia i Usatges

Contesteu a les darreres qüestions sobre el dret local medieval, la doctrina augustiniana i els Usatges de Barcelona:

m. 119.

D'acord amb el text dels Usatges de Barcelona, segons quin ordre de prelació de fonts havien de resoldre's els litigis a la cúria comtal?

n. 120.

En quin text o tradició jurídica històrica basava originàriament el comte de Barcelona la seva autoritat legislativa per promulgar els Usatges?

o. 121.

Quina doctrina de dret públic de l'antiguitat es troba reflectida en la construcció del poder comtal als Usatges de Barcelona?