Documentació Mèdica i Metodologia Científica

I 0 flashcards i 7 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS BIOESTADÍSTICA I METODOLOGIA Grau en Fisioteràpia Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts de Documentació Mèdica i Metodologia (Fisioteràpia UAB): història clínica, bases com PubMed i PEDro, lectura crítica i normes de Vancouver. APREN.AI Índex 1 Comunicació Assistencial — Fonaments i la relació terapèutica Fonaments de la informació i el procés comunicatiu Regles generals i la relació terapèutica Barreres i errors en la comunicació clínica El circuit de la informació mèdica 2 Documentació Clínica — Estructura de la història clínica i flux informatiu 1. Circuits de la informació sanitària i documentació mèdica 2.

La història clínica: fonament mèdico-legal i components administratius 3. Documents clínics generals i específics 4.

L'informe d'alta mèdica 3 Fonts Documentals — Documents primaris i secundaris en ciències de la salut Documents primaris en ciències biomèdiques Documents secundaris i obres de referència 4 Cerca i Recuperació — Sistemes d'informació i bases de dades biomèdiques Fonaments dels sistemes de recuperació d'informació Anàlisi documental i llenguatges controlats Principals bases de dades i fonts especialitzades Metodologia de la revisió i síntesi amb fitxes de contingut 5 Lectura Crítica — Avaluació de la validesa i rellevància científica Fonaments i necessitat de la lectura crítica Procés seqüencial d'avaluació d'articles 6 Publicació Escrita — Tipologia textual, Requisits de Vancouver i redacció científica Tipologies de publicacions biomèdiques Normes de Vancouver i el comitè ICMJE Estructura del manuscrit científic i model IMRyD Monografies, tesis i treballs acadèmics Les tres fases del procés de redacció 7 Comunicació Oral i Estil — Comunicacions a congressos, pòsters i llenguatge científic La comunicació oral a congressos mèdics Disseny i regles de les diapositives de suport El pòster científic com a modalitat gràfica Característiques i estil del llenguatge científic Documentació Mèdica i Metodologia Científica 1 Construcció de frases en la redacció biomèdica 8 Resum per repassar Comunicació assistencial i relació terapèutica Documentació mèdica i història clínica Fonts documentals i sistemes de recuperació Lectura crítica i avaluació científica Publicació escrita i difusió científica Cronologia clau Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Documentació Mèdica i Metodologia Científica 2 1 Comunicació Assistencial — Fonaments i la relació terapèutica EN ACABAR SABRÀS Distingir els conceptes d'informació i comunicació en les ciències de la salut. Quantificar la influència de la comunicació verbal en contrast amb la comunicació no verbal. Identificar les qualitats humanes essencials del terapeuta en l'entrevista clínica. Classificar les principals barreres i conductes inadequades en la interacció amb el pacient.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què un diagnòstic mèdic impecable pot fracassar si el sanitari no mira als ulls del pacient durant la consulta? La pràctica assistencial en ciències de la salut requereix un intercanvi constant de dades i vivències entre el professional i l'usuari. ESQUEMA Estructura del curs de Documentació i Metodologia Fonaments de la informació i el procés comunicatiu En l'entorn sanitari cal diferenciar dos conceptes bàsics: la dada estructurada i el procés d'intercanvi humà.

Documentació Mèdica i Metodologia Programa formatiu complet Comunicació Assistencial Relació terapèutica i fonaments comunicatius Documentació Clínica Història clínica i flux d'informació Fonts Documentals Documents primaris i secundaris Cerca i Recuperació Bases de dades i sistemes biomèdics Lectura Crítica Avaluació de validesa i rellevància Difusió Científica Publicació escrita i comunicacions orals Documentació Mèdica i Metodologia Científica 3 DEFINICIÓ La informació és el conjunt de dades modelades, organitzades i elaborades que aporten significat a la realitat i redueixen la incertesa o el desconeixement del receptor.

La comunicació consisteix en la transmissió efectiva d'aquesta informació mitjançant un sistema de comportament integrat que fa possibles les relacions humanes. Sense comunicació no hi pot haver transferència d'informació útil. Aquest procés requereix diversos elements indispensables: Emissor: qui formula i transmet el missatge inicial (el professional o el pacient). Receptor: qui rep la informació i l'ha de descodificar. Missatge: contingut transmès, estructurat mitjançant un codi compartit perquè tingui el mateix sentit per a ambdues parts. Canal: medi físic o sensorial a través del qual circula el missatge.

Context: situació clínica, temporal i assistencial en què es produeix l'acte; cap comunicació no és independent de les seves circumstàncies. Parlar no equival a comunicar. El llenguatge verbal només és una petita fracció del sistema global. En l'acte comunicatiu directe, el contingut purament verbal només representa el 7% de l'impacte total del missatge. En canvi, la comunicació no verbal suposa el 93% restant. Dins d'aquest 93% s'inclouen elements paraverbals com el to, el volum, la intensitat, la velocitat, el timbre i la qualitat de la veu, a més dels components corporals: la mímica facial, la mirada, la postura, la respiració i la coloració cutània.

COMPROVA-HO 2 Quin percentatge de l'impacte del missatge recau en la comunicació no verbal i quins elements corporals la integren? Regles generals i la relació terapèutica L'entrevista clínica, clau per a elaborar la història clínica (vegeu «Documentació Clínica — Estructura de la història clínica i flux informatiu»), constitueix el punt de trobada entre les competències tècniques i les qualitats humanes del terapeuta. Per garantir una interacció eficaç cal aplicar sis regles bàsiques: Objectivitat del llenguatge: assegurar que els termes mèdics tinguin el mateix significat per al professional i per al pacient.

1 Adaptació al receptor: ajustar el discurs al nivell de comprensió i coneixements de la persona atesa. 2 Dependència contextual: interpretar els missatges segons el marc clínic i emocional concret. 3 Continuïtat del flux: reconèixer que sempre existeix algun nivell de comunicació, fins i tot en el silenci. 4 Congruència verbal i no verbal: alinear el discurs oral amb els gestos i l'actitud corporal per transmetre claredat i exactitud.

5 Documentació Mèdica i Metodologia Científica 4 El perfil assistencial òptim requereix una combinació equilibrada d'habilitats relacionals: Qualitat clau Definició i manifestació clínica Cordialitat Expressió de calidesa i benvinguda que dissipa la tensió inicial. Empatia Capacitat de comprendre la vivència del pacient des de la seva perspectiva interna. Assertivitat Habilitat per comunicar criteris i pautes amb claredat, fermesa i naturalitat sense imposicions. Ordre Manteniment d'un pla estructurat prèviament per a l'entrevista clínica. Respecte Acceptació incondicional de l'usuari, evitant judicis morals o actituds de superioritat.

Flexibilitat Capacitat per adaptar el pla de treball a les necessitats i reaccions individuals. COMPROVA-HO 3 Quines són les sis qualitats comunicatives que ha de demostrar el professional de la salut durant la interacció clínica? Barreres i errors en la comunicació clínica Diversos factors poden distorsionar la transmissió de la informació sanitària. Aquestes barreres es classifiquen en quatre grans grups: Distància sociocultural: la tendència a sentir-se més còmode amb pacients d'un estatus sociocultural semblant al propi, juntament amb els freqüents xocs conceptuals entre la cultura popular i la cultura sanitària formal.

Organització del sistema sanitari: la despersonalització de l'assistència, la manca de temps a la consulta, l'elevada càrrega burocràtica que obliga a registrar-ho tot i les deficiències en el seguiment continuat. Factors individuals del pacient: la presència de limitacions sensorials o perceptives, l'ansietat generada per la consulta mateixa i les dificultats per expressar-se o per comprendre la seva pròpia situació de salut. Factors derivats del professional: l'adopció d'actituds defensives, l'abús del llenguatge tècnic inaccessible, la infravaloració de la capacitat intel·lectual del malalt i trets personals rígids.

ERROR FREQÜENT Atribuir la patologia o les dificultats de comprensió exclusivament a l'edat avançada del pacient o centrar l'explicació en els familiars obviant l'afectat. La informació s'ha de dirigir primàriament al pacient, mirant-lo als ulls i verificant la seva comprensió directa. Empatia: aconseguir una sintonia real amb el receptor, posant-se en el seu lloc i compartint gestos i to coherents.

6 Documentació Mèdica i Metodologia Científica 5 A més d'aquestes barreres, hi ha conductes concretes que malmeten la relació d'ajuda: no mantenir contacte visual, evitar el contacte físic necessari, mostrar-se rígid o distant, fer altres tasques durant l'entrevista clínica, dramatitzar el pronòstic, actuar amb paternalisme creient que es fa un favor a la persona atesa o no proporcionar la informació necessària i adequada. El circuit de la informació mèdica Dins del sistema de salut, la informació circula entre agents que la generen i agents que la requereixen. Els principals generadors són: Els investigadors: mitjançant la recerca científica, estudis observacionals i assajos experimentals.

L'assistència mèdica: a través de les dades recollides a la pràctica diària dins la història clínica. La medicina preventiva: a través de l'estudi de fenòmens vitals (taxes de natalitat i mortalitat) i enquestes sanitàries sobre nutrició i malalties de la comunitat. D'altra banda, els mateixos investigadors i professionals necessiten accedir a informació actualitzada i entenedora per contrastar hipòtesis i fonamentar nous treballs, recorrent als sistemes de recuperació d'informació disponibles en xarxa. COMPROVA-HO 4 Quins són els tres grans generadors d'informació en l'àmbit de les ciències mèdiques?

IDEES CLAU La informació redueix la incertesa mitjançant l'organització de dades, mentre que la comunicació és el procés interactiu que en permet la transmissió. El llenguatge verbal només suposa el 7% de l'impacte comunicatiu, mentre que la comunicació no verbal i paraverbal representa el 93%. L'entrevista clínica requereix habilitats tècniques i qualitats humanes fonamentals: cordialitat, empatia, assertivitat, ordre, respecte i flexibilitat. Les barreres comunicatives s'originen en la distància sociocultural, l'estructura sanitària, les limitacions del pacient i les actituds inadequades del professional.

La informació en ciències mèdiques és generada per la recerca, l'assistència clínica i la medicina preventiva, nodrint els sistemes de recuperació d'informació. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Per què s'afirma clínicament que «parlar no és comunicar»? 6. Com influeixen els factors organitzatius de l'entorn assistencial com a barreres comunicatives? Documentació Mèdica i Metodologia Científica 6 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Quin percentatge de l'impacte del missatge emès correspon a la comunicació no verbal? 8. Com es defineix l'empatia en el context de la comunicació sanitària? 9.

Quin dels següents elements constitueix una barrera derivada del professional sanitari? 10. Quin d'aquests àmbits genera dades mitjançant l'estudi de la natalitat i mortalitat? 2 Documentació Clínica — Estructura de la història clínica i flux informatiu EN ACABAR SABRÀS Distingir els diferents circuits de generació i demanda d'informació biomèdica. Desglossar els components administratius i clínics que integren la història clínica. Identificar les dades essencials que conformen un informe d'alta mèdica complet per garantir la continuïtat assistencial.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Per què l'informe d'alta no és només un tràmit de tancament, sinó la peça clau per a la seguretat del malalt fora de l'hospital?

El 38% a) El 50% b) El 7% c) El 93% d) Adoptar una postura distant i neutral a) Assumir la perspectiva interna del pacient b) Seguir rígidament l'esquema de l'entrevista c) Limitar-se a registrar les dades burocràtiques d) Les limitacions sensorials de l'usuari a) La manca crònica de temps a consulta b) L'angoixa del pacient davant la malaltia c) L'ús excessiu de tecnicismes mèdics d) La medicina preventiva a) L'entrevista psicoterapèutica individual b) La història clínica assistencial primària c) L'assaig clínic d'alta complexitat d) Documentació Mèdica i Metodologia Científica 7 1.

Circuits de la informació sanitària i documentació mèdica La gestió de la informació en salut implica un flux continu entre diferents perfils professionals. Uns sectors s'encarreguen de generar-la a partir de la seva activitat quotidiana, mentre que d'altres la necessiten per prendre decisions o ampliar coneixements. D'altra banda, les necessitats d'informació varien segons el destinatari: Investigadors: requereixen dades actualitzades i comprensibles per generar i contrastar treballs, utilitzant sistemes de recuperació telemàtics, altres investigadors i històries clíniques.

Clínics: precisen informació clara i àgil per resoldre casos concrets mitjançant cerques d'informació, consultes a investigadors i revisions d'històries. Gestors administratius: necessiten dades estadístiques per avaluar la realitat sanitària i planificar el futur assistencial d'hospitals, àrees bàsiques de salut (ABS) i mútues. Docents i estudiants: busquen informació retrospectiva i actual mitjançant llibres, revistes, apunts i bases de dades per consolidar el coneixement actual d'una matèria.

DEFINICIÓ La documentació és una metodologia científica que examina la morfologia, l'estructura i les propietats de la informació (regles, història, mètodes i organització) i no pas el seu contingut intern en si mateix. Té com a objectius principals l'anàlisi de l'estructura informativa, la seva producció, així com la recollida, el processament i l'emmagatzematge sistemàtic de noves dades. Els camps d'aplicació de la documentació es divideixen en dos grans àmbits: l'àmbit científic-mèdic (publicacions biomèdiques i activitats científiques) i l'àmbit assistencial i sanitari (històries clíniques i epidemiologia).

COMPROVA-HO 12 Quina diferència fonamental hi ha entre els objectius informatius d'un gestor sanitari i els d'un metge clínic? 2. La història clínica: fonament mèdico-legal i components administratius La història clínica constitueix el registre documental oficial de la relació assistencial establerta entre el professional sanitari i el pacient. Tota l'actuació i el registre clínic es troben guiats pel principi hipocràtic deontològic nuclear: Primum non nocere (primer de tot, no fer mal).

Els components inicials d'aquest expedient són de caràcter purament administratiu i legal: Dades d'admissió: identifiquen inequívocament el pacient, la seva procedència, la data d'ingrés o visita, la data d'alta i la destinació posterior (domicili particular, trasllat a un altre centre hospitalari o ingrés en una residència). 1 Autoritzacions i consentiments: recullen el permís explícit del pacient o representant legal. Inclou procediments com el tractament quirúrgic i altres modalitats terapèutiques específiques (electroteràpia, laserteràpia o tècniques de liposucció). 2 Documentació Mèdica i Metodologia Científica 8 ERROR FREQÜENT Confondre l'alta mèdica ordinària amb l'alta voluntària.

L'alta voluntària és un document administratiu i jurídic específic on el pacient assumeix la responsabilitat d'abandonar el centre en contra del criteri mèdic; no substitueix ni eximeix de l'elaboració posterior del corresponent informe clínic de resum. COMPROVA-HO 13 En quina situació clínica està indicada la tramitació documental d'una autòpsia segons el protocol assistencial? 3.

Documents clínics generals i específics El nucli clínic de l'expedient sanitari recull cronològicament tot el procés diagnòstic, evolutiu i terapèutic del pacient durant la seva atenció: ESQUEMA Estructura de la Història Clínica Documents legals complementaris: autoritzacions d'altes voluntàries, documents referents al secret professional i utilització d'informació sanitària, autorització de transplantaments i documents d'autòpsies (tenint en compte que en morts per causa natural no es requereix autòpsia judicial).

3 Documents administratius Admissió, consentiments i dades legals Admissió i procedència Identificació i destinació d'alta Autoritzacions Cirurgia, teràpies i altes voluntàries Documents mèdics generals Anamnesi, exploració i evolució Anamnesi i exploració Símptomes, antecedents i sistemes Seguiment i tractaments Evolució, problemes i constants Documents quirúrgics i especials Anestèsia, cirurgia i fisioteràpia Perioperatori Pre-anestèsia, anestèsia i operatori Proves diagnòstiques Imatge, analítica i patologia Informe d'alta Resum i continuïtat de cures Documentació Mèdica i Metodologia Científica 9 Aquest bloc s'organitza en documents mèdics generals i documents instrumentals o específics: Tipus de document Contingut essencial Objectiu clínic Informes previs Registres d'ingressos anteriors o antecedents d'altres institucions.

Contextualitzar la trajectòria patològica prèvia. Anamnesi Diàleg clínic: símptomes, història de la malaltia actual, hàbits fisiològics (ingesta, patró excretor), tòxics (tabac, alcohol), antecedents personals i familiars. Obtenir la informació subjectiva expressada pel malalt. Exploració física Examen físic sistemàtic estructurat per aparells i sistemes. Identificar signes físics objectius d'alteració orgànica. Impressió diagnòstica i teràpia Hipòtesi diagnòstica inicial i proposta terapèutica immediata. Iniciar el pla d'actuació clínic raonat. Full d'evolució clínica Anotacions diàries, canvis clínics, resposta a tractaments (positiva o negativa) i motiu d'alta/pronòstic.

Monitorar el curs temporal del procés. Full de problemes Llistat dinàmic: problemes superats i resolts, juntament amb els problemes actuals actius i el pla de resolució. Mantenir una visió longitudinal i clara de la patologia. Full de constants Mesures periòdiques (diàries o horàries) de signes vitals, gràfiques temporals, balanç de fluids i notes d'avaluació. Controlar l'estabilitat hemodinàmica i biològica bàsica. Full d'interconsulta Petició raonada a una altra especialitat, motiu de consulta, diagnòstic provisional, dades rellevants i informe de resposta. Integrar l'opinió d'altres disciplines assistencials.

Pel que fa al tractament, s'especifica tant el pla farmacològic (fàrmacs o principis actius administrats, dosis, unitats i registre d'al·lèrgies medicamentoses) com el tractament rehabilitador. En disciplines afins com la fisioteràpia, el registre inclou la seva pròpia anamnesi, exploració funcional, valoració, fixació d'objectius i pla d'actuació terapèutic. Els procediments invasius requereixen una documentació quirúrgica específica: Pre-anestèsia: valoració de radiografies (RX), analítica, electrocardiograma (ECG), medicació prèvia habitual, precaucions i contraindicacions.

Anestèsia: premedicació, balanç intraoperatori de fluids, gràfica horària de constants vitals, modalitat anestèsica aplicada i incidències o complicacions. Preoperatori: judici diagnòstic i discussió dels mètodes quirúrgics seleccionats. Operatori: descripció de la tècnica emprada, durada, diagnòstics pre i postoperatoris, troballes d'interès, recompte de material quirúrgic i instruccions postoperatòries.

Documentació Mèdica i Metodologia Científica 10 Finalment, els informes de proves complementàries aporten evidència diagnòstica objectiva mitjançant proves d'anatomia patològica (mostra, troballa i diagnòstic anatomopatològic), anàlisis clíniques (justificació, mostra i resultats), diagnòstic per la imatge (ecografia, radiologia convencional, TAC, ressonàncies i PET) i registres electrofisiològics com l'electroencefalografia (EEG), l'electrocardiografia (ECG) i l'electromiografia (EMG). COMPROVA-HO 14 Quina informació cabdal sobre la teràpia farmacològica s'ha de comprovar abans de registrar i pautar qualsevol fàrmac? 4.

L'informe d'alta mèdica L'informe d'alta mèdica constitueix el document clínic de tancament del procés d'ingrés. Actua com un resum exhaustiu de l'estada que garanteix la continuïtat assistencial un cop el pacient abandona la institució sanitària. PROCÉS Flux Documental de l'Informe d'Alta El seu contingut mínim obligatori ha d'agrupar de manera ordenada les dades següents: Troballes clíniques rellevants: aspectes físics i psíquics més destacats detectats durant l'ingrés. Judici clínic: diagnòstic inicial motiu d'admissió i diagnòstic final establert. Curs evolutiu: canvis observats en l'estat del pacient i resposta clínica global.

Procediments aplicats: tècniques diagnòstiques realitzades i intervencions quirúrgiques o rellevants executades. Diagnòstics Comparativa entre diagnòstic inicial i final 1 Procediments Tècniques diagnòstiques i intervencions 2 Evolució clínica Canvis i troballes físiques o psíquiques 3 Condicions d'alta Estat clínic de sortida del pacient 4 Pla terapèutic Tractament farmacològic i rehabilitador 5 Seguiment i pronòstic Lloc de control i problemes actius 6 Documentació Mèdica i Metodologia Científica 11 Tractaments i situació clínica de sortida: condicions físiques en les quals es concedeix l'alta, tractament farmacològic detallat i pautes de rehabilitació indicades.

Pla de seguiment: especificació del tipus de seguiment necessari, lloc o servei de derivació, estat dels problemes actius pendents i pronòstic final estimat. Ometre elements claus a l'informe d'alta pot provocar confusions terapèutiques o pèrdua d'informació vital en l'atenció ambulatòria posterior. COMPROVA-HO 15 Per què és imprescindible detallar tant el diagnòstic inicial com el final a l'informe d'alta mèdica? IDEES CLAU La documentació mèdica analitza l'estructura, producció i emmagatzematge de la informació sanitària, no pas el seu contingut intrínsec. La història clínica és el document mèdico-legal nuclear que empara la relació assistencial sota el precepte 'Primum non nocere'.

Els documents administratius recullen l'admissió, la destinació d'alta, el secret professional i els consentiments informats de tractaments i cirurgies. El cos clínic integra l'anamnesi subjectiva, l'exploració física, les fulles d'evolució diària, el full de problemes i les constants vitals. Els procediments quirúrgics exigeixen documentació perioperatòria específica: pre-anestèsia, anestèsia, preoperatori i operatori amb recompte de material. L'informe d'alta resumeix tot l'episodi assistencial i resulta fonamental per garantir la continuïtat de les cures i el seguiment del pacient. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16.

Quin principi ètic i legal bàsic regeix la confecció i pràctica de la història clínica? 17. Quines diferències hi ha entre el full de problemes i el full d'evolució diària? 18. Quins apartats indispensables han de constar a l'informe d'alta mèdica respecte al pla posterior a l'hospitalització? Documentació Mèdica i Metodologia Científica 12 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 19. Quin és l'objecte d'estudi propi de la documentació com a disciplina científica? 20. Quin contingut forma part fonamental de l'anamnesi clínica? 21. A quin document perioperatori correspon el registre del recompte de material utilitzat? 22.

Quina és la funció clau de l'informe d'alta hospitalària? 3 Fonts Documentals — Documents primaris i secundaris en ciències de la salut EN ACABAR SABRÀS Distingir operativament un document primari d'un document secundari en ciències de la salut. Identificar les característiques i el pes bibliomètric de les revistes científiques periòdiques. Diferenciar els diversos tipus de diccionaris biomèdics i reconèixer la funció d'un tesaurus en la indexació.

El judici diagnòstic dels metges assistencials a) La resolució farmacològica dels casos clínics b) L'estructura i organització de la informació c) El significat fisiològic de la patologia d) Recompte de material de l'àrea quirúrgica a) Resultats d'imatge de tomografia per emissió b) Símptomes, malaltia actual i hàbits tòxics c) Balanç diari horari d'administració de fluids d) Informe operatori de la cirurgia a) Documentació pre-anestèsica bàsica b) Full d'evolució clínica diària c) Full d'admissió i identificació general d) Autoritzar exclusivament la facturació administrativa a) Sol·licitar proves diagnòstiques d'urgència immediata b) Garantir la continuïtat de l'atenció assistencial c) Substituir el consentiment informat del tractament d) Documentació Mèdica i Metodologia Científica 13 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Per què quan busquem informació mèdica a les bases de dades no fem servir diccionaris estàndard sinó tesaurus com a vocabulari?

En l'àmbit de la biomedicina, un document és qualsevol suport físic o digital que conté, registra o corrobora coneixement, concebut expressament per preservar i transmetre aquesta informació a través de l'espai i el temps. La literatura científica s'estructura en dos grans blocs metodològics: fonts primàries i fonts secundàries. ESQUEMA Classificació de les fonts documentals mèdiques Documents primaris en ciències biomèdiques Els documents primaris són aquells que transmeten informació directa, original i inèdita, sorgida de la investigació científica o de l'activitat intel·lectual sense cap filtre ni resum previ.

Monografies i manuals Dins de les publicacions no periòdiques (llibres que compten habitualment amb registre identificador com l'ISBN, autor, editorial, data i lloc de publicació), trobem dues tipologies fonamentals segons la finalitat del contingut: Monografies: ofereixen una anàlisi exhaustiva, detallada i profunda al voltant d'un tema concret. Manuals: presenten textos d'iniciació o introductoris a una disciplina, orientats principalment a la docència i l'aprenentatge reglat.

Documents primaris Informació original, nova i inèdita Llibres i manuals Monografies temàtiques i textos docents Publicacions seriades Revistes científiques (ISSN) i periòdics Publicacions especials i oficials Tesis, TFG, patents, actes, BOE/DOGC Documents secundaris Tractament i anàlisi de documents primaris Catàlegs De biblioteques individuals i col·lectius Repertoris bibliogràfics Referències i resums d'articles Obres de consulta Diccionaris mèdics i tesaurus d'indexació Documentació Mèdica i Metodologia Científica 14 Publicacions seriades i periòdiques Són documents que veuen la llum en parts o fascicles successius i numerats, amb continuïtat regular o irregular: Revistes científiques: publicacions en sèrie periòdica (interval setmanal, mensual o trimestral, sempre inferior a un any) identificades mitjançant l'ISSN (International Standard Serial Number).

Constitueixen el mitjà de difusió del coneixement més rellevant en medicina, agrupant prop del 60% de totes les publicacions biomèdiques del món. Se solen organitzar en fascicles que s'acumulen en volums anuals i segueixen pautes estandarditzades de publicació com les normes d'estil de Vancouver (fixades per l'ICMJE, sorgit del grup reunit originàriament el 1978; vegeu «Publicació Escrita — Tipologia textual, Requisits de Vancouver i redacció científica»). Periòdics: surten amb una freqüència des d'un dia fins a una setmana. Aporten dades d'actualitat immediata i comentaris d'opinió, de manera que la seva informació no sempre està contrastada pel rigor científic biomèdic formal.

Sèries: obres seriades que es publiquen de manera irregular, amb intervals que superen l'any. Publicacions especials, acadèmiques i oficials Aquest grup aplega formats amb requeriments particulars de formalització institucional o legal: Normes i reglaments: disposicions oficials aprovades per entitats o institucions competents que estableixen regles d'obligat compliment. Patents: certificacions registrades oficialment que atorguen el reconeixement de la propietat intel·lectual d'un invent inèdit a una persona, empresa o organisme. Informes de recerca: documents que exposen els resultats parcials o totals de treballs empírics, projectes, actes o enquestes.

Actes de congressos i conferències: reculls dels treballs i comunicacions presentats en reunions científiques, publicats de manera específica o en números especials de revistes (vegeu «Comunicació Oral i Estil — Comunicacions a congressos, pòsters i llenguatge científic»). Tesi doctoral: memòria d'investigació original i inèdita necessària per assolir el grau de doctor en una branca de coneixement, dipositada a la universitat i la seva biblioteca. Treball de Fi de Grau (TFG): requisit formatiu obligatori per finalitzar els estudis universitaris de grau que sintetitza els coneixements d'una matèria; a diferència de la tesi doctoral, no exigeix presentar dades inèdites.

Publicacions oficials: butlletins i diaris institucionals que donen difusió als actes legislatius i administratius, com el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) o el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). COMPROVA-HO 24 Quina és la diferència principal pel que fa a l'exigència del contingut entre una tesi doctoral i un Treball de Fi de Grau? Documentació Mèdica i Metodologia Científica 15 Documents secundaris i obres de referència Els documents secundaris resulten del tractament, reorganització i anàlisi dels documents primaris.

Tenen tres propòsits fonamentals: facilitar la recuperació retrospectiva de dades, evitar la duplicació innecessària d'estudis i permetre consultes àgils d'informació existent.

Tipologia de document secundari Finalitat principal Elements característics i contingut Catàleg de biblioteca Inventariar el fons d'una institució concreta Registres per autors, títols, matèries, codi decimal universal, ISBN i ISSN (Serveis de Biblioteques) Catàleg col·lectiu Localitzar documents compartits entre diverses seus Agrupa les col·leccions d'una xarxa coordinada de biblioteques Repertori bibliogràfic Recuperar i ubicar la font original Referències bibliogràfiques completes acompanyades del resum de l'article (ex.: Google Acadèmic) Altres catàlegs i directoris Inventaris especialitzats de fons Reculls de publicacions periòdiques, fons audiovisuals, registres locals o directoris professionals Obres de consulta i referència Sistematitzar dades d'ús professional o docent Eines de consulta ràpida per aclarir termes, equivalències o conceptes (diccionaris i tesaurus) Diccionaris biomèdics i tesaurus Les obres lexicogràfiques de consulta mèdica es divideixen segons l'enfocament del seu contingut: Diccionaris de termes i definicions: precisen el significat exacte del lèxic mèdic (com els portals de terminologia tipus Dicciomed).

Diccionaris d'epònims: recullen malalties, signes o síndromes associats al nom propi de la persona que els va descriure (com el Parkinson o l'Alzheimer). Diccionaris d'acrònims: descriuen el significat de termes construïts mitjançant sigles o lletres inicials consolidades com a mots propis (com ara MPOC o SIDA). Diccionaris etimològics, de sinònims i de llengües: expliquen l'arrel lingüística dels termes mèdics, les seves equivalències semàntiques o les correspondències entre idiomes. D'altra banda, el tesaurus és un llenguatge documental controlat dissenyat per estructurar xarxes de contingut.

A diferència d'un diccionari convencional, el tesaurus no pretén explicar la definició lingüística d'una paraula, sinó representar les relacions conceptuals entre termes (relacions de gènere-espècie o jerarquia, de sinonímia i d'afinitat o associació). Aquest instrument és la base indispensable per indexar documents i executar cerques precises en bases de dades científiques com PubMed (vegeu «Cerca i Recuperació — Sistemes d'informació i bases de dades biomèdiques»). Documentació Mèdica i Metodologia Científica 16 ERROR FREQÜENT Confondre un diccionari mèdic amb un tesaurus. El diccionari proporciona la descripció del significat d'un mot en llenguatge natural.

El tesaurus organitza termes normalitzats mitjançant vincles semàntics (jeràrquics i d'afinitat) per actuar com a eina d'indexació i recuperació precisa d'informació en bases de dades biomèdiques. COMPROVA-HO 25 Quina és la diferència funcional bàsica entre un repertori bibliogràfic i un catàleg de biblioteca? IDEES CLAU Un document és un suport material que conserva i transfereix coneixement a través del temps i de l'espai. Els documents primaris aporten informació directa i inèdita (com revistes científiques, tesis doctorals, patents i actes de congressos). Les revistes biomèdiques, identificades amb codi ISSN, representen al voltant del 60% de tota la literatura biomèdica mundial.

Els documents secundaris neixen de l'anàlisi de fonts primàries per facilitar-ne la recuperació i evitar duplicitats. Mentre els diccionaris defineixen conceptes, epònims o acrònims, els tesaurus estructuren relacions jeràrquiques i d'afinitat per a la indexació. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. Per què els periòdics d'informació general no són considerats fonts biomèdiques d'alta confiança? 27. Quina funció compleixen els catàlegs col·lectius dins de la tipologia de fonts secundàries? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 28. Quin percentatge aproximat de les publicacions biomèdiques mundials representen les revistes científiques?

Un 40% a) Un 20% b) Un 60% c) Un 85% d) Documentació Mèdica i Metodologia Científica 17 29. Com es diferencia principalment una tesi doctoral d'un Treball de Fi de Grau (TFG)? 30. Com s'anomena el diccionari biomèdic que recull malalties designades amb el nom del descobridor? 31. Quina utilitat específica distingeix un tesaurus d'un diccionari convencional? 4 Cerca i Recuperació — Sistemes d'informació i bases de dades biomèdiques EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les etapes i dipòsits de memòria d'un sistema de recuperació d'informació (SRI). Distinguir els components de l'anàlisi documental formal i conceptual emprant DeCS i MeSH.

Comparar les característiques i abast de bases com PubMed, PEDro, EMBASE, IME i TESEO. Elaborar fitxes de contingut normalitzades per sintetitzar dades de la literatura científica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 Per què cercar articles biomèdics amb paraules habituals en un cercador genèric resulta poc eficaç en recerca científica? L'expansió contínua de la literatura científica fa imprescindible disposar de procediments rigorosos per localitzar estudis rellevants. El volum desmesurat de noves publicacions, la creixent complexitat del coneixement biomèdic i la seva internacionalització exigeixen eines especialitzades capaces de filtrar i ordenar la producció acadèmica amb màxima eficàcia.

Fonaments dels sistemes de recuperació d'informació Un sistema de recuperació d'informació (SRI) és el conjunt ordenat d'operacions i tècniques destinades a extreure, d'un dipòsit o fons documental, aquelles referències, dades o textos originals que responen a les demandes informatives d'un usuari.

El TFG és exclusiu per assolir doctorat a) El TFG exigeix publicar resultats inèdits b) La tesi requereix aportar recerca original c) La tesi no queda dipositada a biblioteques d) Diccionari de sinònims a) Diccionari etimològic b) Diccionari d'epònims c) Diccionari d'acrònims d) Recopilar notícies d'actualitat sanitària diària a) Indexar documents establint relacions conceptuals b) Inventariar exclusivament sigles i acrònims c) Explicar l'etimologia grecollatina de les paraules d) Documentació Mèdica i Metodologia Científica 18 DEFINICIÓ Un SRI actua com a intermediari operatiu entre la literatura acumulada i les consultes dels investigadors, transformant les necessitats clíniques o acadèmiques en resultats precisos mitjançant procediments computacionals i conceptuals estandarditzats.

El flux global d'un SRI s'articula mitjançant fases consecutives ben definides: Esquema del flux de tractament i recuperació d'informació en un SRI. Entrada: incorporació de nous textos al sistema (com llibres o articles d'una revista científica; vegeu «Fonts Documentals — Documents primaris i secundaris en ciències de la salut»), seleccionats segons la demanda d'usuaris reals i potencials. 1 Anàlisi documental: estudi detallat del contingut i de la forma física de cada publicació registrada. 2 Perfil del document: traducció de la informació original a un conjunt de metadades expressades en un llenguatge normalitzat pel sistema.

3 Emmagatzematge en memòries: derivació dels elements a dos nivells de custòdia (passiva i activa). 4 Sol·licitud d'informació: plantejament de la necessitat de l'investigador, qui formalitza la seva consulta utilitzant paraules clau adequades. 5 Recuperació: contrast sistemàtic entre la demanda i els registres de la base, donant com a fruit una selecció de dades o l'accés directe al material original. 6 Documentació Mèdica i Metodologia Científica 19 Dins d'aquest circuit cal distingir dos espais d'emmagatzematge amb finalitats diferents: la memòria passiva i la memòria activa.

Tipus de memòria Contingut documental Funció principal dins de l'SRI Memòria passiva Col·lecció de documents originals (biblioteques, hemeroteques, arxius). Custòdia i provisió d'accés complet al text o document imprès/digital. Memòria activa Repertoris de documents secundaris (fitxers, índexs, bases de dades). Processament ràpid, indexació i comparació immediata amb les cerques dels usuaris. COMPROVA-HO 33 Quina és la diferència funcional bàsica entre la memòria activa i la memòria passiva d'un SRI?

Anàlisi documental i llenguatges controlats Perquè un document esdevingui localitzable en un fons digital, cal sotmetre'l a un examen sistemàtic conegut com a anàlisi documental, estructurat en dos nivells d'aproximació: Anàlisi externa (formal): s'ocupa de les dades físiques i bibliogràfiques visibles de l'obra. Registra el títol, l'autoria, la filiació institucional, la revista d'origen, el volum, el fascicle, el rang de pàgines, les referències bibliogràfiques i els termes clau associats. Anàlisi interna (de contingut o indexació): identifica la matèria temàtica de fons.

S'inicia amb un examen conceptual de la temàtica essencial del document i culmina amb l'assignació de termes normalitzats capaços de resumir fidelment allò que s'hi exposa. En traslladar aquest anàlisi al perfil del document i al perfil de cerca de l'usuari, s'utilitzen vocabularis estructurats coneguts com a tesaurus (vegeu «Fonts Documentals — Documents primaris i secundaris en ciències de la salut»).

Els dos repertoris de llenguatge documental més rellevants en l'àmbit biosanitari són: DeCS (Descriptores en Ciencias de la Salud): vocabulari trilingüe desenvolupat per BIREME que tradueix la terminologia biomèdica al castellà i al portuguès, facilitant la interoperabilitat a l'àrea iberoamericana. MeSH (Medical Subject Headings): tesaurus oficial en llengua anglesa mantingut per la National Library of Medicine (NLM) dels Estats Units per categoritzar els continguts mèdics a escala global. ERROR FREQÜENT Cercar a les bases de dades biomèdiques internacionals emprant termes directes del llenguatge comú en lloc de descriptors normalitzats.

L'ús de paraules col·loquials o no controlades produeix pèrdua d'articles rellevants (silenci documental) o recuperació d'estudis no relacionats (soroll documental). Cal consultar sempre prèviament el DeCS o el MeSH per triar el descriptor exacte (per exemple, traduint el concepte clínic al terme anglès normalitzat corresponent). Documentació Mèdica i Metodologia Científica 20 COMPROVA-HO 34 Quina diferència metodològica hi ha entre l'anàlisi externa i l'anàlisi interna d'un article?

Principals bases de dades i fonts especialitzades La realització de cerques clíniques i acadèmiques d'alt nivell requereix el domini de plataformes documentals especialitzades, tant generalistes com focalitzades per disciplines. ESQUEMA Bases de dades i repertoris biomèdics MEDLINE i PubMed Gestionada per la National Library of Medicine (NLM) dels Estats Units, MEDLINE constitueix el recurs documental biomèdic més transcendent internacionalment. El seu portal d'accés lliure és conegut com a PubMed. Acumula més de 28 milions de referències d'articles des de l'any 1960 procedents de més de 4.800 revistes internacionals de ciències de la salut.

Ofereix cobertura de branques com la medicina, la infermeria, l'odontologia, la veterinària i la salut pública. S'actualitza de manera mensual i estructura el contingut en llistes de monografies (articles d'investigació originals), repertoris de revisions mèdiques (actualitzacions periòdiques), així com índexs organitzats alfabèticament per matèries (descriptors MeSH) i per autors. Physiotherapy Evidence Database (PEDro) Creat i mantingut pel Centre de Fisioteràpia Basada en l'Evidència del George Institute for Global Health, PEDro és un recurs gratuït orientat exclusivament a la fisioteràpia i rehabilitació.

Generals i multidisciplinars Cercadors globals i dipòsits oberts Google Acadèmic Cerca general d'articles acadèmics Específiques biomèdiques Bases especialitzades en ciències mèdiques PubMed / MEDLINE NLM, més de 28 milions d'articles PEDro Més de 23.000 estudis avaluats EMBASE Base europea amb 6.000 revistes Repertoris de tesis Bases nacionals i internacionals TESEO i TDX Tesis espanyoles des de 1976 DATRIX Tesis internacionals Documentació Mèdica i Metodologia Científica 21 Conté més de 23.000 assajos aleatoris controlats, revisions sistemàtiques i guies de pràctica clínica. Aporta fitxa catalogràfica, resum i enllaç a l'estudi a text complet sempre que estigui disponible.

Incorpora una avaluació de la qualitat metodològica efectuada de manera independent per a cada assaig clínic registrat. Altres repertoris i dipòsits acadèmics A més de PubMed i PEDro, l'activitat investigadora compta amb altres recursos documentals de suport: EMBASE (Excerpta Medica Database): propietat d'Elsevier i amb seu a Amsterdam, representa la gran alternativa europea a MEDLINE. Recull informació de prop de 6.000 revistes des de 1974, a més de congressos, actes, tesis i monografies, mitjançant actualitzacions mensuals acumulatives.

Current Contents: base d'alerta ràpida que anuncia referències bibliogràfiques de manera prèvia o immediata a la sortida dels nous números de revistes, avisant de futures publicacions. Bases de dades del CSIC (Índice Médico Español - IME): coordinada pel Centre de Documentació i Informació Biomèdica de la Universitat de València juntament amb el Consell Superior d'Investigacions Científiques. L'IME buida més de 200 revistes mèdiques nacionals des de l'any 1994, estructurant-se en índex d'autors, índex de matèries i articles de metges espanyols.

Repertoris de tesis doctorals: destaquen DATRIX (àmbit internacional, dividit en ciències socials i humanitats als EUA, enginyeria i ciències als EUA, i secció europea equivalent), TESEO (repertori del ministeri que recull les tesis doctorals defensades i aprovades a les universitats espanyoles des de l'any 1976) i TDX (Tesis Doctorals en Xarxa). Cercadors generals i biblioteques acadèmiques: fons de suport com Google Acadèmic i catàlegs de biblioteques universitàries. COMPROVA-HO 35 Quina diferència de contingut i avaluació ofereix la base PEDro respecte a repositoris genèrics com PubMed?

Metodologia de la revisió i síntesi amb fitxes de contingut La revisió bibliogràfica preliminar constitueix l'etapa inaugural indispensable de tot projecte científic. Els seus propòsits bàsics són: evitar duplicar estudis ja demostrats, ampliar la comprensió del tema d'estudi i assenyalar els buits d'informació de la literatura. PER RECORDAR-HO El primer pas d'una revisió és establir la llista de fonts a consultar: catàlegs físics de biblioteques, repositoris digitals i bases de dades primordials (PubMed, PEDro, Cochrane, IME, TESEO). Un cop recuperats els documents primaris rellevants, cal traslladar la informació a un format homogeni per a la seva posterior explotació.

L'eina idònia per a aquesta tasca és la fitxa de contingut, un instrument de suport bàsicament acadèmic que permet ordenar i condensar informació diversa de manera numerada i estandarditzada. Documentació Mèdica i Metodologia Científica 22 Els camps fonamentals que han de formar part d'una fitxa de contingut estructurada són: Identificació del registre: número correlatiu de fitxa (assenyalant si correspon a llibre, article o altra publicació). Dades formals de la publicació: títol complet, autors principals i citació bibliogràfica formal de la font. Perfil temàtic i tipològic: àrea o tema d'estudi, tipus de publicació i guió o estructura interna del text.

Cos informatiu central: resum concís del document, dades concretes a emprar i reflexions o idees complementàries que suggereix la lectura. Dades auxiliars: localització de contacte de l'autor, bibliografies d'interès citades en l'estudi i altres aspectes complementaris rellevants. IDEES CLAU Un sistema de recuperació d'informació (SRI) transforma la literatura existent en dades útils mitjançant fases consecutives d'entrada, anàlisi, perfilat, custòdia en memòries activa i passiva, sol·licitud i recuperació. L'anàlisi documental es bifurca en anàlisi externa (identificació formal de dades com autor, títol o revista) i anàlisi interna (identificació conceptual de matèries mitjançant indexació).

El llenguatge controlat estructurat en tesaurus com MeSH (anglès) i DeCS (castellà/portuguès) és clau per normalitzar la cerca i evitar el silenci o soroll documental. PubMed/MEDLINE conté més de 28 milions de referències d'articles des de l'any 1960 procedents de més de 4.800 revistes internacionals. PEDro especialitza el seu fons en fisioteràpia basada en l'evidència amb més de 23.000 assajos aleatoris, revisions i guies clíniques avaluats de manera independent. La fitxa de contingut és l'eina bàsica per extreure i sistematitzar de forma ordenada les dades d'estudis recuperats durant una revisió bibliogràfica. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 36.

Quina funció acompleixen els vocabularis DeCS i MeSH en el perfil de documents i de cerques? 37. Quins repositoris cal consultar si es pretén identificar la literatura de tesis doctorals a l'Estat espanyol i a escala internacional? 38. Quins apartats estructurals ha d'incorporar una fitxa de contingut per sintetitzar un article recuperat? Documentació Mèdica i Metodologia Científica 23 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 39. Quin element d'un SRI custodia directament els llibres, revistes o historials originals? 40. Quants registres d'assajos, revisions i guies aplega la base de dades especialitzada PEDro? 41.

A partir de quin any recull informació de tesis el registre oficial espanyol TESEO? 42. Quina base de dades actua específicament alertant sobre títols abans de la seva publicació definitiva? 5 Lectura Crítica — Avaluació de la validesa i rellevància científica EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte de lectura crítica distingint validesa metodològica i utilitat clínica. Explicar l'impacte i els riscos ètics d'utilitzar proves científiques invàlides en pacients. Distingir les dues fases seqüencials d'avaluació d'un article mèdic i els seus components. Identificar el disseny epidemiològic adequat per a una pregunta clínica com la prevalença.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 43 Per què aplicar un tractament amb un article defectuós pot ser més perillós que no tenir cap evidència científica? L'exercici de les professions sanitàries requereix fonamentar les decisions clíniques en les millors dades científiques disponibles. En un entorn amb una producció creixent de literatura biomèdica, cal disposar d'un mètode sistemàtic per destriar la recerca rigorosa dels estudis defectuosos.

Memòria passiva a) Perfil del document b) Llenguatge documental c) Memòria activa d) Més de 28 milions a) Aproximadament 6.000 b) Al voltant de 4.800 c) Més de 23.000 d) 1994 a) 1960 b) 1974 c) 1976 d) Índice Médico Español a) EMBASE b) Current Contents c) DATRIX d) Documentació Mèdica i Metodologia Científica 24 ESQUEMA Estructura de l'anàlisi bibliogràfica i comunicació Fonaments i necessitat de la lectura crítica La simple capacitat lectora permet descodificar paraules i comprendre el text bàsic.

En canvi, la lectura crítica és una tècnica estructurada per avaluar la validesa (el grau en què els resultats s'acosten a la veritat metodològica) i la utilitat clínica (l'aplicabilitat real d'aquestes troballes a la pràctica diària). DEFINICIÓ La lectura crítica és el procés sistemàtic d'avaluació d'un document científic destinat a determinar la seva solidesa metodològica, calibrar la veracitat dels resultats i establir la seva rellevància pràctica per a l'atenció sanitària. Davant l'enorme volum de publicacions, la lectura crítica optimitza el temps i permet descartar ràpidament els articles de baixa qualitat, seleccionant només aquells amb prou rigor metodològic.

La pràctica assistencial està directament condicionada per la literatura publicada. Fonamentar les actuacions sanitàries en recerques metodològicament incorrectes o invàlides pot distorsionar la praxi mèdica i causar danys greus als pacients. De fet, intervenir seguint proves errònies sol comportar més riscos ètics i assistencials que actuar en absència de proves. PER RECORDAR-HO Una actuació guiada per proves invàlides genera una falsa sensació de seguretat clínica, per la qual cosa pot provocar danys involuntaris greus i una distorsió continuada de la pràctica professional.

A més d'orientar les decisions individuals, les conclusions extretes d'una lectura sistemàtica alimenten la construcció de projectes globals de salut pública, sumaris d'evidència i guies de pràctica clínica (GPC), les quals sintetitzen recomanacions sobre intervencions diagnòstiques o terapèutiques. Lectura crítica Validesa i utilitat de la informació científica Publicació escrita Normes de redacció i tipologia textual Comunicació oral i estil Congressos, pòsters i llenguatge tècnic Documentació Mèdica i Metodologia Científica 25 COMPROVA-HO 44 Per quin motiu és més perillós prendre decisions clíniques basades en proves científiques invàlides que actuar en absència d'evidència?

Procés seqüencial d'avaluació d'articles L'anàlisi d'un treball de recerca es desenvolupa en dues etapes consecutives amb diferents nivells de profunditat: Aproximació Elements examinats Objectiu principal Primera aproximació Títol, revista de publicació (indexada) i resum (abstract). Filtratge ràpid per establir l'interès temàtic i la indexació de la font. Segona aproximació Validesa interna, disseny epidemiològic i qüestionaris d'avaluació. Escrutini exhaustiu del rigor metodològic i control de biaixos.

PROCÉS Fases de la lectura crítica 1 Primer filtratge Avaluació del títol, indexació de la revista i resum 2 Validesa interna Comprovació del disseny epidemiològic i rigor del mètode 3 Escrutini crític Aplicació de qüestionaris d'avaluació metodològica 4 Aplicabilitat clínica Integració en sumaris d'evidència i guies de pràctica A la primera aproximació, l'objectiu és determinar de forma àgil si cal llegir el text sencer: Títol: comprova si el contingut respon a la pregunta o necessitat clínica plantejada. Revista de publicació: verifica si el mitjà està indexat en bases de dades reconegudes (vegeu «Fonts Documentals — Documents primaris i secundaris en ciències de la salut»).

Resum: permet copsar els objectius bàsics i la coherència general dels resultats. A la segona aproximació, s'examina minuciosament la validesa interna de l'estudi. Aquesta etapa avalua si la metodologia utilitzada és metodològicament correcta i coherent amb la pregunta de recerca: Adequació del disseny epidemiològic: cada objectiu d'investigació requereix una estructura específica. Per exemple, per establir la prevalença d'una condició o patologia, l'enfocament adequat és un estudi descriptiu transversal; mentre que per identificar l'etiologia d'un problema cal un disseny analític apropiat.

Ús d'instruments d'avaluació crítica: aplicació de qüestionaris específics estructurats per detectar errors d'assignació, problemes en la mesura o biaixos analítics. Documentació Mèdica i Metodologia Científica 26 ERROR FREQÜENT Avaluar la qualitat d'un estudi considerant únicament el resum i el prestigi de la revista sense comprovar la validesa interna de la secció de mètodes. Un article pot estar publicat en un medi reconegut i contenir deficiències de disseny que invalidin completament la seva aplicabilitat clínica. COMPROVA-HO 45 Quin disseny epidemiològic és el més adient si es vol quantificar la prevalença d'un trastorn en una comunitat?

IDEES CLAU La lectura crítica és una tècnica per verificar la validesa i la utilitat dels resultats científics. Prendre decisions sanitàries a partir d'evidència invàlida pot alterar la pràctica mèdica i causar danys als pacients. La lectura crítica és la base metodològica per elaborar sumaris d'evidència i guies de pràctica clínica. La primera aproximació filtra ràpidament els articles examinant títol, índex de la revista i resum. La segona aproximació avalua la validesa interna i l'adequació del disseny d'estudi (com l'estudi descriptiu transversal per a prevalença). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 46. Quines dues dimensions defineixen el concepte clau de la lectura crítica? 47.

Quins tres elements s'analitzen durant la primera aproximació d'un article científic? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 48. Quin és l'objectiu fonamental de la lectura crítica en l'àmbit sanitari? 49. Quin risc té aplicar pràctiques assistencials basades en proves científiques invàlides?

Traduir directament el document al llenguatge col·loquial a) Corregir l'estil gramatical de la publicació b) Augmentar la velocitat de pronunciació de paraules c) Verificar la validesa i utilitat dels resultats d) Distorsionar la pràctica clínica i danyar pacients a) Augmentar automàticament la indexació de la revista b) Reduir el nombre de guies de pràctica clínica c) Obligar a fer sempre un estudi transversal d) Documentació Mèdica i Metodologia Científica 27 50. Quins components s'analitzen en la fase de primera aproximació? 51. Quin disseny d'investigació és l'indicat específicament per determinar la prevalença?

6 Publicació Escrita — Tipologia textual, Requisits de Vancouver i redacció científica EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les característiques i finalitats dels principals tipus d'articles biomèdics. Explicar l'origen, principis i requisits fonamentals establerts pel comitè ICMJE (Vancouver). Descriure l'estructura estàndard IMRyD i els requisits formals del títol i del resum. Aplicar les tres etapes metòdiques del procés de redacció d'un text científic. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 52 Per què no s'hauria de començar a redactar un manuscrit científic intentant cuidar directament l'estil i l'ortografia definitiva?

Tipologies de publicacions biomèdiques La difusió del coneixement mèdic i científic requereix diversos formats documentals escrits. Aquests formats s'adapten als objectius de la recerca, l'extensió de la informació i el públic receptor. Dins les revistes científiques, existeix una catalogació clara dels articles segons la seva finalitat. Tipus d'article Finalitat i característiques essencials Article original Treball de recerca primària, de caràcter prospectiu. Aporta coneixement sobre etiologia, fisiologia, clínica, diagnòstic, epidemiologia o tractament (mèdic, quirúrgic o fisioterapèutic).

Article de revisió Síntesi i avaluació crítica d'informació prèviament publicada durant un període concret. Proporciona una visió global i conclusions metodològiques.

Biaixos analítics, potència estadística i mostreig a) Validesa interna i qüestionaris de revisió profunda b) Títol, revista indexada de publicació i resum c) Mètodes de laboratori i protocols de calibració d) Sèrie històrica retrospectiva qualitativa a) Estudi descriptiu transversal b) Assaig de laboratori in vitro c) Estudi d'intervenció quasi experimental d) Documentació Mèdica i Metodologia Científica 28 Tipus d'article Finalitat i característiques essencials Nota clínica Exposició concisa d'un o diversos casos clínics infreqüents o que representen una aportació d'interès destacat.

Editorial Text d'anàlisi científica que actualitza un tema amb rigor o exposa un punt de vista sobre l'actualitat sociocientífica. Carta al director Comentaris, objeccions, dades d'interès o experiències relacionades amb articles publicats fa poc a la revista. Recensió Resum descriptiu o valoratiu d'articles o publicacions recents. A més dels articles de revista, la literatura biomèdica compta amb altres formats extensos com els llibres.

Aquests es divideixen en monografies (centrades en la qualitat tècnica i l'enfocament exhaustiu d'un tema concret), llibres de consulta (destacats per la seva màxima exactitud, precisió i amplitud temàtica), llibres de text (amb funció marcadament didàctica i estructura pedagògica) i llibres de divulgació. COMPROVA-HO 53 En què es distingeix principalment un article original d'una nota clínica? Normes de Vancouver i el comitè ICMJE L'any 1978, un grup d'editors de revistes mèdiques es va trobar a Vancouver per unificar criteris editorials.

Aquesta iniciativa va donar origen a l'International Committee of Medical Journal Editors (ICMJE), responsable dels Requisits d'Uniformitat per a Manuscrits enviats a Revistes Biomèdiques. DEFINICIÓ Les normes de Vancouver constitueixen un conjunt de pautes estàndard sobre estructura, ètica i citació bibliogràfica creades per facilitar la preparació i la submissió homogènia de manuscrits en ciències biomèdiques. La filosofia bàsica d'aquests requisits es fonamenta en criteris clars d'utilitat i respecte per als investigadors: Constitueixen normes adreçades específicament als autors, no als editors.

Estableixen el principi de respecte als autors: una revista mai no ha de rebutjar un article exclusivament per motius formals. No exclouen normes particulars de cada publicació (com l'idioma, el nombre de còpies o els tipus d'articles acceptats). Comporten la declaració pública d'adscripció per part de les revistes que les adopten. Aquests requisits normalitzen aspectes cabdals: la definició de l'autoria, la garantia d'originalitat, el compliment de normes ètiques (fonamentades en la Declaració d'Hèlsinki), el format de les referències bibliogràfiques i l'ús correcte de les unitats de mesura.

Documentació Mèdica i Metodologia Científica 29 COMPROVA-HO 54 Què implica el principi de «respecte als autors» defensat per l'ICMJE en rebre un manuscrit? Estructura del manuscrit científic i model IMRyD La presentació d'un article original segueix un patró conegut com a esquema IMRyD (Introducció, Mètodes, Resultats i Discussió), precedit de les dades identificatives inicials.

PROCÉS Estructura IMRyD de l'article original 1 Introducció Finalitat, context i objectius de l'estudi 2 Material i Mètodes Procediments, subjectes i disseny d'investigació 3 Resultats Dades i troballes empíriques obtingudes 4 Discussió Interpretació, limitacions i context científic Els components formals d'un article biomèdic comprenen: ERROR FREQÜENT Incloure sigles o acrònims en el títol del manuscrit. Les directrius de redacció científica prohibeixen l'ús de sigles al títol, fins i tot si són d'ús comú o inventades pels autors; el títol ha de ser plenament descriptiu i explícit.

COMPROVA-HO 55 Quines característiques ha de complir el resum segons les normes de Vancouver pel que fa a extensió i contingut? Pàgina del títol: El títol ha de ser breu, informatiu, comprensible i clar. Descriu fidelment el contingut sense caure en imprecisions ni floritures. 1 Resum i paraules clau: Extensió recomanada d'entre 100 i 300 paraules. Ha de ser comprensible de forma autònoma, reflectir l'esquema global del treball i no afegir mai dades absents en el text. 2 Introducció: Exposa la finalitat del treball, la motivació de l'estudi i el context bibliogràfic indispensable, sense allargar-se en discussions prematures.…