Ejercicio Segona part - 2 · Literatura Catalana Selectividad Cataluña Juny Serie 2 2022

Segona part

2. Comenteu el poema «Oda a Espanya», que forma part d’«Els tres cants de la guerra» de Visions & Cants, de Joan Maragall. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

a) La forma mètrica i el sentit del text (podeu fer-ne una paràfrasi).

b) La circumstància històrica a què fa referència i la relació amb els altres «Cants de la guerra» (identifiqueu-hi les referències al context històric) i amb la posició política de Maragall.

c) La contraposició entre els símbols vitalistes i les imatges de la mort.

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]

Oda a Espanya

Escolta, Espanya, — la veu d’un fill

que et parla en llengua — no castellana;

parlo en la llengua — que m’ha donat

la terra aspra:

5 en d’aquesta llengua — pocs t’han parlat;

en l’altra, massa.

T’han parlat massa — dels saguntins

i dels que per la pàtria moren:

les teves glòries — i els teus records,

10 records i glòries — només de morts:

has viscut trista.

Jo vull parlar-te — molt altrament.

Per què vessar la sang inútil?

Dins de les venes — vida és la sang,

15 vida pels d’ara — i pels que vindran:

vessada, és morta.

Massa pensaves — en ton honor

i massa poc en el teu viure:

tràgica duies — a mort els fills,

20 te satisfeies — d’honres mortals,

i eren tes festes — els funerals,

oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos — marxar replens

dels fills que duies — a que morissin:

25 somrients marxaven — cap a l’atzar;

i tu cantaves — vora del mar

com una folla.

On són els barcos? — On són els fills?

Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:

30 tot ho perderes, — no tens ningú.

Espanya, Espanya, — retorna en tu,

arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t — de tant de mal;

que el plor et torni feconda, alegre i viva;

35 pensa en la vida que tens entorn:

aixeca el front,

somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? — No et veig enlloc.

No sents la meva veu atronadora?

40 No entens aquesta llengua — que et parla entre perills?

Has desaprès d’entendre an els teus fills?

Adeu, Espanya!