Ejercicio 6 - El dret visigot i la seva pervivència · Historia del Derecho UDL 2018

a. 76. Quin contingut recull el Codex Euricianus (Codi d'Euric, ca. 476)?

Solución: 4. El dret romà vulgar de la pràctica vigent a les Gàl·lies, ordenat i emanat del rei visigot abans de l'enfonsament de l'Imperi d'Occident.

b. 77. A través de quin cos legal s'intenta resoldre i regular el repartiment de terres (hospitalitas) entre visigots i la població provincial gal·loromana?

Solución: Amb les normes de repartiment contingudes en el Codi d'Euric (sistema de partició de terres i de la tertia).

c. 78. Quina transcendència doctrinal presenta el Breviari d'Alaric (Lex Romana Visigothorum, 506)?

Solución: 1. Suposa la pràctica desaparició de la tradició jurisprudencial directa d'Ulpià a l'Occident medieval.

d. 79. Quins materials formen part del contingut del Breviari d'Alaric?

Solución: 3. Una compilació seleccionada de leges (amb un epítom del Codi Teodosià) i d'iura acompanyats d'interpretacions.

e. 80. Què és formalment la Lex Romana Visigothorum o Breviari d'Alaric?

Solución: 3. Una recopilació oficial integrada alhora per leges imperials i per iura.

f. 81. Quin objectiu perseguit tenia Alaric II en manar redactar el Breviari l'any 506 dC?

Solución: 3. Aplegar, ordenar, seleccionar i purificar el dret romà oficial del Dominat per atreure's la població catòlica romana.

g. 82. Quina és la importància històrica del Breviari d'Alaric per a Europa occidental?

Solución: 4. Cristal·litza i transmet el coneixement del dret romà clàssic i postclàssic a l'Europa altmedieval occidental.

h. 83. Amb quina altra denominació s'identifica sovint la Lex Romana Visigothorum a les fonts de l'època?

Solución: Es coneix també en la tradició textual com Lex Romana o Liber Legum Romanorum.

i. 84. Segons la tesi dels historiadors romanistes, quin efecte jurídic va produir el Breviari d'Alaric respecte del Codi d'Euric anterior?

Solución: Els autors de tendència romanista defensaven que el Breviari d'Alaric va derogar íntegrament el Codi d'Euric preexistent en virtut del principi de territorialitat.

j. 85. Quina finalitat tenia el Breviari d'Alaric en relació amb les fonts del dret del Dominat?

Solución: Pretenia fixar i reunir en un sol codi autoritzat tot el dret romà aplicable en seu judicial vigent en aquell moment.

k. 86. Què és i quin material legislatiu conté l'anomenat Codex Revisus de Leovigild (ca. 580)?

Solución: 1. La revisió del Codi d'Euric que recull la legislació règia fins a Leovigild, les quals nodriran les antiquae del Liber Iudiciorum.

l. 87. Quin avenç polític i jurídic culmina el rei Leovigild envers l'autoritat de l'Imperi?

Solución: Aconsegueix la independència política efectiva i la ruptura dels lligams de dependència formal respecte de l'Imperi d'Orient (encunya moneda pròpia, vesteix indumentària imperial i legisla com a sobirà exclusiu).

m. 88. Quin paper institucional van exercir els Concilis de Toledo envers la monarquia visigoda i la seva producció legislativa?

Solución: Els Concilis de Toledo van esdevenir assemblees mixtes polítiques i eclesiàstiques que orientaven, censuraven i legitimaven moralment i legalment l'actuació i legislació règia.

n. 89. Què sosté la denominada «teoria de la latència» formulada sobre el dret germànic a l'etapa visigoda?

Solución: Defensa que el dret consuetudinari consubstancial dels visigots d'arrel germànica va romandre latent i viu en la pràctica popular per sota de la legislació oficial romanitzada.

o. 90. Segons la interpretació romanista o territorialista, quin abast d'aplicació tenien les lleis dels monarques visigots?

Solución: Planteja que la legislació dels reis visigots s'adreçava de manera comuna i uniforme tant a visigots com a hispanoromans (tesi de la territorialitat del dret).

p. 91. Quina contrapartida assumia el monarca visigot en fonamentar la creació del Dret en el ministeri diví d'acord amb l'Església?

Solución: En sotmetre la seva potestat al deure de la justícia cristiana, el rei es considerava «servidor» (ofici regi) i si no actuava rectament perdia la condició ètica de sobirà (autodeposició moral).