Examen de Literatura Catalana Selectividad Cataluña 2022 · Juny Serie 2

1. Expliqueu els valors que fan de la ciutat de Comarquinal un espai simbòlic a Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor. Tingueu en compte el contrast amb altres espais (Barcelona) i com aquests valors s'associen als personatges femenins principals. [2,5 punts]

2. Expliqueu les característiques principals del personatge del Lúcid Conseller a Antígona, de Salvador Espriu. Tingueu en compte sobretot el parlament que tanca l'obra. [2,5 punts]

3. Expliqueu els motius que porten la protagonista de Feliçment, jo soc una dona, de Maria Aurèlia Capmany, a abandonar la vida burgesa i acomodada amb la família Plans i començar una nova vida a París. Relacioneu aquesta decisió amb les seves motivacions vitals i poseu algun altre exemple de decisions semblants que pren la protagonista al llarg de la novel·la. [2,5 punts]

4. Maria-Mercè Marçal definí Bruixa de dol com «un intent de trobar una veu pròpia que entronqui alhora amb la tradició literària catalana —com totes, essencialment masculina— i amb l'experiència quotidiana —sense veu— de les fades i les bruixes». Expliqueu a quines tradicions literàries fa referència l'autora en aquesta frase. [2,5 punts]

SEGONA PART

Desenvolupeu UN dels dos comentaris de text proposats a continuació (pàgines 6 i 8):

1. Comenteu l'acotació inicial de L'alegria que passa, de Santiago Rusiñol. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) El caràcter simbòlic de l'escenografia.

b) L'atmosfera que s'hi reflecteix.

c) L'estil d'aquesta acotació inicial.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]

L'escena passa en un poble indiferent, vulgar i ensopit. En el fondo, travessant l'escenari, hi ha la carretera, ben polsosa, i dos o tres guarda-rodes. Al voltant es veuen algunes botigues. Un carreter, amb una roda al peu del portal, cremant encenalls a l'entorn; un fuster, amb una caixa de morts; un estanc; un boter, amb bots de vi inflats a la porta, i

5 un hostal, amb una tauleta a fora, on, mentres duri la funció, un menestral farà el solitari, sense dir mai ni una paraula i sense distreure's per res. A primer terme, una placeta. A l'esquerra, una iglésia sense estil ni ordre d'arquitectura, amb tres esglaons al portal, i una capelleta amb un fanal apagat. A la dreta, un ferrer, amb ferradures a la porta. Al mig de la plaça, mitja dotzena de plàtanos, ben polsosos i malalts, i dos bancs corcats, de pedra.

10 Comença la tardor. De tant en tant caurà alguna fulla seca. Mentres duri la comèdia, per la carretera passaran uns pobres amb un carretó, un noi arreplegant fems, un peó, un capellà i, si pot ser, un carro anant molt a poc a poc amb el carreter adormit. Són dos quarts de cinc de la tarda.

Segona part

2. Comenteu el poema «Oda a Espanya», que forma part d’«Els tres cants de la guerra» de Visions & Cants, de Joan Maragall. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

a) La forma mètrica i el sentit del text (podeu fer-ne una paràfrasi).

b) La circumstància històrica a què fa referència i la relació amb els altres «Cants de la guerra» (identifiqueu-hi les referències al context històric) i amb la posició política de Maragall.

c) La contraposició entre els símbols vitalistes i les imatges de la mort.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]

Oda a Espanya

Escolta, Espanya, — la veu d’un fill

que et parla en llengua — no castellana;

parlo en la llengua — que m’ha donat

la terra aspra:

5 en d’aquesta llengua — pocs t’han parlat;

en l’altra, massa.

T’han parlat massa — dels saguntins

i dels que per la pàtria moren:

les teves glòries — i els teus records,

10 records i glòries — només de morts:

has viscut trista.

Jo vull parlar-te — molt altrament.

Per què vessar la sang inútil?

Dins de les venes — vida és la sang,

15 vida pels d’ara — i pels que vindran:

vessada, és morta.

Massa pensaves — en ton honor

i massa poc en el teu viure:

tràgica duies — a mort els fills,

20 te satisfeies — d’honres mortals,

i eren tes festes — els funerals,

oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos — marxar replens

dels fills que duies — a que morissin:

25 somrients marxaven — cap a l’atzar;

i tu cantaves — vora del mar

com una folla.

On són els barcos? — On són els fills?

Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:

30 tot ho perderes, — no tens ningú.

Espanya, Espanya, — retorna en tu,

arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t — de tant de mal;

que el plor et torni feconda, alegre i viva;

35 pensa en la vida que tens entorn:

aixeca el front,

somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? — No et veig enlloc.

No sents la meva veu atronadora?

40 No entens aquesta llengua — que et parla entre perills?

Has desaprès d’entendre an els teus fills?

Adeu, Espanya!