Examen de Historia del Derecho UDL 2018 · Juny

1. Preguntes 123-135. Fonaments de la recepció i escola de Bolonya (I)

Trieu o responeu l'opció correcta per a cadascuna de les següents qüestions relatives a l'ensenyament i estudi del dret a l'època medieval:

a.

Quines disciplines conformen el Trivium medieval?

b.

Quines disciplines integren el Quadrivium altmedieval?

c.

El mètode d'estudi i treball jurídic a l'escola de Bolonya evoluciona de manera progressiva des de quin format cap a quin altre?

d.

Quina relació guarda el mètode de treball de la glossa amb altres camps normatius?

e.

A partir del naixement de l'estudi general de Bolonya, com passarà a impartir-se i cultivar-se el dret?

f.

Quines constitueixen les dues eines intel·lectuals bàsiques del mètode escolàstic?

g.

Respecte a la iniciativa fundacional de l'estudi autònom del Dret a la ciutat de Bolonya, quin en fou el caràcter fonamental?

h.

En la nomenclatura de l'escola de Bolonya, a què feia referència l'expressió « Tres partes »?

i.

A la Bolonya medieval, com es trobava estructurat el Corpus Iuris Civilis ?

j.

Dins la sistematització bolonyesa, què és concretament l' Infortiatum ?

k.

Quin contingut i característiques defineixen el « Volumen Authenticum » o « Volum Parvum »?

l.

Segons la coneguda sentència atribuïda a Obertus de Orto ( Libri Feudorum 2,1), quina és la relació de jerarquia normativa entre dret romà i dret consuetudinari?

m.

En l'etapa històrica de la recepció, quin era l'àmbit d'aplicació subjectiu del dret canònic?

2. Preguntes 136-149. Fonts i mètode del Corpus Iuris i Canònic a Bolonya

Responeu a les següents qüestions relatives a les col·leccions canòniques i la metodologia jurídica de la glossa bolonyesa:

a.

El Liber Sextus (promulgat pel papa Bonifaci VIII el 1298) forma part de:

.

b.

Com es caracteritza originàriament el Decret de Gracià ?

.

c.

Quin altre títol rep a la tradició bolonyesa el Decretum Gratiani ?

.

d.

Per quina raó històrica resultà cabdal el Decretum Gratiani (c. 1140)?

e.

En el context de la literatura jurídica bolonyesa, què eren les extravagantes inserides al Volumen Parvum ?

f.

A Bolonya, què s'anomenava «els Tres Libri »?

g.

Com estava format el volum conegut com a Codex a l'escola de Bolonya?

.

h.

Quins juristes són els autors de les anomenades glosses ordinàries (o magna glossa) al Corpus Iuris Civilis i al Corpus Iuris Canonici ?

i.

Amb quina denominació eren conegudes les Novellae de Justinià a l'ensenyament bolonyès?

.

j.

Què permet copsar l'evolució pedagògica i doctrinal de l'escola de Bolonya pel que fa als gèneres literaris?

k.

El ressorgiment dels estudis jurídics a Bolonya se sustenta fonamentalment en la recuperació i coneixement de quins manuscrits?

l.

Quines són les cinc parts que formen la tradició bolonyesa de la compilació justiniana?

m.

Quins dos trets metodològics caracteritzen la forma d'estudiar el dret romà a Bolonya?

.

n.

Quins sectors socials oferiren una resistència o oposició inicial a la recepció del dret comú a la Península Ibèrica?

.

3. Preguntes 150-168. Recepció del Dret comú a Castella i Lleó

Examineu les següents preguntes sobre la recepció del ius commune i el desenvolupament legislatiu a Castella i Lleó:

a.

En quin segle comença a manifestar-se la recepció del Dret comú als territoris de la Península Ibèrica?

b.

A partir de quin acord legislatiu es fixa la distinció entre «pleitos foreros» i «casos de corte» a la Corona de Castella?

c.

En la realitat castellana medieval, què eren les behetrías ?

d.

Què eren pròpiament les fazañas ?

e.

En l'ordre de prelació de fonts fixat per l' Ordenamiento de Alcalá (1348), quin cos jurídic ocupava el tercer lloc supletori?

f.

Respecte a l'abast i significat de l' Ordenamiento de Alcalá:

g.

Com es manifesta la influència del ius commune en el sistema normatiu de l' Ordenamiento de Alcalá ?

h.

Quina política jurídica respecte al Liber Iudiciorum caracteritzà el regnat d'Alfons X el Savi a les zones reconquerides?

i.

Quina finalitat perseguia el rei Alfons X mitjançant la redacció de l' Espéculo ?

j.

Quin objectiu polític i jurídic compartit perseguien les obres legislatives alfonsines?

k.

Quina fou l'orientació comuna de la política de Ferran III i Alfons X respecte al règim jurídic municipal?

l.

Què s'acordà a les Corts de Briviesca de 1387 sobre la invocació del dret comú als judicis castellans?

m.

Quina regla establí la pragmàtica de Joan II de 1427 per acotar les al·legacions doctrinals del dret comú?

n.

Quina diferència fonamental existia entre la concepció del poder del monarca visigot i la de l'emperador romà segons la màxima justinianea?

o.

Què és el Liber Extra (1234)?

p.

Què establiren els Reis Catòlics a les Ordenanzas de Madrid de 1499 respecte al recurs a la doctrina comuna?

q.

Quin fou el caràcter jurídic i promulgació de les anomenades Ordenanzas reales de Castilla ?

r.

Amb quin altre nom és conegut el recull de les Ordenanzas reales de Castilla ?

s.

Des del punt de vista historiogràfic, què representen Las Siete Partidas a Castella?

4. Preguntes 169-185. Recepció del Dret comú a Catalunya (I)

Avalueu les qüestions següents relatives a les fonts del dret català medieval i modern:

a.

Quines diferències principals presenta la 2a Compilació del Dret de Catalunya (CYADC, 1588-1589) respecte de la 1a (1495)?

b.

Com afectà l'ordenament jurídic el Decret de Nova Planta (1716) aprovat per Felip V per a Catalunya?

c.

Què estableix el conegut capítol de cort de Martí l'Humà de l'any 1409?

d.

Quins ordenaments o cossos prohibí al·legar i aplicar la Constitució promulgada per Jaume I a les Corts de Barcelona de 1251?

e.

En la constitució de Pere el Gran (1283), què significa l'expressió que les decisions s'adoptin per «la major i més sana part dels convocats»?

f.

En quina època històrica s'evidencia a Catalunya la insuficiència definitiva del Liber Iudiciorum davant les noves relacions feudals?

g.

Quin contingut bàsic té la cèlebre constitució de les Corts de Barcelona de 1599 respecte al sistema de fonts?

h.

Quins són els tres tipus d'actes normatius emanats de les Corts catalanes?

i.

Segons els Usatges de Barcelona, com s'havia de resoldre i sentenciar qualsevol plet o causa?

j.

En quina font o principi es fonamentava originàriament la potestat de dictar lleis del comte de Barcelona segons els Usatges?

k.

En quines Corts generals troba el comte de Barcelona la consagració pactista de la seva potestat legislativa?

l.

A partir de quines Corts s'institucionalitza el principi pactista de necessària col·laboració entre el monarca i els braços per aprovar lleis generals?

m.

Quina doctrina de dret públic troba la seva formulació als Usatges de Barcelona en afirmar la superioritat de la potestat comtal?

n.

Quin era el dret d'aplicació supletòria a què remetien els Usatges en defecte de norma expressa?

o.

Què consagra de manera categòrica l'anomenada «Constitució de l'Observança» de 1599?

p.

Quina disposició conté la pragmàtica atorgada per Jaume I l'any 1243?

q.

Quines normes prohibí i quin ordre de prelació fixà Jaume I en la seva cèlebre constitució de 1251?

5. Preguntes 186-201. Dret propi, compilacions i Nova Planta a Catalunya

Contesteu a les qüestions que segueixen sobre la consolidació, recopilació i supletorietat del dret català fins a l'Edat Contemporània:

a.

Per quina raó històrica es considera fonamental la Constitució de Pere el Gran atorgada a les Corts de 1283?

b.

Quina transcendència tingué aquesta norma de 1283 per a l'acceptació del dret comú entre els estaments catalans?

c.

A què feia referència la reina lloctinent Maria quan emprà l'expressió «lleis de la terra» a la constitució de 1422?

d.

Quin tret doctrinari destaca en la redacció dels Costums de Lleida feta per Guillem Botet l'any 1228?

e.

Quin objectiu primordial pretenia la monarquia borbònica amb el Decret de Nova Planta de Catalunya de 1716?

f.

Per quin acte legislatiu de Corts es reconegué per primer cop i amb caràcter general el Dret comú a Catalunya?

g.

Quina singularitat cronològica i formal ostenta la segona compilació de les Constitucions i altres drets de Catalunya (1588-1589)?

h.

Què és i quina matèria conté l'ordenament conegut com a Recognoverunt proceres (1284)?

i.

Quin cos de dret foral tingué vigència i reconeixement com a dret territorial general a tot el Principat de Catalunya?

j.

En quina compilació s'inclou per primer cop el volum separat dedicat a les normes «supèrflues, contràries i corregides»?

k.

En el context dels anomenats «mals usos» catalans, en què consistia la intèstia ?

l.

Fins a quin moment històric es mantingué a Catalunya l'aplicació del dret romà i canònic amb rang de dret supletori de primer nivell?

m.

Com es compara la tècnica jurídica emprada a les recopilacions castellanes amb la de les compilacions catalanes?

n.

Quina és l'estructura de continguts de la col·lecció oficial de les Constitucions i altres drets de Catalunya ?

o.

Quin fou el sistema de dret supletori que continuà aplicant-se als tribunals catalans després del Decret de Nova Planta?

p.

Quins tres sectors jurídics presentaven més diferències entre la tradició catalana i la castellana durant el debat codificador del segle XIX?

Preguntes 197-204 (Dret mercantil). Dret mercantil marítim medieval i modern

Avalueu els enunciats següents pertanyents al bloc del dret mercantil i marítim històric:

a.

Quina procedència i àmbit geogràfic defineix les anomenades Lleis de Layron ( Rooles d'Oleron)?

b.

Durant el procés de codificació mercantil del segle XIX, quines activitats van romandre regulades en lleis especials fora del Codi de comerç?

c.

d.

e.

f.

g.

h.

7. Preguntes 205-225. Drets territorials de Mallorca, València, Aragó i Navarra

Responeu a les següents preguntes relatives als furs i fonts normatives dels altres regnes hispànics:

a.

Quin dret acabà actuant com a supletori general a les Illes Balears després de la conquesta de Mallorca?

b.

Quina qualificació s'atribueix a la Carta de franquesa o privilegis de Mallorca de 1231?

c.

Per quina raó tècnica s'afirma que la Carta de franquesa de Mallorca establí un «dret general però incomplet»?

d.

Els Fori Valentiae atorgats per Jaume I prenen com a model o recensió directa quin text del dret comú?

e.

Les Consuetudines Valentiae de 1240 s'inspiren fonamentalment en:

f.

Quina diferència rellevant conté el llibre de costums atorgat a Menorca l'any 1308 per Jaume II de Mallorca?

g.

De quin territori és pròpia l'obra jurídica medieval anomenada Compilatio Maior o Vidal Mayor ?

h.

Quina diferència substancial existia entre la Compilatio Maior (Vidal Mayor) i la Compilatio Minor (Fueros de Aragón)?

i.

Com es defineix la naturalesa originària dels Fueros de Aragón promulgats a Osca el 1247?

j.

A través de quina institució i gènere literari es canalitzà principalment la recepció del Dret comú a Aragó?

k.

Quina naturalesa tenien les anomenades Observancias aragoneses?

l.

Quina reforma institucional es dugué a terme a les Corts d'Aragó de Tarazona de 1592?

m.

Quina funció cabdal ostentava el Justicia Mayor de Aragón en el sistema jurídic del regne?

n.

Com es definia la posició institucional del Justicia Mayor en la dialèctica de poder aragonesa?

o.

Cap a quina regió es dirigí fonamentalment l'àrea d'influència i filiació del Fur de Jaca?

p.

Quin sector o matèria jurídica aplega originàriament el Fuero Antiguo de Navarra ?

q.

Quin contingut material conforma bàsicament el Fuero General de Navarra ?

r.

A partir de quines Corts generals es declarà oficialment el dret comú com a dret supletori al Regne de Navarra?

s.

Per quin motiu mantenen una gran homogeneïtat la majoria de furs municipals navarresos?

t.

Quins dos llibres forals d'arrel castellana es conservaren vigents al sud del Regne d'Aragó fins a l'època moderna?

u.

Quin és el text tradicional navarrès que recull gairebé en exclusiva normes de dret senyorial i nobiliari?

8. Preguntes 226-241. Control normatiu, Nova Planta i sobirania a l'Edat Moderna

Avalueu les qüestions que figuren tot seguit sobre els mecanismes de control de la legalitat règia, el dret modern i la teoria de l'Estat:

a.

En el procediment de «reparo de agravios» a la Navarra de l'Edat Moderna, quin era el deure del monarca?

b.

A quin ordenament pertanyien els mecanismes de control de la legalitat reial anomenats «sobrecarta» i «reparo de agravios»?

c.

Quina finalitat institucional compartien la sobrecarta i el reparo de agravios?

d.

A Catalunya, quines institucions funcionaven per garantir el respecte a la legalitat contra l'arbitri reial?

e.

Què va implicar el Decret de Nova Planta per al Regne de València (1707)?

f.

Com s'anomenava el gran cos de dret territorial general del Regne de València?

g.

Qui ostentava la titularitat formal de la sobirania en la monarquia hispànica amb anterioritat a la reunió de les Corts de Cadis?

h.

Segons Jean Bodin en Els sis llibres de la República, quin és el principal atribut o marca distintiva de la sobirania?

i.

La potestat de «donar la llei a tothom en general i a cadascú en particular sense consentiment d'altri» constitueix el signe fonamental de:

j.

Quins són els tres elements estructurals que configuren el concepte d'Estat modern?

k.

En quin període històric sorgeix pròpiament la noció teòrica de sobirania?

l.

Segons l'article 3 de la Constitució de Cadis de 1812, on resideix essencialment la sobirania?

m.

Segons el pensament de l'abat Sieyès, quina és la relació entre la nació i la constitució?

n.

Quina disposició adoptà el Codi Civil espanyol de 1888-1889 respecte als règims jurídics forals?

o.

Quin instrument parlamentari previ s'emprà a Espanya per a la redacció del Codi Civil?

p.

D'on deriva el mandat establert a l'article 258 de la Constitució de 1812 d'elaborar codis civil, penal i de comerç únics per a tota la monarquia?

9. Preguntes 242-257. Constitucionalisme, recopilacions modernes i codificació

Responeu a les darreres preguntes sobre codificació, recopilacions de l'Antic Règim i evolució constitucional:

a.

Quina és la premissa fonamental del positivisme jurídic en relació amb les fonts del dret?

b.

A qui atribueix la titularitat de la sobirania el text de la Constitució de 1812?

c.

La separació i divisió de poders és una nota característica de quin tipus de textos institucionals?

d.

Per quin motiu s'ha considerat deficient la Novísima Recopilación de las Leyes de España de 1805 en el moment de la seva publicació?

e.

Quin abast territorial efectiu tingué la Novísima Recopilación a Catalunya?

f.

Quines característiques formals definiren la promulgació de la Nueva Recopilación castellana de 1567?

g.

Quin sistema i defectes tècnics presenta la Novísima Recopilación de 1805?

h.

Com es vincula l'estudi del dret consuetudinari medieval amb el dret justinianeu en certs territoris peninsulars?

i.

Quins dos regnes van veure derogat completament el seu ordenament foral pel Decret de 29 de juny de 1707?

j.

Per quina raó tècnica les recopilacions de l'Edat Moderna es consideren superades pel fenomen de la codificació?

k.

Com es va comportar la dinàmica institucional entre monarquia i estaments en relació amb la consolidació de la sobirania règia a l'Antic Règim?

l.

Quin objectiu bàsic perseguien les recopilacions de lleis dutes a terme al llarg de l'Edat Moderna?

m.

Quina obra encarregada pels Reis Catòlics incorpora de forma destacada materials normatius de Dret canònic?

n.

Sota quin monarca o pretendent es convocà per darrera vegada la Cort General de Catalunya?

o.

Quina disposició tingué una transcendència estructural per a l'administració de justícia i la independència judicial en el segle XIX espanyol?

p.

De quina obra cabdal de la historiografia del dret espanyol és autor el jurista i erudit Francisco Martínez Marina?