Text del document
Missió 7_ El sistema sensorial, nerviós, endocrí i efector Què veurem? 1. L'algoritme base de la supervivència. 2. El sistema sensorial: receptors dels estímuls i òrgans dels sentits. 3. El sistema nerviós: 1r dels 2 centres de coordinació. 4. El sistema endocrí: 2n dels 2 centres de coordinació. 5. El sistema efector. 2 EL SISTEMA SENSORIAL: EL RECEPTOR DELS ESTÍMULS 5 El sistema sensorial El sistema sensorial està format per un conjunt de cèl·lules nervioses especialitzades, que tenen la funció de detectar els estímuls, transformar-los en impulsos nerviosos, i transmetre-los al sistema nerviós (encèfal o medul·la espinal). Aquestes cèl·lules s'anomenen receptors sensorials.
Estímul (extern o intern) Receptor Sensorial (detecta l'estímul) Impuls nerviós A la conversió d'un estímul en un impuls nerviós se l'anomena transducció de senyal 6 Els receptors sensorials: 8 Temperatura Podem trobar els receptors sensorials de manera aïllada, o agrupats en els òrgans dels sentits. Els òrgans dels sentits 9 Els òrgans dels sentits: instruments d'alta precisió El sentit de la vista L'òrgan encarregat del sentit de la vista és l'ull. L'ull està especialitzat en la fotorecepció, procés que implica la captació de llum i la conversió d'aquesta energia en impulsos nerviosos.
Cal saber la seva anatomia per entendre la seva fisiologia El sentit de la vista Les celles, pipelles i pestanyes tenen funció protectora. Les glàndules llagrimals tenen la funció d'hidratar l'ull i també el protegeixen ja que tenen components bactericides. La còrnia és transparent, i també té una funció protectora. La pupil·la és un forat, el qual han de travessar les ones llumíniques. Quan hi ha foscor, es dilata (es fa més grossa), i quan hi ha claror, es contreu (es fa més petita). L'iris controla el diàmetre de la pupil·la. A continuació la llum travessa el cristal·lí, que té la funció de "fer zoom". Per enfocar enfora s'estira, i per enfocar a prop es fa més esfèric.
El sentit de la vista La retina és la "pel·lícula fotogràfica" de l'ull, on s'hi ubiquen els receptors sensorials. Existeixen dos tipus de receptors sensorials: - Els bastons, que són els responsables de la visió en blanc i negre amb llum nocturna. - Els cons, que són els responsables de la visió en color amb llum diürna. N'hi ha de 3 tipus: els sensible a la llum verda, vermella i blava. Aquests receptors estan distribuïts per gran part de la retina, tot i que hi ha un lloc on es concentren la major part dels cons, anomenat fòvea, i és el punt de màxima visibilitat. En canvi, en ell lloc on comença el nervi òptic, no hi ha fotoreceptors, per lo que s'anomena punt cec.
El sentit de la vista 13 Estímul llumínic Els fotorreceptors converteixen l'estímul llumínic en un Impuls nerviós que es transmetrà pel nervi òptic, a l' àrea visual del cervell El sentit de la vista 14 Sabies que el que veim mai és totalment la realitat, sinó que és una composició que fa el nostre cervell a partir de percepcions i sensacions visuals? 15 Algunes alteracions de la vista són: 1. Presbícia o vista cansada: alteració de la visió de prop a causa de l'enduriment del cristal·lí o l'afebliment dels músculs ciliars, a conseqüència de l'edat. 2.
Astigmatisme: alteració de la visió produïda per una curvatura irregular de la còrnia de l'ull que impedeix enfocar les imatges i que es vegin amb claredat. 3. Cataractes: alteració del cristal·lí, que fa que quedi opac i no deixi passar la llum. 4. Hipermetropia: incapacitat d'enfocar objectes pròxims perquè el globus ocular és excessivament curt o perquè el cristal·lí està massa aplanat i no es pot bombar. 5. Miopia: és la incapacitat d'enfocar objectes llunyans perquè el globus ocular és massa allargat o perquè el cristal·lí està massa bombat i no es pot aplanar per enfocar.
EL SISTEMA NERVIÓS: 1r dels 2 centres de coordinació 17 Organització del sistema nerviós 18 Organització del Sistema Nerviós Sistema Nerviós Central (SNC) Encèfal Medul·la espinal Sistema Nerviós Perifèric (SNP) Nervis perifèrics (espinals o cranials) Sistema Nerviós Autònom (SNA) Cervell Cerebel Tronc encefàlic Sistema Nerviós Somàtic (SNS) Quina d'aquestes parts… 1. Aprèn a esquiar? 2. Et permet esquiar quan ja en saps? 3. Et controla la ventilació pulmonar? 4. Et fa sentir feliç? 5. Et connecta amb els nervis? 6. Memoritza el que t'estic explicant? 21 El cervell es divideix en dues parts simètriques, els hemisferis cerebrals.
Ambdós hemisferis estan connectats per un feix de fibres nervioses anomenat cos callós i cadascun s'especialitza en realitzar funcions lleugerament diferents: Hemisferi esquerre: Controla la part dreta del cos i entre les seves funcions hi ha: processar informació lògica, matemàtica i verbal, resolució de problemes, planificació o el llenguatge. Hemisferi dret: Controla la part esquerra del cos i s'encarrega de processar informació visual i espacial o la capacitat creativa. És important destacar que tots dos hemisferis treballen junts per realitzar una àmplia varietat de tasques complexes.
El SNC: el cervell 22 Cervell femení vs Cervell masculí DONES Major comunicació entre hemisferis => poden fer vàries coses al mateix temps Tenen una visió més global => presten major atenció a tot el que passa al voltant Tenen major sentit de planificació del futur => contemplen i analitzen totes les possibilitats Tenen 2 centres del llenguatge (1 en cada hemisferi) => parlen més que els homes i manejen millor les paraules Major capacitat per emmagatzemar informació, per abocar records, per descodificar gestos facials, i distingir olors fruiters i florals. Necessiten més l'oxitocina (una hormona que és generada en ambients d'amistat) => quan estan tristes, cerquen companyia.
HOMES Comunicació entre els hemisferis més limitada => es centren més en els objectius Visió més fixada => només veuen el que els hi interessa Tenen més connexions en l'escorça prefrontal (en la presa de decisions) => reaccionen més ràpid en situacions inesperades. Tenen més capacitat per orientar-se en espais oberts i per processar espais de temporalitat. No necessiten tant l'oxitocina => tendeixen a estar sols o aïllats quan estan tristos. 23 És un cordó nerviós situat a l'interior de la columna vertebral. La seva principal funció és connectar l'encèfal amb la resta dels nervis del cos, i així transmetre tant els impulsos nerviosos d'entrada com els de sortida.
24 El SNC: la medul·la espinal 25 Controla els moviments voluntaris, com caminar, escriure o aixecar un objecte. - Si envia ordres des del cervell als músculs esquelètics a través dels nervis motors, són actes voluntaris. - Si envia les ordres sense passar pel cervell, sinó directament des de la medul·la espinal, llavors són actes involuntaris que anomenam actes reflexos. El sistema nerviós perifèric somàtic 26 El sistema nerviós autònom és la part del sistema nerviós perifèric que controla les funcions involuntàries com: la digestió, a freqüència cardíaca, la dilatació de pupil·les, la salivació, la micció, etc…
Es divideix en dos subsistemes: - El simpàtic: s'activa en situacions de perill, d'estrès, de nervis, etc… per lo que provocarà augment de freqüència cardíaca, dilatació de pupil·les, etc… - El parasimpàtic s'activa en situacions de relax, calma, tranquil·litat, etc… per lo que permetrà la digestió, disminuirà la freqüència cardíaca, etc…
El sistema nerviós perifèric autònom La neurona, el missatge elèctric 28 Transmissió de l'impuls nerviós Quan la neurona rep un estímul suficient (per exemple, una ordre del cervell o una sensació de dolor) s'obren uns canals de sodi (Na ) i de potassi (K+ ) a la membrana plasmàtica Els Na entren ràpidament dins la neurona, i els K+ surten de la neurona Al llarg de tot l'axó, es van obrint nous canals de Na i K+ com un efecte dòmino Si la neurona té mielina, l'impuls "salta" entre els nòduls de Ranvier, fent que viatgi més ràpid (en aquest procés se'l coneix com a conducció saltatòria) Quan l'impuls arriba a l'extrem de l'axó, allibera neurotransmissors (substàncies com la dopamina o l'acetilcolina) Aquests neurotransmissors travessen l'espai sinàptic (l'espai entre neurones) i s'uneixen als receptors de la següent neurona, generant un nou estímul en la següent neurona (aquest procés es coneix com a sinapsi.
EL SISTEMA ENDOCRÍ: 2n dels 2 centres de coordinació 29 Què és el sistema endocrí? El sistema endocrí està format per: - L'hipotàlem: el monitor del sistema. Es passa tot el temps controlant els nivells del medi intern. - La hipòfisi: el router del sistema. Rep les instruccions de l'hipotàlem, i les transmet a la resta de glàndules i òrgans del sistema endocrí. - Les glàndules i òrgans (com per exemple el pàncrees) que produeixen hormones i les alliberen a la sang - Les hormones són proteïnes que regulen moltes funcions del cos, com per exemple: el creixement, el metabolisme, l'estat d'ànim, la reproducció i molt més.
30 Estructura química d'una hormona Components del sistema endocrí 32 Com funciona el sistema endocrí? 33 Com funciona el sistema endocrí? 34 Com funciona el sistema endocrí? Com funciona el sistema endocrí? 36 Comparació entre el sistema nerviós i el sistema endocrí 37 Comparació entre el sistema nerviós i el sistema endocrí EL SISTEMA EFECTOR Parts dels ossos llargs - Epífisis: zones eixamplades i terminals dels ossos llargs. - Diàfisis: zona allargada de l'òs. També se la denomina canya. - Metàfisis: zona de transició entre l'epífisis i la diàfisis. En èpoques de creixement, aquesta zona es troba separada de l'epífisis pel cartílag de creixement.
- Apòfisis: sortints dels ossos on s'inserten músculs, tendons i lligaments. - Forats: zones on entren i surten artèries i venes, amb la funció de nodrir els ossos. 1. Fabricació de cèl·lules sanguínies. Es realitza a l'interior de la medul·la òssia vermella dels ossos llargs i a l'interior dels ossos plans 2. Sostenir el cos i mantenir-lo en posició erecta. 3. Protegir determinats òrgans vitals. 4. Servir d'inserció als músculs. Funcions dels ossos: 42 43 Higiene postural al dormir Higiene postural al seure Higiene postural al caminar Higiene postural al dur la motxilla Higiene postural per carregar pes Higiene postural al estar dret Què qui com.
El mal d'esquena EFECTES DE LES DROGUES EN EL SISTEMA NERVIÓS