Anatomia i Fisiologia de l'Aparell Digestiu

I 10 flashcards i 20 preguntes més al document.

Text del document

Missió 3 ENTREPÀ = GLÚCIDS + LÍPIDS + PROTEïNES 3r ESO 1 Què veurem? 1. Definició de l'aparell digestiu. 2. Anatomia i fisiologia de l'aparell digestiu. 3. Hàbits saludables per a l'aparell digestiu. 2 De nició d'aparell digestiu L'aparell digestiu és un dels 4 aparells implicats en la funció de nutrició: 3 FUNCIÓ DE NUTRICIÓ 1. Aparell digestiu 2. Aparell respiratori 3. Aparell circulatori 4. Aparell urinari FUNCIÓ DE RELACIÓ 1. Sistema nerviós 2. Sistema endocrí 3. Sistema esquelètic 4. Sistema muscular 5. Sistema immunitari FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ 1.

Aparell reproductor De nició d'aparell digestiu L'aparell digestiu s'encarrega de digerir els aliments fins a convertir-los en nutrients, per poder així obtenir la matèria orgànica necessària per a què els mitocondris de les cèl·lules puguin realitzar la respiració cel·lular: 4 De nició d'aparell digestiu Les seves funcions són: 1. Ingerir els aliments, 2. Degradar els aliments fins a convertir-los en nutrients que puguin ser emprats per les cèl·lules, per un procés que es coneix com a catabolisme. a. Els glúcids es catabolitzen fins a convertir-se en glucosa b. Les proteïnes es catabolitzen en aminoàcids c. Els lípids es catabolitzen en àcids grassos 3.

Finalment, el digestiu s'encarrega d'expulsar les restes no digeribles 5 Anatomia i siologia de l'aparell digestiu L'anatomia és la ciència que estudia les parts. La fisiologia és la ciència que estudia com funciona. Anem a investigar l'anatomia i fisiologia de l'aparell digestiu. 6 Anatomia i siologia de l'aparell digestiu L'anatomia és la ciència que estudia les parts, i la fisiologia és la ciència que estudia com funciona. Anem a investigar l'anatomia i fisiologia de l'aparell digestiu!

7 La boca Els aliments s'incorporen al nostre cos per la boca, dins de la qual es troben, les dents, la llengua, i les glàndules salivals I gràcies a aquestes estructures, l'aliment pateix dos tipus de digestions: - Les dents i la llengua s'encarregaran de fer una digestió mecànica mitjançant la masticació. - La llengua i les glàndules salivals realitzaran una digestió química mitjançant la insalivació. En la boca, principalment es digereixen els glúcids. L'aliment un cop mastegat i insalivat es transformarà en el bol alimentari, el qual, gràcies a l'acció de la llengua, serà conduit cap a l'interior del tub digestiu.

8 La boca Càries dental: És la destrucció lenta i progressiva dels teixits d'una dent. Els bacteris de la boca produeixen àcids que corroeixen l'esmalt de la dent i comencen a provocar càries. Al final es destrueix la polpa de la dent. 9 10 La faringe La faringe és un tub de 12 a 14 cm que comunica la boca amb l'esòfag (que forma part del tub digestiu) i amb la laringe (que forma part del tub respiratori). Aquí es produeix la deglució, és a dir, el bol alimentari travessa la faringe i arriba fins a l'esòfag. Per a què això passi correctament cal que l'epiglotis es tanqui per impedir que el bol alimentari se'n vagi cap a la laringe. Què passa si et fan riure durant la deglució?

11 faringe L'esòfag L'esòfag comunica la faringe amb la boca de l'estómac (coneguda com a càrdies). No és un tub sempre obert, sinó que la seva estructura s'assembla més a la d'un calcetí. Normalment el seu llum (el seu interior) està tancat, i només s'obri per deixar passar el bol alimentari. D'aquesta manera, el bol alimentari no pot caure per gravetat, sinó que necessita l'ajuda dels moviments peristàltics de les parets de l'esòfag (que són uns moviments similars a unes ones). Entens ara perquè no ens surt el menjar per la boca si ens posam cap per avall? 12 Porta d'entrada a l'estómac: el càrdies L'aliment entra a l'estómac pel càrdies.

El càrdies és una vàlvula (similar a una porta) que només s'obri per deixar passar el bol alimentari. Es situa a la mateixa alçada que el diafragma, que és un múscul que es troba per davall dels pulmons, i que separa el tòrax de l'abdomen. 13 De vegades, el càrdies no tanca bé i això produeix un retorn de l'aliment que hi ha dins de l'estómac conegut com a refluxe gàstric. Aquest refluxe, a part de molest, és perillós perquè suposa que per l'esòfag passin aliments molt àcids, i les seves parets no estan preparades per aquesta acidesa. Si el refluxe és persistent i s'allarga amb el temps, pot arribar a provocar una malaltia coneguda com a esòfag de Barrett.

14 Has sentit parlar de l'hernia de hiato? Aquesta malaltia ocorre quan part de la boca de l'estómac sobresurt per damunt del diafragma. Alguns dels seus símptomes són l'agrura i fins i tot la dificultat respiratòria. 15 L'estómac Un cop que l'aliment arriba a l'estómac, es va acumulant en l'interior i aquí pateix dos tipus de digestions: - Digestió química produïda pels sucs gàstrics, formats per aigua, HCl, pepsina, i altres enzims. - Digestió mecànica produïda pels moviments peristàltics de les parets de l'estómac. Després d'unes hores, el bol alimentari es converteix en quim, que de mica en mica anirà abandonant l'estómac travessant l'esfínter anomenat pílor.

En l'estómac, principalment es digereixen les proteïnes. 16 L'intestí prim Quan l'aliment surt de l'estómac, pel pílor (similar al càrdies), arriba a l'intestí prim. L'intestí prim és un tub estret d'uns 7-8 m de llargària, que s'estén des de l'estómac fins al còlon (o intestí gruixat). Es divideix en 3 parts: - La primera es coneix com a duodè, i té funció de digestió d'aliments. - La segona és el jejú, i té la funció d'absorció de nutrients. - La tercera és l'ili, que també té la funció d'absorció de nutrients. 17 El duodè En el duodè, el quim patirà una digestió química al mesclar-se amb els següents sucs: - El suc pancreàtic provinent del pàncrees.

Aquest té enzims que continuen la digestió dels glúcids, de les proteïnes, i dels lípids. - La bilis provinent de la vesícula biliar del fetge. És un suc entre groguenc i verdós que té, entre d'altres, la funció de digerir els lípids. - El suc intestinal. En el duodè s'acabarà la digestió que va començar a la boca, i el quim es transformarà en quil. 18 Jejú i ili En el jejú i en l'ili hi té lloc: - L'absorció de nutrients com els glúcids, lípids, proteïnes, vitamines i sals minerals. - L'inici de l'absorció d'aigua (que després continuarà en el colon). Com ho fa?

Les cèl·lules de l'intestí prim seleccionen els nutrients i l'aigua, deixant-los passar a través de la seva membrana, permetent així que arribin als capil·lars sanguinis que hi ha dins de les vellositats. Un cop que els nutrients han passat a l'aparell circulatori, ja podran ser distribuïts per tot el cos. 19 De vegades, si les cèl·lules de la mucosa de l'intestí no estan ben juntes entre elles, és possible que aliments sense digerir, microorganismes o toxines, puguin "colar-se" entre elles, arribant així al torrent sanguini i produint símptomes diversos. Aquest és el cas de la malaltia que es coneix com a permeabilitat intestinal.

20 Jejú i ili Jejú i ili Per complir aquestes funcions de la manera més eficient possible, el jejú i l'ili tenen una manera molt enginyosa d'augmentar la superfície d'absorció: 1. La seva mucosa interna té plegaments circulars 2. A més de plegaments, aquesta mucosa també té vellositats 3. Cada vellositat, està formada per cèl·lules anomenades enteròcits, que en el seu extrem, tenen microvellositats. 21 22 Jejú i ili Intoleràncies alimentàries: 1. Celiaquia: malaltia originada per una sensibilitat al gluten, que és una proteïna present en el blat i en altres cereals. La intolerància al gluten destrueix les vellositats intestinals. 2.

Intolerància a la lactosa: es presenta quan l'intestí prim conté quantitats reduïdes de lactasa, l'enzim responsable de la digestió de la lactosa de la llet de vaca. Per aquest motiu, quan ingereixen lactosa, aquesta es deposita en els intestins causant gasos, inflamacions, dolor, i recargolaments intestinals. 23 L'intestí prim conté entre 10³ i 10 bacteris per mil·lilitre de contingut intestinal, amb una major concentració cap al final (ili o íleum). Aquí hi predominen bacteris com Lactobacillus i Streptococcus, que ajuden a digerir alguns nutrients que no han acabat de ser digerits abans, i protegeixen contra alguns patògens.

Streptococcus thermophilus 24 L'intestí gruixat o còlon En l'intestí gruixat o còlon, es diferencien 3 parts: 1. El cec: un conducte sense sortida, a l'extrem del qual hi trobam l'apèndix vermiforme. 2. El còlon, la part més llarga. Va des del final de l'intestí prim, fins el recte. En el colon, diferenciam: a. L'ascendent (d'uns 15 cm de longitud) b. El transvers (d'uns 50 cm de longitud) c. El descendent (d'uns 30 cm de longitud) 3. El recte, és la última part de l'intestí gruixat i fa uns 12 cm de longitud. 25 Intestí gruixat o còlon Les seves funcions són: 1. En el còlon es continua amb l'absorció d'aigua i de sals minerals (de fet, aquí s'absorbeix més aigua que en l'intestí prim) 2.

En el recte, es forma i emmagatzema la femta. 26 Intestí gruixat o còlon Apendicitis: L'apèndix és una estructura buida que penja de la primera porció de l'intestí gros. Es pot inflamar i omplir de pus, a causa generalment d'una obstrucció. El tractament consisteix en eliminar quirúrgicament l'apèndix infectat. Els símptomes d'aquesta malaltia són: dolor al costat inferior dret de l'abdomen, pèrdua de la gana, nàusees, vòmits i un poc de febre. 27 És aquí on es troba la major part de la microbiota intestinal: entre 10¹ i 10¹² bacteris per gram de contingut. Els bacteris dominants inclouen Bacteroides, Firmicutes, Eubacterium i Clostridium.

Aquests realitzen funcions essencials com: La fermentació de fibres per produir àcids grassos de cadena curta (AGCC). La síntesi de vitamines (com la vitamina K i biotina). La modulació del sistema immunitari i la protecció contra patògens. Clostridium butyricum 28 Saps què és la disbiosis? És un desequilibri en la microbiota intestinal que s'ha relacionat amb molts de trastorns i malalties, incloses: - L'obesitat - La diabetis tipus 2 - Al·lèrgies alimentàries - Ansietat - Depressió Clostridium difficile 29 Sabies que a l'intestí prim se'l coneix com el segon cervell?

L'intestí es coneix com el segon cervell perquè conté el sistema nerviós entèric (SNE), una xarxa de milions de neurones que poden funcionar de manera autònoma i que estan en comunicació constant amb el cervell mitjançant el nervi vague. Aquest sistema influeix en la digestió, el sistema immunitari i fins i tot en l'estat d'ànim, ja que produeix neurotransmissors com la serotonina, que regula les emocions i el benestar. Aquesta connexió entre l'intestí i el cervell explica per què els problemes digestius poden afectar l'estat d'ànim i viceversa. 30 El fascinant món de la femta Les teves femtes són del tipus 5 o 6 de l'escala de Bristol?

31 El restrenyiment (1-2 a l'escala de Bristol) ocorre quan la femta s'estanca i s'endureix a l'intestí gros, cosa que fa difícil expulsar-la. Normalment està provocat per una dieta pobre en fibra. Per estimular la funció intestinal s'ha de prendre fibra i fer exercici regularment. La diarrea (5-7 a l'escala de Bristol) es produeix quan el contingut intestinal passa molt de pressa a l'intestí gros, la qual cosa produeix femta líquida i provoca la pèrdua d'aigua i de nutrients. Normalment està provocada per una infecció vírica. 32 33 V o F? 2.7. Hàbits saludables de l'aparell digestiu 3r ESO 34 L'estrès ens pot provocar: Males digestions dolors abdominals, gasos, panxa inflada, etc..

Alteracions gastrointestinals diarrees o estrenyiment Refluxes gàstrics (acidesa) Úlceres gàstriques Saber gestionar l'estrès 35 36 Menjar a poc a poc i mastegar bé els aliments Menjar un àpat en menys de 15 o 20 minuts, no mastegar bé o no fer pauses entre mossegada i mossegada són la prova de menjar massa ràpid. Aquest comportament, força habitual en persones amb una vida estressant, pot convertir-se en un hàbit difícil d'eliminar.

"A més de provocar malestar gàstric o reflux gastroesofàgic, pot donar lloc a problemes de distensió abdominal i malestar per gasos" 37 Els aliments ensucrats ens poden provocar: Càries Pujades i baixades dels nivells de glucosa en sang (es coneixen com a hipoglucèmies i hiperglucèmies) pot afectar a l'estat d'ànim, de la concentració, sensació de cansament, etc…

Patir futures diabetis Dependència al sucre Evitar els aliments ensucrats 38 Rentar-se les dents evita: Tenir placa dental: la qual actua com a una capa enganxosa que atreu a bacteris Evita tenir càries, que són infeccions de les dents que poden arribar a ser molt greus si no es tracten Evita la gingivitis, que és una infecció i inflamació de les genives. Rentar-se les dents correctament, almenys 2 cops al dia 39 Bevent molta aigua i menjant fibra diàriament aconsegueixes: Expulsar diàriament els productes de rebuig de la nostra nutrició. Millorar l'absorció de nutrients. Millorar les sensacions gastrointestinals.

Millorar el nostre estat d'ànim Gaudir d'un millor aspecte en la nostra pell i cabells Beure molta aigua i menjar bra diàriament 40 Dormint i fent esport aconsegueixes: Ajudar a que el nostre organisme assimili millor els nutrients Ajudar a el nostre organisme a desfer-se de productes de rebuig.

Millorar les defenses millor estat de salut Millorar el rendiment acadèmic Millorar el nostre estat d'ànim Gaudir d'un millor aspecte en la nostra pell i cabells Dormir un mínim de 8 h i fer esport 41 No abusar de l'alcohol, del tabac o dels productes coents, et pot evitar: Patir malalties hepàtiques (ja que el fetge depura tots els productes tòxics) Patir malalties com el càncer d'esfòg, d'estómac o fins i tot de colon No beure alcohol, no fumar i no abusar dels coents 42 43 Vídeo resum de la unitat 3r ESO 44 45